BCG 32/2016, 11 maig 2016

 

Núm. 32/2016

 

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS

3.2.1 Projectes de llei qualificada

Publicació de l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior en relació al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, així com les reserves d’esmena presentades.
                                                                                          

5- ALTRA INFORMACIÓ

5.2 Convocatòries

Convocatòria d’una sessió informativa pública del M. I. Sr. Carles Àlvarez Marfany, ministre de Salut, davant de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient, pel dia 6 de juny del 2016.              

 

 

 

 

El síndic general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior en relació al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, així com les reserves d’esmena presentades.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 11 de maig del 2016

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

• Informe de la Ponència de la Comissió Legislativa d’Interior

El M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, del Grup Mixt, nomenat ponent per la Comissió Legislativa d’Interior  el dia 18 d’abril del 2016, a la vista del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993 , proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:

Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993

Exposició de motius

En virtut de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, es va addicionar un paràgraf tercer a l’article 11 d’ aquesta Llei. Aquest nou paràgraf relaciona els conceptes que han d’integrar el règim retributiu dels batlles i els magistrats, però delega tanmateix en una llei posterior la regulació concreta d’aquest règim. En conseqüència, la disposició final setena de la Llei 28/2014 encomana al Govern que aprovi el projecte de llei de regulació del règim retributiu dels batlles i els magistrats, i també del règim retributiu i de gratificació del fiscal general i dels fiscals adjunts, i dels membres del Consell Superior de la Justícia, respectivament, en el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor de la Llei esmentada, que va tenir lloc el 13 de novembre del 2014.

És per aquest motiu que es promou aquesta Llei, que, per motius de coherència sistemàtica, s’ha articulat com una nova modificació de la Llei qualificada de la Justícia i, per via de la disposició final primera, també de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996. En efecte, s’ha volgut evitar la dispersió normativa i que, per tant, totes les qüestions relatives al règim estatutari dels membres de les carreres judicial i fiscal es continguin en les mateixes normes legals.

L’article 1 d’aquesta Llei reforma una vegada més el paràgraf tercer de l’article 11 de la Llei qualificada de la Justícia per encabir el concepte retributiu que consisteix en el complement d’antiguitat, però tot eliminant l’obligatorietat que els batlles i els magistrats percebin tots els conceptes retributius ordinaris que fins ara relacionava l’article 11. Així, s’ha constatat que esdevé impossible aplicar d’una forma adequada i equitativa el complement de productivitat quan es tracta dels batlles adscrits a les seccions d’Instrucció i, en canvi, les característiques del lloc de treball que ocupen i l’assumpció dels torns de guàrdia en matèria penal fan necessari que puguin percebre un complement de destinació. Al mateix temps, s’aprofita la modificació de l’article que ens ocupa per afegir un nou paràgraf que fa remissió a les taules que s’incorporen com un nou annex1 ala Llei qualificada de la Justícia, d’acord amb l’article 5 de la Llei, i que detallen el règim retributiu dels batlles i els magistrats.

En aquest sentit, l’article 5 quantifica la base retributiva i els complements que formen part del règim retributiu dels batlles i els magistrats. En el cas dels batlles, aquesta base retributiva es redueix si es té en compte la quantitat percebuda actualment, però es compensa amb un increment salarial vinculat al complement de grau. La suma d’aquest complement i del complement d’antiguitat fa possible una progressió salarial real i rellevant, que dimana al mateix temps de l’antiguitat i de l’avaluació favorable en relació amb l’exercici de les funcions encomanades i amb les activitats formatives endegades. A més, aquesta progressió es pot veure consolidada eventualment amb l’augment salarial que comporta l’accés a la categoria de magistrat, i amb el complement de grau que també s’hi inclou, atès que la base retributiva dels magistrats amb dedicació plena s’incrementa substancialment per establir una vinculació estreta entre la progressió en la carrera judicial i la progressió salarial.

Pel que fa a l’article 2 de la Llei, modifica l’article 30 de la Llei qualificada de la Justícia, amb l’objectiu de remetre’s a les taules que s’hi introdueixen com un nou annex 2, i que estableixen i quantifiquen la gratificació dels membres del Consell Superior de la Justícia.

Aquest annex 2 s’incorpora a la Llei qualificada de la Justícia en virtut de l’article 6 i, sense augmentar globalment la gratificació que perceben els membres del Consell Superior de la Justícia, consolida un repartiment més equitatiu d’acord amb la càrrega de treball i les responsabilitats que tenen cadascun d’aquests membres.

D’altra banda, d’acord amb l’article 3 de la Llei, s’aprofita la modificació de la Llei qualificada de la Justícia per reformar-ne l’article 64 bis i fer possible que els batlles que hagin assolit el tercer grau puguin anomenar-se magistrats, la qual cosa també incideix en el foment d’una carrera judicial efectiva i progressiva.

La Llei es clou amb dos disposicions transitòries i tres disposicions finals. La disposició transitòria primera té com a finalitat preservar els drets econòmics adquirits pels membres de les carreres judicial i fiscal, tot establint, però, les normes oportunes a fi d’evitar un increment desproporcionat i inequitatiu del règim retributiu d’algun dels membres de la carrera judicial, per aplicació coetània dels nous conceptes retributius i de la mateixa disposició transitòria que ens ocupa, i, també, per mitigar a terme les diferències derivades de les quantitats percebudes per raó de l’antiguitat meritada. D’altra banda, la disposició transitòria segona inclou les disposicions necessàries per substituir els antics complements retributius pels nous complements retributius.

La disposició final primera modifica l’article 15 de la Llei del Ministeri Fiscal i introdueix un nou annex a aquesta Llei, per millorar la regulació relativa a l’aplicació de les normes de la Llei qualificada de la Justícia als membres de la carrera fiscal i, sobretot, per establir i quantificar el règim retributiu del fiscal general i els fiscals adjunts, d’acord amb les mateixes premisses mencionades en relació amb els batlles i els magistrats. D’altra banda, la modificació de l’article 15 de la Llei del Ministeri Fiscal ha permès constatar que els articles90 a92 de la Llei qualificada de la Justícia bé eren reiteratius en relació amb les disposicions de la Llei del Ministeri Fiscal, bé ho esdevenen a partir d’ara, i és per aquest motiu que es deroguen en virtut de l’article 4 d’aquesta Llei.

Finalment, les disposicions finals segona i tercera encomanen al Govern la publicació dels textos consolidats corresponents i determinen la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, respectivament.

Grup Parlamentari Liberal (1)

Es proposa introduir en l’exposició de motius, un nou paràgraf (que seria el darrer) que estableixi que no queden qualificats els articles 1, 2, 5 i 6. En coherència caldria demanar a la Sindicatura, la seva requalificació, segons allò que preveu l’article 18.1.d del Reglament del Consell General.

Aquest darrer paràgraf de l’exposició de motius quedaria com segueix:

“Per coherència amb la Constitució, no queden regulats per Llei qualificada, tots aquells aspectes de la Llei que tinguin a veure amb la retribució salarial, a saber, articles 1, 2, 5 i 6.”

MOTIVACIÓ

Els articles no suposen una modificació de la Llei qualificada de la Justícia, estrictament dita, sinó, una addicció relativa a les condicions salarials dels alts càrrecs de la Justícia, que en cap cas, convé qualificar.

La regulació de matèries qualificades, hauria de ser sempre restrictiva, de manera que la retribució de salaris no forma part de les matèries que estrictament, regulen, l’estructura, composició, funcionament, estatut jurídic, funcions i competències de la Justícia en general, o d’altres com, durada del mandat i condicions d’elegibilitat, així com procediment disciplinari i de responsabilitat penal i civil del jutge.

Grup Parlamentari Liberal (2)

Es proposa l’addició d’un nou article, consistent en la modificació de l’article 2.3 de la Llei qualificada de la Justícia, del  3 de setembre de 1993 en el sentit de treure la paraula “no” de la segona frase de l’article, per incongruent.

L’article 2.3 de la Llei diu:

“3. Ni els tribunals ni el Consell Superior de la Justícia no poden dictar instruccions, de caràcter general o particular, adreçades als seus inferiors, sobre l’aplicació o interpretació de l’ordenament jurídic que portin a terme en l’exercici de la seva funció jurisdiccional”.

I hauria de dir,

“3. Ni els tribunals ni el Consell Superior de la Justícia poden dictar instruccions, de caràcter general o particular, adreçades als seus inferiors, sobre l’aplicació o interpretació de l’ordenament jurídic que portin a terme en l’exercici de la seva funció jurisdiccional”.

MOTIVACIÓ

És un error gramatical que es pot aprofitar per modificar

Grup Parlamentari Liberal (3)

Es proposa l’addició d’un nou article consistent en la modificació de l’article 5.3 de la Llei qualificada de la Justícia, del  3 de setembre de 1993.

Convé modificar dit article, per incloure que no solament té l’obligació de formular escrit el Tribunal, quan tingui dubtes raonables de la Constitucionalitat d’una Llei, sinó també ho farà quan sigui instat el Tribunal per una de les parts.

On diu,

“3. Si en la tramitació d’un procés un tribunal té dubtes raonables i fonamentats sobre la constitucionalitat d’una llei, un decret legislatiu o una norma amb força de llei que s’hagi d’aplicar de manera imprescindible per a la resolució de la causa, formula escrit davant el Tribunal Constitucional demanant el seu pronunciament sobre la validesa de la norma afectada. Presentada la qüestió de constitucionalitat, se suspèn la tramitació del procés i el Tribunal Constitucional dicta sentència dins el termini fixat a l’article 100.2 de la Constitució”.

Hauria de dir,

“3. Si en la tramitació d’un procés un tribunal té dubtes raonables i fonamentats sobre la constitucionalitat d’una llei, un decret legislatiu o una norma amb força de llei que s’hagi d’aplicar de manera imprescindible per a la resolució de la causa, formula escrit davant el Tribunal Constitucional demanant el seu pronunciament sobre la validesa de la norma afectada. Presentada la qüestió de constitucionalitat, se suspèn la tramitació del procés i el Tribunal Constitucional dicta sentència dins el termini fixat a l’article 100.2 de la Constitució.

Igualment, el Tribunal haurà de sotmetre la qüestió al Tribunal Constitucional, quan hagi estat instat en aquest sentit, i degudament raonat, per una de les parts.”

MOTIVACIÓ

Avui no existeix cap recurs directe o indirecte pels quals els ciutadans puguin acudir al Constitucional. Aquesta modificació oferiria aquesta possibilitat.

Article 1. Modificació del paràgraf tercer de l’article 11

Es modifica el paràgraf tercer de l’article 11 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual fou addicionat per l’article 3 de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i s’introdueix un nou paràgraf quart a l’article 11 esmentat, que queden redactats com segueix:

“Article 11

[...]

El règim retributiu dels batlles i els magistrats consta, si escau, dels conceptes següents:

a) Base retributiva, segons les categories de batlle i magistrat.

b) Complement de grau personal, segons el grau que correspongui a cada batlle o magistrat.

c) Complement de destinació, per la plaça ocupada, segons la classificació de places que aprovi el Consell Superior de la Justícia.

d) Complement de responsabilitat addicional, pel nivell superior de funcions assumides respecte de les pròpies de la plaça, de manera addicional, provisional o transitòria, i també per la designació en la presidència d’un òrgan judicial.

e) Complement de productivitat, no consolidable, per superar els nivells de càrrega de treball que fixi el Consell Superior de la Justícia, d’acord amb els mòduls d’activitat judicial que estableixi.

f) Complement d’antiguitat, per cada tres anys de servei prestat com a batlle o magistrat prop de l’Administració de Justícia.

El règim retributiu dels batlles i els magistrats es regeix per les taules anuals que s’adjunten com a annex 1 d’aquesta Llei.”

Grup Mixt – SDP(1)

Es proposa modificar el redactat inicial de l’article, que pretén modificar el paràgraf tercer de l’article 11 de la Llei vigent. Concretament proposem suprimir el redactar següent:

“El règim retributiu dels batlles i els magistrats consta, si escau, dels conceptes següents”

I mantenir alhora el redactat actual d’aquesta frase inicial que és la següent:

“El règim retributiu dels batlles i els magistrats es regula per llei, s’inspira en els principis d’objectivitat, equitat i transparència i s’integra per un component fix i altres variables, ordenats en base als conceptes següents:

a) Base retributiva, segons les categories de batlle i magistrat.

b) Complement de grau personal, segons el grau que correspongui a cada batlle o magistrat.

c) Complement de destinació, per la plaça ocupada, segons la classificació de places que aprovi el Consell Superior de la Justícia.

d) Complement de responsabilitat addicional, pel nivell superior de funcions assumides respecte de les pròpies de la plaça, de manera addicional, provisional o transitòria, i també per la designació en la presidència d’un òrgan judicial.

e) Complement de productivitat, no consolidable, per superar els nivells de càrrega de treball que fixi el Consell Superior de la Justícia, d’acord amb els mòduls d’activitat judicial que estableixi.

f) Complement d’antiguitat, per cada tres anys de servei prestat com a batlle o magistrat prop de l’Administració de Justícia.

El Pressupost General determinarà la quantia i les consignacions de cadascun dels conceptes indicats en aquest article. La seva fixació tindrà en compte la dignitat de la funció jurisdiccional, la independència en la seva actuació  i el principi d’incompatibilitat amb altres càrrecs i activitats, d’acord amb el Títol VII de la Constitució.”

(La negreta és únicament per facilitar la visualització de les modificacions proposades)

Motivació

La regulació del règim retributiu s’ha de fer per llei però no pas, de cap manera, per llei qualificada com ara subreptíciament s’intenta en el projecte que esmenem. La regulació de les retribucions de la funció pública és pròpia de llei ordinària. Pretendre regular-la mitjançant llei qualificada sembla obeir a una voluntat de frustrar el debat necessari, en seu parlamentària, del pressupost de l’administració de Justícia. A més qualificar el règim retributiu sembla també destinat a deixar-lo “gravat en el marbre” i dificultar-ne molt qualsevulla modificació posterior.

Entenem que és més adient que la Llei qualificada de la Justícia es remeti a una llei específica on fos regulada de manera detallada la retribució, atès que la completa regulació del tema requereix moltes precisions, potser impròpies d’una llei general.

No obstant, hem introduït els principis d’objectivitat, equitat i transparència, que  han de ser útils en la determinació detallada, als pressupostos generals, de les retribucions i que estan connectats amb les regles centrals de la Llei Qualificada de la Justícia . A més, es distingeix entre elements fixos i variables, cosa que ja es dedueix del  Projecte, però que queda molt més clara amb la  redacció que plantegem.

Grup Mixt- SDP (2)

Es proposa modificar l'Article 1 que pretén modificar el paràgraf tercer de l’article 11 de la Llei qualificada de la Justícia que fou modificat per la Llei 28/2014, del 24 de juliol, procedint a suprimir la darrera frase d’aquest article 1 que és del tenor següent:

“El règim retributiu dels batlles i els magistrats es regeix per les taules anuals que s’adjunten com a annex 1 d’aquesta Llei.”

Motivació

A l’igual que en l’esmena anterior no sembla adequat emprar el procediment legislatiu qualificat per a una regulació del règim retributiu de la funció pública. No hi ha cap disposició constitucional que ho estableixi i no apareix en la Memòria de la Llei la més minsa explicació que ho pogués justificar, com no sigui que es vulgui deixar “gravat en el marbre” aquell règim i fer-ne molt difícil la seva modificació.

Per tant, excloem de la redacció legal les taules anuals previstes a l’annex 1. Considerem que la seva previsió fossilitza les quanties en una Llei Qualificada, la modificació de la qual hauria de fer-se pel mateix tràmit reforçat. De fet, la previsió que fa el Projecte no és el mecanisme habitual per a determinar la retribució dels servidors públics, que sol basar-se en  l’articulació d’uns principis generals a la norma i en la concreció de les quanties als pressupostos –justament, és aquesta la idea de la Llei originària de 1993–.  

Grup Parlamentari Liberal (4)

Es proposa suprimir l’apartat e) de l’article 11.

MOTIVACIÓ

Entenem que no es pot abonar un complement de productivitat, tal com es preveu. Els batlles, magistrats i demés components de l’òrgan judicial, són càrrecs de gran responsabilitat, d’on se’n desprèn, que no se’ls pot instar a augmentar indiscriminadament la càrrega de feina, incentivats i pressionats econòmicament, amb el possible detriment de la qualitat de les decisions, i que a més, se’ls suposa una responsabilitat, que fa innecessari aquesta gratificació extra.

Grup Parlamentari Liberal (5)

Es proposa l’addició d’un nou article, de modificació de l’article 20 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993.

L’article diu,

“ Article 20

El Consell Superior de la Justícia es compon de cinc membres designats entre andorrans majors de vint-i-cinc anys i coneixedors de l’Administració de Justícia, un per cada copríncep, un pel síndic general, un pel Cap de Govern i un pels magistrats i batlles.”

Hauria de dir,

“Article 20

1. El Consell Superior de la Justícia es compon de cinc membres designats entre andorrans majors de vint-i-cinc anys i coneixedors de l’Administració de Justícia, un per cada copríncep, un pel síndic general, un pel Cap de Govern i un pels magistrats i batlles.

2. S’entén per coneixedors de l’Administració de la justícia, els que siguin o hagin estat, advocats, batlles, magistrats, secretaris judicials o fiscals.”

MOTIVACIÓ

Entenem que és necessari definir el significat de “coneixedors de l’Administració de la justícia” per tal de professionalitzar la gestió.

Article 2. Modificació de l’article 30

Es modifica l’article 30 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual fou modificat al seu torn per l’article 11 de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix:

 “Article 30

Els membres del Consell Superior de la Justícia reben la gratificació que s’estableix en la taula anual que s’adjunta com a annex 2 d’aquesta Llei, a càrrec del seu pressupost, d’acord amb la dedicació esmerçada en el compliment efectiu de les funcions que tenen encomanades.”

Grup Mixt- SDP (3)

Es proposa suprimir l'article 2, amb la qual cosa quedaria vigent l’actual redactat de l’article 30 de la Llei.

Motivació

L’actual article 30 és prou clar en assenyalar el mandat que el règim de gratificació dels membres del Consell Superior de la Justícia es fixa per llei.

Queda clar que ha de ser una llei distinta de la pròpia llei qualificada de la Justícia. I ens sembla evident que la llei que ho reguli no ha de ser qualificada.

Introduir ara subreptíciament aquesta regulació dins la Llei qualificada tindria un efecte pervers.

És evident que l’article que proposem suprimir, tal com està redactat, obre la porta a la petrificació de la diferent gratificació dels membres del Consell, impedint que en un ulterior mandat les dedicacions i les gratificacions siguin distintes de les actuals. En tot cas entenem que les gratificacions han d’estar harmonitzades amb les de la resta de la funció pública.

Les gratificacions i retribucions s’han de fixar a la llei pressupostària general o a una llei singular. El criteri normal és decidir la retribució d’acord amb la categoria assignada i dedicació esmerçada.

Com sigui que el règim dels membres del Consell no és el de dedicació exclusiva, només poden percebre dietes.

Grup Parlamentari Liberal (6)

Es proposa l’addició d’un nou article, de modificació de l’article 37 de la Llei qualificada de la Justícia, del  3 de setembre de 1993.

Actualment es posa al mateix nivell, els informes preceptius que ha d’emetre el Consell Superior de la Justícia referits als Projectes de Llei i les Proposicions de Llei, que concerneixen la Justícia. Es proposa un canvi més coherent, a aquest efecte.

L’article diu,

“Article 37

1. El Consell Superior de la Justícia ha d’informar amb caràcter preceptiu i no vinculant en relació amb els projectes o les proposicions de llei que concerneixin l’Administració de Justícia o el Consell Superior de la Justícia.

L’informe sobre els projectes de llei s’ha de trametre al Govern en el termini de quinze dies hàbils des que se l’hagi requerit a l’efecte, o en el termini de vuit dies hàbils en el cas que se’n faci constar la urgència; l’informe sobre les proposicions de llei s’ha de trametre al Consell General en el mateix termini que estableixi la Sindicatura a l’efecte que el Govern emeti el criteri.

2. El Consell Superior de la Justícia també pot emetre informes per donar compte de la situació i el funcionament de l’Administració de Justícia o del Consell Superior de la Justícia, o per proposar millores o modificacions de lleis que concerneixin l’Administració de Justícia o el Consell Superior de la Justícia”.

Hauria de dir,

“Article 37

1. El Consell Superior de la Justícia ha d’informar amb caràcter preceptiu i no vinculant en relació amb els projectes de llei que concerneixin l’Administració de Justícia o el Consell Superior de la Justícia.

L’informe sobre els projectes de llei s’ha de trametre al Govern en el termini de quinze dies hàbils des que se l’hagi requerit a l’efecte, o en el termini de vuit dies hàbils en el cas que se’n faci constar la urgència.

2. El Consell Superior de la Justícia també pot emetre informes per donar compte de la situació i el funcionament de l’Administració de Justícia o del Consell Superior de la Justícia, o per proposar millores o modificacions de lleis que concerneixin l’Administració de Justícia o el Consell Superior de la Justícia, aquest informe es tramet necessàriament al Consell General”.

MOTIVACIÓ

No té sentit que el legislatiu hagi de demanar un informe preceptiu per una proposició de llei.

Grup Parlamentari Liberal (7)

Es proposa l’addició d’un nou article de modificació, de l’article 50.2 de la Llei qualificada de la Justícia, del  3 de setembre de 1993.

Caldria redactar de nou el paràgraf 2 de l’article 50 per tal de ser més coherents amb la situació actual,

L’article diu,

“2. La Batllia queda estructurada en les seccions Civil, Administrativa i de Menors, i en dues seccions d’Instrucció, una de les quals és competent per conèixer de les infraccions penals:

a) Relatives a la genètica i la reproducció humanes.


b) Contra la llibertat de moviments de les persones.


c) Relatives a la prostitució.


d) Contra l’ordre socioeconòmic, a excepció del delicte d’ús fraudulent de targeta de crèdit i dels delictes contra la seguretat social.

e) Contra la seguretat col·lectiva, a excepció dels delictes de tinença i port il·legal d’armes i contra la seguretat del trànsit.

f) Relatives al tràfic il·legal de drogues tòxiques que tinguin assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos.

g) Contra la Constitució.


h) Contra l’ordre públic.


i) Contra la pau i la independència del Principat.

j) Contra la funció pública, a excepció dels delictes de celebració de matrimoni il·legal i d’atemptats contra els funcionaris i usurpació de funcions públiques.


k) Relatives al blanqueig de diners o valors.


l) Relatives a la falsedat de moneda i efectes timbrats.


m) Contra la comunitat internacional.


n) Comeses en forma de criminalitat organitzada.

La mateixa secció és competent pel que fa a la cooperació judicial internacional resultant de les infraccions referides anteriorment”

hauria de dir,

2. La Batllia queda estructurada en les seccions Civil, Administrativa, Menors, Família, Instrucció i Instrucció Especialitzada. Les seccions d’Instrucció Especialitzada són competents per conèixer les infraccions penals:

a) Relatives a la genètica i la reproducció humanes.

b) Contra la llibertat de moviments de les persones.

c) Relatives a la prostitució.

d) Contra l’ordre socioeconòmic, a excepció del delicte d’ús fraudulent de targeta de crèdit i dels delictes contra la seguretat social.

e) Contra la seguretat col·lectiva, a excepció dels delictes de tinença i pot il·legal d’armes i contra la seguretat del trànsit.

f) Relatives al tràfic il·legal de drogues tòxiques que tinguin assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos.

g) Contra la Constitució.

h) Contra l’ordre públic.

i) Contra la pau i la independència del Principat.

j) Contra la funció pública, a excepció dels delictes de celebració de matrimoni il·legal i d’atemptats contra els funcionaris usurpació de funcions públiques.

k) Relatives al blanqueig de diners o valors.

l) Relatives a la falsedat de moneda i efectes timbrats.

m) Contra la comunitat internacional.

n) Comeses en forma de criminalitat organitzada

Les seccions d’Instrucció Especialitzada són competents pel que fa a la cooperació judicial internacional resultant de les infraccions referides anteriorment.

MOTIVACIÓ

L’estructura organitzativa de la Batllia d’Andorra està actualment estructurada en les seccions Civil, Administrativa, Menors, Instrucció i Instrucció Especialitzada. Les seccions d’Instrucció Especialitzada són competents per conèixer les infraccions penals enumerades en el paràgraf 2 de l’article 50 de la Llei.

A l’ensems cal tenir en compte que les seccions d’Instrucció Especialitzada són competents pel que fa a la cooperació judicial internacional resultant de les infraccions referides en el paràgraf 2 de l’article 50 de la Llei.

Article 3. Modificació de l’apartat 1 de l’article 64 bis

Es modifica l’apartat 1 de l’article 64 bis de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual fou addicionat per l’article 44 de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix:

“Article 64 bis

1. La carrera judicial comprèn les categories de batlle i magistrat. Els batlles són destinats a la Batllia, i els magistrats, al Tribunal de Corts o al Tribunal Superior. No obstant això, els batlles que hagin assolit el tercer grau, d’acord amb l’apartat 2 d’aquest article, malgrat que pertanyen a la categoria de batlle, s’anomenen magistrats si així ho acorda el Consell Superior de la Justícia després que el batlle concernit ho hagi sol·licitat.

[...]”

Grup Parlamentari Liberal (8)

Es proposa la modificació de l’article 3, consistent en la modificació de l’article 64 bis, de la Llei qualificada de la Justícia, del  3 de setembre de 1993.

L’article diu,

“Article 64 bis

1. La carrera judicial comprèn les categories de batlle i magistrat. Els batlles són destinats a la Batllia, i els magistrats, al Tribunal de Corts o al Tribunal Superior. No obstant això, els batlles que hagin assolit el tercer grau, d’acord amb l’apartat 2 d’aquest article, malgrat que pertanyen a la categoria de batlle, s’anomenen magistrats si així ho acorda el Consell Superior de la Justícia després que el batlle concernit ho hagi sol·licitat.”

Hauria de dir,

“1. La carrera judicial comprèn les categories de batlle i magistrat. Els batlles són destinats a la Batllia, i els magistrats, al Tribunal de Corts o al Tribunal Superior.”

MOTIVACIÓ

No pot ser que algú que exerceix les funcions de Batlle sigui anomenat magistrat i seguir exercint de Batlle.

Grup Parlamentari Liberal (9)

Es proposa l’addició d’un nou article, consistent en la modificació de l’article 66 bis, de la Llei qualificada de la Justícia, del  3 de setembre de 1993.

No entenem que el Fiscal General pugui participar en la selecció de batlles, de manera que l’esmena que es proposa és la següent:

L’article diu,

“4. El tribunal de selecció està integrat per cinc membres i és presidit pel president del Consell Superior de la Justícia o el membre en qui delegui aquesta funció. En formen part un altre membre del Consell Superior de la Justícia i tres vocals més nomenats pel Consell Superior de la Justícia entre magistrats del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, el fiscal general de l’Estat, i catedràtics d’universitat i altres professionals del dret amb un mínim de quinze anys d’experiència.”

Hauria de dir,

“4. El tribunal de selecció està integrat per cinc membres i és presidit pel president del Consell Superior de la Justícia o el membre en qui delegui aquesta funció. En formen part un altre membre del Consell Superior de la Justícia i tres vocals més nomenats pel Consell Superior de la Justícia entre magistrats del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, i catedràtics d’universitat i altres professionals del dret amb un mínim de quinze anys d’experiència.”

MOTIVACIÓ

Aquesta esmena reforça la separació de poders ja que el fiscal general de l’Estat és un càrrec institucional proposat pel Govern i nomenat pel Consell Superior de Justícia per això entenem que no pot participar en la tria dels batlles.

A més, el Ministeri Fiscal és una institució independent de la jerarquia de les jurisdiccions i té plena autonomia funcional de conformitat amb el que preveu l’article 15 del Decret legislatiu de 13 de maig de 2015 de publicació del text refós de la Llei del Ministeri Fiscal de 12 de desembre de 1996. Per tot l’exposat, no té cap sentit que el fiscal general de l’Estat tingui cap tipus de participació o intervenció en el procés de selecció dels integrants dels òrgans jurisdiccionals.

Grup Parlamentari Liberal (10)

Es proposa l’addició, consistent en la modificació de l’article 68 quarter, 3. de la Llei qualificada de la Justícia, del  3 de setembre de 1993.

L’article diu,

“3. Els batlles i els magistrats estan en situació d’excedència forçosa quan hagin estat nomenats per algun dels càrrecs següents:

a) Magistrat del Tribunal Constitucional.

b) Jutge o magistrat del Tribunal Europeu de Drets Humans o de qualsevol altre organisme judicial internacional.

c) Fiscal General.

d) Raonador del Ciutadà.

e) Cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera.

f) Cap de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades.

El Consell Superior de la Justícia pot declarar en situació d’excedència forçosa als batlles i magistrats que siguin nomenats per a altres càrrecs relacionats amb l’Administració de Justícia o que puguin contribuir a millorar-la, atenent les necessitats del servei.

Una vegada cessats en el càrrec que va originar l’excedència forçosa, o al final de l’exercici d’aquest càrrec, els batlles o magistrats declarats en aquesta situació tenen dret a reincorporar-se en el termini màxim de quinze dies a la plaça que ocupaven en ser nomenats per al càrrec esmentat, sempre que ho sol·licitin amb anterioritat al seu cessament o a la finalització del càrrec i, en qualsevol cas, en el termini màxim de dos mesos a partir del cessament o la finalització referits. En cas que no sol·licitin la reincorporació en aquest termini, causen baixa en la carrera judicial. La reincorporació es produeix pel temps que resta del seu mandat judicial amb el manteniment dels drets que els corresponien.

El Batlle o el magistrat que, si escau, ocupava la plaça, si no ho feia en règim de substitució, queda adscrit a la Batllia o al Tribunal corresponent, i el president li assigna les funcions que ha de realitzar. Pot optar a una plaça quan es produeixi una vacant en els termes que estableixen els articles 51.1, 54.4 o 58.6, segons escaigui.

Els batlles i els magistrats en situació d’excedència forçosa no perceben retribució com a membres de la carrera judicial”.

Hauria de dir,

“3. Els batlles i els magistrats estan en situació d’excedència forçosa quan hagin estat nomenats per algun càrrec públic, inclòs el de Jutge o magistrat del Tribunal Europeu de Drets Humans o de qualsevol altre organisme judicial internacional”.

El Consell Superior de la Justícia pot declarar en situació d’excedència forçosa als batlles i magistrats que siguin nomenats per a altres càrrecs relacionats amb l’Administració de Justícia o que puguin contribuir a millorar-la, atenent les necessitats del servei.

Una vegada cessats en el càrrec que va originar l’excedència forçosa, o al final de l’exercici d’aquest càrrec, els batlles o magistrats declarats en aquesta situació tenen dret a reincorporar-se en el termini màxim de quinze dies a la plaça que ocupaven en ser nomenats per al càrrec esmentat, sempre que ho sol·licitin amb anterioritat al seu cessament o a la finalització del càrrec i, en qualsevol cas, en el termini màxim de dos mesos a partir del cessament o la finalització referits. En cas que no sol·licitin la reincorporació en aquest termini, causen baixa en la carrera judicial. La reincorporació es produeix pel temps que resta del seu mandat judicial amb el manteniment dels drets que els corresponien.

El Batlle o el magistrat que, si escau, ocupava la plaça, si no ho feia en règim de substitució, queda adscrit a la Batllia o al Tribunal corresponent, i el president li assigna les funcions que ha de realitzar. Pot optar a una plaça quan es produeixi una vacant en els termes que estableixen els articles 51.1, 54.4 o 58.6, segons escaigui.

Els batlles i els magistrats en situació d’excedència forçosa no perceben retribució com a membres de la carrera judicial”.

MOTIVACIÓ

Entenem que sigui quin sigui el càrrec públic per el qual un batlle o magistrat  hagi estat nomenat l’excedència forçosa ha de ser sempre. 

Article 4. Derogació dels articles 90, 91 i 92

Es deroguen els articles 90, 91 i 92 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993.

Article 5. Addició d’un annex 1

S’introdueix un annex1 ala Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix:

Annex 1. Taules anuals del règim retributiu dels batlles i magistrats (en euros bruts)

	Base retributiva	Complement de grau
Batlle en pràctiques	40.300,00
Batlle de primer grau, batlle suplent i batlle substitut	59.098,00
Batlle de segon grau	59.098,00	14.781,00
Batlle de tercer grau	59.098,00	29.562,00
Magistrat, magistrat substitut i magistrat emèrit amb dedicació plena	88.660,00
Magistrat de grau superior amb dedicació plena	88.660,00	7.280,00
Magistrat, magistrat substitut i magistrat emèrit amb dedicació parcial	29.549,00
Magistrat de grau superior amb dedicació parcial	29.549,00	2.561,00

 

	Complement de destinació	Complement de productivitat	Comple-ment de responsabi-litat addicional	Comple-ment d’antiguitat
Batlles adscrits a les seccions d’Instrucció	3.250,00
Magistrats amb dedicació plena adscrits amb caràcter principal a la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia	3.250,00
Magistrats amb dedicació parcial adscrits amb caràcter principal a la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia	1.625,00
Batlles adscrits a les seccions civil, administrativa i de menors, i magistrats amb dedicació plena adscrits al Tribunal de Corts i a les sales administrativa i penal del Tribunal Superior de Justícia		Entre 0 i 3.250,00
Magistrats amb dedicació parcial adscrits al Tribunal de Corts i a les sales administrativa i penal del Tribunal Superior de Justícia		Entre 0 i 1.625,00
President del Tribunal de Batlles			10.400,00
President del Tribunal de Corts			3.900,00
President del Tribunal Superior de Justícia			3.900,00
Batlles i magistrats amb dedicació plena				1.300,00
Magistrats amb dedicació parcial				390,00

 

Grup Parlamentari Liberal (11)

Es proposa la modificació de l’article 5 de la Llei.

El primer paràgraf de l’article diu,

“S’introdueix un annex 1 a la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix:

Annex 1. Taules anuals del règim retributiu dels batlles i magistrats (en euros bruts)”

Hauria de dir,

“S’introdueix un annex 1 a la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix:

Annex 1. Taules anuals del règim retributiu dels batlles i magistrats (en euros bruts/any)”.

MOTIVACIÓ

Convé precisar que totes les quantitats que apareixen en el quadre, són retribucions amb caràcter anual i no mensual.

Article 6. Addició d’un annex 2

S’introdueix un annex2 ala Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix:

Annex 2. Taula anual de la gratificació dels membres del Consell Superior de la Justícia (en euros bruts)

Grup Parlamentari Liberal (12)

Es proposa la modificació de l’article 6 de la Llei.

El primer paràgraf de l’article diu,

“S’introdueix un annex 2 a la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix:

Annex 2. Taula anual de la gratificació dels membres del Consell Superior de la Justícia (en euros bruts).”

Hauria de dir,

“S’introdueix un annex 2 a la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix:

Annex 2. Taula anual de la gratificació dels membres del Consell Superior de la Justícia (en euros bruts/any).”

MOTIVACIÓ

Convé precisar que totes les quantitats que apareixen en el quadre, són retribucions amb caràcter anual i no mensual.

Disposició transitòria primera

1. Si com a conseqüència de l’aplicació dels imports que es corresponen als conceptes retributius assenyalats en aquesta Llei i que consisteixen en la base retributiva i, si escau, també en el complement de grau, el salari que hagi de percebre per aquests conceptes el batlle, el magistrat o el fiscal adjunt concernit esdevé inferior al salari que cobrava amb anterioritat a la data de l’entrada en vigor de la Llei esmentada pels conceptes retributius que consisteixen en el salari base (100), la indemnització preufetera (101), les dietes fixes Justícia o la regularització de les dietes (727 o 751), la prima Justícia (272) i la prima de presidència (272), segueix percebent la diferència que en resulti, la qual passa a integrar un nou complement anomenat “d’absorció” fins que, eventualment, assoleixi el grau en virtut del qual percebrà els imports que es corresponen a aquesta diferència per raó dels conceptes retributius assenyalats en aquesta Llei. En aquest cas, però, el magistrat concernit no percebrà l’import que es correspon al complement de responsabilitat addicional que estableix aquesta Llei, encara que d’acord amb les disposicions que s’hi contenen tingui dret a percebre’l, i només percebrà una quarta part dels imports que es corresponen al complement de destinació i al complement de productivitat que preveu aquesta Llei, si d’acord amb les disposicions que s’hi contenen té dret a percebre’ls.

2. Si com a conseqüència de l’aplicació dels imports que es corresponen als conceptes retributius assenyalats en aquesta Llei i que consisteixen en la base retributiva i el complement de grau, el salari que hagi de percebre per aquests conceptes el batlle, el magistrat o el fiscal adjunt concernit esdevé superior al salari que cobrava amb anterioritat a la data de l’entrada en vigor de la Llei esmentada pels conceptes retributius que consisteixen en el salari base (100), la indemnització preufetera (101), les dietes fixes Justícia o la regularització de dietes (727 o 751), la prima Justícia (272), la prima de presidència (272), el complement personal d’antiguitat (105), el complement d’antiguitat (106), la prima personal de permanència (118) i/o la prima de permanència (119), deixarà de percebre els imports que es corresponen a les primes i als complements ressenyats, no percebrà els complements de destinació i de productivitat que estableix aquesta Llei, i només percebrà una quarta part de l’import que es correspon al complement de responsabilitat addicional que preveu aquesta Llei.

3. No obstant el que disposa l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria, als batlles i als fiscals adjunts de tercer grau, i als magistrats i als magistrats de grau superior que percebin un o diversos dels conceptes retributius que consisteixen en el complement personal d’antiguitat (105), el complement d’antiguitat (106), la prima personal de permanència (118) i la prima de permanència (119), els imports que es corresponen a aquests conceptes els seran detrets de l’import del complement de grau o, en el cas dels magistrats que no hagin assolit el grau superior, de l’import de la base retributiva, que els pertoqui percebre d’acord amb aquesta Llei, sempre que es tracti d’imports en concepte de complements o primes meritats amb anterioritat al seu ingrés a la carrera judicial o fiscal, o de la part d’aquests imports que hagin estat meritats amb posterioritat al seu ingrés a la carrera judicial o fiscal i que superin en un període de tres anys la quantitat fixa que els membres de la carrera judicial o fiscal perceben en concepte del complement d’antiguitat a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, a saber 270,86 euros bruts mensuals.

Grup Mixt- SDP (4)

Es proposa la modificació de l’apartat 3 de la disposició transitòria primera.

En aquest cas, es tracta simplement de millorar la redacció. La  redacció de la disposició transitòria primera i segona és molt complexa però, en alguns apartats, és, a més, equívoca. Així, sostenim la conveniència de la següent redacció (el contingut no s’altera):

“3. No obstant el que disposa l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria, s’aplicarà una detracció als batlles, als magistrats i als fiscals adjunts de tercer grau que percebin un o diversos conceptes retributius que consisteixin en el complement personal d’antiguitat (105), el complement d’antiguitat (106), la prima personal de permanència (118) i la prima de permanència (119).

En concret, es restaran  les quantitats assignades als conceptes citats  de l’import del complement de grau o, en el cas dels magistrats que no hagin assolit el grau superior, de l’import de la base retributiva.

La reducció s’aplicarà sempre que es tracti d’imports en concepte de complements o primes meritats amb anterioritat al seu ingrés a la carrera judicial o fiscal, o de la part d’aquests imports que hagin estat meritats amb posterioritat al seu ingrés a la carrera judicial o fiscal i que superin en un període de tres anys la quantitat fixa que els membres de la carrera judicial o fiscal perceben en concepte del complement d’antiguitat a la data de l’entrada en vigor d’aquesta llei, a saber 270,86 euros bruts mensuals”

(La negreta s'adreça a facilitar la visualització de la modificació proposada)

Motivació

Aquesta redacció no canvia el contingut, però elimina algun equívoc de la redacció del Projecte. Per exemple, la referència “als magistrats i als magistrats de grau superior.

Disposició transitòria segona

1. Sense perjudici del que estableix l’apartat segon de la disposició transitòria primera, els conceptes retributius que consisteixen en el complement personal d’antiguitat (105), el complement d’antiguitat (106), la prima personal de permanència (118) i la prima de permanència (119) se suprimeixen i queden substituïts per tres nous conceptes retributius denominats “complement d’antiguitat I”, “complement d’antiguitat II” i “complement d’antiguitat III”, el primer dels quals inclourà els imports en concepte de complements o primes meritats pels membres de la carrera judicial o fiscal amb anterioritat al seu ingrés en aquesta carrera, el segon dels quals inclourà els imports en concepte de complements o primes meritats pels membres de la carrera judicial o fiscal amb posterioritat al seu ingrés en aquesta carrera i que hagin superat en un període de tres anys la quantitat fixa que perceben en concepte del complement d’antiguitat a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, a saber 270,86 euros bruts mensuals, i el tercer dels quals inclourà la resta dels imports en concepte de complements o primes meritats pels membres de la carrera judicial o fiscal amb posterioritat al seu ingrés en aquesta carrera, així com els imports en concepte del complement d’antiguitat que meritin d’acord amb aquesta Llei.

2. Els conceptes retributius que consisteixen en la indemnització preufetera (101), la prima Justícia (272), la prima de presidència (272) i en les dietes fixes Justícia (727 o 751) que perceben eventualment els batlles i els magistrats, sigui quin sigui el seu grau, i els membres del Consell Superior de la Justícia, se suprimeixen i queden substituïts pels conceptes retributius equivalents o substitutius que estableix aquesta Llei.

3. El concepte retributiu que consisteix en el complement (110) es manté fins que s’exhaureixi el mandat del vicepresident del Tribunal de Corts que hagi estat nomenat per a aquest càrrec en el moment en què va entrar en vigor la Llei 28/2014, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, d’acord amb el que estableix la disposició transitòria quarta de la Llei esmentada. No obstant això, aquest concepte retributiu passa a denominar-se “complement de responsabilitat addicional” a partir de la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Grup Mixt- SDP (5)

Es proposa la modificació de l’apartat 1 de la disposició transitòria segona.

En aquest cas, també es tracta d’una millora de la redacció. Així, es proposa el següent text:

“1. Sense perjudici del que estableix l’apartat segon de la disposició transitòria primera, els conceptes retributius que consisteixen en el complement personal d’antiguitat (105), el complement d’antiguitat (106), la prima personal de permanència (118) i la prima de permanència (119) se suprimeixen i queden substituïts per tres nous conceptes retributius denominats “complement d’antiguitat I”, “complement d’antiguitat II” i “complement d’antiguitat III”. El “complement d’antiguitat I” inclourà els imports en concepte de complements o primes meritats pels membres de la carrera judicial o fiscal amb anterioritat al seu ingrés en aquesta carrera. El “complement d’antiguitat II” inclourà els imports en concepte de complements o primes meritats pels membres de la carrera judicial o fiscal amb posterioritat al seu ingrés en aquesta carrera i que hagin superat en un període de tres anys la quantitat fixa que perceben en concepte del complement d’antiguitat a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, a saber 270,86 euros bruts mensuals. El “complement d’antiguitat III” inclourà la resta dels imports en concepte de complements o primes meritats pels membres de la carrera judicial o fiscal amb posterioritat al seu ingrés en aquesta carrera, així com els imports en concepte del complement d’antiguitat que meritin d’acord amb aquesta Llei.”

(La negreta s'adreça a facilitar la visualització de la modificació proposada)

Motivació

Com es pot observar, es tracta simplement d’un ajustament de redacció sense alteració del contingut.

Disposició final primera

1. Es modifica l’article 15 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix:

“Article 15

1. Sense perjudici de la independència i l’autonomia funcional dels membres del Ministeri Fiscal en relació amb els batlles i els magistrats, s’entenen inclosos en la carrera judicial a efectes de l’accés, la selecció, el nomenament, la promoció, la formació, les situacions administratives, i els drets i les obligacions, i els són aplicables les disposicions de la Llei qualificada de la Justícia en aquestes matèries, llevat que aquesta Llei les reguli específicament.

2. El règim retributiu del fiscal general i els fiscals adjunts es regeix per les taules anuals que s’adjunten com a annex d’aquesta Llei.”

2. S’introdueix un annex a la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix:

Annex. Taules anuals del règim retributiu dels membres del Ministeri Fiscal (en euros bruts)

	Base retributiva	Complement de grau
Fiscal general	104.000,00
Fiscal adjunt en pràctiques	40.300,00
Fiscal adjunt de primer grau	59.098,00
Fiscal adjunt de segon grau	59.098,00	14.781,00
Fiscal adjunt de tercer grau	59.098,00	29.562,00

 

	Complement de destinació	Complement d’antiguitat
Fiscals adjunts	3.250,00
Fiscal general i fiscals adjunts		1.300,00

 

Grup Mixt- SDP (6)

Es proposa la modificació per substitució del número 2 de l’art. 15 de la LQJ previst a la disposició final primera.

El text que es proposa és el següent:

“2. S’aplicaran al Fiscal general i als fiscals adjunts els conceptes retributius previstos per a Batlles i Magistrats, però no regiran el complement de productivitat ni el complement de responsabilitat addicional.

3. La  fixació quantitativa dels conceptes retributius es farà a la Llei del Pressupost General, dins del pressupost global de l’Administració de Justícia. Per a la seva determinació, es distingirà entre fiscal general i fiscal adjunt en pràctiques, de primer grau, de segon grau i de tercer.”

(La negreta s'adreça a facilitar la visualització de la modificació proposada)

Motivació

Seguint les regles que hem exposat per a les esmenes primera, segona i tercera, hem exclòs la taula retributiva ara prevista per als arts. 15. 2 de la LQJ i com a annex a la Llei del Ministeri Fiscal. En conseqüència, el número 2 de la disposició final primera queda suprimit i el número 2 de l’art. 15 de la LQJ se substitueix pel redactat indicat (que afegeix un nou número 3). No és admissible la  fossilització de quanties a la  Llei Qualificada de la Justícia.

Grup Parlamentari Liberal (13)

Es proposa la modificació de l’annex del paràgraf segon de la disposició final primera.

Es proposa modificar el salari del fiscal general, de manera que la taula de l’annex del paràgraf segon de la disposició final primera quedaria com segueix:

“Annex. Taules anuals del règim retributiu dels membres del Ministeri Fiscal (en euros bruts/any)

 

	Base retributiva	Complement de grau
Fiscal general	84.000,00
Fiscal adjunt en pràctiques	40.300,00
Fiscal adjunt de primer grau	59.098,00
Fiscal adjunt de segon grau	59.098,00	14.781,00
Fiscal adjunt de tercer grau	59.098,00	29.562,00

 

	Complement de destinació	Complement d’antiguitat
Fiscals adjunts	3.250,00
Fiscal general i fiscals adjunts		1.300,00

Disposició final segona

S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, que inclogui les modificacions introduïdes fins ara en aquestes lleis.

Disposició final tercera

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

El Ponent

M. I. Sr. Gerard Alís Eroles

 

• Informe de la Comissió Legislativa d’Interior relatiu al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la justícia, del 3 de setembre de 1993

La Comissió Legislativa d’Interior  ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 25 d’abril, 2 i 9 de maig , l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:

Esmenes aprovades per unanimitat:

Esmena 14 (Grup Parlamentari Liberal) de modificació a l’article 5.

Esmena 15 (Grup Parlamentari Liberal) de modificació a l’article 6.

Esmena 17 (Grup Mixt- SDP) de modificació a la disposició transitòria segona.

Esmenes aprovades per majoria:

Esmena 11 (Grup Parlamentari Liberal) de modificació a l’article 3.

Esmenes no aprovades:

Esmena 1 (Grup Parlamentari Liberal) de modificació a l’exposició de motius.

Esmena 3 (Grup Parlamentari Liberal) d’addició d’un article.

Esmena 4 (Grup Mixt- SDP) de modificació a l’article 1.

Esmena 5 (Grup Mixt- SDP) de modificació a l’article 1.

Esmena 7 (Grup Parlamentari Liberal) d’addició d’un nou article.

Esmena 8 (Grup Mixt- SDP) de supressió a l’article 2.

Esmena 9 (Grup Parlamentari Liberal) d’addició d’un nou article.

Esmena 10 (Grup Parlamentari Liberal) d’addició d’un nou article.

Esmena 13 (Grup Parlamentari Liberal) d’addició d’un nou article.

Esmena 18 (Grup Mixt- SDP) de modificació a la disposició final primera.

Esmenes retirades per transacció i aprovades per unanimitat:

Esmena 6 (Grup Parlamentari Liberal) de supressió a l’article 1.

Esmena 12 (Grup Parlamentari Liberal) d’addició d’un nou article.

Esmena 16 (Grup Mixt- SDP) de modificació a la disposició transitòria primera.

Esmenes retirades:

Esmena 2 (Grup Parlamentari Liberal) d’addició d’un article.

Esmena 19 (Grup Parlamentari Liberal) de modificació a la disposició final primera.

Nota de la comissió: Els membres de la Comissió han acordat, per unanimitat, adequar els aspectes gràfics i de presentació del Projecte de llei a l’Acord del Consell General sobre l’estructura, el contingut i la forma de les lleis, del 18 d’abril del 2002, així com corregir els errors ortogràfics i de referència detectats.

Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993

Exposició de motius

En virtut de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, es va addicionar un paràgraf tercer a l’article 11 de la Llei. Aquest nou paràgraf relaciona els conceptes que han d’integrar el règim retributiu dels batlles i els magistrats, però delega tanmateix en una llei posterior la regulació concreta d’aquest règim. En conseqüència, la disposició final setena de la Llei 28/2014 encomana al Govern que aprovi el projecte de llei de regulació del règim retributiu dels batlles i els magistrats, i també del règim retributiu i de gratificació del fiscal general i dels fiscals adjunts, i dels membres del Consell Superior de la Justícia, respectivament, en el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor de la Llei esmentada, que va tenir lloc el 13 de novembre del 2014.

És per aquest motiu que es promou aquesta Llei, que, per motius de coherència sistemàtica, s’ha articulat com una nova modificació de la Llei qualificada de la Justícia i, per via de la disposició final primera, també de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996. En efecte, s’ha volgut evitar la dispersió normativa i que, per tant, totes les qüestions relatives al règim estatutari dels membres de les carreres judicial i fiscal es continguin en les mateixes normes legals.

L’article 1 de la Llei reforma una vegada més el paràgraf tercer de l’article 11 de la Llei qualificada de la Justícia per encabir el concepte retributiu que consisteix en el complement d’antiguitat, però tot eliminant l’obligatorietat que els batlles i els magistrats percebin tots els conceptes retributius ordinaris que fins ara relacionava l’article 11. Així, s’ha constatat que esdevé impossible aplicar d’una forma adequada i equitativa el complement de productivitat quan es tracta dels batlles adscrits a les seccions d’Instrucció i, en canvi, les característiques del lloc de treball que ocupen i l’assumpció dels torns de guàrdia en matèria penal fan necessari que puguin percebre un complement de destinació. Al mateix temps, s’aprofita la modificació de l’article que ens ocupa per afegir un nou paràgraf que fa remissió a les taules que s’incorporen com un nou annex I a la Llei qualificada de la Justícia, d’acord amb l’article 6 de la Llei, i que detallen el règim retributiu dels batlles i els magistrats.

En aquest sentit, l’article 6 quantifica la base retributiva i els complements que formen part del règim retributiu dels batlles i els magistrats. En el cas dels batlles, aquesta base retributiva es redueix si es té en compte la quantitat percebuda actualment, però es compensa amb un increment salarial vinculat al complement de grau. La suma d’aquest complement i del complement d’antiguitat fa possible una progressió salarial real i rellevant, que dimana al mateix temps de l’antiguitat i de l’avaluació favorable en relació amb l’exercici de les funcions encomanades i amb les activitats formatives endegades. A més, aquesta progressió es pot veure consolidada eventualment amb l’augment salarial que comporta l’accés a la categoria de magistrat, i amb el complement de grau que també s’hi inclou, atès que la base retributiva dels magistrats amb dedicació plena s’incrementa substancialment per establir una vinculació estreta entre la progressió en la carrera judicial i la progressió salarial.

Pel que fa a l’article 2 de la Llei, modifica l’article 30 de la Llei qualificada de la Justícia, amb l’objectiu de remetre’s a les taules que s’hi introdueixen com un nou annex II, i que estableixen i quantifiquen la gratificació dels membres del Consell Superior de la Justícia.

Aquest annex II s’incorpora a la Llei qualificada de la Justícia en virtut de l’article 7 i, sense augmentar globalment la gratificació que perceben els membres del Consell Superior de la Justícia, consolida un repartiment més equitatiu d’acord amb la càrrega de treball i les responsabilitats que tenen cadascun d’aquests membres.

La Llei es clou amb dos disposicions transitòries i tres disposicions finals. La disposició transitòria primera té com a finalitat preservar els drets econòmics adquirits pels membres de les carreres judicial i fiscal, tot establint, però, les normes oportunes a fi d’evitar un increment desproporcionat i inequitatiu del règim retributiu d’algun dels membres de la carrera judicial, per aplicació coetània dels nous conceptes retributius i de la mateixa disposició transitòria que ens ocupa, i, també, per mitigar a terme les diferències derivades de les quantitats percebudes per raó de l’antiguitat meritada. D’altra banda, la disposició transitòria segona inclou les disposicions necessàries per substituir els antics complements retributius pels nous complements retributius.

La disposició final primera modifica l’article 15 de la Llei del Ministeri Fiscal i introdueix un nou annex a la Llei, per millorar la regulació relativa a l’aplicació de les normes de la Llei qualificada de la Justícia als membres de la carrera fiscal i, sobretot, per establir i quantificar el règim retributiu del fiscal general i els fiscals adjunts, d’acord amb les mateixes premisses mencionades en relació amb els batlles i els magistrats. D’altra banda, la modificació de l’article 15 de la Llei del Ministeri Fiscal ha permès constatar que els articles90 a92 de la Llei qualificada de la Justícia bé eren reiteratius en relació amb les disposicions de la Llei del Ministeri Fiscal, bé ho esdevenen a partir d’ara, i és per aquest motiu que es deroguen en virtut de l’article 4 de la Llei.

Finalment, les disposicions finals segona i tercera encomanen al Govern la publicació dels textos consolidats corresponents i determinen la data d’entrada en vigor de la Llei, respectivament.

Article 1. Modificació del paràgraf tercer de l’article 11

Es modifica el paràgraf tercer de l’article 11 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual fou addicionat per l’article 3 de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i s’introdueix un nou paràgraf quart a l’article 11 esmentat, que queden redactats com segueix:

“Article 11

[...]

El règim retributiu dels batlles i els magistrats consta, si escau, dels conceptes següents:

a) Base retributiva, segons les categories de batlle i magistrat.

b) Complement de grau personal, segons el grau que correspongui a cada batlle o magistrat.

c) Complement de destinació, per la plaça ocupada, segons la classificació de places que aprovi el Consell Superior de la Justícia.

d) Complement de responsabilitat addicional, pel nivell superior de funcions assumides respecte de les pròpies de la plaça, de manera addicional, provisional o transitòria, i també per la designació en la presidència d’un òrgan judicial.

e) Complement de productivitat, no consolidable, per superar els nivells de qualitat i quantitat de treball que fixi el Consell Superior de la Justícia, d’acord amb els mòduls d’activitat judicial que estableixi.

f) Complement d’antiguitat, per cada tres anys de servei prestat com a batlle o magistrat prop de l’Administració de Justícia.

El règim retributiu dels batlles i els magistrats es regeix per les taules anuals que s’adjunten com a annex I de la Llei.”

Article 2. Modificació de l’article 30

Es modifica l’article 30 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual fou modificat al seu torn per l’article 11 de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix:

 “Article 30

Els membres del Consell Superior de la Justícia reben la gratificació que s’estableix en la taula anual que s’adjunta com a annex II de la Llei, a càrrec del seu pressupost, d’acord amb la dedicació esmerçada en el compliment efectiu de les funcions que tenen encomanades.”

Article 3. Modificació de l’apartat 1 de l’article 64 bis

Es modifica l’apartat 1 de l’article 64 bis de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual fou addicionat per l’article 44 de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix:

“Article 64 bis

1. La carrera judicial comprèn les categories de batlle i magistrat. Els batlles són destinats a la Batllia, i els magistrats, al Tribunal de Corts o al Tribunal Superior.

[...]”

Article 4. Modificació de l’apartat 4 de l’article 66 bis

Es modifica l’apartat 4 de l’article 66 bis de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual fou addicionat per l’article 46 de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix:

“Article 66 bis

4. El tribunal de selecció està integrat per cinc membres i és presidit pel president del Consell Superior de la Justícia o el membre en qui delegui aquesta funció. En formen part un altre membre del Consell Superior de la Justícia i tres vocals més nomenats pel Consell Superior de la Justícia entre magistrats del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, i catedràtics d’universitat i altres professionals del dret amb un mínim de quinze anys d’experiència. Quan se seleccioni un fiscal adjunt, també en pot formar part el fiscal general.

[...]”

Article 5. Derogació dels articles 90, 91 i 92

Es deroguen els articles 90, 91 i 92 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993.

Article 6. Addició d’un annex I

S’introdueix un annex I a la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix:

Annex I. Taules anuals del règim retributiu dels batlles i magistrats (en euros bruts/any).

	Base retributiva	Complement de grau
Batlle en pràctiques	40.300,00
Batlle de primer grau, batlle suplent i batlle substitut	59.098,00
Batlle de segon grau	59.098,00	14.781,00
Batlle de tercer grau	59.098,00	29.562,00
Magistrat, magistrat substitut i magistrat emèrit amb dedicació plena	88.660,00
Magistrat de grau superior amb dedicació plena	88.660,00	7.280,00
Magistrat, magistrat substitut i magistrat emèrit amb dedicació parcial	29.549,00
Magistrat de grau superior amb dedicació parcial	29.549,00	2.561,00

 

	Complement de destinació	Complement de productivitat	Comple-ment de responsabi-litat addicional	Comple-ment d’antiguitat
Batlles adscrits a les seccions d’Instrucció	3.250,00
Magistrats amb dedicació plena adscrits amb caràcter principal a la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia	3.250,00
Magistrats amb dedicació parcial adscrits amb caràcter principal a la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia	1.625,00
Batlles adscrits a les seccions civil, administrativa i de menors, i magistrats amb dedicació plena adscrits al Tribunal de Corts i a les sales administrativa i penal del Tribunal Superior de Justícia		Entre 0 i 3.250,00
Magistrats amb dedicació parcial adscrits al Tribunal de Corts i a les sales administrativa i penal del Tribunal Superior de Justícia		Entre 0 i 1.625,00
President del Tribunal de Batlles			10.400,00
President del Tribunal de Corts			3.900,00
President del Tribunal Superior de Justícia			3.900,00
Batlles i magistrats amb dedicació plena				1.300,00
Magistrats amb dedicació parcial				390,00

Article 7. Addició d’un annex II

S’introdueix un annex II a la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix:

Annex II. Taula anual de la gratificació dels membres del Consell Superior de la Justícia (en euros bruts/any).

Disposició transitòria primera

1. Si com a conseqüència de l’aplicació dels imports que es corresponen als conceptes retributius assenyalats en la Llei i que consisteixen en la base retributiva i, si escau, també en el complement de grau, el salari que hagi de percebre per aquests conceptes el batlle, el magistrat o el fiscal adjunt concernit esdevé inferior al salari que cobrava amb anterioritat a la data de l’entrada en vigor de la Llei esmentada pels conceptes retributius que consisteixen en el salari base (100), la indemnització preufetera (101), les dietes fixes Justícia o la regularització de les dietes (727 o 751), la prima Justícia (272) i la prima de presidència (272), segueix percebent la diferència que en resulti, la qual passa a integrar un nou complement anomenat “d’absorció” fins que, eventualment, assoleixi el grau en virtut del qual percebrà els imports que es corresponen a aquesta diferència per raó dels conceptes retributius assenyalats en la Llei. En aquest cas, però, el magistrat concernit no percebrà l’import que es correspon al complement de responsabilitat addicional que estableix la Llei, encara que d’acord amb les disposicions que s’hi contenen tingui dret a percebre’l, i només percebrà una quarta part dels imports que es corresponen al complement de destinació i al complement de productivitat que preveu la Llei, si d’acord amb les disposicions que s’hi contenen té dret a percebre’ls.

2. Si com a conseqüència de l’aplicació dels imports que es corresponen als conceptes retributius assenyalats en la Llei i que consisteixen en la base retributiva i el complement de grau, el salari que hagi de percebre per aquests conceptes el batlle, el magistrat o el fiscal adjunt concernit esdevé superior al salari que cobrava amb anterioritat a la data de l’entrada en vigor de la Llei esmentada pels conceptes retributius que consisteixen en el salari base (100), la indemnització preufetera (101), les dietes fixes Justícia o la regularització de dietes (727 o 751), la prima Justícia (272), la prima de presidència (272), el complement personal d’antiguitat (105), el complement d’antiguitat (106), la prima personal de permanència (118) i/o la prima de permanència (119), deixarà de percebre els imports que es corresponen a les primes i als complements ressenyats, no percebrà els complements de destinació i de productivitat que estableix la Llei, i només percebrà una quarta part de l’import que es correspon al complement de responsabilitat addicional que preveu la Llei.

3. No obstant el que disposa l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria, s’aplicarà una detracció als batlles i als fiscals adjunts de tercer grau, i als magistrats i als magistrats de grau superior, que percebin un o diversos dels conceptes retributius que consisteixen en el complement personal d’antiguitat (105), el complement d’antiguitat (106), la prima personal de permanència (118) i la prima de permanència (119). En concret, les quantitats corresponents als conceptes retributius esmentats els seran detretes de l’import del complement de grau o, en el cas dels magistrats que no hagin assolit el grau superior, de l’import de la base retributiva, que els pertoqui percebre d’acord amb aquesta Llei.

La detracció s’aplicarà sempre que es tracti d’imports en concepte de complements o primes meritats amb anterioritat al seu ingrés a la carrera judicial o fiscal, o de la part d’aquests imports que hagin estat meritats amb posterioritat al seu ingrés a la carrera judicial o fiscal i que superin en un període de tres anys la quantitat fixa que els membres de la carrera judicial o fiscal perceben en concepte del complement d’antiguitat a la data de l’entrada en vigor de la Llei, a saber 270,86 euros bruts mensuals.

Disposició transitòria segona

1. Sense perjudici del que estableix l’apartat segon de la disposició transitòria primera, els conceptes retributius que consisteixen en el complement personal d’antiguitat (105), el complement d’antiguitat (106), la prima personal de permanència (118) i la prima de permanència (119) se suprimeixen i queden substituïts per tres nous conceptes retributius denominats “complement d’antiguitat I”, “complement d’antiguitat II” i “complement d’antiguitat III”. El “complement d’antiguitat I” inclourà els imports en concepte de complements o primes meritats pels membres de la carrera judicial o fiscal amb anterioritat al seu ingrés en aquesta carrera. El “complement d’antiguitat II” inclourà els imports en concepte de complements o primes meritats pels membres de la carrera judicial o fiscal amb posterioritat al seu ingrés en aquesta carrera i que hagin superat en un període de tres anys la quantitat fixa que perceben en concepte del complement d’antiguitat a la data de l’entrada en vigor de la Llei, a saber 270,86 euros bruts mensuals. El “complement d’antiguitat III” inclourà la resta dels imports en concepte de complements o primes meritats pels membres de la carrera judicial o fiscal amb posterioritat al seu ingrés en aquesta carrera, així com els imports en concepte del complement d’antiguitat que meritin d’acord amb la Llei.

2. Els conceptes retributius que consisteixen en la indemnització preufetera (101), la prima Justícia (272), la prima de presidència (272) i en les dietes fixes Justícia (727 o 751) que perceben eventualment els batlles i els magistrats, sigui quin sigui el seu grau, i els membres del Consell Superior de la Justícia, se suprimeixen i queden substituïts pels conceptes retributius equivalents o substitutius que estableix la Llei.

3. El concepte retributiu que consisteix en el complement (110) es manté fins que s’exhaureixi el mandat del vicepresident del Tribunal de Corts que hagi estat nomenat per a aquest càrrec en el moment en què va entrar en vigor la Llei 28/2014, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, d’acord amb el que estableix la disposició transitòria quarta de la Llei esmentada. No obstant això, aquest concepte retributiu passa a denominar-se “complement de responsabilitat addicional” a partir de la data de l’entrada en vigor de la Llei.

Disposició final primera

1. Es modifica l’article 15 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix:

“Article 15

1. Sense perjudici de la independència i l’autonomia funcional dels membres del Ministeri Fiscal en relació amb els batlles i els magistrats, s’entenen inclosos en la carrera judicial a efectes de l’accés, la selecció, el nomenament, la promoció, la formació, les situacions administratives, i els drets i les obligacions, i els són aplicables les disposicions de la Llei qualificada de la Justícia en aquestes matèries, llevat que aquesta Llei les reguli específicament.

2. El règim retributiu del fiscal general i els fiscals adjunts es regeix per les taules anuals que s’adjunten com a annex d’aquesta Llei.”

2. S’introdueix un annex a la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix:

Annex. Taules anuals del règim retributiu dels membres del Ministeri Fiscal (en euros bruts)

	Base retributiva	Complement de grau
Fiscal general	104.000,00
Fiscal adjunt en pràctiques	40.300,00
Fiscal adjunt de primer grau	59.098,00
Fiscal adjunt de segon grau	59.098,00	14.781,00
Fiscal adjunt de tercer grau	59.098,00	29.562,00

 

	Complement de destinació	Complement d’antiguitat
Fiscals adjunts	3.250,00
Fiscal general i fiscals adjunts		1.300,00

Disposició final segona

S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor de la Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, que inclogui les modificacions introduïdes fins ara en aquestes lleis.

Disposició final tercera

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M. I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.

Víctor Naudi Zamora                                                           
Vicepresident de la Comissió Legislativa d’Interior

Sofia Garrallà Tomàs                                                            
Presidenta de la Comissió Legislativa d’Interior

 

A la M. I. Sindicatura

El sotasignat, Josep Pintat Forné, en representació del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposa l’article 100.1 del Reglament del Consell General, mitjançant aquest escrit presento les següents reserves d’esmena al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, publicat al Butlletí del Consell General núm. 51 de l’any 2015.

Reserva d’esmena núm. 1 - Recurs al Tribunal Constitucional

Reserva de l’esmena 3 de l’informe del ponent (esmena 3 del Grup Parlamentari Liberal) que proposa l’addició d’un nou article consistent en la modificació de l’article 5.3 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993. Es tracta de modificar dit article, per incloure que no solament té l’obligació de formular escrit el Tribunal, quan tingui dubtes raonables de la Constitucionalitat d’una Llei, sinó també ho farà quan sigui instat el Tribunal per una de les parts.

On diu,

“3. Si en la tramitació d’un procés un tribunal té dubtes raonables i fonamentats sobre la constitucionalitat d’una llei, un decret legislatiu o una norma amb força de llei que s’hagi d’aplicar de manera imprescindible per a la resolució de la causa, formula escrit davant el Tribunal Constitucional demanant el seu pronunciament sobre la validesa de la norma afectada. Presentada la qüestió de constitucionalitat, se suspèn la tramitació del procés i el Tribunal Constitucional dicta sentència dins el termini fixat a l’article 100.2 de la Constitució”.

Hauria de dir

“3. Si en la tramitació d’un procés un tribunal té dubtes raonables i fonamentats sobre la constitucionalitat d’una llei, un decret legislatiu o una norma amb força de llei que s’hagi d’aplicar de manera imprescindible per a la resolució de la causa, formula escrit davant el Tribunal Constitucional demanant el seu pronunciament sobre la validesa de la norma afectada. Presentada la qüestió de constitucionalitat, se suspèn la tramitació dels procés i el Tribunal Constitucional dicta sentència dins el termini fixat a l’article 100.2 de la Constitució.

Igualment, el Tribunal haurà de sotmetre la qüestió al Tribunal Constitucional, quan hagi estat instat en aquest sentit, i degudament raonat, per una de les parts.”

MOTIVACIÓ

Avui no existeix cap recurs directe o indirecte pels quals els ciutadans puguin acudir al Constitucional. Aquesta modificació oferiria aquesta possibilitat.

Reserva d’esmena núm. 2 – Consell Superior de Justícia

Reserva de l’esmena 7 de l’informe del ponent (esmena 5 del Grup Parlamentari Liberal) que proposa l’addició d’un nou article, de modificació de l’article 20 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993.

L’article 20 diu,

“El Consell Superior de la Justícia es compon de cinc membres designats entre andorrans majors de vint-i-cinc anys i coneixedors de l’Administració de Justícia, un per cada copríncep, un pel síndic general, un pel cap de Govern i un pels magistrats i batlles.”

Hauria de dir,

“1- El Consell Superior de la Justícia es compon de cinc membres designats entre andorrans majors de vint-i-cinc anys i coneixedors de l’Administració de Justícia, un per cada copríncep, un pel síndic general, un pel cap de Govern i un pels magistrats i batlles.

2- S’entén per coneixedors de l’Administració de la Justícia, els que siguin o hagin estat, advocats, batlles, magistrats, secretaris judicials o fiscals”.

MOTIVACIÓ

Entenem que és necessari definir el significat de “coneixedors de l’Administració de la Justícia” per tal de professionalitzar la gestió.

Reserva d’esmena núm. 3 – Batlle de família

Reserva de l’esmena 10 de l’informe del ponent (esmena 7 del Grup Parlamentari Liberal) que proposa l’addició d’un nou article de modificació, de l’article 50.2 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993.

Caldria redactar de nou el paràgraf 2 de l’article 50 per tal de ser més coherents amb la situació actual,

L’article diu,

“2. La Batllia queda estructurada en les seccions Civil, Administrativa i de Menors, i en dues seccions d’Instrucció, una de les quals és competent per conèixer de les infraccions penals:

a) Relatives a la genètica i la reproducció humanes.

b) Contra la llibertat de moviments de les persones.

c) Relatives a la prostitució.

d) Contra l’ordre socioeconòmic, a excepció del delicte d’ús fraudulent de targeta de crèdit i dels delictes contra la seguretat social.

e) Contra la seguretat col·lectiva, a excepció dels delictes de tinença i port il·legal d’armes i contra la seguretat del trànsit.

f) Relatives al tràfic il·legal de drogues tòxiques que tinguin assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos.

g) Contra la Constitució.

h) Contra l’ordre públic.

i) Contra la pau i la independència del Principat.

j)Contra la funció pública, a excepció dels delictes de celebració de matrimoni il·legal i d’atemptats contra els funcionaris i usurpació de funcions públiques.

k) Relatives al blanqueig de diners o valors.

l) Relatives a la falsedat de moneda i efectes timbrats.

m) Contra la comunitat internacional.

n) Comeses en forma de criminalitat organitzada.

La mateixa secció és competent pel que fa a la cooperació judicial internacional resultant de les infraccions referides anteriorment”.

Hauria de dir,

2. La Batllia queda estructurada en les seccions Civil, Administrativa, Menors, Família, Instrucció i Instrucció Especialitzada. Les seccions d’Instrucció Especialitzada són competents per conèixer les infraccions penals:

a) Relatives a la genètica i la reproducció humanes.

b) Contra la llibertat de moviments de les persones.

c) Relatives a la prostitució.

d) Contra l’ordre socioeconòmic, a excepció del delicte d’ús fraudulent de targeta de crèdit i dels delictes contra la seguretat social.

e) Contra la seguretat col·lectiva, a excepció dels delictes de tinença i port il·legal d’armes i contra la seguretat del trànsit.

f) Relatives al tràfic il·legal de drogues tòxiques que tinguin assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos.

g) Contra la Constitució.

h) Contra l’ordre públic.

i) Contra la pau i la independència del Principat.

j) Contra la funció pública, a excepció dels delictes de celebració de matrimoni il·legal i d’atemptats contra els funcionaris i usurpació de funcions públiques.

k) Relatives al blanqueig de diners o valors.

l) Relatives a la falsedat de moneda i efectes timbrats.

m) Contra la comunitat internacional.

n) Comeses en forma de criminalitat organitzada.

Les seccions d’Instrucció Especialitzada són competents pel que fa a la cooperació judicial internacional resultant de les infraccions referides anteriorment.

MOTIVACIÓ

L’estructura organitzativa de la Batllia d’Andorra està actualment estructurada en les seccions Civil, Administrativa, Menors, Instrucció i Instrucció Especialitzada. Les seccions d’Instrucció Especialitzada són competents per conèixer les infraccions penals enumerades en el paràgraf 2 de l’article 50 de la Llei.

El 10 de maig de 2016

Josep Pintat Forné                                                                
President Grup Parlamentari Liberal

 

 

El proper dia 6 de juny del 2016, dilluns, a les 15.00h, se celebrarà a la sala de reunions públiques de la planta -3 del nou edifici del Consell General, una sessió informativa pública del M. I. Sr. Carles Àlvarez Marfany, ministre de Salut, davant de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient, amb l'ordre del dia següent:

Punt Únic: Compareixença, a iniciativa pròpia, del M. I. Sr. Carles Àlvarez Marfany, ministre de Salut, per exposar sobre tot l’afer de la contaminació de l’aigua de la Font d’Arinsal, que explota l’empresa Aigua del Pirineu S.L.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 9 de maig del 2016

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General