BCG 40/2015, 14 octubre 2015

 

Núm. 40/2015

 

2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

2.1 Projectes de llei

Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor, i obertura del termini per a la presentació d’esmenes.   

Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de modificació dels estatuts de la societat Ramaders d’Andorra, SA.                                                          

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS

3.2.2 Proposicions de llei qualificada

Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes a la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 10/2007, del 17 de maig, qualificada de modificació de la Llei qualificada 11/2003, de modificació de l’article 7 i de supressió dels articles 8 i 9 de la Llei qualificada de transferències als comuns, del 27 de juny.        

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.1 Preguntes

Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 12 d’octubre del 2015, relativa al futur del sector agrícola i ramader del Principat d’Andorra, (Reg. Núm. 1036).                             

Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la política retributiva del SAAS,
(Reg. Núm. 1037).                                                  

Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa al possible ús futur de l’edifici Sud Ràdio, (Reg. Núm. 1038).                                                          

Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 12 d’octubre del 2015, relativa als costos i condicions de la connexió a Internet del Principat d’Andorra, (Reg. Núm. 1039).     

Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la prioritat de la cartera de la Sra. Olga Gelabert, ministra de Cultura, Joventut i Esports, (Reg. Núm. 1040).      

Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa al cost de reconversió del CIAM o museu de l’aigua a sala d’exposicions, (Reg. Núm. 1041).

Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa al programa ARA, (Reg. Núm. 1042).

Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa al camp d’esports d’Aixovall, (Reg. Núm. 1043).

Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a l’emissió d’euros andorrans, (Reg. Núm. 1044).      pàg. 14

Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relatives a l’aigua destinada al consum humà, (Reg. Núm. 1049).                                                                          

Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la dependència energètica d’Andorra a l’exterior, (Reg. Núm. 1050). 16

Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a l’estat de la gespa artificial de l’Estadi Nacional, (Reg. Núm. 1055).

Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la regulació de les aigües d’Andorra, (Reg. Núm. 1056).                                                                                   

Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a l’incompliment de Govern al que s’estableix en la carta Social Europea, (Reg. Núm. 1057).                 

Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la possibilitat pels ciutadans d’obtenir una simulació del càlcul de la pensió de jubilació de la CASS després de l’entrada en vigor de la Llei 18/2014, (Reg. Núm. 1058).  

Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la data de resolució de l’entitat, (Reg. Núm. 1059). 

Publicació la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Josep Majoral Obiols, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la regulació de l’amiant, (Reg. Núm. 1060).  

Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a les informacions publicades al Periòdic d'Andorra el dia 13 d'octubre sobre la manca de resposta per part del Ministeri de Medi Ambient referent a la calefacció dels edificis en normativa amb caldera compartida (Reg. Núm. 1063).      

4.4.2 Respostes escrites

Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a la contractació d’un cap d’estudis per a l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya.                                                             

Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a la repercussió econòmica de les estades esportives al Centre de Tecnificació d’Ordino.
                                                              

5- ALTRA INFORMACIÓ

5.1 Acords, resolucions i comunicacions dels òrgans de la Cambra

Resolució relativa a encomanar al Govern que desenvolupi les accions necessàries per a la creació de la Comissió de Prevenció de la Violència de Gènere i Domèstica durant l'any 2016.     

Resolució relativa a encomanar al Govern que es signi el Conveni Europeu sobre Biomedicina i Drets Humans del Consell d'Europa (altrament anomenat Conveni d'Oviedo) i dels seus Protocols addicionals que cregui convenient sense obviar especialment el que tracta del Clonatge.          

Resolució relativa a encomanar al Govern que estudiï la conveniència, d’una banda, de creació d’un banc central andorrà i, d’altra banda, de l’adhesió del Principat d’Andorra a l’FMI (Fons Monetari Internacional) i al BPI (Banc de pagaments internacional) per tal de donar una cobertura de riscos financera a nivell internacional i gaudir d’una supervisió bancària internacional, a fi d’aportar una major seguretat i reduir els riscos sistèmics.

Resolució relativa a encomanar al Govern que treballi amb caràcter prioritari per introduir la necessària reforma del SAAS (Servei Andorrà d’Atenció Sanitària), modificant la seva llei de creació i funcionament i reforçant que el Ministeri de Salut exerceixi el seu rol com a màxima autoritat sanitària del país, en benefici de la sostenibilitat i de la qualitat del sistema.         

Resolució relativa a encomanar al Govern que segueixi endegant les accions necessàries per dotar el Cos de Policia dels mitjans humans i materials necessaris per fer front als nous reptes en matèria de criminalitat i, en concret, en matèria de lluita contra el blanqueig, per seguir mantenint les altes cotes de seguretat ciutadana que ens caracteritzen com a país i garantir l'efectivitat de les reformes normatives ja acomplertes per lluitar contra la criminalitat organitzada.  

Resolució relativa a encomanar al Govern que tenint en compte la disposició final cinquena de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública que diu “S’encomana al Govern per a què promogui la reforma integral de la funció pública en el termini màxim de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei”, treballi per assolir dita reforma en el termini màxim d’un any, per tal de complir amb aquest mandat.   

Resolució relativa a encomanar al Govern que treballi per introduir les modificacions escaients, derivades de l’aplicació de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme del 29 de desembre del 2000, per tal de simplificar els procediments i agilitzar els tràmits administratius i posar l’administració més al servei del ciutadà, així com elaborar els reglaments pendents que s’escaiguin.                                                                            

Resolució relativa a encomanar al Govern i als grups parlamentaris l’elaboració d’una Llei de transparència que garanteixi el dret d’accés dels ciutadans a la informació pública definint la informació que ha de ser pública per una banda i creant un entorn de consulta per part dels ciutadans de l’altra.    

5.2 Convocatòries

Convocatòria d'una sessió ordinària del Consell General pel dia 22 d’octubre del 2015.     

 

 

 

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 d’octubre del 2015, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 6 d’octubre del 2015, sota el títol Projecte de llei que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal.

2. D'acord amb l'article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 3 de novembre del 2015, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

 

Projecte de llei que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor

Exposició de motius

I

Fins avui, el marc normatiu del sector elèctric del Principat d’Andorra ha estat constituït, bàsicament, per tres normes: d’una banda, el Reglament provisional de la distribució de l’energia elèctrica, aprovat pels delegats permanents el 28 de juliol de 1975, modificat per decrets del 16 de desembre de 1992 i del 18 de març del 2009, i per la Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació amb el règim de l’energia elèctrica; d’altra banda, l’Acord del M. I. Consell General, del 14 de gener de 1988, que declara que la producció i la importació d’energia elèctrica són serveis públics essencials per a la comunitat que únicament poden ser prestats per l’Administració general, directament o a través d’una entitat parapública o societat pública a la qual s’atribuirà aquest servei en règim d’exclusiva, i, finalment, la Llei de creació de l’ens Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA), també del 14 de gener de 1988, posteriorment modificada per les del 18 de gener de 1991, del 4 de novembre de 1993, del 18 de novembre del 2010, i del 9 de maig del 2013, que atribueix a aquest ens públic les dos activitats esmentades, i també la de distribució d’energia elèctrica, tant als usuaris directament com a les altres empreses distribuïdores, i altres activitats relacionades amb la cogeneració i la compra de l’energia produïda per tercers a partir de fonts renovables, així com la proposta de tarifes al Govern.

L’exposició de motius de la Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació amb el règim de l’energia elèctrica ja indicava clarament que aquest marc normatiu és antic i fragmentari, que pràcticament no ha evolucionat al llarg dels dos darrers decennis i que cal substituir-lo per una nova regulació del sector energètic; una regulació que aquella Llei de mesures provisionals va deixar pendent d’una reflexió global i en profunditat. Aquesta reflexió, en la qual van participar els principals actors implicats, va cristal·litzar en la publicació del Llibre blanc de l’energia a Andorra (juliol del 2012) i en la posterior creació de l’Oficina de l’Energia, per Decret del 19 de desembre del 2012, actualment substituïda per l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic (OECC), creada per Decret del 29 d’abril del 2015.

El Llibre blanc de l’energia propugna una nova política energètica per al nostre país, adreçada a l'eficiència energètica i a la instal·lació de noves capacitats de generació d’energia elèctrica i de calor, i al desenvolupament de les infraestructures energètiques que resulten necessàries amb aquesta finalitat; tot això, en un nou entorn de col·laboració entre l’ens públic FEDA, que assumeix la responsabilitat pública en relació amb el subministrament i el bon funcionament del sistema elèctric, però que té una capacitat d’inversió limitada, i els nous actors privats, que han de participar ineludiblement en les importants inversions que requereix el desplegament de la nova política energètica del Principat.

Aquesta Llei s'emmarca en les orientacions del Llibre blanc de l'energia, i persegueix una doble finalitat: d’una banda, dotar l’ens públic FEDA d’un nou marc jurídic i organitzatiu que li permeti afrontar amb eficàcia els nous desafiaments; de l’altra, revisar el règim jurídic de les activitats del sector elèctric, de tal forma que els actors privats puguin incrementar-hi la seva participació, que ha tingut, fins ara, un caràcter quasi residual.

 

 

II

La Llei conserva FEDA com una entitat de dret públic de caràcter comercial i industrial, amb personalitat jurídica pròpia, organització autònoma, patrimoni propi i plena capacitat per al desenvolupament dels seus fins; també manté la qualificació de les activitats del sector elèctric com a activitats del sector públic, però limita el nombre d’activitats que queden reservades a FEDA en règim de gestió directa. Continuaran en aquest règim la importació i l’exportació d’energia elèctrica, la compra majorista d’energia elèctrica, i l’operació, el manteniment i el desenvolupament de la xarxa de transport d’electricitat, inclosa l’operació del sistema elèctric. FEDA també continuarà desenvolupant de forma directa l’activitat de distribució i venda minorista d’energia elèctrica, juntament amb les empreses distribuïdores actualment existents, el règim de les quals no resulta alterat.

La novetat rau en el fet que, sense perjudici de mantenir el règim de producció d'electricitat mitjançant energies renovables per instal·lacions de petita potència connectades a la xarxa de baixa tensió, regulat per l'article 2 de la Llei 85/2010, del 18 de novembre, aquesta Llei obre al sector privat la gestió indirecta, en règim de concessió administrativa, de les activitats de producció d’energia elèctrica sense aquelles limitacions, i també les de producció, i de distribució i venda minorista de fred i de calor.

La Llei preveu igualment que FEDA pugui desenvolupar aquestes activitats, de forma concurrent amb el sector privat, però, en aquest cas, no ho farà directament l’ens públic, sinó per mitjà d’una societat mercantil dependent, en la qual ha de tenir almenys la majoria del capital. És a dir, en els supòsits en què FEDA realitzi les activitats no reservades, ho pot fer en col·laboració amb socis privats, tot i que necessàriament minoritaris, per tal que quedi assegurada la responsabilitat pública en la gestió. Aquesta previsió té per objecte facilitar l'entrada del capital dels petits inversors i dels inversors institucionals no especialitzats, perquè d'aquesta forma se'ls permet que, sense coneixements específics en el negoci de l'energia, puguin gaudir de la gestió professional del mateix equip directiu de FEDA.

Addicionalment, la societat dependent de FEDA pot, al seu torn, i amb l’autorització prèvia del Govern, constituir o participar en la constitució d’altres societats filials, sempre amb la condició que aquella societat posseeixi, almenys, la majoria del seu capital. Aquest doble nivell societari respon a la voluntat de facilitar que el capital privat pugui optar per finançar amb caràcter general el desenvolupament de la capacitat de generació del Principat, o bé fer-ho amb projectes específics (en una determinada parròquia, o en un indret determinat) en els quals tingui un interès especial.

Finalment, la Llei preveu que FEDA pugui desenvolupar també altres activitats no reservades, amb autorització del Govern. Com en el cas anterior, haurà de fer-ho a través d’una societat mercantil dependent, en la qual ha de tenir, almenys, la majoria del capital social.

III

Més enllà de la configuració de FEDA com a ens matriu d’un grup de societats per mitjà de les quals desenvoluparà algunes de les seves activitats, el règim organitzatiu, patrimonial i economicofinancer de l’ens públic experimenta poques modificacions.

Els òrgans de FEDA continuaran sent el Consell d’Administració i el director general, i les competències de l’un i de l’altre continuen sent, bàsicament, les mateixes que han tingut fins ara en virtut de la Llei del 14 de gener de 1988. També la composició del Consell d’Administració i el seu règim de funcionament es mantenen sense canvis significatius. Com a novetat es pot destacar que la competència per organitzar, dirigir i controlar el funcionament dels serveis i de les instal·lacions que correspon al Consell d’Administració comprèn també la direcció estratègica i el control de les societats dependents, i el nomenament dels titulars dels òrgans de govern i de direcció d’aquestes darreres.

En matèria de règim financer, la Llei estableix que el Consell d’Administració pugui decidir, d’acord amb els plans d’inversió prèviament aprovats, que una part dels excedents d’explotació es destini a la constitució d’un fons de reserva, que s’ha d’aplicar exclusivament al finançament de les millores i ampliacions dels serveis i les instal·lacions, fins i tot els que siguin propietat de les societats dependents. La resta dels excedents d’explotació ha de revertir a l’Administració.

Finalment, i atenent raons d’eficàcia i de funcionalitat, la Llei exceptua l’ens públic FEDA de l’aplicació de la Llei de contractació pública, i permet que subjecti la seva contractació a l’ordenament jurídic privat, que és el propi de les activitats de caràcter comercial i industrial que ha de realitzar; això, és clar, sense perjudici del seu sotmetiment al règim comptable i economicofinancer de les entitats públiques, a l’efecte de garantir-ne la transparència i el control adequats.

IV

Com ja s’ha assenyalat, aquesta Llei permet la gestió indirecta per particulars, en règim de concessió administrativa, de les activitats de producció d’energia elèctrica, de fred i de calor útil, i de distribució i venda minorista de fred i de calor útil. Amb la  finalitat esmentada, la Llei estableix els principis generals del règim de concessió, que s’hauran de desenvolupar reglamentàriament.

Els titulars de les concessions de producció d’energia elèctrica, de fred i de calor tindran dret que FEDA adquireixi la totalitat de la seva producció, al preu establert en la mateixa concessió i en el contracte estàndard que el titular de la concessió estarà obligat a subscriure amb FEDA. D’altra part, els titulars de concessions de distribució i subministrament de fred i de calor tindran dret a vendre la seva producció als consumidors finals, al preu establert en les tarifes minoristes de calor.

L’atorgament de les concessions, i de les seves eventuals renovacions, correspon al Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’energia, i d’acord amb el que estableix la normativa vigent. Els requisits que han de complir les sol·licituds i les regles o criteris que es tindran en compte per a l’atorgament de les concessions i la seva renovació s’han d’establir també per reglament.

V

Per la via de disposició addicional, la Llei deixa clar que, tot i que es preveu que FEDA realitzi l’activitat de producció d’energia elèctrica a través de societats dependents, l’operació, l’explotació i el manteniment de la central hidroelèctrica del salt d’Engolasters correspon directament a l’ens públic FEDA, per la seva rellevància per al sistema elèctric.

De la mateixa manera, la Llei deixa clar que, malgrat que la distribució i venda minorista d’energia elèctrica es configura com una activitat reservada a FEDA, les altres entitats distribuïdores que presten serveis en l'actualitat poden seguir desenvolupant la seva activitat, com fins ara, en virtut dels títols habilitants de què ja disposen.

Per fi, la Llei deixa vigent el règim previst per l’article 2 de la Llei 85/2010, de mesures provisionals en relació amb el règim de l’energia elèctrica, per a la producció d'electricitat mitjançant energies renovables en instal·lacions de potència inferior a 500 kW, en considerar que el règim de concessió no resulta aconsellable per a aquesta activitat.

Capítol primer. Naturalesa jurídica

Article 1. Naturalesa jurídica

L’ens Forces Elèctriques d’Andorra (abreujadament, FEDA) constitueix una entitat de dret públic de caràcter comercial i industrial, amb personalitat jurídica pròpia, organització autònoma, patrimoni propi i plena capacitat per dur a terme els seus fins.

Capítol segon. Activitats

Article 2. Activitats reservades a FEDA en règim de gestió directa

1. Es reserva a FEDA la gestió directa de les activitats d’interès econòmic general següents:

a) La importació i l’exportació d’energia elèctrica.

b) La compra a l’engròs d’energia elèctrica, de fred i de calor útil.

c) La venda a l’engròs d’energia elèctrica, de fred i de calor útil.

d) L’operació, el manteniment i el desenvolupament de la xarxa de transport d’electricitat.

FEDA desenvolupa aquestes activitats en règim de dret privat.

2. Sense perjudici del que estableix la disposició addicional segona, la distribució i venda minorista d’energia elèctrica és també una activitat d’interès econòmic general la gestió de la qual, en règim de dret privat, es reserva a FEDA.

Article 3. Operador del sistema elèctric

1. FEDA és, així mateix, l’operador del sistema elèctric, amb la missió principal de garantir la continuïtat i la seguretat del subministrament elèctric. En aquesta condició li corresponen les funcions següents:

a) Preveure i controlar el nivell de garantia de proveïment d’electricitat, a curt termini i a mitjà termini.

b) Preveure la utilització dels equips de producció a curt termini i a mitjà termini; en especial, l’ús de les reserves hidroelèctriques, d’acord amb la previsió de la demanda, la disponibilitat dels equips de generació, les previsions de disponibilitat de reserves hidroelèctriques i altres recursos que es puguin donar dins del període de previsió.

c) Coordinar i modificar, quan escaigui, els plans de manteniment de les instal·lacions de transport i distribució a les quals estan connectades les unitats de producció, per tal d’assegurar la compatibilitat amb els plans de manteniment dels grups de generació, i assegurar també un estat de disponibilitat adequat de la xarxa que garanteixi la seguretat del sistema.

d) Requerir la informació necessària sobre els plans de manteniment de les unitats de producció, sobre avaries i sobre qualssevol altres circumstàncies que puguin comportar la paralització de les operacions de qualsevol instal·lació.

e) Establir i controlar les mesures de fiabilitat del sistema, que poden afectar qualsevol element del sistema elèctric, i també els plans de maniobres per a la reposició del servei en cas de fallada general en el subministrament d’energia elèctrica, i coordinar i controlar l’execució d’aquests plans.

f) Requerir als actors del sistema elèctric la informació necessària per determinar la programació de la xarxa, i gestionar els desviaments en els intercanvis internacionals.

g) Programar el funcionament de les instal·lacions de producció d’energia elèctrica i de cogeneració, d’acord amb criteris estrictament tècnics de no-discriminació, i donar instruccions a les instal·lacions de producció per garantir el compliment de la programació dissenyada.

h) Realitzar qualssevol altres funcions que li siguin assignades per reglament.

2. FEDA ha de lliurar informació al Govern amb la periodicitat i el contingut que el Govern determini.

Article 4. Proveïment de gas natural destinat a instal·lacions de cogeneració d’energia elèctrica i energia tèrmica útil

Sense perjudici de les competències que l’article 3 de la Llei, del 22 de juny del 2000, d’ordenació del sector dels gasos combustibles atribueix al Govern, correspon a FEDA la gestió directa, en règim de dret privat, del servei públic de proveïment de gas natural a les centrals de cogeneració d’energia elèctrica i energia tèrmica útil connectades a una xarxa pública de calor, en la forma com es determini reglamentàriament. Amb aquesta finalitat, FEDA adquireix el gas natural liquat (GNL) en els mercats internacionals i s’ocupa de transportar-lo fins als dipòsits d’emmagatzematge de les plantes de cogeneració, pròpies o de tercers.

Article 5. Activitats que es poden desenvolupar en règim de concessió administrativa

Són activitats reservades d’interès econòmic general susceptibles de gestió indirecta en règim de concessió administrativa, de conformitat amb el que preveu el capítol setè, les següents:

a) La producció d’energia elèctrica, la producció de calor útil, la cogeneració d'electricitat (o energia elèctrica) i calor útil, i la trigeneració d’electricitat, fred i calor útil, salvat el que estableix la disposició addicional tercera d’aquesta Llei.

b) La distribució i la venda minorista de fred i de calor útil.

Article 6. Activitats que FEDA pot desenvolupar a través de societats dependents

1. Les activitats a què es refereix l’article precedent poden ser desenvolupades també per FEDA, en mode directe i en règim de dret privat.

2. FEDA ha de desenvolupar aquestes activitats a través d’una societat mercantil dependent, la constitució de la qual ha de ser autoritzada pel Govern. FEDA ha de tenir, en tot cas, la majoria del capital d’aquesta societat.

3. La societat dependent de FEDA pot, al seu torn, amb l’autorització prèvia del Govern, constituir o participar en la constitució d’altres societats. Ha de tenir, en tot cas, la majoria del capital d’aquestes societats.

Article 7. Participació de FEDA en la planificació energètica i en l’elaboració de tarifes

1. És potestat del Govern:

a) La planificació energètica.

b) L’aprovació de les tarifes majoristes aplicables a l’adquisició d’energia elèctrica, de fred i de calor útil als productors; les tarifes majoristes de venda d’energia elèctrica, de fred i de calor útil als distribuïdors, i les tarifes de venda minorista d’energia elèctrica, de fred i de calor útil.

2. Correspon a FEDA la facultat de proposta al Govern en matèria de planificació energètica i de tarifes d’energia elèctrica, de fred i de calor útil.

Article 8. Activitats no reservades

FEDA pot desenvolupar, així mateix, altres activitats que li siguin autoritzades pel Govern. En tot cas, ha de desenvolupar aquestes activitats a través d’una societat mercantil dependent, la denominació i la constitució de la qual han de ser autoritzades pel Govern. FEDA ha de tenir, en tot cas, la majoria del capital d’aquesta societat.

Capítol tercer. Òrgans de FEDA

Article 9. Òrgans de FEDA

Els òrgans de FEDA són:

a) El Consell d’Administració.

b) La Direcció General.

Article 10. El Consell d’Administració

1. El Consell d’Administració de FEDA està integrat pels membres següents:

a) El president, que ha de ser designat pel Govern, entre els seus ministres.

b) Un altre ministre, designat igualment pel Govern.

c) Dos vocals designats pel Govern.

d) El director general.

e) Un vocal de lliure designació pel cap de Govern, entre els quadres directius de l’ens.

f) El secretari, que ha de ser designat pel mateix Consell d’Administració, i que assisteix a les sessions sense veu deliberativa ni vot.

L’exercici de les funcions pròpies dels membres del Consell d’Administració no comporta la percepció de cap remuneració.

2. El Consell d’Administració es constitueix vàlidament amb l’assistència de la majoria dels seus membres amb dret a vot, però és imprescindible la presència del president, sense la qual no pot prendre vàlidament cap acord.

3. Són facultats del Consell d’Administració:

a) Organitzar, dirigir i controlar el funcionament dels serveis i de les instal·lacions, així com el de les seves societats dependents, i nomenar els titulars o membres dels òrgans de govern i de direcció d’aquestes darreres.

b) Aprovar les dotacions de personal de FEDA i l’organització dels seus serveis interns.

c) Presentar cada any al Govern el projecte de pressupost de l’ens per a l’exercici següent i també la memòria d’activitats, la liquidació del pressupost i els comptes corresponents a l’exercici anterior.

d) Presentar al Govern la proposta de planificació energètica.

e) Presentar al Govern les propostes de modificació de les tarifes majoristes d’energia elèctrica i calor, i de les tarifes minoristes d’energia elèctrica i calor.

f) Adjudicar els contractes que celebri FEDA quan, pel seu import, i d’acord amb els límits que determini el mateix Consell d’Administració, no ho pugui fer el director general.

g) Proposar al Govern l’adopció de les disposicions oportunes per al bon funcionament del servei.

h) Emetre els informes que li sol·liciti el Govern.

4. El Consell d’Administració forma i expressa la voluntat de FEDA en la seva condició d’accionista de les societats participades. Pot delegar aquesta funció en un o algun dels seus membres.

5. El president exerceix la representació de l’ens, convoca les reunions del Consell d’Admi­nistració, les presideix i les dirigeix, i vetlla pel compliment dels seus acords.

6. El president disposa de vot diriment, així com de la facultat de suspendre els acords adoptats pel Consell d’Administració per sotmetre’ls a la consideració del Govern. Si el president fa ús d’aquesta facultat, els acords que afecti la suspensió no adquireixen valor i no poden ser executats fins que el Govern els hagi ratificat expressament.

7. El secretari aixeca acta de les sessions i la signa juntament amb el president; lliura les certificacions dels acords adoptats, amb el vistiplau del president.

8. El règim de funcionament del Consell d’Administració s’ha de desenvolupar en un regla­ment intern, que ha d’aprovar el mateix Consell. Aquest reglament pot preveure la possibilitat que el Consell celebri reunions virtuals a través de mitjans telemàtics, i que realitzi votacions per aquests mitjans, sempre que la identitat del membre que vota i la integritat del sentit del seu vot quedin garantides suficientment.

Article 11. El director general

1. El director general de FEDA és nomenat pel Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’energia, entre persones de reconeguda competència professional en l’àmbit d’actuació de l’ens. És cessat igualment pel Govern.

2. Són facultats del director general:

a) Preparar les sessions del Consell d’Administració, i elaborar la documentació que ha d’examinar.

b) Executar els acords del Consell d’Administració.

c) Exercir la representació de l’ens, per delegació del president, en els casos en què aquest últim ho cregui convenient.

d) Proposar al Consell d’Administració el pla estratègic i d’inversions de l’ens públic i de les societats dependents.

e) Exercir la direcció administrativa de l’ens i representar-lo en tot tipus d’actes i contractes la quantia dels quals no excedeixi la xifra per a la qual estigui delegat expressament pel Consell d’Administració.

f) Administrar els recursos de l’ens, gestionar els ingressos, ordenar els cobraments i els pagaments i retre comptes davant del Consell d’Administració.

g) Proposar al Consell d’Administració la contractació de personal.

h) I, en general, totes les que no estiguin atribuïdes expressament a un altre òrgan.

3. El director general pot delegar la signatura, en les matèries de la seva competència, als quadres directius de l’ens.

Capítol quart. Personal de FEDA

Article 12. El personal de FEDA

El personal al servei de FEDA es regeix per la legislació laboral. Està subjecte al poder de direcció del director general, que el pot delegar en els quadres directius de l’ens.

Capítol cinquè. Patrimoni i recursos econòmics de FEDA

Article 13. El patrimoni de FEDA

1. Per al compliment del seu objecte, FEDA compta amb el patrimoni i els recursos que té atribuïts en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i amb els que obtingui en el futur en exercici de la seva activitat.

2. FEDA compta també amb els béns pertanyents al patrimoni nacional que el Consell General li adscrigui, a proposta del Govern.

3. Els béns del patrimoni nacional adscrits a FEDA tenen la qualificació jurídica de béns patrimonials, amb la sola exclusió dels béns que integren el demani natural.

4. FEDA gaudeix de facultats plenes d’administració ordinària i extraordinària dels béns de domini públic que li siguin adscrits, però únicament els pot utilitzar per al compliment de les seves finalitats. Quan algun bé demanial adscrit a FEDA deixi de ser necessari per al compliment dels seus fins, l'ens n'ha d'acordar la desafectació i l'ha de reintegrar a l'Administració.

Article 14. Els recursos econòmics de FEDA

Constitueixen els recursos econòmics de FEDA:

a) Els béns i drets que constitueixen el seu patrimoni.

b) Els excedents de gestió que obtingui.

c) Les subvencions que li puguin ser atorgades.

d) Qualsevol altre recurs que li pugui ser autoritzat pel Govern.

Capítol sisè. Règim financer i de contractació de FEDA

Article 15. Règim financer

1. FEDA està sotmesa al règim de pressupost. Cada any, el Consell d’Administració ha d’aprovar el projecte de pressupost de l’ens i l’ha de remetre al Govern, en el termini i amb la documentació que preveu la Llei general de les finances públiques.

2. FEDA està sotmesa al règim comptable i economicofinancer previst a la Llei general de les finances públiques per a les entitats públiques de caràcter comercial i industrial.

3. La gestió financera de FEDA té com a objectiu l’equilibri financer. Això no obstant, i d’acord amb els plans d’inversió aprovats pel seu Consell d’Administració, FEDA pot constituir un fons de reserva amb els excedents d’explotació, que s’ha d’aplicar exclusivament al finançament de les millores i ampliacions dels seus serveis i instal·lacions, o dels que siguin propietat de les seves societats dependents. Els excedents d’explotació que no es destinin a aquesta finalitat han de revertir a l’Administració general.

Article 16. Règim de contractació

1. L’ens públic FEDA sotmet la seva contractació al dret privat; no li és aplicable la Llei de contractació pública.

2. FEDA ha de publicar les adjudicacions de contractes realitzades per un import superior al que determina anualment la Llei del pressupost, a excepció dels contractes amb els proveïdors d'energia elèctrica i de gas natural liquat i, en general, els previstos a l'article 2 de la Llei de contractació pública.

Capítol setè. Desenvolupament d’activitats reservades en règim de concessió administrativa

Article 17. Principis del règim de concessió

1. El Govern pot establir per decret que la construcció i explotació de determinades instal·la­cions de producció d’energia elèctrica i de calor, o de trigeneració d’energia elèctrica, de fred i de calor, així com el desenvolupament de l’activitat de distribució i venda minorista de fred i de calor, es duguin a terme en règim de concessió administrativa, i regular-ne les condicions.

2. La concessió atorga al seu titular el dret a realitzar la corresponent activitat durant un període que es determina reglamentàriament, amb possibilitat de pròrroga. En tot cas, el període principal més les pròrrogues no poden superar els 99 anys.

3. Els titulars de concessions de producció d’energia elèctrica i calor o de trigeneració tenen dret a connectar-se a la xarxa, en les condicions que reglamentàriament es determinin, per a la cessió total de la seva producció a FEDA.

Els titulars de concessions de producció d’energia elèctrica i calor o de trigeneració tenen dret que FEDA adquireixi la totalitat de la seva producció al preu establert en la mateixa concessió i en el contracte estàndard que el titular de la concessió està obligat a subscriure amb FEDA, en els termes que es determinin reglamentàriament. Els titulars d’aquestes concessions tenen prohibida la venda a tercers de l’energia elèctrica, el fred i la calor produïdes.

4. Els titulars de concessions de distribució i subministrament de fred i de calor tenen dret a vendre la seva producció als consumidors finals, al preu establert a les tarifes corresponents.

5. Un reglament ha de fixar les condicions tècniques que han de complir les instal·lacions i la seva connexió a la xarxa, amb la finalitat de garantir-ne la seguretat, l’estabilitat, l’eficiència i l’absència de perjudicis a tercers; ha d’establir igualment el procediment per a la posada en servei i el control de les instal·lacions.

6. Un reglament ha d’establir les obligacions de servei que han de complir els titulars de concessions de distribució i subministrament de fred i de calor.

7. Correspon al Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’energia, atorgar les concessions a què es refereix aquest article, i acordar, quan escaigui, les seves renovacions. Els requisits que han de complir les sol·licituds, així com el procediment i les regles o els criteris per atorgar i per renovar concessions, s’han d’establir per reglament.

8. L’anul·lació o l’extinció d’una concessió, per renúncia, acabament del termini per al qual va ser atorgada, o les eventuals pròrrogues, o per rescat, donen lloc a la seva immediata reversió a FEDA, que ha de compensar el concessionari en els supòsits i les condicions que es determinin reglamentàriament.

Disposició addicional primera

Per excepció del que estableix l’article 6.2, l’operació, l’explotació i el manteniment de la central hidroelèctrica del salt d’Engolasters els du a terme directament l’ens públic FEDA.

Disposició addicional segona

Per excepció del que estableix l’article 2.2, les entitats distribuïdores a què es refereix l'article 1 del Reglament provisional de la distribució de l’energia elèctrica, del 28 de juliol de 1975, modificat per l'article 5 de la Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació amb el règim de l’energia elèctrica, poden seguir desenvolupant l’activitat de distribució i venda minorista d’energia elèctrica en la seva zona geogràfica respectiva, en virtut dels títols habilitants de què disposen a l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Disposició addicional tercera

La producció d'electricitat mitjançant energies renovables en instal·lacions de potència inferior a 500 kW es regeix pel que disposa l’article 2 de la Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació amb el règim de l’energia elèctrica, i les normes que el desenvolupen.

Disposició derogatòria

Es deroga la Llei de creació de FEDA, del 14 de gener de 1988, modificada posteriorment per les lleis del 18 de gener de 1991, del 4 de novembre de 1993, i del 18 de novembre de 2010.

Disposició final primera

Es faculta el Govern a dictar les disposicions necessàries per al desplegament, l’eficàcia i l’exe­cució d’aquesta Llei.

Disposició final segona

Aquesta Llei entra en vigor en el termini de tres mesos a comptar de la data de publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 d’octubre del 2015, exercint les atribucions que li confereix l'article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de modificació dels estatuts de la societat Ramaders d’Andorra, SA. El nou termini finalitza el dia 23 d’octubre del 2015, a les 13.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 d’octubre del 2015, exercint les atribucions que li confereix l'article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, prorrogar el termini per a la presentació d'esmenes a la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 10/2007, del 17 de maig, qualificada de modificació de la Llei qualificada 11/2003, de modificació de l’article 7 i de supressió dels articles 8 i 9 de la Llei qualificada de transferències als comuns, del 27 de juny. El nou termini finalitza el dia 5 de novembre del 2015, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 d’octubre del 2015, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 12 d’octubre del 2015, relativa al futur del sector agrícola i ramader del Principat d’Andorra i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1036).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

A la Sindicatura

El sotasignat, Joan Carles Camp Areny, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposa el capítol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta, perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral, davant el Ple del Consell General.

Pregunta que es formula al Govern relativa al futur del sector agrícola i ramader del Principat d’Andorra.

D’acord amb l’exposat en el debat d’orientació política del M. I. Cap de Govern en el que ens exposa “I un creixement sostenible passa també per a identificar bé els perills latents de futur”

Per aquest motiu es pregunta:

Pot explicar el Govern quina és la tendència de la reducció de la recaptació de l’impost del tabac des del 2012 fins l’actualitat i quina és la previsió de la mateixa pels propers anys?

Com afectarà aquesta reducció al sector agrícola i ramader?

A Casa de la Vall, el 12 d’octubre de 2015

Joan Carles Camp Areny

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 d’octubre del 2015, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la política retributiva del SAAS i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1037).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

A la Sindicatura

El sotasignat, M. I. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposa el capítol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta, perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral, davant el Ple del Consell General.

Pregunta que es formula al Govern relativa a la política retributiva del SAAS.

Vista la resposta registrada el 8 d’octubre referent a la política de retribucions dels comandaments del SAAS,

Atès que la resposta no inclou la part no fixa del salari,

Es pregunta,

Pot informar Govern del total retribuït pel SAAS durant el 2015 en relació als següents conceptes; Permanències Primes i Especialitats, Guàrdies,  Compensació de Treball Suplementari i Primes, Complement de Desenvolupament Professional i Increments de Remuneració del Personal Fix, del personal directiu, del personal sanitari i del personal administratiu del SAAS? Pot Govern separar els totals en cada categoria per grup de personal?

13 d’octubre de 2015

Jordi Gallardo Fernàndez

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 d’octubre del 2015, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa al possible ús futur de l’edifici Sud Ràdio i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1038).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

A la Sindicatura

El sotasignat, M. I. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposa el capítol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta, perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral, davant el Ple del Consell General.

Pregunta que es formula al Govern relativa al possible ús futur de l’edifici Sud Radio

Vist que el cap de Govern, durant el debat d’orientació política del passat 8 d’octubre, anunciava que és voluntat del Govern donar un ús eficient als béns patrimonials de l’Estat i que, concretament, el Govern té intenció de convocar un concurs per a la concessió d’un centre d’alt rendiment medicoesportiu en alçada que ocupi les instal·lacions de l’edifici de Sud Radio,

es pregunta el següent:

Quins són els serveis medicoesportius que es pretén ubicar en aquestes instal·lacions de Sud Radio? Existeix alguna memòria tècnica i financera d’aquest projecte?

13 d’octubre de 2015

Ferran Costa Marimon                                                        
Conseller General

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 d’octubre del 2015, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 12 d’octubre del 2015, relativa als costos i condicions de la connexió a Internet del Principat d’Andorra i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1039).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

A la Sindicatura

El sotasignat, Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general, d’acord amb el que disposa el capítol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta, perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral, davant el Ple del Consell General.

Pregunta que es formula al Govern relativa als costos i condicions de la connexió  a Internet del Principat d’Andorra.

D’acord amb el que hem sabut darrerament, es preveu la rebaixa de les tarifes per als usuaris de la fibra, donat que existiria un acord per portar des de l’Arieja una nova autopista d’entrada de dades que hauria de rebaixar els costos de connexió.

Per aquest motiu es pregunta:

Pot el Govern explicar les condicions tècniques i econòmiques d’aquest acord?

Significarà també l’abaratiment de les connexions de dades en xarxes Gprs, 3g i 4g?

Pot informar Govern sobre tots els altres contractes i llurs condicions tècniques i econòmiques amb tots els operadors internacionals en virtut dels quals Andorra té connexió a Internet?

A Casa de la Vall el 12 d’octubre del 2015

Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 d’octubre del 2015, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la prioritat de la cartera de la Sra. Olga Gelabert, ministra de Cultura, Joventut i Esports i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1040).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

A la Sindicatura

La sotasignada, M. I. Carine Montaner Raynaud consellera general del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposa el capítol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta, perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral, davant el Ple del Consell General.

Pregunta que es formula al Govern relativa a la prioritat de la cartera de la Sra. Olga Gelabert, ministra de Cultura, Joventut i Esports.

Tenint en compte que ens va visitar una comissió del Consell d’Europa per analitzar les polítiques del país envers les mesures per prevenir el dopatge en l’esport

es pregunta:

Pot informar Govern des de quin any no estem complint amb les directives antidopatge internacionals?

El 13 d’octubre del 2015

Carine Montaner Raynaud

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 d’octubre del 2015, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa al cost de reconversió del CIAM o museu de l’aigua a la sala d’exposicions i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1041).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

A la Sindicatura

La sotasignada, Judith Pallarés Cortés consellera general del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposa el capítol quart del títol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta, perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral com preveu l’article 130 de l’esmentat Reglament, davant el Ple del Consell General.

Coneixedors del canvi d’ús del CIAM, Centre d’Interpretació de l’Aigua i de la Vall del Madriu d’Escaldes-Engordany,

es pregunta a Govern:

Quin és el cost de reconversió del CIAM o museu de l’aigua a sala d’exposicions?

Quins criteris tècnics han determinat que la sala d’exposicions de Govern es traslladi a aquesta ubicació i quines altres alternatives s’havien contemplat?

A Casa de la Vall, el 13 d’octubre de 2015.

Judith Pallarés Cortés

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 d’octubre del 2015, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa al programa ARA i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1042).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

A la Sindicatura

El sotasignat, M. I. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposa el capítol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta, perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral, davant el Ple del Consell General.

Pregunta que es formula al Govern relativa al programa ARA

Vist que aquest programa té com a finalitat oferir un conjunt coherent d’ajudes econòmiques a l’esportista per assolir la millora qualitativa del seu rendiment esportiu, el reconeixement de la seva aportació a la societat andorrana i la seva integració a la resta de programes que desenvolupa la Secretaria d’Estat d’Esports i les federacions esportives.

Vist que, a diferència d’exercicis anteriors, els criteris pels quals s’avaluen els candidats a l’hora d’atorgar les beques ARA han deixat d’estar disponibles al web www.esports.ad,

es pregunta el següent:

Pot informar Govern de quins són exactament els criteris tècnics i criteris objectius establerts a l’hora de determinar els ajuts que s’atorguen.

13 d’octubre de 2015

Ferran Costa Marimon                                                        
Conseller General

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 d’octubre del 2015, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa al camp d’esports d’Aixovall i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1043).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

A la Sindicatura

La sotasignada, M. I. Carine Montaner Raynaud consellera general del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposa el capítol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta, perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral, davant el Ple del Consell General.

Pregunta que es formula al Govern relativa al camp d’esports d’Aixovall.

L’FC Andorra va comunicar, a la ministra Olga Gelabert el passat mes d’abril, la necessitat de tenir millors instal·lacions que les d’Aixovall per jugar la temporada de futbol vinent, ja que aquestes s’estan deteriorant cada dia més i que s’han quedat antigues per als equips de futbol.

Es pregunta,

Pot informar Govern de la situació actual del camp d’Aixovall? Fins quan els equips de futbol podran utilitzar les instal·lacions d’Aixovall? Quines alternatives es proposen als equips de futbol?

El 13 d’octubre del 2015

Carine Montaner Raynaud

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 d’octubre del 2015, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a l’emissió d’euros andorrans i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1044).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

A la Sindicatura

El sotasignat, M. I. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposa el capítol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta, perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral, davant el Ple del Consell General.

Pregunta que es formula al Govern relativa a l’emissió d’euros andorrans.

Vist que el Govern, tal com s’estipulava a l’acord d’Unió Monetària, va encunyar una primera emissió d’euros andorrans el 2014.

es pregunta el següent:

Pot informar Govern de quin cost final ha suposat per a les arques de l’Estat aquesta primera emissió d’euros andorrans de l’exercici 2014?

Ferran Costa Marimon                                                        
Conseller general

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 d’octubre del 2015, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relatives a l’aigua destinada al consum humà i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1049).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

Molt Il·lustre Senyor,

La sotasignada, Rosa Gili Casals, consellera general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.

Preguntes que es formulen relatives a l’aigua destinada al consum humà

Motivació

Segons l’article 6 de la Llei d’aigües “tota captació d’aigua potable, sigui d’origen superficial o subterrani, haurà de quedar aïllada mitjançant la creació d’un perímetre de protecció, a l’interior del qual no podrà dur-se a terme cap activitat sense la prèvia autorització del Consell Executiu”. Segon l’article 7 d’aquesta mateixa Llei, “el Consell Executiu fixarà, cas per cas, la ubicació del perímetre de protecció”. Aquesta llei és de l’any 1985 i el primer reglament tècnic-sanitari sobre l’aigua destinada al consum humà que desenvolupa aquesta Llei és de l’any 1999.

Per tot l’exposat, pregunto:

- Ens pot indicar el Govern quantes captacions d’aigua destinada al consum humà tenen els perímetres de protecció declarats pel Govern?

Motivació

Segons el capítol cinquè del Reglament relatiu als criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua destinada al consum humà vigent (BOPA núm. 62 any 19, del 1 d’agost de 2007) se sol·licita la informació següent:

- Quantes captacions estan autoritzades i inscrites al Registre de les captacions d’aigua destinades al consum humà? Indicar nom de la captació, ubicació (coordenades Lambert), nom de la població que subministra, nombre d’habitants que subministra (població permanent i població flotant). Indicar per cada captació inscrita al Registre de captacions d’aigua destinada al consum humà si el Govern ha declarat per cadascuna d’ella els tres perímetres de protecció (immediat, pròxim i llunyà).

Motivació

Segons el capítol sisè del Reglament relatiu als criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua destinada al consum humà vigent se sol·licita la informació següent:

- Quantes empreses estan autoritzades per transportar aigua destinada al consum humà en cisternes o dipòsits mòbils? Indicar dades de l’empresa (nom, adreça, telèfon).

- Quantes empreses subministradores estan registrades? Indicar dades de l’empresa (nom, adreça, telèfon). Zona geogràfica que subministren, població fixa i flotant que subministren.

- Quantes empreses subministradores no estan registrades? Indicar dades de l’empresa (nom, adreça, telèfon). Zona geogràfica que subministren, població fixa i flotant que subministren.

- Quantes estan en procés de registrar-se? Indicar dades de l’empresa (nom, adreça, telèfon). Zona geogràfica que subministren, població fixa i flotant que subministren.

- Quantes xarxes d’abastament estan registrades? Zona geogràfica que subministren, població fixa i flotant que subministren.

- Quantes xarxes d’abastament no estan registrades? Zona geogràfica que subministren, població fixa i flotant que subministren.

- Quantes estan en procés de registrar-se? Zona geogràfica que subministren, població fixa i flotant que subministren.

- Indicar per cada parròquia el nombre i nom de les empreses subministradores (inscrites al registre, en procés d’inscripció i no inscrites), el nombre, nom  de les xarxes d’abastament de cada empresa subministradora, indicant la població (permanent i flotant) que subministra de cada xarxa d’abastament d’aigua destinada al consum humà (nom de la població i nombre d’habitants que subministra).

Motivació

Donant compliment al capítol onzè del Reglament relatiu als criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua destinada al consum humà vigent: Vigilància sanitària de l’aigua destinada al consum humà, sol·licitem la informació següent:

- ens pot indicar el ministeri encarregat de la salut quins són els plans de vigilància de l’aigua implantats?

Altrament també sol·licitem:

- El Planning de les inspeccions efectuades a les xarxes d’abastament d’aigua destinada al consum humà des de l’entrada en vigor del Reglament vigents?

- Resultats d’aquestes inspeccions: nombre de xarxes inspeccionades, estat de compliment de cada xarxa de la reglamentació vigent.

- Pla d’anàlisis de mostres d’aigua destinada al consum humà. Nombre de mostres fetes per cada xarxa i per cada any des de l’entrada en vigor d’aquest Reglament. Resultats d’aquestes analítiques, indicant per cada xarxa i any des de l’entrada en vigor del Reglament vigent, el percentatge de mostres d’aigües la qualitat de qual compleix el Reglament vigent, el percentatge de mostres d’aigües la qualitat de qual no compleix el Reglament vigent. En aquest últim cas, indicar quines actuacions ha fet el ministeri encarregat de la salut per resoldre aquestes situacions.

Preguntes que hauran de ser respostes, per escrit, en el termini establert reglamentàriament.

Consell General, 13 d’octubre de 2015

Rosa Gili Casals

Consellera general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 d’octubre del 2015, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la dependència energètica d’Andorra a l’exterior i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1050).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

A la Sindicatura

El sotasignat, Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents al M. I. Govern a fi que se’m contestin de forma escrita en el més breu termini.

Antecedents:

Coneixedors de la dependència energètica d’Andorra de l’exterior.

Coneixedors de la recent adjudicació de minicentrals hidroelèctriques.

Pregunto a Govern:

- Per quin motiu es va limitar la quota de potència de la convocatòria a 3.000kw?

- Quantes sol·licituds d’instal·lacions hidroelèctriques es varen presentar a la convocatòria i quina potència representava?

- Preveu el Govern una nova convocatòria i si és el cas quina quota de potència determinarà?

- Com està el procés d’inscripció definitiva de les instal·lacions preinscrites i en quina potència s’augmentarà la producció d’energia elèctrica nacional?

- La Llei 85/2010, del 18 de novembre de mesures provisionals en relació al règim de l’energia elèctrica autoritza la producció d’electricitat mitjançant energies renovables per potències inferiors a 500kW. Sabedors que es podrien desenvolupar instal·lacions hidroelèctriques de potència superior sense perjudici de connexió a la xarxa elèctrica i permetria reduir la dependència energètica. Preveu el Govern modificar la Llei 85/2010 per augmentar la potència de les instal·lacions?

A Casa de la Vall, el 13 d’octubre del 2015

Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells                       
Conseller general del Grup Liberal

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 d’octubre del 2015, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a l’estat de la gespa artificial de l’Estadi Nacional i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1055).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

Ala Sindicatura

El sotasignat, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposa el capítol quart del títol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta, perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral, davant el Ple del Consell General.

Pregunta que es formula al Govern relativa a l’estat de la gespa artificial de l’Estadi Nacional

L’estat de la gespa artificial de l’Estadi Nacional ja va generar fa un anys, en els dies previs a la seva estrena oficial amb el partit Andorra-Gales, importants crítiques tant entre els jugadors com entre els directius de la UEFA així com en el món del rugbi. El terreny de joc va aconseguir l’homologació de la federació internacional però quedava clar que s’havien de realitzar millores.

Un any després, la situació no sembla haver avançat. Qui hagi presenciat, o jugat, un partit a l’Estadi té clar que la gespa no està pas en les condicions òptimes. I així ho va alertar el cap de la delegació de la UEFA que el mes passat va visitar el país, Thierry Favre, que va posar en relleu les crítiques rebudes per part de les delegacions de Bòsnia, Gal·les o Israel.

Atès l’exposat, es pregunta al Govern:

Quines mesures s’han pres al llarg del darrer any per millorar l’Estat de la gespa i quines es pensen prendre un cop evidenciat que, fins ara, han estat insuficients?

Consell General, 13 d’octubre del 2015

Pere López Agràs                                                                   
Conseller General socialdemòcrata                                 
del Grup Parlamentari Mixt

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 d’octubre del 2015, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la regulació de les aigües d’Andorra i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1056).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

Ala Sindicatura

La sotasignada, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposa el capítol quart del títol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta, perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral, davant el Ple del Consell General.

Pregunta que es formula relativa a la regulació de les aigües d’Andorra

Atès que la Constitució, en el seu article 31 defineix com a funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones,

Atès que la llei d’aigües actual té 30 anys. Es del 1985, i per tant, d’abans de la Constitució,

Atès que la nostra societat ha anat canviant i per raons econòmiques essencialment, apareixen cada dia més, nous usos de l’aigua com poden ser l’aigua utilitzada per les estacions d’esquí per la innivació artificial, les minicentrals hidràuliques i altres instal·lacions lligades a l’aigua.

Demanem a Govern:

Té pensat el Govern entrar a tràmit parlamentari una nova llei de l’aigua que permetrà vetllar per la utilització racional d’aquest recurs natural i que a més  clarificarà  i regularà les condicions d’utilització d’aquest bé comú?

Consell General, 13 d’octubre del 2015

Rosa Gili Casals                                                                     
Consellera General socialdemòcrata                               
del Grup Parlamentari Mixt

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 d’octubre del 2015, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a l’incompliment de Govern al que s’estableix en la carta Social Europea i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1057).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

A la Sindicatura

El sotasignat, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposa el capítol quart del títol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta, perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral, davant el Ple del Consell General.

Pregunta que es formula al Govern relativa a l’incompliment de Govern al que s’estableix en la Carta Social Europea

En el darrer debat d’orientació política el Grup parlamentari demòcrata va rebutjar la proposta de resolució presentada pels consellers del Partit Socialdemòcrata d’incrementar el salari mínim fins al que queda establert en la Carta Social Europea ratificada per Andorra l’any 2004.

Vist que el posicionament del Grup parlamentari demòcrata venia justificat per les recomanacions (segons es va exposar en la negociació entre els grup parlamentaris) donades des del Govern.

Vista la molt important transcendència que aquest fet té sobre el nivell de vida molts ciutadans i particularment sobre pensionistes i receptors d’ajudes, i prestacions socials –entre d’altres– als que se’ls obliga a viure amb un nivell d’ingressos inferior al que s’estableix internacionalment com el mínim.

Atesa aquesta informació es demana:

Quines són les raons per les que el Govern d’Andorra no pot donar compliment al que s’estableix en la Carta Social Europea, i perquè els seus pensionistes, receptors de prestacions socials i alguns assalariats han de percebre un nivell d’ingressos inferiors als que queden establerts en compromisos internacionals signats per Andorra, i que se situen per sota dels que garanteixen una vida digna?

Consell General, 13 d’octubre del 2015

Pere López Agràs                                                                   
Conseller General socialdemòcrata                                 
del Grup Parlamentari Mixt

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 d’octubre del 2015, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la possibilitat pels ciutadans d’obtenir una simulació del càlcul de la pensió de jubilació de la CASS després de l’entrada en vigor de la Llei 18/2014 i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1058).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

A la Sindicatura

El sotasignat, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposa el capítol quart del títol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta, perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral, davant el Ple del Consell General.

Pregunta que es formula al Govern relativa a la possibilitat pels ciutadans d’obtenir una simulació del càlcul de la pensió de jubilació de la CASS desprès de l’entrada en vigor la Llei 18/2014.

En data 24 de juliol de 2014 es va aprovar la Llei 18/2014, de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, la qual entrava en vigor el passat 1 de març.

Entre altres, la referida llei procedeix a establir un nou càlcul de la pensió de jubilació que corresponen als assegurats.

Semblaria que en l’actualitat, set mesos desprès de l’entrada en vigor de la referida norma, existirien dificultats pels als assegurats en obtenir una simulació del càlcul de la seva pensió de jubilació.

Vist l’exposat es demana al Govern:

- si la CASS disposa dels mitjans escaients per facilitar als assegurats una simulació de la seva pensió de jubilació, calculada en base a les disposicions legals de la Llei 18/2014;

- I, si hi ha constància que alguns assegurats ha tingut dificultats a la hora d’obtenir una simulació de la seva pensió de jubilació i, en cas afirmatiu, quines mesures s’han adoptat al respecte?

Consell General, 13 d’octubre del 2015

Gerard Alís Eroles                                                                
Conseller General socialdemòcrata                                 
del Grup Parlamentari Mixt

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 d’octubre del 2015, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la data de resolució de l’entitat BPA i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1059).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

Ala Sindicatura

El sotasignat, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposa el capítol quart del títol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta, perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral, davant el Ple del Consell General.

Pregunta que es formula al Govern relativa a la data de resolució de l’entitat BPA

El cap de Govern va afirmar en el passat debat d’orientació política que creia que la resolució del conflicte de BPA arribaria durant el proper mes de gener.

Donada que dita finalització està estretament vinculada a la finalització i/o a la publicació dels resultats de la revisió de comptes efectuada per l’empresa PricewaterhouseCoopers.

Es demana:

Quina informació li permet afirmar al cap de Govern la data del mes de gener com a data de possible resolució de l’entitat BPA?

Consell General, 13 d’octubre del 2015

Pere López Agràs                                                                   
Conseller General socialdemòcrata                                 
del Grup Parlamentari Mixt

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 d’octubre del 2015, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Josep Majoral Obiols, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la regulació de l’amiant i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1060).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

A la Sindicatura

El sotasignat, Josep MAJORAL OBIOLS, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposa el capítol quart del títol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta, perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral com preveu l’article 130 de l’esmentat reglament, davant el Ple del Consell General.

Pregunta que es formula al Govern relativa a la regulació de l’amiant.

El passat 12 d’octubre, es publicava en un mitjà de comunicació escrit la demanda de regulació de la manipulació de l’amiant.

Vist l’exposat anteriorment, es pregunta,

En quin estat es troba la normativa que regula l’amiant a Andorra?

A Casa de la Vall, el 13 d’octubre del 2015.

Josep Majoral Obiols                                                            
Conseller General Grup Parlamentari Liberal

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 d’octubre del 2015, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a les informacions publicades al Periòdic d'Andorra el dia 13 d'octubre sobre la manca de resposta per part del Ministeri de Medi Ambient referent a la calefacció dels edificis en normativa amb caldera compartida i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 1063).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

A la Sindicatura

La sotasignada, Judith PALLARÉS CORTÉS consellera general del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposa el capítol quart del títol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta, perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral com preveu l’article 130 de l’esmentat reglament, davant el Ple del Consell General.

Atès les informacions publicades al Periòdic d’Andorra el dia 13 d’octubre sobre la manca de resposta per part del Ministeri de Medi Ambient referent a la calefacció dels edificis en normativa amb caldera compartida

es pregunta a Govern:

Que pensa fer per resoldre aquestes irregularitats?

A Casa de la Vall el 13 d’octubre de 2015.

Judith PALLARÉS CORTÉS

La subsíndica general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a la contractació d'un cap d'estudis per a l'Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya, publicada en el Butlletí del Consell General núm. 24/2015, de data 29 de juny.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

Resposta escrita del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior a la pregunta presentada pel M.I. Sr. Ferran Costa Marimon relativa a la contractació d’un cap d’estudis per a l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya

Antecedents

L’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM) va ser creada per llei el 1995 seguint les recomanacions d’un pla estratègic de desenvolupament del sector turístic encomanat pel Govern d’Andorra. Aquest pla establia de manera prioritària la creació d’un centre de formació esportiva relacionat amb les activitats de muntanya. L’any 1996 es va crear una plaça de director per aquest centre de nova creació i només un any després, el 1997, es va crear la plaça de cap d’estudis. L’any 1998 es va completar l’estructura administrativa de l’EFPEM amb la creació de la plaça d’administratiu comptable. El nombre d’alumnes i l’oferta formativa del centre va créixer significativament durant el anys següents, especialment les formacions d’esquí alpí, fet que va motivar la dotació d’un coordinador d’esquí alpí i disciplines associades que es va sumar al projecte l’any 2003.

Aquest equip de professionals es va mantenir fins l’any 2008, any en el qual la persona que assumia la direcció del centre va dimitir. El gener del 2009 el Comitè de Gestió de l’EFPEM va nomenar director del centre la persona que fins aleshores havia ocupat la plaça de cap d’estudis. Aquest moviment va generar una vacant que s’havia de cobrir aquell mateix any. Amb tot, la impossibilitat d’aprovar els avantprojectes pressupostaris per als exercicis 2010 i 2011 va obligar a posposar la cobertura de la plaça de cap d’estudis. Amb el canvi de Govern del 2011, el director de l’EFPEM va continuar assumint, alhora, les funcions de cap d’estudis a fi d’acomplir les mesures de contenció pressupostària establertes.

Més recentment, el pressupost que el Consell General va aprovar per al present exercici pressupostari (2015) contempla una partida pressupostària que ha permès dotar novament amb una persona la plaça de cap d’estudis de l’EFPEM, com ja s’havia fet des del 1997 fins l’any 2009.

Els darrers anys l’EFPEM ha augmentat constantment la seva oferta formativa assolint les 34 formacions que desenvolupa en l’actualitat. La previsió per als propers cursos confirma aquesta tendència expansiva amb l’ampliació del nombre i el tipus de formacions que imparteix l’Escola. Sensible a aquesta realitat, el Comitè de Gestió de l’EFPEM ha aprovat per aquest curs la dotació de la plaça de cap d’estudis amb una persona que permeti assumir els nous reptes sense haver de renunciar a l’alt nivell de qualitat formativa que sempre ha caracteritzat l’Escola.

Essent així, l’edicte publicat el proppassat 11 de març del 2015 relatiu a la contractació d’un cap d’estudis per a l’EFPEM no correspon a la creació d’un nou lloc de treball, sinó a la cobertura de la plaça creada el 1997 (annex 1) i que l’any 2009 va quedar vacant arrel de la dimissió del director i el consegüent nomenament del fins aleshores cap d’estudis (annex 2).

Primera pregunta

“Quins criteris tècnics i pedagògics van justificar la creació d’aquest nou lloc de treball?”

Els criteris tècnics i pedagògics que justifiquen la cobertura de la plaça amb una nova persona —i no pas la creació d’un nou lloc de treball— són els mateixos que van motivar la creació del lloc de treball de cap d’estudis de l’EFPEM l’any 1997. Són criteris que emanen de la Llei de creació de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de muntanya (annex 3) i que corresponen a la necessitat de garantir-ne les funcions.

Article 1

Es crea l'Escola de Formació de Professions Esportives i de muntanya (EFPEM) que té per funció:

1. La formació teòrica i pràctica, mitjançant l'organització dels corresponents cursos temporals o permanents de formació o de reciclatge, dels monitors i entrenadors d'esport, dels responsables tècnics i administratius de federacions i associacions o clubs, animadors d'activitats esportives de lleure, àrbitres i/o jutges.

2. La creació de documentació didàctica i la investigació pedagògica i científica.


3. L'intercanvi i la col·laboració amb institucions similars a l'estranger.


4. L'organització de col·loquis, congressos i manifestacions.


5. En general, tota activitat destinada a la promoció de l'educació física i l'esport en el seu vessant pedagògic.

D’aquestes funcions que fixa la Llei se’n deriven les funcions pròpies del cap d’estudis i que apareixen ben explícites en el plec de bases corresponent a l’edicte publicat el 4 de març del 2015. Són les següents:

1. Coordinar les formacions presencials i no presencials de bloc general (nivell 1 i nivell 2) organitzades per l'EFPEM (elaboració i seguiment dels calendaris acadèmics, control de presències, elaboració i modificació de continguts, implantació de les metodologies d’ensenyament, processos d’avaluació, revisions d’exàmens, etc.)

2. Fer el seguiment i/o participar en la coordinació de tots els blocs específics i formacions modulars organitzats per l'EFPEM (elaboració i/o seguiment dels calendaris acadèmics, control de presències, elaboració i modificació de continguts, implantació de les metodologies d’ensenyament, processos d’avaluació, revisions d’exàmens, etc.)

3. Impartir sessions i dur a terme les pertinents correccions d’exàmens pel que fa les assignatures del Bloc General i altres formacions realitzades per l’EFPEM si s’escau.

4. Coordinar la formació continuada dels professors i tutors de l’EFPEM, fent recerca i aportacions en matèria didàctica i pedagògica que generin un procés qualitatiu permanent.

5. Supervisar el procés d’estades formatives dels alumnes de l’EFPEM (Elaboració de la documentació de suport pedagògic per la realització de les pràctiques, assistència, si s’escau, al procés de pràctiques en els centres de formació, coordinació i millora del model de gestió de les estades formatives, coordinació amb els diversos tutors de pràctiques, etc.)

a. Fer el seguiment de l’alumne a través del seu tutor de pràctiques i a través del seu quadern de formació.

b. Supervisar les reunions amb els tutors de pràctiques conjuntament amb el formador – coordinador d’esquí alpí i disciplines associades.

c. Coordinar reciclatges periòdics als tutors de pràctiques pel que fa la pràctica i la teoria de la disciplina en qüestió.

d. Fer un balanç final de les pràctiques en base als fulls de valoracions dels alumnes i informar-ne als tutors.

6. Participar en la selecció del personal eventual docent de l’EFPEM.

7. Participar en l’elaboració de les estructures de formació i dels continguts publicats al BOPA de les diverses formacions realitzades per l’EFPEM.

8. Elaborar i coordinar el calendari anyal de formacions de l'EFPEM.

9. Supervisar i preveure el material pedagògic utilitzat per  l'EFPEM.

10. Participar en el manteniment i ampliació de la pàgina web de l'EFPEM i d’altres plataformes educatives que es puguin crear en el futur.

11. Explicar l’estructura de l’EFPEM en centres escolars públics o privats o en esdeveniments o jornades de caire educatiu.

12. Participar en el control, gestionar i fer l’anàlisi de les valoracions sobre els diferents cursos per part d’alumnes i formadors de l’EFPEM.

13. Atendre els alumnes de l’EFPEM abans, durant i després del procés de formació en qualsevol aspecte acadèmic.

14. Atendre al públic en absència de l’administratiu.

15. Realitzar les funcions de director durant la seva absència.

16. Dur a terme l’obertura i tancament de l'escola al públic, si s’escau.

17. Dur a terme les tasques que li siguin encomanades pel director del Centre.

Segona i tercera pregunta

“Ja s’ha adjudicat aquesta plaça? En cas afirmatiu, quina és la persona designada i perquè no s’ha publicat encara la resolució al BOPA?”

El 7 de maig del 2015, un cop completat el concurs de mèrits per seleccionar el cap d’estudis de l’EFPEM -dissenyat seguint els processos de selecció que garanteixen l’efectivitat dels principis de publicitat, concurrència, transparència, confidencialitat, igualtat i no discriminació que han de presidir la contractació pública-, el director de l’Escola va proposar al Comitè de Gestió adjudicar la plaça de cap d’estudis al Sr. Jordi Beal Vilaginés. Aquesta resolució es va fer pública a través dels canals habitualment emprats per l’EFPEM: al vestíbul del centre, ubicat a les noves dependències del Centre de Tecnificació Esportiva d’Ordino, i a través de la comunicació directa que es va fer a tots els candidats.

La resolució no s’ha publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra perquè l’EFPEM, com altres organismes amb personalitat jurídica pròpia, no és una entitat sotmesa a la Llei de Funció Pública i, en conseqüència, no segueix els mateixos protocols de funcionament que regeixen els organismes governamentals. En aquest sentit, des del 1996 fins a l’actualitat, cap resolució dels processos de selecció i contractació de personal per cobrir les places que s’han anat creant a l’EFPEM s’ha publicat al BOPA.

El passat 18 de maig, el Sr. Jordi Beal Vilaginés va presentar a l’EFPEM una demanda d’excedència amb reserva de plaça conforme a dret. A fi de no deixar novament vacant la plaça de cap d’estudis el Comitè de Gestió de l’EFPEM va decidir, en la reunió del 29 de juny, després d’haver considerat els informes de la Direcció de l’Escola i del Departament de Formació Professional i Recursos Educatius, cobrir-la mitjançant una comissió de serveis del Sr. Marc Pimienta Finet. Aquesta comissió de serveis té una durada de 3 anys, és efectiva des de l’1 de setembre del 2015 i finalitzarà en data 31 d’agost del 2018.

Sant Julià de Lòria, 12 d’octubre del 2015

Eric Jover Comas

Annex 1

Any 9 Núm. 32 (7 de maig de 1997)

Govern

Contractació de personal

Avís

Per acord de Govern de data de 30 d'abril de 1997 es vol procedir a la contractació d'un/a cap d'estudis per a l'Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya.

Les condicions que es tindran en compte per a l'atribució de la plaça són:

Nacionalitat andorrana

Tenir el títol universitari de segon cicle en educació física i esportiva

Presentar els corresponents títols acreditatius Curriculum vitae amb menció específica de l'experiència docent en educació física i de gestió en el camp de l'esport i documents acreditatius dels llocs on hagi treballat anteriorment

Diploma de nivell B de català, expedit pel Govern, si es posseeix

Domini del castellà, del francès i coneixements de
l'anglès

Les persones interessades han d'adreçar una sol·licitud al Departament de Funció Pública i de Recursos Humans del Govern, edifici administratiu, c. Prat de la Creu, 62-64, d'Andorra la Vella, acompanyada del curriculum vitae amb menció expressa dels llocs on s'ha treballat anteriorment, dels documents acreditatius, dels certificats d'antecedents penals i mèdic oficial d'Andorra i còpia del passaport, dins el termini màxim de 15 dies a partir de la data de publicació d'aquest edicte al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, comptats segons el que disposa l'article 131 del Codi de l'Administració.

Les persones que optin a aquesta plaça han de presentar-se a les proves d'aptitud que se celebraran a les dependències de la Prada Casadet, Andorra la Vella, els propers dies: Dijous, 12 de juny A les 9 hores Prova cultural i prova lingüística A les 15 hores

Prova professional específica Divendres, 13 de juny

Entrevista i exposició oral per a tots els candidats Eximent: tota persona que disposi del diploma acreditatiu del nivell B de català, expedit pel Govern, o bé de la llicenciatura en filologia catalana, queda exempt de la prova lingüística. Les persones que quedin contractades i que no posseeixin el nivell B de català, expedit pel Govern, hauran d'obtenir-lo durant el primer any acadèmic del seu exercici professional.

A l'Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya, situat a l'edifici Crèdit Centre, c. Bonaventura Armengol, 6-8, es facilitarà la informació i els aclariments complementaris.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 30 d'abril de 1997.

Marc Forné Molné                                                                
Cap de Govern

Annex 2

Acta de reunió del Comitè de gestió de l’EFPEM

Data: 30 de gener del 2009

Lloc: Ministeri d’Educació, Formació Professional, Joventut i Esports

Hora: 10.00 hores

Assistents

Sra. Roser Bastida, ministra d’Educació, Formació Professional, Joventut i Esports

Sra. Esther Rabasa, directora del Departament de Formació Professional i Desenvolupament Educatiu

Sr. Josep Maria Areny, director del Departament d’Inspecció General i Control de Qualitat

Sr. Víctor Filloy, secretari d’Estat de Joventut i Esports

Sr. Marc Hortoneda, actuant com a secretari del Comitè de Gestió de l’EFPEM

Ordre del dia

1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la sessió de l’11 de juliol del 2008.

2. Informació sobre la dimissió del Sr. Josep Maria Pantebre, director de l’EFPEM i proposta de nova direcció.

3. Torn obert de paraules.

Desenvolupament de la reunió

La Sra. Roser Bastida saluda a tots els membres i excusa l’absència del Sr. Xavier Jiménez. Tot seguit llegeix l’ordre del dia i s’inicia la sessió abordant el primer punt.

1. Es llegeix l’acta de la sessió de l’11 de juliol del 2008 que s’aprova per assentiment.

2. La Sra. Roser Bastida informa que el Sr. Josep Maria Pantebre va presentar per escrit la dimissió del seu càrrec el passat 5 de desembre. Explica que feia temps que el Sr. Josep Maria Pantebre no es trobava a gust amb les directrius del ministeri. Per aquesta raó va acceptar la dimissió que es va fer efectiva el passat 31 de desembre.

L’article 3 de la Llei de creació de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya, de 14-12-95, publicada al BOPA núm. 6 de data 17/01/1996 estipula que:

“L’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya està formada per un director nomenat pel ministeri competent i pels professors que imparteixen les classes de formació permanent o temporal i s’ocupa d’organitzar, d’acord a les necessitats del país, aquells cursos de formació que siguin necessaris de manera puntual o continuada. Tot el personal adscrit a l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya depèn del ministeri competent.”

En compliment d’aquesta normativa, la Sra. Roser Bastida proposa que el Sr. Francesc Poujarniscle ocupi el lloc de director de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya. La seva trajectòria com a cap d’estudis ha estat seriosa i a més, és un bon coneixedor de l’escola.

El Sr. Poujarniscle rebrà un salari base equivalent a 310 punts al qual s’ha d’afegir els triennis que li corresponen.

La Sra. Roser Bastida comenta que quan es va crear l’EFPEM els treballadors de l’escola estaven equiparats a nivell salarial a la resta de càrrecs del ministeri encarregat de l’educació. Actualment els sous dels treballadors fixes de l’EFPEM han quedat desfasats en comparació als salaris de l’administració. Per aquest motiu, la ministra encarrega a la Sra. Esther Rabasa que faci una proposta d’equiparació dels salaris dels 3 treballadors fixes de l’EFPEM amb els salaris que perceben els funcionaris de l’administració que ocupen llocs similars.

Tot seguit, es discuteix de la necessitat de donar un nou impuls a l’EFPEM que s’ha centrat principalment en el desenvolupament de les formacions relacionades amb els esports de muntanya. Ara caldria estendre com ho preveu la normativa el seu àmbit d’actuació a la formació dels professionals d’altres esports.

Tot seguit, es demana al Sr. Francesc Poujarniscle que prengui part a la reunió. La Sra. Roser Bastida com a presidenta i en nom del Comitè de Gestió li dóna la benvinguda i el felicita pel seu nou càrrec.

El Sr. Francesc Poujarniscle dóna les gràcies a tots els membres del Comitè de Gestió, agraeix la confiança que li dipositen i comenta que està il·lusionat amb el seu nou càrrec.

Acords

1. S’aprova l’acta de l’11 de juliol del 2008

2. Es nomena el Sr. Francesc Poujarniscle coma nou director de l’EFPEM

3. S’acorda equiparar els sous dels treballadors de l’EFPEM amb els de l’Administració general.

La presidenta aixeca la sessió, de la qual com a secretari estenc aquesta acta.

Annex 3

Butlletí Oficial

Data publicació: 14/01/96                                                   
Número publicació: 6                                                          
Any publicació: 8                                                                  
Data document: 14/01/96

Organisme: 01.2 Lleis

Sumari: Llei de creació de l'Escola de Formació de Professions Esportives i de muntanya, de 14-12-96

Llei de creació de l'Escola de Formació de Professions Esportives i de muntanya

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 14 de desembre de 1995 ha aprovat la següent:

Llei de creació de l'Escola de Formació de Professions Esportives i de muntanya

Exposició de motius

L'augment de les modalitats esportives practicables al nostre país ha potenciat la creació de clubs, associacions i federacions per a la pràctica dels nombrosos esports i, ensems, l'afluència de turistes que sol·liciten la iniciació i la pràctica d'alguns d'aquests esports.

Aquesta afluència turística gradual que durant molt de temps s'ha pogut observar, especialment pel que fa a la pràctica de l'esquí alpí, s'ha multiplicat i diversificat en els darrers anys amb la pràctica de molts altres esports (muntanyisme, esquí de fons, escalada, bicicleta tot terreny, etc.).

La pràctica de qualsevol disciplina esportiva aconsella, per a la seguretat i la integritat dels practicants, que les persones que es dediquin ocasionalment o de forma continuada a l'ensenyament de la disciplina, ja sigui en el marc d'una federació, d'un club o bé d'una associació o amb caràcter més professional, tinguin els coneixements tècnics i pedagògics suficients.

D'altra banda, el potencial turístic que comporta la pràctica d'aquestes disciplines aconsella igualment que l'ensenyament es faci amb seriositat i bon nivell.

La present Llei pretén crear un marc, per a la formació de les persones que es vulguin dedicar a l'ensenyament de les disciplines esportives, que permeti que els que s'hi dediquen, puguin impartir el seu ensenyament amb les corresponents tècniques pedagògiques i els coneixements mínims indispensables de seguretat.

Els sistema emprat en la creació d'una escola de professions esportives dependent del Govern pretén assentar la base del que en el futur pot arribar a ser una gran escola de professionals de disciplines esportives on, a més del Govern, hi puguin participar totes les entitats afectades per la pràctica dels esports de muntanya. La prudència, però, ha aconsellat que en la seva primera fase l'Escola de Formació de Professions Esportives i de muntanya sigui flexible i realitzi la seva tasca formadora en el moment en què les necessitats del país ho aconsellin per a cada disciplina i de la manera menys onerosa possible per a les arques de l'Estat.

Article 1

Es crea l'Escola de Formació de Professions Esportives i de muntanya (EFPEM) que té per funció:

1. La formació teòrica i pràctica, mitjançant l'organització dels corresponents cursos temporals o permanents de formació o de reciclatge, dels monitors i entrenadors d'esport, dels responsables tècnics i administratius de federacions i associacions o clubs, animadors d'activitats esportives de lleure, àrbitres i/o jutges.

2. La creació de documentació didàctica i la investigació pedagògica i científica.

3. L'intercanvi i la col·laboració amb institucions similars a l'estranger.

4. L'organització de col.loquis, congressos i manifestacions.

5. En general, tota activitat destinada a la promoció de l'educació física i l'esport en el seu vessant pedagògic.

Article 2

L'Escola de Formació de Professions Esportives i de
muntanya té personalitat jurídica pròpia, amb capacitat d'obrar, i depèn directament del ministeri titular del Departament d'Educació.

Article 3

L'Escola de Formació de Professions Esportives i de muntanya està formada per un director nomenat pel ministeri competent i pels professors que imparteixen les classes de formació permanent o temporal i s'ocupa d'organitzar, d'acord a les necessitats del país, aquells cursos de formació que siguin necessaris de manera puntual o continuada.

Tot el personal adscrit a l'Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya depèn del ministeri competent.

Article 4

Per al compliment dels seus fins, l'Escola de Formació de Professions Esportives i de muntanya s'autofinança i compta amb els recursos següents:

a) Els ingressos que percebi per l'impartiment dels cursos de formació i reciclatge de cada alumne.

b) Aquells béns, drets i recursos que obtingui i adquireixi en el futur en l'exercici de les seves activitats.

El ministeri titular del Departament d'Educació ha d'elaborar i aprovar, per a cada exercici, el projecte de pressupost que ha de ser sotmès a la consideració del Govern i del Consell General, per a la seva aprovació, si escau.

El pressupost ha de contenir, en partides separades, les despeses de funcionament, les d'inversió i millores i les previsions d'ingressos, d'acord amb allò que preveu la Llei general de les finances públiques.

A la finalització de cada exercici, el director ha d'establir la memòria i liquidació pressupostària corresponent que ha de tramitar, a través del ministeri titular del Departament d'Educació, al Govern i al Consell General, per a la seva aprovació.

Article 5

La formació necessària per a l'exercici de la professió esportiva s'articula de la forma següent:

Formació de base que comprèn aquelles matèries comunes a tots els esports i que s'ha d'impartir mitjançant l'organització de cursos de manera temporal o continuada.

Formació específica per a cada professió esportiva, que s'ha d'impartir mitjançant cursos que es realitzen en funció de les necessitats i que poden ser complementats amb l'exercici de la professió durant un mínim de temps segons l'especialitat de què es tracti.

Article 6

El seguiment de la formació i la superació de les proves d'aptitud corresponents a les matèries comunes i específiques se sanciona amb el corresponent diploma oficial d'aptitud lliurat, a través de l'Escola de Formació de Professions Esportives i de muntanya, pel Cap de Govern.

Article 7

Els diplomes tenen una validesa temporal, variable segons l'esport, que pot ser prorrogada si se superen els cursos de reciclatge de cada especialitat.

Article 8

Els diplomes s'estructuren segons l'esport, en graus diferents, que permeten al posseïdor iniciar-se i formar-se en l'esport de què es tracti fins a un determinat nivell.

Article 9

El Govern per via reglamentària, estableix els nivells i graus dels diplomes i les matèries obligatòries i optatives que han de formar part del tronc comú i aquelles que han de formar part de cada especialitat esportiva.

Igualment i a través del ministeri competent, ha d'establir convenis de reconeixement de diplomes. També pot, després de consultar l'Escola de Formació de Professions Esportives i de muntanya, validar els diplomes d'aquells professionals d'esports minoritaris dels quals l'Escola de Formació de Professions Esportives i de muntanya no organitzi cursos de formació.

Disposició final primera

La present Llei deroga totes les disposicions dictades amb anterioritat que s'oposin al seu contingut.

Disposició final segona

S'encomana al Govern la confecció dels reglaments a què fa referència la present Llei i aquells altres necessaris per a la seva aplicació.

Disposició final tercera

La present Llei entra en vigor als quinze dies de la seva publicació.

Casa de la Vall, 14 de desembre de 1995

Josep Dalleres Codina                                                          
Síndic General

Nosaltres els Coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

La subsíndica general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a la repercussió econòmica de les estades esportives al Centre de Tecnificació d'Ordino, publicada en el Butlletí del Consell General núm. 24/2015, de data 29 de juny.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

Resposta a les preguntes formulades al Govern (amb núm. de registre 0686) pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal el 29 de juny del 2015 en relació amb les estades esportives al Centre de Tecnificació d’Ordino.

1. Quins ingressos van suposar les cinc estades estrangeres del 2011, les sis del 2012, les vuit del 2013 i les deu del 2014 i a quins clubs o entitats corresponien? De totes aquestes estades per part de clubs o entitats estrangeres, quantes d’elles van esdevenir per primer cop al país des del 2011 i quantes ja eren clubs o entitats estrangeres que ja venien regularment al país amb antelació al 2011?

El Centre de Tecnificació Esportiva d’Ordino (CTEO) ha estat dissenyat i pensat amb l’objectiu de millorar la pràctica de l’esport de competició del nostre país, perquè ajuda a potenciar els programes de tecnificació esportiva i d’alta competició de les federacions esportives i facilita les eines necessàries per assolir l’alt rendiment esportiu amb l’objectiu que el nostre esport sigui més competitiu a escala internacional.

La construcció dels equipaments esportius i dels diversos serveis que inclou el Centre de Tecnificació estan pensats prioritàriament per donar resposta a les necessitats dels esportistes del nostre país, sense oblidar el potencial que presenta l’entorn d’Ordino i la xarxa esportiva andorrana per acollir estades esportives i poder compartir experiències amb esportistes i tècnics d’altres països, que també ens ajudarà a millorar el nostre nivell tècnic i esportiu.

Així doncs, s’hi ha instal·lat l’EFPEM i les federacions en el si del CTO per crear sinèrgies entre tots aquests actors del món esportiu.

Cal destacar també que el centre està situat al costat d’un centre educatiu (Escola Andorrana de Secundària d’Ordino), i aquest fet ha permès desenvolupar un projecte educatiu i esportiu (esquí-estudi) que compagina la formació acadèmica obligatòria amb els requeriments de la pràctica esportiva d’alt nivell.

Tot i que l’edifici de serveis del CTEO es va acabar l’octubre del 2012, el camp de futbol es va començar a utilitzar regularment a partir de la primavera del 2011 amb la instal·lació d’uns vestidors prefabricats, fet que va permetre iniciar els entrenaments dels equips de la federació de futbol i els seus clubs afiliats, i es va complementar amb l’inici de les estades esportives. Anteriorment s’hi havia fet només alguna activitat molt puntual.

Les estades esportives que ha acollit el CTEO des de l’any 2011 han tingut lloc durant els períodes de temps en què l’activitat principal de la instal·lació esportiva del camp de futbol ha estat més reduïda, tant en entrenaments com en competicions de la federació de futbol i els seus clubs afiliats.

Les 5 estades esportives corresponent a l’any 2011 van ser les següents:

 

Les 6 estades esportives corresponents a l’any 2012 van ser les següents:

 

Les 7 estades esportives corresponents a l’any 2013 van ser les següents:

 

Les 10 estades esportives corresponents a l’any 2014 van ser les següents:

 

Així doncs, de totes les estades esportives estrangeres que s’han fet al camp de futbol del CTEO, 3 corresponen a entitats que havien fet estades o activitats anteriorment a l’any 2011 a Ordino, concretament l’estiu 2010, i 8 corresponen a entitats que no havien fet estades o activitats anteriorment a l’any 2011. Això vol dir que el nombre d’entitats que han fet estades a Ordino durant el període de l’any 2011-2014 no ha deixat d’augmentar: el 2011, amb una nova activitat, a més de mantenir-se les del 2010; el 2012, amb una nova activitat, a més de mantenir-se les del 2011; el 2013, van tenir lloc dos noves activitats, amb el manteniment de les del 2012; pel que fa al 2013, hi va haver tres noves activitats, i es van mantenir totes les activitats del 2014 menys una. De les vuit noves activitats que es van realitzar a Ordino, cinc són les que van tenir lloc per primer cop al país.

La repercussió econòmica que han suposat les 29 estades des de l’any 2011 al 2014, amb un total de 13.833 participants i 69.663 pernoctacions, sense comptar els acompanyants i espectadors, dels quals no tenim dades certes,  és difícil de valorar, ja que l’estudi i les dades de despesa que té Andorra Turisme corresponen a esdeveniments concrets i caldria una anàlisi detallada per poder disposar de dades específiques. Actualment no es disposa de dades corresponent a les estades esportives dels equips que fan estatges o tornejos a Andorra. Actualment, Andorra Turisme i el Departament d’Estadística estan recopilant aquestes dades, malauradament la mostra no és encara suficient per tenir valors utilitzables. Podríem utilitzar valors que tenim de despesa mitjana de turista/dia, però penso que no seria prou rigorós.

En conclusió, podria contestar que les 69.663 pernoctacions dels participants per 120 € de despesa mitjana de turista i dia van tenir una repercussió econòmica de 8.359.560 € i que tot i no ser l’objectiu número u del CTO, i que aquestes darrers anys no s’ha potenciat el Centre de Tecnificació com a receptor d’estades esportives, atès que encara es trobava en fase de finalització d’alguns espais esportius (concretament, Fase IV - edifici d’atletisme així com de l’equipament tècnic necessari), el nombre d’estades que utilitzen el CTO i, sobretot, el nombre d’usuaris d’aquesta instal·lació no ha parat de créixer. I de ben segur que seguirà fent-ho.

La subsíndica general comunica que el Consell General en la seva sessió del dia 9 d’octubre del 2015, exercint les competències que li atribueix l’article 133 del Reglament del Consell General, ha aprovat la següent:

Resolució

Atès que l’Organització de les Nacions Unides a la IV Conferència Mundial de 1995 ja va reconèixer que la violència de gènere és un obstacle per aconseguir els objectius d’igualtat, desenvolupament i pau, i que viola i menyscaba el gaudi dels drets humans i les llibertats fonamentals.

Atès que parlar de violència de gènere i de violència domèstica suposa situar-nos davant d’un problema de gran magnitud que engloba múltiples perspectives que requereixen igualment múltiples respostes pluridisciplinàries.

Atès que la prevenció implica donar suport a la implementació de les conclusions convingudes en el 57è període de sessions de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona, a on es va fer un fort èmfasi en la prevenció a través de la promoció de la igualtat de gènere, l’apoderament de les dones i el respecte dels drets humans.

Atès que el Conveni sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, Conveni d’Istanbul, ratificat per aquesta Cambra el gener del 2014, determina que cal implantar les mesures legislatives i preventives per combatre aquest tipus de violència.

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de gener del 2015 va aprovar la Llei 1/2015, del 15 de gener, per l’eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica.

Vist que l’article 20 de dita Llei estableix la creació de la Comissió Nacional de Prevenció de la Violència de Gènere i Domèstica com a òrgan de caràcter polític i tècnic per coordinar i cooperar dins de l’Administració els ministeris i els departaments implicats.

Atès que es considera indispensable la creació de la comissió per assegurar el compliment de la Llei i establir les estratègies necessàries per potenciar la prevenció, la sensibilització i la detecció de la violència de gènere, i totes les altres funcions que la pròpia Llei li encomana.

Atès l’exposat, el Consell General, en la sessió de Debat d’Orientació Política del Govern d’octubre de 2015,

Acorda

Encomanar al Govern:

- Que desenvolupi les accions necessàries per a la creació de la Comissió Nacional de Prevenció de la Violència de Gènere i Domèstica durant l’any 2016.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 9 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

La subsíndica general comunica que el Consell General en la seva sessió del dia 9 d’octubre del 2015, exercint les competències que li atribueix l’article 133 del Reglament del Consell General, ha aprovat la següent:

Resolució

Atès que la biotecnologia és el conjunt de disciplines o ciències que tenen per objectiu l'estudi dels éssers vius o parts dels éssers vius per tal d'obtenir-ne béns i serveis.

Atès que l’aparició d’empreses en el camp de la biotecnologia ha augmentat a nivell mundial de forma molt considerable, i l’interès per establir-se a Andorra també.

Atès que a Andorra l’obertura econòmica ha facilitat l’establiment dels bancs de sang i de teixits, i que la sang de cordó umbilical ofereix moltes possibilitats en la recerca terapèutica.

Atès que les aplicacions del progrés cientificotecnològic i les conseqüències que genera el desenvolupament de la seva activitat ens situen en una nova esfera no exempta de riscs.

Vist que la memòria d’activitat del Comitè  Nacional de Bioètica d’Andorra de l’any 2014 es destaca que s’ha redactat un document de “Proposta urgent d’actuació”, adreçat al Govern, proposant l’adhesió al tractat del Conveni Europeu sobre Biomedicina i Drets Humans del Consell d’Europa, Conveni d’Oviedo, i als seus protocols addicionals sobre Clonatge Reproductiu i sobre Recerca Biomèdica.

Vist que la legislació a Andorra ha d’establir quins són els límits d’actuació en temes tant sensibles com els assajos clínics o els testos genètics amb les màximes garanties.

Atès que es considera indispensable la regulació de la matèria per oferir seguretat jurídica a les empreses que es dediquin a la biotecnologia.

Atès l’exposat, el Consell General, en la Sessió de Debat d’Orientació Política del Govern d’octubre de 2015,

Acorda:

Encomanar al Govern:

- Que es signi el Conveni Europeu sobre Biomedicina i Drets Humans del Consell d’Europa (altrament anomenat Conveni d’Oviedo) i dels seus Protocols addicionals que cregui convenient sense obviar especialment el que tracta del Clonatge Reproductiu.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 9 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

La subsíndica general comunica que el Consell General en la seva sessió del dia 9 d’octubre del 2015, exercint les competències que li atribueix l’article 133 del Reglament del Consell General, ha aprovat la següent:

Resolució

La crisi financera i bancària generada per la nota del FinCEN americà amb BPA va posar de relleu el risc de contagi de la plaça financera andorrana així com d’un possible aïllament internacional d’aquesta.

El fet que el Principat d’Andorra no tingui un banc central, tot i tenir l’Acord monetari amb la UE, situa al país amb un grau superior de risc.

Alhora, el nostre país està lligat al compliment de Basilea III, el que l’obliga a establir les eines necessàries per una millor supervisió i control.

Per tot l’esmentat i perquè tot plegat fa necessari un replantejament del nostre sistema de protecció i de control, i coneixedors que existeixen organismes internacionals financers i bancaris especialitzats,

El Consell General, en la Sessió de Debat d’Orientació Política del Govern d’octubre de 2015,

Acorda

S’encomana al Govern que estudiï la conveniència, d’una banda, de creació d’un banc central andorrà i, d’altra banda, de l’adhesió del Principat d’Andorra a l’FMI (Fons Monetari Internacional) i al BPI (Banc de pagaments internacional) per tal de donar una cobertura de riscos financera a nivell internacional i gaudir d’una supervisió bancària internacional, a fi d’aportar una major seguretat i reduir els riscos sistèmics.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 9 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

La subsíndica general comunica que el Consell General en la seva sessió del dia 9 d’octubre del 2015, exercint les competències que li atribueix l’article 133 del Reglament del Consell General, ha aprovat la següent:

Resolució

El nostre país s’ha caracteritzat per un sistema sanitari públic de qualitat per a satisfer les necessitats assistencials bàsiques i d’especialitat, vetllant per la qualitat del servei.

No obstant això, el constant creixement del SAAS (Servei Andorrà d’Atenció Sanitària) i del dèficit descontrolat que en deriva fa del tot necessària la reforma d’aquest ens.

Així, una major optimització dels recursos humans i econòmics permetria la sostenibilitat del sistema sanitari al Principat.

Per tot l’esmentat i perquè estem convençuts que la sanitat pública ha de mantenir la seva eficiència sense alterar la sostenibilitat econòmica del país

El Consell General, en la Sessió de Debat d’Orientació Política del Govern d’octubre de 2015,

Acorda

S’encomana al Govern que treballi amb caràcter prioritari per introduir la necessària reforma del SAAS (Servei Andorrà d’Atenció Sanitària), modificant la seva llei de creació i funcionament i reforçant que el Ministeri de Salut exerceixi el seu rol com a màxima autoritat sanitària del país, en benefici de la sostenibilitat i de la qualitat del sistema.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 9 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

La subsíndica general comunica que el Consell General en la seva sessió del dia 9 d’octubre del 2015, exercint les competències que li atribueix l’article 133 del Reglament del Consell General, ha aprovat la següent:

Resolució

Vivim en una economia globalitzada on malauradament la criminalitat i especialment la criminalitat organitzada és cada cop més sofisticada, interrelacionada i internacionalitzada.

Així són necessaris recursos adients i cada cop més especialitzats per fer-hi front i poder dotar els estats de les eines tecnològiques i humanes necessàries per assegurar la prevenció i la protecció enfront d’aquests delictes que tot sovint fa necessària la cooperació internacional amb òrgans homònims a fi d’assegurar-ne la màxima transparència i eficiència.

Per tot l’esmentat i perquè estem convençuts que un augment dels recursos humans i materials atorgaran una major protecció i probitat del sistema de prevenció i de control de la criminalitat, en concret de l’organitzada,

El Consell General, en la Sessió de Debat d’Orientació Política del Govern d’octubre de 2015,

Acorda

S'encomana al Govern que segueixi endegant les accions necessàries per dotar el Cos de Policia dels mitjans humans i materials necessaris per fer front als nous reptes en matèria de criminalitat i, en concret, en matèria de lluita contra el blanqueig, per seguir mantenint les altes cotes de seguretat ciutadana que ens caracteritzen com a país i garantir l'efectivitat de les reformes normatives ja acomplertes per lluitar contra la criminalitat organitzada.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 9 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

La subsíndica general comunica que el Consell General en la seva sessió del dia 9 d’octubre del 2015, exercint les competències que li atribueix l’article 133 del Reglament del Consell General, ha aprovat la següent:

Resolució

Els treballadors de l’Administració pública tenen una vocació de servei al ciutadà.

Ara bé, tenint en compte la dimensió territorial i de població del nostre país, es fa necessària una adequació de la funció pública a la realitat vigent per una millor sostenibilitat.

Així, una major mobilitat i flexibilitat dels llocs de treball de la funció pública permetrien una optimització dels recursos.

Per tot l’esmentat i perquè estem convençuts de la vocació de servei dels treballadors de l’Administració pública,

El Consell General, en la Sessió de Debat d’Orientació Política del Govern d’octubre de 2015,

Acorda

S’encomana al Govern, tenint en compte la disposició final cinquena de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública que diu “S’encomana al Govern per a què promogui la reforma integral de la funció pública en el termini màxim de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei”, treballi per assolir dita reforma en el termini màxim d’un any, per tal de complir amb aquest mandat.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 9 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

La subsíndica general comunica que el Consell General en la seva sessió del dia 9 d’octubre del 2015, exercint les competències que li atribueix l’article 133 del Reglament del Consell General, ha aprovat la següent:

Resolució

La Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000 ha estat una eina molt útil de regulació i d’ordenament del nostre territori.

No obstant això, la complexitat dels tràmits a assolir per elaborar els plans parcials i els plans especials, dificulta i alenteix la concreció dels projectes.

L’excessiva burocràcia implica voluminosos actes administratius tant per l’administrat com per l’administració.

Per tot l’esmentat i perquè estem convençuts que una simplificació administrativa atorgarà una major eficàcia dels procediments,

El Consell General, en la Sessió de Debat d’Orientació Política del Govern d’octubre de 2015,

Acorda

S’encomana al Govern que treballi per introduir les modificacions escaients, derivades de l’aplicació de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme del 29 de desembre del 2000, per tal de simplificar els procediments i agilitzar els tràmits administratius i posar l’administració més al servei del ciutadà, així com elaborar els reglaments pendents que s’escaiguin.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 9 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

La subsíndica general comunica que el Consell General en la seva sessió del dia 9 d’octubre del 2015, exercint les competències que li atribueix l’article 133 del Reglament del Consell General, ha aprovat la següent:

Resolució

El Consell General, en la Sessió de debat d’orientació política del Govern de 9 d’octubre de 2015,

L’article 72.3, la Constitució recull el principi de transparència com a pilar de l’acció de l’Administració pública.

Per tal de garantir aquest principi i convertir-lo en motor democràtic de participació política i d’eficiència econòmica es fa necessària la creació d’una llei de transparència i d’un servei públic que la faci efectiva.

Una llei de transparència que en garanteixi l’aplicació d’aquest principi al conjunt de l’activitat pública; és a dir, a tots els cossos de l’Administració general, comunal i les societats parapúbliques i participades, inclosos els prestadors de serveis o agents privats implicats en la realització de polítiques públiques, partits polítics i associacions subvencionades.

Aquesta Llei ha de regular la publicitat de l’activitat pública i el dret d’accés dels ciutadans a la informació pública.

Dins del primer àmbit la llei ha d’establir què és la informació pública, de manera que s’esvaeixen dubtes respecte el caràcter d’aquesta informació. En segon lloc es garanteix que aquesta informació, pel seu caràcter públic, s’ha de conèixer. I en tercer lloc es regula la creació de l’òrgan que l’ha de fer conèixer: en aquest cas, el Portal de Transparència, un entorn d’accés a la informació pública.

La Llei haurà de comptar també amb un règim sancionador que s’aplicaria en cas d’incompliment de les obligacions establertes.

El Consell General, en la Sessió de Debat d’Orientació Política del Govern d’octubre de 2015,

Acorda

S’encomana al Govern i als grups parlamentaris l’elaboració d’una Llei de transparència que garanteixi el dret d’accés dels ciutadans a la informació pública definint la informació que ha de ser pública per una banda i creant un entorn de consulta per part dels ciutadans de l’altra.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 9 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

El proper dia 22 d’octubre del 2015, dijous, a les 9.00h, se celebrarà una sessió ordinària del Consell General, amb l'ordre del dia següent:

1- Designació del president i dels membres del Tribunal de Comptes.

2- Preguntes al Govern amb resposta oral, (segons llistat annex).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’octubre del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

Llistat de preguntes al Govern amb resposta oral disponibles per a la sessió del dia 22 d’octubre del 2015

1. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Joan Carles Camp Areny, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 12 d’octubre del 2015, relativa al futur del sector agrícola i ramader del Principat d’Andorra, (Reg. Núm. 1036).

2. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la política retributiva del SAAS, (Reg. Núm. 1037).

3. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa al possible ús futur de l’edifici Sud Ràdio, (Reg. Núm. 1038).

4. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 12 d’octubre del 2015, relativa als costos i condicions de la connexió a Internet del Principat d’Andorra, (Reg. Núm. 1039).

5. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la prioritat de la cartera de la Sra. Olga Gelabert, ministra de Cultura, Joventut i Esports, (Reg. Núm. 1040).

6. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa al cost de reconversió del CIAM o museu de l’aigua a sala d’exposicions, (Reg. Núm. 1041).

7. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa al programa ARA, (Reg. Núm. 1042).

8. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa al camp d’esports d’Aixovall, (Reg. Núm. 1043).

9. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a l’emissió d’euros andorrans, (Reg. Núm. 1044).

10. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a l’estat de la gespa artificial de l’Estadi Nacional, (Reg. Núm. 1055).

11. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la regulació de les aigües d’Andorra, (Reg. Núm. 1056).

12. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a l’incompliment de Govern al que s’estableix en la carta Social Europea, (Reg. Núm. 1057).

13. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la possibilitat pels ciutadans d’obtenir una simulació del càlcul de la pensió de jubilació de la CASS després de l’entrada en vigor de la Llei 18/2014, (Reg. Núm. 1058).

14. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la data de resolució de l’entitat BPA, (Reg. Núm. 1059).

15. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Josep Majoral Obiols, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a la regulació de l’amiant, (Reg. Núm. 1060).

16. Pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 13 d’octubre del 2015, relativa a les informacions publicades al Periòdic d'Andorra el dia 13 d'octubre sobre la manca de resposta per part del Ministeri de Medi Ambient referent a la calefacció dels edificis en normativa amb caldera compartida, (Reg. Núm. 1063).