Butlletí
del
Consell General
Núm. 41/2014
Casa de la Vall, 28 de maig del 2014
SUMARI
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei de regulació dels jocs d’atzar, i obertura del termini de presentació d’esmenes.
2.2 Proposicions de llei
Tramesa de la Proposició de llei de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports.
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.2 Proposicions de llei qualificada
Tramesa de la Proposició de llei qualificada de partits polítics, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa d’Interior.
3.6 Tractats internacionals
Admissió a tràmit i publicació de la Proposta d’aprovació de la ratificació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Confederació Suïssa per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal, i obertura del termini de presentació d’esmenes.
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 28 de maig del 2014, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 23 de maig del 2014, sota el títol Projecte de llei de regulació dels jocs d’atzar i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal.
2. D'acord amb l'article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 19 de juny del 2014, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 28 de maig del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Projecte de llei de regulació dels jocs d’atzar
Índex
Exposició de motius
Títol I. Objecte i àmbit d’aplicació
Article 1. Disposició general
Article 2. Objecte
Article 3. Àmbit d’aplicació
Article 4. Definicions
Article 5. Operadors i distribuïdors de jocs d’atzar
Article 6. Jocs d’atzar autoritzats
Títol II. Llicències i classes
Capítol primer. Principis generals
Article 7. Obligació de llicència
Article 8. Classes de llicència
Article 9. Característiques de la llicència
Article 10. Atorgament de la llicència pel Consell Regulador Andorrà del Joc
Article 11. Condicions prèvies a l’obtenció o a la renovació de la llicència
Article 12. Presentació de la sol•licitud de la llicència
Article 13. Garantia bancària
Article 14. Refús d’atribució o de renovació de la llicència
Article 15. Manteniment de la llicència
Article 16. Modificació de la llicència
Article 17. Cúmul de llicències
Article 18. Prevenció general de conflicte d’interessos
Article 19. Obligació de declaració específica
Capítol segon. Llicències de classe A
Article 20. Característiques de la llicència
Article 21. Durada i renovació de la llicència
Capítol tercer. Llicències de classe A
Article 22. Característiques de la llicència
Article 23. Durada i renovació de la llicència
Article 24. Condicions específiques prèvies a l’obtenció o a la renovació de la llicència
Capítol quart. Llicències de classe B
Article 25. Característiques de la llicència
Article 26. Durada i renovació de la llicència
Capítol cinquè. Llicències de classe C
Article 27. Característiques de la llicència
Article 28. Durada i renovació de la llicència
Capítol sisè. Llicències de classe C @
Article 29. Característiques de la llicència
Article 30. Durada i renovació de la llicència
Article 31. Condicions específiques prèvies a l’obtenció o a la renovació de la llicència
Article 32. Presentació de la sol•licitud de la llicència
Article 33. Manteniment de la llicència
Capítol setè. Llicències de classe D @
Article 34. Característiques de la llicència
Article 35. Durada i renovació de la llicència
Article 36. Condicions específiques prèvies a l’obtenció o a la renovació de la llicència
Article 37. Presentació de la sol•licitud de la llicència
Article 38. Lluita contra el frau en línia
Article 39. Transparència de les operacions de joc en línia
Article 40. Obligacions dels operadors de jocs d’atzar en línia
Article 41. Prevenció de conflicte d’interessos de la llicència
Article 42. Manteniment de la llicència
Capítol vuitè. Llicències de classe E
Article 43. Característiques de la llicència
Article 44. Durada de la llicència
Article 45. Condicions específiques prèvies a l’obtenció de la llicència
Capítol novè. Llicències de classe F
Article 46. Característiques de la llicència
Article 47. Durada de la llicència
Article 48. Condicions específiques prèvies a l’obtenció de la llicència
Capítol desè. Llicències de classe G
Article 49. Característiques de la llicència
Article 50. Durada i renovació de la llicència
Article 51. Presentació de la sol•licitud de la llicència
Capítol onzè. Llicències de classe H
Article 52. Característiques de la llicència
Article 53. Durada i renovació de la llicència
Article 54. Presentació de la sol•licitud de la llicència
Capítol dotzè. Llicències de classe I
Article 55. Característiques de la llicència
Article 56. Durada i renovació de la llicència
Article 57. Condicions específiques prèvies a l’obtenció o a la renovació de la llicència
Article 58. Presentació de la sol•licitud de la llicència
Article 59. Prevenció de conflicte d’interessos de la llicència
Capítol tretzè. Llicències de classe J
Article 60. Característiques de la llicència
Article 61. Durada i renovació de la llicència
Article 62. Condicions específiques prèvies a l’obtenció o a la renovació de la llicència
Article 63. Mesures de control i homologació dels equips de jocs d’atzar
Títol III. Prohibicions i protecció dels ciutadans i usuaris
Article 64. Prohibicions objectives
Article 65. Prohibicions subjectives
Article 66. De la protecció dels consumidors i les polítiques de joc responsable
Article 67. Accés a les sales de joc d’atzar dels operadors de les categories 1 i 2
Article 68. Disposicions específiques per a la protecció dels menors d’edat
Article 69. Disposicions específiques per a la protecció de certs públics
Article 70. Condicions de participació en els jocs d’atzar
Article 71. Informació sobre la dependència dels jocs d’atzar
Article 72. Tractament informatitzat de les prohibicions del joc d’atzar
Article 73. Prohibició del joc d’atzar a crèdit
Article 74. Modalitats de pagament al comptat
Article 75. Gratificacions dels jugadors
Article 76. Publicitat dels jocs d’atzar
Article 77. Servei d’informació i assistència destinat als jugadors excessius o patològics
Títol IV. Entitat reguladora i de control del joc: Consell Regulador Andorrà del Joc
Article 78. Atribucions del Consell Regulador Andorrà del Joc
Article 79. Composició del Consell Regulador Andorrà del Joc
Article 80. Comptabilitat i règim econòmic
Article 81. Incompatibilitats
Article 82. Funcionament
Article 83. Recursos
Títol V. Disposicions fiscals
Capítol primer. Impost sobre activitats de joc d’atzar
Article 84. Fet generador
Article 85. Exempcions
Article 86. Obligats tributaris
Article 87. Base de tributació. Definicions
Article 88. Bases de tributació i tipus de gravamen aplicables per categoria
Article 89. Meritació
Article 90. Liquidació de l’impost
Article 91. Distribució de la recaptació
Article 92. Reducció de la quota de tributació
Capítol segon. Taxes per a la gestió administrativa del joc d’atzar
Article 93. Finalitat de les taxes
Article 94. Taxa per a l’atorgament, la renovació i el manteniment de la llicència
Títol VI. Infraccions i sancions. Procediment sancionador
Article 95. Infraccions
Article 96. Subjecte infractor
Article 97. Infraccions molt greus
Article 98. Infraccions greus
Article 99. Infraccions lleus
Article 100. Sancions
Article 101. Prescripció
Article 102. Control dels operadors i dels establiments de jocs d’atzar autoritzats
Article 103. Procediment sancionador
Article 104. Decisió de sanció
Article 105. Recurs
Article 106. Relacions amb altres autoritats
Disposició addicional primera
Disposició addicional segona
Disposició addicional tercera
Disposició addicional quarta
Disposició addicional cinquena
Disposició addicional sisena
Disposició transitòria primera
Disposició transitòria segona
Disposició transitòria tercera
Disposició derogatòria primera
Disposició derogatòria segona
Disposició final primera
Disposició final segona
Disposició final tercera
Disposició final quarta
Disposició final cinquena
Disposició final sisena
Disposició final setena
Disposició final vuitena
Disposició final novena
Exposició de motius
La política del Principat d’Andorra en matèria de joc d’atzar i apostes ha estat sempre en el sentit d’aplicar el principi de prohibició general d’aquestes activitats. Per aquest motiu, la Llei de regulació dels jocs d’atzar prioritza el seu articulat amb l’objectiu d’adoptar polítiques de prevenció i tractament de la ludopatia en el marc legal del joc i, estableix disposicions específiques destinades als col•lectius de població que han de tenir, per protegir-los, l’accés al joc restringit o prohibit, per tal de minimitzar els possibles efectes perjudicials del joc en la nostra societat.
Per altra banda, la Llei no obvia l’altre pilar fonamental en tota regulació del joc com és la concreció de mesures per lluitar contra el frau i el blanqueig de capitals, entenent aquests dos àmbits com a problemàtiques associades al joc, i en concret, a les males pràctiques d’aquest mateix joc. En aquest sentit, esdevindrà una eina indispensable per a la protecció eficaç d’aquests aspectes l’entitat reguladora i de control creada per aquesta Llei, juntament amb els organismes consultius que s’han previst que interaccionin amb la mateixa entitat.
Els jocs d’atzar s’han desenvolupat considerablement als estats veïns, i més encara en la majoria dels estats occidentals, dins un context d’economia globalitzada. L’oferta de jocs als països del nostre entorn és àmplia i diversa i hi ha múltiples modalitats de joc, unes ja existents a Andorra de forma desregulada i d’altres com els jocs de casino que cal regular, igual que es va fer en el seu moment per a l’activitat del bingo. La presència d’aquest tipus d’infraestructura ha esdevingut un element essencial d’atractiu turístic, del qual Andorra vol disposar per diversificar també la seva economia.
Sota l’efecte de les pràctiques dels estats veïns i el desenvolupament dels jocs i les apostes en línia, i cohabitant amb la normativa descrita, l’oferta de les dites activitats al Principat d’Andorra ha anat penetrant progressivament, beneficiant-se d’una relativa tolerància tant social, com dels poders públics, malgrat no disposar d’un marc jurídic específic, perquè solament el joc del bingo ha estat objecte de regulació, mitjançant la Llei del 28 de novembre de 1996, desenvolupada pel Reglament del 31 de desembre del mateix any, i recentment modificada per la Llei 28/2012, del 28 d’octubre del 2012. Per aquests motius, i més enllà de la regulació de les activitats que de facto ja es troben implantades, esdevé igualment necessari que, depenent l’economia del país en part del turisme, es pugui completar l’oferta turística amb la proposta lúdica del casino.
Per altra banda, com que ni els jocs d’atzar, ni les apostes no són una activitat comercial o un servei ordinari, s’imposa que siguin objecte d’una regulació estricta, tendent prioritàriament a la protecció dels usuaris dels establiments de jocs i de les referides pràctiques, tot mantenint de forma paral•lela la cooperació internacional contra el crim i el blanqueig de capitals, matèries que afecten l’ordre públic i la seguretat pública i, com no podia ser d’una altra forma, també vigilant la protecció de la salut dels grups socials més vulnerables a la influència de l’activitat del joc. Així, aquesta Llei, pel que fa a les activitats de joc, s’ha plantejat els objectius següents: sotmetre a la Llei tant els jocs estrangers com els autòctons que actualment es desenvolupen al Principat d’Andorra sense cobertura legal; procedir a l’adaptació dels jocs autoritzats (bingo i quinto) a la nova normativa; facultar amb la promulgació de la llei la presència al territori d’un casino, com a establiment de joc presencial, amb possibilitat d’instal•lar-ne un segon en funció del nombre d’habitants d’Andorra i atenent criteris de sostenibilitat dels sistemes econòmics i socials; i finalment, regular el joc en línia.
Aquesta Llei té la vocació d’esdevenir un marc jurídic clar, coherent i estructurat que reguli la pràctica i l’explotació dels jocs d’atzar. Amb aquest propòsit, la Llei ha distingit sis categories d’operadors de jocs d’atzar, cadascuna en funció de les modalitats de jocs d’atzar que exploti, diferenciant-les en funció de jocs d’atzar pur, de sorteig o presortejats i jocs mixtos d’atzar i habilitat, tant d’apostes com de taula. La regulació comprèn tant el joc presencial com el joc en línia, i estableix l’autorització dels jocs, mitjançant diferents classes de llicències, en funció de l’explotació dels jocs d’atzar, la seva comercialització o distribució i les activitats professionals vinculades.
La Llei se subdivideix en sis títols. El títol I està destinat a establir tant l’objecte com l’àmbit d’aplicació de la Llei, així com les definicions i l’atribució de les categories d’operadors de les activitats de jocs d’atzar.
El títol II conté exclusivament les disposicions necessàries per al lliurament de les diferents classes de llicències que es preveuen, i que en funció de les activitats del joc explotades, els operadors hauran d’obtenir abans d’iniciar les seves respectives activitats.
El títol esmentat, mitjançant 13 capítols, desenvolupa tant els principis generals de les característiques que han de tenir les llicències i la seva durada, com les condicions, tant per a la formalització de la sol•licitud d’autorització, com per a l’obtenció de les mateixes llicències, les seves eventuals renovacions i la regulació de les modificacions que poden sobrevenir un cop obtinguda l’autorització per part de l’entitat reguladora del joc a Andorra.
Aquest títol fa una menció especial als requisits i les obligacions específics exigibles al sol•licitant de les llicències de joc en línia per prevenir i evitar, entre d’altres, les activitats fraudulentes i criminals, en particular el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, amb el propòsit d’obtenir la integritat, fiabilitat i transparència de les operacions de jocs d’atzar.
El títol III de la Llei defineix les polítiques preventives destinades a evitar el joc excessiu o patològic i protegir els grups de risc i els més vulnerables, com ara els menors d’edat, les persones amb risc de pobresa que reben ajuts socioeconòmics, i les persones sobre les quals han recaigut restriccions d’accés als establiments del joc per decisió judicial o que han exercit el seu dret a auto limitar-s’hi l’accés.
Amb la voluntat que les pràctiques o les activitats de joc desenvolupades a l’empara d’aquesta Llei assoleixin la qualificació de joc responsable, les activitats de joc han estat regulades des d’una visió integral de responsabilitat social corporativa, considerant el joc com un fenomen complex en què s’han de combinar accions preventives, de sensibilització, d’intervenció i de control, així com de reparació dels efectes negatius produïts.
La regulació de les mesures de protecció dels consumidors, l’accés a les sales, així com la protecció de certs públics, i la condició de participació en els jocs d’atzar, com també la regulació de la publicitat dels jocs, queden compresos en el títol III en qüestió, el qual preveu un servei d’informació i assistència als jugadors.
El control de la publicitat dels jocs que es realitzin esdevé un aspecte clau en la protecció del consumidor. En aquest sentit, cal un control eficient de la publicitat dels jocs, per impedir la publicitat, el patrocini o la promoció que no hagi estat degudament habilitada o autoritzada pel regulador del joc a Andorra. El control aplicat sobre la publicitat dels jocs ha de fer més atractiva l’oferta del joc legal, i dissuadir l’usuari de les pràctiques no autoritzades, amb la finalitat d’obtenir una activitat de joc responsable, sotmesa, pel que fa als operadors, a un codi de conducta que els permeti autoregular-se seguint estàndards europeus.
Mitjançant el títol IV, la Llei crea l’entitat reguladora i de control del joc, la qual queda configurada sota la denominació del Consell Regulador Andorrà del Joc. Gaudeix de personalitat jurídica pròpia i es qualifica d’autoritat administrativa. Se li atorga la competència de desenvolupar la regulació i el control de l’oferta de jocs d’atzar al Principat d’Andorra.
Entre les seves funcions, es preveu que pugui subscriure convenis amb les autoritats de regulació de jocs d’altres estats per intercanviar els resultats realitzats pels respectius organismes de control i de regulació del joc, així com per establir sistemes de col•laboració amb els mateixos organismes. Aquesta autoritat administrativa també disposa de la facultat de subscriure convenis amb els operadors que fins ara han estat comercialitzant els seus productes de joc sense regulació específica, a fi de preservar la continuació de les seves activitats al Principat d’Andorra. Aquesta facultat queda regulada mitjançant la disposició addicional segona.
En definitiva, el Consell Regulador Andorrà del Joc actua per limitar tant l’oferta com el consum; controlar l’activitat dels operadors; prevenir comportaments patològics, i detectar i sancionar actituds infractores.
A través del dit organisme, la Llei exigeix l’homologació dels sistemes tècnics dels jocs i imposa la realització d’auditories, tant comptables com de procediment i de gestió. Aquest procés es preveu permanent.
La Llei preserva que els sistemes tècnics dels jocs garanteixin la identitat dels usuaris i alhora la seva confidencialitat; el correcte funcionament dels jocs; l’autenticitat de les apostes; l’autenticitat dels premis, i el repartiment efectiu dels mateixos premis.
Seguint els preceptes normatius d’aquesta Llei, el control dels operadors s’efectua de forma externa, mitjançant auditories i inspeccions, i interna, efectuada pel mateix operador, enregistrant totes les seves operacions.
La Llei preveu per a l’organisme regulador, en tant que autoritat administrativa, l’obligació de lluitar contra el joc il•legal i controlar el joc autoritzat. Amb aquestes finalitats, la Llei del joc estableix que el Consell Regulador Andorrà del Joc interaccioni amb la UIF, amb l’INAF, amb l’Agència de Protecció de Dades i amb el Servei de Telecomunicacions d’Andorra, a fi de desenvolupar les seves funcions.
La composició del Consell Regulador Andorrà del Joc, per tal d’optimitzar els recursos ja existents a la mateixa Administració, es nodreix de les estructures dels ministeris de Finances, d’Interior, de Salut i Benestar, d’Economia, de Turisme i de Cultura, coordinats per intervenció d’un director i d’un secretari general. De forma optativa, el Govern pot nomenar dos membres de lliure designació, per tal de coadjuvar amb les funcions assignades per aquesta Llei, a la dita entitat reguladora.
El Consell Regulador Andorrà del Joc està sotmès al control financer dirigit per la Intervenció General d’acord amb les disposicions de la Llei general de les finances públiques, degudament fiscalitzat pel Tribunal de Comptes, i obté els seus recursos essencialment de les assignacions pressupostàries de l’Estat que s’estableixin, dels béns i drets que constitueixin el seu patrimoni i de les taxes que recapti en aplicació d’aquesta Llei.
Atenent les especificitats de la fiscalitat sobre les activitats del joc d’atzar, el títol V defineix i determina les disposicions fiscals sobre l’activitat del joc d’atzar, englobant diferents tipus de tributs, com ara, per una part, els impostos sobre el joc, i per l’altra, les taxes sobre el joc.
Els tributs sobre el joc permeten mantenir un control estricte sobre aquesta activitat i a l’ensems reunir recursos per a finalitats de tipus social. Entre aquestes últimes, no només es troba l’adopció de mesures preventives de les patologies que puguin derivar del joc, sinó també, i fonamentalment, l’atenció a una pluralitat de finalitats que beneficien els sectors més desprotegits, o les activitats que són mereixedores de més suport públic pels beneficis que reporten al conjunt de la societat. En qualsevol cas, el 50% de la tributació provinent de les activitats del joc presencial s’ha de destinar a projectes o actuacions en benefici de la societat, per ajudar els sectors socialment marginats i potenciar l’educació, la investigació, la cultura i la seguretat social.
L'estructura dels tributs és la mateixa que estableix la Llei per a les diferents llicències previstes. Però la característica fonamental és una tributació raonable, que incentivarà que el nostre Principat diversifiqui l'oferta lúdica associada al turisme, la qual cosa beneficiarà l'activitat econòmica i l'ocupació en general. A aquest efecte, destaca la introducció de determinats avantatges fiscals per als casinos i els bingos que poden arribar fins al 25% de la tributació, en el cas que l'aportació de visitants acreditada arribi a límits quantitativament rellevants.
El títol VI correspon íntegrament al règim disciplinari. El Consell Regulador Andorrà del Joc, davant la constatació de les eventuals infraccions, instrueix els expedients sancionadors i proposa al Govern la sanció corresponent.
La decisió governativa pot ser recorreguda directament davant de la jurisdicció administrativa.
El procediment d’instrucció està llargament detallat, així com la tipificació de totes les infraccions previstes.
En el procediment contenciós es preveu la competència de la jurisdicció administrativa.
La disposició addicional primera determina el desplegament reglamentari necessari per possibilitar l’atorgament de les llicències previstes en el títol II de la Llei.
La disposició addicional segona atorga al Consell Regulador Andorrà del Joc la facultat d’establir convenis amb les entitats que històricament han comercialitzat jocs d’atzar (de sorteig i presortejats) de loteria o jocs d’apostes provinents d’altres estats. El propòsit és regular la continuïtat de la comercialització dels productes esmentats de joc d’atzar, dotant de seguretat jurídica tant els usuaris com els mateixos operadors.
La disposició addicional tercera estableix la prohibició d’entrar loteries de qualsevol estat en territori andorrà si no disposa de la preceptiva llicència com a operador titular de les loteries a comercialitzar. Es creua una excepció sempre que el valor facial del conjunt de la loteria entrada no superi els 100 euros i sigui per a ús personal.
La disposició addicional quarta delega al Ministeri de Finances la gestió, la inspecció i la recaptació de l’impost sobre l’activitat del joc i atorga la potestat disciplinària al dit Ministeri pel que fa a l’àmbit tributari d’aquesta Llei.
La disposició addicional cinquena imposa el caràcter supletori a la llei reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital.
La disposició addicional sisena reconeix únicament a l’Estat andorrà la possibilitat d’explotació d’activitats de joc d’atzar pur de sorteig o presortejats, entre els quals les loteries, si són d’àmbit nacional.
Pel que fa a les disposicions transitòries, són tres i regulen respectivament la vigència de les autoritzacions d’explotació de sales de joc de bingo, el termini de constitució del Consell Regulador Andorrà del Joc a partir de la promulgació de la llei i l’avaluació del procés d’obertura a les activitats de joc d’atzar al Principat d’Andorra mitjançant el corresponent informe elaborat pel Govern a instància de l’entitat reguladora del joc.
Pel que fa a les disposicions derogatòries, incideixen en el Decret dels Veguers del 30 d’octubre de 1929 i en la legislació vigent relativa al joc del bingo.
En darrer terme, les set primeres disposicions finals tendeixen a assegurar l’aplicació, atenent la nova regulació sobre el joc, de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme; la preservació del joc de la Consòrcia dels Casats d’Andorra la Vella els Dimecres de Cendra; la no-subjecció de l’activitat de joc d’atzar a l’impost general indirecte; la consideració de renda exempta dels premis que perceben persones físiques no residents que procedeixin del joc d’atzar, l’exempció de l’impost sobre la renda de les persones físiques pel que fa als premis procedents dels jocs d’atzar i l’exempció de l’impost sobre societats pel que fa al Consell Regulador Andorrà del Joc.
La disposició final vuitena introdueix un règim especial per a les sales de joc dels casinos i bingos respecte a l’aplicació de la Llei contra el tabaquisme passiu ambiental, i la disposició final novena concreta l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Títol I. Objecte i àmbit d’aplicació
Article 1. Disposició general
Està prohibida la pràctica i l’explotació dels jocs d’atzar al Principat d’Andorra o des del Principat d’Andorra, sigui pel mitjà que sigui, a excepció dels jocs d’atzar que reglamentàriament es desenvolupin a partir de cadascuna de les modalitats definides i que hagin estat autoritzats a l’empara de la preceptiva llicència atorgada en virtut d’aquesta Llei.
Article 2. Objecte
L’objecte de la Llei és regular l’activitat del joc d’atzar al Principat d’Andorra, determinant l’oferta i el consum dels jocs d’atzar, així com garantir el control de la seva explotació amb la finalitat de:
a) Prevenir el joc excessiu o patològic, protegir els drets dels menors d’edat i dels grups de risc, així com salvaguardar els drets dels participants i dels operadors en els jocs d’atzar.
b) Assegurar la integritat, la fiabilitat i la transparència de les operacions del joc d’atzar.
c) Prevenir i perseguir les activitats fraudulentes o criminals, com el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, i garantir l’ordre públic en l’àmbit de l’activitat del joc d’atzar.
d) Vetllar pel desenvolupament equilibrat i sostenible dels diferents tipus de joc d’atzar amb l’objectiu d’evitar qualsevol desestabilització dels sectors econòmics i socials afectats.
Article 3. Àmbit d’aplicació
L’àmbit d’aplicació de la Llei s’estén a totes les modalitats de joc d’atzar que determina, a cada tipus de joc d’atzar del qual derivin, als operadors que siguin llicenciats per a la seva explotació al Principat d’Andorra d’acord amb les categories establertes i als jugadors que les practiquin.
Igualment, queden vinculades per l’aplicació d’aquesta Llei totes les activitats relacionades amb el joc d’atzar que, de forma directa o indirecta, intervinguin en alguna modalitat no compresa en cap de les categories establertes, però que suposi arriscar béns o drets avaluables en una activitat on intervé l’atzar, inclús de manera accessòria, a canvi de rebre una contraprestació de qualsevol tipus, d’acord amb la definició de “joc d’atzar” de l’article 4.
Són també de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei:
a) Les activitats de joc d’atzar transfrontereres, és a dir, les que duen a terme les persones físiques o jurídiques establertes al Principat d’Andorra i que desenvolupen la seva activitat per mitjans físics o telemàtics fora del Principat d’Andorra. Igualment, les activitats de joc d’atzar que realitzin persones físiques o jurídiques fora del Principat d’Andorra que organitzin o ofereixin activitats de jocs d’atzar per mitjans físics o telemàtics al Principat d’Andorra.
b) Les activitats de publicitat, promoció i patrocini relatives a les activitats del joc d’atzar.
c) Totes les activitats econòmiques, com prestacions de servei, venda, equipaments, relacionades directament amb l’activitat del sector del joc d’atzar al Principat d’Andorra.
Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei:
a) Els jocs d’atzar o competicions assimilables de simple oci, passatemps o esbarjo que constitueixin usos socials, sempre que no produeixin transferències econòmiques, llevat del preu per la utilització dels mitjans necessaris per al seu desenvolupament i quan aquest preu no constitueixi en cap mesura benefici econòmic per al promotor o els operadors.
b) Els concursos definits com una prova o competició que requereixi saviesa, coneixement, astúcia o aptituds dels jugadors, sense que hi hagi intervenció de l’atzar. Els concursos amb intervenció de l’atzar definits a l’article 4 són expressament regulats per aquesta Llei.
c) Les màquines recreatives o aparells assimilables, enteses com les que, per al sol entreteniment de l’usuari i a canvi del preu de partida, ofereixen al jugador únicament un temps d’utilització, sense que hi hagi cap tipus de premi o compensació en metàl•lic, en espècie o en forma de punts bescanviables, així com les màquines que, com a únic al•licient addicional i únicament en funció de l’habilitat del jugador, ofereixen la possibilitat de continuar jugant pel mateix import inicial, sigui en forma de perllongació de la mateixa partida o altres d’addicionals, que en cap cas no poden ser bescanviables per diners o espècie.
d) Les loteries de promoció o publicitàries promogudes des de l’estranger, sempre que el sorteig no es faci al Principat d’Andorra.
Article 4. Definicions
1. De les modalitats de jocs d’atzar
Per a l’aplicació d’aquesta Llei i dels seus reglaments, s’entén per “joc d’atzar” qualsevol joc en què s’arrisquen béns o drets de qualsevol naturalesa, amb la conseqüència, sigui de la pèrdua del bé o el dret posat en joc d’almenys un dels jugadors, sigui del guany amb el benefici d’almenys un dels jugadors, i per al qual l’atzar és un element, encara que sigui accessori, en el desenvolupament del joc i la determinació del guanyador o la fixació del guany.
La Llei distingeix quatre grans modalitats de jocs d’atzar, que es poden subdividir d’acord amb la llicència corresponent:
a) Jocs d’atzar pur
b) Jocs mixtos d’atzar i habilitat
c) Concursos amb intervenció d’atzar
d) Rifes, quinto tradicional i loteries de promoció o publicitàries
a) Joc d’atzar pur: joc basat exclusivament en la sort, pel qual s’anuncia un guany en funció del resultat, sigui quina sigui la naturalesa o l’import d’aquest guany, i on la participació queda condicionada per una aportació financera prèvia del jugador, de qualsevol forma. Els jocs d’atzar pur poden ser de sorteig o presortejats.
- Joc d’atzar pur de sorteig: joc basat exclusivament en la sort, pel qual es realitza un sorteig posterior a l’adquisició d’un títol, bitllet o butlleta en què el posseïdor del títol, bitllet o butlleta que coincideixi amb el resultat del sorteig és guanyador del premi prèviament establert.
Els jocs d’atzar pur de sorteig poden ser per preassignació o per elecció personal de nombres o signes.
En els de preassignació, el jugador adquireix un títol, bitllet o butlleta que ja té determinats els números o les combinacions de números o signes.
En els d’elecció personal de nombres, el jugador selecciona i marca sobre un títol, bitllet o butlleta els números escollits dintre les combinacions possibles.
- Joc d’atzar pur presortejat: joc basat exclusivament en la sort, on la combinació del títol, bitllet o butlleta adquirit ha de coincidir amb el resultat d’un sorteig previ o que roman ocult als participants, o perquè en mostrar-se el resultat, aquest resultat determini el posseïdor com a guanyador. Els jocs d’atzar pur presortejats poden ser dispensats en butlleta o mitjançant qualsevol mecanisme automatitzat.
b) Joc mixt d’atzar i habilitat: joc en què s’ofereix a un o a més jugadors un pacte on arrisquen diners sobre alguna circumstància, esdeveniment, combinació o altres segons el qual el qui resulta que s’equivoca o no té encert, perd els diners arriscats en benefici d’una o altres persones.
Els jocs mixtos d’atzar i habilitat poden estar basats en l’habilitat de l’actuació del jugador, o basats en esdeveniments externs a l’acció del jugador, però on la sort, tot i intervenir, no és exclusivament determinant del resultat. Poden ser de dos categories, joc d’aposta i joc de taula.
- Joc d’aposta: joc en el qual cada jugador arrisca un import, el qual produeix un guany o una pèrdua que no depèn de la seva actuació sinó de la verificació d’un fet incert que sobrevé o succeeix sense la intervenció d’aquest jugador, però sobre el qual el jugador hi fa intervenir la seva habilitat, coneixement o una altra qualitat intel•lectual que entén que pot determinar el resultat.
S’entenen, entre d’altres, com a apostes esportives o apostes hípiques quan el fet incert consisteix en el resultat d’una competició hípica o d’una competició esportiva legalment organitzada.
Els jocs d’aposta poden ser d’aposta mútua, de contrapartida o d’intercanvi.
Els d’aposta mútua són els jocs en els quals un organitzador intervé en tant que intermediari entre diversos jugadors que juguen els uns contra els altres i les apostes són recollides i repartides mutualment entre els guanyadors, després de la retenció dels imports de qualsevol naturalesa previstos per la legislació i la reglamentació vigents. Les despeses vinculades a l’organització del joc i els beneficis obtinguts després de les obligacions anteriors s’atribueixen a l’organitzador. L’organitzador de l’aposta mútua té un rol o una intervenció neutra i no participativa en relació amb els resultats de l’aposta.
Els d’aposta de contrapartida són els jocs en què el jugador arrisca diners contra un operador de joc d’atzar i el premi a obtenir és el resultant de multiplicar l’import dels pronòstics guanyadors efectuats pels jugadors, pel coeficient que l’operador hagi validat prèviament.
Els d’aposta d’intercanvi són els jocs en què el jugador arrisca diners contra un altre o uns altres jugadors, un organitzador hi intervé en tant que intermediari entre els diferents jugadors, i el premi a obtenir és el resultant de multiplicar l’import dels pronòstics guanyadors efectuats pels jugadors, pel coeficient que es dedueixi del sistema d’intercanvi d’apostes. L’organitzador actua com a intermediari i garant de les quantitats apostades entre tercers, descomptant la comissió o el corretatge autoritzats que li corresponguin.
- Joc de taula: joc basat en l’atzar i en les habilitats o els coneixements dels jugadors que posteriorment a la intervenció de l’atzar, decideix, tenint en compte la conducta dels altres jugadors, una estratègia susceptible de modificar la seva esperança de guany.
Els jocs de taula poden ser de cercle o de contrapartida.
En els de cercle, els participants s'enfronten els uns contra els altres.
En els de contrapartida, el jugador juga contra l’operador que ofereix el joc d’atzar, i decideix una estratègia susceptible de modificar la seva esperança de guany.
Als efectes d’aquesta Llei es consideren “jocs de taula de contrapartida” quan s’arrisca diners contra un operador, i/o contra tercers mitjançant un operador, en un joc d'atzar pur de sorteig d'elecció de nombres marcat sobre un tapet o anàleg, i el premi a obtenir és el resultant de multiplicar l’import dipositat a l’elecció guanyadora pel coeficient que l’operador hagi determinat prèviament o s’hagi establert pel corresponent reglament del joc.
c) Concursos amb intervenció d’atzar: s’entén per “concursos amb intervenció d’atzar” la modalitat de joc en què l’oferta, el desenvolupament i la resolució es realitzen en viu o per un mitjà de comunicació, ja sigui per mitjans televisius, radiofònics, telemàtics o altres, sempre que l’activitat de joc estigui connexa o subordinada a l’activitat principal. En aquesta modalitat de joc, per tenir dret a l’obtenció d’un premi, en metàl•lic o en espècie, la participació es duu a terme directament mitjançant un desemborsament econòmic, o bé mitjançant trucades telefòniques, enviaments de missatges de text o qualsevol altre procediment electrònic, informàtic o telemàtic, en què existeixi una tarifació addicional.
Queden inclosos en la definició d’aquest apartat els concursos consistents en la superació de proves de competició o de coneixement o destresa, amb intervenció de l’atzar sempre que hi hagi un desemborsament econòmic o una tarifació addicional d’acord amb el paràgraf precedent.
Als efectes d’aquesta definició, en queden exclosos els concursos en els quals, encara que hi hagi premi, el concursant no fa cap tipus de desemborsament econòmic per participar-hi.
Es considera “desemborsament econòmic” el dut a terme, ja sigui directament o per mitjà de trucades telefòniques, enviament de missatges de text o qualsevol altre procediment electrònic, informàtic o telemàtic, en què existeixi una tarifació addicional.
d) Rifes: s’entén per “rifa” la modalitat de joc consistent en l’adjudicació d’un o diversos premis mitjançant la celebració d’un sorteig o selecció per atzar, per un mateix o per tercers, entre els adquirents de bitllets, paperetes o altres documents o suports de participació, diferenciats entre si, ja siguin de caràcter material, informàtic, telemàtic o interactiu, en una data prèviament determinada, i sempre que per participar calgui fer una aportació econòmica. L’objecte de la rifa pot ser un bé moble, immoble, semovent o drets lligats a aquests béns, sempre que no siguin premis dineraris.
Rifes itinerants: són les rifes que se celebren durant les festes tradicionals o altres esdeveniments puntuals de les parròquies del Principat d’Andorra. El valor dels objectes de les rifes itinerants no pot sobrepassar els 2.000 euros per dia.
Quinto tradicional: joc del bingo organitzat per les entitats culturals, esportives, benèfiques i recreatives, amb la finalitat de recaptar fons per desenvolupar les seves activitats no lucratives, el premi del qual no és dinerari. La sessió del quinto és de 5 partides. Només hi pot haver una sessió per dia. El joc del quinto es pot practicar durant el període que va des de l’1 de desembre fins al 15 de gener de l’any següent.
Loteries de promoció o publicitàries: s’entenen com a tals els sortejos celebrats al Principat d’Andorra o a l’estranger per un operador llicenciat a Andorra que, amb finalitat exclusivament publicitària o de promoció d’un establiment, d’un producte o servei, i tenint com a única contraprestació el consum d’un producte o servei sense sobrepreu ni cap tarifació addicional, ofereixen premis en metàl•lic, espècie o serveis, i exigeixen, si escau, la condició de client de l’entitat objecte de la publicitat o promoció.
2. Altres definicions
a) Joc d’atzar en línia: joc de qualsevol de les anteriors modalitats d’aquest article on l’activitat es formalitza exclusivament mitjançant un servei telemàtic al públic, del tipus que sigui. No constitueix un joc d’atzar en línia, i s’integra en els jocs d’atzar en llocs físics, el joc enregistrat mitjançant un terminal electrònic dedicat a l’oferta del joc o a la formalització d’apostes i posat a la disposició del jugador de forma presencial en un establiment físic obert al públic.
b) Compte de jugador en línia: és el compte atribuït a cada jugador per un operador de joc d’atzar en línia per a un o diversos jocs. Recopila la identitat dels jugadors, les apostes, els premis i els guanys vinculats al joc d’atzar, els moviments financers corresponents i els saldos dels havers dels jugadors prop de l’operador.
c) Casino: establiment en què són explotats jocs mixtos d'atzar i habilitat de forma presencial, d’aposta de contrapartida, de taula, tant de cercle com de contrapartida i màquines d’atzar oneroses, per als quals aquest tipus d’establiment ha estat degudament autoritzat, i en el qual es poden organitzar paral•lelament activitats socioculturals com representacions, exposicions, congressos i activitats de restauració, o altres que contingui la llicència que hagi obtingut l’operador.
d) Bingo: joc d’atzar pur de sorteig per preassignació de nombres en què es juga sobre un cartró o una targeta preimpresa, jugada sobre un màxim de 90 números, de l’1 al 90, i on els nombres sortits del sorteig han de coincidir amb els del jugador de forma que estiguin col•locats d’una determinada manera en el cartró. El cartró és un bitllet numerat, que pot mostrar-se en suport material, informàtic o telemàtic, mitjançant cartrons físics i/o virtuals o en màquines de videobingo.
e) Loteria: s’entén per “loteria” l’activitat de joc d’atzar pur de sorteig o presortejat en què s’atorguen premis en metàl•lic en els casos en què el número o la combinació de números o signes, expressats en el bitllet, la butlleta o el seu equivalent electrònic, coincideixen en tot o en part amb el determinat mitjançant un sorteig o esdeveniment celebrat en una data prèviament determinada o en un programa previ, en el cas de les instantànies o presortejades. La loteria s’ha de comercialitzar en bitllets, butlletes o qualsevol altra forma de participació, i el seu suport pot ser material, informàtic, telemàtic, telefònic o interactiu.
f) Participacions de loteria: s’entén per “participacions de loteria” qualsevol fraccionament de bitllet o butlleta o el seu equivalent electrònic de loteria, documentats en un títol, sempre que aquest títol hagi estat degudament identificat i registrat pel regulador a fi de ser comercialitzat a Andorra, d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei. Aquest fraccionament, si implica sobrepreu, ha de comptar amb autorització prèvia, i ha de complir els requisits que es determinin en la preceptiva llicència. Als efectes d’aquesta Llei, les participacions han de ser explotades per operadors de joc de la categoria 5.
g) Màquines d’atzar oneroses: aparells que, a canvi del preu de partida, ofereixen a la persona usuària un temps d’utilització i, eventualment, un premi que depèn d’un programa de joc o de l’atzar.
h) Equipaments de joc d’atzar: tot equipament que permeti el funcionament del joc d’atzar. A títol enunciatiu i no limitatiu, s’entén per “equipaments de joc d’atzar” les màquines d’atzar oneroses, els programes informàtics de joc o plataformes autoritzades per al joc d’atzar en línia, les taules de joc i els seus complements o qualsevol altre objecte o instrument que tingui una finalitat directa o accessòria amb el joc d’atzar.
i) Jugador: persona física que intervé voluntàriament en qualsevol de les activitats d’atzar considerades com a joc en aquesta Llei.
j) Operador: persona física o jurídica que, de manera habitual o no, explota, degudament llicenciada, els serveis de jocs d’atzar, entesos en el marc d’aquesta Llei.
k) Distribuïdor: persona física o jurídica que comercialitza jocs d’operadors de categoria 3, definits per aquesta Llei.
l) Entitat reguladora i de control del joc: s’entén per “entitat reguladora i de control del joc” l’organisme públic que, en el marc d’aquesta Llei, aplica la regulació i el control, dissenya i impulsa l’activitat del sector del joc al Principat d’Andorra, sota els principis de sostenibilitat comercial, financera, social i d’ordre públic de l’activitat del joc d’atzar, i que vetlla per la seva transparència i legalitat.
m) Quantitats jugades: és l'import total de les quantitats que es dediquen a la participació en el joc d’atzar per part dels jugadors, així com qualsevol altre ingrés que l’operador pugui obtenir, directament derivat de la seva organització o celebració.
n) Producte brut del joc: és l'import total de les quantitats que es dediquen a la participació en el joc d’atzar per part dels jugadors, així com qualsevol altre ingrés que els operadors puguin obtenir, directament derivat de la seva organització o celebració, deduïts els imports dels premis satisfets als jugadors.
Article 5. Operadors i distribuïdors de jocs d’atzar
Per aplicar aquesta Llei i els seus reglaments, els operadors de jocs d’atzar es divideixen en sis categories, endemés dels distribuïdors:
a) Operador de joc d’atzar de categoria 1: persona jurídica que, de manera exclusiva, explota els serveis de jocs mixt d’atzar i habilitat, d’apostes de contrapartida, de taula, tant de cercle com de contrapartida, i de màquines d’atzar oneroses de forma presencial en un casino. S’inclou dins d’aquest apartat tota persona que explota les mateixes activitats de jocs d’atzar a bord d’un vaixell comercial de transport de passatgers de més de 15.000 tones de desplaçament, de línies regulars o per als creuers de més de 48 hores de durada degudament registrats, dins de locals especials, diferents i separats, on es practiquen els dits jocs d’atzar en les condicions fixades en aquesta Llei i els reglaments aplicables.
b) Operador de joc d’atzar de categoria 2: persona jurídica que, de manera exclusiva, explota els serveis de jocs de bingo i de màquines de videobingo de forma presencial.
c) Operador de joc d’atzar de categoria 3: persona jurídica que, de manera exclusiva, explota de forma presencial i/o en línia els serveis de jocs d’atzar pur de sorteig i presortejats, entre els quals les loteries, i jocs mixtos d’atzar i habilitat d’apostes mútues esportives i/o hípiques.
d) Operador de joc d’atzar de categoria 4: persona jurídica que de manera exclusiva explota els serveis de jocs mixtos d’atzar i habilitat en línia, d’apostes de contrapartida i d’intercanvi en línia, de taula, tant de cercle com de contrapartida, les màquines d’atzar oneroses en línia i el joc del bingo en línia.
e) Operador de joc d’atzar de categoria 5: persona física o jurídica que celebri concursos amb intervenció d’atzar, rifes, participacions de loteries i loteries de promoció o publicitàries, ja sigui de forma presencial o en línia. La naturalesa d’aquestes activitats és puntual, accessòria de l’activitat principal de l’operador i no permanent. El temps d’explotació està determinat per la llicència preceptiva.
f) Operador de joc d’atzar de categoria 6: persona física o jurídica que celebra el joc del quinto tradicional i/o altres jocs d’atzar, amb finalitat únicament benèfica i amb l’objectiu de recaptar fons per a desenvolupar activitats no lucratives.
g) Distribuïdor principal: persona física o jurídica que de manera principal i permanent comercialitza de manera exclusiva i en llocs físics jocs d’atzar d’un o més operadors de categoria 3.
h) Distribuïdor mixt: persona física o jurídica que de manera accessòria a la seva activitat principal comercialitza en llocs físics jocs d’atzar obtinguts d’un o més distribuïdors principals.
Article 6. Jocs d’atzar autoritzats
Queden únicament autoritzats al Principat d’Andorra jocs d’atzar dels quals s’hagi obtingut la preceptiva llicència, amb el desenvolupament previ i l’aprovació del reglament corresponent, el qual ha de definir la modalitat de joc d’atzar a la qual pertany, la denominació, els elements, les regles, la proporció de premis per distribuir, la retenció dels imports de qualsevol naturalesa per part de l’operador i el personal al servei del joc d’atzar, així com les especificitats de cada joc, en particular de forma que sota els principis de publicitat i seguretat jurídica, el jugador tingui al seu abast el funcionament de cada oferta de joc d’atzar individualitzada, segons la modalitat a què pertanyi.
Títol II. Llicències i classes
Capítol primer. Principis generals
Article 7. Obligació de llicència
Qualsevol persona física o jurídica interessada a explotar els jocs d’atzar al Principat d’Andorra, o a destinació del territori del Principat d’Andorra, ha de sol•licitar una llicència lliurada pel Consell Regulador Andorrà del Joc.
Article 8. Classes de llicència
Les llicències atorgades pel Consell Regulador Andorrà del Joc es determinen en les classes següents:
a) Les llicències de classe A permeten als operadors de categoria 1, de conformitat amb les condicions que fixen, l’explotació, en els llocs físics anomenats casinos, de jocs mixtos d’atzar i habilitat, d’aposta de contrapartida, de taula, tant de cercle com de contrapartida, i de màquines d’atzar oneroses.
b) Les llicències de classe A permeten als operadors de categoria 1, de conformitat amb les condicions que fixen, l’explotació de jocs mixtos d’atzar i habilitat, d’aposta de contrapartida, de taula, tant de cercle com de contrapartida, i de màquines d’atzar oneroses a bord d’un vaixell comercial de transport de passatgers de més de 15.000 tones de desplaçament, de línies regulars o per als creuers de més de 48 hores de durada degudament registrats, dins de locals especials, diferents i separats on es practiquen els dits jocs d’atzar en les condicions fixades en aquesta Llei i els reglaments aplicables.
c) Les llicències de classe B permeten als operadors de categoria 2, de conformitat amb les condicions que fixen, l’explotació en els llocs físics anomenats bingos, de jocs de bingo i de màquines de videobingo.
d) Les llicències de classe C permeten als operadors de categoria 3, de conformitat amb les condicions que fixen, l’explotació en els llocs físics proposats de jocs d’atzar pur de sorteig i presortejats, entre els quals les loteries i jocs mixtos d’atzar i habilitat, d’apostes mútues esportives i/o hípiques.
e) Les llicències de classe C@ permeten als titulars d’una llicència de classe C, en les condicions que la llicència determini, l’explotació en línia dels jocs d’atzar pur de sorteig i presortejats, entre els quals les loteries, i jocs mixtos d’atzar i habilitat, d’apostes mútues esportives i/o hípiques, proposats pels operadors de categoria 3.
f) Les llicències de classe D@ permeten als operadors de categoria 4, de conformitat amb les condicions que fixen, l’explotació de jocs mixtos d’atzar i habilitat en línia, d’apostes de contrapartida i d’intercanvi en línia, de taula, tant de cercle com de contrapartida, les màquines d’atzar oneroses en línia, i el joc del bingo en línia.
g) Les llicències de classe E permeten als operadors de categoria 5, de conformitat amb les condicions que fixen, l’explotació de concursos amb intervenció d’atzar, rifes, participacions de loteria, i loteries de promoció o publicitàries, de forma no permanent, ja sigui de forma presencial o en línia.
h) Les llicències de classe F permeten als operadors de categoria 6, de conformitat amb les condicions que fixen, l’explotació en llocs físics i de forma presencial del joc del quinto tradicional i altres jocs d’atzar exclusivament explotats de manera no permanent amb finalitat benèfica i d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei, amb l’objectiu de recaptar fons per desenvolupar activitats no lucratives.
i) Les llicències de classe G permeten als distribuïdors principals, de conformitat amb les condicions que fixen, la comercialització de jocs d’atzar dels llicenciats de classe C.
j) Les llicències de classe H permeten als distribuïdors mixtos, de conformitat amb les condicions que fixen, la comercialització de jocs d’atzar dels llicenciats de classe C.
k) Les llicències de classe I permeten als seus titulars exercir, segons les condicions que fixen, una activitat professional de qualsevol naturalesa, així com l’exercici de funcions de dirigent, administrador i més àmpliament l’exercici de tot poder executiu d’un operador de jocs d’atzar de les categories 1 i 2.
l) Les llicències de classe J permeten, amb les condicions que es determinin segons la llicència per a cada activitat, la venda, l’arrendament, l’arrendament-finançament, el proveïment, la disposició, la importació, l’exportació, la producció, la fabricació, els serveis d’instal•lació, de manteniment o de reparació d’equipaments de jocs d’atzar autoritzats per aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupin.
Article 9. Característiques de la llicència
La llicència és una autorització administrativa intuitu personae, té una durada determinada, i és intransferible.
Qualsevol canvi directe o indirecte en la direcció, l’administració o en el control de la titularitat de la llicència ha de ser autoritzat pel Consell Regulador Andorrà del Joc. Aquesta entitat ha d’assegurar que les modificacions no alterin la capacitat del titular de la llicència i respectin les disposicions d’aquesta Llei, dels reglaments aplicables i de les condicions d’atorgament i manteniment de la llicència.
Per la via del reglament es determinen les modalitats d’obtenció de llicències, si s’escau l’obligació d’obtenir una llicència distinta per cada subtipus de joc i el seu abast.
Article 10. Atorgament de la llicència pel Consell Regulador Andorrà del Joc
Per poder sol•licitar la llicència corresponent a l’explotació d’una de les categories d’operador de jocs d’atzar establertes a l’article 5 d’aquesta Llei són preceptives, sempre que aquesta explotació no es reguli per aplicació d’una de les disposicions addicionals d’aquesta Llei, l’aprovació i publicació dels reglaments corresponents als jocs d’atzar d’aquella categoria d’operador, i eventualment, si escau, l’adjudicació mitjançant concurs públic.
La sol•licitud per a l’atorgament de la llicència està sotmesa al pagament d’una taxa prevista a l’article 94 d’aquesta Llei.
La decisió d’atorgar la llicència ha d’indicar les modalitats i característiques de l’oferta dels jocs d’atzar autoritzats, així com, si escau, les obligacions particulars imposades al titular, atenent les especificacions de l’oferta del joc d’atzar i de la seva organització, a fi de permetre l’exercici del control de la seva activitat per part del Consell Regulador Andorrà del Joc, la protecció dels jugadors i usuaris i les exigències d’interès públic corresponents als objectius de la Llei previstos a l’article 2.
Tota modificació que incideixi sobre les informacions constitutives de la demanda de llicència s’ha de comunicar a l’entitat reguladora del joc en el termini previst i determinat per reglament. Les modificacions susceptibles d’afectar els elements inherents a la sol•licitud d’atorgament de la llicència vigent, i qualsevol canvi significatiu en la repartició de les participacions del capital de l’operador, o en la seva situació financera, poden conduir l’entitat reguladora, mitjançant decisió motivada, a instar l’operador a presentar una nova demanda de llicència en el termini que s’estableixi reglamentàriament.
El Consell Regulador Andorrà del Joc estableix i actualitza la llista dels titulars de les llicències, precisant la categoria d’operador, la classe de llicència i les modalitats de jocs d’atzar autoritzats. Aquesta llista s’ha de publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Article 11. Condicions prèvies a l’obtenció o a la renovació de la llicència
1. Per poder obtenir una llicència de classe A, A , B, C, C@, D@, el sol•licitant ha de constituir-se en societat anònima de dret andorrà, amb domicili social al Principat d’Andorra, i complir les condicions següents:
a) L’objecte social s’ha de correspondre exclusivament amb l’explotació dels jocs d’atzar d’una determinada categoria d’operador en el territori del Principat d’Andorra.
b) La societat i la seva activitat han de ser dirigides i administrades per un president i un consell d’administració.
c) S’ha d’indicar en els estatuts: (i) que el capital social ha de ser d’un mínim determinat per la via reglamentària o en el plec de bases corresponent, totalment desemborsat a la data de la constitució de la societat; (ii) que les accions siguin nominatives; (iii) que el conjunt dels mandataris socials i les persones investides de poder executiu disposin de la nacionalitat andorrana o l’autorització vigent de residència d’acord amb la normativa sobre societats anònimes del Principat d’Andorra a aquest efecte; (iiii) que la societat dipositi els comptes anualment degudament auditats, els quals s’han de trametre al Consell Regulador Andorrà del Joc dins els set mesos següents a la fi de l’exercici social.
d) Cada mandatari social, amb inclusió dels membres del consell d’administració i tota persona investida de poder executiu en la societat, ha de tenir plens drets civils i una conducta que respongui a les exigències de les seves funcions. En cap cas no pot haver estat objecte d’una condemna penal ferma per delictes dolosos, de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets, de malbaratament de cabals públics, per delictes contra la propietat, tant al Principat d’Andorra com en un estat estranger, o d’altres que atemptin contra la salut pública o la sostenibilitat de la seguretat nacional o afavoreixin l’explotació de persones.
e) Tota persona assalariada, sigui al títol que sigui, qualsevol mandatari social (inclosos els administradors), els directius i, en general, qualsevol persona investida de poders executius de l’operador del joc de les categories 1 i 2, ha de disposar personalment d’una llicència de classe I, prèviament a la seva entrada en funcions.
f) Les societats anònimes que operin en les categories 1 i 2 d’aquesta Llei han d’oferir, segons determini el plec de bases, fins al 10% del seu capital social a repartició d’accions unipersonals, amb dret a dividends però sense drets polítics, de subscripció popular, obertes exclusivament a persones físiques o jurídiques de nacionalitat andorrana o persones físiques residents legalment establertes al Principat d’Andorra, d’acord amb la normativa vigent.
g) El sol•licitant de la llicència ha de lliurar a l’entitat reguladora i de control del joc les auditories i certificacions exigides per aquesta Llei i/o els reglaments aplicables.
h) Posar a disposició del Consell Andorrà Regulador del Joc tots els mitjans perquè efectuï a càrrec del llicenciat totes les operacions de control que es requereixin en aquesta Llei.
2. Per a la resta de llicències establertes en aquesta Llei E, F, G, H, I, J, el sol•licitant pot ser persona física o jurídica, sempre que compleixi les condicions per obtenir la llicència sol•licitada en aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupin.
3. El peticionari de la llicència ha de respectar igualment les condicions específiques que, per cadascuna de les llicències, requereixi aquesta Llei.
El Govern pot sotmetre, per la via reglamentària, l’atorgament o la renovació de la llicència a totes les condicions que consideri apropiades amb l’objectiu d’assegurar la capacitat tècnica, econòmica o financera del sol•licitant perquè pugui afrontar, de manera efectiva i permanent, les obligacions vinculades a la seva activitat o les obligacions resultants de l’aplicació d’aquesta Llei, dels seus reglaments, del plec de bases o, en definitiva, que assegurin la protecció dels objectius previstos a l’article 2 d’aquesta Llei.
Article 12. Presentació de la sol•licitud de la llicència
Amb caràcter general:
1. Tota persona interessada en l’obtenció d’una llicència ha de fer una sol•licitud per escrit prop del Consell Regulador Andorrà del Joc.
2. La sol•licitud de llicència ha d’efectuar-se a partir de formularis facilitats per l’esmentada entitat reguladora, la qual, endemés d’aquells requisits, condicions i elements imposats pels reglaments d’aplicació d’aquesta Llei, ha de comprendre les informacions següents, si escau:
a) Informació sobre el sol•licitant: identificació, edat, adreça, antecedents penals, domicili personal o social, entre d’altres.
b) Informació sobre els mandataris socials i els accionistes, especialment els accionistes que detinguin el control directe o indirecte, que han de ser identificats, determinar l’adreça i aportar els justificatius conforme no tenen antecedents penals.
c) Informació comptable i financera. Endemés, informació dels mitjans de què disposa l’explotador per tal d’assegurar la viabilitat econòmica de l’activitat, els plans comptables de la societat i les regles d’amortització dels immobilitzats. Tota aquesta documentació ha de comprendre un període mínim de cinc anys previs a la sol•licitud.
d) Informacions relatives a la ubicació dels locals: descripció de l’emplaçament, la seva disposició i distribució, el seu règim jurídic de l’ocupació del terreny o dels locals, el seu funcionament, les mesures de seguretat, entre d’altres.
e) Informacions relatives sobre cadascun dels jocs d’atzar proposats: identificació, descripció, explicació del procés de tractament de dades amb referència al joc d’atzar, entre d’altres.
f) Informació, justificació i acreditació de la seva capacitat per mantenir l’explotació dels jocs d’atzar proposats a la conformitat i adequació d’aquesta Llei i de la reglamentació aplicable, que especifiqui les capacitats tècniques i l’experiència necessària per a una bona explotació dels jocs d’atzar proposats, i que designi la persona o persones, totes elles domiciliades al Principat d’Andorra, que seran les responsables.
g) Informació sobre el personal: descripció dels procediments de selecció, de formació i d’organització del personal.
h) Informació sobre els materials i els equipaments dels jocs d’atzar: descripció, origen, determinació de les modalitats del manteniment, entre d’altres.
i) Informació sobre els contractes d’associació, de mobiliari, de subministraments o subcontractacions signats o que tinguin intenció de signar en relació amb l’activitat del joc d’atzar.
j) Aportació de garantia bancària per a les sol•licituds de llicència de classe A, A , B, C, C@ i D@, emesa per una entitat bancària del Principat d’Andorra, tal com s’ha previst en l’article 13 d’aquesta Llei.
k) Acreditació de la designació d’auditors de comptes per a l’examen dels comptes anuals.
l) Presentar una comptabilitat específica vinculada a l’activitat del joc d’atzar.
m) Compromís de facilitar, als representants habilitats per part del Consell Regulador Andorrà del Joc, l’accés a totes les seves instal•lacions i locals on es desenvolupen les activitats dels jocs d’atzar autoritzades, amb inclusió dels locals no accessibles al públic, per exemple els locals tècnics.
3. A aquestes exigències de caràcter general, s’hi afegeixen les previstes de forma específica per a cada una de les llicències, d’acord amb aquesta Llei.
Article 13. Garantia bancària
Els operadors que obtinguin llicències de classe A, A , B, C, C@, D@ estan obligats a presentar una garantia bancària d’acord amb aquest article.
1. Un cop la llicència hagi estat atorgada per part del Consell Regulador Andorrà del Joc, el titular ha d’entregar, abans de començar a operar, una garantia lliurada per una entitat bancària del Principat d’Andorra.
2. L’import i les condicions d’aquesta garantia han de ser definits pel reglament o el plec de bases corresponent. Aquesta garantia té un termini de caducitat de cinc anys a comptar del termini d’expiració de la llicència.
3. La garantia bancària té per objecte assegurar:
a) El pagament i la distribució dels guanys als jugadors premiats.
b) El pagament per part del titular de la llicència de les taxes, els impostos i els tributs, obligacions vers les administracions i vers els usuaris, salaris, càrregues socials o tota altra penalitat administrativa sobrevinguda.
4. La no-presentació de la dita garantia determina la revocació immediata de la llicència atorgada.
5. Si l’operador no satisfà les obligacions a què fa referència l'apartat 3, s'han de fer efectives d'ofici contra les garanties bancàries dipositades. L'Administració, pel que fa a l’execució de la garantia, és creditor privilegiat segons disposi la legislació concursal vigent.
6. Un cop executada la garantia bancària, l’operador que l'ha constituïda disposa del termini fixat pel reglament o en el plec de bases corresponent per reposar-la íntegrament; si no ho fa, se suspèn l'autorització corresponent fins que la garantia no hagi estat totalment reposada.
7. Si la garantia bancària és insuficient per satisfer les obligacions que s'hagin de fer efectives, s'ha d'iniciar el cobrament per la via de constrenyiment de la part del deute pendent.
8. La garantia bancària s'extingeix si desapareixen les causes que n'han motivat la constitució, si no hi ha responsabilitats pendents o si ha transcorregut el termini màxim de prescripció d'aquestes responsabilitats; en aquests supòsits, ha de ser retornada, després d'haver-ne fet la liquidació, si escau.
9. La vigència de la garantia és preceptiva per iniciar i/o mantenir l’explotació dels jocs d’atzar autoritzats.
Article 14. Refús d’atribució o de renovació de la llicència
El refús de llicència o de renovació de la llicència ha de ser motivat. El refús es fonamenta, després de considerar l’oferta, quan escau mitjançant el corresponent concurs i en seguiment d’un plec de bases, mitjançant publicitat i concurrència, per criteris d’oportunitat, per motius d’incapacitat tècnica, econòmica, financera del sol•licitant o d’ordre públic, que li impedeixin fer front a les obligacions derivades de la seva activitat o d’aquesta Llei i dels reglaments que la desenvolupen.
El refús de la llicència o de la seva renovació pot igualment ser motivat en el supòsit que el sol•licitant, si es tracta d’una persona física o bé, en el cas d’una persona jurídica, d’un dels seus socis, directors o administradors de la societat o membres del consell d’administració, hagi estat objecte d’una condemna penal ferma per delictes dolosos, de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets, de malbaratament de cabals públics, per delictes contra la propietat, tant al Principat d’Andorra com en un estat estranger, o els que atemptin contra la salut pública o la sostenibilitat de la seguretat nacional o afavoreixin l’explotació de persones.
Article 15. Manteniment de la llicència
Per mantenir la titularitat de la llicència, el sol•licitant no sols ha de continuar satisfent i complint les condicions prèvies enumerades en els articles precedents, i en les condicions prèvies específiques de cadascuna de les llicències, respectant les obligacions previstes en aquesta Llei i en els reglaments aplicables, sinó que igualment ha de:
a) Assegurar, pel que fa a les llicències de classe A i B, que tot el seu personal tingui l’habilitació, titulació i formació corresponents, segons les seves funcions, i que els seus mandataris socials, inclosos els administradors de la societat, directors i, de forma extensiva, qualsevol persona investida d’un poder executiu en el si de la societat de l’operador de la categoria 1 o 2 segons escaigui, disposa de la llicència de classe I prèviament a l’entrada en funcions.
b) Facilitar al Consell Regulador Andorrà del Joc la informació, de forma permanent i sense equívocs, que permeti la identificació de tot el seu personal, així com de les altres persones físiques que participin en les seves activitats, sigui de forma directa o indirectament, personal o per mitjà d’intermediaris, ja siguin persones físiques o jurídiques, en l’explotació del joc d’atzar autoritzats.
c) Comunicar a l’entitat reguladora del joc les informacions que li permetin verificar en tot moment la solvència, els mitjans financers, la transparència de l’explotació i la identificació de l’accionariat de la societat, si escau, així com les modificacions ulteriors en aquesta matèria.
d) Explotar de manera real i efectiva els jocs d’atzar que hagin estat atorgats per la llicència.
Article 16. Modificació de la llicència
La llicència atorgada d’acord amb aquesta Llei solament pot ser modificada si, com a resultat de la regulació d’un nou joc d’atzar no definit en la llicència, el titular fa demanda d’inclusió del nou joc d’atzar.
El joc d’atzar susceptible de modificar la llicència ha de ser de la mateixa modalitat que les previstes a les categories d’operador de l’article 5 autoritzades en la llicència original.
La decisió d’acceptar la modificació d’una llicència correspon al Consell Regulador Andorrà del Joc, que l’ha de modificar si el nou joc d’atzar regulat s’ajusta a la modalitat de jocs d’atzar de la llicència original.
Les sol•licituds de modificació han de respectar els formularis establerts per l’entitat reguladora del joc.
Article 17. Cúmul de llicències
Queda prohibit acumular les llicències de classe I i J amb les llicències de classe A, A , B, C, C@, D@, E, F, G i H, en possessió d’una mateixa persona física o jurídica, sigui directament o indirectament, personalment o mitjançant una altra persona física o jurídica.
Igualment no són acumulables les llicències de classe I i J en possessió d’una mateixa persona, sigui directament o indirectament, personalment o mitjançant una altra persona.
Article 18. Prevenció general de conflicte d’interessos
1. Queda prohibit als membres del consell d’administració, administradors únics, directors, gerents o persones amb responsabilitat assimilables i a tota persona assalariada dins la societat:
a) Tenir algun interès, qualsevol que sigui, en els productes del joc d’atzar que són proposats als jugadors, que puguin influenciar en el resultat dels mateixos.
b) Participar en els jocs d’atzar proposats, sigui directament, sigui per mitjà d’una persona interposada.
2. Tots els conflictes d’interessos constatats pel Consell Regulador Andorrà del Joc són objecte d’una sanció per determinar en les condicions previstes en el títol VI d’aquesta Llei.
Article 19. Obligació de declaració específica
Tota cessió d’equipaments de joc a disposició del públic és objecte d’una declaració al Consell Regulador Andorrà del Joc, segons les modalitats definides en els reglaments d’aplicació d’aquesta Llei. Els equipaments que queden inutilitzats han de ser exportats o destruïts.
Capítol segon. Llicències de classe A
Article 20. Característiques de la llicència
La llicència de classe A autoritza l’explotació d’un casino en el territori del Principat d’Andorra, i solament permet l’explotació de jocs mixtos d’atzar i habilitat, d’apostes de contrapartida, de taula, tant de cercle com de contrapartida, i de màquines d’atzar oneroses, de forma presencial.
Queda prohibida l’explotació de màquines d’atzar de videobingo al local del casino.
La llicència determina els jocs d’atzar autoritzats a ser explotats pel titular.
La llicència s’obté després de considerar l’oferta mitjançant el corresponent concurs públic, que s’ha d’ajustar als principis de publicitat, concurrència, igualtat, transparència, objectivitat i no-discriminació, i que es regeix pel plec de bases que, a proposta del Consell Regulador Andorrà del Joc, sigui aprovat pel Govern i es publiqui en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
El Consell Regulador Andorrà del Joc lliura una única llicència de classe A. Pot atorgar una altra llicència de classe A després de 10 anys de l’atorgament de la primera llicència i si l’entitat reguladora del joc ho estima necessari, amb l’informe corresponent, en el moment que la població andorrana es consolidi superant els 100.000 habitants. I successivament, a partir d’aquesta densitat demogràfica, hi ha la possibilitat d’obtenir una altra llicència de classe A per cada 100.000 habitants més de població.
La llicència no permet, més enllà de la ubicació adjudicada, l’obertura d’altres establiments de joc en qualsevol part del territori andorrà.
Article 21. Durada i renovació de la llicència
1. La durada inicial de la llicència de classe A és determinada en el plec de condicions del concurs públic pel Consell Regulador Andorrà del Joc i va expressament condicionada a la inversió que l’operador justifiqui que efectua en la seva sol•licitud. No pot ser superior a vint anys.
Únicament als efectes de la durada de la llicència, es considera “inversió” la construcció dels immobles destinats a l’explotació de les activitats del joc, o el valor de l’adquisició dels immobles destinats a la dita explotació si es tracta d’edificis ja construïts, o el 50% de l’arrendament i l’adequació dels immobles.
2. En el moment en què expiri el termini de la llicència, pot ser renovada. La renovació únicament pot ser acordada si es compleixen i han estat respectades pel titular totes les condicions i els requisits establerts per la Llei, pels seus reglaments de desenvolupament, així com pel plec de bases o per tota altra directiva del Consell Regulador Andorrà del Joc per tal d’atribuir la llicència.
3. La durada de la renovació o les renovacions de la llicència de classe A és determinada motivadament pel Consell Regulador Andorrà del Joc, dins d’un màxim de vint anys.
4. Les sol•licituds de renovació han de respectar els formularis establerts pel Consell Regulador Andorrà del Joc i se li han d’adreçar amb una antelació mínima de dos anys abans del venciment de la llicència en curs.
Capítol tercer. Llicències de classe A
Article 22. Característiques de la llicència
La llicència de classe A autoritza l’explotació de jocs mixtos d’atzar i habilitat, d’apostes de contrapartida, de taula, tant de cercle com de contrapartida, i de màquines d’atzar oneroses, de forma presencial en bucs de més de 15.000 tones de desplaçament dedicats al transport de viatgers, de línies regulars o per als creuers de més de 48 hores de durada, degudament registrats, dins de locals especials, diferents i separats on es practica certs jocs d’atzar en les condicions fixades en aquesta Llei i els reglaments aplicables.
La llicència determina els jocs d’atzar que el titular està autoritzat a explotar.
La llicència s’obté després de considerar l’oferta mitjançant el corresponent concurs públic, que s’ha d’ajustar als principis de publicitat, concurrència, igualtat, transparència, objectivitat i no-discriminació, i que es regeix pel plec de bases que, a proposta del Consell Regulador Andorrà del Joc, sigui aprovat pel Govern i que s’ha de publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Aquestes llicències poden ser atorgades als vaixells amb pavelló andorrà autoritzats segons la legislació de pavellons que resulti aplicable o a vaixells amb pavelló d’altres estats que hagin signat el preceptiu conveni internacional.
Article 23. Durada i renovació de la llicència
1. La durada inicial de la llicència de classe A és determinada en les condicions del procediment de l’article anterior. No pot ser superior a cinc anys.
2. En el moment en què expiri el termini de la llicència, pot ser renovada. La renovació únicament pot ser acordada si es compleixen i han estat respectats pel titular totes les condicions i els requisits establerts per la Llei, pels seus reglaments de desenvolupament, així com pel plec de bases o per tota altra directiva del Consell Regulador Andorrà del Joc per tal d’atribuir la llicència.
3. La durada de la renovació o les renovacions de la llicència de classe A és determinada motivadament pel Consell Regulador Andorrà del Joc, dins d’un màxim de cinc anys.
4. Les sol•licituds de renovació han de respectar els formularis establerts pel Consell Regulador Andorrà del Joc i se li han d’adreçar amb una antelació mínima d’un any abans del venciment de la llicència en curs.
Article 24. Condicions específiques prèvies a l’obtenció o a la renovació de la llicència
A més de les condicions previstes a l’article 11 d’aquesta Llei, per obtenir una llicència de classe A , la societat sol•licitant responsable de l’explotació del vaixell ha de complir els requisits següents:
1. Tenir el domicili o la seu social al Principat d’Andorra.
2. L’objecte social s’ha de correspondre exclusivament amb l’explotació de vaixells comercials de transport de passatgers de més de 15.000 tones de desplaçament de línies regulars o per als creuers de més de 48 hores de durada, degudament registrats.
3. Aportar totes les autoritzacions necessàries per assegurar l’explotació del vaixell concernit; especialment l’operador explotador del buc ha de ser una persona qualificada en matèria d’explotació de jocs d’atzar. Ha d’aportar un conveni subscrit amb l’armador titular del vaixell.
4. Per obtenir la llicència de classe A no és necessari ser titular prèviament d’una llicència de classe A.
Capítol quart. Llicències de classe B
Article 25. Característiques de la llicència
La llicència de classe B autoritza l’explotació d’un bingo al territori del Principat d’Andorra, i solament permet l’explotació del joc del bingo i de màquines de videobingo de forma presencial.
Queda prohibida l’explotació de màquines d’atzar oneroses de casino al local del bingo.
La llicència determina els jocs del bingo que el titular està autoritzat a explotar.
La llicència s’obté després de considerar l’oferta mitjançant el corresponent concurs públic, que s’ha d’ajustar als principis de publicitat, concurrència, igualtat, transparència, objectivitat i no-discriminació, i que es regeix pel plec de bases que, a proposta del Consell Regulador Andorrà del Joc, sigui aprovat pel Govern i es publiqui en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
El Consell Regulador Andorrà del Joc únicament pot atorgar una llicència de classe B a partir del moment en què hagin vençut les autoritzacions de sales del joc del bingo lliurades a l’empara de la Llei del joc del bingo, del 28 de novembre del 1996, i de les seves corresponents modificacions. Pot atorgar una altra llicència de classe B en el moment que la població andorrana es consolidi superant els 100.000 habitants. I successivament, a partir d’aquesta densitat demogràfica, hi ha la possibilitat d’obtenir una altra llicència de classe B per cada 50.000 habitants més residents al Principat.
Article 26. Durada i renovació de la llicència
1. La durada inicial de la llicència de classe B és determinada en el plec de condicions del concurs públic pel Consell Regulador Andorrà del Joc. No pot ser superior a deu anys.
2. En el moment en què expiri el termini de la llicència, pot ser renovada. La renovació únicament pot ser acordada si es compleixen i han estat respectats pel titular totes les condicions i els requisits establerts per la Llei, pels seus reglaments de desenvolupament, així com pel plec de bases o per tota altra directiva del Consell Regulador Andorrà del Joc per tal d’atribuir la llicència.
3. La durada de la renovació o les renovacions de la llicència de classe B és determinada motivadament pel Consell Regulador Andorrà del Joc dins d’un màxim de deu anys.
4. Les sol•licituds de renovació han de respectar els formularis establerts pel Consell Regulador Andorrà del Joc i se li han d’adreçar amb una antelació mínima d’un any abans del venciment de la llicència en curs.
Capítol cinquè. Llicència de classe C
Article 27. Característiques de la llicència
La llicència de classe C autoritza l’explotació de jocs d’atzar pur de sorteig i presortejats, entre els quals les loteries, i jocs mixtos d’atzar i habilitat d’apostes mútues esportives i/o hípiques destinades a ser distribuïdes per llocs físics del territori del Principat d’Andorra.
La llicència determina els jocs d’atzar que el titular està autoritzat a explotar.
La llicència s’obté després de considerar l’oferta mitjançant el corresponent concurs públic, que s’ha d’ajustar als principis de publicitat, concurrència, igualtat, transparència, objectivitat i no-discriminació, i que es regeix pel plec de bases que, a proposta del Consell Regulador Andorrà del Joc, sigui aprovat pel Govern i publicat en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
A més de l’establert a l’article 12, cal adjuntar a la demanda de llicència informació detallada sobre la manera de distribució del joc d’atzar: model de contracte de distribució, nombre de locals previstos, superfície del local o característiques d’acord amb el tipus de distribuïdor, les condicions i els procediments de selecció, de formació i de reorganització dels distribuïdors.
Per a la distribució del joc d’atzar d’aquesta llicència, el Consell Regulador Andorrà del Joc estableix un sistema d’identificació i registre dels productes del joc que es comercialitzen al Principat d’Andorra, sense el qual s’entenen no permesos els productes que no continguin la identificació corresponent, ni hagin estat adequadament registrats.
El plec de bases del concurs determina el nombre màxim de distribuïdors principals d’un operador atenent criteris de població, sostenibilitat del sistema, prevenció del joc excessiu i, més en general, en funció de criteris que permetin complir i respectar els objectius de l’article 2 d’aquesta Llei.
Article 28. Durada i renovació de la llicència
1. La durada inicial de la llicència de classe C és determinada en el plec de condicions del concurs públic pel Consell Regulador Andorrà del Joc. No pot ser superior a cinc anys.
2. En el moment en què expiri el termini de la llicència, pot ser renovada. La renovació únicament pot ser acordada si es compleixen i han estat respectats pel titular totes les condicions i els requisits establerts per la Llei, pels seus reglaments de desenvolupament, així com pel plec de bases o per tota altra directiva del Consell Regulador Andorrà del Joc per tal d’atribuir la llicència.
3. La durada de la renovació o les renovacions de la llicència de classe C és determinada motivadament pel Consell Regulador Andorrà del Joc, dins d’un màxim de cinc anys.
4. Les sol•licituds de renovació han de respectar els formularis establerts pel Consell Regulador Andorrà del Joc i se li han d’adreçar amb una antelació mínima d’un any abans del venciment de la llicència en curs.
Capítol sisè. Llicència classe C@
Article 29. Característiques de la llicència
La llicència de classe C@, que atorga el Consell Regulador Andorrà del Joc als operadors de categoria 3, només permet distribuir al públic jocs d’atzar pur de sorteig i presortejats, entre els quals les loteries, i jocs mixtos d’atzar i habilitat d’apostes mútues hípiques o esportives en línia.
Únicament poden obtenir una llicència de classe C@ els titulars d’una llicència de classe C, que han d’instar la sol•licitud corresponent d’acord amb l’article 12 d’aquesta Llei.
La pèrdua de la llicència de classe C imposa la pèrdua de la llicència C@.
L’oferta de jocs d’atzar és la mateixa que l’autoritzada en la llicència de classe C, però mitjançant instruments telemàtics de qualsevol tipus. Aquests tenen consideració de jocs d’atzar en línia, i per això s’hi apliquen l’article 38, referit a la lluita contra el frau; l’article 39, de la transparència de les operacions del joc d’atzar de les llicències de classe D@, així com les obligacions dels operadors de jocs d’atzar en línia de l’article 40.
Article 30. Durada i renovació de la llicència
1. La durada inicial de la llicència de classe C@ és determinada en el plec de condicions del concurs públic pel Consell Regulador Andorrà del Joc. No pot ser superior a cinc anys.
2. En el moment en què expiri el termini de la llicència, pot ser renovada. La renovació únicament pot ser acordada si es compleixen i han estat respectats pel titular totes les condicions i els requisits establerts per la Llei, pels seus reglaments de desenvolupament, així com pel plec de bases o per tota altra directiva del Consell Regulador Andorrà del Joc per tal d’atribuir la llicència.
3. La durada de la renovació o les renovacions de la llicència de classe C@ és determinada motivadament pel Consell Regulador Andorrà del Joc, dins d’un màxim de cinc anys.
4. Les sol•licituds de renovació han de respectar els formularis establerts pel Consell Regulador Andorrà del Joc i se li han d’adreçar amb una antelació mínima d’un any abans del venciment de la llicència en curs.
Article 31. Condicions específiques prèvies a l’obtenció o a la renovació de la llicència
A més de les condicions previstes a l’article 11 d’aquesta Llei, per obtenir una llicència de classe C@, el sol•licitant ha de complir els requisits següents:
1. Ha de ser posseïdor d’una llicència de classe C.
2. És preceptiu, a més, que acrediti que disposa de les autoritzacions administratives necessàries per poder operar pels mitjans telemàtics en els països on manifesti en la seva sol•licitud la voluntat d’explotar els seus productes.
3. Justificar la seva capacitat per respectar les obligacions dels articles 38, 39, i 40 d’aquesta Llei.
Article 32. Presentació de la sol•licitud de la llicència
Els operadors de categoria 3 interessats en l’obtenció d’una llicència de classe C@ han d’instar la sol•licitud corresponent d’acord amb l’article 12 d’aquesta Llei.
Les sol•licituds de llicència han de respectar els formularis establerts pel Consell Regulador Andorrà del Joc, els quals, endemés dels requisits que imposin els reglaments d’aplicació d’aquesta Llei, i les disposicions de l’article 12, han de facilitar les informacions i acreditacions establertes per l’article 37 d’aquesta Llei.
Article 33. Manteniment de la llicència
Per poder mantenir la titularitat de la llicència, el sol•licitant, endemés de continuar complint les condicions enumerades al capítol primer d’aquest títol II i respectar les obligacions previstes en aquesta Llei i en els reglaments aplicables, ha de complir les disposicions dels articles 38, 39, i 40 d’aquesta Llei.
Capítol setè. Llicència de classe D@
Article 34. Característiques de la llicència
Les llicències de classe D@ autoritzen l’explotació de jocs mixtos d’atzar i habilitat en línia, d’apostes de contrapartida i intercanvi en línia, de taula, tant de cercle com de contrapartida, les màquines d’atzar oneroses en línia, i el joc del bingo en línia.
La llicència s’obté després de considerar l’oferta mitjançant el corresponent concurs públic, que s’ha d’ajustar als principis de publicitat, concurrència, igualtat, transparència, objectivitat i no-discriminació, i que es regeix pel plec de bases que, a proposta del Consell Regulador Andorrà del Joc, sigui aprovat pel Govern i que s’ha de publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
El sol•licitant no pot tenir la seva seu social, una filial o un equipament en un estat o territori que no ofereixi les mateixes garanties que el Principat d’Andorra. S’ha d’establir per reglament una llista d’aquests estats a proposta de l’entitat reguladora del joc.
Article 35. Durada i renovació de la llicència
1. La durada inicial de la llicència de classe D@ és determinada en el plec de condicions del concurs públic pel Consell Regulador Andorrà del Joc. No pot ser superior a cinc anys.
2. En el moment en què expiri el termini de la llicència, pot ser renovada. La renovació únicament ha de ser acordada si es compleixen i han estat respectats pel titular totes les condicions i els requisits establerts per la Llei, pels seus reglaments de desenvolupament, així com pel plec de bases o per tota altra directiva del Consell Regulador Andorrà del Joc per tal d’atribuir la llicència.
3. La durada de la renovació o les renovacions de la llicència de classe D@ és determinada motivadament pel Consell Regulador Andorrà del Joc, dins d’un màxim de cinc anys.
4. Les sol•licituds de renovació han de respectar els formularis establerts pel Consell Regulador Andorrà del Joc i se li han d’adreçar amb una antelació mínima d’un any abans del venciment de la llicència en curs.
Article 36. Condicions prèvies específiques a l’obtenció o a la renovació de la llicència
A més de les condicions previstes a l’article 11 d’aquesta Llei, per obtenir una llicència de classe D@, el sol•licitant ha de complir les condicions següents:
a) Disposar de les autoritzacions administratives necessàries per poder operar pels mitjans telemàtics en els països on manifesti en la seva sol•licitud la voluntat d’explotar els seus productes de joc.
b) Acreditar la seva capacitat de respectar les obligacions previstes als articles 38, 39, 40 i 41 d’aquesta Llei.
Article 37. Presentació de la sol•licitud de la llicència
Els operadors de categoria 4 interessats a obtenir una llicència de classe D@, després d’haver obtingut l’adjudicació per concurs públic, han d’instar la sol•licitud corresponent d’acord amb l’article 12 d’aquesta Llei.
Les sol•licituds de llicència han de respectar els formularis establerts pel Consell Regulador Andorrà del Joc, els quals, endemés dels requisits que imposin els reglaments d’aplicació d’aquesta Llei i les disposicions de l’article 12, han de facilitar les informacions següents:
a) Informació relativa a les característiques de la pàgina web d’Internet: naturalesa, característiques, modalitats d’accés i inscripció, modalitats d’explotació, d’organització o de subcontractació de webs i de jocs d’atzar, modalitats de protecció relatives a la vida privada, modalitats de control de jugadors, modalitats de cobrament i de pagament de les apostes i dels guanys, domiciliació bancària, entre d’altres, més les que l’entitat reguladora del joc consideri oportunes degudament justificades.
b) Informació relativa a les característiques de les plataformes i els programes dels jocs d’atzar i del tractament de les apostes que s’utilitzaran.
c) Informació sobre els jocs d’atzar: descripció, per cada joc d’atzar proposat, del procés de tractament de les dades i dels mitjans que permeten que les dades siguin, en temps real o diferit, posades a disposició del Consell Regulador Andorrà del Joc.
d) Informació relativa als contractes d’associació, de subministrament o de subcontractació d’operacions de joc d’atzar o d’apostes en línia signats o en via de ser signats.
e) Compromís d’obligar-se a facilitar, als representants habilitats pel Consell Regulador Andorrà del Joc, l’accés als locals on es troba el suport material informàtic descriptiu dels esdeveniments dels jocs d’atzar dels jugadors.
f) Justificació de la capacitat de mantenir la conformitat dels jocs proposats a la reglamentació que hi és aplicable, amb designació de la persona o les persones domiciliades al Principat d’Andorra que en seran els responsables.
g) Per al cas que el sol•licitant operi legalment en altres estats com a operador de la mateixa categoria de jocs d’atzar en línia: la comunicació de les exigències i, en general, dels mitjans de supervisió i control que reglamentàriament se li apliquen, i el règim d’infraccions i sancions al qual ja està sotmès en aquests estats.
h) Presentació de la informació requerida mitjançant l’article 38 d’aquesta Llei en matèria de lluita contra el frau.
i) Justificació de la seva capacitat de garantir les obligacions previstes als articles 38, 39, 40 i 41 d’aquesta Llei.
j) Posar a disposició del Consell Regulador Andorrà del Joc tots els mitjans perquè es puguin dur a terme, a càrrec de l’operador, els controls i les auditories que es determinin.
Article 38. Lluita contra el frau en línia
1. En els jocs d’atzar en línia, totes les operacions i les apostes queden obligatòriament registrades en un compte per a transferències de dades numèriques dutes a terme únicament per mitjà d’un servei de comunicació al públic en línia, i això a iniciativa del jugador connectat directament a la plataforma de l’operador de joc d’atzar en línia.
2. El sol•licitant de la llicència de classe D@ ha de precisar les modalitats d’accés i inscripció a la seva web del jugador i els mitjans que li permeten assegurar-se de la identitat de cada nou jugador, la seva edat, la seva adreça i la identificació del compte de pagament en el qual seran ingressats els seus havers.
3. El sol•licitant de la llicència s’assegura igualment, en el moment de l’obertura inicial del compte jugador i en el moment de cada sessió de joc d’atzar, que el jugador és una persona física, requerint a cada connexió un codi que permeti impedir tant les inscripcions, com els accessos als robots informàtics. També ha de justificar al Consell Regulador Andorrà del Joc la data de transmissió dels documents d’obertura del compte, i el procediment que assegura que hi ha un compte de jugador obert per tot nou jugador abans de qualsevol activitat de joc d’atzar.
L’obertura d’un compte de jugador només pot ser realitzada a iniciativa del seu titular i després d’una petició expressa, sense que es pugui utilitzar cap procediment automàtic. L’operador de joc d’atzar en línia pot proposar al jugador, de forma provisional, una activitat de joc d’atzar en línia, abans de la verificació dels elements mencionats al primer apartat d’aquest article. Aquesta verificació, així com la de l’edat del jugador, és condició imprescindible per a la validació del compte de jugador i la restitució del seu eventual saldo creditor.
El compte de jugador només pot ser acreditat pel seu titular per als pagaments que realitza dins de les condicions definides en aquest article o per l’operador de joc d’atzar en línia titular del compte, sigui per ingressar els guanys obtinguts pel jugador, sigui a títol d’oferta promocional.
4. Els pagaments en un compte de jugador només es poden fer mitjançant instruments de pagament posats a la seva disposició per un prestador de serveis de pagaments establert dins un estat que tingui garanties en matèria de lluita contra el frau, l’evasió fiscal i el blanqueig, almenys equivalents a les existents al Principat d’Andorra. S’ha de fixar per reglament una llista d’aquests estats, a proposició del Consell Regulador Andorrà del Joc.
Únicament poden ser utilitzats els instruments de pagament autoritzats per l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra i proposats per establiments autoritzats per llei a oferir aquests mitjans de pagament al Principat.
Els havers del jugador enfront de l’operador de jocs d’atzar en línia només poden ser ingressats en un únic compte de pagament obert pel jugador prop d’un establiment, autoritzat pel Principat d’Andorra, a tenir comptes de pagament. No obstant això, el compte esmentat pot ser inscrit dins els llibres d’un establiment estranger, autoritzat pel seu estat a tenir comptes de pagament, i ha de tenir almenys les mateixes garanties que el Principat d’Andorra té en matèria de lluita contra el frau, l’evasió fiscal i el blanqueig. El jugador ha de comunicar a l’operador les referències d’aquest compte de pagament en el moment de l’obertura del seu compte de jugador. El pagament dels havers només es pot realitzar per transferència dirigida a aquest compte de pagament.
5. El sol•licitant de la llicència de la classe D@ precisa les modalitats de cobrament i de pagament, a partir de la seva plataforma, tant de les apostes com dels guanys. Ha de justificar un compte obert en un establiment bancari del Principat o establert dins d’un estat que ofereixi almenys les mateixes garanties que el Principat d’Andorra en matèria de lluita contra el frau, l’evasió fiscal i el blanqueig, sobre el qual es podrien realitzar les operacions de cobrament i pagament relacionades amb els jocs d’atzar que proposa legalment en el Principat d’Andorra.
El sol•licitant de la llicència ha de justificar la seva capacitat d’assumir les seves obligacions en matèria de lluita contra les activitats fraudulentes i criminals, en particular el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. Ha de precisar l’organització que li permet assegurar la declaració i el pagament de qualsevol natura que resulti de l’activitat per a la qual sol•licita la llicència.
6. L’operador que sol•licita la llicència de classe D@ descriu els mitjans que utilitza per protegir les dades de caràcter personal d’acord amb la normativa aplicable.
7. S’han de determinar per la via reglamentària les condicions de formalització i conservació del consentiment del jugador.
Article 39. Transparència de les operacions de joc en línia
1. L’operador de jocs d’atzar en línia té l’obligació de procedir a l’arxiu en temps real, sobre un suport material informatitzat situat en el territori del Principat d’Andorra, de les informacions enunciades en aquest apartat, les quals s’han de posar a disposició del Consell Regulador Andorrà del Joc, amb la finalitat que pugui controlar l’activitat dins el marc d’aquesta Llei i dels seus reglaments:
a) Identitat de cada jugador, la seva adreça física i la seva adreça sobre un servei de comunicació obert al públic en línia.
b) Compte de cada jugador, i més específicament, la seva data d’obertura, i les referències del compte de pagament mencionat a l’article 38 d’aquesta Llei.
c) Esdeveniments de joc d’atzar i, per cada jugador, les operacions relacionades, així com tota altra dada que formi part del saldo del compte de jugador.
d) Esdeveniments relatius a l’evolució i al manteniment dels materials, plataformes i programes de joc d’atzar utilitzats.
2. Un reglament precisa la llista de les dades que els operadors de jocs d’atzar en línia han de posar a la disposició del Consell Regulador Andorrà del Joc. Precisa igualment les modalitats tècniques de registre i de transmissió d’aquestes dades, el termini durant el qual l’operador els ha de conservar, així com les modalitats dels controls realitzats per la dita entitat reguladora.
3. El conjunt de les dades intercanviades entre el jugador i l’operador de jocs d’atzar en línia ha de transitar pel suport esmentat en l’apartat 1 d’aquest article.
Article 40. Obligacions dels operadors de jocs d’atzar en línia
1. En el termini de dos mesos a comptar de la data de posada en funcionament del suport material informatitzat previst a l'article anterior, l’operador de joc d’atzar lliura al Consell Regulador Andorrà del Joc la certificació conforme compleix les obligacions registrals previstes a l’article 39. Aquesta certificació és expedida per un organisme independent escollit per l’operador d’entre una llista establerta per l’entitat reguladora del joc. El cost de les certificacions és a càrrec de l’operador de jocs o apostes en línia. Aquesta certificació és objecte d'una actualització anual.
2. L’operador de jocs d’atzar en línia té l’obligació de posar en funcionament, per als jocs d’atzar que són objecte de la llicència de classe D@, una plataforma específica, exclusivament accessible per un nom de domini de primer nivell (ccTLD) que comporta la denominació “.ad”, o per un nom de domini de primer nivell genèric situat al Principat d’Andorra.
Totes les connexions efectuades mitjançant la intermediació d’un servei de comunicació al públic en línia a una adreça de la plataforma d’operador o d’una de les seves filials i que provinguin d’un terminal de consulta situat al territori del Principat d’Andorra, o que siguin efectuades després de la identificació del jugador mitjançant un compte de jugador resident al Principat d’Andorra, són redireccionades per l’operador vers la plataforma específica abans esmentada.
3. Qualsevol empresa que exploti, dins del sector dels jocs d’atzar en línia, una o diverses de les activitats sotmeses a aquesta Llei, ha de portar la comptabilitat relativa als jocs d’atzar proposats dins el marc de cada llicència de classe D@ separada de les altres activitats de l’empresa dins el Principat d’Andorra i a l’estranger.
4. Qualsevol empresa titular de la llicència de la classe D@, endemés de les altres obligacions comptables que determina l’ordenament jurídic andorrà, comunica els seus comptes, degudament certificats per un auditor autoritzat al Principat d’Andorra, al Consell Regulador Andorrà del Joc, després del tancament de cada exercici.
Article 41. Prevenció de conflicte d’interessos de la llicència
A més de les disposicions previstes a l’article 18 d’aquesta Llei, s’han de respectar les obligacions següents:
1. Els responsables i actors de l’organització de competicions, esportives o hípiques, o altres d’anàlogues, no poden, directament o per una persona interposada, formular apostes sobre aquestes competicions, ni tampoc comunicar a tercers informacions privilegiades que no són conegudes del públic, obtingudes en virtut de la seva professió o de les seves funcions.
2. L’operador de jocs d’atzar en línia ha de comunicar al Consell Regulador Andorrà del Joc els contractes d’associació atorgats amb persones físiques o jurídiques que organitzen competicions, manifestacions esportives o curses hípiques o que hi prenen part, en el moment en què proposa els dits jocs d’atzar.
3. L’operador de jocs d’atzar en línia en què el propietari, un dels dirigents, els administradors o els membres del personal tingui interès, personal o amb motiu de la seva participació en una persona jurídica, en relació amb una competició, manifestació esportiva o carrera hípica, o un altre tipus de competició sobre la qual s’organitza jocs d’atzar, n’ha de fer la declaració prop de l’entitat reguladora del joc.
4. Queda prohibit als operadors de jocs d’atzar en línia participar en competicions o manifestacions esportives i apostes si té el control, directe o indirecte, dels organitzadors o d’un dels participants o de l’operador de joc d’atzar en línia que proposi les apostes sobre els dits esdeveniments.
5. L’operador de joc d’atzar en línia no pot formular apostes sobre competicions esportives de qualsevol tipus en què participin entitats esportives o esportistes de nacionalitat andorrana.
6. Qualsevol conflicte d’interès constatat per l’entitat reguladora del joc és objecte d’una sanció, en les condicions previstes al títol VI d’aquesta Llei.
Article 42. Manteniment de la llicència
Per poder mantenir la titularitat de la llicència, el sol•licitant, endemés de continuar complint les condicions enumerades al capítol primer d’aquest títol II i respectar les obligacions previstes en aquesta Llei i els reglaments d’aplicació, ha de complir les disposicions previstes als articles 38, 39, 40 i 41 d’aquesta Llei.
Capítol vuitè. Llicència de classe E
Article 43. Característiques de la llicència
La llicència de classe E autoritza l’explotació de concursos amb intervenció d’atzar, rifes, participacions de loteria i loteries de promoció o publicitàries, de manera no permanent, ja sigui de forma presencial o en línia.
Aquests jocs d’atzar es poden explotar en locals fixos del Principat o estands itinerants.
Article 44. Durada de la llicència
1. La durada de la llicència de classe E és determinada motivadament pel Consell Regulador Andorrà del Joc en funció de la naturalesa de la sol•licitud. La llicència concreta els períodes al llarg de l’any durant els quals els jocs d’atzar autoritzats es poden explotar al si de l’establiment.
2. En el moment en què expiri el termini de la llicència, se n’ha de sol•licitar una de nova.
3. Les sol•licituds han de respectar els formularis establerts pel Consell Regulador Andorrà del Joc.
Article 45. Condicions específiques prèvies a l’obtenció de la llicència
Els operadors de categoria 5 interessats a obtenir una llicència de la classe E han d’instar la sol•licitud corresponent, d’acord amb els apartats de l’article 12 d’aquesta Llei que els siguin aplicables.
A més de les condicions previstes a l’article 11.2 d’aquesta Llei, per obtenir una llicència de la classe E, el sol•licitant haurà de complir els requisits següents:
a) Si es tracta d’una persona física, ha de gaudir plenament dels seus drets civils i complir els requisits d’honorabilitat comercial i professional que reclamen les funcions atribuïdes. En cap cas no pot d’haver estat objecte d’una condemna penal ferma per delictes dolosos, de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets, de malbaratament de cabals públics, per delictes contra la propietat, tant al Principat d’Andorra com en un estat estranger, o els que atemptin contra la salut pública o la sostenibilitat de la seguretat nacional o afavoreixin l’explotació de persones.
b) Si el sol•licitant és una persona jurídica, ha de complir les condicions de l’article 11.1.
c) Ha d’acreditar una comptabilitat pel que fa a les operacions de joc d’atzar, separada de la que porta per a les altres activitats a les quals es dedica l’establiment de forma principal.
Capítol novè . Llicència de classe F
Article 46. Característiques de la llicència
La llicència de classe F, que atorga el Consell Regulador Andorrà del Joc als operadors de categoria 6, només permet l’explotació en llocs físics i de forma permanent del joc del quinto tradicional i d’altres jocs d’atzar exclusivament explotats de manera no permanent amb finalitat benèfica i d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei, amb l’objectiu de recaptar fons per desenvolupar activitats no lucratives.
Pel que fa al quinto tradicional, es poden autoritzar fins a dos sessions del joc, dins del període establert a l’article 4, lletra d), d’aquesta Llei.
Quant a la resta de jocs autoritzats d’aquesta llicència, es poden realitzar fins a un màxim de dos sortejos o sessions per any i per operador.
En els jocs autoritzats per aquesta llicència, el valor del premi o els premis distribuïts per sessió o sorteig no pot superar els 5.000 euros.
Article 47. Durada de la llicència
1. La durada de la llicència de classe F és determinada motivadament pel Consell Regulador Andorrà del Joc en funció de la naturalesa de la sol•licitud. La llicència concreta els períodes al llarg de l’any durant els quals els jocs d’atzar autoritzats es poden explotar al si de l’establiment. La durada màxima, amb independència del període establert per al joc del quinto tradicional en l’article 4 d’aquesta Llei, és de tres mesos.
2. En el moment en què expiri el termini de la llicència, se n’ha de sol•licitar una de nova.
3. Les sol•licituds han de respectar els formularis establerts pel Consell Regulador Andorrà del Joc.
Article 48. Condicions especifiques prèvies a l’obtenció de la llicència
Els operadors de categoria 6 interessats a obtenir una llicència de la classe F, han d’instar la sol•licitud corresponent d’acord amb els apartats de l’article 12 d’aquesta Llei que els siguin aplicables.
A més de les condicions previstes a l’article 11.2 d’aquesta Llei, per obtenir una llicència de la classe F, el sol•licitant ha de complir els requisits següents:
a) Si es tracta d’una persona física, ha de gaudir plenament dels seus drets civils i complir els requisits d’honorabilitat comercial i professional que reclamen les funcions atribuïdes. En cap cas no pot haver estat objecte d’una condemna penal ferma per delictes dolosos, de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets, de malbaratament de cabals públics, per delictes contra la propietat, tant al Principat d’Andorra com en un estat estranger, o els que atemptin contra la salut pública o la sostenibilitat de la seguretat nacional o afavoreixin l’explotació de persones.
b) Si el sol•licitant és una persona jurídica, ha de complir les condicions de l’article 11.1.
c) Ha d’acreditar una comptabilitat pel que fa a les operacions de joc d’atzar, separada de la que porti per a les altres activitats a les quals es dediqui l’establiment de forma principal.
Capítol desè. Llicència de la classe G
Article 49. Característiques de la llicència
1. La llicència de classe G autoritza la distribució comercial de jocs d’atzar pur de sorteig i presortejats, entre els quals les loteries, jocs mixtos d’atzar d’apostes mútues esportives i/o hípiques, pels espais físics fixos, de forma exclusiva, principal i permanent, dels operadors de joc d’atzar titulars d’una llicència de classe C i classe C@ en virtut d’aquesta Llei.
2. La llicència determina els jocs d’atzar que el titular està autoritzat a explotar.
3. La llicència s’obté amb la petició prèvia de la sol•licitud corresponent i el compliment dels requisits que aquesta Llei determini a aquest efecte, únicament si s’acredita que s’ha subscrit o signat un contracte de comercialització pels productes de joc d’un operador de categoria 3 titular d’una llicència de la classe C i classe C@.
Article 50. Durada i renovació de la llicència
1. La durada inicial de la llicència de classe G queda supeditada a la durada del contracte que el distribuïdor principal subscrigui amb l’operador de la categoria 3 titular de la llicència de classe C i classe C@. No pot ser superior a cinc anys.
2. En el moment en què expiri el termini de la llicència, pot ser renovada. La renovació pot ser únicament acordada si es compleixen i han estat respectats pel titular totes les condicions i els requisits establerts per la Llei, pels seus reglaments de desenvolupament, o per tota altra directiva del Consell Regulador Andorrà del Joc per atribuir la llicència.
3. La durada de la renovació o les renovacions de la llicència de classe G és determinada motivadament pel Consell Regulador Andorrà del Joc, dins d’un màxim de cinc anys, però sempre està condicionada a la durada acordada en el contracte referit en el punt 1 d’aquest article.
4. Les sol•licituds de renovació han de respectar els formularis establerts pel Consell Regulador Andorrà del Joc i se li han d’adreçar amb una antelació mínima d’un any abans del venciment de la llicència en curs.
Article 51. Presentació de la sol•licitud de la llicència
Els distribuïdors principals interessats a obtenir una llicència de classe G han d’instar la sol•licitud corresponent d’acord amb l’article 12 d’aquesta Llei.
Les sol•licituds de llicència han de respectar els formularis establerts pel Consell Regulador Andorrà del Joc, els quals, endemés dels requisits que imposin els reglaments d’aplicació d’aquesta Llei, i les disposicions de l’article 12 que els siguin d’aplicables, han de facilitar les informacions següents:
a) Informació relativa a les característiques de l’establiment: naturalesa de l’activitat principal, característiques del local, zona comercial, personal, entre d’altres.
b) Informació relativa dels jocs d’atzar que es preveu explotar: identificació dels jocs d’atzar i dels operadors concernits.
c) El sol•licitant ha de presentar un contracte de comercialització obtingut amb un o diversos operadors dels jocs d’atzar de categoria 3, titular d’una llicència de classe C i classe C@, que l’autoritzi a comercialitzar els dits jocs d’atzar.
El contracte ha de preveure, d’acord amb l’operador de categoria 3, la facultat del titular de la llicència de classe G, en tant que distribuïdor principal, de poder comercialitzar els seus productes mitjançant la intervenció de distribuïdors mixtos que tinguin la llicència de classe H.
Capítol onzè. Llicència de classe H
Article 52. Característiques de la llicència
1. La llicència de classe H autoritza la distribució comercial de jocs d’atzar pur de sorteig i presortejats, i en particular les loteries, en els espais físics fixos, de forma accessòria a la seva activitat principal.
2. La llicència determina els jocs d’atzar que el titular està autoritzat a explotar. Només estan autoritzats a comercialitzar els productes obtinguts dels distribuïdors principals titulars d’una llicència de classe G a través dels mitjans que aquests distribuïdors els proporcionin.
Article 53. Durada i renovació de la llicència
1. La durada inicial de les llicències de classe H és determinada pel Consell Regulador Andorrà del Joc i queda supeditada a la durada del contracte que el distribuïdor mixt subscrigui amb els distribuïdors principals titulars de la llicència de classe G. No pot excedir de 5 anys.
2. En el moment en què expiri el termini de la llicència, pot ser renovada. La renovació únicament pot ser acordada si es compleixen i han estat respectats pel titular totes les condicions i els requisits establerts per la Llei, pels seus reglaments de desenvolupament o per tota altra directiva del Consell Regulador Andorrà del Joc per atribuir la llicència.
3. La durada de la renovació o les renovacions de la llicència de classe H és determinada pel Consell Regulador Andorrà del Joc, dins d’un màxim de cinc anys, però sempre està condicionada a la durada acordada en el contracte referit en el punt 1 d’aquest article.
4. Les sol•licituds de renovació han de respectar els formularis establerts pel Consell Regulador Andorrà del Joc i se li han d’adreçar amb una antelació mínima d’un any abans del venciment de la llicència en curs.
Article 54. Presentació de la sol•licitud de la llicència
Els distribuïdors mixtos interessats a obtenir una llicència de classe H han d’instar la sol•licitud corresponent d’acord amb l’article 12 d’aquesta Llei.
Les sol•licituds de llicència han de respectar els formularis establerts pel Consell Regulador Andorrà del Joc, els quals, endemés dels requisits que imposin els reglaments d’aplicació d’aquesta Llei, i les disposicions de l’article 12 que els siguin aplicables, han de facilitar les informacions següents:
a) Informació relativa a les característiques de l’establiment: naturalesa de l’activitat principal, característiques dels locals, zona comercial, personal, entre d’altres.
b) Informació relativa dels jocs d’atzar que es preveu explotar: identificació dels jocs d’atzar i de l’operador concernit.
c) El sol•licitant ha de presentar el conveni obtingut amb un o diversos distribuïdors principals titulars d’una llicència de classe G, d’acord amb aquesta Llei, que el faculti a distribuir els dits jocs d’atzar.
d) El sol•licitant ha de justificar les corresponents autoritzacions administratives necessàries per a l’explotació de la seva activitat principal.
Capítol dotzè. Llicència de la classe I
Article 55. Característiques de la llicència
Tota persona que vulgui exercir qualsevol activitat professional relacionada amb els jocs d’atzar regulats amb les llicències A, A , B, C, C@ i D@ ha de ser titular d’una llicència de classe I, atorgada pel Consell Regulador Andorrà del Joc, i portar permanentment la targeta d’identificació que certifica la possessió d’aquesta llicència durant l’horari laboral, com també ho ha de fer cada mandatari social i, en general, tota persona investida de poders executius al si de l’establiment.
Article 56. Durada i renovació de la llicència
1. La durada inicial de la llicència de classe I és determinada pel Consell Regulador Andorrà del Joc en funció de la naturalesa de la sol•licitud. No pot ser superior a deu anys.
2. En el moment en què expiri el termini de la llicència, pot ser renovada. La renovació únicament pot ser acordada si es compleixen i han estat respectats pel titular totes les condicions i els requisits establerts per la Llei, pels seus reglaments de desenvolupament o per tota altra directiva del Consell Regulador Andorrà del Joc per atribuir la llicència.
3. La durada de la renovació o les renovacions de la llicència de classe I és determinada motivadament pel Consell Regulador Andorrà del Joc. Pot ser diferent de la que ha estat fixada en la llicència inicial, però no pot ser superior a deu anys.
4. Les sol•licituds de renovació han de respectar els formularis establerts pel Consell Regulador Andorrà del Joc i se li han d’adreçar amb una antelació mínima d’un any abans del venciment de la llicència en curs.
Article 57. Condicions especifiques prèvies a l’obtenció o a la renovació de la llicència
Per poder obtenir una llicència de classe I, el sol•licitant ha de gaudir plenament dels seus drets civils i tenir l’honorabilitat professional que reclamen les funcions atribuïdes. El Govern pot, per reglament, sotmetre l’atorgament o la renovació de les llicències a totes les condicions, entre d’altres una formació específica, que consideri apropiades per assegurar-se de la capacitat dels sol•licitants per fer front de manera permanent i actualitzada a les obligacions lligades a la seva activitat o a les obligacions que resulten d’aquesta Llei, dels seus reglaments, o per garantir la protecció dels objectius que preveu l’article 2 d’aquesta Llei.
Article 58. Presentació de la sol•licitud de la llicència
1. Tota persona física que vol obtenir una llicència de classe I ha de presentar la sol•licitud per escrit al Consell Regulador Andorrà del Joc.
2. Els elements constitutius de la sol•licitud de llicència es determinen per reglament.
3. Les sol•licituds de llicència han de respectar els formularis establerts pel Consell Regulador Andorrà del Joc, els quals han de complir les disposicions de l’article 12 que hi siguin d’aplicables i les que s’estableixin per reglament.
Article 59. Prevenció de conflicte d’interessos de la llicència
A més de les disposicions previstes a l’article 18 d’aquesta Llei, s’han de respectar les obligacions següents:
1. Queda prohibit als titulars d’una llicència de classe I prendre part, personalment o a través d’intermediaris, en els jocs d’atzar relacionats directament amb la seva activitat professional, acceptar indemnitzacions econòmiques o materials altres que els previstos, si escau, en el seu contracte laboral o consentir als jugadors qualsevol mena de préstec o crèdit.
2. Qualsevol conflicte d’interès constatat pel Consell Regulador Andorrà del Joc és objecte d’una sanció, en les condicions previstes al títol VI d’aquesta Llei.
Capítol tretzè. Llicències de classe J
Article 60. Característiques de la llicència
La llicència de classe J autoritza els equipaments de joc definits en l’article 4.2, lletra h), i les activitats connexes: venda, arrendament, arrendament-finançament, proveïment, disposició, importació, exportació, producció, fabricació, posada a disposició, serveis d’instal•lació, de manteniment o de reparació d’equipaments de jocs d’atzar.
El Consell Regulador Andorrà del Joc atorga la llicència sempre que el sol•licitant compleixi els requisits establerts en aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.
Els equipaments han de complir els requisits d’homologació que d’acord amb la normativa hi siguin aplicables.
Article 61. Durada i renovació de la llicència
1. La durada inicial de la llicència de classe J és determinada pel Consell Regulador Andorrà del Joc. No pot ser superior a tres anys.
2. En el moment en què expiri el termini de la llicència, pot ser renovada. La renovació únicament pot ser acordada si es compleixen i han estat respectats pel titular totes les condicions i els requisits establerts per la Llei, pels seus reglaments de desenvolupament o per tota altra directiva del Consell Regulador Andorrà del Joc, per tal d’atribuir la llicència.
3. La durada de la renovació o les renovacions de la llicència de classe J és determinada motivadament pel Consell Regulador Andorrà del Joc, dins d’un màxim de tres anys.
4. Les sol•licituds de renovació han de respectar els formularis establerts pel Consell Regulador Andorrà del Joc i se li han d’adreçar amb una antelació mínima d’un any abans del venciment de la llicència en curs.
Article 62. Condicions específiques prèvies a l’obtenció o a la renovació de la llicència
Les persones interessades a obtenir una llicència de classe J han d’instar la sol•licitud corresponent d’acord amb els apartats de l’article 12 d’aquesta Llei que els siguin aplicables.
A més de les condicions previstes a l’article 11.2 d’aquesta Llei, per obtenir una llicencia de classe J el sol•licitant ha de complir els requisits següents:
a) Si es tracta d’una persona física, ha de gaudir plenament dels seus drets civils i complir els requisits d’honorabilitat comercial i professional que reclamen les funcions atribuïdes. En cap cas no pot haver estat objecte d’una condemna penal ferma per delictes dolosos, de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets, de malbaratament de cabals públics, per delictes contra la propietat, tant al Principat d’Andorra com en un estat estranger, o els que atemptin contra la salut pública o la sostenibilitat de la seguretat nacional o afavoreixin l’explotació de persones.
b) Si el sol•licitant és una persona jurídica, ha de complir les condicions de l’article 11.1.
c) Ha d’acreditar una comptabilitat, pel que fa a les operacions de joc d’atzar, separada de la que porta per a les altres activitats a les quals es dediqui l’establiment de forma principal.
d) Ha d’aportar la prova dels seus mitjans econòmics i de la seva solvència i, en tot moment i de manera precisa, comunicar al Consell Regulador Andorrà del Joc totes les informacions mitjançant les quals es pugui verificar la transparència de l’activitat realitzada i identificar l’accionariat, com també les ulteriors modificacions en la matèria.
Article 63. Mesures de control i homologació dels equips de jocs d’atzar
1. Tot equipament de joc d’atzar que és importat i/o fabricat amb les condicions fixades per una llicència de classe J amb la intenció de ser utilitzat per un titular de llicència previst per la Llei ha de ser autoritzat, amb vista a la seva posada a la venda o l’explotació en el territori del Principat d’Andorra, pel Consell Regulador Andorrà del Joc sobre la base dels controls i les homologacions següents:
a) Ja sigui els portats a terme per un organisme que el Consell Regulador Andorrà del Joc acrediti i designi a aquest efecte.
b) Ja sigui els efectuats per un organisme acreditat en un altre estat, reconegut per la seva autoritat reguladora per a aquest tipus d’activitat. Únicament es tenen en compte els estats que disposin d’un sistema de control dels jocs d’atzar que respongui als objectius de l’article 2 d’aquesta Llei, almenys equivalent als del Principat d’Andorra.
2. L’entitat reguladora del joc lliura un certificat d’homologació que determina la periodicitat d’actualització, o valida les homologacions efectuades per reguladors o autoritats competents en matèria de joc d’altres estats, ja sigui per als equipaments que resultin importats o per als que s’hagin fabricat a Andorra, en aquest darrer supòsit, mentre no hi hagi un organisme d’homologació al Principat d’Andorra. El cost de l’homologació sempre és a càrrec de l’operador o el fabricant dels equipaments.
Títol III. Prohibicions i protecció dels ciutadans i usuaris
Article 64. Prohibicions objectives
Queda expressament prohibit:
1. Explotar jocs d’atzar i concursos amb intervenció d’atzar al territori, a destinació, o a partir del Principat d’Andorra, sota qualsevol forma que sigui, directament o indirectament, sense llicència prèviament atorgada pel Consell Regulador Andorrà del Joc, de conformitat amb les disposicions d’aquesta Llei.
2. Participar en qualsevol joc d’atzar si la persona física o jurídica pot tenir una influència directa o indirecta, però de forma objectiva, sobre el resultat.
3. Vendre, arrendar, dur a terme arrendament-finançament, proveir, posar a disposició, importar, exportar, produir, fabricar, proveir serveis d’instal•lació, de manteniment o de reparació de jocs d’atzar, sota qualsevol forma que sigui, directament o indirectament, sense ser titular d’una llicència prèviament atribuïda pel Consell Regulador Andorrà del Joc, de conformitat amb aquesta Llei.
4. Exercir un mandat social, ser administrador o disposar de poders per administrar en el si d’una societat explotadora de jocs d’atzar, i contractar o utilitzar personal per a l’explotació de les llicències A, A , B, C, C@ i D@ sense tenir la llicència de classe I.
5. Participar, facilitar l’explotació, fer la publicitat d’un joc d’atzar, a tota persona física o jurídica quan se sabia, o raonablement no es podia ignorar, que es tractava d’un joc d’atzar o d’un establiment de joc d’atzar no autoritzat en aplicació d’aquesta Llei.
6. Els jocs d’atzar que atemptin contra la dignitat de les persones, el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, contra els drets de la joventut i de la infància o contra qualsevol dret o llibertat reconeguts constitucionalment, així com els que es fonamentin en la comissió de delictes, faltes o infraccions administratives o bé recaiguin sobre esdeveniments prohibits per la legislació vigent i, en definitiva, tots els altres jocs d’atzar o supòsits que contradiguin el que una norma vigent pugui establir.
7. Qualsevol comunicació comercial difosa, encara que sigui parcialment, des del territori del Principat d’Andorra en favor d’un joc o d’un establiment de joc d’atzar, sigui quin sigui el lloc on són efectivament posats a disposició aquests jocs o establiments de joc d’atzar, sense autorització prèvia de l’entitat reguladora del joc.
Les comunicacions comercials difoses des de fora d’Andorra poden ser avaluades pel Consell Regulador Andorrà del Joc, que determina si escau controlar-les si es constata que atempten contra la legalitat del Principat, la seguretat nacional o l’ordre públic.
8. La possessió, la posada a disposició de tercers, la instal•lació i l’explotació en llocs públics o privats de màquines d’atzar oneroses i màquines d’atzar de videobingo.
S’exceptuen d’aquest apartat les màquines de joc d’atzar oneroses a disposició del públic als casinos i les màquines d’atzar de videobingo a les sales de bingo, autoritzades per aquesta Llei.
9. La comercialització de qualsevol joc d’atzar pur i de sorteig, entre els quals les loteries, i de qualsevol joc mixt d’atzar i habilitat d’apostes mútues esportives i/o hípiques en el territori del Principat d’Andorra sense la llicència corresponent d’acord amb aquesta Llei.
10. L’operador de joc d’atzar en línia no pot formular apostes sobre competicions esportives de cap tipus en què participin entitats esportives o esportistes de nacionalitat andorrana.
Article 65. Prohibicions subjectives
1. Des d’un punt de vista subjectiu, es prohibeix l’accés a les sales de joc i la participació en els jocs d’atzar objecte d’aquesta Llei a:
a) Els menors d’edat.
b) Les persones que sota criteri mèdic determini l’organisme encarregat dels tractaments pal•liatius de les conductes addictives.
c) Les persones que tinguin un problema de dependència al joc i voluntàriament hagin sol•licitat que els sigui prohibit l’accés a les sales de joc d’atzar o que ho tinguin prohibit per resolució judicial o administrativa específica.
d) Les persones que no puguin participar en els jocs d’atzar per motius de conflicte d’interessos segons les disposicions dels articles 18, 41, 59 i concordants d’aquesta Llei.
e) Les persones nacionals o residents que, per decisió judicial, hagin estat declarades incapaces, pròdigues, insolvents o declarades en suspensió de pagament o fallida, mentre no siguin rehabilitades.
f) Les persones amb discapacitat psíquica.
g) Les persones nacionals o residents beneficiàries d’ajudes provinents de l’Administració atorgades per criteris socioeconòmics, i les persones nacionals o residents beneficiàries d’ajuts de caràcter socioeconòmic provinents d’entitats andorranes subvencionades per l’Administració.
2. Amb la finalitat de garantir l’efectivitat de les prohibicions subjectives anteriors, el Consell Regulador Andorrà del Joc estableix les mesures que, d’acord amb la naturalesa del joc d’atzar i el perjudici potencial per al participant, es puguin exigir als operadors.
3. Es creen el Registre General d’Interdiccions d’Accés al Joc d’Atzar i el Registre de Persones Vinculades a Operadors de Joc d’Atzar. Un reglament ha de constituir aquests registres i ha de regular el desenvolupament de la comunicació de dades entre el Consell Regulador Andorrà del Joc i les entitats i els organismes sotmesos al compliment d’aquest article.
L’entitat reguladora del joc estableix, per la via reglamentària, el desenvolupament de la comunicació als operadors de jocs d’atzar, de les persones que tenen prohibit o limitat l’accés a les sales de joc.
4. S’exceptuen de la dita prohibició els menors d’edat si a la sala es juga al quinto tradicional. Les persones amb discapacitat psíquica poden accedir a les sales de joc, sempre que estiguin acompanyades d’una persona tutelar degudament acreditada, i poden participar en el joc del quinto tradicional quan siguin autoritzades pel seu tutor legal.
Article 66. La protecció dels consumidors i les polítiques de joc responsable
1. Les polítiques de joc responsable suposen que l’exercici de les activitats de joc d’atzar s’han de tractar des d’una política integral de responsabilitat social corporativa que consideri el joc d’atzar com un fenomen complex on s’han de combinar accions preventives, de sensibilització, d’intervenció i de control, així com de reparació dels efectes negatius produïts.
Les accions preventives s’han de dirigir a la sensibilització, informació i difusió de les bones pràctiques, així com els possibles efectes que pot produir una pràctica no adequada del joc d’atzar.
Els operadors de joc d’atzar han d’elaborar un pla de mesures en relació amb la mitigació dels possibles efectes perjudicials que pugui produir el joc d’atzar sobre les persones i han d’incorporar les regles bàsiques de política del joc responsable. Pel que fa a la protecció dels consumidors, han de:
a) Prestar la deguda atenció als grups en risc.
b) Proporcionar al públic la informació necessària perquè pugui fer una selecció conscient de les seves activitats de joc d’atzar, promocionant actituds de joc moderat, no compulsiu i responsable.
c) Informar, d’acord amb la naturalesa i els mitjans utilitzats en cada joc d’atzar, de la prohibició de participar als menors d’edat o a les persones incloses en el Registre General d’Interdiccions d’Accés al Joc d’Atzar o en el Registre de Persones Vinculades a Operadors de Joc d’Atzar.
d) Oferir els jocs d’atzar amb mesures de prevenció i protecció per als consumidors.
e) Col•laborar en la recerca dins l’àmbit del joc d’atzar excessiu o patològic i amb les organitzacions que treballen amb les persones que tenen addicció al joc.
2. El Consell Regulador Andorrà del Joc s’ha d’assegurar que s’han adoptat els mitjans necessaris.
Article 67. Accés a les sales de joc d’atzar dels operadors de categories 1 i 2
1. Tota persona que vulgui accedir a les sales de joc d’atzar dels operadors de categories 1 i 2 ha de presentar un document d’identitat i ha d’omplir i signar una fitxa numerada, amb el nom, els cognoms, la data i el lloc de naixement, i l’adreça, on s’ha d’anotar cada visita efectuada a l’establiment de joc d’atzar.
Després de l’obertura i el registre de la fitxa, s’ha d’expedir una targeta de visitant que dóna accés a la sala de joc d’atzar. S’ha de conservar una còpia del document utilitzat per a la identificació del jugador durant almenys cinc anys a comptar de l’última activitat de joc d’atzar del dit jugador.
2. Les informacions recollides en la fitxa de visitant no es poden utilitzar per a cap finalitat no prevista en la Llei, estan sotmeses a la normativa de protecció de dades i només es poden facilitar a requeriment de l’autoritat judicial o comunicar al Consell Regulador Andorrà del Joc. S’ha de comunicar a la dita entitat reguladora qualsevol alteració que es produeixi en aquest registre, així com l’eventual desaparició o pèrdua del registre. La informació de la fitxa de visitant pot ser continguda en un suport informàtic per facilitar-ne la consulta i l’expedició de la targeta de visitant al servei d’admissió.
3. Un reglament determina les modalitats pràctiques d’admissió i enregistrament dels jugadors i les condicions d’accés als registres.
4. Amb independència dels apartats anteriors, les limitacions que, en l’exercici del seu dret d’admissió, les empreses explotadores estableixin en relació amb l’admissió dels jugadors als locals de joc. Aquestes limitacions han de ser públiques i no discriminatòries.
Article 68. Disposicions específiques per a la protecció dels menors d’edat
1. Queda prohibit als menors d’edat, fins i tot emancipats, l’accés a les sales de joc d’atzar, o als llocs autoritzats per a la seva pràctica, excepte si a la sala es juga al quinto tradicional. En particular els resta prohibit l’accés a les sales de joc dels operadors de categories 1 i 2.
2. Els establiments de jocs d’atzar, inclosos els operadors de jocs d’atzar en línia, obligatòriament han de posar obstacle a la participació de menors d’edat en les activitats de joc d’atzar que proposen. Igualment, no es pot finançar l’organització ni patrocinar la celebració d’esdeveniments destinats a menors d’edat.
Els operadors de jocs d’atzar en línia han d’advertir, mitjançant un missatge visible a cada connexió, que els jocs d’atzar estan prohibits als menors d’edat. En el moment en què el jugador s’inscriu, com també a cada visita que fa al lloc web de l’operador, és preceptiva la petició de la data de naixement.
3. Els jocs d’atzar pur de sorteig i presortejats i els jocs mixtos d’atzar i habilitat d’apostes mútues esportives o hípiques en els espais físics no es poden vendre als menors d’edat, fins i tot emancipats. No obstant això, ningú no pot ser considerat responsable de l’incompliment d’aquesta disposició si ha estat induït a error sobre l’edat del menor o dels menors concernits.
Article 69. Disposicions específiques per a la protecció de certs públics
1. L’accés a les sales de joc d’atzar dels operadors de categories 1 i 2 queda prohibit:
a) Als funcionaris amb uniforme, salvat urgència o motiu d’ordre públic.
b) A les persones que, sota criteri mèdic, determini l’organisme encarregat dels tractaments pal•liatius de les conductes addictives.
c) A les persones que tinguin problemes de dependència amb el joc. Aquesta prohibició d’accés pot ser formulada a petició de la persona interessada prop del Consell Regulador Andorrà del Joc. Aquesta entitat reguladora del joc pren la seva decisió després d'haver donat audiència a la persona interessada i, d’acord amb els informes pertinents, estableix la durada de la prohibició, així com els terminis de renovació o pròrroga.
d) A les persones nacionals o residents que, per decisió judicial, hagin estat declarades incapaces, pròdigues, insolvents o en suspensió de pagament o fallida, mentre no siguin rehabilitades.
e) A les persones que estiguin sota els efectes de la ingestió de begudes alcohòliques o d’estupefaents, o que puguin alterar l’ordre públic.
f) A les persones que portin arma salvat els agents del Cos de Policia en servei o les que estiguin autoritzades expressament per llei.
g) A les persones nacionals o residents beneficiàries d’ajudes concedides per criteris socioeconòmics provinents de l’Administració, o persones nacionals o residents beneficiàries d’ajuts de caràcter socioeconòmic provinents d’entitats andorranes subvencionades per l’Administració.
S’han d’establir reglamentàriament les tipologies d’ajudes socioeconòmiques subjectes a aquesta prohibició.
h) A les persones que representin un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns, o per a l’ordre públic.
i) Les persones amb discapacitat psíquica poden accedir a les sales de joc d’atzar, sempre acompanyades d’una persona tutelar degudament acreditada, però no poden participar en cap dels jocs d’atzar que es practiquin a les sales autoritzades.
j) A les persones excloses per resolució administrativa o judicial específica, així com a les que hagin sol•licitat voluntàriament ser excloses de l'accés als jocs d'atzar.
2. La pràctica dels jocs d’atzar en línia està prohibida a les persones indicades en els apartats b), c), d), g), h), i) i j) del punt primer d’aquest article.
3. Les persones concernides per aquestes restriccions d’accés són mencionades en els registres definits a l’article 65 del Consell Regulador Andorrà del Joc. Els dits registres són accessibles als operadors concernits en les condicions fixades per reglament.
Article 70. Condicions de participació als jocs d’atzar
1. Els operadors de les categories 1 i 2 i els operadors de jocs en línia han de posar obstacle, obligatòriament, a la participació en les activitats que proposen a les persones que tenen prohibit l’accés al joc d’atzar en aplicació d’aquesta Llei. Amb aquesta finalitat consulten, per mitjà del Consell Regulador Andorrà del Joc, sempre respectant la protecció de la privacitat segons les condicions estipulades per reglament, el Registre General d’Interdicció d’Accés al Joc d’Atzar, en aplicació de l’article 65 d’aquesta Llei. També han de cancel•lar qualsevol compte de jugador el titular del qual estigui afectat per una prohibició o exclusió.
2. Els operadors de jocs d’atzar han de prevenir els comportaments de joc excessiu o patològic mitjançant la instal•lació de mecanismes d’autoexclusió i moderació al joc i dispositius d’autolimitació dels dipòsits i de les apostes. Informen els jugadors dels riscos lligats al joc d’atzar mitjançant missatges d’advertiment, com també dels procediments d’inscripció en els registres de persones que tenen prohibit l'accés als jocs d’atzar sota la tutela del Consell Regulador Andorrà del Joc. Un reglament ha de precisar el contingut i la forma dels missatges d’advertiment.
3. L’operador de jocs d’atzar en línia comunica de manera permanent a tot jugador que visita el seu lloc web el saldo instantani del seu compte.
Article 71. Informació sobre la dependència dels jocs d’atzar
Els operadors de les categories 1, 2, 3 i 4 han de posar constantment a la disposició de la seva clientela fullets d’informació sobre l’addicció al joc d’atzar, el número de telèfon del servei d’ajut i les adreces dels organismes encarregats de donar suport a aquestes persones. Els establiments concernits han de col•locar i tenir sempre aquests fullets a la disposició del públic en un lloc visible. Aquesta informació ha de ser prèviament validada per l’entitat reguladora del joc.
Per als jocs d’atzar en línia, el contingut d’aquests fullets ha d’estar disponible en el lloc web en format electrònic.
Article 72. Tractament informatitzat de les prohibicions al joc d’atzar
1. El Consell Regulador Andorrà del Joc ha de desenvolupar un sistema de tractament de les informacions relatives a les persones a què fa referència l’article 65 d’aquesta Llei. Els objectius d’aquest sistema consisteixen a permetre als operadors i al personal dels establiments de jocs d’atzar controlar el compliment de les prohibicions i exclusions.
2. Per a cada persona afectada, són objecte del referit tractament les informacions següents:
a) el nom i els cognoms
b) el lloc i la data de naixement
c) la nacionalitat
d) el número de passaport o de document que identifiqui la persona
e) les eventuals decisions d’exclusió i/o prohibició
3. Els operadors de les categories 1 i 2 i els operadors de jocs en línia tenen accés, mitjançant el Consell Regulador Andorrà del Joc, als registres establerts per identificar les persones que tenen limitada o prohibida la participació en els jocs d’atzar.
4. Un reglament determina les modalitats de gestió del sistema de tractament de les informacions, i les modalitats d’accés al sistema a fi i efecte de garantir la protecció de les dades personals.
Article 73. Prohibició del joc d’atzar a crèdit
1. El joc d’atzar a crèdit onerós queda prohibit.
2. Llevat de la utilització de les targetes de crèdit i de les targetes de dèbit en els establiments de jocs d’atzar, es prohibeix consentir als jugadors qualsevol forma de préstec o crèdit onerós i/o concloure amb ells una transacció material o econòmica per aquest mitjà.
Per als andorrans i residents legalment a Andorra, si es du a terme la participació en els jocs d’atzar de les categories 1, 2 i 4 mitjançant targetes bancàries, aquestes targetes han de ser de dèbit.
3. Les operacions i transaccions d’un import superior a 15.000 euros s’han d’efectuar d’acord amb la normativa vigent sobre lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme.
4. Els explotadors dels establiments de jocs d’atzar han d’informar obligatòriament la seva clientela, de manera llegible i ben visible en tots els locals accessibles al públic, de la prohibició del consentiment de crèdit onerós.
5. Els locals dels establiments de jocs d’atzar de les categories 1 i 2, com també els llocs web de l’operador de jocs d’atzar en línia, no poden contenir ni promoure cap publicitat a favor d’una empresa o entitat susceptible de permetre préstecs als jugadors o el préstec entre jugadors.
Article 74. Modalitats de pagament al comptat
Llevat dels jocs d’atzar en línia, els jocs d’atzar només es poden practicar al comptat, amb fitxes pròpies de l’establiment concernit si així s’escau per la tipologia del joc, i que són subministrades exclusivament per l’establiment dins el seu interior, o bé amb monedes o paper moneda. Aquesta disposició no s’aplica a la pràctica dels jocs d’atzar dels operadors de la categoria 3 i els seus distribuïdors, així com en la participació en els concursos amb intervenció d’atzar.
Els reglaments dels diversos jocs d’atzar determinen el procediment de bescanvi de moneda o paper moneda per fitxes.
Article 75. Gratificacions dels jugadors
Qualsevol gratificació econòmica per als jugadors ha de ser prèviament autoritzada pel Consell Regulador Andorrà del Joc.
Article 76. Publicitat dels jocs d’atzar
Tota comunicació comercial d’un joc d’atzar o un concurs amb intervenció d’atzar proposat per un operador ha de ser prèviament autoritzada pel Consell Regulador Andorrà del Joc.
Tota comunicació comercial ha d’anar acompanyada d’un missatge d’advertiment contra el joc excessiu o patològic que faci referència al sistema d’informació i d’ajut que preveu l’article 78 d’aquesta Llei.
Està prohibida tota comunicació comercial a favor d’un establiment o d’un operador de jocs d’atzar en les publicacions i en els serveis de comunicació en línia destinats a menors d’edat, i en els serveis i programes de comunicació audiovisual durant l’horari infantil (de les 7 hores a les 22 hores). Aquesta prohibició és extensible al cas de les sales d’espectacles cinematogràfics durant la difusió d’obres accessibles a tots els públics.
Article 77. Servei d’informació i assistència destinats als jugadors excessius o patològics
El Consell Regulador Andorrà del Joc posa a la disposició dels jugadors excessius o patològics i del seu entorn un número de telèfon. La trucada es factura a l’abonat al preu d’una trucada local. Així mateix, els proveeix informació i consells sobre l’autoajuda necessària.
Els operadors de les llicències A, A , B, C, C@, D@ han de tenir un servei d’assistència i d’informació equivalent.
Títol IV. Entitat reguladora i de control del joc: Consell Regulador Andorrà del Joc
Article 78. Atribucions del Consell Regulador Andorrà del Joc
1. Naturalesa jurídica i funcions del Consell Regulador Andorrà del Joc
El Consell Regulador Andorrà del Joc és una autoritat administrativa.
En tant que organisme de control del joc d’atzar, s’encarrega de l’organització, del desenvolupament de la regulació i el control de l’oferta dels jocs d’atzar. Vetlla pel respecte als objectius de la política de regulació des jocs d’atzar. Exerceix la inspecció dels jocs d’atzar, dels operadors i dels establiments de jocs d’atzar, i participa en la lluita contra el joc il•legal i contra el frau en matèria de jocs d’atzar.
El Consell Regulador Andorrà del Joc disposa de personalitat jurídica pròpia que li permet adoptar acords, i també disposa d’un patrimoni propi per assolir les seves missions i els seus objectius, que li són assignats per aquesta Llei i pels reglaments aplicables.
2. Relacions amb el Govern
L’acció del Consell Regulador Andorrà del Joc se situa sota el control del Govern.
Cada any presenta al Govern i al Consell General la memòria d’activitats per donar coneixement i explicació de l’execució de les seves funcions, objectius i activitats. Aquesta memòria és pública.
3. Decisió d’atribució de llicències
El Consell Regulador Andorrà del Joc rep les sol•licituds de llicència i decideix en relació amb el seu atorgament, vetllant sempre pel respecte als objectius de la política dels jocs d’atzar mencionats a l’article 2 d’aquesta Llei.
Per a l’atorgament de les llicències, l’entitat reguladora del joc ha de requerir els informes de la Unitat d’Intel•ligència Financera (UIF), de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA) i del Servei de Telecomunicacions d’Andorra (STA), segons correspongui. Els informes tenen caràcter vinculant sempre que estiguin degudament motivats i fonamentats.
L’entitat reguladora del joc verifica si totes les condicions establertes per aquesta Llei i els seus reglaments són respectades i satisfetes pels sol•licitants i es pronuncia mitjançant decisió motivada.
El Consell Regulador Andorrà del Joc pot requerir informació al sol•licitant abans de pronunciar-se sobre la seva sol•licitud. Igualment, el sol•licitant pot requerir de l’entitat reguladora del joc informació relativa a la seva sol•licitud o qualsevol aclariment que li resulti necessari.
En tots els supòsits, el sol•licitant té el dret de fer-se assistir per un assessor.
4. Control de la publicitat
El Consell Regulador Andorrà del Joc controla la publicitat dels jocs d’atzar, fent aplicar els objectius mencionats a l’article 2 d’aquesta Llei. A aquest efecte, per tal de portar a terme tant la publicitat dels jocs d’atzar, com la de les ofertes comercials que comportin una gratificació financera dels usuaris, s’ha d’obtenir la preceptiva autorització de l’entitat reguladora del joc.
5. Desenvolupament i regulació de l’activitat dels jocs d’atzar
El Consell Regulador Andorrà del Joc proposa al Govern:
- Les modificacions legislatives i reglamentàries necessàries al seu entendre per obtenir els objectius mencionats a l’article 2 d’aquesta Llei.
- El plec de bases relatiu a les demandes de llicència que en requereixin.
- Les noves activitats de jocs d’atzar, i en defineix les característiques tècniques, les condicions de participació en les ofertes al públic, l’import de les apostes, les modalitats tècniques de determinació i atribució als guanyadors dels guanys o lots, les modalitats de pagament o de disposició d’aquests guanys i els terminis d’exclusió relatius als dits pagaments o disposició.
El Govern promulga el reglament corresponent de cada joc d’atzar proposat, el qual ha de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
El Consell Regulador Andorrà del Joc determina les característiques tècniques de tots els equipaments dels jocs d’atzar i la seva homologació. Organitza les modalitats de control tècnic dels equipaments. Verifica la qualitat de les certificacions realitzades per part dels operadors dels jocs d’atzar i procedeix, si escau, a modificar la llista dels organismes que emeten les referides certificacions.
També fixa les obligacions i els objectius dels operadors de jocs d’atzar en matèria de formació del personal, i n’assegura el control.
6. Control de l’activitat del joc d’atzar
El Consell Regulador Andorrà del Joc vetlla pel respecte a la Llei i a la reglamentació relativa als jocs d’atzar. Amb aquesta finalitat verifica la regularitat i la veracitat dels jocs d’atzar, procedeix periòdicament a efectuar controls financers i tècnics, i participa en la repressió de les infraccions, d’acord amb les disposicions del títol VI d’aquesta Llei.
Encomana auditories del sector i/o efectua controls sobre l’activitat dels titulars de les llicències. Els reglaments en aplicació d’aquesta Llei han de determinar les obligacions d’auditoria que han de realitzar els titulars de les llicències, via tercers autoritzats per l’entitat reguladora del joc, per tal de justificar el respecte a les obligacions de les llicències. El cost de l’auditoria correspon als titulars de la llicència.
La constatació d’una infracció provoca la incoació del corresponent procediment sancionador.
El Consell Regulador Andorrà del Joc instrueix els incompliments constatats de les disposicions d’aquesta Llei i dels seus reglaments, i proposa al Govern la sanció corresponent.
7. Signatura de convenis
Amb la finalitat de controlar que els operadors de joc d’atzar respectin les disposicions legislatives i reglamentàries, així com les clàusules dels respectius plecs de bases, el Consell Regulador Andorrà del Joc, representat pel seu president, pot subscriure convenis amb els reguladors d’altres estats per intercanviar els resultats dels controls realitzats respectivament, així com per establir sistemes de col•laboració en el control del joc.
És preceptiva la conformitat mitjançant acord del Govern perquè el president del Consell Regulador Andorrà del Joc pugui signar els convenis referits.
El Consell Regulador Andorrà del Joc pot subscriure, d’igual forma i en les mateixes condicions, convenis amb organismes, operadors i societats públiques o privades relacionades amb el joc d’atzar, nacionals o d’altres estats, per desenvolupar les seves activitats de joc d’atzar al Principat d’Andorra, sempre que els titulars del producte de joc d’atzar per comercialitzar siguin els organismes o entitats als quals es refereix la disposició addicional segona d’aquesta Llei.
D’igual forma, l’entitat reguladora del joc pot establir amb els dits organismes o entitats, així com amb tercers, contractes d’arrendament de serveis, per dur a terme les anteriors activitats i funcions.
8. De les taxes
Es delega al Consell Regulador Andorrà del Joc, la gestió, inspecció i recaptació de les taxes que regula aquesta Llei.
9. Obligació de col•laboració
El Consell Regulador Andorrà del Joc ha de col•laborar amb l’administració tributària i comunicar-li totes les dades amb transcendència tributària que es desprenguin de les actuacions de control i inspecció.
Article 79. Composició del Consell Regulador Andorrà del Joc
1. El Consell Regulador Andorrà del Joc es compon de membres fixos i membres de lliure designació.
2. En formen part, com a membres fixos, el ministre encarregat de les finances, que el presideix i el ministre encarregat d’interior, que n’és el president suplent. També en formen part una persona designada com a representants de cadascun dels ministeris de la salut, del benestar; de l’economia, del turisme i de la cultura.
Els membres de lliure designació nomenats de forma optativa pel Govern poden ser fins a un màxim de dos i no han de ser necessàriament de nacionalitat andorrana.
3. Els òrgans de govern són:
a) El Consell com a òrgan col•legiat de tots els seus membres.
b) La Presidència, composta d’un president i un president suplent, que n’exerceix la representació, i el secretari general, com a òrgan de suport immediat en funcions d’assistència en la preparació i del desenvolupament de les reunions del Consell, que n’aixeca l’acta corresponent.
c) La Direcció General, amb funcions de direcció i coordinació dins l'àmbit d'actuació establert en aquesta Llei, els seus reglaments i el reglament de règim intern del Consell Regulador Andorrà del Joc.
Els ministres poden delegar la seva representació en un alt càrrec o director de departament del seu ministeri.
Els representants dels ministeris han d’ésser designats pel ministre corresponent i han de recaure sobre un alt càrrec, o un director de departament del ministeri, o un director o gerent d’una societat pública o parapública del qual el ministre en sigui el president.
Els representants dels ministeris han de complir igualment els requisits fixats a l’apartat 6 d’aquest article.
En el cas d’absència o impediment dels representants dels ministres, el ministre corresponent els ha de substituir.
4. La durada del mandat dels membres del Consell Regulador Andorrà del Joc és la del mandat dels càrrecs electes. En acabar el mandat, els membres queden en funcions fins a la primera reunió de l’entitat reguladora del joc, amb la seva nova composició.
5. El secretari general és designat pel president del Consell Regulador Andorrà del Joc.
6. Per ser nomenat i exercir les funcions de secretari general, ha de complir els requisits següents:
a) Ser de nacionalitat andorrana.
b) Gaudir dels seus drets civils i ser una persona de reconeguda honorabilitat.
c) Tenir el domicili al Principat d’Andorra.
d) No haver exercit en els darrers cinc anys cap càrrec o funció amb un operador de joc d’atzar d’acord amb aquesta Llei i no tenir o no haver tingut cap interès personal directe o indirecte, de la naturalesa que sigui, per ell mateix, pel cònjuge, per la parella de fet, o per un parent fins al quart grau amb un operador de joc d’atzar o amb una activitat sotmesa a autorització per aquesta Llei.
e) No tenir antecedents penals per delictes dolosos, de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents i de violació de secrets, de malbaratament de cabals públics, de descobriment i revelació de secrets o per delictes contra el patrimoni.
f) No estar ni haver estat inhabilitat per exercir càrrecs públics o d’administració.
g) Gaudir d’experiència professional adequada i tenir coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec.
7. En cas d’absència del secretari general durant un termini superior a tres mesos, el president del Consell Regulador Andorrà del Joc pot nomenar un substitut a títol temporal.
Si el secretari general s’absenta durant més de sis mesos, el president el pot substituir definitivament.
En el cas d’impediment, el secretari general és substituït per un membre del Consell Regulador Andorrà del Joc designat pel mateix president.
8. El director general és designat pel president del Consell Regulador Andorrà del Joc, amb la finalitat de desenvolupar les funcions i portar a terme les activitats de l’entitat reguladora del joc. Dirigeix els serveis administratius, és responsable de la seva gestió i respecta les condicions que es fixin. Exerceix les seves funcions amb dedicació exclusiva.
Per ser nomenat director general, són necessaris els requisits següents:
a) Gaudir dels propis drets civils i ser una persona d’honorabilitat reconeguda.
b) No exercir funcions o càrrecs dins d’una empresa o societat que tingui per activitat principal o accessòria l’organització de jocs d’atzar el control i la supervisió dels quals quedi dins el perímetre d’acció del Consell Regulador Andorrà del Joc. Tampoc no pot tenir un interès personal, directe o indirecte, de la naturalesa que sigui, per si mateix, pel cònjuge, per la parella de fet o per un ascendent o descendent amb un operador de joc d’atzar o amb una activitat sotmesa a autorització per aquesta Llei.
c) No tenir antecedents penals per delictes dolosos, de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents i de violació de secrets, de malbaratament de cabals públics, de descobriment i revelació de secrets o per delictes contra el patrimoni.
d) No estar ni haver estat inhabilitat per exercir càrrecs públics o d’administració.
e) Gaudir d’experiència professional adequada i tenir coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec.
9. En cas d’absència durant un termini superior a tres mesos, el president del Consell Regulador Andorrà del Joc pot preveure la seva substitució temporal.
Si el director general s’absenta durant més de sis mesos o resulta impedit per al seu càrrec, el president el pot reemplaçar o substituir definitivament.
10. En el supòsit que el càrrec de president del Consell Regulador Andorrà del Joc quedi vacant durant més de tres mesos, sigui quina sigui la causa, es procedeix a la seva substitució temporal o definitiva, segons decisió del cap del Govern del Principat d’Andorra a proposta del Consell Regulador Andorrà del Joc i per la durada del mandat que quedi restant.
11. En les condicions determinades pel reglament de règim intern, el Consell Regulador Andorrà del Joc pot constituir comissions específiques i nomenar persones qualificades per portar a terme els objectius assignats a les dites comissions.
Article 80. Comptabilitat i règim econòmic
1. El Consell Regulador Andorrà del Joc ha d’elaborar anualment un projecte de pressupost que ha de lliurar al ministeri encarregat de les finances perquè sigui aprovat per acord del Govern i sigui remès posteriorment al Consell General, integrat en els pressupostos generals de l’Estat.
2. L’entitat reguladora del joc està obligada a portar una comptabilitat de les seves operacions i activitats. En tot cas, és obligatori portar els llibres comptables següents: diari major, inventari i balanç.
El control financer és dirigit per la Intervenció General d'acord amb les disposicions de la Llei general de les finances públiques. Almenys una vegada a l'any s'efectua una auditoria de comptes, que són fiscalitzats pel Tribunal de Comptes en exercici de les seves funcions.
3. El Consell Regulador Andorrà del Joc disposa, per al compliment dels seus fins, dels recursos següents:
a) Les assignacions que s’estableixin anualment amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat.
b) Els béns i drets que constitueixin el seu patrimoni, així com els productes i rendes d’aquest patrimoni.
c) Els ingressos obtinguts per la liquidació de les taxes que preveu aquesta Llei.
d) Qualssevol altres que legalment se li puguin atribuir.
4. Els ingressos del Consell Regulador Andorrà del Joc, per qualsevol concepte, després de deduir-ne totes les despeses i amortitzacions, s’han de destinar al finançament de les atribucions que li són pròpies i, en tot cas, se n’ha de destinar un mínim del 10% al fons de reserva.
Article 81. Incompatibilitats
1. Els membres del Consell Regulador Andorrà del Joc tenen l’obligació d’informar el president i el secretari general:
a) Dels interessos relacionats amb matèria de joc que han pogut tenir en el curs dels dos últims anys anteriors a la seva designació, o que tenen o poden tenir, directament o indirectament, per mitjà de persones interposades.
b) De les activitats econòmiques o financeres que han exercit en el curs dels dos anys precedents al seu nomenament, o bé les activitats econòmiques o financeres que exerceixin o puguin exercir.
c) De qualsevol càrrec relacionat en matèria de joc que hagin ocupat en el si d’una persona jurídica en el decurs dels últims dos anys precedents al seu nomenament, o que puguin assolir en un futur.
Les referides informacions, així com les de la mateixa naturalesa relatives al president, estan a la disposició de la resta de membres del Consell Regulador Andorrà del Joc.
2. Cap membre del Consell Regulador Andorrà del Joc no pot intervenir o deliberar en un assumpte en el qual ell mateix, un membre del seu entorn directe o, si es presenta el cas, una persona jurídica o societat en la qual, en el decurs dels últims dos anys precedents a la deliberació en qüestió, hagi exercit funcions, mandats, representacions, o sigui part interessada en el decurs del mateix període.
3. El director general, el secretari general i el personal del Consell Regulador Andorrà del Joc no poden, a títol personal, directament o mitjançant una persona interposada, efectuar apostes en jocs d’atzar proposats pels operadors o pels establiments de jocs d’atzar sotmesos a aquesta Llei.
4. El president, els membres del Consell, el secretari general, el director general i el personal del Consell Regulador Andorrà del Joc no poden, a títol personal, directament o mitjançant una persona interposada, tenir el control, directament o indirectament, d’un organitzador o d’una part intervinent en una competició o manifestació esportiva sobre la qual s’ha organitzat una aposta esportiva o hípica.
5. Les funcions de membre o de president del Consell Regulador Andorrà del Joc són incompatibles amb les de director general.
6. El president i els membres del Consell Regulador Andorrà del Joc no poden exercir durant els cinc anys següents a la fi del seu mandat cap funció en un establiment de jocs d’atzar o al servei d’un operador del joc d’atzar, ni tenir cap interès personal, directe o indirecte, per si mateix, pel cònjuge, per la parella de fet, o per un parent fins al quart grau, sigui quina sigui la seva naturalesa, en l’explotació d’un establiment o al servei d’un operador dels jocs d’atzar o en una altra activitat sotmesa a llicència i regulada per aquesta Llei.
7. El Consell Regulador Andorrà del Joc determina, mitjançant el seu reglament de règim intern, les modalitats de prevenció de conflicte d’interessos.
8. Els membres del Consell Regulador, el secretari general i el personal del Consell Regulador Andorrà del Joc, amb inclusió del seu director general, així com totes les persones físiques o jurídiques que, per qualsevol títol que sigui, participin, encara que sigui ocasionalment, estan sotmesos al secret professional pels fets, actes i informacions dels quals han pogut tenir coneixement per raó de les seves funcions. L’incompliment o la vulneració del secret professional, determinat per decisió judicial ferma, comporta la cessació d’ofici de les funcions en el si de l’entitat reguladora del joc. El secret professional no és oposable davant l’autoritat judicial.
9. La funció de director general és incompatible amb l’exercici d’un mandat electe al Principat d’Andorra i amb tota funció exercida dins el marc d’una activitat econòmica o financera que tingui relació amb l’organització de jocs d’atzar compresos en el perímetre d’acció del Consell Regulador Andorrà del Joc.
10. El processament de qualsevol dels membres del Consell Regulador, del secretari general, del director general o de qualsevol membre del personal del Consell Regulador Andorrà del Joc per delictes dolosos, de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets, de malbaratament de cabals públics, per delictes contra la propietat tant al Principat d’Andorra com en un estat estranger o els que atemptin contra la salut pública o la sostenibilitat de la seguretat nacional o afavoreixin l’explotació de persones, comporta el cessament d’ofici de les funcions o de la relació laboral en el si del Consell Regulador Andorrà del Joc.
Article 82. Funcionament
1. El Consell com a òrgan sobirà de l’entitat reguladora del joc es reuneix en sessions ordinàries i extraordinàries. Tots els membres, inclosos els no presents, queden sotmesos als seus acords.
Per tal que quedi vàlidament constituït hi han d’assistir, presents o representats, la majoria dels membres.
Els seus acords s'adopten per majoria simple dels vots emesos i, en tot cas, són executius encara que l'acta no hagi estat aprovada. En cas d’empat el vot del president dirimeix.
La convocatòria i la seva forma, la configuració de l’ordre del dia, el sistema de votació i altres aspectes no definits en aquest apartat s’han de regular pel reglament de règim intern.
2. La Presidència és l’òrgan de representació del Consell Regulador Andorrà del Joc i el president signa els acords, les actes i els certificats pertinents.
3. La Secretaria General és l’òrgan de suport del president i del Consell.
Són funcions del secretari general:
a) L'assistència al president i al president suplent, si escau, i als membres del Consell en la preparació de les reunions.
b) La tramesa de les convocatòries i dels ordres del dia de les reunions del Consell a tots els seus membres i a les altres persones que hi hagin d'assistir.
c) La redacció de les actes de les reunions.
d) L'arxiu i la custòdia de les convocatòries, dels ordres del dia i de les actes de les reunions.
e) L'execució de les ordres de publicació, la tramitació de les disposicions, els informes i els acords adoptats.
f) La tramesa al Govern, quan li ho ordeni el Consell, dels documents relatius a les disposicions, normes i acords adoptats.
4. La Direcció General és l’òrgan de gestió, d'administració i d’execució dels acords del Consell Regulador Andorrà del Joc.
Es compon d’un director general i un equip tècnic i administratiu.
Sense perjudici de l'adscripció temporal d'un funcionari per a l'exercici del càrrec en els termes i les condicions que la Llei de la funció pública pugui autoritzar, el règim jurídic de la relació de treball del director general és contractual, regulat per la normativa laboral general i les particularitats derivades del seu contracte de treball de direcció o càrrec de confiança, el qual, per la seva pròpia naturalesa, no pot estar subjecte a una estricta limitació de la jornada de treball.
El règim jurídic del personal és el previst a la normativa laboral de caràcter general vigent a cada moment al Principat d'Andorra.
En els aspectes no expressats en aquest article, el Consell Regulador Andorrà del Joc determina el funcionament dels òrgans anteriors i el codi deontològic del seu personal per un reglament de règim intern.
Els càrrecs dels membres fixos del Consell, el de president i el de president suplent no són remunerats.
Article 83. Recursos
1. Les decisions i els acords del Consell Regulador Andorrà del Joc, al marge de les constatacions de les infraccions d’aquesta Llei, poden ser objecte de recurs d’alçada davant el Govern per part de les persones que han resultat afectades. El recurs no és suspensiu. Tanmateix, es pot sol•licitar al Govern la suspensió de la decisió fins a l’obtenció d’una decisió judicial ferma, si la decisió o l’acte impugnat és susceptible de causar perjudicis irreparables.
2. Contra la decisió del Govern, es pot interposar una demanda jurisdiccional davant la jurisdicció administrativa, i aquesta demanda pot ser recorreguda en apel•lació.
Títol V. Disposicions fiscals
Capítol primer. Impost sobre activitats de joc d’atzar
Article 84. Fet generador
Constitueix el fet generador l'autorització i, en el seu defecte, la celebració o l’organització de qualsevol joc que es comprengui en la definició general de l'article 4, sigui de les modalitats i tipus de joc determinats en aquesta Llei, o d’altres que no estiguin compresos en cap de les categories establertes.
També constitueix el fet generador l'autorització i, en el seu defecte, la celebració o l’organització de les activitats de joc transfronterer i de les combinacions aleatòries amb fins publicitaris o promocionals.
L’impost és compatible amb la simultània imposició de sancions, per constituir o realitzar-se el tipus de qualsevol infracció, prevista en aquesta Llei, inclosos els casos en què les activitats de joc realitzades no estiguin compreses en cap de les categories que la llei permet, o es realitzin sense la preceptiva llicència administrativa o qualsevol altre supòsit previst legalment.
Article 85. Exempcions
Estan exempts d’imposició el quinto tradicional i el joc celebrat tradicionalment per la Consòrcia dels Casats d’Andorra la Vella, el Dimecres de Cendra, així com altres jocs d’atzar amb finalitat exclusivament benèfica, sense ànim de lucre.
Aquestes exempcions no regeixen quan l'import total de les quantitats que es prevegi dedicar o que s’hagin dedicat a la participació en el joc superi el límit de 5.000 euros per sessió o sorteig.
Les fires itinerants estan exemptes d’imposició.
Article 86. Obligats tributaris
1. Són obligats tributaris, a títol de deutors directes, les persones físiques, jurídiques o les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que, malgrat no tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica susceptible d’imposició a qui s’hagi atorgat la corresponent autorització administrativa, si així ho preveu. En cas de falta de previsió expressa, ho serà el primer signant de la sol•licitud major d’edat. I a manca de sol•licitud o d’autorització, ho són les persones físiques o jurídiques que operin, organitzin o desenvolupin les activitats gravades per aquest impost.
2. Són obligats tributaris a títol de deutors indirectes com a responsables solidaris del pagament de l'impost, amb caràcter general, els qui ofereixin, per qualsevol mitjà físic o telemàtic, activitats de joc al territori d'Andorra, així com els qui obtinguin beneficis per al desenvolupament del joc, en ambdós casos amb independència del territori des del qual actuï l’operador de joc, sempre que no hagin constatat que els operadors celebren o organitzen aquestes activitats de joc amb les llicències necessàries.
Per evitar incórrer en la responsabilitat regulada en aquest apartat, qualsevol persona o entitat podrà constatar a través de la llista de titulars de les llicències publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra pel Consell Regulador Andorrà del Joc, la informació necessària per saber si una activitat disposa de les llicències necessàries per al seu desenvolupament, d'acord amb el previst en l'article 7 i concordants d'aquesta Llei i altra normativa aplicable.
Article 87. Base de tributació. Definicions
La base de tributació pot estar constituïda, segons cada tipus de joc, per:
a) Les quantitats jugades, definides com l'import total de les quantitats que es dediquin a la participació en el joc, així com qualsevol altre ingrés que es pugui obtenir de l’activitat del joc, directament derivat de la seva organització o celebració.
b) El producte brut del joc, definit com l'import total de les quantitats que es dediquin a la participació en el joc, així com qualsevol altre ingrés que puguin obtenir de l’activitat del joc, directament derivat de la seva organització o celebració, deduïts els imports dels premis satisfets per l’operador als participants.
c) Quan es tracti de jocs en els quals els contribuents no obtinguin com a ingressos propis els imports jugats, sinó que, simplement, efectuïn el seu trasllat als jugadors que els hagin guanyat, la base de tributació s’integra per les comissions, així com per qualssevol quantitats per serveis relacionats amb les activitats de joc, qualsevol que sigui la seva denominació, pagades pels jugadors al contribuent.
d) En els jocs amb finalitats publicitàries o promocionals, la base de tributació és l’import total del valor de mercat dels premis oferts o els avantatges concedits als participants.
En el cas que l’import sigui satisfet a través d’instruments de tarificació addicional, es considera que la quantitat dedicada a la participació en el joc és l’import de la tarifació addicional, exclòs l’impost indirecte corresponent. Es considera que la tarifació addicional és l’import de la quantitat dedicada a la participació en el joc, exclòs el cost de la trucada determinat d’acord amb el valor de mercat, quan es tracti d’operacions entre subjectes vinculats, sense que es considerin a aquests efectes els impostos indirectes que recaiguin sobre les operacions.
Article 88. Bases de tributació i tipus de gravamen aplicables per categoria
1. Per a les activitats de joc realitzades pels operadors de categoria 1
Per a les activitats realitzades als casinos, la base de tributació de cada subjecte autoritzat es determina en cada exercici pel producte brut del joc.
El tipus de gravamen per a les activitats de joc realitzades als casinos és del 10% sobre el producte brut del joc, essent l’import mínim meritat de 2.000.000 euros durant un exercici econòmic complet, o la seva part proporcional en el cas d’exercicis econòmics de durada inferior a un any.
2. Per a les activitats de joc realitzades pels operadors de categoria 2
Per a les activitats realitzades als bingos, la base de tributació de cada subjecte autoritzat es determina en cada exercici per les quantitats jugades en el joc del bingo, i pel producte brut del joc, en el cas de les màquines de videobingo.
El tipus de gravamen per a les activitats de joc realitzades als bingos és del 12% sobre les quantitats jugades al bingo presencial i del 10% sobre el producte brut del joc en les màquines de videobingo.
3. Per a les activitats realitzades pels operadors de categoria 3
Per a les activitats realitzades per aquests operadors, la base de tributació de cada subjecte autoritzat es determina en cada exercici per les quantitats jugades.
El tipus de gravamen per les activitats de joc compreses en aquesta categoria 3 és del 25% sobre les quantitats jugades.
4. Per a les activitats realitzades pels operadors de categoria 4
Per a les activitats realitzades per aquests operadors, la base de tributació de cada subjecte autoritzat es determina en cada exercici pel producte brut del joc.
El tipus de gravamen per a les activitats de joc realitzades és del 3% sobre el producte brut del joc.
5. Per a les activitats realitzades pels operadors de categoria 5
Per a les activitats realitzades per aquests operadors, la base de tributació de cada subjecte autoritzat es determina en cada exercici pel producte brut del joc, excepte en el cas de les combinacions aleatòries amb finalitats publicitàries o promocionals, que és l'import total del valor de mercat dels premis oferts o els avantatges concedits als participants.
El tipus de gravamen per als concursos amb intervenció d’atzar i les rifes és del 20% sobre el producte brut del joc. Pel que fa a les participacions de loteries, si hi ha sobrepreu, el tipus de gravamen és del 10% sobre aquest sobrepreu.
Pel que fa als jocs de les fires itinerants, s’estableix únicament la imposició d’una taxa.
El tipus de gravamen de les loteries de promoció o publicitàries és del 3 % sobre el preu de venda al públic dels premis oferts.
Article 89. Meritació
Quan l'autorització, o en el seu defecte, la celebració o organització de l'activitat del joc s'estengui a períodes temporals iguals o superiors a l'any, la meritació es produeix l'últim dia de cada any natural.
Quan s'estengui a períodes inferiors a l'any, la meritació es produeix l'últim dia del període corresponent.
Quan l'autorització, o en el seu defecte, la celebració o organització no es refereixi a un període temporal, sinó que es refereixi a una sola activitat del joc de realització puntual, la meritació de l'impost es produeix amb l’esmentada autorització, celebració o organització.
Article 90. Liquidació de l’impost
En els supòsits d'autorització, i en el seu defecte la celebració o organització amb períodes temporals iguals o superiors a l'any, els obligats tributaris han d'efectuar la declaració i autoliquidar l'impost davant l’Administració tributària. Els obligats tributaris han d'efectuar la declaració i autoliquidar l'impost trimestralment amb el caràcter de pagament a compte, en el termini del mes següent al del final de cada trimestre. L’autoliquidació corresponent al quart trimestre té la consideració d’autoliquidació final.
En els supòsits d'autorització, i en el seu defecte la celebració o organització de l'activitat del joc amb un període temporal inferior a l'any o que no es refereixi a un període temporal, l'impost és objecte de liquidació administrativa. En aquests supòsits, l'obligat tributari ha de fer saber a l'Administració la seva voluntat de dur-la a efecte, portant a terme una liquidació provisional en funció dels ingressos previstos susceptibles d'obtenció, que es quantifiquen a partir de l’estimació d’ingressos previstos i justificats per l’obligat tributari, amb acceptació prèvia per part de l’Administració tributària. En ambdós casos la liquidació provisional té el caràcter de pagament a compte de la liquidació definitiva que es practiqui, una vegada acreditat l'import definitiu dels ingressos obtinguts, en el termini de vint dies a partir de la finalització de l'activitat.
El titular del ministeri encarregat de les finances determina, reglamentàriament, el lloc, la forma, els terminis i els impresos per a l'autoliquidació, els òrgans i el procediment del pagament del deute tributari, així com els supòsits en què ha de realitzar-se de forma telemàtica.
Article 91. Distribució de la recaptació
El rendiment dels tributs sobre el joc es destina a finançar indistintament el conjunt de les obligacions econòmiques de les finances públiques.
En qualsevol cas, el 50% de la tributació provinent de les activitats de joc presencial s’ha de destinar a projectes o actuacions en benefici de la societat, com són, sense ànim d’exhaustivitat: els plans de mesures per a la gestió responsable del joc, la reparació dels efectes negatius del joc, l'ajuda als sectors socialment marginats o amb economies precàries, l'educació, la investigació, la cultura, el finançament de la seguretat social i d’altres similars.
Article 92. Reducció de la quota de tributació
1. Gaudeixen d'una reducció en la quota de tributació els operadors de les categories 1 i 2 en cas que aconsegueixin, a iniciativa pròpia i amb càrrega de la prova per part d’aquests operadors, l'objectiu d'augmentar les pernoctacions a Andorra mitjançant la utilització de serveis hotelers, deguts a l'acció promotora o impulsora de l'operador del casino o del bingo.
L’assoliment d'aquest objectiu dóna lloc, si escau, a la devolució parcial de la part corresponent de les quotes ja satisfetes.
2. La quantificació d’aquesta bonificació consisteix en una reducció del 5% de la quota tributària per cada 150.000 pernoctacions addicionals, amb una reducció màxima del 25%. Tanmateix en cap supòsit la quota tributària serà inferior a 2.000.000 d’euros.
3. Reglamentàriament es determina: el model de sol•licitud de bonificació, la documentació que acrediti les pernoctacions, entre altres els contractes que l’operador subscrigui a aquest efecte, els mecanismes de verificació establerts per la Llei que regula el Registre d’Ocupació dels Allotjaments Turístics (ROAT) i la forma de practicar la devolució de la quantitat resultant de l'aplicació del benefici.
Capítol segon. Taxes per a la gestió administrativa del joc d’atzar
Article 93. Finalitat de les taxes
1. El Consell Regulador Andorrà del Joc es finança, entre d’altres, amb els ingressos derivats del cobrament de les taxes en el marc de les seves funcions.
2. La determinació de l'import de les taxes està directament relacionada amb els costos que hagi d'assumir l’entitat reguladora del joc per desenvolupar de forma satisfactòria i eficient les funcions que li siguin encomanades per la legislació vigent.
3. La forma d’ingressar la taxa i la seva liquidació s’efectuen en aplicació del procediment que reglamentàriament determini el ministeri encarregat de les finances.
Article 94. Taxa per a l’atorgament, la renovació i el manteniment de la llicència
1. S’estableix una taxa per a l'atorgament o la renovació de la llicència segons s’escaigui en funció de la seva tipologia. Un cop obtinguda la llicència o la seva renovació, s’imposa una taxa anyal per al seu manteniment.
2. L'obligat tributari d'aquestes taxes és la persona física o jurídica que obté una resolució positiva per a l’atorgament o la renovació o per al manteniment d’una llicència.
3. Les taxes establertes estan determinades per una quantitat fixa segons la tipologia de la llicència d'acord amb la relació següent:
Taxa d’Atorgament / Taxa de Renovació Taxa de Manteniment
- Llicència de classe A 350.000 150.000 €
- Llicència de classe A 200.000 € 100.000 €
- Llicència de classe B 50.000 € 25.000 €
- Llicència de classe C i C @ 50.000 € 25.000 €
- Llicència de classe D @ 200.000 € 100.000 €
- Llicència de classe E 500 € -
(a excepció de les rifes itinerants, que han de satisfer una única taxa de 25 € per dia amb un màxim de 250 €)
- Llicència de classe G 5.000 € 2.500 €
- Llicència de classe H 100 € 100 €
- Llicència de classe I 250 € -
- Llicència de classe J 2.000 € -
4. Import i meritació: la taxa per a l’atorgament o la renovació de la llicència merita en el moment que s’atorga l’aprovació o la renovació de la llicència. La taxa per al manteniment merita anyalment a comptar des de l’atorgament de la llicència.
5. Les taxes establertes poden ser actualitzades o modificades mitjançant la Llei del pressupost general.
Títol VI. Infraccions i sancions. Procediment sancionador
Article 95. Infraccions
1. Les infraccions administratives corresponen a les accions o omissions contràries o no conformes a aquesta Llei, als seus reglaments, a les obligacions previstes en les llicències o els eventuals plecs de bases on s’imposin els requisits i les condicions d’aquesta Llei.
2. Les infraccions poden ser molt greus, greus i lleus.
Article 96. Subjecte infractor
Es consideren “subjectes infractors” les persones físiques o jurídiques que realitzen, mantenen, promouen o obtenen un avantatge directe o indirecte de les infraccions definides en aquesta Llei.
Article 97. Infraccions molt greus
Són considerades infraccions molt greus:
1. La violació de les disposicions dels articles 1, 2, 19, 40.2, 64.1, 64.2, 64.3, 64.4, 64.6, 65.7, 64.8 i 64.9.
2. La cessió i, més extensament, qualsevol altra forma de transmissió de la llicència sense autorització expressa del Consell Regulador Andorrà del Joc.
3. La utilització d’equipaments del joc d’atzar no autoritzats o no previstos en virtut d’aquesta Llei, dels reglaments d’aplicació de la llicència o de l’eventual plec de bases que s’imposin al titular de la llicència.
4. El lliurament, ja sigui per negligència o amb coneixement de causa, a l’entitat reguladora del joc d’informacions falses o susceptibles d’induir a error en el marc d’un expedient de sol•licitud d’atribució de llicència o de renovació de la llicència.
5. Qualsevol manipulació dels equipaments de jocs d’atzar amb l’objectiu, el propòsit d’influir o que puguin tenir algun tipus d’influència en les modalitats d’atribució dels premis.
6. La condemna ferma del titular de la llicència per delictes dolosos, de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents, de violació de secrets, de malversació de cabals públics, de descobriment i revelació de secrets o per delictes contra la propietat tant al Principat d’Andorra com en un estat estranger.
7. La declaració del titular de la llicència en estat de fallida.
8. La comissió d’una segona infracció de les tipificades en aquesta Llei com a infraccions greus, dins el termini de sis mesos següents a la sanció d’una primera infracció greu i malgrat es tracti d’infraccions de naturalesa diferent.
Article 98. Infraccions greus
Es consideren infraccions greus:
1. La vulneració de les obligacions fixades, ja sigui en la llicència o en el plec de bases presentat en el seu dia.
2. La vulneració per part del titular de la llicència de les obligacions financeres i fiscals, sobretot les relatives a les garanties bancàries.
3. L’incompliment o la desaparició, després de l’obtenció de la llicència, d’una de les condicions per obtenir-la o mantenir-la.
4. Incompliment d’obertura al públic de l’establiment autoritzat en els terminis mencionats o establerts en la llicència.
5. El fet de comunicar informacions inexactes, de refusar a facilitar les informacions demanades, de dissimular o destruir informacions, documents o suports informàtics, i més generalment oposar obstrucció o esdevenir obstacle per al desenvolupament de les mesures de verificació, les enquestes, el control i la instrucció efectuats pel Consell Regulador Andorrà del Joc, així com pels funcionaris, el personal de l’entitat reguladora del joc o els agents habilitats en virtut d’aquesta Llei.
6. El fet d’ometre la comunicació d’informacions imposades als titulars de la llicència en el marc d’aquesta Llei i del seus reglaments.
7. L’incompliment de qualsevol dels requisits establerts en aquesta Llei o els reglaments que la desenvolupen, o la contravenció d’una altra norma vigent sempre que impliqui la vulneració de l’ordre públic o els drets fonamentals de la persona reconeguts per la Constitució.
8. L’incompliment d’exigències tècniques dels reglaments relatius als equipaments de jocs d’atzar.
9. El no-pagament d’un premi als participants dels jocs d’atzar.
10. L’incompliment de les disposicions contingudes en l’article 64.5 d’aquesta Llei.
11. El canvi directe o indirecte en la direcció, en l’administració o en el control de la titularitat de la llicència, sense haver estat autoritzat pel Consell Regulador Andorrà del Joc en conformitat amb les disposicions de l’article 9 d’aquesta Llei.
12. L’absència de la posada en marxa dels dispositius i plataformes, conforme a l’article 40 d’aquesta Llei i els seus reglaments.
13. L’incompliment, pel que fa als operadors de jocs d’atzar en línia, de procedir a l’arxiu en temps real, sobre un suport material informatitzat situat en el territori del Principat d’Andorra, de les informacions que han de ser posades a la disposició del Consell Regulador Andorrà del Joc, així com procedir a l’arxiu incorrecte o contrari a les disposicions de l’article 39 d’aquesta Llei i els seus reglaments.
14. L’incompliment de les obligacions previstes a l’article 40 d’aquesta Llei i els seus reglaments.
15. La utilització d’equipaments de joc no autoritzats segons l’article 63 i/o no adaptats al reglament aplicable previst d’aquesta Llei.
16. L’absència o la transcripció incorrecta del registre de les fitxes previst a l’article 67 i concordants d’aquesta Llei, així com la manca de comunicació al Consell Regulador Andorrà del Joc, tant de la seva alteració, com de l’eventual desaparició o pèrdua del dit registre.
17. L’incompliment de les disposicions de l’article 68 d’aquesta Llei.
18. Permetre l’accés als establiments de jocs d’atzar o a la pràctica de jocs d’atzar a les persones l’accés de les quals hagi resultat prohibit per aplicació de les disposicions de l’article 65, especialment les persones que constin en el registre previst en aquest article, així com la de les persones la prohibició d’accés de les quals ve donada pels articles 67, 68 i 69 d’aquesta Llei, o de les que no puguin ignorar raonablement que són objecte d’una restricció o prohibició per a la participació en els jocs d’atzar en virtut d’aquesta Llei i els reglaments aplicables.
19. L’absència de la posada en marxa d’un dispositiu de protecció, un pla de mesures o d’informació conforme als articles 66, 70.2, 70.3, 71 i 77 d’aquesta Llei i dels reglaments aplicables.
20. La vulneració de les disposicions que figuren a l’article 73 d’aquesta Llei i els reglaments que s’adoptin per aplicar-lo.
21. La vulneració de les disposicions de l’article 74 d’aquesta Llei i les contingudes en els reglaments que el desenvolupin.
22. L’incompliment de les disposicions que figuren a l’article 75 d’aquesta Llei i els reglaments que el completin.
23. Realitzar, directament o indirectament, una comunicació comercial en favor d’un establiment de joc d’atzar o d’un joc d’atzar, sense autorització del Consell Regulador Andorrà del Joc, o efectuada amb condicions que no respectin les obligacions imposades en l’autorització lliurada en el seu dia per l’entitat reguladora i de control del joc o en contradicció amb l’article 76 d’aquesta Llei.
24. La participació en les activitats de jocs d’atzar amb infracció dels requeriments, les condicions i les prohibicions establerts als articles 18, 41 i 59 d’aquesta Llei.
25. La comissió de dos infraccions lleus produïdes en el termini de dos anys.
Article 99. Infraccions lleus
Són considerades infraccions lleus:
1. L’incompliment de les obligacions contingudes en aquesta Llei i en els reglaments per aplicar-la, sempre que no hagin estat expressament qualificades com a greus o molt greus.
2. El fet de no informar el públic en relació amb el contingut de la llicència de l’establiment de joc d’atzar corresponent.
3. Es considera una infracció lleu el supòsit descrit en el tercer paràgraf de la disposició addicional tercera d’aquesta Llei.
Article 100. Sancions
1. El Govern sanciona les infraccions considerades lleus amb un advertiment per escrit i/o una multa de fins a un màxim de 100.000 euros, en funció de la gravetat dels fets.
2. El Govern sanciona les infraccions considerades greus amb una multa que pot arribar a l’import de 1.000.000 d’euros, en funció de la gravetat dels fets i/o la suspensió de l’activitat en territori del Principat d’Andorra per un termini màxim de sis mesos.
3. Les infraccions considerades molt greus són sancionades pel Govern amb una multa que pot arribar a l’import de 10.000.000 d’euros, en funció de la gravetat dels fets. Endemés d’aquesta multa, es pot acordar la retirada de la llicència i la prohibició de desenvolupar les activitats de joc d’atzar regulades per aquesta Llei. El Govern pot igualment decidir una mesura de suspensió per una durada de no més d’un any.
4. Si una infracció es correspon amb més d’una categoria de sanció, la seva qualificació especial se subscriu a la qualificació més general.
En cas de mancament d’aquest punt, preval la qualificació menys greu.
5. Igualment, també es pot decidir, endemés de les sancions establertes i de forma acumulativa a les mateixes sancions:
a) La publicació de la decisió al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
b) La publicació i difusió de la decisió en un diari de gran difusió al Principat.
6. Igualment, es pot decidir, per a les infraccions greus o molt greus, el comís o segrest dels béns mobles o immobles que hagin servit directament o indirectament per cometre la infracció o en siguin el resultat, comprenent en els dits béns els fons o els efectes exposats al joc d’atzar.
7. La retirada de la llicència de classe I imposa que les persones afectades per aquesta retirada no poden ser contractades, directament o indirectament, per un operador de joc d’atzar de les categories 1 i 2, ni prendre part en funcions d’administració o de direcció de l’operador esmentat.
8. L’import de les sancions pecuniàries és proporcional a la gravetat de la infracció, a la situació del titular de la llicència, de l’establiment del joc d’atzar encausat i a les persones que tinguin el control de l’establiment, a la magnitud del dany causat, als beneficis o avantatges obtinguts fruit de la infracció, i a l’eventual reiteració o reincidència de les dites pràctiques infractores.
9. Per a les infraccions greus i molt greus, el Govern pot decidir intervenir, per una durada de sis mesos prorrogables, tot moviment o transferència de fons provinents o destinats als comptes identificats com de titularitat de les persones físiques o jurídiques que organitzin les activitats de joc d’atzar prohibides per aquesta Llei. La intervenció pot significar l’embargament preventiu dels dits comptes.
L’aixecament de l’embargament o de la intervenció a realitzar pot acordar-se a petició de les persones afectades per la mesura, sempre que s’acrediti que els moviments o les transferències dels fons siguin realitzats en virtut d’operacions no prohibides en el territori del Principat d’Andorra i que no guardin relació amb les infraccions detectades.
Article 101. Prescripció
1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de cinc anys, les infraccions greus al cap de quatre anys i les infraccions lleus al cap de tres anys.
2. El termini de prescripció comença a comptar des del dia en què la infracció ha estat comesa. En el cas d’infracció continuada, la prescripció corre a partir del dia que s’hagi comès la darrera de les infraccions constatades.
3. El termini de prescripció s’interromp per causa de tota actuació tendent a la recerca o a la seva constatació o a l’establiment de la sanció.
4. El termini de prescripció de les sancions, que és d’una durada de cinc anys, es computa a partir del dia següent a la data en la qual la decisió definitiva d’establiment de sanció s’ha adoptat. La prescripció de la sanció s’interromp per causa de tota actuació tendent a l’execució de la mateixa sanció.
Article 102. Control dels operadors i dels establiments de jocs d’atzar autoritzats
1. El control permanent de l’activitat desenvolupada pels operadors en els establiments de jocs d’atzar autoritzats és realitzat pel Consell Regulador Andorrà del Joc amb la finalitat d’assegurar el respecte als objectius definits a l’article 2 d’aquesta Llei. Amb aquest objectiu, els operadors del joc d’atzar posen a disposició permanent de l’entitat reguladora del joc les dades següents:
a) Els mitjans necessaris perquè el Consell Regulador Andorrà del Joc efectuï els controls escaients segons el que disposa aquesta Llei, els seus reglaments i els plecs de bases, segons correspongui.
b) Els elements d’identificació dels seus clients.
c) El compte de cada jugador en línia, la seva data d’obertura, les referències del compte de pagament, tota dada relativa a la formació del saldo del compte del jugador.
d) Els esdeveniments relatius a l’evolució i al manteniment dels equipaments de jocs d’atzar utilitzats.
Un reglament ha de precisar la llista de dades que els operadors i els establiments de joc d’atzar estan obligats a posar a disposició del Consell Regulador Andorrà del Joc. Caldrà precisar, concretament, les modalitats tècniques d’emmagatzematge i transmissió de les dades, els terminis que l’operador ha de mantenir les dades arxivades, així com les modalitats de control realitzades per l’entitat reguladora del joc a partir de les dades.
2. Per assolir les missions que li han estat confiades, el Consell Regulador Andorrà del Joc ha de recollir totes les informacions necessàries prop dels ministeris competents, i aquests ministeris, per tal de dur a terme les seves funcions i competències, poden obtenir informació de l’entitat reguladora del joc en relació amb els titulars de les llicències o de qualsevol altra empresa intervinent en el sector del joc d’atzar. Pot sol•licitar l’audiència de tota persona que, al seu criteri, li sembli que pugui ser susceptible de contribuir a facilitar aquesta informació. Pot requerir, igualment, la participació d’experts assessors en la matèria.
Els reglaments per aplicar aquesta Llei han de precisar les obligacions d’auditoria i de control, via organismes prèviament autoritzats per l’entitat reguladora del joc, que tenen els titulars de les llicències, per justificar el respecte al conjunt de les obligacions derivades de les llicències. Les despeses d'aquestes auditories i controls corresponen de forma exclusiva als titulars de les llicències.
3. Els agents habilitats a aquest efecte pel director del Consell Regulador Andorrà del Joc han d’efectuar, en seguiment de les directrius marcades per la direcció del mateix Consell Regulador del joc, les enquestes administratives necessàries per a l’aplicació d’aquesta Llei.
Les enquestes donen lloc a la incoació d’un atestat del qual es dóna coneixement a l’operador afectat en el termini de quinze dies hàbils.
4. El personal adscrit al Consell Regulador Andorrà del Joc ha d’accedir a totes les informacions útils que es trobin en possessió dels titulars d’una llicència per desenvolupar activitats del joc d’atzar i els ha de requerir, in situ o amb convocatòria prèvia, que facilitin totes les informacions i tota la documentació relativa a l’activitat del joc d’atzar de què es tracti, sempre amb respecte i aplicació de la Llei sobre confidencialitat de dades vigent. Amb aquesta finalitat, poden accedir als locals dels operadors i als establiments de joc d’atzar, i procedir a efectuar totes les constatacions que corresponguin.
El personal esmentat ha de reclamar dels titulars de les llicències la informació a través de documents comptables, factures, inventari dels comptes jugadors i tot document o informació útil, sigui quin sigui el seu suport documental o informàtic, i en pot prendre la còpia corresponent.
Aquest personal, particularment, pot:
a) Entrar a qualsevol hora del dia o de la nit dins els establiments, espais, indrets on es trobin els elements dels sistemes informàtics utilitzats pels explotadors dels jocs d’atzar i també als llocs o les ubicacions l’accés als quals resulti necessari per acomplir les seves missions; únicament han d’accedir als espais habitats si tenen la presumpció que s’hi està portant a terme una infracció a les disposicions d’aquesta Llei i/o als reglaments aplicables. L’accés als espais habitats es realitza sempre que s’hagi obtingut de forma prèvia l’autorització judicial corresponent.
b) Procedir a examinar, controlar i prendre declaració, dur a terme qualsevol tipus de constatació útil a la instrucció de l’expedient administratiu, així com exigir el lliurament dels documents que tinguin la mateixa utilitat per al desenvolupament de les enquestes.
c) Obtenir tota la informació complementària que jutgin útil prop dels explotadors dels jocs d’atzar i els titulars de les llicències, així com del seu personal.
d) Embargar i segrestar tots els objectes, i en particular la documentació, i els instruments per desenvolupar els jocs d’atzar que poden o han pogut ser susceptibles de ser utilitzats per a una infracció a aquesta Llei o als seus reglaments, o siguin necessaris per a la recerca dels coautors o els còmplices dels autors directes de les dites infraccions.
e) Requerir l’assistència del Servei de Policia.
Dins l’exercici de les seves potestats d’enquesta i inspecció, el secret professional no hi pot ser oposat per part dels operadors de joc d’atzar, els seus representants o el seu personal.
5. Amb l’objectiu de constatar les infraccions previstes per aquesta Llei, el personal del Consell Regulador Andorrà del Joc abans mencionats poden, sense incórrer en responsabilitat administrativa o penal:
a) Participar amb un pseudònim en tota forma de joc d’atzar, inclosa la participació en intercanvis electrònics sobre una web de joc d’atzar autoritzada o no, així com una sessió de joc d’atzar en línia.
b) Extreure, adquirir o conservar, pels mitjans abans esmentats, dades sobre les persones susceptibles de ser les autores de les infraccions, així com dades relatives als comptes bancaris utilitzats.
6. Les infraccions d’un operador o d’un establiment de jocs d’atzar autoritzat són constatades pel personal adscrit al Consell Regulador Andorrà del Joc, que les ha d’especificar en l’atestat mencionat a l’apartat 3 d’aquest mateix article. L’entitat reguladora del joc ha de requerir a l’infractor que respecti les obligacions legislatives i reglamentàries aplicables a la seva activitat en virtut d’aquesta Llei.
El Consell Regulador Andorrà del Joc incoa un expedient sancionador i adreça una notificació de plec de càrrecs als titulars de la llicència concernida per l’activitat encausada. Aquesta notificació s’ha d’acompanyar de les constatacions de la infracció.
La notificació del plec de càrrecs indica les infraccions comeses i les sancions aplicables als titulars de la llicència o a l’infractor, determina els terminis i les modalitats d’al•legacions mitjançant les quals el presumpte infractor pot presentar les seves observacions o al•legacions i els mitjans de prova per escrit, així com la forma de consultació de l’expedient. La notificació del plec de càrrecs informa sobre el dret de fer-se assistir per un assessor i sobre la condició de presentar observacions orals o escrites.
Article 103. Procediment sancionador
1. Després de l’obertura d’un procediment sancionador per part del Consell Regulador Andorrà del Joc i de la recepció de la notificació del plec de càrrecs corresponent, el president designa un instructor, escollit entre els membres del Consell, i notifica la seva designació per qualsevol mitjà que permeti donar fe de la data de recepció, incloent-hi la correspondència electrònica, al titular de la llicència que ha comès la presumpta infracció.
Tots els actes del procediment són degudament notificats als presumptes infractors.
L’instructor és l’encarregat de dirigir la instrucció de l’expedient sancionador.
El subjecte infractor de la instrucció incoada pel Consell Regulador Andorrà del Joc pot ser escoltat per l’instructor de l’expedient sancionador durant la fase d’instrucció. La declaració esmentada dóna lloc a l’acta corresponent, la qual ha de signar el subjecte infractor. En cas que refusi la signatura de la dita acta, la negativa ha de ser recollida per l’instructor en el marc de la instrucció. L’instructor igualment pot prendre declaració a tota altra persona el testimoniatge de la qual entengui que pot ser útil per a la instrucció. Les persones que hagin testificat poden ser assistides, si així ho desitgen, per un assessor que escullin elles mateixes.
El subjecte sotmès a instrucció disposa d’un termini de dos mesos a comptar de la recepció de la notificació del plec de càrrecs per transmetre les seves observacions escrites o al•legacions i mitjans de prova al Consell Regulador Andorrà del Joc, pels mitjans que consideri oportuns sempre que donin fe de la data de la recepció, inclosos, per tant, els correus electrònics. Disposa també del dret de presentar observacions orals o escrites davant de l’entitat reguladora del joc, assistit, si així és el seu desig, d’un assessor de la seva elecció. Disposa, des de la notificació del plec de càrrecs, d’un accés a l’expedient complet, a excepció, si és el cas, dels elements que resultin protegits per una declaració de secret de l’expedient sancionador degudament motivada.
L’instructor tramet el seu informe d’instrucció motivat al president del Consell Regulador Andorrà del Joc en el termini de quatre mesos a comptar de la seva designació com a instructor, i el dit termini pot prorrogar-se quatre mesos més de forma suplementària, en el cas que l’instructor hagi necessitat un complement del plec de càrrecs. L’informe és comunicat, per qualsevol mitjà que permeti donar fe de la seva recepció, inclús per correu electrònic, al subjecte infractor objecte de la instrucció.
A petició de l’instructor, el president del Consell Regulador Andorrà del Joc pot acordar un termini suplementari de sis mesos afegits als anteriors supòsits, perquè sigui dipositat de forma definitiva l’informe resultant de la instrucció.
2. El Consell Regulador Andorrà del Joc pot escoltar, en el marc de la instrucció, qualsevol persona que, al seu criteri, presumeixi que pot facilitar informació útil per a la instrucció. Organitza les condicions de protecció de la informació sotmesa a secret o que resulti confidencial. Les condicions de comunicació a tercers, d’informació o documents protegits per secret es defineixen mitjançant reglament.
3. Contra l’informe de l’instructor no es pot interposar recurs.
4. Si l’informe de l’instructor conclou amb la constatació que no s’ha produït cap irregularitat o infracció o que la mateixa infracció ha cessat, el Consell Regulador Andorrà del Joc pot, en tot moment, posar fi al procediment mitjançant una decisió motivada. Contra aquesta decisió no es pot interposar recurs.
La dita decisió ha de recollir els noms dels membres que l’han dictat. Ha de ser signada pel president del Consell Regulador Andorrà del Joc i notificada al subjecte infractor objecte de la instrucció mitjançant comunicació tramesa de forma fefaent.
Article 104. Decisió de sanció
1. Si l’informe de l’instructor del Consell Regulador Andorrà del Joc conclou determinant l’existència d’una infracció, ha de remetre un avís per proposar al Govern una de les sancions determinades en aquesta Llei contra el titular de la llicència concernida. El Govern, després de deliberar i tenint en compte la gravetat de la infracció, ha de pronunciar la sanció corresponent, i pot decidir reenviar al dossier a l’instructor, si estima que no és complet. També pot escoltar, si així ho desitja, tota persona que al seu criteri consideri oportuna.
2. Les decisions sancionadores, un cop adoptades pel Govern, són motivades i es notifiquen als infractors objecte de la instrucció. Són immediatament executòries.
Article 105. Recursos
Les sancions pronunciades pel Govern poden ser objecte de recurs davant de la jurisdicció administrativa, per part de les persones sancionades. El recurs no és suspensiu. Es pot sol•licitar, tanmateix, que el tribunal suspengui la decisió fins que s’hagi pronunciat sobre el recurs, si es considera que l’execució de la sanció pot causar perjudicis d’impossible o difícil reparació.
El procediment que cal seguir és l’establert per la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal vigent o una altra que la substitueixi. En aquest sentit, la decisió del Tribunal de Batlles pot ser recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa.
Article 106. Relacions amb altres autoritats
1. El president del Consell Regulador Andorrà del Joc informa sense dilació el Ministeri Fiscal dels fets que són susceptibles de ser qualificats per aquest Ministeri com un tipus de contravenció penal o delicte penal. El Ministeri Fiscal decideix i actua, a l’empara de la seva acció pública, sobre els fets objecte de la comunicació per part del Consell Regulador Andorrà del Joc, i n’informa al dit Consell per al seguiment corresponent.
2. El president del Consell Regulador Andorrà del Joc informa igualment l’autoritat en matèria de la competència de les situacions susceptibles de ser constitutives de pràctiques impeditives del lliure exercici de la competència i que hagi conegut en l’àmbit del sector dels jocs d’atzar.
L’autoritat en matèria de la competència comunica al Consell Regulador Andorrà del Joc qualsevol incidència que pugui estar relacionada amb les seves potestats. Igualment pot sol•licitar de l’entitat reguladora del joc qualsevol qüestió relativa al sector dels jocs d’atzar. En aquest àmbit de col•laboració, si és consultat per l’autoritat en matèria de la competència en relació amb les pràctiques que es produeixin en el sector dels jocs d’atzar, el Consell Regulador Andorrà del Joc ha d’informar l’autoritat de la competència de tots els fets o les incidències que aquesta darrera consideri necessari per dur a terme les seves funcions, i que constin en possessió del Consell Regulador Andorrà del Joc.
Disposició addicional primera
Quant a les llicències de classe A, A , B, C, C@, D@, E, F, G i H, s’ha de determinar per la via reglamentària:
a) Les modalitats d’instrucció i l’examen de les sol•licituds de llicència.
b) Els tipus de joc d’atzar autoritzats, les seves funcions i les condicions en les quals aquests jocs d’atzar poden ser oferts al públic, fent atenció a les modalitats de jocs d’atzar autoritzades segons el tipus de llicència, l’import màxim de les apostes, la naturalesa i la importància dels premis que es poden atribuir i el nivell màxim de pèrdua possible.
c) Les modalitats d’administració, les condicions relatives als tipus d’establiments susceptibles de ser autoritzats i el funcionament dels establiments de jocs d’atzar o de les plataformes de jocs d’atzar en línia, segons escaigui.
d) Les condicions d’accés i registre del jugador per a la pràctica del joc d’atzar, si escau, a les sales de joc d’atzar, els establiments o les plataformes que ofereixen jocs d’atzar.
e) Les mesures de policia, supervisió i control dels establiments i del seu personal, inclús a través dels sistemes tècnics i informàtics apropiats.
f) Les condicions requerides respecte a la solvència del sol•licitant.
g) La seguretat de les operacions de pagament.
h) Els registres la creació dels quals requereixi l’aplicació d’aquesta Llei.
Quant a les llicències de les classes I i J, s’ha de determinar per la via reglamentària:
a) Les modalitats de presentació i d’examen de les sol•licituds de llicència.
b) Les aptituds i els certificats requerits per obtenir una llicència de classe I.
c) La targeta d’identificació que acompanya la llicència de classe I.
d) Les modalitats de vigilància i control dels jocs d’atzar vinculats a les llicències de classe J, en particular per un sistema informàtic apropiat.
e) El procediment per a la certificació que preveu l’article 63 d’aquesta Llei.
En tots els casos, la graduació i determinació de les sancions, serà fixat per reglament, en funció de la categoria de sanció i el tipus d’infracció.
Disposició addicional segona
1. S’autoritza el Consell Regulador Andorrà del Joc perquè estableixi convenis amb les entitats públiques i privades La Française des Jeux (FDJ), Sociedad Estatal de Loterias y Apuestas del Estado (SELAE), Organización Nacional de Ciegos Españoles (ONCE) i Loteries de Catalunya.
Els convenis han de regular la continuïtat de la comercialització dels productes de joc d’atzar de les dites entitats que han portat a terme fins ara sense regulació específica i de manera significativa.
Aquests convenis han de suposar l’atorgament de les llicències de classe C i classe C@ i han de definir els requisits i les condicions de comercialització dels seus productes del joc d’atzar, així com les condicions econòmiques de l’activitat i les contraprestacions que eventualment es determinin per a les prestacions de serveis que aquests operadors duguin a terme al Principat d’Andorra, ja siguin de control, publicitat, activitats o altres d’assimilables, tant en territori andorrà, com en territori dels mateixos operadors.
Les entitats públiques i privades relacionades en aquesta disposició, atenent la seva situació singular, poden optar per comercialitzar directament o indirectament els seus productes de joc d’atzar.
El conveni i els eventuals contractes de prestació de serveis que se subscriguin en aplicació d’aquesta disposició han de determinar a favor del Consell Regulador Andorrà del Joc un percentatge en funció de les vendes realitzades a Andorra, no inferior al 15%, el qual ha de tenir en compte totes les càrregues fiscals que s’imposin segons l’ordenament jurídic andorrà sobre les operacions o els beneficis obtinguts.
Els convenis han d’establir, si escau, una clàusula d’estabilització que comprengui de manera qualitativa i/o quantitativa un factor de correcció respecte de l’activitat desenvolupada anteriorment a aquesta Llei per les dites entitats. Aquesta clàusula d’estabilització ha de tenir en compte tant la durada de la comercialització dels productes abans de l’entrada en vigor de la Llei, com el volum estimat de vendes durant aquest període.
La durada del conveni ha de ser de cinc anys, i pot ser renovat per la mateixa durada, sempre que una de les parts no s’hi oposi, tantes vegades com es consideri oportú. A aquest efecte s’ha de crear una comissió de seguiment amb membres del Consell Regulador Andorrà del Joc i membres de cada entitat concernida per cada conveni.
Si aquestes entitats no subscriuen el preceptiu conveni en el termini de sis mesos des del moment en què l’entitat reguladora del joc els ho hagi requerit, quedaran sotmeses a les disposicions d’aquesta Llei, en funció de la categoria i la classe de llicència que els correspongui atenent el producte de joc d’atzar que comercialitzin, havent de sol•licitar l’obtenció de la llicència escaient.
2. Només les persones físiques i/o jurídiques que actualment distribueixin, de forma principal o accessòria, jocs d’atzar pur de sorteig i presortejats, entre els quals les loteries, i jocs mixtos d’atzar i habilitat d’apostes mútues esportives i/o hípiques, gaudiran de sis mesos per adequar-se respectivament a les disposicions dels articles 51 i 54 d’aquesta Llei, a comptar del moment en què el Consell Regulador Andorrà del Joc requereixi a les entitats públiques o privades esmentades en l’encapçalament d’aquesta disposició perquè formalitzin un conveni de comercialització dels seus productes de joc amb els dits proveïdors.
Si transcorregut el referit termini no han formalitzat la sol•licitud de llicència, han de cessar en la seva activitat en relació amb la comercialització dels productes de joc.
El Consell Regulador Andorrà del Joc ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el requeriment adreçat a les entitats a què fa referència aquesta disposició addicional segona, per a coneixement general.
Disposició addicional tercera
Únicament podran entrar loteries al territori del Principat d’Andorra els operadors que hagin obtingut la preceptiva llicència.
Les persones físiques i jurídiques que, per al seu ús personal, hagin adquirit fora del territori andorrà qualsevol tipus de loteria de qualsevol estat, els poden entrar sempre que el valor facial del conjunt no superi els 100 euros.
La infracció a aquesta disposició donarà lloc a la imposició d’una sanció igual al triple del valor de la loteria que excedeixi del referit import.
Pel que fa a aquesta disposició addicional, s’estableix una vacatio legis de divuit mesos a comptar de la publicació de la Llei al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició addicional quarta
Es delega el ministeri encarregat de les finances per a la gestió, la inspecció i la recaptació de l’impost que regula aquesta Llei.
Pel que fa a les infraccions i sancions de caràcter tributari, és aplicable la Llei de bases de l’ordenament tributari vigent.
Disposició addicional cinquena
En la mesura que resulti compatible amb el que s’estableix en aquesta Llei, la Llei reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital és supletòria.
Disposició addicional sisena
L’explotació de qualsevol activitat de joc d’atzar pur de sorteig o presortejat, entre les quals les loteries i els jocs mixtos d’atzar i habilitat d’apostes mútues i/o esportives, d’àmbit nacional, és exclusivament de titularitat estatal.
Disposició transitòria primera
Les autoritzacions d’explotació de sales de joc de bingo lliurades a l’empara de la Llei del 28 de novembre de 1996, publicada el 27 de desembre de 1996, i les seves modificacions, continuen vigents fins al seu venciment, moment en què queden extingides.
El Consell Regulador Andorrà del Joc, en un termini no inferior a sis mesos abans de la data d’expiració de les dites autoritzacions, ha de convocar el concurs públic corresponent per a l’obtenció d’una sola llicència de classe B.
Mentre les actuals autoritzacions tinguin vigència, no es pot lliurar cap més llicència de classe B.
Disposició transitòria segona
El Consell Regulador Andorrà del Joc ha de quedar constituït degudament, d’acord amb les disposicions establertes en aquesta Llei, en el termini de tres mesos a partir de la seva entrada en vigor.
Disposició transitòria tercera
En un termini de divuit mesos a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Govern, a instància del Consell Regulador Andorrà del Joc, ha d’adreçar un informe d’avaluació de l’obertura de les activitats de joc d’atzar al Principat d’Andorra al Consell General. Si escau, aquest informe ha de proposar les adaptacions necessàries a aquesta Llei.
Disposició derogatòria primera
Queda derogat el Decret dels Veguers del 30 d’octubre del 1929 en allò referent al joc d’atzar i envit.
Disposició derogatòria segona
Les disposicions del Decret legislatiu del 05-12-2012 de publicació del text refós de la Llei del joc del bingo, del 28 de novembre de 1996, modificada per la Llei del 15 de novembre del 2001, i per la Llei 28/2012, del 18 d’octubre, queden totalment derogades en tot allò que contradigui les disposicions d’aquesta Llei.
Disposició final primera
Es modifica la lletra e) de l’article 45 de la Llei 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 20/2013, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactada com segueix:
“e) els titulars de les llicències de jocs d’atzar”
Disposició final segona
S’afegeix un article 51 bis a la Llei del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 20/2013, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que queda redactat com segueix:
“Article 51 bis
Els operadors de les categories 1, 2 i 4, un cop verificada la identitat dels jugadors, han de procedir obligatòriament a enregistrar els seus cognoms i adreces quan canvien qualsevol mode de pagament, plaques, fitxes, tiquets, l’import dels quals superi un import fixat per reglament. Aquestes informacions es consignen en un registre específic i s’han de conservar durant cinc anys.
Els operadors de jocs d’atzar, inclosos els operadors de jocs d’atzar en línia, estan obligats a assegurar-se de la identitat dels jugadors que guanyen quantitats superiors a un import fixat per reglament i enregistrar els cognoms i les adreces d’aquests jugadors, com també l’import de les quantitats que hagin guanyat. Aquestes informacions s’han de conservar durant cinc anys.”
Disposició final tercera
Queden exclosos de l’aplicació d’aquesta Llei els jocs d’atzar organitzats tradicionalment per la Consòrcia dels Casats d’Andorra la Vella el Dimecres de Cendra, mentre es realitzin d’acord amb els usos i costums.
Disposició final quarta
Es modifica l’apartat 12 de l’article 6 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, segons la redacció següent:
“12) L’activitat de joc d’atzar regulada a la Llei del joc d’atzar.”
Disposició final cinquena
Es modifica l’apartat e) de l’article 15 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, modificada per la Llei 18/2011, de l’1 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, segons la redacció següent:
“e) Els premis que perceben persones físiques no-residents que procedeixin dels jocs d’atzar regulats per la Llei de regulació dels jocs d’atzar.”
Disposició final sisena
S’afegeix un apartat a l’article 5 de la Llei xx/2014, del xx de maig, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat com segueix:
“o) Els premis que procedeixin dels jocs d’atzar autoritzats per la Llei de regulació dels jocs d’atzar.”
Disposició final setena
S’afegeix un apartat a l’article 8.1 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, modificada per la Llei 17/2011, de l’1 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactat com segueix:
“e) El Consell Regulador Andorrà del Joc”
Disposició final vuitena
S'afegeix un apartat a l'article 2.2 de la Llei 7/2012, del 17 de maig, de protecció contra el tabaquisme passiu ambiental, que queda redactat com segueix:
“c) Les zones de joc dels casinos i bingos
La qualitat de l'aire interior, els mitjans de ventilació i els materials utilitzats en la construcció i la decoració de les zones de joc dels casinos i bingos han de ser determinats per reglament, havent-se d'establir mitjans de detecció i prevenció dels nivells de qualitat de l’aire interior. No obstant això, els operadors poden definir sales per a no fumadors dins les zones de joc.
Les disposicions de l’article 4 de la Llei 7/2012, del 17 de maig, de protecció contra el tabaquisme passiu ambiental no son d’aplicació a les zones de joc.
Disposició final novena
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
S’encomana al Govern la redacció i publicació dels reglaments per al desenvolupament i l’execució d’aquesta Llei.
2.2 Proposicions de llei
Edicte
El síndic general, vist l’acord de la Junta de Presidents de Grup Parlamentari del dia 8 de gener del 2014, determinant la comissió competent per trametre la Proposició de llei de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra,
Disposa
D’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General, trametre l’esmentada Proposició de llei, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 28 de maig del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.2 Proposicions de llei qualificada
Edicte
El síndic general, vist l’acord de la Junta de Presidents de Grup Parlamentari del dia 8 de gener del 2014, determinant la comissió competent per trametre la Proposició de llei qualificada de partits polítics,
Disposa
D’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General, trametre l’esmentada Proposició de llei, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa d’Interior.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 28 de maig del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
3.6 Tractats internacionals
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 28 de maig del 2014, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 26 de maig del 2014, sota el títol Proposta d’aprovació de la ratificació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Confederació Suïssa per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Tractat Internacional i procedir a la seva tramitació com a tal.
2. D'acord amb els articles 92.2 i 117, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 19 de juny del 2014, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 28 de maig del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Proposta d’aprovació de la ratificació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Confederació Suïssa per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal
D’ençà de la declaració del 10 de març del 2009, signada a París, Andorra havia manifestat la voluntat de conformar-se als estàndards de l’OCDE pel que fa a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal. Aquesta declaració comportava el compromís afegit de fer evolucionar el marc legal andorrà amb la finalitat de modificar la regulació del secret bancari per fer possible l’intercanvi d’informació fiscal.
En la reunió del 2 d’abril del 2009 a Londres, els Estats membres del G-20 van expressar la voluntat de protegir el sistema financer mundial front a les jurisdiccions no cooperadores i no transparents que presentaven un risc d’activitat financera il•legal.
Aquesta voluntat va comportar la publicació de l’anomenada “llista grisa”. Andorra figurava en aquesta llista fins al dia 25 de febrer del 2010, data en la qual l’OCDE ha situat el nostre país en la llista blanca de les jurisdiccions que han donat un compliment substancial dels compromisos internacionals en la matèria, després d’haver signat un total de disset acords bilaterals d’intercanvi d’informació fiscal amb sol•licitud prèvia.
Això ha estat possible després que, per assumir el compromís establert a París el 10 de març, el Consell General va aprovar el 7 de setembre del 2009 la Llei d’intercanvi d’informació en matèria fiscal amb sol•licitud prèvia que integra les disposicions de l’OCDE que han esdevingut dret comú de la cooperació internacional en matèria fiscal. Aquesta Llei recull en l’articulat l’evolució dels estàndards internacionals en matèria de cooperació internacional en la transparència de l’activitat financera i la cooperació en l’àmbit de la lluita contra l’evasió fiscal, i estableix les modalitats dels intercanvis d’informació a la demanda amb regles estrictes de confidencialitat.
A partir del marc general establert en la Llei 3/2009 i amb la voluntat ferma de mantenir amb l’OCDE i els seus Estats membres una relació fonamentada en el respecte i la confiança mútua, Andorra ha negociat acords bilaterals per a l’intercanvi d’informació fiscal amb sol•licitud prèvia.
I és en el marc d’una voluntat compartida d’avançar vers la positiva consolidació dels seus sectors financer i bancari que els Governs del Principat d’Andorra i de la Confederació Suïssa han volgut reforçar i estrènyer les seves relacions bilaterals i la cooperació ja existent en diversos àmbits amb aquest acord en matèria d’intercanvi d’informació fiscal, per adaptar-se als estàndards internacionals en matèria de transparència de l’activitat financera.
Aquest Acord consta de 12 articles els quals preveuen l’objecte i l’àmbit d’aplicació, la jurisdicció, els impostos coberts per l’acord, les definicions dels diversos conceptes emprats en l’acord, els intercanvis d’informació mitjançant una sol•licitud, la possibilitat de denegar una sol•licitud, la confidencialitat de les dades, les costes, el desenvolupament legislatiu, el procediment d’amigable composició, l’entrada en vigor i la denúncia.
Un cop aprovat, l’Acord entrarà en vigor a partir de la recepció de la darrera de les notificacions. Així mateix, les disposicions d’aquest Acord tindran efecte per a les sol•licituds realitzades en la data o a partir de la data d’entrada en vigor de l’Acord per a la informació relativa als períodes impositius a comptar de l’u de gener o després, de l’any següent a la data d’entrada en vigor de l’Acord, o en el cas que no hagi període impositiu, pel que fa a totes les obligacions fiscals generades, el mateix u de gener o després, de l’any següent a la data d’entrada en vigor de l’Acord.
Ateses les consideracions exposades, s’aprova:
La ratificació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Confederació Suïssa per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal.
El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data d’entrada en vigor d’aquest Acord.
Acord entre el Principat d’Andorra i la Confederació Suïssa per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal
El Govern del Principat d’Andorra i el Consell Federal de Suïssa, amb el desig de facilitar l’intercanvi d’informació en matèria fiscal acorden el següent:
Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació de l’Acord
1. Les autoritats competents de les parts contractants es presten assistència per a l’intercanvi d’informació que sigui previsiblement pertinent per aplicar i executar la legislació interna de les parts contractants relativa als impostos coberts per aquest Acord.
2. Aquesta informació ha d’incloure la informació que sigui previsiblement pertinent per determinar, valorar i recaptar aquests impostos, per cobrar i executar deutes tributaris o per investigar i enjudiciar assumptes fiscals.
3. La informació s’intercanvia d’acord amb les disposicions d’aquest Acord i és tractada de forma confidencial en la forma prevista en l’article 7.
4. Els drets i les salvaguardes garantits a les persones per les lleis o per la pràctica administrativa de la part requerida continua sent aplicable en la mesura que no impedeixin o retardin indegudament l’intercanvi d’informació.
Article 2. Jurisdicció
La part requerida no està obligada a proporcionar informació que no estigui en possessió de les seves autoritats ni en possessió o sota el control de persones subjectes a la seva jurisdicció territorial.
Article 3. Impostos coberts
1. Aquest Acord s’aplica als impostos següents:
a) A Suïssa,
i) els impostos federals, cantonals i comunals sobre les rendes (rendes totals, salari, rendes del capital, beneficis industrials i comercials, guanys de capital, i altres tipus de rendes);
ii) els impostos federals, cantonals i comunals sobre el capital;
iii) els impostos cantonals i comunals sobre successions i donacions.
b) A Andorra,
i) l’impost sobre societats;
ii) l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques;
iii) l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals;
iv) l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.
2. Aquest Acord s’aplica a qualsevol impost idèntic que s’estableixi després de la signatura d’aquest Acord i que complementi o substitueixi els impostos vigents. Aquest Acord també s’aplica a qualsevol impost substancialment similar que s’estableixi després de la signatura d’aquest Acord, addicionalment o en el lloc dels impostos existents, si així ho acorden les autoritats competents de les parts contractants. Les autoritats competents de les parts contractants notifiquen per escrit a l’altra part les modificacions legislatives substancials que puguin afectar les seves obligacions de conformitat amb aquest Acord.
Article 4. Definicions
1. Pels propòsits d’aquest Acord, tret que es defineixi altrament:
a) el terme “part contractant” vol dir Suïssa o Andorra segons ho requereix el context; “Suïssa” vol dir el territori de la Confederació de Suïssa segons queda definit en la seva legislació de conformitat amb el dret internacional; “Andorra” vol dir el territori sobre el qual Andorra exerceix la seva jurisdicció o els seus drets de sobirania de conformitat amb la legislació andorrana i el dret internacional;
b) el terme “autoritat competent” vol dir:
i) en el cas de Suïssa, el cap del Departament Federal de finances o el seu representant autoritzat;
ii) en el cas d’Andorra, el ministre encarregat de les Finances o el seu representant autoritzat;
c) el terme “persona” inclou a les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones;
d) el terme “societat” vol dir qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que estigui considerada com una persona jurídica a efectes tributaris;
e) el terme “societat cotitzada públicament” vol dir qualsevol societat la classe principal d’accions de la qual cotitzi en un mercat de valors reconegut, sempre que el públic pugui comprar o vendre les accions fàcilment. Les accions poden ser adquirides o venudes “pel públic” si la compra o la venda de les accions no està restringida implícitament o explícitament a un grup limitat d’inversors;
f) el terme “classe principal d’accions” vol dir la classe o les classes d’accions que representin una majoria del capital o dels drets de vot de la societat o;
g) el terme “mercat de valors reconegut” vol dir qualsevol mercat de valors acordat per les autoritats competents de les parts contractants;
h) el terme “fons o pla d’inversió col•lectiva”, vol dir qualsevol instrument d’inversió col•lectiva, amb independència de la seva forma jurídica. El terme “fons o plans públics d’inversió col•lectiva” vol dir qualsevol fons o pla d’inversió col•lectiva en què el públic pot comprar, vendre o bescanviar fàcilment participacions, accions o altres interessos del fons o del pla. Les participacions, accions o altres interessos del fons o del pla poden ser comprats, venuts o bescanviats fàcilment “pel públic” si la compra, la venda o el bescanvi no estan restringits implícitament o explícitament a un grup limitat d’inversors;
i) el terme “impost” vol dir qualsevol impost al qual se li aplica aquest Acord;
j) el terme “part requeridora” vol dir la part contractant que sol•licita informació;
k) el terme “part requerida” vol dir la part contractant a la qual se sol•licita proporcionar informació;
l) el terme “mesures de recopilació d’informació” vol dir les lleis i els procediments administratius o judicials que permeten a una part contractant obtenir i proporcionar la informació sol•licitada;
m) el terme “informació” vol dir qualsevol fet, declaració o document, amb independència de la seva forma.
2. Pel que fa a l’aplicació d’aquest Acord en qualsevol moment per una part contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit, tret que el context ho requereixi altrament, s’interpreta en aquell moment d’acord amb la legislació d’aquesta part, i preval el significat donat per les lleis fiscals d’aplicació per damunt del significat donat al terme per altres lleis d’aquesta part.
Article 5. Intercanvi d’informació mitjançant sol•licitud
1. L’autoritat competent de la part requerida proporciona, prèvia sol•licitud, informació per a les finalitats previstes en l’article 1. Aquesta informació s’intercanvia amb independència de si la conducta investigada constitueix un delicte segons la legislació de la part requerida, si aquesta conducta hagués tingut lloc en la part requerida. L’autoritat competent de la part requeridora només pot sol•licitar informació, d’acord amb aquest article, quan no sigui capaç d’obtenir la informació que sol•licita per altres mitjans dins del seu territori, excepte si l’ús d’aquests mitjans podria comportar una dificultat desproporcionada.
2. Si la informació de què disposa l’autoritat competent de la part requerida no és suficient per donar compliment a la sol•licitud d’informació, aquesta part utilitza totes les mesures rellevants de recopilació d’informació per proporcionar a la part requeridora la informació sol•licitada, malgrat la part requerida no necessiti aquesta informació per a finalitats fiscals pròpies.
3. Si l’autoritat competent de la part requeridora ho sol•licita expressament, l’autoritat competent de la part requerida proporciona informació en virtut d’aquest article, en la mesura que ho permeti el seu dret intern, en forma de declaracions de testimonis i de còpies autenticades de documents originals.
4. Cada part contractant garanteix que les seves autoritats competents, per a les finalitats previstes a l’article 1 i de conformitat amb l’article 2 d’aquest Acord, estiguin autoritzades a obtenir i proporcionar, prèvia sol•licitud:
a) informació en poder de bancs, altres institucions financeres, i qualsevol persona que actuï en qualitat de mandatària o en la seva capacitat de fiduciari, inclosos representants i administradors;
b) informació relativa a la titularitat de les societats, associacions, fideïcomisos, fundacions i altres persones, inclosa informació sobre les propietats de totes aquestes persones quan formen part d’una cadena de propietat; en el cas de fideïcomisos, informació sobre els fideïcomitents, els fiduciaris, els fideïcomissaris i els beneficiaris; en el cas de fundacions, informació sobre els fundadors, els membres del consell de la fundació i els beneficiaris. A més, aquest Acord no obliga les parts contractants a obtenir o proporcionar informació relativa a la titularitat de societats cotitzades públicament o de fons o plans públics d’inversió col•lectiva, tret que aquesta informació pugui ser obtinguda sense dificultats desproporcionades.
5. L’autoritat competent de la part requeridora proporciona, per escrit, la informació següent a l’autoritat competent de la part requerida quan presenta una sol•licitud d’informació de conformitat amb l’Acord per tal de demostrar que la informació sol•licitada és previsiblement pertinent:
a) la identitat de la persona que és objecte d’un control o d’una investigació;
b) el període de temps sobre el qual se sol•licita la informació;
c) una declaració sobre el tipus d’informació sol•licitada incloent la naturalesa i la forma en què la part requeridora desitja rebre la informació de la part requerida;
d) la finalitat tributària per la qual se sol•licita la informació;
e) els motius que fan pensar que la informació sol•licitada es troba en possessió de la part requerida o en possessió o sota el control d’una persona sotmesa a la jurisdicció de la part requerida;
f) en la mesura en què es tingui coneixement, el nom i l’adreça de qualsevol persona que es cregui que disposa de la informació sol•licitada;
g) una declaració que la sol•licitud és conforme a la legislació i als procediments administratius de la part requeridora, i que si la informació sol•licitada es trobés sota la jurisdicció de la part requeridora, l’autoritat competent de la part requeridora podria obtenir-la d’acord amb la legislació de la part requeridora o mitjançant la pràctica administrativa convencional i que és conforme amb aquest Acord;
h) una declaració que la part requeridora ha esgotat tots els mitjans disponibles en el seu territori per obtenir la informació, excepte aquells que comportarien dificultats desproporcionades.
6. L’autoritat competent de la part requerida envia la informació sol•licitada a la part requeridora tan aviat com sigui possible. A fi de garantir una resposta ràpida, l’autoritat competent de la part requerida ha de:
a) confirmar la recepció de la sol•licitud per escrit a l’autoritat competent de la part requeridora i notificar a l’autoritat competent de la part requeridora qualsevol mancança en la sol•licitud, si n’hi hagués alguna, dins dels 60 dies de la recepció de la sol•licitud;
b) si l’autoritat competent de la part requerida no pot obtenir ni proporcionar la informació dins dels 90 dies de la recepció de la sol•licitud, sigui perquè sorgeixin obstacles que impedeixen proporcionar la informació, o sigui perquè es nega a proporcionar-la, n’informa immediatament la part requeridora explicant la raó de la seva incapacitat, la natura dels obstacles o les raons de la denegació.
Article 6. Possibilitat de denegar una sol•licitud
1. La part requerida no està obligada a obtenir o proporcionar informació que la part requeridora no pugui obtenir d’acord amb el seu dret per a l’execució o l’aplicació de la seva legislació fiscal. L’autoritat competent de la part requerida pot denegar l’assistència quan la sol•licitud no s’ha fet de conformitat amb aquest Acord.
2. Les disposicions d’aquest Acord no imposen l’obligació a una part contractant a proporcionar informació que pugui revelar secrets de caire mercantil, empresarial, industrial, comercial o professional, ni procediments mercantils. Excepte allò establert anteriorment, el tipus d’informació a què fa referència l’apartat 4 de l’article 5, no es considera com un secret o un procediment mercantil pel simple fet que reuneix els requisits establerts en aquest apartat.
3. Les disposicions d’aquest Acord no imposen l’obligació a una part contractant a obtenir o proporcionar informació que pugui revelar comunicacions confidencials entre un client i un advocat, un procurador o qualsevol altre representant legal autoritzat, si aquestes comunicacions:
a) es produeixen amb l’objectiu de sol•licitar o proporcionar assessorament legal; o
b) es produeixen amb l’objectiu de ser utilitzades en procediments legals en curs o en previsió.
4. La part requerida pot denegar una sol•licitud d’informació quan el fet de revelar-la és contrari a l’ordre públic.
5. Una sol•licitud d’informació no pot ser denegada pel fet que la reclamació fiscal que motiva la sol•licitud és objecte de litigi.
6. La part requerida pot denegar una sol•licitud d’informació si la part requeridora sol•licita la informació per aplicar o fer executar una disposició de la legislació fiscal de la part requeridora, o qualsevol obligació relativa a aquesta disposició, que discrimini un nacional de la part requerida respecte a un nacional de la part requeridora en les mateixes circumstàncies.
Article 7. Confidencialitat
Qualsevol informació rebuda per una part contractant en el marc d’aquest Acord es tracta com a confidencial i pot ser revelada únicament a persones o autoritats (inclosos tribunals i òrgans administratius) de la jurisdicció de la part contractant concernida per l’establiment o la recaptació, l’execució o l’enjudiciament, o per les decisions sobre els recursos relatius als impostos coberts per aquest Acord. Aquestes persones o autoritats únicament poden utilitzar aquesta informació per a aquestes finalitats. Poden revelar la informació en el marc d’audiències públiques de tribunals o en resolucions judicials. La informació no pot ser revelada a cap altra persona, entitat o autoritat sense el consentiment exprés i per escrit de l’autoritat competent de la part requerida. La informació proporcionada a la part requeridora de conformitat amb aquest Acord no pot ser revelada a cap altra jurisdicció.
Article 8. Costes
Les parts contractants acorden la repartició de les costes derivades de la prestació d’assistència.
Article 9. Desenvolupament legislatiu
Les parts contractants adopten qualsevol legislació necessària per complir i donar efecte a les disposicions d’aquest Acord.
Article 10. Procediment d’amigable composició
1. Davant de qualsevol dificultat o dubte entre les parts contractants en relació a l’aplicació o a la interpretació d’aquest Acord, les autoritats competents s’esforcen per resoldre la situació de mutu acord.
2. A més dels acords a què fa referència l’apartat 1, les autoritats competents de les parts contractants poden decidir de mutu acord sobre els procediments a seguir en els articles 5 i 8.
3. Les autoritats competents de les parts contractants poden contactar-se entre elles directament amb l’objectiu d’assolir un acord respecte a aquest article.
4. Les parts contractants poden també acordar altres procediments d’arranjaments de controvèrsies.
Article 11. Entrada en vigor
1. Cada part contractant notifica a l’altra per escrit, el compliment dels procediments establerts per la seva legislació per a l’entrada en vigor d’aquest Acord.
2. Aquest Acord entrarà en vigor a la data de recepció de la darrera de les notificacions.
3. Les disposicions d’aquest Acord tindran efecte per a les sol•licituds realitzades en la data o a partir de la data d’entrada en vigor de l’Acord per a la informació relativa als períodes impositius a comptar de l’u de gener o després, de l’any següent a la data d’entrada en vigor de l’Acord, o en el cas que no hagi període impositiu, pel que fa a totes les obligacions fiscals generades, el mateix u de gener o després, de l’any següent a la data d’entrada en vigor de l’Acord.
Article 12. Denúncia
1. Cada part contractant pot denunciar aquest Acord adreçant una notificació de denúncia per escrit a l’autoritat competent de l’altra part contractant.
2. Aquesta denúncia esdevindrà efectiva el primer dia del mes següent a la finalització d’un període de sis mesos a comptar de la data de recepció de la notificació de denúncia de l’altra part contractant. Qualsevol sol•licitud rebuda fins a la data efectiva de la denúncia són tractades de conformitat amb les disposicions d’aquest Acord.
3. Si l’Acord ha estat denunciat, les parts contractants segueixen obligades per les disposicions de l’article 7 pel que fa a qualsevol informació obtinguda en aplicació d’aquest Acord.
A aquest efecte, els sotasignats, degudament autoritzats, signen aquest Acord.
Madrid, el 17 de març del 2014, fet en dos exemplars en les llengües catalana, alemanya i anglesa. Tots els textos són igualment fefaents. En cas de divergència d’interpretació preval el text en llengua anglesa.
Pel Govern del Principat d’Andorra Pel Consell Federal de Suïssa
Butlletí del Consell General
Dipòsit legal: And. 262/94
ISSN 1024-9044
