BCG 34/2017, 3 maig 2017

 

Núm. 34/2017

 

2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

2.1 Projectes de llei

Pròrroga al termini per a la presentació de l’informe del Projecte de llei de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 8/2006, del 21 de juny, per la Llei 6/2011, del 28 de juliol i per la Llei 16/2012, del 31 de juliol.      

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS

3.6 Tractats internacionals

Admissió a tràmit i publicació de la Proposta d’aprovació de la ratificació de l’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa relatiu a la millora de la viabilitat de les carreteres nacionals 20, 320 i 22 entre Tarascon-sur-Ariège i la frontera francoandorrana, i obertura del termini de presentació d’esmenes.                

Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 24 d’abril del 2017, relatives al Cos diplomàtic d’Andorra, (Reg. Núm. 524).    

Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 2 de maig del 2017, relatives a les dades d’endeutament i de deutors contingudes a la liquidació de Govern per l’any 2016, (Reg. Núm. 548).        

Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 3 de maig del 2017, relatives a les formacions impartides per la UIFAND als subjectes obligats durant els exercicis 2014-2015 i 2016, (Reg. Núm. 552).   

Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 3 de maig del 2017, relatives a l'assistència mèdica en neurologia i d'atenció als malalts d'Alzheimer, (Reg. Núm. 553).    

4.4.2 Respostes escrites

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la coloració de les aigües dels rius Valira del Nord i del Gran Valira, com a resultat dels treballs d’investigació sobre la contaminació de la Font d’Arinsal.  

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Josep Pintat Forné, president del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la proposta d’Andorra al projecte de text sobre la lliure circulació de mercaderies.          

4.4.3 Preguntes urgents

Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 2 de maig del 2017, relativa a l’enllumenat de l’estadi nacional, amb declaració d'urgència, (Reg. Núm. 0545). 

5- ALTRA INFORMACIÓ

5.3 Altres

Publicació de l’adjudicació del concurs públic nacional per a l’adjudicació de la Secretaria tècnica de la XVIª Sessió de tardor de l’Assemblea parlamentària de l’OSCE que tindrà lloc a Andorra els dies 3, 4 i 5 d’octubre de l’any 2017.    

 

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 de maig del 2017, exercint les atribucions que li confereix l'article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda de la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, presidenta de la Comissió Legislativa de Política Territorial i Urbanisme, prorrogar el termini per a la presentació de l’informe en relació al Projecte de llei de modificació de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 08/2006, del 21 de juny, per la Llei 06/2011, del 28 de juliol i per la Llei 16/2012, del 31 de juliol. El nou termini finalitza el dia 6 de juny del 2017, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 de maig del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 de maig del 2017, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 2 de maig del 2017, sota el títol Proposta d’aprovació de la ratificació de l’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa relatiu a la millora de la viabilitat de les carreteres nacionals 20, 320 i 22 entre Tarascon-sur-Ariège i la frontera francoandorrana i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Tractat Internacional i procedir a la seva tramitació com a tal.

2. D'acord amb els articles 92.2 i 117, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 24 de maig del 2017, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 de maig del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Proposta d’aprovació de la ratificació de l’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa relatiu a la millora de la viabilitat de les carreteres nacionals 20, 320 i 22 entre Tarascon-sur-Ariège i la frontera francoandorrana

Històricament, Andorra ha prioritzat les relacions tradicionals d’amistat i de bon veïnatge que manté amb França, que ha procurat enfortir i aprofundir, i que coneixen d’una evolució i intensificació en diferents matèries.

En l’àmbit de la cooperació bilateral, ambdós estats han reforçat els seus lligams pel que fa a la cooperació a la zona fronterera. Els creixents intercanvis transfronterers entre el nostre país i el departament de l’Arieja, i el consegüent desenvolupament econòmic i turístic de les dos parts, fan que sigui especialment important la seguretat del trànsit a les carreteres nacionals 20, 320 i 22 en direcció a Andorra, sobretot en període hivernal.

Durant aquesta època de l’any, la freqüència dels talls de circulació deguts als riscos naturals imprevisibles que es produeixen en aquest eix viari, i principalment a la part superior, accentua la necessitat de prendre mesures per limitar-los o, millor encara, eliminar-los.

El 12 de desembre del 2016, durant la inauguració del desviament d’Ax-les-Thermes, el primer ministre francès, Bernard Cazeneuve, va expressar al cap de Govern, Antoni Martí Petit, la voluntat de millorar els trams corresponents a les carreteres nacionals 20, 320 i 22 en direcció a Andorra, des de Tarascon-sur-Ariège fins a la frontera francoandorrana. En aquest sentit, el primer ministre francès va anunciar l’elaboració d’un protocol d’itinerari entre l’Estat francès, la regió d’Occitània i el departament de l’Arieja sobre l’acabament de l’ordenament de l’RN20 de l’Arieja, i va fixar com a objectiu signar-lo abans de finals del mes de març. El cost d’aquest projecte va fixar-se en 136,9 milions d’euros, finançats íntegrament per l’Estat francès.

A partir de la trobada a Ax-les-Thermes, el Govern, conscient de la transcendència d’aquesta problemàtica per al benestar dels turistes i per a la prosperitat de l’economia andorrana, va voler participar en les millores de l’RN20 de l’Arieja mitjançant un acord internacional amb França. En aquest Acord, es preveu el cofinançament del programa de millores fins a un pressupost màxim de 21 milions d’euros. Per tant, el projecte global i d’envergadura entre el Principat i França té, a hores d’ara, un cost total de 157,9 milions d’euros.

Aquesta voluntat conjunta es va concretar ràpidament el 22 de març del 2017 amb la signatura per part del cap de Govern i del primer ministre francès a París de l’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa relatiu a la millora de la viabilitat de les carreteres nacionals 20, 320 i 22 entre Tarascon-sur-Ariège i la frontera francoandorrana. Aquell mateix dia es va signar també el Protocol d’itinerari entre França, la regió d’Occitània i el departament de l’Arieja.

L’Acord consta de nou articles.

L’article 1 en defineix l’objecte. L’article 2 fa referència al perímetre de les obres de condicionament i preveu donar prioritat al tractament del corredor d’allaus H2 situat a l’Ospitalet. L’article 3 estableix que la direcció i la propietat de l’obra corresponen al Govern francès.

L’article 4 és fonamental perquè enuncia les modalitats del finançament del programa de millora de la viabilitat de l’accés al Principat lligat als riscos naturals i fixa el seu pressupost en un màxim de 21 milions d’euros, repartits de forma paritària entre les dos parts. Aquest programa s’emmarca dins del projecte global de millora estimat en 157,9 milions d’euros. De la mateixa manera, es preveu sol·licitar fons europeus en el marc del programa Poctefa.

L’article 5 disposa que la contractació de les obres es durà a terme d’acord amb la legislació francesa en matèria de contractació pública, permetent la participació en els concursos a les empreses andorranes en les mateixes condicions que les empreses provinents dels estats membres de la Unió Europea.

L’article 6 determina que per al seguiment i l’aplicació de l’Acord s’estableixen dos comitès paritaris: de pilotatge estratègic i tècnic. En el cas del comitè tècnic, es preveu que es reuneixi simultàniament amb el comitè Sapyra.

Finalment, els articles 7, 8 i 9 n’estableixen les disposicions generals i preveuen l’arranjament de controvèrsies, les modificacions de l’Acord, i la seva entrada en vigor i el període de validesa.

Un cop ratificat, cadascuna de les parts notificarà a l’altra per la via diplomàtica el compliment dels procediments exigits per les seves legislacions nacionals per a l’entrada en vigor de l’Acord, que prendrà efecte el primer dia del segon mes que segueix la data de recepció de l’última notificació escrita.

Ateses les consideracions exposades, s’aprova:

La ratificació de l’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa relatiu a la millora de la viabilitat de les carreteres nacionals 20, 320 i 22 entre Tarascon-sur-Ariège i la frontera francoandorrana.

El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data d’entrada en vigor d’aquest Acord.

Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República francesa relatiu a la millora de la viabilitat de les carreteres nacionals 20, 320 i 22 entre  Tarascon-sur-Ariège i la frontera francoandorrana

El Govern del Principat d’Andorra,

i

el Govern de la República Francesa,

en endavant les «Parts»,

REAFIRMANT el seu profund lligam a les relacions tradicionals d’amistat i de bon veïnatge entre el Principat d’Andorra i França,

CONVENÇUTS de la necessitat d’aprofundir la cooperació bilateral que s’ha mantingut durant molts anys en la seva zona fronterera,

RECONEIXENT la importància que té per al desenvolupament econòmic i turístic de l’Arieja i d’Andorra i per als intercanvis transfronterers millorar la seguretat del trànsit a les carreteres nacionals 20, 320 i 22, especialment en període hivernal,

DESITJOSOS de limitar els riscos de talls de circulació deguts als diferents riscos naturals que es produeixen en aquest eix viari, sobretot en la seva part superior,

CONSIDERANT la voluntat que ha manifestat el Govern del Principat d’Andorra de participar en un projecte global i d’envergadura fora de les seves fronteres,

VISTA la conclusió del Protocol d’itinerari sobre la carretera nacional 20 al’Arieja entre l’Estat, el Conseil régional d’Occitanie i el Conseil départemental de l’Ariège, que defineix un projecte de condicionament entre Tarascon-sur-Ariège i Puymorens, així com les seves modalitats de finançament i el seu calendari de previsions,

VIST l’estudi nivològic d’octubre del 2015 realitzat pel servei de restauració dels terrenys de muntanya (RTM) de l’Arieja i dels Pirineus Orientals, per preparar el dossier de candidatura del projecte SAPYRA, presentat en el marc de la primera convocatòria de projectes del programa europeu POCTEFA 2015-2020,

VIST l’estudi d’oportunitats de juny del 2015, realitzat per la Direcció interdepartamental de carreteres nacionals Sud-Ouest per condicionar àrees de col·locació de cadenes per a la neu, en les carreteres nacionals 20, 320 i 22,

VIST l’estudi d’itinerari sobre la carretera nacional 20, respecte del risc de caiguda de rocs entre Tarascon-sur-Ariège i l’Ospitalet, realitzat pel CEREMA el juny del 2016,

Han convingut el següent:

Article 1.- Objecte

Aquest Acord té per objecte:

• millorar la viabilitat de l’accés al Principat d’Andorra des de Tarascon-sur-Ariège, lligat als riscos naturals, en especial a les allaus;
• definir el pressupost destinat a finançar els estudis i les obres de prevenció dels riscos naturals, com també els terminis de la contribució andorrana;
• establir les modalitats de decisió relatives al programa d’obres, a la jerarquització de les prioritats i al calendari de realització.

Article 2: Perímetre de les obres de condicionament

Aquest Acord fa referència a:

• la carretera nacional 20, entre la sortida de Tarascon-sur-Ariège (rotonda amb la carretera departamental 8) i la intersecció amb la carretera nacional 320, prop de la boca Nord del túnel de Puymorens a l’Ospitalet, el projecte de condicionament de la qual, així com les modalitats de finançament i el calendari de previsions estan definits en el Protocol d’itinerari sobre la carretera nacional 20 a l’Arieja, conclòs entre l’Estat, el Conseil régional d’Occitanie i el Conseil départemental de l’Ariège;
• la carretera nacional 320, des d’aquesta intersecció fins a la cruïlla de la Croisade;
• la carretera nacional 22, entre la cruïlla de la Croisade i la frontera francoandorrana.

Concerneix els estudis previs i les obres de prevenció dels riscos naturals que tenen un impacte sobre la viabilitat de l’accés al Principat d’Andorra, sobretot en període hivernal.

Les Parts acorden prioritzar el tractament del corredor d’allaus H2 situat en el terme municipal de l’Ospitalet.

Article 3.- Propietat i direcció d’obra

La Direcció interdepartamental de carreteres nacionals Sud-Ouest (DIR Sud-Ouest) assegurarà la direcció de les obres, per delegació del ministre del medi ambient, de l’energia i del mar.

Les obres de nova creació o de condicionament romandran propietat de l’Estat francès i seran afectades al gestor, segons escaigui, la DIR Sud-Ouest o l’Office national des forêts (servei de restauració dels terrenys de muntanya – RTM), un cop realitzats els tràmits previs relatius als terrenys (adquisicions o convenis).

Article 4.- Finançament

En el marc del projecte comú i global de millora de l’accés al Principat d’Andorra des de Tarascon-sur-Ariège calculat en 157,9 M€, i considerant el Protocol d’itinerari sobre la carretera nacional 20 al’Arieja, signat separadament entre França i les col·lectivitats territorials, per a condicionaments calculats en 136,9 M€, les Parts convenen:

• cofinançar, de forma paritària, el programa de millora de la viabilitat de l’accés al Principat d’Andorra lligat als riscos naturals, en especial a les allaus, fins a un pressupost màxim de 21 M€;
• que la participació andorrana es repartirà al llarg de 6 anys i de la manera següent: 0,5 M€, el primer any i 2 M€ per any, durant els 5 anys següents, i pagats mitjançant fons concursables;
• que la participació francesa s’aportarà en el marc dels contractes del pla État-Région Occitanie 2015-2020 i 2021-2026, i serà modulada en funció de les necessitats de les operacions i de les disponibilitats pressupostàries, en compliment dels pressupostos plurianuals inscrits en els contractes de plans;
• sol·licitar finançament europeu en el marc del programa POCTEFA.

Article 5.- Normativa aplicable en matèria de contractació pública

La contractació pública necessària per realitzar aquestes operacions depèn del que disposa el Decret núm. 2016-360 del 25 de març del 2016, adoptat en aplicació de l’Ordinació núm. 2015-899 del 23 de juliol del 2015 relativa a la contractació pública.

Les empreses andorranes tindran accés, en igualtat de condicions que qualsevol empresa nacional de la Unió Europea, al conjunt dels procediments de contractació pública en el marc d’aquestes operacions.

Article 6.- Governança

Les Parts acorden:

• crear un comitè de pilotatge estratègic paritari encarregat d’aplicar l’Acord i, en especial, de validar els programes d’estudis i d’obres, a proposta del comitè tècnic;
• crear un comitè tècnic paritari encarregat de preparar les decisions del comitè de pilotatge estratègic i d’assegurar un seguiment de l’aplicació de les seves decisions, especialment pel que fa a la programació i al seguiment dels estudis i de les obres; el comitè tècnic paritari es pot reunir de manera concomitant amb el comitè tècnic del programa de securització dels accessos pirinencs a Andorra (SAPYRA);
• que les decisions es prendran per consens al si del comitè de pilotatge estratègic i del comitè tècnic;
• l’aplicació anticipada d’aquest article, a comptar de la signatura d’aquest Acord.

Article 7.- Arranjament de controvèrsies

Ambdós Parts es comprometen a resoldre, de mutu acord per la via diplomàtica, qualsevol controvèrsia o litigi relatiu a la interpretació o a l’aplicació d’aquest Acord.

Article 8.- Modificacions d’aquest Acord

Aquest Acord pot ser modificat en qualsevol moment per acord entre les Parts. Les modificacions eventuals entren en vigor segons els procediments establerts conjuntament per les Parts.

Article 9.- Entrada en vigor i validesa

Cadascuna de les Parts notifica a l’altra el compliment dels procediments constitucionals requerits, en allò que li concerneix, per a l’entrada en vigor d’aquest Acord, que pren efecte el primer dia del segon mes que segueix el dia de recepció de la segona notificació.

Aquest Acord es conclou per una durada de sis anys. És renovable de manera tàcita per a nous períodes d’un any.

Cadascuna de les Parts el pot denunciar, en qualsevol moment, mitjançant un avís previ de sis mesos, amb una antelació mínima de sis mesos abans de l’expiració de la seva validesa.

En testimoni de la qual cosa, els representants d’ambdós Parts, degudament autoritzats a aquest efecte, han signat aquest Acord i l’han segellat.

París, 22 de març del 2017, fet en dos exemplars, en català i en francès, ambdós textos són igualment fefaents.

Pel Govern del Principat d’Andorra   Antoni Martí Petit Cap de Govern

Pel Govern de la República Francesa   Bernard Cazeneuve Primer ministre

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 de maig del 2017, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 24 d’abril del 2017, relatives al cos diplomàtic d’Andorra i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0524).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 3 de maig del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

A la Sindicatura

El sotasignat, M. I. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per la present m’adreço a V.M.I.S., i d’acord amb el que disposa l’article 129 del capítol 4 del Reglament del Consell General, sol·licito una resposta escrita del Govern en el millor termini, a la pregunta relativa al Cos diplomàtic d’Andorra.

Es pregunta al Govern,

Quants ambaixadors o d’altres representats diplomàtics té Andorra acreditats en l’actualitat a l’estranger, amb indicació del nom, de l’ambaixada assignada i del país a on estan acreditats?

Quina és la despesa efectuada a càrrec dels pressupostos per cada un d’ells des de l’inici de la present legislatura, amb indicació dels costos dels desplaçaments, de l’estància, de les dietes, els salaris o altres gratificacions que els hi hagin estat abonades?

Casa de la Vall, 24 d’abril de 2017

Jordi Gallardo Fernàndez                                               
Conseller general del Grup Parlamentari Liberal

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 de maig del 2017, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 2 de maig del 2017, relatives a les dades d’endeutament i de deutors contingudes a la liquidació de Govern per l’any 2016 i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0548).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 3 de maig del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Molt Il·lustre Senyor,

El sotasignat, Pere López Agràs, conseller general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.

Preguntes que es formulen en relació a les dades d’endeutament i de deutors contingudes a la liquidació de Govern per l’any 2016

MOTIVACIÓ

La liquidació de comptes de l’exercici 2016 del Govern d’Andorra presentava dues dades, al nostre entendre, preocupants, malgrat que des de l’executiu s’hagi remarcat de forma especial el fet d’haver tancat amb superàvit.

En primer lloc, i malgrat el superàvit anteriorment mencionat, l’endeutament registrat ha crescut de forma important, passant de 904,8 milions l’1 de gener del 2016 a 931,12 milions el 31 de desembre. Això representa un increment de 26,32 milions.

En segon lloc la xifra pendent de cobrar per part de deutors reconeguts ha passat de 43,4 milions d’euros a 1 de gener de 2016 a 68,12 milions a 31 de desembre. Això representa un augment de 24,7 milions absoluts i d’un 57% en termes percentuals.

Vist això, demano el següent:

1. A què es deu l’important increment d’endeutament registrat al llarg del 2016?

2. Per què s’ha produït aquest augment si, en canvi, segons s’assegura s’ha aconseguit un superàvit de 22,6 milions?

3. Quins són els motius del fort increment de la xifra pendent de cobrar per part de deutors reconeguts?

4. Per què no es van donar aquestes dades en les compareixences públiques de presentació del tancament de comptes de l’exercici 2016, presidides per un gran triomfalisme per part dels representants de Govern?

Preguntes que hauran de ser respostes, per escrit, en el termini establert reglamentàriament.

Consell General, 2 de maig del 2017

Pere López Agràs                                                                
Conseller general socialdemòcrata                             
del Grup parlamentari Mixt

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 de maig del 2017, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 3 de maig del 2017, relatives a les formacions impartides per la UIFAND als subjectes obligats, durant els exercicis 2014-2015 i 2016 i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0552).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 3 de maig del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

A la Sindicatura

Víctor Naudi Zamora, conseller general d’SDP i president suplent del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, passo a formular les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.

Preguntes que es formulen en relació a les formacions impartides per la UIFAND als subjectes obligats, durant els exercicis 2014, 2015 i 2016.

Motivació

La UIFAND, en el marc de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, té atribuïda la missió d’assegurar formacions de caire tècnic als subjectes obligats.

En la memòria d’activitats del 2014 de la UIFAND es feia esment de les formacions impartides indicant que es pensaven potenciar per als anys a venir.

Per altra banda la memòria d’activitats elaborada per la UIFAND, l’any 2015 permet constatar que no es fa esment del resultat estadístic de les formacions impartides.

Tenint en compte aquestes consideracions es pregunta el següent :

- Quines han estat les formacions impartides per la UIFAND durant els anys 2014, 2015 i 2016 ?

- A quins organismes o subjectes obligats s’han impartit les formacions durant els exercicis 2014, 2015 i 2016?

- Quina ha estat la durada i quantes formacions s’han destinat per a cada un dels organismes o subjectes obligats durant els anys 2014, 2015 i 2016?

En els termes precedents queden formulades les preguntes al Govern que hauran de ser respostes per escrit en el termini establert reglamentàriament.

Consell General, 3 de maig del 2017

Víctor Naudi Zamora                                                        
Conseller general per SDP

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 de maig del 2017, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 3 de maig del 2017, relatives a l’assistència mèdica en neurologia i d’atenció als malalts d’Alzheimer i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0553).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 3 de maig del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

A la Sindicatura

Víctor Naudi Zamora, conseller general d’SDP i president suplent del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, passo a formular les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.

Preguntes que es formulen en relació a l’assistència mèdica en neurologia i d’atenció als malalts d’Alzheimer.

Motivació

Les darreres setmanes s’ha fet públic que els pacients que requereixen els serveis de metges especialistes en neurologia únicament disposarien de l’assistència de dos especialistes durant dos dies a la setmana.

Per altra banda tenint en compte que les afectacions que es detecten de la malaltia d’Alzheimer en els països del nostre entorn experimenten un augment considerable es pregunta el següent :

- Disposa el Govern d’una xarxa de seguiment i diagnòstic de la malaltia de l’Alzheimer ?

- Disposa el Govern d’una relació de dades estadístiques de l’evolució d’aquesta malaltia ? I de quins anys ?

- Quin seguiment i quin ajut assistencial proporciona el Govern a les famílies que tenen un malat d’Alzheimer al seu càrrec?

- Té previst el Govern augmentar l’assistència mèdica en neurologia i posar mes mitjans a disposició dels pacients?

En els termes precedents queden formulades les preguntes al Govern que hauran de ser respostes per escrit en el termini establert reglamentàriament.

Consell General, 3 de maig del 2017

Víctor Naudi Zamora                                                        
Conseller general per SDP

La subsíndica general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la coloració de les aigües dels rius Valira del Nord i del Gran Valira, com a resultat dels treballs d’investigació sobre la contaminació de la Font d’Arinsal, publicades en el Butlletí del Consell General número 16/2017, de data 8 de març.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 25 d’abril del 2017

Mònica Bonell Tuset                                                         
Subsíndica General

Ministeri de Salut                        
Pregunta escrita al Govern       
(Reg. Núm. 0234)

Preguntes que es formulen en relació a la coloració de les aigües dels Rius Valira del Nord i del Gran Valira, com a resultat dels treballs d’investigació sobre la contaminació de la Font d’Arinsal. Registre d’entrada número 0234, formulada pel M. I. Sr. Victor Naudi Zamora, conseller general per SDP.

1. Quines són les substàncies colorants específiques que ha fet servir l’empresa Antea Group en el seu estudi?

Les substàncies o traçadors emprats foren els següents:

a) Fluoresceïna sòdica: substància colorant, totalment innòcua pel medi, la fauna i les persones conforme l’establert a la normativa vigent a la Unió Europea en matèria de classificació, etiquetatge i envasat de substàncies i les seves barreges[1].

Aquest va ser el colorant o substància que va originar la coloració dels rius Valira del Nord i Gran Valira el proppassat dia 2 de març del corrent, coloració que si bé inicialment s’havia previst que únicament és pogués manifestar aigües avall a l’entorn de la zona d’Arinsal, finalment aquesta es va però difondre abastament, afectant també el curs dels rius del Valira del Nord i del Gran Valira. Les raons d’aquest impacte visual més extens va estar motivat per raons metodològiques, tal i com consta en la nota tècnica emesa des d’Antea Group en data 3 de març del 2017 en resposta al requeriment que des del Govern se’ls va trametre el mateix dia 2 de març a la vista dels fets ocorreguts (vegeu documents adjunts Annexos I i II).

Les causes principals exposades des d’Antea Group que expliquen aquest més ampli impacte visual són l’increment de la concentració de colorant inicialment prevista pel creixement del cabal d’aigua del riu d’Arinsal que es va produir aquells dies per raons climatològiques, així com també el cabal de bombeig del pou i la seva concepció , factors que els van conduir a adaptar la metodologia definida, a fi de poder assolir l’objectiu de l’estudi.

b) Sulforhodamina B: substància colorant, també totalment innòcua pel medi, la fauna i les persones conforme l’establert a la normativa vigent a la Unió Europea en matèria de classificació, etiquetatge i envasat de substàncies i les seves barreges (vegeu nota a peu de pàgina).

c) Eosina: substància colorant, igualment innòcua pel medi, la fauna i les persones conforme l’establert a la normativa vigent a la Unió Europea en matèria de classificació, etiquetatge i envasat de substàncies i les seves barreges (vegeu nota a peu de pàgina).

2. Quina és la seva denominació comercial? Quin és el seu fabricant? Quina és la seva fitxa tècnica? Quin és el seu certificat d’homologació europeu i/o andorrà?

Les substàncies emprades per Antea Group es van adquirir prop del seu proveïdor habitual, un fabricant francès que opera sota la denominació comercial de Fluotechnick – Paviqua SAAS i les respectives denominacions comercials són les següents:

 

Trobareu adjunt (vegeu documents adjunts Annexos III, IV, V, VI, VII i VIII) les respectives fitxes de seguretat i les fitxes tècniques d’aquests productes, en les quals es fa menció respectivament de la seva conformitat a la normativa europea que els hi és d’aplicació, desprenent-se de la mateixa que aquestes gaudeixen de la corresponent homologació per a poder-ne fer ús en aquest tipus d’estudis o altres tipus d’operacions en les quals és habitual emprar aquestes substàncies a l’entorn del medi natural (operacions de comprovació de la correcta separació entre les aigües residuals i les aigües pluvials, etc.).

3. A qui es va informar prèviament? Qui va informar? Com es va informar?

4. Es va demanar a les persones i institucions informades prèviament de fer extensiva aquesta informació abans de l’acció? Se es va fer, per quins canals ho van fer?

Havent-se previst des d’Antea Group que en el moment en que es procedís a injectar aquestes substàncies es podia produir un probable impacte visual de coloració aigües avall a l’entorn de la zona d’Arinsal, el ministre de salut va contactar, en el transcurs de la primera quinzena de febrer, amb el Consol Major de la Massana Sr David Baró per oferir els detalls del procés que s’havia de realitzar.

Des del Govern, es va procedir a informar de forma general a la població amb la finalitat de minimitzar qualsevol possible situació d’excessiva alarma social davant una possible coloració inhabitual del curs del riu. El mateix ministre portaveu anunciava aquest fet en l’habitual roda de premsa posterior al Consell de Ministres que va tenir lloc el dia 22 de febrer del 2017, emetent-se aquell mateix dia, el respectiu comunicat oficial de premsa en el que es feia menció a aquestes possibles coloracions i que posteriorment es va posar a disposició de tots els mitjans de comunicació nacionals perquè en fessin el ressò respectiu (vegeu document adjunt Annex IX). Aquest comunicat també es va fer públic a través del web oficial https://www.govern.ad/salut/item/7810-comenca-la-darrera-fase-de-la-investigacio-de-la-font-d-arinsal i es va fer ressò també a través del Twitter i Facebook de Govern.

Altrament, en data 17 de febrer del 2017, des de l’Àrea de Seguretat Alimentària i Entorn del Ministeri de Salut, s’emetia un comunicat intern dirigit a tots els cossos especials de l’Administració central (Policia, Bombers, Protecció Civil, Banders i altres) i al mateix Comú de La Massana, a fi de informar a tots aquells actors públics que presten serveis d’atenció ciutadana, que en breu es duria a terme aquest estudi de traçadors en el marc de la investigació oficial que des del Govern s’estava realitzant en relació a la contaminació de la Font d’Arinsal, tot advertint-los del risc que es poguessin produir coloracions que podrien generar un situació de certa alerta social.

L’objecte principal d’aquesta comunicació interna era poder transmetre a tots aquests serveis públics la informació necessària per poder actuar i atendre convenientment totes aquelles possibles denúncies, queixes o simples demandes ciutadanes que es poguessin produir en el moment en que es procedís a realitzar aquestes injeccions davant el risc potencial de que aquestes acabessin produint coloracions en els cursos d’aigua superficial a l’entorn de la zona d’Arinsal (vegeu document adjunt Annex X).

5. Quines són les accions que ha pres el Govern per informar prèviament de l’acció als gestors de la Conca del Valira i del Segre?

6. S’ha informat a l’Agència Catalana de l’Aigua? A la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre?

A primera hora del dia 2 de març el Director general del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat es va posar en contacte amb el Sr. Manel Pascual, cap de la demarcació de Lleida de l’Agència Catalana de l’Aigua, endavant ACA, per informar-los de l’episodi de coloració del riu Gran Valira que està succeint i del possible impacte visual a territori veí. També n’informa a la Sra. Rosa Maria Satorra, responsable d’inspecció de l’ACA i al Sr. Carlos Arrazola, jefe del Àrea Control de vertidos de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre CHE.

El mateix dia i també a primera hora el ministre de Salut procedia a informar de la situació a l’Ambaixador del Regne d’Espanya a Andorra, S.E. Manuel Monttobio i l’alcalde de la Seu d’Urgell, Sr. Albert Batalla.

Tots els avisos es fan abans de què el colorant arribi a la frontera.

7. Quines han estat les accions de control del departament de Medi Ambient respecte l’afectació de la fauna piscícola, avícola i dels mamífers de l’hàbitat de les lleres del riu?

A partir de les 7:30 i fins 15:30 del dia 2 de març s’engega el protocol de seguiment de l’episodi per part del departament de Medi Ambient. Els inspectors i operaris, acompanyats pels tècnics es reparteixen al llarg de tot el territori per fer el seguiment de la presència de la fluorescència en les aigües del riu i constaten que, tal i com estava previst, no hi ha afectació per la flora o la fauna del riu. Durant el seguiment, no es detecta cap afectació per la flora o la fauna del riu: cap truita morta i s’observen aigüeroles, ànecs i un bernat pescaire que no donaven signe d’anormalitat.

Es fa la supervisió de l’evolució de la qualitat del riu, mitjançant el sistema d’adquisició de dades de la xarxa de control de les aigües superficials de la Borda Sabater. Els paràmetres mesurats durant l’episodi (temperatura, pH, Conductivitat, oxigen dissolt i terbolesa) mostren que no es va produir cap alteració en els paràmetres mesurats. També es prenen 3 mostres d’aigua del riu per poder analitzar posteriorment.

A les 10:30h es constata que les aigües del riu d’Arinsal baixen transparents, poc a poc la situació es normalitza a tot el riu Valira i a les 12:30h a l’alçada de la frontera ja es veu menys impacte del colorant al riu Gran Valira.

La Cap d’inspecció mediambiental, conjuntament amb inspector de l’ACA, delegat del territori de l’Alt Urgell i la Cerdanya, realitzen el reconeixement del riu en territori veí. També efectuen una visita de cortesia al Sr. Albert Batalla, alcalde de la Seu d’Urgell, per informar-lo del seguiment conjunt de les dos administracions.

A les 12h el colorant arriba a l’alçada del Rec del 4 pobles a Valls de Valira. A les 16h el colorant es visualitza al pont de la població d’Arfa, amb menys intensitat, fruit de la dilució per l’aigua barreig del riu Valira amb el riu Segre.

A les 16:45h l’inspector de l’ACA telefona al Sr. Albert Batalla per comunicar-li que la incidència per l’Agència Catalana de l’aigua queda tancat. No s’ha detectat cap afectació de la fauna piscícola, avícola i dels mamífers del hàbitat de les lleres del riu.

Durant tot el dia 3 de març, diferents efectius del Cos de Banders i tècnics del Departament van vigilar diferents parts del riu Gran Valira i Valira del Nord i no van observar cap incidència o anomalia o afectació de la fauna piscícola, avícola i dels mamífers del hàbitat de les lleres del riu.

Annex 1

Annex 2  

Annex 3 

Annex 4 

Annex 5

Annex 6 

Annex 7 

Annex 8 

Annex 9

Annex 10

 

La subsíndica general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Josep Pintat Forné, president del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la proposta d’Andorra al projecte de text sobre la lliure circulació de mercaderies, publicades en el Butlletí del Consell General número 16/2017, de data 8 de març.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 25 d’abril del 2017

Mònica Bonell Tuset                                                         
Subsíndica General

Andorra la Vella, 24 d’abril del 2017

M. I. Sr. Josep Pintat Forné                                           
Conseller general                                                                
President del Grup Parlamentari Mixt

Objecte: resposta a les vostres preguntes del 6 de març del present relatives “...la lliure circulació de mercaderies, en base al text enviat pel SEAE, el 14 de novembre del 2016...”.

Molt il·lustre senyor,

En resposta a les vostres preguntes: “En relació a la proposta d’Andorra al projecte de text sobre la lliure circulació de mercaderies, en base al text enviat pel SEAE, el 14 de novembre del 2016, que reprèn els continguts de l’acord comercial entre Andorra i la Unió Europea del 1990 que fou tramesa al membres de la Comissió Legislativa de Política Exterior per correu electrònic de data 1 de febrer del 2017...”, em plau informar-vos del següent:

1. Les raons per les quines el Govern ha acceptat la possibilitat de renunciar a mantenir vigent l’acord duaner entre la Unió Europea i Andorra del 1990 tenint en compte que aquest és molt beneficiós per a Andorra i que altres Estats (Mònaco) que participen en les mateixes negociacions amb la Unió Europea han aconseguit mantenir vigent el seu acord específic (Unió duanera entre Mònaco i França)?

En primer lloc, és important tenir clar que pel que fa a la circulació de mercaderies, la situació actual d’Andorra, Mònaco i San Marino difereix a raó dels acords ja existents que cadascun d’aquests Estats té signats amb la UE o amb els seus Estats Membres.

San Marino i la UE van concloure el desembre del 1991, un Acord de cooperació i d’Unió duanera que estableix un règim d’Unió duanera per a tots els capítols del Sistema Harmonitzat (1 a 97), inclosos doncs els productes agrícoles (1 a 24), a diferència d’Andorra.

Mònaco va signar el maig del 1963 un Acord duaner amb França que estableix una Unió duanera entre el territori francès i el territori monegasc. Així, mitjançant aquest acord, i tot i no sent part del Territori de la UE, Mònaco forma part del Territori duaner de la UE.

Andorra té una Unió Duanera amb la UE pels productes industrials, però no forma part de seu Territori duaner, a diferència de Mònaco. En efecte, el fet que Andorra hagi signat amb la UE un Acord comercial que estableix una Unió Duanera pels productes 25 a 97 SH no significa que entri a formar part del Territori duaner de la Unió. Es per aquest motiu que existeixen controls duaners a les fronteres del nostre Principat; la pertinença al Territori duaner de la UE significaria la supressió d’aquests controls duaners, que l’Acord del 1990 no qüestiona. A diferència d’Andorra doncs les autoritats franceses són responsables de la recaptació dels drets de duana per compte de Mònaco i no hi són necessàries les declaracions duaneres per a la circulació de mercaderies entre Mònaco i els EM de la UE. Endemés, i també a diferència d’Andorra, Mònaco aplica l’impost sobre el valor afegit en les mateixes condicions i sobre la base dels mateixos tipus que França; Mònaco està així integrat en el sistema europeu d'impost sobre el valor afegit.

En resum doncs :

- Mònaco forma part del Territori duaner de la UE, Andorra no.

- Mònaco està integrat al sistema europeu de TVA, Andorra no.

- Mònaco no du a terme controls fronterers, Andorra si.

Per tot plegat, la relació comercial que Andorra i Mònaco mantenen amb la UE és molt diferent, i per tant difícilment comparable. Es en base a la seva pertinença al Territori duaner de la UE, a la seva integració al sistema europeu de TVA i a la no existència de fronteres físiques, que Mònaco sustenta la demanda de manteniment del seu actual Acord duaner amb França. Aquesta situació no és en cap cas comparable a la del nostre país.

En segon lloc, cal inscriure la posició negociadora d’Andorra en matèria de Lliure Circulació de Mercaderies en el marc de l’evolució de les converses mantingudes amb la UE.

Des del primer Memoràndum del ministre d’Afers Exteriors Sr. Gilbert Saboya sobre les relacions d’Andorra amb la UE de l’any 2011 es posa de manifest la importància de respectar les particularitats d’Andorra derivades de la seva reduïda dimensió territorial, que la pròpia UE estableix com a principi regulador de la negociació, ja en l’Informe de la Presidència hongaresa del 2011. En efecte, la UE reconeix l’especificitat d’Andorra (Mònaco i San Marino) mitjançant la Declaració 3 a l’article 8 del TUE, a la que fa referència en cadascun dels seus comunicats. En els Memoràndums dels anys 2013 i 2014, Andorra reitera la importància de les disposicions de l’Acord comercial del 1990 atès que responen a una realitat sòcio-econòmica, històrica i geogràfica particulars.

Durant les converses iniciades arran del llançament de la negociació de l’Acord d’Associació el març del 2015 es perfilen les posicions negociadores d’Andorra i de la UE. Des d’un inici, la UE, supeditada als seus propis condicionants i principis, defensa una lliure circulació plena com a garant de la homogeneïtat i del bon funcionament del Mercat interior, i en aquest sentit, declina el manteniment de l’exclusió dels productes agrícoles, en bloc. No obstant això, i fent prova d’una comprensió i d’una presa en consideració de la realitat andorrana, el 6 d’octubre del 2016 el president Juncker reconeix la importància i l’especificitat del capítol 24 relatiu al tabac per a Andorra, i per tant la necessitat de garantir-ne un tracte particular. Alhora, i tenint en compte els seus propis condicionants, planteja a Andorra l’opció d’estudiar una possible evolució dels capítols agrícoles vers un règim d’Unió duanera. Andorra considera que aquesta opció podria donar satisfacció a diferents sectors d’activitat econòmica del país, vinculats als capítols 1 a 23 SH, que en reiterades ocasions han manifestat la voluntat de ser inclosos en règim d’Unió duanera per tal de poder materialitzar noves oportunitats de negoci. Per tot plegat, tenint en compte que la UE ha acceptat i manifestat de forma clara el seu compromís amb cercar una solució específica pel capítol 24 SH, Andorra, que inicialment defensava el manteniment de l’exclusió dels capítols 1 a 24 SH en bloc, veu amb bons ulls analitzar conjuntament amb els diferents sectors d’activitat concernits, l’oportunitat de millorar el tractament d’alguns d’aquests capítols.

Aquesta evolució en la posició negociadora d’Andorra, fruit de la pròpia evolució de les converses, com no pot ser d’altra manera en una negociació, no suposa però un abandó de les disposicions de l’Acord comercial del 1990 que són d’especial rellevància per al Principat. Així, si Andorra per qüestions de simplificació i de coherència accepta de parlar de la possibilitat d’un únic instrument, nogensmenys defensa amb convicció el contingut de l’Acord del 1990. Per tant, la possibilitat d’abandonar la forma de l’Acord comercial no prejutja de l’abandó del seu fons, ans al contrari. En aquest sentit, Andorra presenta a la UE el gener del 2017, una proposta de text relatiu a la Lliure Circulació de Mercaderies que reprèn en el Protocol Andorra de l’Acord d’Associació, les disposicions tal quals de l’Acord del 1990.

2. Per quins motius el Govern preveu substituir les disposicions institucionals del comitè mixt i del sistema d’arbitratge previstes en l’article 18 de l’Acord del 1990 per les previstes en el projecte d’associació amb la Unió Europea que són considerablement menys favorables per a Andorra donat el fet que no garanteixen ni la igualtat, ni la integritat sobirana d’Andorra en el procés resolutori de diferències?

L’Acord d’Associació en curs de negociació ha de representar un pas endavant en la relació d’Andorra i amb la Unió Europea. Actualment, malgrat els acords bilaterals existents, aquesta relació és parcial i fragmentada, no permetent als operadors econòmics, treballadors, ni ciutadans andorrans una participació al Mercat Interior de la UE en peu d’igualtat suficient amb la resta de nacionals dels Estats membres de la UE ni de l’Espai Econòmic Europeu (EEE).

El nou marc de relacions ha de permetre a Andorra participar progressivament al Mercat Interior de la UE, tot garantint el respecte de les particularitats andorranes. Per assolir aquest objectiu, l’Acord d’Associació ha de garantir un marc de relacions complert i coherent, cobrint totes les àrees involucrades en el Mercat Interior en què participarà també Andorra.

Aquesta completesa i coherència ha de donar-se també en els òrgans rectors de l’Acord d’Associació. Aquests gestionaran i garantiran el normal funcionament d’aquest acord. Aquesta és la ultima ratio per la qual el Govern d’Andorra ha acordat que el marc institucional de l’Acord d’Associació ha de regir també per a les qüestions vinculades amb la lliure circulació de la mercaderies, atesa la decisió de reprendre els continguts de l’Acord comercial del 1990, s’han inclòs també les disposicions relatives al marc institucional a la unió duanera entre Andorra i la UE,.

En la formulació de la vostra pregunta afirmeu que el marc institucional de l’Acord d’Associació, pendent de ser finalment acordat, incorpora disposicions institucionals “...considerablement menys favorables per a Andorra donat el fet que no garanteixen ni la igualtat, ni la integritat sobirana d’Andorra en el procés resolutori de diferències...”. No obstant això, cap element del capítol institucional de l’Acord d’Associació posa en dubte la garantia de la igualtat ni de la integritat sobirana d’Andorra en el mecanisme d’arranjament de controvèrsies.

El Comitè Mixt de l’Acord d’Associació prendrà les decisions de comú acord, tal i com succeeix en el Comitè Mixt de l’Acord comercial del 1990. Andorra tindrà plena sobirania i llibertat en la defensa de la seva posició en el marc de les reunions del Comitè Mixt.

Nogensmenys, cal destacar que el Comitè Mixt de l’Acord del 1990 no ha tractat mai cap dels dos afers més importants en la història de la seva vigència i que més han posat en risc les relacions d’Andorra i la UE. Ambdós han estat resolts per la via de les relacions bilaterals (Andorra i Espanya). En aquest sentit, es preveu que l’àmbit material de l’Acord d’Associació depassi àmpliament l’àmbit material de l’Acord comercial del 1990. Ja que propiciarà una participació progressiva d’Andorra al Mercat Interior de la UE. És per aquest motiu que el marc institucional de l’Acord comercial del 1990 ha de ser revist, tot garantint la plena capacitat d’actuació d’Andorra i establint mecanismes que garanteixin un àmplia seguretat jurídica als operadors econòmics que desenvolupin la seva activitat en àmbits regulats directament o indirecta pel mencionat Acord.

Endemés, el poder de decisió del Comitè Mixt de l’Acord d’Associació, i per tant la capacitat d’influència d’Andorra, és àmpliament superior a les capacitats del Comitè Mixt de l’Acord Monetari. En aquest marc, “La Comissió modifica l’annex un cop l’any (...) El Comitè Mixt decideix llavors els terminis apropiats i raonables per a l’aplicació (...)” (Acord Monetari, article 8.4); mentre que en l’Acord d’Associació serà el Comitè Mixt qui decidirà de comú acord sobre la modificació dels annexos de l’Acord que afectin a Andorra.

Quant al mecanisme d’arranjament de controvèrsies previst en el marc institucional de l’Acord d’Associació en curs de negociació, aquest, efectivament, representa un canvi en relació al sistema previst en l’Acord comercial del 1990, on s’estableix que “Si el comitè mixt no aconsegueix solucionar el desacord, (...) cada una de les parts pot notificar a l’altra la designació d’un àrbitre...”.

Primerament, cal recordar que aquest sistema no ha estat emprat mai en els 25 anys de vigència de l’Acord comercial del 1990. Endemés, es tracta d’un sistema gens reglat, ni definit, essent únicament mencionats els procediments per designar els àrbitres, així com que cadascuna de les parts implicades “...ha de prendre les mesures necessàries per a assegurar l’aplicació de la decisió dels àrbitres”. Així doncs, sensu contrario esdevé temerari qualificar aquest règim com més favorable per a Andorra, en relació al previst en l’Acord d’Associació en curs de negociació.

Seguidament, és necessari posar de relleu que el mecanisme d’arranjament de diferències previst en el marc institucional de l’Acord d’Associació en curs de negociació estableix un marc de resolució clar, pautat i on hi ha marge per a l’acord entre les dues parts afectades. Així mateix, aquest mecanisme preveu la intervenció del Tribunal de Justícia de la UE en darrera instància. Les disposicions relatives als modes d’intervenció del Tribunal de Justícia de la UE estan en curs de negociació.

3. Quines mesures transitòries el Govern pretén presentar per a la futura Unió Duanera amb la Unió Europea segons el que preveu l’article 8 del Protocol específic per a Andorra de l’Acord d’Associació?

A hores d’ara no es poden especificar quines mesures transitòries constaran a l’article indicat en la pregunta, atès que aquestes disposicions resultaran de la negociació a endegar, en particular pel que fa al cabal comunitari en matèria de Lliure Circulació de Mercaderies. En tot cas, i per tal de garantir la millor participació d’Andorra al Mercat interior de la UE i d’acord amb els objectius i principis de l’Acord d’Associació, es podran establir períodes transitoris per a l’aplicació d’aquelles normes i mesures qui tinguin un major impacte en l’economia andorrana, i que quedaran recollits en aquest article.

4. Quin és el règim especial que el Govern preveu establir per als productes coberts pels capítols 1 a 24 en el nou Acord d’Associació amb la Unió Europea? I quins estudis d’impacte ho avalen?

Com indicat anteriorment, el 6 d’octubre del 2016, en reunió amb el cap de Govern Antoni Martí, el president Jean-Claude Juncker reconeix l’especificitat de la qüestió del tabac per a Andorra i la necessitat de garantir-ne un tractament especial. Alhora però demana si Andorra podria plantejar-se la possibilitat d’evolucionar en els altres capítols 1 a 23 SH. Tenint present les reivindicacions de diferents sectors d’activitat econòmica d’Andorra vinculats als capítols 1 a 23 SH, que veuen en l’evolució d’aquests productes cap a un règim d’Unió duanera la possibilitat d’expandir els seus negocis cap a l’exterior i en igualtat de condicions que els operadors de la pròpia UE (quins millors estudis d’impacte es poden demanar?), i tenint present també el reconeixement de la UE (i al màxim nivell) de l’especificitat de la qüestió del tabac i doncs de la necessitat d’un tractament particular, el Govern d’Andorra decideix iniciar un estudi per separat dels capítols 1 a 23 i del capítol 24.

Pel que fa als capítols 1 a 23, el Govern d’Andorra dissenya i llança amb celeritat al gener del 2017 una metodologia i un calendari de treball. Es constitueix un Grup de treball format per representants dels Departaments d’Agricultura, de Seguretat alimentària, de Duana i del Ministeri d’Afers Exteriors, al que participen, segons s’escau, membres d’altres departaments (ex: Transports). Aquest Grup de treball organitza amb col·laboració amb la CCIS unes reunions de treball amb els sectors econòmics distribuïts en 6 Grups d’activitat que acaben reagrupant-se, al final de les 14 reunions mantingudes, en 3 Grups[2]. La primera ronda de reunions (gener) permet fixar els contorns de l’anàlisi i identificar algunes qüestions d’especial rellevància pels sectors (transports, fiscalitat, tramitació duanera, etc.). La segona ronda de reunions (febrer) permet anar concretant les posicions de cara a un possible passatge d’alguns dels capítols analitzats a règim d’Union duanera. En el decurs de la tercera ronda de reunions (març) es debaten les propostes de posició per a cadascun dels capítols 1 a 23 SH analitzats per separat.

Amb tot, el resultat de l’anàlisi dut a terme conjuntament amb els actors econòmics concernits conclou la possibilitat de passar a règim d’Unió duanera 16 dels 23 capítols analitzats, i de mantenir-ne 7 en reserva a falta d’una anàlisi més detallada amb els corresponents sectors.

Pel que fa al capítol 24, el Govern d’Andorra crea un Grup de treball compost de representants dels departaments d’Agricultura, Duana i el Ministeri d’Afers Exteriors, que manté diverses reunions amb l’AFPTA (Associació de Fabricants de Productes de Tabac d’Andorra) i amb l’APRA (Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra) per tal de cercar conjuntament el millor mecanisme que garanteixi la continuïtat de l’activitat industrial i la viabilitat del sector agrícola vinculats al tabac, i que alhora doni confort a la UE i als seus Estats Membres, en particular als nostres veïns França i Espanya. Aquest treball està en curs.

5. Perquè el Govern es proposa obrir una negociació amb la Unió Europea sobre les franquícies vigents en l’acord del 1990 tenint en compte que actualment, aquestes tenen una durada indefinida, que resulten clarament beneficioses per a molts sectors de l’economia andorrana, i que el resultat previsible de la negociació preveu que no es podrà mantenir l’status quo actual?

En cap cas el Govern d’Andorra s’ha plantejat o ha proposat la modificació de les disposicions actuals que regulen el règim de les franquícies comercials. Des del primer moment en què Andorra planteja la seva posició pel que fa a la negociació de la Lliure Circulació de Mercaderies el març del 2016, el Govern defensa el manteniment de les franquícies actuals. El text relatiu a la Lliure Circulació de Mercaderies que Andorra presenta a la UE el gener del 2017 reprèn tal qual la disposició de l’Acord comercial del 1990 relativa al règim de franquícies aplicables als viatgers. En quant al resultat previsible d’una eventual negociació que no prevegi el manteniment de les franquícies es tracta d’una afirmació gratuïta sense fonament.

6. Quines són les parts de l’“acquis comunautaire” que Andorra haurà d’incorporar en el Dret Andorrà com a part integrant de la nova Unió Duanera amb la Unió Europea?

L’arquitectura prevista per a l’Acord d’Associació preveu un acord marc (marc institucional i principis generals de les diferents llibertats de circulació), uns protocols per cadascun dels Estats implicats en la negociació, alguns protocols sectorials i uns annexos (diferents per Andorra, Mònaco i San Marino). Els annexos contindran el cabal de la UE que haurà de formar part de l’ordenament jurídic dels Estats associats. En paral·lel a la negociació de l’articulat, les parts implicades estem desenvolupant un treball intens en el Grup de Treball de represa del cabal de la UE.

Els annexos derivaran directament de les decisions preses pel Comitè Mixt. Cal destacar que aquest òrgan serà de composició bilateral, pel que fa al Principat, la Unió Europea i Andorra en seran els integrants. El Comitè Mixt decidirà de comú acord sobre la integració d’un acte legislatiu de la UE en l’annex de l’Acord d’Associació, així com sobre la data en la qual aquest acte legislatiu haurà d’entrar en vigor a Andorra.

Així mateix, tal i com succeí amb l’Acord Monetari, es preveu que l’Acord d’Associació un cop entri en vigor, si s’escau, incorpori annexos on constin determinats actes legislatius de la UE i terminis per a la seva entrada en vigor en l’ordenament jurídic andorrà.

La Comissió Europea va comunicar el novembre del 2016 una proposta de llista no exhaustiva de cabal de la UE relatiu a la Lliure Circulació de Mercaderies. Aquesta llista està essent objecte d’una anàlisi interna gradual en l’administració general, i està sent negociada en el Grup de Treball de represa del cabal de la UE, i en un futur també serà treballada en les sessions de negociació de l’Acord d’Associació.

En resposta a la vostra pregunta, em plau adjuntar-vos el document “FREE MOVEMENT OF GOODS - Draft Indicative List of the acquis as of 1 June 2016”, que va ser remès pel Servei Europeu d’Acció Exterior a les delegacions d’Andorra, Mònaco i San Marino el proppassat 4 de novembre del 2016. Així mateix, i com a complement metodològic, tinc a bé informar-lo que es tracta d’una llista no exhaustiva que ha estat organitzada seguint l’ordre existent en l’Acord de l’Espai Econòmic Europeu, doncs l’Acord d’Associació en curs de negociació no ha tancat cap estructura ordinal en relació al seus annexos. Aquest document és la base de l’anàlisi interna gradual de l’administració general.

7. Quines són les raons per les quines el Govern ha procedit a acceptar l’assimilació dels productes originaris d’Andorra amb els originaris de la Unió Europea en futurs acords preferencials de la Unió Europea amb els països tercers tenint en compte que Andorra no participarà en les negociacions dels esmentats acords, que no es garanteixi la reciprocitat, i que, en qualsevol cas, el Govern no accepta una Unió Duanera complerta amb la Unió Europea?

En primer lloc, cal indicar que l’assimilació dels productes d’Andorra com a productes originaris de la UE en el marc dels acords comercials que la Unió conclou amb Estats tercers va en benefici del Principat, atès que significa que els productes d’Andorra gaudiran del tracte preferent que la Unió hagi negociat amb l’Estat o Estats en qüestió. En efecte, l’objecte principal d’aquests acords és el d’evolucionar cap a una liberalització progressiva dels intercanvis comercials, i en aquest sentit, el tractament duaner que s’hi preveu es materialitza principalment en forma d’eliminació o de disminució dels aranzels duaners. 

En segon lloc, és important recalcar que aquesta assimilació no és un fet nou, com podria deixar pensar la pregunta, sinó que és així d’ençà de l’adopció de l’Acord comercial del 1990 i pels productes 25 a 97 SH.

En tercer lloc, i pel que fa als futurs acords comercials preferencials que la Unió Europea pugui negociar, cal indicar que el text relatiu a la Lliure circulació de mercaderies actualment en negociació, incorpora una disposició específica relativa a aquesta qüestió. Es en el marc de l’actual negociació d’aquest text i amb relació a aquesta disposició en concret, que Andorra ja ha manifestat la voluntat de poder preveure un mecanisme que li permeti salvaguardar-se o reaccionar a un incompliment per part de l’Estat tercer d’aquesta assimilació.

En darrer lloc, és important indicar que si bé és cert que Andorra no participa a la negociació d’aquest tipus d’acords entre la Unió Europea i Estats tercers, com no pot ser d’altra manera, nogensmenys l’Acord d’Associació preveu canals de comunicació amb la Unió Europea que permetran a Andorra ser informada sempre que ho consideri oportú, finalment com ja és el cas avui.

8. Quins són els motius que fonamenten la posició del Govern de continuar amb una submissió absoluta en relació a les prioritats de negociació imposades per la Unió Europea (Acord Institucional i Unió Duanera), que comprometen seriosament la sobirania i els interessos econòmics d’Andorra sense que s’hagin indicat les compensacions/contrapartides que Andorra podria obtenir en d’altres sectors/llibertats del mercat interior?

La posició del Govern d’Andorra envers les negociacions de l’Acord d’Associació es basa en l’assoliment d’una participació progressiva i gradual al Mercat Interior de la UE per part d’Andorra. Aquesta posició dóna continuïtat i coherència a les grans reformes implementades a Andorra durant la darrera dècada (liberalització de la inversió estrangera, reconeixement dels drets econòmics dels estrangers des de l’obtenció del permís de residència, desplegament d’un marc fiscal complert,...); conferirà als operadors econòmics, treballadors, i ciutadans andorrans una interacció en el Mercat Interior de la UE en peu d’igualtat amb la resta de nacionals dels Estats membres de la UE i de l’Espai Econòmic Europeu. Tanmateix, aquesta posició es presenta des de la defensa del respecte a les particularitats d’Andorra com a Estat de reduïda dimensió territorial, a partir de la base legal que la Unió Europea té establerta en l’article 8 del Tractat de la UE i la Declaració 3 que l’explicita.

En la vostra pregunta detalleu que aquests elements responen a “...prioritats de negociació imposades per la Unió Europea (Acord Institucional i Unió Duanera)...” Nogensmenys, aquests aspectes responen a l’ordre objectiu dels elements a negociar per part dels 4 actors internacionals implicats en les negociacions. Endemés, aquests elements s’han de completar amb la resta de llibertats de circulació i polítiques horitzontals i d’acompanyament que configuren el Mercat Interior de la UE.

Cal contextualitzar les negociacions en curs, l’objectiu d’Andorra és participar en el Mercat Interior de la UE, i cal recordar que aquest mercat ja existeix i ja està regulat. En el marc de la UE, el seu dret primari regula aquests aspectes en el Tractat de Funcionament de la UE, quina versió en vigor és la base legal a partir de la qual el Mercat Interior de la UE està organitzat.

Així doncs, l’ordre en el qual la substància de l’Acord d’Associació està sent negociada respon principalment a l’ordre que segueix el Tractat de Funcionament del UE en regular internament els mateixos elements. Essent Andorra qui vol participar en un mercat interior ja existent i regulat, no és signe de “...submissió absoluta...” respectar l’ordre establert pel Tractat de Funcionament de la UE, si no de respecte al marc legal en vigor. Endemés, nombrosos experts en qüestions de la UE i d’integració econòmica ratifiquen que l’ordre de negociació (reprès del Tractat de Funcionament de la UE) segueix l’ordre conceptual d’anàlisi de les qüestions econòmiques que se’n deriven.

A tot l’exposat anteriorment, em permeto afegir que, si bé és cert que la lliure circulació dels treballadors hauria de ser negociada seguidament a la lliure circulació de mercaderies, atès un consens assolit entre les quatre parts implicades en la negociació, va decidir-se reportar-la al darrer dels elements a negociar amb la voluntat de no veure interferides les negociacions per qüestions exògenes.

Com a complement de l’argumentació anterior, i atesos els nombrosos contactes i posicions compartides amb els agents econòmics i socials del Principat, tant a nivell polític com a nivell tècnic, els elements analitzats, en cap cas, “...comprometen seriosament la sobirania i els interessos econòmics d’Andorra...”. Doncs, els agents econòmics i socials d’Andorra perceben en els elements en curs de negociació en l’Acord d’Associació una finestra d’oportunitats a la qual fins ara no havien pogut accedir.

Seguint aquest element de la vostra pregunta, em refereixo ara a la negociació del marc institucional de l’Acord d’Associació. Aquest ha estat el primer dels capítols negociats perquè l’assoliment d’un consens general i previ en la matèria és condició sine qua non per a l’inici de les negociacions de les llibertats de circulació i les polítiques horitzontals. No obstant això, la negociació del marc institucional es preveu que es continuï desenvolupant durant el conjunt de les negociacions de l’Acord d’Associació.

D’altra banda, esdevé adequat recordar un dels principis que regeix la negociació, doncs així ho hem acordat les quatre parts implicades, “Res està acordat fins que tot estigui acordat”. D’aquesta manera, queda palès que l’ordre de les matèries a negociar no anirà en detriment de les parts implicades. Altrament, és remarcable que els agents econòmics i socials ja han percebut avantatges en la revisió de la regulació existent en l’Acord comercial del 1990 tal com s’està fent en la negociació de l’Acord d’Associació.

Finalment, permeteu-me destacar que per un Estat de reduïda dimensió territorial no representa una pèrdua de sobirania participar en acords multilaterals on es compromet jurídicament, ans el contrari, suposa guanyar i millorar àmbits en els quals poder-se desenvolupar econòmicament i social, eixamplant doncs l’àmbit on desenvolupar la pròpia sobirania.

La sobirania d’un Estat no significa que els Estats no tinguin interès en cooperar o integrar-se en organismes o espais multinacionals. En general, quan els Estats es comprometen per un acord internacional és perquè hi troben avantatges, fins i tot acceptant concessions. Units els Estats esdevenen més forts per a fer front a reptes globals.

En aquest sentit, resulta convenient recordar el seminari intitulat: “Liechtenstein: Un model d’èxit de participació al Mercat Interior de la UE des de la perspectiva dels actors econòmics”, organitzat pel Ministeri d’Afers Exteriors d’Andorra, que va tenir lloc a Andorra la Vella el proppassat 28 de novembre, i a la qual tots els consellers generals varen ser convidats.

En aquest seminari hi fou present l’Excma. Sra. Sabine Monauni, ambaixadora, cap de la Missió de Liechtenstein a la UE qui pronuncià una ponència que dugué per títol: “21 anys de pertinença a l’Espai Econòmic Europeu (EEE) del Principat de Liechtenstein: una història d’èxit”. L’ambaixadora va glossar l’experiència de Liechtenstein en el discórrer de l’EEE i em permeto destacar alguna de les seves frases: “(...)Les noves generacions en són, en gran mesura, les grans beneficiades [de l’entrada de Liechtenstein a l’EEE]. No hi ha opció d’anar enrere. No hem perdut sobirania, hem guanyat àmbits on gestionar-la. A més a més, hem guanyat visibilitat, doncs ja no se’ns considera part de Suïssa. La vostra situació s’assembla a la nostra abans del referèndum”.

En aquest mateix àmbit, és útil destacar quina és l’avaluació que Liechtenstein fa dels primers 20 anys de la seva participació de l’EEE. Amb motiu de l'aniversari, el Govern de Liechtenstein va publicar un informe sobre la qüestió, l’informe es va discutir al Parlament el 6 de maig de 2015. L'informe va arribar a la conclusió que la pertinença a l’EEE ha de ser considerada com un èxit i que la pertinença a l'EEE és fortament recolzada per la població i la indústria de Liechtenstein. Una enquesta realitzada en el marc de l’elaboració de l'informe indica que el 85% dels ciutadans té una visió positiva de l’EEE, el 74% considera l’EEE és un model d'èxit i el 81% creu que l'EEE segueix sent la millor opció per a la política europea de Liechtenstein. D'altra banda, el 77% de les empreses enquestades consideren que la pertinença EEE va fer Liechtenstein més atractiu com a ubicació per a les indústries. L’informe també destaca que l’accés al Mercat Interior de la UE que per a Liechtenstein representa l’EEE és un gran avantatge per a Liechtenstein i un factor d’atractiu empresarial i industrial.

Finalment, em permeto recordar que la Constitució del Principat d’Andorra preveu, en el seu article 65, que “...es podran cedir competències legislatives, executives o judicials sempre que sigui a organitzacions internacionals...”. Doncs, en aprovar la Constitució, Andorra sobiranament va decidir dotar-se de la possibilitat de cedir competències a organitzacions internacionals. En aquest cas, la cessió de competències legislatives envers la UE suposarà per a Andorra la participació en el Mercat Interior obrint a la ciutadania una finestra d’oportunitats.

Atentament,

Gilbert Saboya Sunyé

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 3 de maig del 2017, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 2 de maig del 2017, relativa a l’enllumenat de l’estadi nacional i d'acord amb els articles 129 i 131 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit, atorgar-li la declaració d'urgència i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0545).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 3 de maig del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

A la Sindicatura

El sotasignat, M.I. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposa el capítol IV del reglament del Consell General en l’article 131, formulo la següent pregunta urgent, perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral, davant el Ple del Consell General.

Pregunta que es formula al Govern relativa a l’enllumenat de l’estadi nacional

Vist que al pressupost de Govern de l’any 2017 hi consta una partida de 375.000€ destinada a l’enllumenat de l’Estadi Nacional.

Vist que als documents lliurats a la meva demanda d’informació on sol·licitava tota la informació relativa al projecte lumínic de l'Estadi nacional es lliura un projecte d’il·luminació per a l’Estadi Nacional de la marca General Electric, de data 18 de novembre de 2013.

Vist que en resposta escrita del dia 4 d’abril de 2017, a la meva pregunta formulada el 5 de gener del 2017, referent als estàndards de la UEFA en quant a enllumenat d’estadis homologats, es respon que “Un cop acabada l’obra, la UEFA tornà a mostrà novament un gran interès a incrementar encara més el nivell d’il·luminació del terreny de joc, fins a 1.600 lux, per tal de possibilitar les retransmissions de partits d’acord amb els darrers estàndards d’HD (alta definició)”.

Atesos aquests antecedents, es pregunta:

Quin sentit té encarregar un informe d’il·luminació de l’Estadi Nacional a la marca GE que es lliura el 18 de novembre de 2013 i on es suggereix un model de focus d’aquesta marca, si l’obra s’adjudica el 4 d’abril de 2013 amb uns requeriments lumínics diferents i amb focus de la marca Philips, que és el que s’acaba instal·lant?

Pot informar Govern exactament per quin mitjà, quan, com i a qui s’adreça la sol·licitud de la UEFA per incrementar encara més el nivell d’il·luminació del terreny de joc, fins a 1.600 lux? En quin document oficial de la UEFA s’especifiquen els estàndards lumínics necessaris actualment per a estadis homologats?

Més enllà de l’informe 33701/73 efectuat en data 9 d’octubre de 2014 per una empresa externa, té el Govern cap altre informe d’amidaments dels nivells d’il·luminació del terreny de joc de l’estadi Nacional d’Andorra segons els paràmetres per aquest tipus d’informe especificats per la UEFA? En cas afirmatiu, quants i quins valors mitjans de lux indiquen respectivament cadascun d’ells?

A Casa de la Vall, 2 de maig del 2017

Ferran Costa Marimon                                                     
Conseller General

 

Per acord de la Sindicatura de data 24 d’abril del 2017, vista l’acta de licitació i l’informe d’avaluació de les ofertes de data 19 d’abril del 2017, amb motiu del concurs públic nacional per a l’adjudicació de la Secretaria tècnica de la XVIª Sessió de tardor de l’Assemblea parlamentària de l’OSCE que tindrà lloc a Andorra els dies 3, 4 i 5 d’octubre de l’any 2017, es fa pública l’adjudicació definitiva següent:

- Aplicació pressupostària núm.: 22660 Reunions, conferències i cursets del PROJ. 0005, Conferència OSCE

- Forma d’adjudicació: concurs públic

- Modalitat de contractació: ordinària

- Identitat de l’adjudicatari: St! S.Teres SLU

- Preu cert del contracte: 43.497,08 euros.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 24 d’abril del 2017

Mònica Bonell Tuset                                                         
Subsíndica General