Ves al contingut. | Salta a la navegació

Sou a: Inici / ca / Newsletters / Butlletí del Consell General / BCG 38/2018, 4 maig 2018

BCG 38/2018, 4 maig 2018

Facebook icon Twitter icon Forward icon

BCG 38/2018

 

 

Butlletí
del
Consell General

Núm. 38/2018

Casa de la Vall, 4 de maig del 2018

SUMARI

 


2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

2.1 Projectes de llei

Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de l’esport del Principat d’Andorra.   

Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei d’ocupació.       

2.2 Proposicions de llei

Tramesa de la Proposició de llei qualificada de relacions laborals, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa d’Afers Socials. 

Publicació del criteri del Govern relatiu a la Proposició de llei de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social.

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.2 Respostes escrites

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives al Decret d’establiment dels serveis mínims durant la vaga de funcionaris convocada pels dies 15 i 16 de març del 2018

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a l’anàlisi dels criteris que permeten establir procediments d’intercanvi automàtic d’informació fiscal amb altres països.    

 

 

 

 

2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

2.1 Projectes de llei

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 4 de maig del 2018, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Pere López Agràs, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de l’esport del Principat d’Andorra. El nou termini finalitza el dia 15 de maig del 2018, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 4 de maig del 2018

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

 

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 4 de maig del 2018, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, del
M. I. Sr. Josep Pintat Forné, president del Grup Parlamentari Mixt, de la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal i de la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei d’ocupació. El nou termini finalitza el dia 28 de maig del 2018, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 4 de maig del 2018

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

 

2.2 Proposicions de llei

Edicte

El síndic general, vist l’acord de la Juntade Presidents de Grup Parlamentari del dia 6 de novembre del 2017, determinant la comissió competent per trametre la Proposició de llei qualificada de relacions laborals,

Disposa

D’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General, trametre l’esmentada Proposició de llei, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades ala Comissió Legislativad’Afers Socials.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 4 de maig del 2018

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

 

Edicte

El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar el criteri del Govern relatiu a la Proposició de llei de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 4 de maig del 2018

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

El Govern ha examinat la Proposició de llei de modificació de la llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, presentada pels consellers d’UL i CGILM adscrits al Grup Parlamentari Mixt; i, d’acord amb el que disposa l’article 103.2 del Reglament del Consell General, manifesta el seu criteri sobre la proposició de llei esmentada, basant-se en les següents

Consideracions

La proposició de llei en qüestió té per objectiu principal estendre fins al 100% la cobertura de baixa per malaltia per als donants d’òrgans en viu. Amb aquesta mesura es persegueix facilitar la donació d’òrgans en viu, eliminant les traves econòmiques per a les persones sanes que volen ser donants d’òrgans i teixits. En aquest sentit, es proposen modificacions en els articles 143, 144, 147 i 148 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social.

Les modificacions inclouen la compensació total de la pèrdua d’ingressos econòmics per part del donant, ocorreguda  com a conseqüència de la interrupció de l’activitat temporal amb motiu de la donació, estenent totes les prestacions econòmiques fins a la cobertura del 100% de la baixa des del primer dia d’hospitalització amb motiu de la donació.

Una disposició transitòria inclosa a la proposició de llei, permet als donants en viu que reben una prestació atorgada abans de l’entrada en vigor de la llei, acollir-se al règim de la nova llei prèvia petició per part del propi donant en un termini de 15 dies naturals. D’aquesta manera s’elimina la discriminació que es podria produir entre assegurats que hagin fet la donació abans de l’entrada en vigor del nou règim i donants que –en virtut de la nova regulació- ja gaudeixin del 100% de la cobertura de la baixa.

El Govern considera que aquesta ampliació de les prestacions econòmiques és pertinent perquè contribueix a fomentar les donacions d’òrgans en vida i, molt especialment, perquè representa un important avanç en l’equitat cap al donant d’òrgans en viu.

En efecte, en un decret del Govern aprovat el 27 de juliol del 2016, es contempla la donació d’òrgans en vida com un acte altruista, que disminueix el temps d’espera per rebre un òrgan i –secundàriament- les despeses en la malaltia del receptor. Per aquest motiu sembla convenient que –per una qüestió d’equitat- el menyscapte econòmic per al donant sigui compensat en la seva totalitat.

A Andorra aquest menyscapte econòmic encara existeix, malgrat els avenços realitzats en els últims anys. Actualment, la Caixa Andorrana de la Seguretat Social cobreix la baixa laboral per donació com una baixa per malaltia comuna, així com el 100% del cost dels tractaments relacionats amb la donació, durant un període mínim d’un any, ampliable en funció de les necessitats mèdiques.

Per tant, la proposició de llei que s’analitza, acabaria de cobrir l’últim aspecte que encara suposa un menyscapte econòmic per als donants, situant així el nostre país a l’avantguarda pel que fa a les prestacions econòmiques que reben els donants en vida.

Cal fer constar que el Principat es troba entre dues realitats molt diferents pel que fa a la cobertura que reben els donants en vida: Mentre que a França es garanteix la neutralitat financera de la donació, atorgant al donant una prestació per incapacitat temporal i oferint una compensació addicional en cas que la prestació per incapacitat temporal no permeti igualar la pèrdua de remuneració; a Espanya el donant no gaudeix de la baixa laboral ni de la prestació corresponent, per la qual cosa es pot veure obligat a sotmetre’s a l’extracció durant el període de vacances o bé a demanar un permís voluntari no remunerat.

En aquest sentit, homologar Andorra amb les millors pràctiques internacionals ha estat una constant d’aquest Govern i de la majoria parlamentària que li dóna suport; tant en l’àmbit de la salut pública com en tots els altres que conformen l’acció de govern. És per aquest motiu que l’Executiu valora molt positivament els objectius de la proposició de llei en qüestió.

Tot i així, el Govern consideraria convenient introduir certes limitacions temporals al pagament de les prestacions econòmiques derivades de la donació, evidentment deixant sempre una porta oberta perquè –amb un criteri mèdic suficientment justificat- es puguin ampliar.

D’altra banda, el Govern creu que cal reconsiderar la inclusió de la donació de teixits en aquesta proposició de llei; ja que la donació de teixits –a diferència de la donació d’òrgans en vida- no requereix d’una baixa per incapacitat temporal i, per tant, no dóna lloc a un menyscapte econòmic per part del donant.

Evidentment, aquestes consideracions podrien ser vehiculades –si les conselleres i consellers generals així ho consideren oportú- per la via d’esmenes a l’articulat i no afecten al plantejament general de la proposició de llei, que el Govern comparteix plenament.

Per tot l’exposat, el criteri del Govern a la proposició de llei de modificació de la llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social és positiu.

 

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.2 Respostes escrites

Edicte

El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives al Decret d’establiment dels serveis mínims durant la vaga de funcionaris convocada pels dies 15 i 16 de març del 2018, publicades en el Butlletí del Consell General número 18/2018, de data 20 de març.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 4 de maig del 2018

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Pregunta escrita al Govern       
(Reg. Núm. 0306)

Pregunta escrita al Govern relativa al Decret d’establiment dels serveis mínims durant la vaga de funcionaris convocada pels dies 15 i 16 de març del 2018. Registre d’entrada número 0306, formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal

Es demana:

Quins criteris tècnics s’han seguit i considerat per establir els serveis mínims a cadascun dels departaments i àrees de l’Administració general? Quins d’aquests departaments i àrees s’han considerat serveis públics essencials i amb quin criteri s’ha establert?

Els representants de la plataforma de sindicats de l’Administració, van comunicar al Govern, en data 13 de març del 2018, les accions previstes per la convocatòria de dos dies de vaga del personal de l’Administració general pels dies 15 i 16 de març del 2018.

Una vegada rebuda aquesta comunicació, el Govern que és a qui correspon garantir el funcionament del serveis públics essencials, va elaborar un Decret per a l’establiment dels serveis mínims durant aquestes dues jornades de vaga, buscant sempre un equilibri entre el dret a la vaga dels treballadors de l’Administració general i el dret dels ciutadans a la prestació de diferents serveis administratius així com el respecte de les llibertats públiques, i especialment la llibertat de circular pel territori nacional i d’entrar i sortir del país.

En aquest sentit, el criteri acordat pel Govern va ser el de garantir el funcionament dels serveis essencials de la comunitat d’acord amb el que preveu l’article 19 de la Constitució.

No obstant, cal tenir present que no hi ha actualment cap norma que reguli les condicions de l’exercici del dret de vaga ni tampoc que defineixi quins són els serveis mínims que s’han de respectar mentre duri la vaga per garantir el funcionament dels serveis essencials de la comunitat, ni quin nivell de serveis mínim seria necessari per donar compliment al mandat constitucional.

Així, el Govern va valorar amb les direccions dels departaments i serveis de l’Administració general, d’acord amb el seu propi criteri tècnic, la necessitat de garantir als ciutadans els serveis públics prestats pels departaments i serveis següents:

- Intervenció General

- Departament de Pressupost i Patrimoni

- Agència Tributària

- Cos de Duana

- Departament d’Afers Bilaterals i Consulars

- Departament d’Afers Socials

- Departament d’Ocupació

- Departament de Justícia i Interior

- Departament de Policia (personal administratiu que no forma part del Cos de Policia)

- Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments (Cos de Bombers i personal administratiu que no forma part del Cos de Bombers)

- Departament d’Institucions Penitenciàries (infermeria, personal administratiu i personal educador)

- Departament de Protecció Civil

- Departament d’Immigració

- Departament de Comerç

- Departament de Transports

- Departament de Turisme

- Departament d’Ordenament Territorial

- Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat

- Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic

- Cos de Banders

- Departament d’Agricultura

- Ensenyament

- Departament de Cultura

- Secretaria d’Estat d’Esports

- Departament de Salut

- Servei de Tràmits

- Departament de la Funció Pública

- Departament de Sistemes d’Informació

En tots aquests departaments i serveis els criteris emprats pel Govern van ser els següents:

- Prestar servei als ciutadans pel que fa a demandes de documentació personal, passaport, permisos de conduir, autoritzacions de residència, documentació de vehicles o altres a l’Administració, com va ser el cas del personal de Tràmits, del Registre Civil, del Registre d’Activitat Econòmica, del Departament de Transports, d’Afers Socials, d’Ocupació i Treball, d’Immigració, de Justícia i Interior, de l’Agència Tributària, d’Intervenció General, de Funció Pública, de Salut, o d’Agricultura, del Cos de Banders i de Medi Ambient i Sostenibilitat.

- Garantir el funcionament del Servei d’Atenció Domiciliària i del Centre d’Acolliment d’Infants La Gavernera.

-Garantir el funcionament de l’Àrea de Medicina Legal i Forense.

- Oferir atenció telefònica als ciutadans en el cas de l’atenció consular que facilita el Ministeri d’Afers Exteriors, o de les demandes relatives al transport escolar que rep el Departament de Sistemes educatius i Serveis Escolars, el personal administratiu de Policia, els operadors telefònics del Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments o el personal de Protecció Civil.

- Garantir l’obertura de determinades instal·lacions públiques de caràcter esportiu, cultural o social com són museus, biblioteques o centres d’autoaprenentatge de català.

- Garantir la lliure circulació pel territori nacional i especialment la llibertat de circular pel territori nacional i d’entrar i sortir del país pel que fa al personal del Cos de Duana.

- Garantir el funcionament administratiu del Centre Penitenciari així com els serveis d’infermeria i d’educació i formació dels interns.

- Garantir determinats serveis interns a l’Administració com els que proveeix el personal del Departament de Sistemes d’Informació a tota l’Administració a nivell de suport informàtic o determinats operaris de manteniment de diferents departaments com els del Ministeri d’Ordenament Territorial pel que fa a viabilitat hivernal o manteniment d’edificis i explotació de  carreteres.

- Garantir l’atenció d’urgències mèdiques i d’extinció i prevenció d’incendis i salvaments per part del personal administratiu i del Cos de Bombers dels diferents parcs.

D’altra banda, pel que fa a Ensenyament i de forma específica als centres escolars el criteri acordat pel Govern va ser el de mantenir els centres oberts per tal de garantir l’acollida dels alumnes així com el servei de menjador per a aquests alumnes.

En aquest sentit als Centres escolars es va preveure la presència d’un efectiu de l’equip directiu a cada centre escolar, un efectiu per cada tres grups de classe pel nivell de maternal, un efectiu per cada quatre grups de classe per altres nivells i un nombre d’efectius per menjador a determinar per les direccions del centre en funció de la seva organització interna. Una vegada acordat per les direccions del centre es va sotmetre a l’autorització del Govern.

Alhora pel nivell de maternal es va acordar un efectiu (col·laboradora educativa) per a cada dos grups de classe, dos adults a l’hora del menjador per cada grup de maternal i una administrativa.

Finalment pels alumnes del Centre de Formació Professional es va garantir un efectiu de l’equip directiu i un efectiu per cada quatre grups de classe, pels alumnes del Centre de Formació d’Adults  un efectiu de l’equip directiu i un efectiu de l’equip docent, per l’Àrea de formació professional continuada, Ocupacional i Reconeixement de l’Experiència Professional un efectiu de l’equip directiu i un efectiu de l’equip docent, i per l’aula taller un efectiu de l’equip directiu, un efectiu educador i un efectiu d’activitats culturals i un efectiu de l’àrea de recursos pedagògics.

Andorra la Vella, 5 d’abril del 2018

Eva Descarrega Garcia                                                     
Ministra de Funció Pública i Reforma de l’Administració

 

Edicte

El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a l’anàlisi dels criteris que permeten establir procediments d’intercanvi automàtic d’informació fiscal amb altres països, publicades en el Butlletí del Consell General número 18/2018, de data 20 de març.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 4 de maig del 2018

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri de Finances                 
Resposta escrita del Govern a la pregunta  
Reg. núm. 0320

Resposta escrita del Govern a la pregunta amb referència Reg. núm. 0320, presentada pel M. I. Sr. Víctor Naudí Zamora, conseller general per SDP i membre del Grup parlamentari mixt, en relació a l’anàlisi dels criteris que permeten establir procediments d’intercanvi automàtic d’informació fiscal amb altres països.

A continuació es transcriu la pregunta en qüestió, amb les respostes del Govern corresponents: 

Pregunta

1. Quin procediment empra el Govern, abans de proposar al Consell General la inclusió d’un país en la llista dels estats amb els quals s’aplica l’intercanvi?

Resposta

La Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal (BOPA, número 77, del 22 de desembre del 2016) implementa al Principat d’Andorra l’estàndard comú de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) de les normes de comunicació i diligència deguda relatives a la informació sobre comptes financers amb la intenció de millorar el compliment fiscal internacional sobre la base de l’intercanvi automàtic recíproc d’informació subjecte a confidencialitat i altres proteccions, incloent-hi disposicions que limiten l’ús de la informació intercanviada i aplicant les lleis i les pràctiques respectives de protecció de dades en el tractament de les dades personals intercanviades. Aquesta Llei va entrar en vigor l’1 de gener del 2017.

La Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal, regula l’intercanvi automàtic d’informació basat en convenis o acords internacionals que estableixin aquest intercanvi automàtic, sempre que apliquin l’estàndard comú de l’OCDE de les normes de comunicació i diligència deguda relatives a la informació sobre comptes financers. Per tant, la Llei preveu que l’Acord multilateral d’intercanvi automàtic d’informació en matèria tributària entre autoritats competents (Multilateral Competent Authority Agreement, d’ara endavant, “MCAA”), constitueixi l’instrument multilateral per al possible intercanvi automàtic d’informació amb els estats que formen part del Conveni multilateral sobre assistència administrativa mútua en matèria fiscal de l’OCDE i del Consell d’Europa (regulat a l’article 6). El Conveni multilateral sobre assistència administrativa mútua en matèria fiscal és resultat del treball conjunt del Consell d’Europa i l’OCDE (d’ara endavant, “Conveni multilateral de l’OCDE”) que va ser ratificat pel Consell General el 28 de juliol del 2016 (BOPA número 46, del 12 d’agost del 2016) i va entrar en vigor l’1 de desembre del 2016.

A més, Andorra va ratificar el 20 d’octubre de 2016 l’Acord entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra relatiu a l’intercanvi automàtic d’informació de comptes financers per millorar el compliment tributari internacional (d’ara endavant “Acord UE”) (BOPA número 67, del 16 de novembre del 2016). Aquest acord que va entrar en vigor l’1 de gener del 2017, té en compte els avenços fets en el marc de la Unió Europea i de l’OCDE en relació amb l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal.

La Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal, estableix que el ministeri de Finances pot concloure acords bilaterals, que el Consell General ha d’aprovar, amb altres estats part del Conveni multilateral de l’OCDE, al marge de l’instrument multilateral que constitueix l’MCAA. L’intercanvi d’informació automàtic amb aplicació d’acords bilaterals requereix igualment que els estats compleixin els requisits exigits en la disposició final primera de la Llei.

La disposició final primera de la Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal, en relació a l’intercanvi automàtic d’informació en aplicació del Conveni multilateral OCDE, estableix el següent: 

“1. El Ministeri de Finances, com a autoritat competent i en aplicació del procediment que estableix l’article 7 de l’MCAA, comunica al Secretariat de l’OCDE, que en coordina l’aplicació, els estats amb els quals té intenció d’intercanviar automàticament informació amb aplicació de l’estàndard comú OCDE de les normes de comunicació i diligència deguda relatives a la informació sobres comptes financers. L’intercanvi automàtic d’informació amb aquests estats es requereix que els estats compleixin els requisits que preveu el mateix MCAA i que es reprodueixen a continuació com a part integral d’aquesta Llei:

a) Que estigui en vigor la legislació necessària per aplicar l’estàndard comú OCDE de les normes de comunicació i diligència deguda relatives a la informació sobre comptes financers, precisament la data d’efecte pertinent en relació amb els comptes preexistents, els comptes nous, i per a l’aplicació o conclusió dels procediments de comunicació i de diligència deguda;

b) Que siguin aplicables un o més mètodes de transmissió de dades compatibles amb el sistema de transmissió de dades emprat pel Principat d’Andorra;

c) Disposar de mesures adequades per garantir la confidencialitat requerida i que es compleixin els estàndards per a la protecció de dades.

Es requereix igualment una valoració de les relacions bilaterals amb el Principat d’Andorra i de l’estabilitat política del país, del respecte pels drets humans i dels principis de l’Estat de dret.

D’altra part també es tindrà en compte que aquests estats permetin l’accés al seu mercat financer a les entitats operadores del mercat financer del país.

2. Addicionalment, al marge de l’instrument multilateral que constitueix l’MCAA, el Ministeri de Finances pot negociar acords bilaterals amb altres estats part del Conveni multilateral OCDE per a l’intercanvi automàtic d’informació amb l’aplicació de l’estàndard comú OCDE de les normes de comunicació i diligència deguda relatives a la informació sobre comptes financers.

L’intercanvi d’informació automàtica amb l’aplicació d’acords bilaterals requereix, també en aquest cas, que els estats compleixin els requisits previstos a l’apartat 1 d’aquesta disposició.

1. La incorporació d’estats a la llista dels estats amb els quals s’intercanviarà automàticament informació en el marc del MCAA com l’adopció d’adopció d’acords bilaterals amb altres estats, requereix en tots els casos, de l’aprovació per part del Consell General, d’acord amb el procediment legislatiu escaient.

[...]”.

Aquest article estableix el règim d’activació bilateral de l’intercanvi automàtic d’informació entre Andorra i estats signataris del Conveni Multilateral OCDE i de l’MCAA. Addicionalment, aquesta disposició final primera preveu que Andorra pugui signar acords bilaterals amb altres estats part del Conveni Multilateral OCDE que prevegin l’intercanvi automàtic d’informació. Finalment, s’estableix que el Ministeri de Finances determinarà amb quins estats es desitja intercanviar informació automàticament, considerant les circumstàncies particulars de les relacions bilaterals.

La Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal va ser modificada per la Llei 29/2017, del 30 de novembre, de modificació de la Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal (BOPA, Núm. 81, 29 de desembre de 2017), i incorpora la llista de les 41 jurisdiccions amb les quals s’intercanviarà automàticament l’any 2018 informació relativa a comptes financers, relativa a l’any 2017, en el marc de l’MCAA.

La llista de 41 jurisdiccions proposades en aquesta modificació legislativa amb les quals Andorra aplicarà l'intercanvi automàtic de comptes financers l’any 2018 amb informació relativa a l’any 2017 es va fer fet tenint en compte els instruments internacionals existents en matèria d'intercanvi d'informació amb finalitats fiscals. Per tant, es va efectuar una valoració de les relacions bilaterals existents entre les diferents jurisdiccions i Andorra, que disposessin de la legislació necessària per aplicar l’estàndard comú de l’OCDE en matèria d’intercanvi automàtic, que s’apliquessin mètodes de transmissió de dades compatibles amb l’emprat per Andorra i que es garantís la confidencialitat i els estàndards de protecció de dades. Aquesta informació es va posar de manifest en la memòria justificativa que acompanyava el projecte de modificació de la Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal.

Per tant, l’any 2018 s’intercanviarà informació automàticament amb les 41 jurisdiccions que figuren a continuació:

- Estats membres de la Unió Europea (Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Xipre, República Txeca, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Alemanya, Gibraltar, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Suècia i Regne Unit).

- Les jurisdiccions que tinguin un acord amb la Unió Europea que preveu l'intercanvi automàtic d'informació (Liechtenstein, Mònaco i San Marino).

En el cas de Suïssa l’intercanvi d’informació s’acorda pel 2019 amb informació de l’any 2018 acceptant la seva proposta. El Cap del Departament Federal de Finances de la Confederació Suïssa va fer arribar una carta al Ministre de Finances del Principat d’Andorra l’11 de maig del 2016, on exposava que Suïssa tenia en vigor legislació que desenvolupa l’intercanvi automàtic, el Conveni multilateral sobre assistència administrativa mútua i el MCAA. Addicionalment, concloïa que Suïssa disposava de les bases legals necessàries per implementar l’intercanvi automàtic i convidava al diàleg a Andorra per tal d’introduir l’intercanvi automàtic entre les dues jurisdiccions el 2019. Es va proposar signar una Declaració conjunta entre el Consell Federal de Suïssa i el Govern del Principat d’Andorra per posar de manifest la intenció entre ambdós jurisdiccions d’introduir de manera recíproca l’intercanvi automàtic d’informació de comptes financers en matèria fiscal basat en l’Estàndard comú de comunicació de l’OCDE relatiu a la informació sobre comptes financers i els Comentaris al respecte, a partir de l’any 2018 (primera transmissió de dades el 2019).

Les jurisdiccions amb les quals hi ha en vigor un Acord d'Intercanvi d'Informació Tributària (TIEA) i que no estan incloses en els grups anteriors (Argentina, Austràlia, Illes Fèroe, Groenlàndia, Islàndia, Noruega, Sud-àfrica i Corea del Sud); i

- Les jurisdiccions amb les quals hi ha en vigor un Conveni per evitar la doble imposició (CDI) i que no estan incloses a la llista anterior (Emirats Àrabs Units).

El marc de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea relatiu a l’intercanvi automàtic d’informació sobre comptes financers per millorar el compliment fiscal internacional, ja preveu, entre d’altres, que l’intercanvi automàtic s’apliqui amb tots els estats membres de la Unió Europea de manera recíproca.

Per tant, per incloure les jurisdiccions esmentades que no són part de l’Acord UE es va redactar un informe que incloïa informació relacionada amb les bases legals de la implementació de l'Intercanvi d'Informació Automàtic (AEOI) al país, el marc legal per a la protecció de dades i la confidencialitat mantinguda a la jurisdicció i els mètodes utilitzats per a la transferència de dades per a les finalitats de l'AEOI. Així, es van incloure mitjançant la Llei 29/2017, del 30 de novembre, de modificació de la Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal, les jurisdiccions que són part de l’acord entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra relatiu a l’intercanvi automàtic d’informació de comptes financers per millorar el compliment tributari internacional, les que tenen ratificat i en vigor un acord d’intercanvi d’informació tributària amb el Principat d’Andorra i, per últim, aquelles que tenen ratificat i en vigor un conveni per evitar les dobles imposicions amb una clàusula d’intercanvi d’informació en matèria fiscal.

La Llei 30/2017, del 30 de novembre, de modificació de la Llei 19/2016, del 30 de novembre, intercanvi automàtic informació en matèria fiscal (BOPA, Núm. 81, 29 de desembre de 2017) incorpora la llista de les 32 jurisdiccions amb les quals s’intercanviarà automàticament l’any 2019 informació relativa a comptes financers relativa a l’any 2018, en el marc de l’MCAA. Aquestes jurisdiccions són les següents:

- Estats del G20 (República de l’Índia, Mèxic, Canadà, República Popular de la Xina, Indonèsia, Japó, Federació Russa i Aràbia Saudita), països membres de l’OCDE (Xile, Israel i Suïssa) i països membres del Global Forum on Tax Transparency (República de Colòmbia, Costa Rica, Kuwait, Malàisia, Uruguai)

- Estats i territoris que disposen de places financeres d’importància sectorial o regional (Illes Bermudes, Illes Verges Britàniques, Illes Caiman, Guernsey, Illa de Man, Jersey, Montserrat. Seychelles, Illes Turks i Caicos, Antigua i Barbuda, Illes Cook, Curaçao, Grenada, Maurici, Saint Vicent i les Grenadines)

L'elecció de diversos territoris del Regne Unit (Illes Bermudes, Illes Caiman, Illes Turks i Caicos, Illes Verges Britàniques, Montserrat, Guernsey, Illa de Man i Jersey), un territori autònom del Regne dels Països Baixos (Curaçao), una estat d'Amèrica central (Costa Rica), diversos estats insulars del Carib (Antigua i Barbuda, Grenada, Saint Vicent i les Grenadines), dos estats insulars de l'oceà Índic (Maurici i Seychelles), un estat insular del Pacífic (Illes Cook), Malàisia, Kuwait, Colòmbia i Uruguai, s'explica pel fet que aquests països i territoris són considerats com a centres financers d'importància sectorial o regional, a causa de factors d’implantació o localització atractius. Moltes d'aquestes jurisdiccions han experimentat una forta pressió internacional, en particular per part dels Estats del G20, l'OCDE i la UE. Avui, aquestes jurisdiccions lluiten per adaptar els seus mercats financers a les normes internacionals

Per tant, per incloure les jurisdiccions esmentades en la memòria del projecte de modificació de la llei es va inclooure informació relacionada amb les bases legals de la implementació de l'Intercanvi d'Informació Automàtic (AEOI) al país, el marc legal per a la protecció de dades i la confidencialitat mantinguda a la jurisdicció i els mètodes utilitzats per a la transferència de dades per a les finalitats de l'AEOI.

El Global Forum on Tax Transparency va acordar el juny de 2015 que, per facilitar la decisió de cada jurisdicció sobre els socis amb qui intercanviar informació automàticament, el Grup d’AEOI duria a terme un procés multilateral en forma d'un mecanisme preliminar per avaluar la seguretat i la protecció de dades per a l’AEOI. Segons aquest mecanisme, cada jurisdicció que es compromet a implantar l'AEOI va realitzar una avaluació preliminar dels seus mecanismes de confidencialitat i protecció de dades, abans de les revisions exhaustives de la implementació de la norma AEOI. El resultat constitueix un informe elaborat per un grup d'experts, a més d'incorporar l'aportació d’altres jurisdiccions. El mecanisme és diferent per a les jurisdiccions que han optat per intercanvis no recíprocs. Certament, entre les jurisdiccions amb les quals s’aplica l’AEOI, s’inclouen algunes que no són recíproques, és a dir, que han escollit enviar informació de comptes financers de manera automàtica però que no desitgen rebre informació. Aquestes jurisdiccions no han dut a terme l’avaluació del Global Fòrum relativa a la seguretat i la protecció de dades per a AEOI ja que al realitzar un intercanvi no recíproc van passar una avaluació alternativa. D’altra banda, figuren jurisdiccions que no han superat l’avaluació realitzada pel Global Fòrum relativa a la seguretat i la protecció de dades per a l’AEOI. Aquestes jurisdiccions tenen requerit un pla d’acció en relació a la confidencialitat i la protecció de dades amb finalitats de l’AEOI. Per tant, amb aquestes jurisdiccions es recomana l’intercanvi d’informació en una base temporal no reciproca fins que implementin el pla d’acció i es dugui a terme una revisió de seguiment. Per tant, ja que aquestes jurisdiccions encara no compleixen totes les condicions per a un intercanvi d'informació recíproc, l’OCDE recomana que a falta d'un progrés clar en el termini establert, l’intercanvi es faci provisionalment de manera no recíproca, és a dir, que Andorra no proporcioni cap informació del comptes de manera automàtica i l’altra jurisdicció sí ho proporcioni en aquest període.

El Global Forum on Tax Transparency està duent a terme una avaluació sobre la legislació d’AEOI, Legislative Assessment. En primer lloc s’ha avaluat els països early adopters (primer intercanvi l’any 2017 amb informació de l’any 2016) i després s’està procedint amb la resta de jurisdiccions. Encara s’està en una fase inicial i per tant, no s’han extret conclusions definitives ja que encara no han finalitzat totes les avaluacions de les jurisdiccions anomenades early adopters i que l’examen s’ha focalitzat en els comptes exclosos i les institucions financeres que no han de reportar. Per tant, en una fase mes avançada s’establirà si la legislació vigent de cada jurisdicció compleix amb els estàndards de l’OCDE i si s’han d’adreçar les recomanacions i disposicions no conformes amb l’estàndard. Aquesta informació, així com l’esmentada al paràgraf anterior va ser inclosa en les respectives memòries que acompanyaven els respectius projectes de modificació de llei d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal i que introduïa les llistes de jurisdiccions amb les quals s’intercanviarà automàticament informació.

L’extensió proposada en la xarxa de socis d’intercanvi automàtic d’informació és necessària i pertinent. Permet a Andorra complir amb els compromisos internacionals adoptats. Proposar d’ampliar la xarxa d’Estats i territoris socis d’Andorra en el marc de l’intercanvi automàtic d’informació concorda amb l’estratègia d’aplicar normes internacionals en matèria financera i fiscal, com també, reforça la reputació i la integritat de la plaça financera andorrana així com millora la seva competitivitat a escala internacional.

2. Més concretament, com es duen a terme avaluacions sobre el respecte pels drets humans i dels principis de l’estat de dret?

Resposta

L’organització internacional encarregada de dur a terme avaluacions sobre el respecte dels drets humans és l’Organització de Nacions Unides, que a partir de la Declaració Universal i d’acord amb el pla de treball traçat per la Comissió de Drets Humans, va iniciar la construcció d’un sistema universal de protecció dels drets humans basat en tres pilars:

a) La formulació o reconeixement jurídic precís dels drets humans en textos legals, particularment declaracions i tractats internacionals.

b) El foment o la promoció dels drets humans per mitjà de diverses accions, com la difusió, l’educació en drets humans i, més recentment, la incorporació dels drets humans al concepte de “desenvolupament” i, per tant, a tota la labor de l’organització en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament.

c) L’establiment de mecanismes institucionalitzats de garantia i protecció internacional, en forma d’òrgans i procediments de control de diferent tipus, a exclusió de la via jurisdiccional.

Ara bé, les decisions emeses pel Comitè de Drets Humans de Nacions Unides no són vinculants i a més, no publica una “llista negra” de països que no respecten els drets humans.

Per tant, Andorra, en matèria d’intercanvi automàtic d’informació fiscal segueix les directrius que emet el Global Forum on Tax Transparency, organisme dependent de l’OCDE que s’ha convertit en clau per a la determinació dels estàndards a seguir en l’elaboració i l’aplicació de les normes internacionals en matèria d’intercanvi d’informació fiscal entre estats. Aquest organisme elabora, interpreta i actualitza aquests estàndards i n’assegura la implantació a tots els estats a través de la monitorització i la realització d’avaluacions mútues (peer reviews) en un procés d’àmbit global.

3. Quin és el protocol que ha establert el ministeri de Finances per a dur a terme el control que li va encomanar l’apartat 5 de l’article 11 de la llei 30/2017 que modifica la disposició final primera de la Llei 19/2016?

Resposta

La Llei 30/2017, de modificació de la Llei 19/2016, d’intercanvi automàtic en matèria fiscal incorpora la previsió que es pot suspendre l’intercanvi automàtic d’informació amb els estats inclosos a les llistes aprovades pel Consell General quan, per qualsevol motiu, no es compleixin tots i cadascun dels requisits que requereix l’apartat 1 de la disposició final primera de la Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal. El Govern ha de dur a terme el control d’aquestes circumstàncies i informar les institucions financeres que no han de comunicar informació relativa als estats concernits. La suspensió de l’intercanvi d’informació serà aplicable, en particular, en els supòsits en què no sigui possible un intercanvi d’informació recíproc i en els supòsits que preveu l’apartat 3 de l’article 7 de l’MCAA, incloent-hi, sense limitar-se, l’incompliment de les disposicions en matèria de confidencialitat i de protecció de dades, la manca per part de l’autoritat competent d’un altre estat de proporcionar a temps la informació apropiada o la definició de la condició de les “entitats” o comptes com a “institucions financeres no obligades a comunicar informació” o com a “comptes exclosos” d’una manera que sigui contrària a l’estàndard comú de l’OCDE de les normes de comunicació i diligència deguda relatives a la informació sobre comptes financers.

Per tant, tenint en compte, per exemple les avaluacions dutes a terme pel Global Forum on Tax Transparency per avaluar la seguretat i la protecció de dades per a l’AEOI. Segons aquest mecanisme, cada jurisdicció que es compromet a implantar l'AEOI va realitzar una avaluació preliminar dels seus mecanismes de confidencialitat i protecció de dades, abans de les revisions exhaustives de la implementació de la norma Aquesta avaluació es realitzada per un grup d'experts i incorpora l'aportació d’altres jurisdiccions. El mecanisme és diferent per a les jurisdiccions que han optat per intercanvis no recíprocs. Certament, entre les jurisdiccions amb les quals s’aplica l’AEOI, s’inclouen algunes que no són recíproques, és a dir, que han escollit enviar informació de comptes financers de manera automàtica però que no desitgen rebre informació. Aquestes jurisdiccions no han dut a terme l’avaluació del Global Fòrum relativa a la seguretat i la protecció de dades per a AEOI ja que al realitzar un intercanvi no recíproc van passar una avaluació alternativa. D’altra banda, figuren jurisdiccions que no han superat l’avaluació realitzada pel Global Fòrum relativa a la seguretat i la protecció de dades per a l’AEOI. Aquestes jurisdiccions tenen requerit un pla d’acció en relació a la confidencialitat i la protecció de dades amb finalitats de l’AEOI. Per tant, amb aquestes jurisdiccions es recomana l’intercanvi d’informació en una base temporal no reciproca fins que implementin el pla d’acció i es dugui a terme una revisió de seguiment. Així, ja que aquestes jurisdiccions encara no compleixen totes les condicions per a un intercanvi d'informació recíproc, l’OCDE recomana que a falta d'un progrés clar en el termini establert, l’intercanvi es faci provisionalment de manera no recíproca, és a dir, que Andorra no proporcioni cap informació del comptes de manera automàtica i l’altra jurisdicció sí ho proporcioni en aquest període.

En conclusió, Andorra segueix les directrius que emet el Global Forum on Tax Transparency. En aquest sentit, tenint en compte les jurisdiccions que intercanvien automàticament en una base no recíproca el ministeri de finances ha emès les comunicacions següents:

- Comunicació 1/2018– Jurisdiccions no recíproques en matèria d’intercanvi automàtic d’informació fiscal incloses en la llista de jurisdiccions amb els quals s’efectua intercanvi automàtic d’informació l’any 2018, sobre comptes financers relativa a l’any 2017, amb l’aplicació de l’estàndard comú OCDE de les normes de comunicació i diligència deguda (s’adjunta com Annex I)

- Comunicació 2/2018– Jurisdiccions no recíproques en matèria d’intercanvi automàtic d’informació fiscal incloses en la llista de jurisdiccions amb els quals s’efectua intercanvi automàtic d’informació l’any 2019, sobre comptes financers relativa a l’any 2018, amb l’aplicació de l’estàndard comú OCDE de les normes de comunicació i diligència deguda (s’adjunta com Annex II).

Aquestes comunicacions s’actualitzaran periòdicament i quan una jurisdicció presenti alguna condició, d’acord amb la disposició final primera de la Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal o que  no sigui possible un intercanvi d’informació recíproc el ministeri de finances ho farà saber mitjançant una comunicació.

Andorra la Vella, 2 de maig del 2018

Jordi Cinca Mateos                                                            
Ministre de Finances

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Butlletí del Consell General

Dipòsit legal: And. 262/94
ISSN 1024-9044