BCG 31/2017, 13 abril 2017

Núm. 31/2017

2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

2.1 Projectes de llei

Tramesa del Projecte de llei del notariat, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa d’Interior.                       

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.2 Respostes escrites

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives al pressupost per l’any 2016 de la SDADV i a la liquidació de comptes del tercer trimestre de la SDADV.    

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives als pagaments que l’EFPEM ha efectuat a la CASS durant tot l’any 2016.          

Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a si el Govern té intenció de canviar o fer canviar la mancomunació de signatures.     

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la persona acomiadada que treballava a l’Institut d’Estudis Andorrans.        

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives al canvi d’ONT’s i routers per part d’Andorra Telecom.     

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a les proves esportives de categoria mundial o de copa del món, de qualsevol disciplina, celebrades a Andorra els anys 2015, 2016 i les que es faran el 2017.                

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives als productes que han estat objecte de campanya publicitària per part d’Andorra Turisme SAU els anys 2015 i 2016.   

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a l’acomiadament del director Econòmic i de Recursos Generals del SAAS.                

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la Llei 33/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.    

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives al Conveni entre la CASS i el Col·legi de Metges d’Andorra.        

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a l’ús de l’heliport pels serveis medicalitzats. 

Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relativa a l’establiment per part de la Unió Europea d’un Sistema Europeu d’Informació i Autorització de Viatge.

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives al seguiment per part del Consell Assessor del Patrimoni Cultural de l’estat i de la gestió del patrimoni cultural, en general, i dels entorns de protecció dels béns d’interès cultural, en particular.     

Publicació de la resposta de l’AREB a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a Banca Privada d’Andorra (Panamà).       

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la contractació del nou director de l’INAF.    

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la situació del personal eventual de les entitats públiques.    

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives al personal contractat via empreses de treball temporal a l’administració i a les entitats públiques.        

5- ALTRA INFORMACIÓ

5.2 Convocatòries

Convocatòria d’una sessió informativa pública de la M. I. Sra. Sílvia Calvó Armengol, ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, davant de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient, pel dia 3 de maig del 2017.                                                                       

Convocatòria d’una sessió ordinària del Consell General pel dia 20 d’abril del 2017. 

El síndic general, vist l’acord de la Junta de Presidents de Grup Parlamentari del dia 2 de març del 2017, determinant la comissió competent per a conèixer del Projecte de llei del notariat,

Disposa

D’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General, trametre l’esmentat Projecte de llei, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa d’Interior.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 d’abril del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives al pressupost per l’any 2016 de la SDADV i a la liquidació de comptes del tercer trimestre de la SDADV, publicades en el Butlletí del Consell General número 6/2017, de data 20 de gener.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 12 d’abril del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri de Turisme i Comerç    
Resposta escrita a la pregunta
(Reg. núm. 01761/16)

Resposta escrita del Govern (Ministre Francesc Camp) a les preguntes presentades pel Conseller General del Grup Parlamentari Liberal, M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, en relació a les dades sobre el pressupost per a l’any 2016 de la SDADV i a la liquidació de comptes del tercer trimestre, Reg. Núm. 01761/16.

Antecedents:

Vist el pressupost per a l’any 2016 de la SDADV i vista la liquidació de comptes del tercer trimestre de la SDADV,

Es demana:

- A què es deu que la SDADV hagi pressupostat por tot l’any 2016 uns ingressos de 288.993 euros i que al tercer trimestre ja s’hagi superat aquesta xifra i es situïn els ingressos en 365.871 euros?

- Quina xifra ha ingressat l’SDADV en el darrer trimestre de l’any?

- S’han superat el número previstes de persones físiques i jurídiques que paguen a l’SDADV? Quants són a dia d’avui? Quants seran a final del 2017?

- D’acord amb el canvi de criteri comptable que s’exposava, l’SDADV no comptabilitza la totalitat d’ingressos, per tant hem d’entendre que hi ha més recaptació que no figura en la liquidació? A quant ascendeix?

- Quina serà la xifra total recaptada a final d’any?

- Considera l’SDADV que donat l’augment d’ingressos pot reduir les tarifes?

Resposta escrita:

Molt Il·lustre Senyor Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells,

En relació a les preguntes Reg. Núm. 01761/16, em plau adjuntar-li la següent resposta escrita:

En resposta a les seves preguntes relatives al pressupost per a l’exercici 2016 de la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns del Principat d’Andorra (en endavant, “la SDADV”), formulada en data 30 de desembre del 2016, li comunico el següent, d’acord amb la informació facilitada per la SDADV al M.I. Govern:

1.- Pel que fa a la seva pregunta consistent en “A que es deu que la SDADV hagi pressupostat per tot l’any 2016 uns ingressos de 288.993 Euros i que al tercer trimestre ja s’hagi superat aquesta xifra i es situïn els ingressos en 365.871 Euros?”, la SDADV ha indicat el següent al M.I. Govern:

L’avantprojecte de pressupost de la SDADV per a l’exercici 2016 va ésser confeccionat pel Consell d’Administració de la societat en el mes de juny del 2015, essent aprovat per l’Assemblea General de la societat el 13 de juliol del mateix any.

Efectivament, quan es va confeccionar el dit avantprojecte de pressupost es va preveure una facturació total de 288.993,82 Euros. En aquell moment la SDADV estava començant a visitar les persones físiques i jurídiques identificades prèviament per aquesta societat com a possibles usuàries de material audiovisual, per procedir, en cas que es confirmés que en efecte eren persones usuàries, a la signatura dels corresponents contractes amb aquestes. En aquell moment, la SDADV desconeixia quina podria ser la reacció d’aquestes persones atès que Andorra és un país en el qual els usuaris en general no havien satisfet mai abans aquests drets i en molts casos no tenien coneixement de la seva existència, el qual la SDADV va considerar que podria dificultar la posada en marxa de la gestió.

En vista de l’anterior, atès que la SDADV segueix un principi de prudència en la confecció dels seus avantprojectes de pressupostos, és a dir que només es pressuposta el que es pot preveure que s’ingressarà amb un nivell elevat de certesa, la facturació total que es va preveure és l’abans indicada, és a dir 288.993,82 Euros. Aquesta previsió de facturació va tenir en compte, per tant, únicament, les remuneracions a fer efectives pels usuaris Andorra Telecom, Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, Com TV i els empresaris del sector hoteler que són socis de la Unió Hotelera d’Andorra atès que la SDADV havia assolit un acord amb aquesta associació.

El que va succeir, però, va ser que el 100% dels usuaris de material audiovisual van signar els corresponents contractes amb la SDADV, el qual va comportar que la facturació prevista per a l’exercici 2016 s’hagi superat.

2.- Pel que fa a la seva pregunta relativa a “Quina xifra ha ingressat la SDADV en el darrer trimestre de l’any”, la SDADV ha indicat el següent al M.I. Govern:

La xifra de facturació de la SDADV del darrer trimestre del 2016 va ascendir a -739,20 Euros negatius atès que es van haver de fer abonaments d’establiments que van tancar. Això és degut a que a principis d’any es factura a tots els usuaris per l’autorització de la SDADV corresponent a tot l’any; si durant l’any es tanca l’establiment, la SDADV fa un abonament per la part proporcional que se li ha facturat de més.

3.- Pel que fa a la seva pregunta consistent en “S’han superat el número previstes de persones físiques i jurídiques que paguen a la SDADV? Quants són a dia d’avui? Quants seran a finals de 2017?”, la SDADV ha indicat el següent al M.I. Govern:

Segons s’ha indicat en la resposta a la pregunta número 1, en l’exercici 2016 sí es va superar el número previst de persones físiques i jurídiques que remuneren, mitjançant la SDADV, el seu ús de material audiovisual. En aquest sentit els usuaris són 643. La variació d’aquest nombre d’usuaris dependrà del nombre d’usuaris que iniciïn o cessin la seva activitat durant el 2017. Pel que fa a la gestió de la resta de drets, al llarg del 2017 la SDADV iniciarà la gestió dels drets musicals que implica la negociació i tancament de les tarifes amb els usuaris corresponents. A hores d’ara la SDADV encara no disposa del nombre d’usuaris d’aquests drets.

4.- Pel que fa a la seva pregunta relativa a “D’acord amb el canvi de criteri comptable que s’exposava, la SDADV no comptabilitza la totalitat d’ingressos, per tant hem d’entendre que hi ha més recaptació que no figura en la liquidació? A quant ascendeix?”, la SDADV ha indicat el següent al M.I. Govern:

La SDADV comptabilitza durant tot l’any, com a xifra d’ingressos, la totalitat de la facturació. És un cop es tanca l’exercici i es coneix la xifra total facturada quan es fa el càlcul de la part que s’ha de liquidar en concepte dels royalties i de promoció cultural.

És en aquest moment que es rebaixa la xifra d’ingressos i es fa constar quan es deu en concepte de royalties. L’import d’ingressos que es comptabilitza a la liquidació dels comptes correspon a la suma de les despeses de funcionament i de l’import destinat a promoció cultural. Aquest mètode de comptabilització es el que utilitzen habitualment les entitats de gestió de drets d’autor.

Així la xifra de facturació total del 2016 ascendeix a 364.947,87€ i la xifra que realment es reflectirà als comptes com a xifra d’ingrés serà de 167.876,02€.  Aquest darrer import s’obté del càlcul següent:

(1) Facturació total                                    364.947,87€

(2) Despeses de funcionament (40% de (1)) 145.979,15€

(3) Import restant (60% de (1))            218.968,72€

(4) Foment de la cultura (10% de (3))   21.896,87€

(5) Royalties (90% de (3))                        197.071,85€

Ingrés final comptabilitzat (2)+(4)     167.876,02€

5.- Respecte a la seva pregunta relativa a “Quina serà la xifra total recaptada a final d’any”?, la SDADV ha indicat el següent al M.I. Govern:

La xifra total facturada en l’exercici 2016 ascendeix a 364.947,87 Euros. El total del que serà efectivament recaptat per la SDADV en base a aquesta facturació es desconeix en data d’avui, atès que la valoració relativa als morosos que hi pugui haver es realitzarà durant l’exercici del 2017.

6.- Respecte a la seva pregunta relativa a “Considera la SDADV que donat l’augment d’ingressos pot reduir les tarifes?

En primer lloc, segons s’ha exposat en les respostes a les anteriors preguntes, no hi ha hagut un augment d’ingressos per a la SDADV. El que va succeir és que la SDADV segueix un principi de prudència en la confecció dels seus avantprojectes de pressupostos, és a dir que només es pressuposta el que es pot preveure que s’ingressarà amb un nivell elevat de certesa, pel qual la facturació total que es va preveure per a l’exercici 2016 va ser de 288.993,82 Euros. Aquesta previsió de facturació va tenir en compte, per tant, únicament, les remuneracions a fer efectives pels usuaris indicats en la resposta a la pregunta 1, respecte als quals la SDADV tenia força certesa que complirien amb les seves obligacions legals. No obstant, la realitat va ésser que el 100% dels usuaris de material audiovisual van signar els corresponents contractes amb la SDADV, el qual va comportar que la facturació prevista per a l’exercici 2016 es superés.

Dit l’anterior, i tenint en compte el fet que les tarifes aplicades actualment són el resultat d’una llarga negociació amb els usuaris implicats, havent-se establert amb aquests un valor de mercat equitatiu per a l’ús del material audiovisual gestionat per la SDADV, així com el fet que la SDADV ja està duent a terme el repartiment dels imports corresponents als titulars de drets afectats, la SDADV considera que les seves tarifes no es poden reduir atès que la finalitat de la societat és vetllar per a que els titulars de drets rebin una remuneració justa per l’ús de les seves creacions i prestacions.

Atentament,

Francesc Camp Torres                                                      
Ministre de Turisme i Comerç

Andorra la Vella, 10 d’abril del 2017

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives als pagaments que l’EFPEM ha efectuat a la CASS durant tot l’any 2016, publicades en el Butlletí del Consell General número 2/2017, de data 10 de gener.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 12 d’abril del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Pregunta relativa als pagaments que l’EFPEM ha efectuat a la CASS durant tot l’any 2016.

1. Quin ha estat el cost salarial mensual total de tot el personal de l’EFPEM durant el 2016?

El cost salarial de tot el personal fix de l’EFPEM liquidat l’any 2016 ha estat de 184.481,35 €. D’aquest import, 155.892,67 € corresponen al capítol 1.2 (remuneració del personal contractual) i 28.588,69 € corresponen al capítol 1.6 (quotes Seguretat Social del personal contractual).

2. S’han efectuat totes les cotitzacions mensuals a la CASS dins els terminis reglamentaris durant el 2016?

Les cotitzacions mensuals a la CASS del personal fix de l’EFPEM durant el 2016 han estat efectuades dins els terminis reglamentaris. No obstant, cal remarcar que per la tipologia d’activitat que desenvolupa, l’EFPEM necessita contractar un important volum de formadors externs. En aquest sentit, a l’inici del 2016 la direcció de l’EFPEM va identificar que no es remuneraven correctament una part d’aquests formadors externs, més concretament, els formadors que no tenien la condició de treballadors autònoms i que no constaven com a assalariats en una empresa. Així doncs, i per iniciativa pròpia, la direcció de l’EFPEM va informar el Comitè Gestor de l’EFPEM d’aquesta situació i tot seguit va notificar a la CASS que calia regularitzar el pagament d’alguns formadors.

3. En cas negatiu, perquè?

L’EFPEM necessita contractar un volum important de formadors externs, 56 al 2016 per exemple, aquestes persones poden tenir diferents situacions contractuals amb l’EFPEM: empreses subcontractades, persones autònomes o assalariades. Arran de la modificació de la Llei 17/2008 de la seguretat social, calia cotitzar totes les persones assalariades independentment de que ja disposessin d’una cobertura sanitària. Aquesta Llei va entrar en vigor en el moment del canvi de la direcció de l’EFPEM fet que va dificultar-ne la seva correcta aplicació.

Un cop la pròpia direcció a l’inici del 2016 s’adona d’aquesta situació va informar el Comitè Gestor de l’EFPEM d’aquesta situació i tot seguit va notificar a la CASS que calia regularitzar el pagament d’alguns formadors.

4. Ha imposat la CASS cap sanció a l’EFPEM durant l’any 2016? En cas afirmatiu, per quin import i per quins motius?

La CASS no ha imposat cap sanció durant l’any 2016 a l’EFPEM. Amb tot, l’Escola ha hagut de fer efectiu el recàrrec que contempla la llei relatiu a les cotitzacions no efectuades en els darrers cinc anys pel que fa els formadors no assalariats o no autònoms que puntualment realitzaven formacions amb l’EFPEM. L’import del recàrrec ha estat de 9.658,41€.

Sant Julià de Lòria, 6 d’abril del 2017

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a si el Govern té intenció de canviar o fer canviar la mancomunació de signatures, publicada en el Butlletí del Consell General número 7/2017, de data 24 de gener.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 12 d’abril del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri de Turisme i Comerç    
Resposta escrita a la pregunta (Reg. núm. 0055/17)

Resposta escrita del Govern (Ministre Francesc Camp) a la pregunta presentada pel Conseller General del Grup Parlamentari Liberal, M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, de data 16 de gener del 2017, relativa a si el Govern té la intenció de canviar o fer canviar la mancomunació de signatures, Reg. Núm. 0055/17.

Antecedents:

D’acord amb el que es pot llegir de l’informe del Tribunal de Comptes sobre la fiscalització de comptes d’Andorra Turisme:

“Mancomunació de signatures

D’acord amb la informació analitzada per a la realització d’operacions d’import inferior a 100.000 euros, el gerent de la societat pot operar lliurement, sense ser necessària la signatura d’una altra persona. A partir d’aquesta quantia és necessària també la signatura del president del consell d’administració o qualsevol altre membre del consell d’administració.

Per tant continua sense complir-se el principi de mancomunació que ha de regir en la gestió de fons públics i es recomana adoptar procediments de pagament que respectin aquest principi”

Pregunto a Govern:

Té intenció Govern de canviar o fer canviar aquesta operativa, per així seguir les recomanacions del Tribunal de Comptes?

Resposta escrita a la pregunta:

Molt Il·lustre Senyor Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells,

En relació a la demanda d’informació Reg. Núm. 0055/17, em plau adjuntar-vos la resposta següent:

Informem:

- Els poders atorgats al Director d’Andorra Turisme actuals són els mateixos d’ençà la creació de la societat a l’any 2008 i estan contemplats als estatuts de la societat, aprovats per el Consell General i publicats al BOPA el 24 d’Octubre de 2007.

- Constatar que la societat té una empresa d’assessorament financer per tal de gestionar correctament qualsevol activitat econòmica i a més a més, li son realitzades tres auditories: La primera, abans del tancament anual encarregada per el propi Consell d’Administració, la segona encarregada  per el Tribunal de Comptes un cop els CCAA ja estan disponibles i la tercera per la Intervenció General en la seva tasca de control i seguiment de les finances de la societat.

- Remarcar que malgrat la signatura de pagaments d’import inferior a 100.000 euros hagi estat sense mancomunar, hi ha controls i processos interns per tal de realitzar les validacions prèvies imprescindibles, del tècnic que ha dut a terme o encarregat la tasca o projecte, del Director del Departament afectat i finalment del Director General.

- Afegir que el Consell d’Administració de la societat reunit en data 16 de setembre de 2016 va acordar realitzar tots els pagaments de la societat, siguin de l’import que siguin, sempre de forma mancomunada. Així doncs, els pagaments de la societat queden de la següent forma:

* Els pagaments de la societat fins a 5.000 euros es validaran pel Director del departament que ha de fer el pagament juntament amb el Director Financer. En el cas de pagaments del  Departament de Finances es validaran conjuntament amb qualsevol altre Director.

* Els pagaments de més de 5.000 euros fins a 100.000 euros es validaran pel Director del Departament que ha de fer el pagament més la signatura del Director General.

* Els pagaments de més de 100.000 euros es mancomunen les signatures del Director General i la del President que en cas d’absència pot ser substituït per qualsevol altre membre del Consell d’Administració.

- A tots els pagaments de la societat de l’exercici pressupostari 2017, ja s’aplica la decisió del Consell d’Administració del 16 de setembre de 2016.

- Adjuntem una presentació en la qual es mostren com es realitzen aquestes signatures i controls, així com es feia amb anterioritat des de l’any 2012.

Atentament,

Francesc Camp Torres                                                      
Ministre de Turisme i Comerç

Andorra la Vella, 12 d’abril del 2017

Edicte

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la persona acomiadada que treballava a l’Institut d’Estudis Andorrans, publicades en el Butlletí del Consell General número 10/2017, de data 2 de febrer.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 12 d’abril del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

En relació a les preguntes presentades pel M.I. Sr. Conseller Carles Naudi d’Areny Plandolit Balsells el passat 24 de gener del 2017 referent a la persona acomiadada que treballava al Institut d’estudis Andorrans em plau trametre les respostes aportades per la Direcció de l’Institut d’Estudis Andorrans.

1.- Quants anys va treballar la persona acomiadada a l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) i/o Govern?

La persona acomiadada a la que fa referència la pregunta va treballar a l’Institut d’Estudis Andorrans des del mes de maig del 2011 fins el mes de gener del 2015.

2.- A quantes enquestes va col·laborar?

La persona acomiadada realitzava treball de camp que es feia als visitants a les dos fronteres del país. Aquest treball es realitzava de manera continuada tots els mesos. Aquest treball forma part de l’enquesta de turisme que es realitza per quantificar i segmentar els perfils dels visitants al país.

3.- Quines són i enumerar les enquestes:

Durant la jornada laboral (a les dues fronteres), es feien aquests treballs de camp:

- Minienquestes: als vehicles amb matrícula estrangera se’ls aturava de manera aleatòria i se’ls hi feia una enquesta per saber entre d’altres els seus motius de visita, si havien pernoctat o no al país, on, despesa total.

- Observacions: es controlava, en un espai de temps determinat, i s’entrava en una base de dades, les següents dades de tots els vehicles que entraven al país: nacionalitat de la matrícula, tipus de vehicle i el número d’ocupants.

- Control d’autobusos: durant unes hores determinades, es feia una enquesta a tots els autobusos que entraven per les fronteres.

4.- De cada enquesta en què va participar, quina part va dur a terme la persona que s’ha acomiadat? 

Va participar en el treball de camp des de principis de del mes de maig del 2011 fins al mes de gener del 2015.

En tot aquest temps es varen fer controls de qualitat per validar el treball  camp fet per aquesta enquestadora.

5.- En cada una de les enquestes: quina era la mostra, interval de confiança i marge d’error inicial:

El marge d’error per al conjunt de la mostra, en un nivell de confiança del 95,5% i sota la hipòtesis de màxima indeterminació (P=Q=50), depèn de la mostra enquestada, que era variable cada mes (la tendència va ser augmentar la mostra enquestada, però la quantitat variava en funció de la climatologia, els caps de setmana o festes que tenia cada mes....) i variava també en funció del subtipus de treball de camp que es feia.

Com exemple, hem seleccionat els següents mesos de cada any per tenir un exemple del  marge d’error mensuals:

Com es pot apreciar, el marge d’error per al conjunt de la població en cada enquesta és una mica diferent en funció dels seus objectius, definits en tot cas pel Departament d’Estadística: a les minienquestes, el marge d’error està al voltant del ±2,20%, a les observacions és del ±0,50%  i al control d’autobusos del ±5%.

5.1.- Com quedaria això afectat als marges d’error calculats?

No es considera que les males praxis de la persona acomiadada hagin afectat els paràmetres de qualitat de les enquestes doncs els controls que es van fer en el treball de camp, han validat tot el treball de camp anteriorment efectuat, i les enquestes que es van detectar com inventades, es van eliminar i no es van analitzar juntament amb la resta.

Controls  dels treballs de camp del CRES de turisme a les fronteres.

Per a què els resultats del treball de camp d’una enquesta siguin fiables i aquests es puguin inferir a la resta de la població és molt important realitzar controls minuciosos a tots els processos que l’integren.

A totes les enquestes del CRES es fan els següents controls:

- Pretest del qüestionari: Abans de començar el treball de camp, es fan proves reals amb enquestats per veure si les preguntes escollides per fer el treball de camp s’entenen bé i s’adapten als objectius i hipòtesis de treball  de l’estudi.

- Formació dels enquestadors. A part d’una formació general que es fa a tots els enquestadors per aprendre les pautes essencials que ha de seguir un enquestador, es fa una formació específica per a cada treball de camp.

- Les enquestes que es fan amb un dispositiu tipus tauleta/ordinador, com era el cas del treball de camp que es feia a la frontera, tenen uns controls automàtics pels salts de les respostes, i per no acceptar respostes incongruents amb altres respostes de l’enquesta.  L’enquesta amb tauleta ens permet a més, saber l’hora i durada exactes de cada enquesta feta. Aquesta dada es creua amb altres controls del procés.

- Quan es comença el treball de camp, les primeres enquestes es fan davant d’un tècnic del CRES, amb la finalitat de comprovar in situ que l’enquestador segueixi totes les pautes marcades a la formació.

- Aquest control es repeteix de manera periòdica, doncs és molt important comprovar que no hi hagi cap desviació de les directius originals (totes les enquestes s’han de fer de la mateixa manera, doncs és fonamental que totes les persones enquestades entenguin les preguntes igual).

- Cada enquesta, a més, es revisa des del CRES per detectar incongruències o errades. Quan es troben, es torna a contactar els enquestats per aclarir dubtes a les respostes de les enquestes. És per aquest motiu que a cada persona enquestada se li demana el telèfon o el correu electrònic (en el cas de les enquestes que es feien a la frontera).

- A més a més, a una mostra àmplia de les persones enquestades es contacta amb ells (per aquesta finalitat es demana telèfon, o en el cas de les enquestes de la frontera, el correu electrònic) amb la finalitat de comprovar que les enquestes s’hagin fet efectivament. En aquest control es demana preguntes fetes a l’enquesta per comprovar a més que s’hagin fet totes les preguntes a la persona enquestada.

- Aquests controls es fan de manera sistemàtica a tots els treballs de camp. Depenent de cada treball de camp, es fan altres tipus de controls.

En aquest sentit, l’enquesta a les fronteres tenia especificats (l’enquesta es feia amb una durada i en un entorn que limitava que les persones enquestades facilitessin a donar el seu correu electrònic), que aconsellaven uns altres tipus de control. Per aquest motiu, s’aprofitava les càmeres que té instal·lades l’agència de mobilitat a les fronteres, per controlar també si a les hores que s’havia de fer el treball de camp al carrer es feien les enquestes, l’hora de l’enquesta i la seva durada.

- A més, en aquest treball de camp es feien visites sorpresa a la frontera per controlar que la feina es fes de manera correcta.  El volum d’aquestes visites era considerable, doncs s’aprofitava que qualsevol treballador del CRES havia de passar per les  fronteres per qualsevol motiu i qualsevol dia de la setmana per informar i controlar de la feina que es feia a les fronteres en aquell moment.

Tots aquests controls es fan de manera regular i el dia 22 de gener del 2015 es van detectar irregularitats greus a la feina de la persona que van motivar el seu acomiadament.

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives al canvi d’ONT’s i routers per part d’Andorra Telecom, publicades en el Butlletí del Consell General número 13/2017, de data 16 de febrer.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 12 d’abril del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Resposta a la pregunta parlamentària amb resposta escrita formulada pel M.I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 15 de febrer del 2017, (reg. Núm. 0163)

Pregunta:

El sotasignant, Carles Naudi D’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents al M.I. Govern a fi que, se'm contestin de forma escrita en el més breu termini.

Antecedents:

Donat l’anunci del canvi d’ONT’s i routers per part d’Andorra Telecom,

pregunto a Govern:

- Quants terminals router preveu canviar als abonats?

Atès que el canvi de router és opcional, la xifra final dependrà de la resposta dels clients. Des de la companyia es calcula que podria ser entre un 50 i un 70% dels 35.000 clients amb accés a Internet.

- Per quin motiu s’ha seleccionat la marca Huawei?

El projecte de renovació de la xarxa activa d’accés a Internet preveu la substitució de les Unitats Òptiques Terminals de Línia (OLT), que donen servei a centenars d’usuaris, i de les Terminals de Xarxa òptica (ONT), el dispositiu que el client té collat a la paret de casa seva. Andorra Telecom, com la resta d’operadores de telecomunicacions, és conscient que el WIFI és una part crítica de l’experiència de client i de l’oportunitat que representava el projecte per buscar una solució que inclogués el router per garantir la qualitat en tota la cadena. El procés de selecció de l’empresa per subministrar el nou equipament i la instal·lació de la xarxa d’accés a la fibra òptica a tot el territori es va dur a terme a través d’una Petició d’Oferta Pública a la qual es va convidar tres empreses internacionals: Huawei, ZTE i Nokia. Huawei, líder mundial en fibra òptica, va ser l’adjudicatària del projecte en ser la que millor s’ajustava als requeriments, entre els quals cal citar que va presentar l’oferta econòmica més competitiva, experiència en projectes similars, uns terminis de desplegament molt ajustats i una estratègia de migració de client molt ben treballada.

- Quines altres propostes s’han estudiat?

Com s’ha apuntat en la resposta anterior, van optar a l’adjudicació de la renovació de la fibra òptica les empreses Huawei, ZTE i Nokia.

- Quin és el preu de cost de les 35.000 ONT ?

És de 1.505.000€, 43€ per ONT.

- Quin és el preu de cost dels routers que s’instal·laran als abonats?

És de 55€ per router.

- Quina empresa o empreses subministren tot aquest material?

Huawei és el subministrador de tota la solució incloent els routers.

- A quantes empreses d’Andorra s’ha consultat i/o demanat preu?

Durant l’any 2015 Andorra Telecom va dur a terme un Procés de Sol·licitud d’Informació (RFI en les seves sigles angleses) destinat a preparar el procés d’adjudicació de la renovació de la xarxa activa d’accés a Internet. Aquell procés tenia com a objectiu planificar la posterior Petició d’Ofertes Públiques i homologar els possibles proveïdors. Aquell treball va permetre identificar les empreses multinacionals Huawei, ZTE i Nokia, que van ser convidades després a la Petició d’Oferta Pública, com les millors situades per afrontar el projecte. Cap empresa andorrana cobria els requisits del projecte de subministrament, instal·lació i desplegament de l’accés a la fibra òptica a tot el país.

- Donat que, i segons la premsa:

“L’adquisició del router, que serà opcional, tindrà un cost d’1,99 euros mensuals per als clients residencials, tot i que el primer any serà gratuït”, considera que són les mateixes condicions que poden oferir les empreses informàtiques d’Andorra?

La inclusió del router en el projecte de renovació de l’accés a Internet s’ha adoptat per un criteri de servei no des d’una perspectiva comercial. El fet que les OLT, ONT i els routers siguin d’un mateix fabricant incrementa les garanties de qualitat de servei. El cost mensual no és redueix al cobrament d’un lloguer de l’aparell sinó a un servei de suport i manteniment del servei que es dóna sobre aquest.

La proposta d’Andorra Telecom però és optativa. El client pot mantenir el seu actual router o optar per un altre dispositiu que s’ajusti més a les seves necessitats o requeriments amb les condicions de finançament que s’estableixin entre les dues parts.

- Quin marge comercial li quedarà a Andorra Telecom per la compra del router dels abonats i la seva instal·lació, tenint en compte els desplaçaments, hores dels tècnics, petit material, etc.?

Com s’apunta en la resposta anterior, l’oferiment del router no es basa en un eventual marge comercial sinó en l’avantatge tècnic que comporta, una política seguida per la majoria d’operadors de telecomunicacions. L’homogeneïtzació dels dispositius que intervenen en la cadena d’experiència de client en un únic fabricant comporta una millora del servei i facilita el procés de resolució d’incidències en permetre la intervenció remota sobre el router. El canvi de router es realitza aprofitant el desplaçament del tècnic al domicili del client i a petició d’aquest quan es duu a terme el canvi de l’ONT. Opcionalment, es pot demanar a posteriori el router un cop fet el canvi de l’ONT, amb la possibilitat de contractar un servei (amb cost) per a la instal·lació i configuració del router a casa del client.

- Durant quin període haurà d’estar pagant lloguer l’abonat sobre aquest material?

El client pot renunciar en qualsevol moment al router ofert per Andorra Telecom. La quota, que no correspon a un lloguer sinó al suport i assistència ofert, s’aplica mentre l’abonat gaudeixi del servei.

- Què succeirà si l’abonat desitja instal·lar al cap de determinat temps un material millor o més innovador?

L’abonat pot donar-se de baixa en el moment que ho estimi convenient. No obstant, Andorra Telecom vetllarà per tenir actualitzada tecnològicament la seva planta de routers.

- S’entén que durant aquest període no apareixerà nova tecnologia? És un període suficient per amortitzar el material?

Es contempla un temps d’amortització de 5 anys, temps suficient per mantenir com a vàlida la tecnologia actual. La tecnologia desplegada és de darrera generació al mercat.

- Com assumeix Andorra Telecom la responsabilitat de privacitat i seguretat a l’instal·lar i configurar els routers i en administrar les dades d’accés? S’entén que els posteriors manteniments els haurà de fer Andorra Telecom?

No l’assumeix Andorra Telecom, li delega el client en cas de que vulgui que li configuri en el moment de l’alta de servei. En cap cas la gestió remota del router per part d’Andorra Telecom donarà accés a les dades privades del client (ni pàgines de navegació, ni correus electrònics, ni passwords) ni a les configuracions de xarxa que el client tingui darrera l’equip router.

Bàsicament la gestió remota del router permetrà verificar el paràmetres de configuració del servei, fer actualitzacions de software remotes per a millores a futur i mesurar els nivells de senyal de WIFI dels diferents dispositius connectats.

Els manteniments i gestions posteriors de les configuracions del router són a càrrec del client, amb tot el suport i assessorament per part d’Andorra Telecom. Per altra banda, la substitució de l’equip per avaria i les actualitzacions necessàries de software les assumeix Andorra Telecom.

Andorra la Vella, 6 d’abril del 2017

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a les proves esportives de categoria mundial o de copa del món, de qualsevol disciplina, celebrades a Andorra els anys 2015, 2016 i les que es faran el 2017, publicades en el Butlletí del Consell General número 14/2017, de data 28 de febrer.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 12 d’abril del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri de Turisme i Comerç    
Resposta escrita a la pregunta
(Reg. núm. 0185/17)

Resposta escrita del Govern (Ministre Francesc Camp) a la pregunta presentada pel Conseller General del Grup Parlamentari Liberal, M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, en relació a les proves esportives de categoria mundial o copa del món, de qualsevol disciplina celebrades a Andorra els anys 2015, 2016 i les que es faran el 2017 i quines aportacions econòmiques fa Andorra Turisme SAU a cadascuna d’elles, Reg. Núm. 0185/17.

Preguntes:

- Quines proves esportives de categoria mundial o de copa del món, de qualsevol disciplina, s’han celebrat a Andorra el 2015 i 2016 i quines es celebraran el 2017?

- Quines aportacions econòmiques fa Andorra Turisme SAU a cadascuna d’elles?

Resposta escrita:

Molt Il·lustre Senyor Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells,

En relació a la pregunta Reg. Núm. 0185/17, em plau adjuntar-li la següent resposta escrita:

- El Principat acull nombroses competicions de diferents disciplines esportives, de categoria mundial o de copa del món, i per tot tipus de categories d’edat (absolut, junior, infantil, veterans/màsters, etc.) i en categoria femení i/o masculí.

- Andorra Turisme únicament dona suport a les competicions de categoria mundial o de copa del món, que són de categoria absoluta i que poden generar la visita al país de públic seguidor o que poden ser una important eina de difusió mediàtica del país.

- Seguint aquest criteris, les competicions de categoria mundial o de copa del món (oficials i oficioses), de categoria absoluta, -no de caràcter participatiu (cicloturistes, curses de muntanya)- a les quals Andorra Turisme ha donat suport els darrers 2 anys i que donarà suport enguany, són:

S’acompanya cada esdeveniment amb les corresponents aportacions econòmiques en concepte de patrocini i/o organització:

2015

2016

2017

Informem que d’acord amb els contractes signats amb els organitzadors de les diferents proves, els pagaments dels imports de patrocini poden fer-se en diferents exercicis.

Atentament,

Francesc Camp Torres                                                      
Ministre de Turisme i Comerç

Andorra la Vella, 10 d’abril del 2017

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives als productes que han estat objecte de campanya publicitària per part d’Andorra Turisme SAU els anys 2015 i 2016, publicades en el Butlletí del Consell General número 14/2017, de data 28 de febrer.

La documentació complementària d’aquesta resposta es troba a la disposició dels consellers generals en els serveis de la secretaria del M. I. Consell General.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 12 d’abril del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri de Turisme i Comerç    
Resposta escrita a la pregunta
(Reg. núm. 0186/17)

Resposta escrita del Govern (Ministre Francesc Camp) a la pregunta presentada pel Conseller General del Grup Parlamentari Liberal, M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, en relació als productes que han estat objecte de campanya publicitària per part d’Andorra Turisme SAU, els anys 2015 i 2016, Reg. Núm. 0186/17.

Preguntes:

- Quins productes, esdeveniments o actes han estat objecte de campanya publicitària per part d’Andorra Turisme, SAU els anys 2015 i 2016?

- En quins mitjans s’ha fet difusió publicitària?

- Quin és l’import que s’ha destinat a cadascuna d’aquestes campanyes?

Resposta escrita:

Molt Il·lustre Senyor Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells,

En relació a la pregunta Reg. Núm. 0186/17, em plau adjuntar-li la següent resposta escrita i una clau usb:

Andorra Turisme promociona el global de l’oferta turística d’Andorra i els esdeveniments més rellevants a través de les diferents campanyes de comunicació a client final, dels enviaments mensuals de newsletters, del web visitandorra.com, de les xarxes socials Andorraworld i de les diferents publicacions temàtiques.

- Campanyes de comunicació: Es fan diferents campanyes de comunicació al llarg de l’any, potenciant l’oferta turística més rellevant en cada moment.

* Campanya d’hivern

* Campanya d’estiu

* Campanya Rebaixes hivern

* Campanya Rebaixes estiu

* Campanya Black Friday

* Campanya Andorra Shopping Festival

S’adjunta a la clau usb a la carpeta Resposta CG Rg.0186:

Annex 1: Balanç d’accions dutes a terme en els diferents mitjans de comunicació per cada campanya detallada anteriorment pels anys 2015 i 2106

Annex 2:  Inversió campanyes 2015 i 2016.

Annex 3: Peces / Capsules promocionals estius 2015 i 2016

- Pla d’enviament de newsletters

Durant l’any 2015 es van fer enviaments mensuals de les newsletters a tota la nostra base de dades (550.000 registres): Andorra, Catalunya, Espanya, França, Bèlgica Flamenca, Bèlgica Francesa, Uk, Netherlands, Alemanya, Rússia, Portugal i altres.

Durant l’any 2016, es van continuar fent enviaments mensuals però adaptant les temàtiques en funció dels mercats, de l’època de l’any i dels productes afins als mercats, a la reactivitat en funció dels anàlisis que fem de les newsletters i dels moments de comunicació i presa de decisió en cada mercat.

Seguint aquesta estratègia,  les newsletters son diferents en alguns casos per mercats que considerem propers (Andorra, Catalunya, Espanya, França i Portugal) dels mercats que considerem llunyans (Bèlgica Flamenca, Bèlgica Holandesa, UK, Netherlands, Alemanya, Rússia, Portugal i altres)

S’adjunta a la clau usb a la carpeta Resposta CG Rg.0186:

Annex 4 :  Newsletters dels anys 2015 i 2016

- Web i Xarxes socials: Andorra Turisme publica i actualitza la informació de l’oferta turística d’Andorra a través del seu portal: www.visitandorra.com així com mitjançant les seves xarxes socials amb el perfil AndorraWorld, on es parla de tota l’oferta turística i dels diferents esdeveniments que es celebren al país.

- Publicacions temàtiques: Aquestes publicacions, es distribueixen a les oficines de Turisme del país, a les principals fires on s’assisteix, a presentacions, workshops... Disposem en total de 12 publicacions, que presenten la varietat de l’oferta turística d’Andorra.

- Guia General

- Guia de muntanya

- Guia de cultura

- Guia d’allotjaments

- Guia de restaurants

- Tríptic Bus Turístic

- Mapa Turístic

- Guia de Pesca

- GRP

- Guia de compres

- Guia de cicloturisme

- Guia de neu

S’adjunta a la clau usb a la carpeta Resposta CG Rg.0186:

Annex 5: Detall i inversió de les publicacions 2015 i 2016.

Atentament,

Francesc Camp Torres                                                      
Ministre de Turisme i Comerç

Andorra la Vella, 12 d’abril del 2017

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a l’acomiadament del director Econòmic i de Recursos Generals del SAAS, publicades en el Butlletí del Consell General número 4/2017, de data 13 de gener.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 12 d’abril del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri de Salut                        
Pregunta escrita al Govern (Reg. Núm. 33)

Pregunta escrita al Govern que es formula en relació a  l’acomiadament del Director Econòmic i de Recursos Generals del SAAS. Registre d’entrada número 33, formulada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal.

1. Quan es farà efectiu l’acomiadament de l’actual Director Econòmic i de Recursos del SAAS, i si finalment cobrarà indemnització?

El Consell Directiu del SAAS va resoldre, en la sessió celebrada el 17 de gener del 2017, el cessament del Sr. Quirze FONT PLA com a Director Econòmic i de Recursos Generals del SAAS. El Sr. Quirze FONT va ser indemnitzat (annex I) atenent les recomanacions formulades per l’advocat del SAAS, el Sr. Joan Casajuana (annex II).

2. Qui ocuparà el càrrec de director econòmic i de recursos del SAAS?

El passat 14 de febrer d’enguany es va publicar l’edicte per procedir a la cobertura de la plaça vacant del Director/a econòmic/a i de recursos general del SAAS.

Transitòriament les funcions de la Direcció Econòmica i de Recursos Generals, han estat assumides per la Direcció General del SAAS.

3. L’executiu ha posat en marxa un mecanisme de control del SAAS per evitar que aquestes irregularitats es repeteixin? En Cas afirmatiu, pot precisar de forma detallada les accions que es duran a terme?

L’executiu ha posat en marxa diferents mecanismes de control del SAAS; entre d’altres ha encomanat al SAAS una avaluació de tots els processos de la Direcció Econòmica i de Recursos Generals per tal de millorar el seu funcionament.

De forma paral·lela i en referència a les contractacions públiques s’han implementat un conjunt de mesures que inclouen entre d’altres, modificar el procediment per sol·licitar l’autorització de totes les despeses davant del Consell Directiu del SAAS; de manera que el responsable del servei que sol·licita la despesa l’ha de justificar i n’ha de raonar la necessitat i modificar la composició de la Comissió de Control i d’Avaluació Tècnica dels concursos, exigint que del procés d’avaluació dels ofertes se’n faci responsable més d’un professional del SAAS.

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la Llei 33/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, publicades en el Butlletí del Consell General número 7/2017, de data 24 de gener.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 12 d’abril del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri de Finances                 
Resposta escrita del Govern a les preguntes      
Reg. núm. 0063/17

Resposta escrita del Govern a les preguntes amb referència Reg. núm. 00/17, presentades pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, sobre la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària.

A continuació es transcriuen les preguntes en qüestió, les quals hem agrupat quan la resposta és coincident, amb les respostes del Govern corresponents: 

Preguntes núm. 1, 2, 3, 4, 5 i 6

De l’Institut Andorrà de Finances (INAF), de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM), de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), de la Societat de Gestió de Drets d’Autor i Drets Veïns del Principat d’Andorra (SDADV), del Consell Regulador del Joc, de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB):

a. Quin percentatge representa el deute sobre fons propis en data 31 de desembre del 2015 i en data 31 de desembre del 2016

Resposta

En data del 31 de desembre del 2015, el percentatge que representa el deute sobre fons propis de les entitats de dret públic en qüestió és del 0%.

En data del 31 de desembre del 2016, el percentatge que representa el deute sobre fons propis de les entitats de dret públic en qüestió és del 0%.

b. Quins epígrafs del passiu del balanç a 31 de desembre del 2015 i a 31 de desembre del 2016 s’han tingut en compte per calcular aquest percentatge?

Resposta

Els epígrafs del passiu del balanç que s’han tingut en compte, d’acord amb el concepte de deute que defineix l’article 50.2 del Decret legislatiu del 20-5-2015 de publicació del text refós de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, són els següents:

Cal remarcar que, pel que fa a l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), el deute a llarg termini en concepte del préstec concedit l’any 2016 pel Govern per fer front a les despeses derivades del procés de resolució de l’entitat Banca Privada d’Andorra, SA, no computa com a deute perquè es tracta d’un deute contret amb tercers que no s’encabeix dins el concepte de deute que defineix l’article 50.2 del Decret legislatiu del 20-5-2015 de publicació del text refós de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, al qual cal remetre’s per poder verificar el compliment de l’article 12.5 de la Llei 32/2014. 

Quant a l’Institut Andorrà de Finances (INAF), les fiances o dipòsits constituïts en contrapartida a la tresoreria del balanç respectiu i que figuren en l’epígraf “III. Creditors” de l’apartat “E) Creditors a curt termini” del passiu del balanç, no computen com a deute. El motiu és que: d’una banda, econòmicament l’endeutament es defineix com la captació de recursos externs de l’empresa per poder desenvolupar les seves activitats, que no és el cas de l’INAF; i de l’altra, la mateixa definició de les fiances o dipòsits estableix que són diners rebuts com a garantia pel compliment d’una obligació, que es classifiquen en el passiu del balanç però no es consideren com a deute en els termes que defineix l’article 50.2 del Decret legislatiu del 20-5-2015 ja esmentat, al qual cal remetre’s per poder verificar el compliment de l’article 12.5 de la Llei 32/2014. 

Preguntes núm. 7 i 8

De la societat Andorra Turisme i de la societat Centre de Tractament de Residus:

a. Quin percentatge representa el deute sobre fons propis en data 31 de desembre de 2015 i en data 31 de desembre del 2016

Resposta

En les dates del 31 de desembre del 2015 i del 31 de desembre del 2016, els percentatges que representa el deute sobre fons propis de la societat Andorra Turisme són del 77,25% i del 0,25%, respectivament.

En les dates del 31 de desembre del 2015 i del 31 de desembre del 2016, els percentatges que representa el deute sobre fons propis de la societat Centre de Tractament de Residus d’Andorra, SA, són del 463,91%% i del 394,09%, respectivament.

b. Quins epígrafs del passiu del balanç a 31 de desembre de 2015 i a 31 de desembre de 2016 s’han tingut en compte per calcular aquest percentatge?

Resposta

Els epígrafs del passiu del balanç que s’han tingut en compte són els següents:

Centre de Tractament de Residus

Andorra Turisme

El punt 5 de l’article 12 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal diu, literalment:

“5. El deute dels organismes públics, les entitats públiques i parapúbliques que estan vinculades a l’Administració general, així com les societats públiques amb una participació de l’Administració general de l’Estat majoritària en el capital o suficient per tenir-ne el control, no podrà superar el cinquanta per cent dels fons propis consolidats de cada entitat o grup d’entitats. L’endeutament d’aquests organismes, entitats i societats públiques esmentades anteriorment, no computen a efectes de calcular el deute de l’Administració general.”

Es fa palès que el límit del cinquanta per cent dels fons propis és en relació amb els fons consolidats de cada entitat o grup d’entitats.

La societat Centre de Tractament de Residus, SA, presenta en el passiu del seu balanç deutes amb entitats de crèdits a llarg termini i a curt termini que es troben en curs d’amortització i que ascendeixen a 33.847.691 euros en data del 31 de desembre del 2016. Aquest import representa efectivament el 394% dels fons propis de l’entitat.

Tenint en compte que el 71,7% dels fons propis d’aquesta societat pública pertanyen a l’entitat Forces Elèctriques d’Andorra, el límit del 50% que fixa l’article 12.5 de la Llei 32/2014 es calcularia respecte als fons propis consolidats de FEDA –que inclourien aquesta participació del 71,7% en la societat pública–, tal com diu l’article esmentat. En tot cas, si bé la informació sobre els fons propis consolidats de FEDA no es troba disponible actualment, es fa palès que l’endeutament el 31 de desembre del 2015 i el 31 de desembre del 2016 del Centre de Tractament de Residus (37.145.792 euros i 33.847.691 euros, respectivament) més el de FEDA (14.421.028 euros i 12.198.089 euros, respectivament), que resulta en 51.566.820 euros i 46.045.780 euros, respectivament, se situaria per sota del límit del 50% en ambdós exercicis, de l’import dels fons propis de FEDA –sense agregar l’import dels fons propis del Centre de Tractament de Residus– (145.246.870 el 31 de desembre del 2015, i 153.616.307 euros el 31 de desembre del 2016).

Amb relació a la societat Andorra Turisme, SAU, el passiu del balanç presenta un deute a curt termini amb entitats de crèdit que correspon a una pòlissa de crèdit per fer front a les eventuals diferències de venciment entre els cobraments i els pagaments. Si es fa una interpretació restrictiva de l’article 12.5 de la Llei 32/2014 –és a dir, no considerar el fet que els fons propis d’Andorra Turisme pertanyen íntegrament a l’Administració central i que, per tant, en un exercici de consolidació, escauria tenir en compte els fons propis del compte general de l’Administració de l’Estat a l’efecte del compliment de l’esmentat article 12.5–, en data 31 de desembre del 2015 l’import disposat d’aquesta pòlissa de crèdit situa el deute de la societat en relació amb els seus fons propis en un 77,25% per sobre del límit del 50%. Val a dir que aquesta situació queda corregida el 2016, que és l’exercici que motiva el debat sobre aquesta qüestió, atès que l’import disposat de la pòlissa de crèdit representa el 0,25% dels fons propis.

Amb referència a les respostes sobre les qüestions formulades al Govern, es fa avinent que el Ministeri de Finances està elaborant els comptes generals consolidats del sector públic estatal sota NICSP de l’exercici 2016, que permetran valorar l’estat de tots els recursos de l’Administració de l’Estat (Administració general o central i entitats dependents), així com la seva posició financera i els fluxos d’efectiu. Aquesta informació contribuirà a millorar el seguiment i l’aplicació de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques.

9. Del concepte “deute” definit en l’article 12.5 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.

a. Quina és la definició segons la Intervenció General del concepte “deute” de l’article 12.5 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal?

El parer de la Intervenció General és que la definició del concepte “deute” és la que recull l’article 50 del Decret legislatiu del 20-5-2015 de publicació del text refós de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996 (LGFP), que es transcriu a continuació. S’insisteix que en cap cas la Llei 32/2014 no deroga l’article 50 de la norma esmentada (LGFP) perquè la definició d’“endeutament” no s’oposa a les seves disposicions; en tot cas, les complementa.

“[...]

Capítol VI. Endeutament

Article 50. Definició i modalitats

1. Els cabals manllevats per l’Administració general i les entitats parapúbliques o de dret públic constitueixen l’endeutament públic.

2. L’endeutament públic comprèn:

a) Emprèstit, mitjançant l’emissió de deute públic.

b) Contractació de préstecs, línies de crèdit i operacions financeres amb bancs i caixes d’estalvi, amb radicació tant a Andorra com a l’estranger.

c) Operacions de tresoreria.

d) Conversió o substitució, total o parcial, d’operacions preexistents.

[...]”

Atenent l’article 50, punt 2, d’aquesta norma, no computen com a endeutament els epígrafs del passiu del balanç següents:

- els apartats: “B) Ingressos a distribuir en diversos exercicis”, “C) Provisions per a riscos i despeses”; i “D) Creditors a llarg termini”;

- els deutes que no corresponen a deutes amb entitats de crèdits de l’epígraf “II. Altres deutes a llarg termini” de l’apartat “D) Creditors a llarg termini”; i l’epígraf “III. Desemborsaments pendents sobre accions no exigits” de l’apartat “D) Creditors a llarg termini”;

-  els epígrafs “III. Creditors” i “IV. Ajustaments per periodificació”, que figuren en l’apartat “E) Creditors a curt termini”;

- i l’epígraf de l’apartat “F) Provisions per a riscos i despeses a curt termini”.

Andorra la Vella, 10 d’abril del 2017

Jordi Cinca Mateos                                                            
Ministre de Finances

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives al Conveni entre la CASS i el Col·legi de Metges d’Andorra, publicades en el Butlletí del Consell General número 7/2017, de data 24 de gener.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 12 d’abril del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri de Salut                        
Pregunta escrita al Govern (Reg. Núm. 70)

Preguntes escrites al Govern que es formulen en relació al conveni entre la CASS i el Col·legi de Metges d’Andorra. Registre d’entrada número 70, formulades per la M. I. Sra. Sílvia Bonet Perot, consellera general de Socialdemocràcia i Progrés del Grup Parlamentari Mixt.

1. Quin ha estat el procediment i els contactes que ha dut a terme la CASS per tenir a punt el conveni amb el Col·legi de Metges d’Andorra abans del 31 de gener del 2017?

El conveni entre la CASS i el COMA, encara vigent, va ser signat en data 31 de gener de 2014 per un període d’un any, tot i que podia ser renovat tàcitament per períodes d’un any si no es manifestava la voluntat de rescindir-ho. El conveni estableix que pot ser resolt per qualsevol d’ambdues parts, amb un preavís de dos mesos abans de la data de caducitat del mateix.

En data 28 de setembre de 2016 es va fer una reunió de la Comissió de Seguiment del Conveni, en la que participa, per part de la CASS, la Presidència i la Direcció General i per part del COMA, el seu President i el Secretari en la que es va anunciar al COMA la intenció, per part de la CASS de proposar un nou conveni, en el que s’establissin els requeriments exigits als professionals convencionats amb la CASS, a fi d’adaptar-los a la evolució del sector i als principis rectors de la reforma sanitària que impulsa el Ministeri de Salut. Els objectius del nou conveni són els de garantir la continuïtat assistencial, millorar la coordinació entre professionals i els diferents nivells assistencials, redundant en una millora qualitativa de l’atenció als assegurats i de l’eficiència del sistema.

En data 22 de novembre de 2016 la CASS va procedir a denunciar el conveni, tal com ja s’havia informat, per a obrir un període orientat a la preparació d’un primer document a debatre amb els interlocutors del COMA.

Per a donar el marge de temps prudencial per avançar en l’obtenció del necessari consens per a l’aprovació del nou conveni, en data 24 de gener de 2017 la CASS ha proposat i el COMA ha acceptat una moratòria de tres mesos a partir del 31 de gener per a redactar i signar el text definitiu del nou conveni. Aquesta moratòria s’ha inclòs com a addenda a l’actual conveni, de tal forma que aquest continua vigent fins  al termini fixat.

2. Quines són les modificacions del model sanitari que es volen incloure amb el possible nou conveni i sota quin criteri s’apliquen modificacions al model sanitari d’Andorra?

La proposta inicial de nou conveni s’orienta a:

• Millorar l’accessibilitat de l’assegurat al sistema sanitari públic.

• Garantir la continuïtat assistencial als assegurats en coherència a la creació de la figura del metge responsable en atenció primària (metge referent) i al seu paper com a eix coordinador de l’assistència sanitària, prevenció de la malaltia i promotor de la salut dels assegurats.

• Inclusió en els àmbits de competència dels professionals de la seva participació activa en els programes de salut comunitària que s’impulsen des del Ministeri de Salut.

• Participació coordinada en els programes multidisciplinars d’atenció a la cronicitat.

• Requerir l’ús i registre de dades a la història clínica compartida, així com a respectar estricte i escrupolosament el drets dels ciutadans a la protecció de la seva intimitat i a la confidencialitat de les seves dades, tal com estipula la llei.

• Respectar els àmbits d’actuació i de cobertura de prestacions sanitàries a les que tenen dret els assegurats i definits en la cartera de serveis sanitaris de cobertura amb finançament públic.

• Participar i aplicar protocols assistencials reconeguts per la comunitat científica a fi de garantir la qualitat assistencial, la disminució de la variabilitat clínica i l’avaluació de resultats en termes de salut.

3. Quantes reunions s’han desenvolupat i en quines dates per treballar el nou conveni?

A l’entorn intern de la CASS s’han dut a terme diferents reunions de treball orientades a preparar el primer esborrany. Aquest primer esborrany va ser presentat al Ministeri de Salut i treballat amb els seus tècnics, amb l’objectiu d’alinear el direccionalment del conveni i les línies estratègiques impulsades pel propi Ministeri.  És a partir de poder disposar d’un esborrany inicialment consensuat entre la CASS i el Ministeri quan s’ha plantejat presentar-lo a la Junta Directiva del COMA. Aquesta darrera reunió es va produir el proppassat dijous dia 30 de març, on es va presentar el contingut del Conveni i es va fer entrega al President del COMA del document esborrany. En aquesta reunió es va plantejar la metodologia de treball a seguir, estant totes dues parts d’acord en que si es cregués oportú es pactaria una nova moratòria. Val a dir que aquesta reunió va transcórrer en un clima cordial i comprensiu per ambdues parts, el que permet albirar un positiu decurs del període de converses.

4. Quines accions durà a terme el ministeri de sanitat en cas de que no s’arribés a cap acord entre el Col·legi de Metges d’Andorra i la CASS?

El fet de que no s’arribés a un acord entre CASS i COMA és un escenari no desitjat i poc probable ja que el propòsit de la CASS, del propi Ministeri i també dels professionals mèdics que actuen a Andorra i del Col·legi Oficial que els associa és el d’arribar a un acord que redundi en benefici de l’estat de salut de la població, en respecte dels seus drets com a ciutadans i assegurats, amb consideració als interessos dels propis professionals implicats i prenent compte de la millora de l’eficiència i sostenibilitat del sistema.

En el cas de no obtenir un acord amb el COMA, seria d’aplicació la normativa vigent.

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a l’ús de l’heliport pels serveis medicalitzats, publicades en el Butlletí del Consell General número 16/2017, de data 13 de febrer.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 12 d’abril del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri de Salut                        
Pregunta escrita al Govern (Reg. Núm. 157)

Preguntes escrites al Govern que es formulen en relació a l’ús de l’helicòpter pels serveis medicalitzats. Registre d’entrada número 157, formulades per la M. I. Sra. Sílvia Bonet Perot, consellera general de Socialdemocràcia i Progrés del Grup Parlamentari Mixt.

1. Quins són els criteris d’activació de l’helicòpter per serveis mèdics?

Indicacions i contraindicacions d’activació del SUM aeri (principis de regulació mèdica)

L’experiència general dels països que disposen d’helicòpters sanitaris en els seus serveis d’emergències mèdiques és, que la utilització d’aquest mitjà és cada vegada més freqüent, constituint-se en un complement fonamental pels equips terrestres. Malgrat la importància que té disposar d’aquest recurs assistencial, no és menys cert, que la seva disponibilitat pot induir al sobre ús, menyspreant el risc inherent a qualsevol missió sanitària helitransportada. L’helicòpter sanitari ha de ser considerat un procediment mèdic i com qualsevol procediment mèdic, te riscos i beneficis, indicacions i contraindicacions. De fet, en cas que l’ús de l’helicòpter no aporti cap benefici objectiu al pacient, el risc és inacceptable.

Més enllà de l’objectiu estalvi de temps en el transport, l’helicòpter sanitari  proporciona, per cert tipus de pacients, una major qualitat assistencial, que el SVA terrestre. Respecte al temps d’assistència, per temps d’assistència inferiors a 15minuts, l’assistència amb SVA terrestre es preferible al SVA aeri. Respecte al temps de transport, per distancies inferiors a 70 Km o temps de transport inferiors a 30-45 minuts, el transport terrestre és típicament més ràpid, doncs el temps d’activació-sortida ho sol ser. El transport amb HEMS te una isòcrona favorable per distàncies entre 150-300 Km. Per distàncies superiors als 300 Km o vols d’helicòpter sanitari superiors a 1 hora, sol ser preferible utilitzar l’avió sanitari. Per distàncies superiors a 1000 Km, generalment s’utilitzen avions de vol regular.

Mai s’ha d’utilitzar l’helicòpter sanitari per reservar operatius els recursos terrestres, si aquell no aporta beneficis sobre aquests.

Les indicacions mínimes d’activació del SUM Aeri es basen en les recomanacions de les guies clíniques internacionals més actualitzades (la National Association of EMS Physicians (NAEMSP), l’Air Medical Trask Force (AMTF), l’Association of Air Medical Services (AAMS) i l’American Academy of Pediatrics (AAP).

El Metge Regulador tindrà en compte la urgència i gravetat del pacient, que en general serà un pacient de nivell I o II del Model Andorrà de Triatge (MAT), els criteris predictius de gravetat i biomecànica, en absència d’informació específica (també contemplats en el MAT) i les contraindicacions.

Prenem com a exemples d’urgència i gravetat:

1. Pacient inconscient o amb baix nivell de consciencia. Revised Trauma Score (RTS) < 12, Pediatric Trauma Score (< 9). Glasgow Coma Scale (GCS) < 10,

2. Emergència neurològica, vascular, quirúrgica o cardíaca depenent del temps.

3. Pacient crític amb compromís de les funcions respiratòries i/o hemodinàmiques.

4. Amputació d’una o més extremitats.

5. Tòrax inestable.

6. Paràlisi o lesió medul·lar aguda.

7. Cremades greus.

8. Xoc (PAS < 90 mmHG)

9. Insuficiència respiratòria (FR < 10 o > 30 x’).

10 Compromís de la via aèria.

11. Arítmia greu.

12. Ferida/es penetrant/s en tòrax, abdomen, crani, coll, regió axil·lar o engonal.

13. Dues o més fractures d’ossos llargs (húmer o fèmur).

14. Trastorns hidroelectrolítics que requereixen tractament immediat.

15. Insuficiència orgànica tributària de trasplantament urgent.

16. Transport urgent de pacient crític a càmera hiperbàrica.

17. Qualsevol traumatisme amb Injury Severity Score (ISS) o (Abbreviated Injury Scale (AIS) greus (ISS (ISS > 9) o AIS (AIS > 3) amb amenaça per la vida o per un membre, incloent l’ull.

18. Intoxicació aguda greu.

19. Transport perinatal el retard del qual pot complicar l’estat de la pacient i/o del fetus.

20. Transport del neonat crític, amb compromís respiratori, hemodinàmic, acidosi metabòlica en les dues hores postpart, sepsi o meningitis.

21. Altres pacients greus.

Com a exemple de criteris predictius de gravetat i biomecànica, en absència d’informació específica, tindríem els criteris de trauma major i/o de risc del MAT.

Dins de les contraindicacions tindríem:

1. Contraindicacions absolutes:

A. Vol no segur segons el pilot.

B. Pacient terminal o en situació irreversible.

C. Infecció o contaminació agudes (Pacient NRBQE o amb malaltia epidèmica) en fase de contagi no evitable.

D. Pacient agitat o no controlable

2. Contraindicacions relatives

A. Pacient en RCP (excepte si existeixen programes específics).

B. Arítmia no controlada.

C. Pneumotòrax amb alta probabilitat de deteriorament en vol.

D. Malaltia per descompressió (segons alçada).

E. Embòlia gasosa.

F. Obstrucció intestinal de qualsevol causa (generalment postquirúrgica).

G. Toracotomia o laparotomia en els 7 dies previs.

H. Gangrena gasosa.

I. AVC hemorràgic en els 7 dies previs.

J. Anèmia greu (Hb < 7 g/ 100 ml).

K. Pèrdua sanguínia aguda amb hematòcrit < 30%.

L. IAM irreversible.

M. Insuficiència cardíaca aguda amb edema agut de pulmó.

N. Fase de descompensació aguda de la MPOC.

O. Formes d’atac agut d’asma greu.

P. Psicosi aguda.

Q. Deliri.

R. Lesió medul·lar aguda no correctament immobilitzada.

S. Embaràs a termini amb part imminent.

El marc de les indicacions d’activació seria:

1. Nivell de triatge MAT I - II

2. Recomanat pel metge regulador del SUM.

3. Avantatja mèdica significativa pel pacient o la gestió de l’incident (primer recurs en arribar, IMV amb pacients greus, problemes d’accessibilitat, muntanya, llargues distancies...)  .

4. Temps de la urgència entre immediata i 24 hores (agudesa).

5. Absència de contraindicacions.

Més enllà d’aquestes indicacions genèriques, existeixen certes situacions a on hi ha certa controvèrsia en la utilització de l’helicòpter sanitari:

1. Pacients cremats: la major part dels cremats no es beneficien de l’helicòpter sanitari a excepció d’aquells amb afectació respiratòria o que requereixen una escarotomia d’emergència.

2. Pacients amb traumatisme de risc: el mecanisme lesional en el traumatitzat per si sol, a excepció de l’ejecció del vehicle, no justifica l’ús de l’helicòpter sanitari.

3. Traumatismes ortopèdics majors aïllats: a excepció de les lesions vasculars o nervioses, certs traumatismes pelvians i amputacions viables, els traumatismes ortopèdics majors aïllats no solen beneficiar-se de l’helicòpter sanitari.

4. Traumatisme vertebral: únicament si s’objectiva progressió de la lesió neurològica o altres traumatismes significatius, el traumatisme vertebral no sol beneficiar-se de l’helicòpter sanitari.

5. Pacients en aturada cardíaca: no existeix evidència que l’ús de l’helicòpter sanitari en el pacient aturat ofereixi beneficis sobre el SVA terrestre.

6. Els neonats, les pacients embarassades i obstètriques rara vegada es beneficien de l’helicòpter sanitari.

2. Quantes sortides ha fet l’helicòpter durant l’any 2016 i fins a la data de la pregunta?

En relació al nombre de serveis d'helicòpter medicalitzat realitzats pels SUM (exclou, serveis de rescat dels bombers, serveis de l'helicòpter del SEM i del SAMU), durant l'any 2016 i fins a la data de la pregunta, les dades recollides al Centre Regulador, que porta un registre específic de l'activitat de l'helicòpter i una vegada contrastat amb la informació del Servei de Seguretat de l'Hospital, que controla les entrades i sortides dels helicòpters, tenim:

- 2016: 51 serveis externs de l'helicòpter medicalitzat i 34 serveis interns de l'helicòpter medicalitzat

- Gener i fins el 13 de febrer del 2017: 9 serveis externs de l'helicòpter medicalitzat i 12 serveis interns de l'helicòpter medicalitzat

3. Desglossar el motiu, data i hora de cada una de les sortides fetes per l’helicòpter medicalitzat durant els anys 2015, 2016 i fins la data de la pregunta?

En relació al motiu, data i hora dels serveis d'helicòpter medicalitzat realitzats pels SUM (exclou, serveis de rescat dels bombers, serveis de l'helicòpter del SEM i del SAMU), durant l'any 2015, 2016 i fins a la data de la pregunta, les dades desglossades, recollides al Centre Regulador, que porta un registre específic de l'activitat de l'helicòpter i una vegada contrastat amb la informació del Servei de Seguretat de l'Hospital, que controla les entrades i sortides dels helicòpters, tenim:

2015 - SERVEIS EXTERNS

2015 - SERVEIS INTERNS:

2016 - SERVEIS EXTERNS

2016 - SERVEIS INTERNS

2017 - SERVEIS EXTERNS (gener fins el 13 de febrer)

2017 - SERVEIS INTERNS (gener fins el 13 de febrer)

4. Qui cobra els desplaçaments?

El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària és qui factura i per tant qui cobra aquests serveis.

5. Com es factura aquest servei a la CASS i al pacient?

Els transports sanitaris amb helicòpter, tant interns com externs, són facturats pel Servei Andorrà d’Atenció Sanitaria (SAAS) al pacient, amb les tarifes establertes per Decret de data 17 d’abril de 2013 (Veure Annex 1)

• Transport Sanitari Aeri intern (TAI) (medicalització):

   300 € (cobertura CASS 90%)

• Transport Sanitari Extern amb helicòpter (medicalització):

   600 € (cobertura CASS 90%)