BCG 3/2015

BCG 3/2015

 

2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

 

La subsíndica general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient en relació al Projecte de llei del Fons de reserva de jubilació.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 12 de gener del 2015

Mònica Bonell Tuset                                                            
Subsíndica General

 

Informe de la ponència de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient

El M.I. Sr. Xavier Montané Atero, nomenat ponent per la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient el dia 1 de desembre del 2014, a la vista del Projecte de llei del Fons de reserva de jubilació, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:

Projecte de llei del Fons de reserva de jubilació

Exposició de motius

La Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, en el seu article 84.1 mantenia el Fons de reserves tècniques existent amb la finalitat d’atendre les necessitats futures del sistema de seguretat social en matèria de prestacions contributives de la branca de jubilació.

D'acord amb la mateixa Llei, la gestió del Fons de reserves de la branca jubilació recau en el Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Tal com preveu l'article 85, per dur a terme aquesta tasca el Consell d'Administració compta amb el suport d'una comissió delegada amb professionals en matèria financera.

L'objectiu de la present Llei és donar compliment a la disposició final segona de la Llei 17/2008, establint, mitjançant una Llei específica, el règim jurídic del Fons de reserva de jubilació pel que fa  a la seva naturalesa i funció  i la regulació dels actes de gestió, intervenció i control. Així mateix, es dóna continuïtat a la  tasca realitzada per la comissió delegada pel seguiment  dels Fons de reserves i es reforça la professionalització i independència de la presa de decisions, de cara a un futur proper en què es preveu que el Fons assoleixi els imports més elevats. També s'estableixen uns criteris relatius a la política d'inversió amplis, per permetre la seva adaptació a les circumstàncies futures del Fons. Alguns aspectes estan vinculats a la normativa en vigor relativa als organismes d'inversió col·lectiva, entenent aquest vincle com un mecanisme de protecció del Fons.

La gestió del Fons de reserva de jubilació ha de ser coherent amb els compromisos futurs del sistema de pensions andorrà i amb la vocació de preservar el poder adquisitiu del seu patrimoni. Dotar al Fons d'un marc legal no resol el desequilibri del sistema de pensions, però ha de permetre que l'adequada gestió d'aquest patrimoni contribueixi a allargar la vida del propi Fons. Aquest Fons és una de les eines per contribuir a la sostenibilitat a llarg termini de la branca de jubilació del sistema andorrà de seguretat social.

En el context actual, tant a Andorra com en altres països del nostre entorn, s’estan revisant els sistemes de seguretat social per tal de donar resposta als reptes econòmics i demogràfics futurs. El Govern d'Andorra ha iniciat una reforma del sistema de pensions amb la presentació d'un Projecte de llei que introdueix mesures com el compromís de l’Estat respecte de possibles dèficits futurs de la branca jubilació, garantint unes reserves mínimes del Fons de reserva de jubilació.

La valoració de diferents sistemes de Fons de reserva aplicats en altres sistemes públics comparats i les particularitats del sistema de seguretat social andorrà han recomanat separar del patrimoni únic de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i dotar de personalitat jurídica pròpia, el Fons de reserva de la branca de jubilació, regulant-ne una estructura de gestió en la que es prioritzi la capacitat tècnica dels gestors i la seva autonomia d’actuació. La Llei regula els òrgans de govern del Fons de reserva de jubilació, dotant d’especial rellevància a la Comissió Gestora del Fons, formada per persones amb experiència rellevant i que serà responsable del control del Fons de reserva, de la definició i execució de la política d’inversió, de la supervisió de les entitats gestores i dipositàries, i d’informar degudament.

Aquesta Llei regula també les fonts de finançament del Fons de reserva de jubilació així com els principis rectors de la política d’inversió, i estableix unes obligacions d’informació tant al Govern i al Consell General com  als ciutadans, per tal de garantir la transparència en la gestió i en els resultats del Fons de reserva.

La Llei s’estructura en sis capítols:

Capítol primer. Naturalesa i objecte

Capítol segon. Organització i administració

Capítol tercer. Fonts de finançament i gestió patrimonial

Capítol quart. Definició i implementació de la política d’inversió

Capítol cinquè. Entitats gestores i dipositàries

Capítol sisè. Deure d’informació

En el capítol primer es defineix la naturalesa i l’objecte del Fons de reserva. El capítol segon estableix l’estructura organitzativa del Fons de reserva, així com l’obligació de regir-se per unes normes de conducta estrictes i per un bon govern. El capítol tercer aborda les fonts de finançament del Fons de reserva i la composició dels seus fons propis, i la gestió patrimonial. En el capítol quart es defineixen els principis de la política d’inversió que ha de seguir el Fons de reserva, i la seva implementació. En el capítol cinquè es regula la selecció de les entitats gestores i dipositàries del Fons de reserva i la relació amb aquestes, i els criteris que han de complir aquestes entitats per oferir les màximes garanties al Fons de reserva. En el capítol sisè s’estableixen les obligacions d’informació que ha de complir el Fons de reserva per tal de dotar-se d’un grau de transparència adequat i oferir informació suficient als òrgans de decisió, al Govern, al Consell General i als ciutadans.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa modificar el paràgraf 4 de l’exposició de motius amb el redactat següent:

“La gestió del Fons de reserva de jubilació ha de ser coherent amb els compromisos futurs del sistema de pensions andorrà i amb la vocació de preservar el poder adquisitiu del seu patrimoni. Dotar al Fons d'un marc legal ha de permetre l'adequada gestió d'aquest patrimoni i que contribueixi a allargar la vida del propi Fons. Aquest Fons és una de les eines per contribuir a la sostenibilitat a llarg termini de la branca de jubilació del sistema andorrà de seguretat social.”

MOTIVACIÓ: Millorar el redactat.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar l’exposició de motius amb el redactat següent:

“La Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social, en el seu article 84.1 mantenia el Fons de reserves tècniques existent amb la finalitat d'atendre les necessitats futures del sistema de seguretat social en matèria de prestacions contributives de la branca de jubilació.

D'acord amb la mateixa Llei, la gestió del Fons de reserves de la branca jubilació recau en el Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Tal com preveu l’article 85, per dur a terme aquesta tasca el Consell d'Administració compta amb el suport d'una comissió delegada amb professionals en matèria financera.

L'objectiu de la present Llei és donar compliment a la disposició final segona de la Llei 17/2008, establint, mitjançant una Llei específica, el règim jurídic del Fons de reserva de jubilació pel que fa a la seva naturalesa i funció i la regulació dels actes de gestió, intervenció i control. Així mateix, es dóna continuïtat a la tasca realitzada per la comissió delegada pel seguiment dels Fons de reserves i es reforça la professionalització i independència de la presa de decisions, de cara a un futur proper en què es preveu que el Fons assoleixi els imports més elevats. També s'estableixen uns criteris relatius a la política d'inversió amplis, per permetre la seva adaptació a les circumstàncies futures del Fons. Alguns aspectes estan vinculats a la normativa en vigor relativa als organismes d'inversió col·lectiva, entenent aquest vincle com un mecanisme de protecció del Fons.

La gestió del Fons de reserva de jubilació ha de ser coherent amb els compromisos futurs del sistema de pensions andorrà i amb la vocació de preservar el poder adquisitiu del seu patrimoni. Dotar al Fons d'un marc legal no resol el desequilibri del sistema de pensions, però ha de permetre que l'adequada gestió d'aquest patrimoni contribueixi a allargar la vida del propi Fons. Aquest Fons és una de les eines per contribuir a la sostenibilitat a llarg termini de la branca de jubilació del sistema andorrà de seguretat social.

En el context actual, tant a Andorra com en altres països del nostre entorn, s'estan revisant els sistemes de seguretat social per tal de donar resposta als reptes econòmics i demogràfics futurs. El Govern d'Andorra ha iniciat una reforma del sistema de pensions amb la presentació d'un Projecte de llei que introdueix mesures com el compromís de l'Estat respecte a possibles dèficits futurs de la branca jubilació, garantint unes reserves mínimes del Fons de reserva de jubilació.

La valoració de diferents sistemes de Fons de reserva aplicats en altres sistemes públics comparats i les particularitats del sistema de seguretat social andorrà han recomanat regular el Fons de reserva de la branca de jubilació com un patrimoni autònom i sense personalitat jurídica, establint una estructura de gestió en la que es prioritzi la capacitat tècnica dels gestors i la seva autonomia d'actuació. La Llei regula els òrgans de govern del Fons de reserva de jubilació, dotant d'especial rellevància a la Comissió Gestora del Fons, formada per persones amb experiència rellevant i que serà responsable del control del Fons de reserva, de la definició i execució de la política d'inversió, de la supervisió de les entitats gestores i dipositàries, i d'informar degudament. Així mateix, es mantenen les funcions atribuïdes a la Caixa Andorrana de Seguretat Social per la Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social, pel que fa a l’aprovació del pressupost del Fons i dels seus comptes anuals.

Aquesta Llei regula també les fonts de finançament del Fons de reserva de jubilació així com els principis rectors de la política d'inversió, i estableix unes obligacions d'informació tant al Govern i al Consell General com als ciutadans, per tal de garantir la transparència en la gestió i en els resultats del Fons de reserva.

La Llei s'estructura en sis capítols:

Capítol primer. Naturalesa i objecte

Capítol segon. Organització i administració

Capítol tercer. Fonts de finançament i gestió patrimonial

Capítol quart. Definició i implementació de la política d'inversió

Capítol cinquè. Entitats gestores i dipositàries

Capítol sisè. Deure d'informació

En el capítol primer es defineix la naturalesa i l'objecte del Fons de reserva. El capítol segon estableix l'estructura organitzativa del Fons de reserva, així com l'obligació de regir-se per unes normes de conducta estrictes i per un bon govern. El capítol tercer aborda les fonts de finançament del Fons de reserva i la composició dels seus fons propis, i la gestió patrimonial. En el capítol quart es defineixen els principis de la política d'inversió que ha de seguir el Fons de reserva, i la seva implementació. En el capítol cinquè es regula la selecció de les entitats gestores i dipositàries del Fons de reserva i la relació amb aquestes, i els criteris que han de complir aquestes entitats per oferir les màximes garanties al Fons de reserva. En el capítol sisè s'estableixen les obligacions d'informació que ha de complir el Fons de reserva per tal de dotar-se d'un grau de transparència adequat i oferir informació suficient als òrgans de decisió, al Govern, al Consell General i ais ciutadans.”

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar l’exposició de motius, amb el redactat següent:

“Exposició de motius

La Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, en el seu article 84.1 mantenia el Fons de reserves tècniques existent amb la finalitat d’atendre les necessitats futures del sistema de seguretat social en matèria de prestacions contributives de la branca de jubilació.

D'acord amb la mateixa Llei, la gestió del Fons de reserves de la branca jubilació recau en el Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Tal com preveu l'article 85, per dur a terme aquesta tasca el Consell d'Administració compta amb el suport d'una comissió delegada amb professionals en matèria financera.

L'objectiu de la present Llei és donar compliment a la disposició final segona de la Llei 17/2008, establint, mitjançant una Llei  específica, el règim jurídic del  Fons de reserva de jubilació pel que fa  a la seva naturalesa i funció  i la regulació dels actes de gestió, intervenció i control. Així mateix, es dóna continuïtat a la  tasca realitzada per la comissió delegada pel seguiment  dels Fons de reserves i es reforça la professionalització i independència de la presa de decisions, de cara a un futur proper en què es preveu que el Fons assoleixi els imports més elevats. També s'estableixen uns criteris relatius a la política d'inversió, per permetre la seva adaptació a les circumstàncies futures del Fons. Alguns aspectes estan vinculats a la normativa en vigor relativa als organismes d'inversió col·lectiva, entenent aquest vincle com un mecanisme de protecció del Fons.

La gestió del Fons de reserva de jubilació ha de ser coherent amb els compromisos futurs del sistema de pensions andorrà i amb la vocació de preservar el poder adquisitiu del seu patrimoni. Dotar al Fons d'un marc legal no resol el desequilibri del sistema de pensions, però ha de permetre que l'adequada gestió d'aquest patrimoni contribueixi a allargar la vida del propi Fons. Aquest Fons és una de les eines per contribuir a la sostenibilitat a llarg termini de la branca de jubilació del sistema andorrà de seguretat social.

En el context actual, tant a Andorra com en altres països del nostre entorn, s’estan revisant els sistemes de seguretat social per tal de donar resposta als reptes econòmics i demogràfics futurs. El Govern d'Andorra ha iniciat una reforma del sistema de pensions amb la presentació d'una llei que introdueixi mesures com el compromís de l’Estat respecte de possibles dèficits futurs de la branca jubilació, garantint unes reserves mínimes del Fons de reserva de jubilació.

La valoració de diferents sistemes de Fons de reserva aplicats en altres sistemes públics comparats i les particularitats del sistema de seguretat social andorrà han recomanat separar del patrimoni únic de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i dotar de personalitat jurídica pròpia, el Fons de reserva de la branca de jubilació, regulant-ne una estructura de gestió en la que es prioritzi la capacitat tècnica dels gestors i la seva autonomia d’actuació. La Llei regula els òrgans de govern del Fons de reserva de jubilació, dotant d’especial rellevància a la Comissió Gestora del Fons, formada per persones amb experiència rellevant i que serà responsable del control del Fons de reserva, de la definició i execució de la gestió del Fons, de la supervisió de les entitats gestores i dipositàries, i d’informar degudament.

Aquesta Llei regula també les fonts de finançament del Fons de reserva de jubilació així com els principis rectors de la política d’inversió, i estableix unes obligacions d’informació tant al Govern i al Consell General com  als ciutadans, per tal de garantir la transparència en la gestió i en els resultats del Fons de reserva.

La Llei s’estructura en sis capítols:

Capítol primer. Naturalesa i objecte

Capítol segon. Organització i administració

Capítol tercer. Fonts de finançament i gestió patrimonial

Capítol quart. Definició i implementació de l’estratègia d’inversió

Capítol cinquè. Entitats gestores i dipositàries

Capítol sisè. Deure d’informació

En el capítol primer es defineix la naturalesa i l’objecte del Fons de reserva. El capítol segon estableix l’estructura organitzativa del Fons de reserva, així com l’obligació de regir-se per unes normes de conducta estrictes i per un bon govern. El capítol tercer aborda les fonts de finançament del Fons de reserva i la composició dels seus fons propis, i la gestió patrimonial. En el capítol quart es defineixen els principis de la política d’inversió que ha de seguir el Fons de reserva, i la seva implementació. En el capítol cinquè es regula la selecció de les entitats gestores i dipositàries del Fons de reserva i la relació amb aquestes, i els criteris que han de complir aquestes entitats per oferir les màximes garanties al Fons de reserva. En el capítol sisè s’estableixen les obligacions d’informació que ha de complir el Fons de reserva per tal de dotar-se d’un grau de transparència adequat i oferir informació suficient als òrgans de decisió, al Govern, al Consell General i als ciutadans.”

Capítol primer. Naturalesa i objecte

Article 1. Naturalesa jurídica

1. Es constitueix el Fons de reserva de jubilació com una entitat de dret públic amb patrimoni i personalitat jurídica propis i amb plena capacitat d’obrar, públicament i privadament, amb independència de l’Administració general, per desenvolupar les funcions que li són atribuïdes d’acord amb el que estableix aquesta Llei i la resta de la legislació vigent.

2. La titularitat dels recursos que componen aquest patrimoni correspon als beneficiaris de la branca jubilació de la seguretat social andorrana (Caixa Andorrana de Seguretat Social), en la seva modalitat contributiva.

3. L’administració i la representació del Fons de reserva de jubilació són exercides pel Consell d’Administració del Fons de Reserva i per la Comissió Gestora, d’acord amb la distribució de competències que estableix aquesta Llei.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa modificar el punt 1 de l’article 1 amb el redactat següent:

“1. Es constitueix el Fons de reserva de jubilació com una entitat de dret públic amb patrimoni i personalitat jurídica propis i amb plena capacitat d’obrar, per desenvolupar les funcions que li són atribuïdes d’acord amb el que estableix aquesta Llei i la resta de la legislació vigent.”

MOTIVACIÓ: Tot i que respectem la independència de l’organisme, no acceptem una total desvinculació de l’administració general.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 1, apartat 1, amb el següent text:

“1. La present Llei té per objecte la regulació del Fons de reserva de jubilació, que es constitueix com un patrimoni autònom i sense personalitat jurídica, per desenvolupar les funcions que li són atribuïdes d'acord amb el que estableix aquesta Llei i la resta de la legislació vigent.”

MOTIVACIÓ

En virtut de l’article 4.1 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà (en endavant, la “LROIC”), els organismes d’inversió col·lectiva revesteixen la forma de fons, societat o altra forma que s’estableixi en la normativa vigent. En la mesura en que la gestió del patrimoni de la branca de jubilació s’atribueix a un fons i no a una societat, no és coherent que el mateix tingui personalitat jurídica pròpia.

D’acord amb l’article 83.2 de Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social (en endavant la “LSS”), la titularitat del patrimoni únic de la seguretat social correspon a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant, la “CASS”). En aquest sentit, entenem que de constituir-se el Fons de reserva de jubilació com una entitat amb personalitat jurídica pròpia, la CASS podria perdre la titularitat del mencionat patrimoni únic en tant la nova entitat passaria a ser-ne la titular i, en conseqüència, s’estaria infringint el citat article 83.2.

Finalment, segons s’exposa a l’article 84 de LSS, amb la finalitat d'atendre les necessitats futures del sistema de seguretat social en matèria de prestacions contributives de la branca de jubilació es manté el fons de reserves tècniques existent.

En tant que el Fons de reserva de jubilació ja existeix a dia d’avui, amb la finalitat de ser coherents amb el mencionat article, considerem que no procedeix fer referència a la creació o constitució del fons sinó a la regulació del mateix.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 1, apartat 3, amb el següent text:

“3. L'administració i la representació del Fons de reserva de jubilació són exercides per la Comissió Gestora, d'acord amb la distribució de competències que estableix aquesta Llei.”

MOTIVACIÓ

Eliminem el Consell d’Administració del Fons de Reserva al no considerar-lo necessari.

Article 2. Objecte

1. El Fons de reserva de jubilació té com a objecte la gestió del patrimoni de la branca jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que li és conferit en virtut del que s’estableix en aquesta Llei.

2. En la gestió d’aquest patrimoni s’invertirà amb l’objectiu d’aconseguir la màxima rendibilitat però sense incórrer en riscos indeguts i tenint en consideració les necessitats de cobrir les obligacions financeres futures de la branca de jubilació.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 2, amb el redactat següent:

“Article 2. Objecte

1. El Fons de reserva de jubilació té com a objecte la gestió del patrimoni de la branca jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que li és conferit en virtut del que s’estableix en aquesta Llei.

2. La gestió d’aquest patrimoni s’ha de dur a terme d’acord amb els principis de gestió del Fons de reserva establerts a l’article 27 d’aquesta Llei i tenint en consideració les necessitats de cobrir les obligacions financeres futures de la branca de jubilació.

3.El Fons de reserva de jubilació podrà efectuar també la gestió d’altres fons de reserva o anàlegs dins l’àmbit del sector públic o per interès general.”

Capítol segon. Organització i administració

Secció primera. Òrgans de govern

Article 3. Òrgans de govern

Els òrgans de govern del Fons de reserva de jubilació són el Consell d’Administració del Fons de Reserva i la Comissió Gestora.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 3, amb el següent text:

“Els òrgans de govern del Fons de reserva de jubilació són la Caixa Andorrana de Seguretat Social, representada pel seu Consell d'Administració, i la Comissió Gestora.”

MOTIVACIÓ

En la mesura en que considerem, segons s’ha exposat a l’esmena 1, que el Fons de reserva de jubilació ha de ser un patrimoni autònom però sense personalitat jurídica pròpia, no és coherent que el mateix mantingui com a òrgan de govern un consell d’administració propi. En aquest sentit, en virtut de l’article 40 i següents de la LSS, proposem substituir aquest òrgan de govern per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, representada pel seu el Consell d'Administració.

Secció segona. Consell d’Administració del Fons de Reserva

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el títol de la Secció segona, amb el següent text:

“Secció segona: Consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social”

Article 4. Composició i competències

1. El Consell d'Administració del Fons de reserva està format pels membres del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

L’elecció, la composició, l’organització i la regulació del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social restant es regeixen per la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i per la normativa que en el futur la substitueixi.

2. Són competències del Consell d'Administració del Fons de Reserva:

a) Representar el Fons de reserva de jubilació, judicialment i extrajudicialment, en les matèries que no siguin competència de la Comissió Gestora.

b) Nomenar i separar, en els supòsits que preveu aquesta Llei, els membres de la Comissió Gestora que designi.

c) Coordinar i proclamar la designació dels restants membres de la Comissió Gestora, així com la seva substitució en els casos legalment previstos.

d) Rebre informació periòdicament de la Comissió Gestora, i demanar-ne sempre que interessi, sobre la situació del Fons de reserva de jubilació, sobre la política d’inversió, i sobre qualsevol altre punt relatiu a la seva actuació que consideri rellevant per al coneixement de l’estat actual, els compromisos i les previsions financeres del Fons.

e) Emetre informes al Govern quan es proposi adoptar mesures que es considerin recomanables per millorar la gestió del Fons.

f) Fixar la remuneració dels membres de la Comissió Gestora, que atendrà el pressupost del Fons de reserva.

g) Aprovar els comptes anuals del Fons de reserva de jubilació i el pressupost.

h) Determinar el nivell d'informació pública del Fons, per tal de complir amb el deure d’informació descrit al capítol 6 d’aquesta Llei, a proposta de la Comissió Gestora.

i) Aprovar l'informe anual de seguiment previst en l'article 40.

j) Nomenar el Director del Fons, a proposta de la Comissió Gestora.

k) Seleccionar i contractar els empleats, i en el cas escaient, dels professionals necessaris per a la correcta gestió, organització i control del Fons, sense perjudici de la facultat de delegació al Director del Fons.

l) Aprovar, a proposta de la Comissió Gestora, l’estructura orgànica del Fons i l’assignació de funcions i competències.

m) Aprovar, a proposta del Director, les polítiques de gestió de persones i remuneració, així com el reglament intern del personal del Fons i el seu codi ètic i de conducta.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa suprimir l’apartat j) del punt 2 de l’article 4.

(si s’accepta l’esmena caldrà enumerar de nou els apartats següents)

MOTIVACIÓ: No entenem que calgui un director.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa modificar els apartats e), k) i m) del punt 2 de l’article 4 amb el redactat següent:

“e) Emetre informes al Consell d’Administració de la CASS i aquest al Govern, quan es proposi adoptar mesures que es considerin recomanables per millorar la gestió del Fons.

k) Seleccionar i contractar els experts independents per la Comissió Gestora per a la correcta gestió, organització i control del Fons.

m) Aprovar les polítiques de gestió de persones i remuneració, així com el reglament intern del personal del Fons i el seu codi ètic i de conducta.”

MOTIVACIÓ: Mantenir el lligam amb el Consell d’Administració de la CASS que és l’encarregat de presentar els informes sobre la gestió del Fons de reserva de jubilació al Consell General segons la Llei de la CASS.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar l’article 4, amb el següent text:

“Article 4. Competències

1. Són competències del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social:

a) Nomenar i cessar, en els supòsits que preveu aquesta Llei, els membres de la Comissió Gestora que designi.

b) Rebre informació periòdicament de la Comissió Gestora, i demanar-ne sempre que interessi, sobre la situació del Fons de reserva de jubilació, sobre la política d'inversió, i sobre qualsevol altre punt relatiu a la seva actuació que consideri rellevant per al coneixement de l'estat actual, els compromisos i les previsions financeres del Fons.

c) Emetre informes al Govern quan es proposi adoptar mesures que es considerin recomanables per millorar la gestió del Fons.

d) Fixar la remuneració dels membres de la Comissió Gestora que siguin designats en qualitat d’experts independents. La remuneració que es fixi atendrà el pressupost del Fons de reserva.

e) Aprovar els comptes anuals del Fons de reserva de jubilació i el pressupost”.

MOTIVACIÓ

Segons exposat a l’esmena 2, es proposa eliminar la figura del consell d’administració propi i, en conseqüència, cal reasignar les funcions que aquest òrgan exercia, atribuint-ne algunes al Consell d'Administració de la CASS i d’altres a la Comissió Gestora.

En relació a la lletra a) s’ha optat, amb l’objectiu d’aportar claredat, per utilitzar el terme “cessar” enlloc de “separar”.

Per últim, pel que fa a la lletra d) s’ha considerat adient que únicament es remuneri als membres de la Comissió Gestora que ho siguin en qualitat d’experts independents, en tant la resta de membres ja obtenen una remuneració pel càrrec que ostenten dins les respectives entitats.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa la modificació de l’article 4, amb el redactat següent:

“Article 4. Composició i competències

1. 1. El Consell d'Administració del Fons de reserva està format pels membres del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

L’elecció, la composició, l’organització i la regulació del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social restant es regeixen per la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i per la normativa que en el futur la substitueixi.

2. Són competències del Consell d'Administració del Fons de Reserva:

a) Representar el Fons de reserva de jubilació, judicialment i extrajudicialment, en les matèries que no siguin competència de la Comissió Gestora.

b) Nomenar i separar, en els supòsits que preveu aquesta Llei, els membres de la Comissió Gestora que designi.

c) Coordinar i proclamar la designació dels restants membres de la Comissió Gestora, així com la seva substitució en els casos legalment previstos.

d) Rebre informació periòdicament de la Comissió Gestora, i demanar-ne sempre que interessi, sobre la situació del Fons de reserva de jubilació, sobre la política d’inversió, i sobre qualsevol altre punt relatiu a la seva actuació que consideri rellevant per al coneixement de l’estat actual, els compromisos i les previsions financeres del Fons.

e) Emetre informes al Govern quan es proposi adoptar mesures que es considerin recomanables per millorar la gestió del Fons.

f) Fixar la remuneració dels membres de la Comissió Gestora, que atendrà el pressupost del Fons de reserva.

g) Aprovar, a proposta de la Comissió Gestora, el reglament intern d’aquest òrgan.

h) Aprovar els comptes anuals del Fons de reserva de jubilació i el pressupost.

i) Determinar el nivell d'informació pública del Fons, per tal de complir amb el deure d’informació descrit al capítol 6 d’aquesta Llei, a proposta de la Comissió Gestora.

j) Aprovar l'informe anual de seguiment previst en l'article 40.

k) Nomenar el Director del Fons, a proposta de la Comissió Gestora.

l) Aprovar, a proposta de la Comissió Gestora, l’estructura orgànica del Fons i l’assignació de funcions i competències.

m) Aprovar, a proposta de la Comissió Gestora, la contractació de personal, les polítiques de gestió de persones i remuneració, així com el reglament intern del personal del Fons i el seu codi ètic i de conducta.”

Secció tercera. Comissió Gestora

Article 5. Composició, nomenament i durada

1. La Comissió Gestora està composta per:

a) Un membre del Consell d’Administració del Fons de Reserva, nomenat per aquest Consell.

b) Una persona de la Direcció de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, nomenada pel seu Consell d'Administració.

c) Una persona de la Direcció de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, nomenada pel seu Consell d'Administració.

d) Dues persones, en qualitat d’experts independents, nomenades pel Consell d'Administració del Fons i proposades per unanimitat pels restants membres de la Comissió Gestora.

També assisteix a les reunions de la Comissió Gestora, amb veu però sense vot, el director del Fons.

2. La Comissió Gestora nomena, entre els seus membres, un president i un vicepresident per a substituir-lo en cas d’absència o impossibilitat temporal. Correspon al president i, si s'escau, al vicepresident, convocar i dirigir les reunions de la Comissió Gestora, exercir el vot diriment en cas d’empat, signar les actes i certificacions de les reunions, i representar la Comissió Gestora per a l’execució de les seves decisions.

En qualsevol cas, el consentiment contractual de la Comissió Gestora davant de tercers és emès conjuntament i mancomunada pel president i pel vicepresident, sense perjudici dels supòsits en què sigui possible la delegació, de conformitat amb el reglament intern previst a l’article 9.9 d’aquesta Llei.

3. La Comissió Gestora nomena igualment un secretari, que pot no ser membre, i que assisteix a les reunions i n’aixeca acta.

4. Poden assistir a les reunions de la Comissió Gestora, sense dret de vot, els assessors externs que es consideri necessari convocar per l’exercici de les seves funcions.

5. El càrrec de membre de la Comissió Gestora té una durada de quatre anys, en el cas del membre del Consell d’Administració del Fons de Reserva, i de sis anys per a la resta de membres. Una mateixa persona pot ser nomenada membre de la Comissió Gestora com a màxim durant dos mandats de manera continuada o tres mandats no consecutius.

6. En cas que es produeixi una vacant en la Comissió Gestora, es procedeix al nomenament del seu substitut tan aviat com sigui possible. La durada del mandat del nou membre nomenat serà excepcionalment del període que resti pendent de complir del mandat del membre causant de la vacant.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa modificar l’apartat d) del punt 1 de l’article 5 amb el redactat següent:

“d) Dues persones, en qualitat d’experts independents, nomenades pel Consell d'Administració del Fons i proposades per unanimitat pels restants membres de la Comissió Gestora.”

MOTIVACIÓ: Suprimir el segon paràgraf de l'apartat.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 5, apartat 1, amb el següent text:

“1. La Comissió Gestora està composta per:

a) Un membre del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, nomenat pel mateix Consell.

b) Una persona de la Direcció de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, nomenada pel seu Consell d'Administració.

c) Una persona de la Direcció de l'Institut Nacional Andorrà de Finances, nomenada pel seu Consell d'Administració.

d) Dues persones, en qualitat d'experts independents, nomenades pel Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i proposades per unanimitat pels restants membres de la Comissió Gestora.”

MOTIVACIÓ

Segons exposat a l’esmena 2, es proposa eliminar la figura del consell d’administració propi i, en conseqüència, cal atorgar al Consell d'Administració de la CASS la facultat de designar un membre de la Comissió Gestora que inicialment tenia el Consell d'Administració del Fons. Així mateix, és necessari atorgar al propi Consell d'Administració de la CASS la facultat de designar als dos experts independents que inicialment eren designats pel Consell d'Administració del Fons.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 5, apartat 5, amb el següent text:

“5. El càrrec de membre de la Comissió Gestora té una durada de quatre anys. Una mateixa persona pot ser nomenada membre de la Comissió Gestora com a màxim durant dos mandats de manera continuada o tres mandats no consecutius”.

MOTIVACIÓ

Considerem que el càrrec per sis anys com a membre de la Comissió Gestora té una duració excessiva. En aquest sentit, considerem més adequat que qualsevol dels membres de la Comissió Gestora tinguin una durada en el seu càrrec de quatre anys, de la mateixa manera que s’estableix per als membres del Consell d’Administració de la CASS.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa afegir el següent apartat 7 a l’article 5:

“7. El Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social fixarà la remuneració dels membres de la Comissió Gestora que siguin designats en qualitat d’experts independents. La remuneració que es fixi atendrà al pressupost del Fons de reserva.”

MOTIVACIÓ

Segons exposat a l’esmena 2, es proposa eliminar la figura del consell d’administració propi i, en conseqüència, cal proposar un òrgan que fixi la remuneració dels membres de la Comissió Gestora, funció que d’acord amb l’article 4 s’atribuïa al Consell d’Administració del Fons. Al respecte, es proposa que aquesta funció sigui assumida pel Consell d'Administració de la CASS.

Així mateix, tal com s’ha exposat a l’esmena 4, s’ha considerat adient que únicament es remuneri als membres de la Comissió Gestora que ho siguin en qualitat d’experts independents, en tant la resta de membres ja obtenen una remuneració pel càrrec que ostenten dins les respectives entitats.

Article 6. Requisits i incompatibilitats

1. Els membres de la Comissió Gestora han de ser persones d’honorabilitat empresarial i professional destacada, amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.

2. Es considera que són persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional les que tenen una bona reputació personal i professional, les persones la imatge pública de les quals correspon a la de bons administradors i, d’una manera específica, les que:

a) No tenen antecedents penals per delictes de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets, de malbaratament de cabals públics, de descobriment i revelació de secrets o per delictes contra el patrimoni.

b) No tenen antecedents penals per altres delictes dolosos.

c) No estan ni han estat inhabilitades per exercir càrrecs públics o d’administració o de direcció en entitats públiques o privades a Andorra o a l’estranger.

d) No estan ni han estat declarades en fallida o en situació d’arranjament judicial, i si ho han estat, han estat judicialment rehabilitades.

3. Es considera que disposen d’experiència professional adequada les persones que han exercit amb normalitat durant un termini igual o superior a cinc anys algun dels càrrecs o responsabilitats següents:

a) Funcions d’alta administració, de direcció, de control, d’auditoria o d’assessorament financer, en entitats operatives del sistema financer, empreses d’auditoria o companyies d’assegurances, preferiblement en l'àmbit de la gestió financera.

b) Funcions de responsabilitat similar a les del punt anterior i en l'àmbit financer, en altres entitats privades o en l’Administració pública.

c) Funcions d’anàlisi, desenvolupament i/o execució de política econòmica i financera.

4. Es considera que disposen de coneixements idonis si tenen una titulació universitària en economia, finances o administració i direcció d’empreses, o bé tenen una altra titulació superior i formació complementària en matèria financera.

Els membres experts independents han d'acreditar, a més, formació especialitzada de reconeguda solvència acadèmica i/o experiència professional en gestió d’assegurances, gestió d’actius financers, banca, mercats financers o similar.

5. En tots els casos, la designació d’un membre ha de contenir la motivació suficient que avali la idoneïtat de la persona per al càrrec.

6. Els membres de la Comissió Gestora han de ser preferiblement de nacionalitat andorrana; excepcionalment, però, es podrà recórrer a persones no andorranes, per raó de la seva vàlua, coneixements i experiència en la matèria.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa modificar l’apartat a) del punt 3 de l’article 6 amb el redactat següent:

“a) Funcions d’alta administració, de direcció, de control, d’auditoria o d’assessorament financer, en entitats operatives del sistema financer, empreses d’auditoria o companyies d’assegurances, preferiblement en l'àmbit de la gestió financera i de serveis d’inversió a tercers.”

MOTIVACIÓ: Els membres de la Comissió gestora també han de ser experts en serveis d’inversió a tercers.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa la modificació de l’apartat 4 de l’article 6, amb el redactat següent:

“4. Es considera que disposen de coneixements idonis si tenen una titulació universitària en economia, finances o administració i direcció d’empreses, o bé tenen una altra titulació superior i formació complementària en matèria financera.

Els membres experts independents han d'acreditar, a més, formació especialitzada de reconeguda solvència acadèmica o experiència professional adequada en gestió d’actius i passius, gestió de riscos d’inversió o d’assegurances, banca, mercats financers o similar.”

Article 7. Independència en l’exercici del càrrec

1. Els membres de la Comissió Gestora han d’exercir el seu càrrec amb independència respecte a l’òrgan que els designa i també respecte a qualsevol de les entitats, públiques o privades, amb què contracti o pugui contractar la Comissió Gestora en l’exercici de les seves funcions.

2. La designació de membre de la Comissió Gestora es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

3. El càrrec de membre de la Comissió Gestora és incompatible amb els càrrecs següents:

a) Membre del Consell General.

b) Qualsevol càrrec públic adscrit o integrat a l’Administració pública, per elecció, diferent de la condició de membre del Consell d’Administració del Fons de Reserva. Addicionalment, els experts independents no podran compatibilitzar aquest càrrec amb qualsevol altre que sigui exercit en l’àmbit de l’Administració pública, per nomenament, funcionarial o contractual; s'exclou d'aquest règim d'incompatibilitat la prestació de serveis puntual o esporàdica a l'Administració pública, tal com es defineixi en el reglament intern.

c) Magistrat/ada del Tribunal Constitucional.

d) Membre del Consell Superior de la Justícia.

e) Batlle i magistrat/ada i membre del Ministeri Fiscal.

f) Qualsevol funció o càrrec, directiu o executiu, en partits polítics, llevat que sigui el membre designat pel Consell d’Administració del Fons de Reserva.

g) Qualsevol activitat que pugui posar en perill la independència i la imparcialitat en l’exercici del càrrec.

4. Dins del termini de deu dies hàbils després de prendre la possessió del seu càrrec, cada membre de la Comissió Gestora ha de presentar al Consell d’Administració del Fons una declaració en la qual ha de fer constar que no es troba en cap de les causes d’incompatibilitat assenyalades per aquesta Llei. Si en el decurs del seu mandat es troba en qualsevol d’aquestes causes, ho ha de comunicar immediatament al Consell d’Administració del Fons a fi que es procedeixi a substituir-lo.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa suprimir l’apartat f) del punt 3 de l’article 7.

(si s’accepta l’esmena caldrà enumerar de nou els apartats següents)

MOTIVACIÓ: Els membres de la comissió gestora són tècnics, per la qual cosa no entenem l’exclusió de membres amb càrrec directiu o executiu de partits polítics que poden tenir àmplia experiència en inversions.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 7, apartats 3 i 4, amb el següent text:

“3. El càrrec de membre de la Comissió Gestora és incompatible amb els càrrecs següents:

a) Membre del Consell General.

b) Qualsevol càrrec públic adscrit o integrat a l'Administració pública, per elecció, diferent de la condició de membre del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Addicionalment, els experts independents no podran compatibilitzar aquest càrrec amb qualsevol altre que sigui exercit en l'àmbit de l'Administració Pública, per nomenament, funcionarial o contractual; s'exclou d'aquest règim d'incompatibilitat la prestació de serveis puntual o esporàdica a l'Administració Pública, tal com es defineixi en el reglament intern.

c) Magistrat/ada del Tribunal Constitucional.

d) Membre del Consell Superior de la Justícia.

e) Batlle i magistrat/ada i membre del Ministeri Fiscal.

f) Qualsevol funció o càrrec, directiu o executiu, en partits polítics, llevat que sigui el membre designat pel Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

g) Qualsevol activitat que pugui posar en perill la independència i la imparcialitat en l'exercici del càrrec.

4. Dins del termini de deu dies hàbils després de prendre la possessió del seu càrrec, cada membre de la Comissió Gestora ha de presentar al Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social una declaració en la qual ha de fer constar que no es troba en cap de les causes d'incompatibilitat assenyalades per aquesta Llei. Si en el decurs del seu mandat es troba en qualsevol d'aquestes causes, ho ha de comunicar immediatament al Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social a fi que es procedeixi a substituir-lo.”

MOTIVACIÓ

Segons exposat a l’esmena 2, es proposa eliminar la figura del consell d’administració propi i, en conseqüència, cal reasignar a un altre òrgan la funció que se li atribueix en virtut d’aquest article 7. Al respecte, es proposa que la declaració de cadascun dels membres de la Comissió Gestora relativa a les causes d'incompatibilitat es presenti al Consell d'Administració de la CASS.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa la modificació de l’article 7, amb el redactat següent:

“Article 7. Independència en l’exercici del càrrec

1. Els membres de la Comissió Gestora han d’exercir el seu càrrec amb independència respecte a l’òrgan que els designa i també respecte a qualsevol de les entitats, públiques o privades, amb què contracti o pugui contractar la Comissió Gestora en l’exercici de les seves funcions.

2. La designació de membre de la Comissió Gestora es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

3. El càrrec de membre de la Comissió Gestora és incompatible amb els càrrecs següents:

a) Membre del Consell General o d’un Comú.

b) Magistrat/ada del Tribunal Constitucional.

c) Membre del Consell Superior de la Justícia.

d) Batlle i magistrat/ada i membre del Ministeri Fiscal.

e) Qualsevol funció o càrrec, directiu o executiu, en partits polítics, llevat que sigui el membre designat pel Consell d’Administració del Fons de Reserva.

4. Els experts independents no podran compatibilitzar aquest càrrec amb qualsevol altre que sigui exercit en l’àmbit de l’Administració pública, per nomenament, funcionarial o contractual; s'exclou d'aquest règim d'incompatibilitat la prestació de serveis puntual o esporàdica a l'Administració pública, tal com es defineixi en el reglament intern.

5. La condició de membre de la Comissió Gestora és incompatible amb qualsevol activitat que pugui posar en perill la independència i la imparcialitat en l’exercici del càrrec.

6. Dins del termini de deu dies hàbils després de prendre la possessió del seu càrrec, cada membre de la Comissió Gestora ha de presentar al Consell d’Administració del Fons una declaració en la qual ha de fer constar que no es troba en cap de les causes d’incompatibilitat assenyalades per aquesta Llei. Si en el decurs del seu mandat es troba en qualsevol d’aquestes causes, ho ha de comunicar immediatament al Consell d’Administració del Fons a fi que es procedeixi a substituir-lo.”

Article 8. Cessament i separació

1. Els membres de la Comissió Gestora cessen en el càrrec per qualsevol de les causes següents:

a) Per finalització del període per al qual van ser nomenats.

b) Per renúncia, presentada per escrit davant de qui els va nomenar.

c) Per defunció.

d) Per incapacitat declarada per resolució judicial ferma.

e) Per condemna per la comissió d’un delicte dels que s'esmenten a l’article 6.2.

f) Per arribar a l’edat de 76 anys.

g) Per incompliment greu o reiterat de les funcions pròpies del seu càrrec. En particular té aquesta consideració l’absència injustificada a més del 20% de les reunions de la Comissió Gestora en un any natural.

2. En el cas dels experts independents, el seu cessament forçós per les causes de l’apartat g anterior l'acorda el Consell d’Administració del Fons a proposta motivada i aprovada per unanimitat pels altres tres membres de la Comissió Gestora.

3. Els altres membres de la Comissió Gestora poden ser revocats i substituïts lliurement pels qui els correspon designar-los.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa modificar l’apartat f) del punt 1 de l’article 8 amb el redactat següent:

“f) Per arribar a l’edat de 70 anys.”

MOTIVACIÓ: Reduir l’edat màxima per ser membre de la comissió gestora

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 8, apartats 1 i 2, amb el següent text:

“1. Els membres de la Comissió Gestora cessen en el càrrec per qualsevol de les causes següents:

a) Per finalització del període per al qual van ser nomenats.

b) Per renúncia, presentada per escrit davant de qui els va nomenar.

c) Per defunció.

d) Per incapacitat declarada per resolució judicial ferma.

e) Per condemna per la comissió d'un delicte deis que s'esmenten a l'article 6.2.

f) Per arribar a l'edat de  65 anys.

g) Per incompliment greu o reiterat de les funcions pròpies del seu càrrec. En particular té aquesta consideració l'absència injustificada a més del 20% de les reunions de la Comissió Gestora en un any natural.

2. En el cas dels experts independents, el seu cessament forçós per les causes de l'apartat g anterior l'acorda el Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social a proposta motivada i aprovada per unanimitat pels altres tres membres de la Comissió Gestora.”

MOTIVACIÓ

Segons exposat a l’esmena 2, es proposa eliminar la figura del consell d’administració propi i, en conseqüència, cal reasignar a altres òrgans algunes de les competències que li son atribuïdes. Al respecte, es proposa que sigui el Consell d’Administració de la CASS qui directament acordi el cessament dels experts independents com a membres de la Comissió Gestora degut a les causes citades a l’apartat g) de l’article.

Article 9. Funcionament

1. La Comissió Gestora és convocada pel president, a iniciativa pròpia o d'almenys dos membres, amb un ordre del dia que ha d’incloure la documentació relativa a les qüestions objecte de deliberació i la data, l’hora i el lloc de la reunió.

2. La Comissió Gestora s’ha de reunir almenys un cop cada dos mesos i ha d’informar el Consell d’Administració del Fons almenys un cop cada tres mesos.

3. La Comissió Gestora queda vàlidament constituïda quan hi concorren almenys quatre dels seus membres.

Els acords s’adopten per majoria dels membres assistents i, en cas d’empat, el vot del president és diriment.

4. L’assistència a la Comissió Gestora pot ser presencial o utilitzant mitjans electrònics o telemàtics de comunicació a distància, una vegada verificada i garantida la identitat del membre.

5. Tret d'una causa degudament justificada, els membres de la Comissió Gestora tenen el deure de participar en totes les reunions regularment convocades i romanen obligats a respectar el secret de les deliberacions.

6. En cas que un membre tingui algun conflicte d’interès en la resolució de qualsevol dels assumptes tractats en el marc de les reunions, s’ha d’abstenir de veu i vot en relació amb dit assumpte.

7. Podran assistir a les reunions de la Comissió Gestora, amb veu però sense vot, altres persones a la vista de la transcendència de les matèries tractades.

8. La Comissió Gestora pot contractar serveis d’assessorament extern especialitzat.

9. La Comissió Gestora s’ha de dotar d’un reglament intern.

10. El secretari, amb el vistiplau del president, aixecarà acta de totes les reunions, nomenaments i decisions de la Comissió Gestora, la qual han de signar el president i el secretari. Les certificacions dels acords de la Comissió Gestora són lliurades pel secretari amb el vistiplau del president.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa modificar el punt 7 de l’article 9 amb el redactat següent:

“7. Podran assistir a les reunions de la Comissió Gestora, amb veu però sense vot, altres persones expertes a la vista de la transcendència de les matèries tractades.”

MOTIVACIÓ: Aclarir que han de ser persones expertes.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 9, apartat 2, amb el següent text:

“2. La Comissió Gestora s'ha de reunir almenys un cop cada dos mesos i ha d'informar el Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social almenys un cop cada tres mesos.”

MOTIVACIÓ

Segons exposat a l’esmena 2, es proposa eliminar la figura del consell d’administració propi i, en conseqüència, cal reasignar a un altre òrgan la funció de supervisió sobre la Comissió Gestora. Al respecte, es proposa que la Comissió Gestora informi al Consell d'Administració de la CASS almenys un cop cada tres mesos.

Article 10. Competències de la Comissió Gestora

Són competències de la Comissió Gestora:

1. La definició, l’execució i el seguiment de la política d’inversió del Fons.

2. La supervisió i control de la gestió del patrimoni del Fons.

3. La selecció i contractació d’entitats gestores i dipositàries del Fons.

4. La supervisió i control de les entitats gestores i dipositàries respecte del Fons.

5. L’aprovació del reglament intern de la Comissió Gestora.

6. La contractació i el seguiment operatiu dels comptes bancaris en què estiguin comptabilitzats els actius del Fons, d’acord amb el que estableix la Llei.

7. Representar el Fons de reserva de jubilació, judicialment i extrajudicialment, en les matèries que siguin de la seva competència.

8. Emetre informes al Govern quan es proposi l’adopció de mesures que es considerin recomanables per la millora en la gestió del Fons.

9. Formular els comptes anuals i la liquidació pressupostària del Fons de reserva de jubilació i presentar-los al Consell d'Administració del Fons perquè els aprovi.

10. Formular el projecte de pressupost anual perquè l’aprovi el Consell d’Administració del Fons.

11. Aprovar anualment els objectius estratègics i les directrius generals de l’administració del Fons i supervisar-ne la consecució.

12. Proposar el director del Fons al Consell d’Administració del Fons.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa modificar el punt 8 de l’article 10 amb el redactat següent:

“8. Emetre informes al Consell d’Administració del Fons de Reserva quan es proposi l’adopció de mesures que es considerin recomanables per la millora en la gestió del Fons.”

MOTIVACIÓ: La comissió gestora ha d’emetre els informes al seu Consell d’Administració, i aquest és el que els ha de trametre al Govern.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa suprimir el punt 12 de l’article 10.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 10, amb el següent text:

“Són competències de la Comissió Gestora:

1. La definició, l'execució i el seguiment de la política d'inversió del Fons.

2. La supervisió i control de la gestió del patrimoni del Fons.

3. La selecció i contractació d'entitats gestores i dipositàries del Fons.

4. La supervisió i control de les entitats gestores i dipositàries respecte del Fons.

5. L'aprovació del reglament intern de la Comissió Gestora.

6. La contractació i el seguiment operatiu dels comptes bancaris en què estiguin comptabilitzats els actius del Fons, d'acord amb el que estableix la Llei.

7. Representar el Fons de reserva de jubilació, judicialment i extrajudicialment.

8. Emetre informes al Govern quan es proposi l'adopció de mesures que es considerin recomanables per la millora en la gestió del Fons.

9. Formular els comptes anuals i la liquidació pressupostària del Fons de reserva de jubilació i presentar-los al Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social perquè els aprovi.

10. Formular el projecte de pressupost anual perquè l'aprovi el Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

11. Aprovar anualment els objectius estratègics i les directrius generals de l'administració del Fons i supervisar-ne la consecució.

12. Nomenar el director del Fons.

13. Determinar el nivell d'informació pública del Fons, per tal de complir amb el deure d'informació descrit al capítol 6 d'aquesta Llei.

14. Aprovar l'informe anual de seguiment previst en l'article 40.

15. Seleccionar i contractar els empleats, i en el cas escaient, dels professionals necessaris per a la correcta gestió, organització i control del Fons, sense perjudici de la facultat de delegació al Director del Fons.

16. Aprovar l'estructura orgànica del Fons i l'assignació de funcions i competències.

17. Aprovar, a proposta del Director, les polítiques de gestió de persones i remuneració, així com el reglament intern del personal del Fons i el seu codi ètic i de conducta.”

MOTIVACIÓ

Segons exposat a l’esmena 2, es proposa eliminar la figura del consell d’administració propi i, en conseqüència, cal reasignar a altres òrgans algunes de les competències que li son atribuïdes en virtut de l’article 4. En aquest sentit, es modifica l’article 10 atribuint certes competències a la Comissió Gestora i d’altres, tal i com s’ha exposat a l’article 4, al Consell d'Administració de la CASS.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa la modificació de l’article 10, amb el redactat següent:

“Article 10. Competències de la Comissió Gestora

Són competències de la Comissió Gestora:

1. La definició, la implementació i el seguiment de la política d’inversió del Fons.

2. El seguiment dels eventuals mandats de gestió.

3. La formulació de la proposta d’estratègia d’inversió del Fons.

4. La supervisió i control de la gestió del patrimoni del Fons.

5. La selecció i contractació d’entitats gestores i dipositàries del Fons.

6. La supervisió i control de les entitats gestores i dipositàries respecte del Fons.

7. La formulació del reglament intern de la Comissió Gestora.

8. La supervisió, el control i la contractació dels comptes bancaris en què estiguin comptabilitzats els actius del Fons, d’acord amb el que estableix la Llei.

9. Representar el Fons de reserva de jubilació, judicialment i extrajudicialment, en les matèries que siguin de la seva competència.

10. Emetre informes al Consell d’Administració del Fons quan es proposi l’adopció de mesures que es considerin recomanables per la millora en la gestió del Fons.

11. Formular els comptes anuals i la liquidació pressupostària del Fons de reserva de jubilació i presentar-los al Consell d'Administració del Fons perquè els aprovi.

12. Formular el projecte de pressupost anual perquè l’aprovi el Consell d’Administració del Fons.

13. Aprovar anualment els objectius estratègics i les directrius generals de l’administració del Fons i supervisar-ne la consecució.

14. Proposar el director del Fons al Consell d’Administració del Fons.

15.Seleccionar els empleats i, en el cas escaient, dels professionals necessaris per a la correcta gestió, organització i control del Fons, sense perjudici de la facultat de delegació al Director del Fons.”

Article 11. Dissolució i liquidació del Fons

1. La dissolució del Fons haurà de ser acordada pel Consell General mitjançant l’aprovació d’una Llei.

2. Aquesta Llei preveurà el procediment de liquidació i traspàs dels recursos del fons.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa modificar el títol de l’article 11 amb redactat següent:

“Article 11. Dissolució i liquidació del Fons de Reserva.”

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 11, apartat 2, amb el següent text:

“2. Aquesta Llei preveurà el procediment de liquidació i traspàs dels recursos del fons, procurant sempre la protecció dels drets dels beneficiaris de la branca de jubilació de la Seguretat Social andorrana com a titulars últims dels recursos que componen el Fons.

MOTIVACIÓ

Si bé la llei que aprovi el Consell General preveurà el concret procediment de liquidació i traspàs dels recursos del fons, per tal de donar claredat a l’article hem considerat adient precisar que en tot cas aquesta llei caldrà que garanteixi els drets dels titulars últims del Fons.

Secció tercera. Director del Fons de reserva

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa suprimir tota la Secció tercera que inclou els articles 12, 13 i 14

(en cas d’acceptar-se aquesta esmena caldrà modificar la numeració de les Seccions i articles següents.)

MOTIVACIÓ: Suprimir la figura del Director del Fons de reserva.

Article 12. Nomenament i separació del càrrec

El càrrec de director del Fons recau en una persona nomenada i separada lliurement pel Consell d’Administració del Fons, a proposta de la Comissió Gestora.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 12, amb el següent text:

“El càrrec de director del Fons recau en una persona nomenada i cessada lliurement per la Comissió Gestora.”

MOTIVACIÓ

Segons exposat a l’esmena 2, es proposa eliminar la figura del consell d’administració propi i, en conseqüència, cal reasignar a un altre òrgan la competència de nomenament del director del Fons. Al respecte, es proposa que el mateix sigui nomenat per la Comissió Gestora.

Article 13. Competències

1. El director exerceix les funcions d’execució i seguiment ordinari de les decisions de la Comissió Gestora.

2. Les competències del director, a títol enunciatiu i no limitatiu, són:

a) Implementar la política d’inversió.

b) Fer el seguiment i el control de la gestió del Fons en cas que s’atorguin mandats de gestió a gestores externes.

c) Fer el seguiment i el control de la qualitat, tenint en compte els paràmetres de selecció inicial i els d’avaluació continuada establerts per la Comissió Gestora en la política corresponent en relació amb les entitats gestores i dipositàries.

d) Gestionar i organitzar tècnicament el Fons.

e) Contractar i acomiadar el personal del Fons, per delegació del Consell d’Administració del Fons.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 13, apartat 2 lletra e), amb el següent text:

“e) Contractar i acomiadar el personal del Fons, per delegació de la  Comissió Gestora.”

MOTIVACIÓ

Segons exposat a l’esmena 2, es proposa eliminar la figura del consell d’administració propi i, en conseqüència, cal reasignar a altres òrgans algunes de les competències que li son atribuïdes. Al respecte, es proposa que les funcions de contractació i nomenament del personal del Fons puguin ser delegables al director del Fons per decisió de la Comissió Gestora.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa la modificació de l’article 13, amb el redactat següent:

“Article 13. Competències

1. El director exerceix les funcions d’execució i seguiment ordinari de les decisions de la Comissió Gestora.

2. Les competències del director, a títol enunciatiu i no limitatiu, són:

a) Implementar i executar els acords de la Comissió Gestora referents a la política d’inversió del Fons.

b) Fer el seguiment i el control de la gestió del Fons en cas que s’atorguin mandats de gestió a gestores externes.

c) Fer el seguiment i el control de la qualitat, tenint en compte els paràmetres de selecció inicial i els d’avaluació continuada establerts per la Comissió Gestora en la política corresponent en relació amb les entitats gestores i dipositàries.

d) La proposta de selecció i contractació d’entitats gestores i dipositàries del Fons.

e) El seguiment operatiu dels comptes bancaris en què estiguin comptabilitzats els actius del Fons, d’acord amb el que estableix la Llei.

f) Representar legalment, per delegació, el Fons de reserva de jubilació, judicialment i extrajudicialment.

g) Gestionar i organitzar tècnicament el Fons.

h) Contractar i acomiadar el personal del Fons, per delegació del Consell d’Administració del Fons.

i)Emetre informes a la Comissió Gestora sobre totes aquelles mesures que es considerin necessàries i recomanables per la millora en la gestió del Fons.”

Article 14. Requisits i incompatibilitats

1. El director del fons de reserva ha de ser una persona d’honorabilitat empresarial i professional rellevants, amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.

2. Per a la consideració dels requisits d’honorabilitat empresarial i professional i coneixements idonis, s’apliquen les mateixes regles que per als membres de la Comissió Gestora i, en particular, per als seus experts independents.

3. Es considera que disposa d’experiència professional adequada per exercir el càrrec de director del Fons la persona que acredita una experiència professional superior a deu anys en auditoria i control vinculat al sector financer, o bé en entitats operatives del sector financer, asseguradores, gestores d’inversions o fons de pensions en les àrees de tresoreria, mercat de capitals o gestió d’inversions, i hagi exercit amb normalitat càrrecs o responsabilitats d’alta administració, de direcció o de control en organismes o entitats del sector financer, d’assegurances o en l’Administració pública. Ha de comptar amb experiència en productes, actius i serveis financers, renda fixa, renda variable, productes estructurats i coneixements dels mercats financeres internacionals, així com dels seus riscos, tendències i indicadors.

4. El director ha de ser independent de les entitats amb les quals contracti el Fons i no participar en la presa de decisions d’aquestes entitats. En aquest sentit, el director no pot mantenir cap relació financera, comercial, laboral o d’un altre tipus, ja sigui directament o indirectament, amb les entitats amb les quals contracti el Fons, sobre la base de la qual la Comissió Gestora pugui arribar a la conclusió que la independència estigui compromesa.

5. El director ha d’exercir el càrrec amb dedicació exclusiva i, en conseqüència, és incompatible amb l’exercici de qualsevol altre càrrec, públic o privat, professió o activitat remunerada.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa la modificació de l’article 14, amb el redactat següent:

“Article 14. Requisits i incompatibilitats

1.El director del Fons de reserva ha de ser una persona d’honorabilitat empresarial i professional rellevants, amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.

2. Per a la consideració dels requisits d’honorabilitat empresarial i professional i coneixements idonis, s’apliquen les mateixes regles que per als membres de la Comissió Gestora i, en particular, per als seus experts independents.

3. Es considera que disposa d’experiència professional adequada per exercir el càrrec de director del Fons la persona que acredita una experiència professional superior a deu anys en auditoria i control vinculat al sector financer, o bé en entitats operatives del sector financer, asseguradores, gestores d’inversions o fons de pensions en les àrees de tresoreria, mercat de capitals o gestió d’inversions, i hagi exercit amb normalitat càrrecs o responsabilitats d’alta administració, de direcció o de control en organismes o entitats del sector financer, d’assegurances o en l’Administració pública. Ha de comptar amb experiència en productes, actius i serveis financers, renda fixa, renda variable, productes estructurats i coneixements dels mercats financers internacionals, així com dels seus riscos, tendències i indicadors.

4. El director ha de ser independent de les entitats amb les quals contracti el Fons i no participar en la presa de decisions d’aquestes entitats. En aquest sentit, el director no pot mantenir cap relació financera, comercial, laboral o d’un altre tipus, ja sigui directament o indirectament, amb les entitats amb les quals contracti el Fons, sobre la base de la qual la Comissió Gestora pugui arribar a la conclusió que la independència estigui compromesa. Si la independència del director es veiés compromesa per qualsevol factor, té l’obligació d’establir les salvaguardes necessàries per reduir aquests factors i evitar comprometre així la seva independència. En el supòsit que les salvaguardes no redueixin adequadament els factors que comprometen la seva independència, es sotmetrà a decisió de la Comissió Gestora la resolució d’aquesta situació.

5. El director ha d’exercir el càrrec amb dedicació exclusiva i, en conseqüència, és incompatible amb l’exercici de qualsevol altre càrrec, públic o privat, professió o activitat remunerada.”

Secció quarta. Supervisió del Fons de reserva

Article 15. Ens supervisor

El Tribunal de Comptes és l’ens supervisor del Fons de reserva.

Secció cinquena. Codi de conducta i confidencialitat

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar el títol de la secció cinquena del capítol segon, que quedaria com segueix:

“Secció cinquena. Codi de conducta”

Article 16. Codi de conducta

El Consell d’Administració del Fons es dota d’un codi de conducta d’obligat compliment pels seus membres, els membres de la Comissió Gestora, el director del Fons i els empleats del Fons. Aquest codi de conducta inclou, com a mínim, les normes de conducta vigents del sistema financer andorrà.

El referit codi de conducta s'aplica també a gestores, dipositàries i assessors del Fons.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa modificar l’article 16 amb redactat següent:

“Article 16. Codi de conducta

El Consell d’Administració del Fons es dota d’un codi de conducta d’obligat compliment pels seus membres, els membres de la Comissió Gestora i els empleats del Fons. Aquest codi de conducta inclou, com a mínim, les normes de conducta vigents en el sistema financer andorrà.

El codi de conducta s'aplica també a gestores, dipositàries i assessors del Fons.”

MOTIVACIÓ: Eliminar la referència al Director del Fons de Reserva i millorar el redactat.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 16, amb el següent text:

“La Comissió Gestora es dota d'un codi de conducta d'obligat compliment pels seus membres, el director del Fons i els empleats del Fons. Aquest codi de conducta inclou, com a mínim, les normes de conducta vigents del sistema financer andorrà.

El referit codi de conducta s'aplica també a gestores, dipositàries i assessors del Fons.”

MOTIVACIÓ

Segons exposat a l’esmena 2, es proposa eliminar la figura del consell d’administració propi i, en conseqüència, es proposa que sigui la Comissió Gestora qui es doti d’un codi de conducta.

Article 17. Confidencialitat

Els membres dels òrgans de govern del Fons, el seu personal, així com totes les persones que exerceixin o hagin exercit una funció al Fons, inclosos els experts que siguin contractats pel Fons, tenen el deure de confidencialitat respecte a tota la informació obtinguda en l’exercici de les seves funcions, fins i tot després del seu cessament o de la seva separació, així com qualsevol altre deure regulat a la Llei de protecció de dades personals.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa suprimir l’article 17, amb la consegüent renumeració d’articles.

Secció sisena. Convenis de col·laboració

Article 18. Convenis de col·laboració

Per tal d’optimitzar la gestió dels seus recursos, el Fons pot subscriure convenis de col·laboració amb altres entitats públiques per dur a terme aspectes relacionats amb la seva gestió administrativa, com ara funcions vinculades amb la comptabilitat, amb recursos humans, amb sistemes d’informació i/o altres que es determinin.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 18, amb el següent text:

“Per tal d'optimitzar la gestió dels seus recursos, la Comissió Gestora  pot subscriure convenis de col·laboració amb altres entitats públiques per dur a terme aspectes relacionats amb la seva gestió administrativa, com ara funcions vinculades amb la comptabilitat, amb recursos humans, amb sistemes d'informació i/o altres que es determinin.”

MOTIVACIÓ

En la mesura en que considerem, segons s’ha exposat a l’esmena 1, que el fons de reserva de jubilació ha de ser un patrimoni autònom però sense personalitat jurídica pròpia, no seria coherent atribuir al mateix la potestat de subscriure convenis de col·laboració. Aquesta facultat cal atribuir-la a un dels seus òrgans de gestió, proposant al respecte que sigui la Comissió Gestora qui l’assumeixi.

Capítol tercer. Fonts de finançament i gestió patrimonial

Article 19. Fons propis

1. En el moment de constituir el Fons de reserva de jubilació, els fons propis inicials estan formats per totes les partides de l’actiu del balanç de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social que corresponguin a la contrapartida de les reserves disponibles i immobilitzades del fons de reserva de la branca de jubilació i als resultats de l’exercici del Fons de reserva de la branca de jubilació del passiu del balanç de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social.

2. Els actius de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social descrits al punt 1 d’aquest article canvien de titularitat i passen a formar part de l’actiu del Fons de reserva, i es constitueix una partida equivalent en el seu passiu anomenada "patrimoni del Fons de reserva de jubilació".

3. Els resultats que obtingui en cada exercici el Fons de reserva de jubilació en la gestió de les seves inversions s’integren en el balanç del Fons de reserva i juntament amb el patrimoni, conformen el patrimoni del Fons de reserva de jubilació.

4. El Fons té un patrimoni mínim a l’inici de cada exercici, si així ho preveu la legislació vigent.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa modificar el punt 4 de l’article 19 amb el redactat següent:

“4. El Fons té un patrimoni mínim a l’inici de cada exercici, que serà determinat pel Govern a proposta del Consell d’administració de la Seguretat Social.”

Article 20. Aportacions al Fons de reserva

1. La Caixa Andorrana de la Seguretat Social realitza aportacions ordinàries al Fons de reserva, fruit de l’abonament dels excessos per superàvits en la branca de jubilació, com a mínim cada tres mesos.

2. El pressupost del Fons de reserva inclou les previsions, tant d’aportacions com de reemborsaments, incloses en el pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, i se n'ha d’informar a la Comissió Gestora del Fons de reserva i al Govern.

3. En el cas que durant l’any la Caixa Andorrana de la Seguretat Social prevegi una desviació positiva o negativa superior al 10% respecte de la previsió anual de les aportacions ordinàries, se n'ha d'informar la Comissió Gestora del Fons de reserva i el Govern.

4. Poden existir aportacions extraordinàries al Fons de reserva fruit de transferències dels pressupostos de l’Estat, amb l’objectiu de mantenir el nivell de cobertura mínim establert al punt 4 de l’article 19 d’aquesta Llei o bé per decisió del Govern.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa modificar el punt 3 de l’article 20 amb el redactat següent:

“3. En el cas que durant l’any la Caixa Andorrana de la Seguretat Social prevegi una desviació positiva o negativa superior al 10% respecte de la previsió anual de les aportacions ordinàries, el President del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social n'ha d'informar la Comissió Gestora del Fons de reserva i el Govern.”

MOTIVACIÓ: El president del Consell d’Administració de la CASS ha de ser la persona que informi de les possibles desviacions que es puguin observar, perquè serà al que haurà de donar comptes al Consell General de les actuacions que es desenvolupin sobre el Fons de Reserva de jubilació.

Article 21. Reemborsaments del Fons de reserva de jubilació

1. Els reemborsaments a càrrec del patrimoni del Fons només estan permesos per complir amb les obligacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el pagament de prestacions de la branca de jubilació, en el moment que ho requereixi.

2. El Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social planifica aquestes sortides de patrimoni en el pressupost anual i informa de la seva previsió la Comissió Gestora del Fons de reserva, a fi que gestioni les necessitats de tresoreria.

En cas que els reemborsaments realitzats durant l’any resultin superiors a les necessitats reals efectives de la Caixa Andorrana de Seguretat Social pel pagament de prestacions de la branca de jubilació, aquests reemborsaments reverteixen automàticament al Fons de reserva abans de presentar al Consell General la liquidació de comptes corresponent a l’exercici en què s’hagi produït l’excés.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa modificar el punt 2 de l’article 21 amb el redactat següent:

“2. El Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social planifica aquestes sortides de patrimoni en el pressupost anual i informa de la seva previsió la Comissió Gestora del Fons de reserva, a fi que gestioni les necessitats de tresoreria.

a) El President del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social informarà a la comissió legislativa corresponent del seguiment dels Fons de reserva del Consell General de la necessitat de cobrir el pagament de les prestacions de la branca jubilació a partir del patrimoni del Fons de Reserva de jubilació.

b)En cas que els reemborsaments realitzats durant l’any resultin superiors a les necessitats reals efectives de la Caixa Andorrana de Seguretat Social pel pagament de prestacions de la branca de jubilació, aquests reemborsaments reverteixen automàticament al Fons de reserva abans de presentar al Consell General la liquidació de comptes corresponent a l’exercici en què s’hagi produït l’excés.”

MOTIVACIÓ: Incorporar la necessitat d’informar al Consell general quan calgui cobrir el pagament de la branca de jubilació a partir del patrimoni del Fons de jubilació.

Article 22. Pressupost

1. El Fons de reserva té el seu propi pressupost.

2. La Comissió Gestora presenta la proposta de pressupost del Fons de reserva al Consell d’Administració del Fons perquè l’aprovi.

3. El Consell d'Administració del Fons ha de trametre el pressupost al ministeri encarregat de les finances amb l’antelació suficient perquè pugui ser integrat en una secció específica del Projecte de llei del pressupost general per ser tramès al Consell General perquè l’aprovi.

4. El Govern no pot modificar la dita proposta de pressupost, i les observacions que pugui formular-hi han de ser considerades pel Consell d’Administració del Fons de reserva, el qual, si ho considera oportú, les tindrà en compte i formularà una nova proposta de pressupost.

5. El pressupost del Fons de reserva queda sotmès a la Llei general de les finances públiques i a les disposicions concordants i de desplegament.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa modificar el punt 4 de l’article 22 amb el redactat següent:

“4. El Govern pot modificar la proposta de pressupost, sempre i quan les modificacions que pugui formular-hi han estat considerades i acceptades pel Consell d’Administració del Fons de reserva.”

MOTIVACIÓ: El Govern ha de poder modificar la proposta de pressupost amb coordinació amb el Consell d’Administració del Fons de reserva.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 22, amb el següent text:

“1. El Fons de reserva té el seu propi pressupost.

2. La Comissió Gestora presenta la proposta de pressupost del Fons de reserva al Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

3. El Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de trametre el pressupost al ministeri encarregat de les finances amb l'antelació suficient perquè pugui ser integrat en una secció específica del Projecte de llei del pressupost general per ser tramès al Consell General perquè l'aprovi.

4. El Govern no pot modificar la dita proposta de pressupost, i les observacions que pugui formular-hi han de ser considerades pel Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, el qual, si ho considera oportú, les tindrà en compte i formularà una nova proposta de pressupost.

5. El pressupost del Fons de reserva queda sotmès a la Llei general de les finances públiques i a les disposicions concordants i de desplegament.”

MOTIVACIÓ

Segons exposat a l’esmena 2, es proposa eliminar la figura del consell d’administració propi i, en conseqüència, cal proposar un òrgan que aprovi la proposta de pressupost del Fons, funció que d’acord amb l’article 4 s’atribuïa al Consell d’Administració del Fons. Al respecte, es proposa que aquesta funció sigui assumida pel Consell d'Administració de la CASS.

Article 23. Gestió i administració

1. La Comissió Gestora administra el Fons de reserva de jubilació amb total independència de l’Administració general, respectant els principis de transparència, eficiència, eficàcia i prudència, i valorant en cada cas les circumstàncies dels mercats financers.

2. L’òrgan de contractació del Fons de reserva és la Comissió Gestora.

3. La selecció i contractació d’entitats gestores i dipositàries, així com els contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió del patrimoni del Fons, es pot realitzar mitjançant contractació directa. L’òrgan contractant convida, sempre que sigui possible i de manera justificada, un mínim de tres licitadors legitimats per contractar amb l’entitat i que compleixen els requisits del plec de clàusules administratives i de prescripcions tècniques.

4. La selecció i contractació d’entitats gestores i dipositàries, així com els contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió del patrimoni del Fons es pot realitzar també mitjançant un procediment negociat, sempre que la naturalesa d’aquest contracte faci que les característiques de la prestació siguin tals que no es pugui determinar les condicions del contracte amb la precisió necessària per a la seva adjudicació seleccionant la millor oferta d’acord amb les normes que regeixen el procediment obert o restringit.

4.1. El procediment de contractació negociat és el procediment en què el contracte és adjudicat al licitador que presenta l’oferta més avantatjosa d’acord amb els criteris d’adjudicació fixats al plec de clàusules administratives, després d’haver convidat els candidats que compleixin els requisits fixats al mateix plec, i haver negociat les condicions del contracte amb un o diversos candidats. Els terminis del procediment negociat amb edicte de licitació són els mateixos que els dels procediments obert i restringit que determina la Llei de contractació pública.

4.2. L’òrgan de contractació pot no publicar un edicte de licitació en els casos següents:

a) Licitacions tretes a concurs amb procediment obert o restringit i no adjudicades per manca de proponents, per la no-admissió de les proposicions presentades o perquè les ofertes presentades no eren adequades, sempre que les condicions inicials del contracte no es modifiquin substancialment.

b) En la mesura que sigui absolutament necessari, quan la urgència imperiosa, conseqüència de fets imprevisibles, no és compatible amb els terminis del procediment obert, restringit o negociat amb la publicació d’un edicte de licitació.

c) Quan per raons d’especificitat tècnica degudament justificades el contracte solament pugui encomanar-se a una o diverses persones determinades, sempre que aquestes estiguin legitimades per contractar amb l’Administració en qüestió.

4.3. Durant la negociació l’òrgan de contractació dóna un tracte igual a tots els licitadors. En particular, no facilita de forma discriminatòria informació que pugui donar avantatges a determinats licitadors respecte a la resta.

4.4. Durant la negociació, cal vetllar pel dret a la confidencialitat per tal de no transferir, ni tan sols respectant l’anonimat de la idea, qualsevol plantejament que pugui lesionar drets de propietat intel·lectual o patent o simplement formulacions empresarials originals.

4.5. El plec regulador del procediment negociat estableix quins aspectes econòmics i tècnics es poden negociar. En tot cas, l’objecte general de la negociació és sobre les condicions econòmiques i qualitatives de l’execució contractual. No pot ser objecte de negociació res que no tingui relació directa amb l’objecte contractual. El procediment negociat ha de tractar sempre sobre aspectes qualitatius de l’execució contractual, la negociació dels quals pugui comportar lògicament alternatives en la formulació del preu.

5. En els supòsits dels apartats 3 i 4 són preceptives l’aprovació d’un plec de clàusules administratives i de prescripcions tècniques, la constitució de la mesa de contractació i la publicació de l’edicte d’adjudicació.

6. Les operacions i serveis financers en el marc dels contractes d’entitats gestores i dipositàries del Fons i les actuacions que, en l'àmbit de la gestió del Fons, realitzi directament la Comissió Gestora, queden fora de l'àmbit d'aplicació de la Llei de contractació pública.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa eliminar els apartats 3 i següents de l’article 23 pel següent:

“3. La selecció i contractació d’entitats gestores i dipositàries, així com els contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió del patrimoni del Fons, s’ha de subjectar a la Llei de la contractació pública”.

MOTIVACIÓ

L’article 23 que proposa el Projecte de llei de Fons de reserva de jubilació sobre la gestió i administració del Fons de reserva de jubilació preveu que la selecció i contractació d’entitats gestores i dipositàries, així com els contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió del patrimoni del Fons, es pugui realitzar mitjançant un procediment negociat en determinades circumstàncies.

No obstant introduir-se el procediment negociat en aquest Projecte, convé tenir en compte que aquest procediment no està previst ni regulat en la Llei de Contractació Pública andorrana. És per aquest motiu que proposem la subjecció de dita contractació a la Llei de Contractes vigent en els seus termes. Cal tenir en compte que la CASS i l’Institut Andorrà de Finances són dos organismes públics/parapúblics diferenciats i independents, aplicant-se la Llei de Contractació de Pública a la CASS –que al seu torn és supervisada pel Tribunal de Comptes, fet que genera que la seva actuació s’hagi de sotmetre a les regles bàsiques de transparència, concurrència e igualtat en els processos de licitació-.

Article 24. Formulació i aprovació de comptes anuals i liquidació pressupostària

1. La Comissió Gestora del Fons formula els comptes anuals del Fons de reserva de jubilació en el termini màxim de tres mesos a comptar del tancament de l’exercici.

2. Els comptes anuals es formulen duent a terme les adaptacions que siguin necessàries d’acord amb les característiques i la naturalesa de les activitats del Fons de reserva de jubilació.

3. El Consell d'Administració del Fons aprova els comptes anuals un cop rebut l'informe anual de seguiment i control previst en l'article 38.

4. Un cop el Consell d’Administració hagi aprovat els comptes anuals del Fons de reserva, els tramet al ministeri encarregat de les finances perquè els sotmeti al Consell General.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 24, apartats 3 i 4, amb el següent text:

“3. El Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social aprova els comptes anuals un cop rebut l'informe anual de seguiment i control previst en l'article 38.

4. Un cop el Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social hagi aprovat els comptes anuals del Fons de reserva, els tramet al ministeri encarregat de les finances perquè els sotmeti al Consell General.”

MOTIVACIÓ

Segons exposat a l’esmena 2, es proposa eliminar la figura del consell d’administració propi i, en conseqüència, cal proposar un òrgan que aprovi els comptes anuals del pressupost del Fons, funció que d’acord amb l’article 4 s’atribuïa al Consell d’Administració del Fons. Al respecte, en virtut de l’article 87.3 a) de la LSS, es proposa que aquesta funció sigui assumida pel Consell d'Administració de la CASS.

Article 25. Règim impositiu

El Fons de reserva està exempt del pagament de qualsevol tipus d’impost, tret de l’impost general indirecte (IGI).

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar l’article 25, amb el redactat següent: 

“Article 25. Règim impositiu

El Fons de reserva està exempt del pagament de qualsevol tipus d’impost.”

Article 26. Inembargabilitat

Els béns i drets que componen el patrimoni del Fons de reserva són inembargables i no pignorables.

Capítol quart. Definició i implementació de la política d’inversió

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar el títol del capítol quart, amb el redactat següent:

“Capítol quart. Definició i implementació de l’estratègia d’inversió”

Article 27. Principis de la política d’inversió

1. La política d’inversió del Fons es regeix pels principis de prudència, liquiditat, seguretat, eficiència i diversificació, a la vegada que procura aconseguir a mig i llarg termini una rendibilitat real positiva, és a dir, superior a la inflació andorrana.

En la definició de les polítiques d’inversió es tenen en compte les conclusions de l’estudi actuarial que la Caixa Andorrana de Seguretat Social realitza segons el que estableix la normativa vigent.

2. En la gestió del Fons es tenen en compte criteris d’inversió socialment responsable, tenint com a referència els Principis d’Inversió Responsable promoguts per Nacions Unides.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa modificar l’article 27 amb el redactat següent:

“Article 27. Principis de la política d’inversió

1. La política d’inversió del Fons es regeix pels principis de responsabilitat, transparència, liquiditat, seguretat, eficiència i diversificació, amb la finalitat de procurar aconseguir a mig i llarg termini maximitzar la taxa de rendibilitat de les reserves, al mateix temps que es minimitzen els riscos de les inversions tenint en compte el passiu, utilitzant la varietat dels instruments permesos per a les inversions que hauran de ser suficientment diversificats.

2. En la definició de les polítiques d’inversió es tenen en compte les conclusions de l’estudi actuarial que la Caixa Andorrana de Seguretat Social realitza segons el que estableix la normativa vigent.

3. En la gestió del Fons es tenen en compte criteris d’inversió socialment responsable, tenint com a referència els Principis d’Inversió Responsable promoguts per Nacions Unides.”

MOTIVACIÓ: Incorporar dos principis més de l’Associació Internacional de la Seguretat Social en temes d’inversió dels fons de la Seguretat Social, i es substitueix prudència per responsabilitat en la selecció d’inversions. Quant a la transparència, els objectius de les inversions han d’estar clarament definits i degudament comunicats.

Existeixen factors que influeixen en l’estratègia de les inversions del fons de jubilació, com són la seguretat de les inversions, la taxa de rendibilitat esperada, les qüestions relatives al flux d’efectiu i la natura del passiu del propi fons.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 27, apartat 1, amb el següent text:

“1. La política d’inversió del Fons es regeix pels principis de prudència, liquiditat, seguretat, eficiència i diversificació, a la vegada que procura aconseguir a mig i llarg termini una rendibilitat real positiva, és a dir, superior a la inflació andorrana. No obstant, les inversions que es realitzin en el Fons es duran a terme sempre en interès dels beneficiaris del Fons.

En la definició de les polítiques d'inversió es tenen en compte les conclusions de l'estudi actuarial que la Caixa Andorrana de Seguretat Social realitza segons el que estableix la normativa vigent, així com de les conclusions derivades d’altres estudis realitzats pel Govern Andorrà.”

MOTIVACIÓ

Es modifica el redactat de l’article 27, apartat 1 per tal que sigui més clar, que les inversions que es realitzin basades en la política d’inversió del Fons siguin sempre a interès dels partícips i dels beneficiaris del Fons. Per altra banda, també es fa menció que les polítiques d’inversió del Fons tindran en compte les conclusions d’altres estudis realitzats pel Govern Andorrà així com de l’estudi actuarial de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar l’article 27, amb el redactat següent:

“Article 27. Principis de l’estratègia d’inversió

1. L’estratègia d’inversió del Fons es regeix pels principis de prudència, liquiditat, seguretat, eficiència i diversificació, a la vegada que procura aconseguir a mig i llarg termini una rendibilitat real positiva, és a dir, superior a la inflació andorrana.

Així mateix, l’estratègia d’inversió del Fons de reserva ha d’incloure la política d’inversió i ha de tenir en compte almenys qüestions com els mètodes d’identificació, mesura i control dels riscos derivats de la inversió i gestió del Fons, així com la col·locació estratègica dels actius respecte a la naturalesa dels compromisos del Fons de reserva.

En la definició de l’estratègia d’inversió es tenen en compte les conclusions de l’estudi actuarial que la Caixa Andorrana de Seguretat Social realitza segons el que estableix la normativa vigent.

2. Els actius del Fons s’inverteixen d’acord amb la regla de persona prudent, i en particular, d’acord amb les següents normes:

a) els actius s’invertiran defensant al màxim els interessos dels beneficiaris. En cas de possible conflicte d’interès, la Comissió Gestora vetlla perquè la inversió es realitzi defensant únicament l’interès dels beneficiaris;

b) els actius s’invertiran majoritàriament en mercats reglamentats. Les inversions en actius que no puguin negociar-se en un mercat financer reglamentat hauran de mantenir-se sempre dins de nivells prudencials;

c) els actius s’invertiran prenent en consideració en tot moment els principis prudencials de diversificació de riscos, de forma que s’eviti una excessiva concentració de risc de crèdit, de risc de contrapart, de risc país, de risc divisa, de risc de mercat, de risc de tipus d’interès o de risc sectorial.

d) la inversió en instruments derivats serà possible en la mesura en què contribueixi a la reducció o a la cobertura del risc d’inversió o faciliti la gestió eficaç de la cartera sense incrementar-ne el seu perfil de risc. Aquests instruments derivats es valoraran d’acord amb les normes internacionals de comptabilitat i informació financera, i s’inclouran en la valoració dels actius del Fons de reserva.

3. El Fons de reserva no pot contraure préstecs ni fer de garant per compte de tercers. No obstant això, la Comissió Gestora podrà autoritzar al Fons de reserva a contraure cert nivell de palanquejament solament amb l’objectiu d’obtenir liquiditat, i amb caràcter temporal sempre a curt termini i respectant els principis establerts a l’apartat 1 anterior.

4. En la gestió del Fons de reserva es tenen en compte criteris d’inversió socialment responsable, tenint com a referència els Principis d’Inversió Responsable promoguts per Nacions Unides.”

Article 28. Polítiques d’inversió

1. En aplicació dels principis descrits a l’article 27, s’estableixen els següents criteris generals de la política d’inversió del Fons següents:

a) El Fons inverteix com a mínim un 40% del seu patrimoni en instruments del mercat monetari i/o actius de renda fixa negociada o cotitzada en mercats regulats i amb una qualitat creditícia classificada com a grau d’inversió (investment grade en nomenclatura internacionalment acceptada) per una o més agències de ràting.

b) El Fons inverteix com a màxim un 45% del seu patrimoni en actius de renda variable cotitzats en mercats regulats.

c) El Fons inverteix com a màxim un 15% del seu patrimoni en actius diferents dels anteriors, fet que permet la inversió en altres tipologies d’actius.

d) En tot cas, a efectes de liquiditat del Fons, com a mínim el 90% del seu patrimoni haurà d’estar invertit en actius aptes, d’acord amb el que preveu l’article 30.1, i líquids. S'entén per actius líquids:

- els instruments de mercat monetari;

- els dipòsits bancaris;

- els actius cotitzats o negociats diàriament en mercats reglamentats;

- els organismes d'inversió col·lectiva sotmesos a una regulació assimilable a la normativa andorrana i amb  liquiditat preferentment diària o, com a mínim, quinzenal.

2. Reglamentàriament es podrà establir el percentatge màxim d’inversió en actius de renda fixa i els percentatges mínims d’inversió en renda variable i altres actius, per tal de delimitar amb més detall la política d’inversió descrita al punt 1 d’aquest article. No obstant això, és responsabilitat de la Comissió Gestora establir els percentatges d’inversió en cadascun dels actius descrits que conformen la política d’inversió a llarg termini del Fons de reserva. És també responsabilitat de la Comissió Gestora redactar un mandat de gestió que reguli de forma detallada la política d’inversió del Fons de reserva així com determinar els actius aptes per a la inversió.

3. La Caixa Andorrana de la Seguretat Social envia a la Comissió Gestora del Fons de reserva de jubilació l’estudi actuarial que es realitza segons el que estableix la legislació en vigor, tan bon punt disposi de l'estudi.

4. La Comissió Gestora del Fons de reserva es coordina amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social per tal de col·laborar en la decisió de la periodicitat d’elaboració de l’estudi actuarial que la Caixa Andorrana de Seguretat Social realitza segons el que estableix la legislació en vigor, o per valorar la necessitat d’elaborar un estudi actuarial extraordinari en un moment determinat.

5. Anualment la Comissió Gestora avalua i, si escau, modifica la política d’inversió.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa modificar els apartats a) i b) del punt 1 de l’article 28 amb el redactat següent:

“a) El Fons inverteix com a mínim un 40% i com a màxim un 65% del seu patrimoni en instruments del mercat monetari i/o actius de renda fixa negociada o cotitzada en mercats regulats i que compleixi amb una qualitat creditícia classificada com a grau d’inversió (investment grade en nomenclatura internacionalment acceptada) per una o més agències de ràting. En aquest cas no es pot tenir més d’un 6,5% del total de la cartera invertit en un sol títol o actiu de renda fixa. De la mateixa manera que no es pot tenir més d’un 10% del total del Fons de reserva invertit amb deute públic ja sigui d’Andorra o d’altres països.

b) El Fons inverteix com a màxim un 25% del seu patrimoni en actius de renda variable cotitzats en mercats regulats. En aquest cas no es pot tenir més d’un 2,5% del total de la cartera invertit en un sol títol o actiu de renda variable.”

MOTIVACIÓ: Limitar tant el màxim d’inversió en actius de renda fixa, com el màxim invertit en un mateix producte. Es disminueix el percentatge global invertit en renda variable degut a la volatilitat dels mercats i la inseguretat que genera la renda variable. Es recomana establir percentatges d’inversió en un marge en el qual el risc sigui totalment assumible, per evitar entrar en el món de l’especulació financera

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 28, apartat 1, incorporant al final de l’apartat el següent text:

“A aquests efectes, es consideren mercats reglamentats aquells establerts dins de l'àmbit de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que compleixin les condicions exigides per la Directiva 2004/39/CE, del Parlament Europeu i del Consell de 21 d'abril de 2004, relativa als mercats d'instruments financers, per la qual es modifiquen les Directives 85/611/CE i 93/6/CEE, del Consell i la Directiva 2000/12/CE, del Parlament Europeu i del Consell i es deroga la Directiva 93/22/CEE del Consell, i aquells altres que, si escau, determinin per part de l’autoritat Andorrana de control financer.

També es consideraran inclosos en aquesta categoria els mercats organitzats de derivats. S'entendrà per tals, aquells mercats radicats en estats membres de l'OCDE en els quals s'articuli la negociació dels instruments de forma reglada, disposin d'un sistema de dipòsits de garantia actualitzat diàriament en funció de les cotitzacions registrades o d'ajust diari de pèrdues i guanys, existeixi un centre de compensació que registri les operacions realitzades i s'interposi entre les parts contractants actuant com a comprador davant el venedor i com a venedor davant el comprador.”

MOTIVACIÓ

Es modifica el redactat de l’article 28, apartat 1 incorporant la definició de quins seran els mercats reglamentats considerats en virtut de la normativa aplicable.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa modificar el punt 2 de l’article 28 amb el redactat següent:

“2. Reglamentàriament s’establirà el percentatge màxim d’inversió en actius de renda fixa i els percentatges mínims d’inversió en renda variable i altres actius, per tal de delimitar amb més detall la política d’inversió descrita al punt 1 d’aquest article. No obstant això, és responsabilitat de la Comissió Gestora establir els percentatges d’inversió en cadascun dels actius descrits que conformen la política d’inversió a llarg termini del Fons de reserva. És també responsabilitat de la Comissió Gestora redactar un mandat de gestió que reguli de forma detallada la política d’inversió del Fons de reserva així com determinar els actius aptes per a la inversió seguint els paràmetres establerts reglamentàriament.”

MOTIVACIÓ: Millorar el redactat.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 28, apartat 5, amb el següent text:

“5. Anualment la Comissió Gestora avalua i, si escau, modifica la política d’inversió, sempre i quan, sigui motivada en virtut del darrer estudi actuarial presentat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social. En el cas que es modifiqui la política d’inversió s’informarà a la ciutadania a través dels canals telemàtics establerts en aplicació de l’article 41.”

MOTIVACIÓ

Es modifica el redactat de l’article 28, apartat 5 per tal que la política d’inversió hagi de ser motivada en relació al darrer estudi actuarial de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i s’informi a la ciutadania de les modificacions adoptades en la política d’inversió.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar l’article 28, amb el redactat següent:

“Article 28. Polítiques d’inversió

1. En aplicació dels principis descrits a l’article 27, s’estableixen els següents criteris generals de la política d’inversió del Fons:

a) El Fons de reserva inverteix com a mínim un 50% del seu patrimoni en instruments del mercat monetari i/o actius de renda fixa negociada o cotitzada en mercats reglamentats o equivalents i amb una qualitat creditícia adequada als principis que regeixen aquesta política d’inversió i en qualsevol cas classificada com a mínim amb un nivell de grau d’inversió (investment grade en nomenclatura internacionalment acceptada) per una o més agències de ràting de reconeguda solvència.

b) El Fons de reserva inverteix com a màxim un 35% del seu patrimoni en actius de renda variable cotitzats en mercats reglamentats.

c) El Fons de reserva inverteix com a màxim un 15% del patrimoni en actius diferents dels anteriors, fet que permet la inversió en altres tipologies d’actius.

d) En tot cas, a efectes de liquiditat del Fons de reserva, com a mínim el 80% del seu patrimoni haurà d’estar invertit en actius aptes, d’acord amb el que preveu l’article 30.1, i líquids. S’entén per actius líquids:

- els instruments de mercat monetari;

- els dipòsits bancaris;

- els actius cotitzats o negociats diàriament en mercats reglamentats;

- organismes d’inversió col·lectiva sotmesos a una regulació assimilable a la normativa andorrana i amb liquiditat preferentment diària o, com a mínim, quinzenal.

2. Reglamentàriament es podrà establir el percentatge màxim d’inversió en actius de renda fixa i els percentatges mínims d’inversió en renda variable i altres actius, per tal de delimitar amb més detall la política d’inversió descrita al punt 1 d’aquest article. No obstant això, és responsabilitat de la Comissió Gestora establir l’estratègia d’inversió a llarg termini del Fons de reserva. És també responsabilitat de la Comissió Gestora definir i redactar el mandat o mandats de gestió que regulin de forma detallada l’aplicació d’aquesta estratègia d’inversió, així com determinar els actius aptes per a la inversió i les limitacions en matèria de política de gestió de riscos, tot respectant els principis de gestió establerts en l’article 27.

3. La Caixa Andorrana de la Seguretat Social envia a la Comissió Gestora del Fons de reserva de jubilació l’estudi actuarial que es realitza segons el que estableix la legislació en vigor, tan bon punt disposi de l'estudi.

4. La Comissió Gestora del Fons de reserva es coordina amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social per valorar la necessitat d’elaborar un estudi actuarial extraordinari en un moment determinat.

5. Anualment la Comissió Gestora avalua i, si escau, modifica la política d’inversió.”

Article 29. Inversió socialment responsable

En la gestió del Fons de reserva es tenen en compte criteris d’inversió socialment responsable i s’encarrega a la Comissió Gestora del Fons el desenvolupament de les eines i les polítiques necessàries.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 29 amb el següent text:

“En la gestió del Fons de reserva es tenen en compte criteris d’Inversió socialment responsable, tenint com a referència els Principis d’Inversió Responsable promoguts per Nacions Unides, i qui s’encarrega d’aquesta tasca és la Comissió Gestora del Fons, desenvolupant les eines i les polítiques necessàries del Fons.”

MOTIVACIÓ

Es modifica el redactat de l’article 29, fent constar novament que els criteris d’inversió socialment responsable del Fons, tenen com a referencia els Principis d’Inversió Responsable promoguts per Nacions Unides.

Article 30. Actius aptes per la inversió i diversificació de riscos

1. Es consideren actius aptes per a la inversió, als quals es refereix l'article 28.1 lletra d:

a) Valors negociables i instruments del mercat monetari admesos o negociats en mercats reglamentats.

b) Valors negociables i instruments del mercat monetari negociats en altres mercats reglamentats, en funcionament regular, reconeguts i oberts al públic.

c) Valors negociables i instruments del mercat monetari emesos recentment i que estan pendents de ser negociats en mercats reglamentats, en funcionament regular, reconeguts i oberts al públic, i sempre que les seves condicions d’emissió prevegin que siguin admesos a cotització en el termini màxim d’un any.

d) Accions i participacions d’organismes d’inversió col·lectiva autoritzats conforme a la legislació andorrana o que estiguin sotmesos a una regulació assimilable, sempre que:

- disposin d’un nivell de protecció dels inversors assimilable al que s'atorga a Andorra;

-facilitin informació periòdica (com a mínim semestral) que permeti l’avaluació de l’actiu i del passiu, dels beneficis i de les operacions del període considerat.

e) Dipòsits bancaris a entitats bancàries amb domicili social en un estat membre de la Unió Europea, de l’OCDE o a Andorra que siguin a la vista o que tinguin dret de ser retirats amb venciment no superior a 18 mesos. En cas que no disposin de domicili social en un estat membre de la Unió Europea, de l’OCDE o a Andorra, els dipòsits poden ser constituïts en altres entitats sempre que aquestes estiguin subjectes a unes normes cautelars que l’INAF consideri equivalents a les vigents a Andorra.

f) Derivats, inclosos els instruments equivalents que requereixin un pagament en efectiu, negociats en un mercat reglamentat, i/o derivats OTC, a condició que:

- l’actiu subjacent sigui un instrument financer, índex financer, tipus d’interès, tipus de canvi o divises en què el Fons de reserva pugui invertir segons la seva política d’inversió;

- les contraparts de les transaccions amb derivats OTC siguin entitats subjectes a supervisió cautelar, i pertanyin a categories autoritzades per la política d'inversió del Fons de reserva;

- els derivats OTC que estiguin subjectes a una avaluació diària fiable i verificable diàriament i puguin vendre’s, liquidar-se o saldar-se en qualsevol moment al seu valor just mitjançant una operació compensatòria per iniciativa del Fons de reserva o de qui estigui autoritzat per gestionar en el seu nom.

g) Instruments del mercat monetari a excepció dels negociats en un mercat reglamentat, l’emissor dels quals estigui regulat per tal de donar cobertura als inversors i a l’estalvi, i sempre que:

- siguin emesos o estiguin garantits per una administració central, regional o local, el banc central d’un estat membre de la Unió Europea, d’Andorra o d’algun país de l’OCDE o per algun organisme públic internacional al qual pertanyin alguns d’aquests països (BCE, BEI, etc.);

- siguin emesos per una empresa, els títols de la qual es negocien en un mercat reglamentat;

- siguin emesos o estiguin garantits per una entitat subjecta a supervisió cautelar conforme als criteris definits en la legislació europea o que actuï d’acord amb unes normes cautelars que, a judici de l’INAF, siguin, com a mínim, tan rigoroses com les que estan establertes a Andorra;

- siguin emesos per altres entitats que ofereixin les proteccions per als inversors similars als mencionats en els tres supòsits  anteriors, i sempre que disposin de l’autorització de l’INAF.

2. Els criteris d’aptitud i de diversificació de riscos dels actius en què s’inverteix el patrimoni del Fons de reserva són equivalents als criteris als que estan sotmesos els organismes d’inversió col·lectiva en valors mobiliaris de dret andorrà segons s’estableix als articles 22, 23, 24 i 25 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d'inversió col·lectiva de dret andorrà, i les seves futures modificacions.

3. Es podran establir limitacions addicionals reglamentàriament per part del Govern o bé en les estratègies que pugui  establir la Comissió Gestora del Fons de reserva de jubilació.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa modificar l’apartat f) de l’article amb el redactat següent:

“f) Derivats, inclosos els instruments equivalents que requereixin un pagament en efectiu, negociats en un mercat reglamentat, i/o derivats OTC (over-the-counter), a condició que:

- l’actiu subjacent sigui un instrument financer, índex financer, tipus d’interès, tipus de canvi o divises en què el Fons de reserva pugui invertir segons la seva política d’inversió;

- les contraparts de les transaccions amb derivats OTC siguin entitats subjectes a supervisió cautelar, i pertanyin a categories autoritzades per la política d'inversió del Fons de reserva;

- els derivats OTC que estiguin subjectes a una avaluació diària fiable i verificable diàriament i puguin vendre’s, liquidar-se o saldar-se en qualsevol moment al seu valor just mitjançant una operació compensatòria per iniciativa del Fons de reserva o de qui estigui autoritzat per gestionar en el seu nom.”

MOTIVACIÓ. Clarificar l’abast de les sigles OTC.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar l’article 30, amb el redactat següent:

“Article 30. Actius aptes per a la inversió i diversificació de riscos

1. Es consideren actius aptes per a la inversió, als quals es refereix l'article 28.1 lletra d:

a) Valors negociables i instruments del mercat monetari admesos o negociats en mercats reglamentats.

b) Valors negociables i instruments del mercat monetari negociats en altres mercats reglamentats, en funcionament regular, reconeguts i oberts al públic.

c) Valors negociables i instruments del mercat monetari emesos recentment i que estan pendents de ser negociats en mercats reglamentats, en funcionament regular, reconeguts i oberts al públic, i sempre que les seves condicions d’emissió prevegin que siguin admesos a cotització en el termini màxim d’un any.

d) Accions i participacions d’organismes d’inversió col·lectiva autoritzats conforme a la legislació andorrana o que estiguin sotmesos a una regulació assimilable, sempre que:

- disposin d’un nivell de protecció dels inversors assimilable al que s'atorga a Andorra;

-facilitin informació periòdica (com a mínim semestral) que permeti l’avaluació de l’actiu i del passiu, dels beneficis i de les operacions del període considerat.

e) Dipòsits bancaris a entitats bancàries amb domicili social en un estat membre de la Unió Europea, de l’OCDE o a Andorra. En cas que no disposin de domicili social en un estat membre de la Unió Europea, de l’OCDE o a Andorra, els dipòsits poden ser constituïts en altres entitats sempre que aquestes estiguin subjectes a unes normes cautelars que l’INAF consideri equivalents a les vigents a Andorra.

f) Derivats, inclosos els instruments equivalents que requereixin un pagament en efectiu, negociats en un mercat reglamentat, i/o derivats OTC, a condició que:

- l’actiu subjacent sigui un instrument financer, índex financer, tipus d’interès, tipus de canvi o divises en què el Fons de reserva pugui invertir segons la seva política d’inversió;

- les contraparts de les transaccions amb derivats OTC siguin entitats subjectes a supervisió cautelar, i pertanyin a categories autoritzades per la política d'inversió del Fons de reserva;

- els derivats OTC que estiguin subjectes a una avaluació diària fiable i verificable diàriament i puguin vendre’s, liquidar-se o saldar-se en qualsevol moment al seu valor just mitjançant una operació compensatòria per iniciativa del Fons de reserva o de qui estigui autoritzat per gestionar en el seu nom.

g) Instruments del mercat monetari a excepció dels negociats en un mercat reglamentat, l’emissor dels quals estigui regulat per tal de donar cobertura als inversors i a l’estalvi, i sempre que:

- siguin emesos o estiguin garantits per una administració central, regional o local, el banc central d’un estat membre de la Unió Europea, d’Andorra o d’algun país de l’OCDE o per algun organisme públic internacional al qual pertanyin alguns d’aquests països (BCE, BEI, etc.);

- siguin emesos per una empresa, els títols de la qual es negocien en un mercat reglamentat;

- siguin emesos o estiguin garantits per una entitat subjecta a supervisió cautelar conforme als criteris definits en la legislació europea o que actuï d’acord amb unes normes cautelars que, a judici de l’INAF, siguin, com a mínim, tan rigoroses com les que estan establertes a Andorra;

- siguin emesos per altres entitats que ofereixin les proteccions per als inversors similars als mencionats en els tres supòsits  anteriors, i sempre que disposin de l’autorització de l’INAF.

2. Es podran establir limitacions addicionals reglamentàriament per part del Govern o bé en les estratègies que pugui  establir la Comissió Gestora del Fons de reserva de jubilació.”

Article 31. Valoració dels actius

El criteri general de valoració dels actius del Fons de reserva és el valor de mercat. La valoració dels actius financers es realitzarà per part de les entitats dipositàries dels mateixos.

Els valors cotitzats en mercats reglamentats es valoren d'acord amb la cotització oficial coneguda del mercat en què cotitzen, a l'hora que determini el dipositari.

Els valors que no cotitzen en mercats reglamentats són valorats pel seu valor estimat de realització o valor probable de negociació, fent servir procediments comptables de valoració admesos internacionalment. Els criteris emprats han de perseguir en tot moment la recerca de la valoració més encertada, tenint en compte tots els factors que entren en joc a l’hora de valorar actius no cotitzats. En aquest sentit, cal tenir en compte els criteris acceptats a escala internacional com a bones pràctiques de valoració.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 31 amb el següent text:

“El criteri general de valoració dels actius del Fons de reserva és el valor de realització a mercat. La valoració dels actius financers es realitzarà per part de cadascuna de les entitats dipositàries dels mateixos.

Els valors cotitzats en mercats reglamentats es valoren d’acord amb la cotització oficial del mercat en què cotitzen, a l’hora de tancament del mercat, en el seu defecte, el darrer valor publicat o el canvi mig ponderat si no existís preu oficial de tancament. En el supòsit d’haver negociat en més d’un mercat, es regirà pel valor de cotització o preu corresponent del mercat on s’hi hagi produït més volum de negociació.

Els valors que no cotitzen en mercats reglamentats són valorats pel seu valor estimat de realització o valor probable de negociació, fent servir procediments comptables de valoració admesos internacionalment. Els criteris emprats han de perseguir en tot moment la recerca de la valoració més encertada, tenint en compte tots els factors que entren en joc a l’hora de valorar actius no cotitzats. En aquest sentit, cal tenir en compte els criteris acceptats a escala internacional com a bones pràctiques de valoració, sempre i quan regeixi com a principi general el de màxima prudència.”

MOTIVACIÓ

Es modifica el redactat de l’article 31, introduït nous requisits de valoració dels actius del Fons de reserva amb la finalitat de ser més precisos a l’hora de determinar el seu valor.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar l’article 31, amb el redactat següent: 

“Article 31. Valoració dels actius

El criteri general de valoració dels actius del Fons de reserva és el valor de mercat. 

Els valors cotitzats en mercats reglamentats es valoren d'acord amb la cotització oficial coneguda del mercat en què cotitzen.

Els actius immobiliaris s’han de valorar prenent en consideració els estàndards internacionals de valoració.

Els valors que no cotitzen en mercats reglamentats són valorats pel seu valor estimat de realització o valor probable de negociació, fent servir procediments comptables de valoració admesos internacionalment. Els criteris emprats han de perseguir en tot moment la recerca de la valoració més encertada, tenint en compte tots els factors que entren en joc a l’hora de valorar actius no cotitzats. En aquest sentit, cal tenir en compte els criteris acceptats a escala internacional com a bones pràctiques de valoració.”

Article 32. Mandat de gestió

1. La Comissió Gestora del Fons defineix una política d'inversió que es detalla en el mandat de gestió, revisable periòdicament, en el que s’estableixen els percentatges d’inversió objectiu en cadascun dels actius i els percentatges màxims i mínims entre els que podrà oscil·lar la inversió en cada tipus d’actiu, respectant sempre els percentatges màxims i mínims establerts en l'article 28, així com les restriccions previstes en l'article 30 d’aquesta Llei.

2. El mandat de gestió podrà incloure diferents annexes en els que s’estableixin mandats de gestió específics, per tal de poder encarregar a les entitats gestores del Fons de reserva la gestió de parts de la cartera d’inversió que, per la seva especificitat, sigui recomanable encarregar a entitats gestores especialistes. En un dels possibles annexes s’establirà, si així es decidís per part de la Comissió Gestora, quina part de la cartera d’inversió executa la Comissió Gestora directament, sense la delegació en cap entitat gestora.

3. El document que conformi el mandat de gestió haurà d’incloure els següents aspectes referents a la inversió en renda variable:

a) Els percentatges d’inversió objectiu en els diferents mercats de renda variable, els quals han de tenir en consideració la possible inversió tant en països considerats desenvolupats com emergents segons algun dels principals proveïdors d’índexs de referència.

b) Els percentatges d’inversió en renda variable que es gestionaran amb un criteri de gestió passiva i amb un criteri de gestió activa.

c) Els percentatges d’inversió que la Comissió Gestora decideixi invertir en actius de renda variable que segueixin un criteri sectorial o temàtic i que, per tant, no corresponguin exactament amb països o zones geogràfiques.

4. El document que conformi el mandat de gestió ha d’incloure els següents aspectes referents a la inversió en renda fixa i instruments del mercat monetari:

a) Els percentatges d’inversió  objectiu en els diferents mercats de renda fixa, els quals s’han de centrar en actius de governs i d’empreses privades, de països considerats desenvolupats segons algun dels principals proveïdors d’índexs de referència.

b) Si es considerés necessari, en funció de l’anàlisi dels fluxos futurs, el mandat podria recollir un percentatge d’inversió destinat a cobrir part dels compromisos futurs (cash flow matching).

c) Els percentatges d’inversió en renda fixa que es gestionaran amb un criteri de gestió passiva i amb un criteri de gestió activa.

d) Els percentatges d’inversió en actius de renda fixa des del punt de vista del tipus de cupó que pagui (fix, flotant, lligat a inflació o altres que es puguin considerar).

e)  El percentatge d’inversió en actius de renda fixa a curt termini.

5. El document que conformi el mandat de gestió haurà d’incloure els aspectes referents a la inversió en altres tipus d’actius següents:

a) Els percentatges d’inversió en actius de renda variable o renda fixa no cotitzada.

b) Els percentatges d’inversió en actius de renda fixa d’alt rendiment, és a dir, classificats per sota del grau d’inversió per una o més agències de ràting.

c) Els percentatges d’inversió en actius de renda fixa de governs i d’empreses privades, de països considerats emergents segons algun dels principals proveïdors d’índexs de referència.

d) Els percentatges d’inversió en altres tipologies d’actius.

6. El document que conformi el mandat de gestió ha d’incloure també índexs de referència per cadascun dels tipus d'actius que siguin objecte d’inversió.

Aquests índexs de referència han de complir amb uns criteris de representativitat, invertibilitat, transparència, exactitud, acceptació generalitzada i disponibilitat de productes d’inversió o derivats que els repliquin.

L’índex de referència ha de ser calculat a partir de les ponderacions establertes per cada tipus d'actiu que sigui objecte d’inversió.

7. El document que conformi el mandat de gestió ha d’incloure també els criteris de reequilibri dels actius en el cas d’excedir els màxims establerts en el mandat per revalorització dels actius.

8. El risc de crèdit de la inversió en actius de renda fixa ve determinat pel marc de crèdit dels índexs de referència que es fixin per a la inversió en els diferents actius de renda fixa, tant els actius de renda fixa classificats en aquesta tipologia, com els actius de renda fixa que per les seves característiques són classificats dins de la tipologia d’altres tipus d’actiu.

Es poden establir limitacions addicionals al risc de crèdit, bé reglamentàriament per part del Govern, o bé en les polítiques que pugui establir la Comissió Gestora del Fons de reserva.

9. El document que conformi el mandat de gestió ha d’incloure també els aspectes següents:

a) Condicions i límits per la inversió a través de productes derivats.

b) Condicions i límits al préstec de valors.

c) Criteris d’inversió en divises diferents de l’euro i criteris de cobertura. La inversió en divises diferents de l’euro està permesa per tal de diversificar les inversions del Fons de reserva, en compliment dels criteris generals d‘inversió, si bé la Comissió Gestora ha d'establir els criteris de cobertura del risc de divisa.

d) Criteris de supervisió del risc operacional de les entitats gestores de fons d’inversió en què pugui estar invertit el Fons de reserva. En el mandat de gestió s’establiran aquests criteris, els quals han de ser coherents amb els criteris de selecció de gestors que s’estableixin en l’article 34.

e) Informació que han de facilitar les entitats gestores i dipositàries a la Comissió Gestora del Fons de reserva pel desenvolupament de les seves tasques de seguiment i control. La Comissió Gestora ha de definir en el mandat de gestió les necessitats d’informació i les possibles necessitats de subministrament d’informació a tercers per part de les entitats gestores i dipositàries del Fons de reserva. La presentació de resultats s’ha de fer seguint els estàndards internacionals de presentació de resultats, estàndards GIPS (Global Investment Performance Standards).

f) Els costos màxims que poden aplicar tant gestors com dipositaris.

10. La Comissió Gestora del Fons de reserva podrà establir restriccions addicionals a les que recull aquesta Llei en funció de les seves expectatives, de la situació dels mercats financers o de la pròpia gestió del Fons de reserva.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 32, apartat 2, amb el següent text:

“2. El mandat de gestió podrà incloure diferents annexes en els que s’estableixin mandats de gestió específics, prèviament motivat per la Comissió Gestora, per tal de poder encarregar a les entitats gestores del Fons de reserva la gestió de part de la cartera d’inversió que, per la seva especificitat, es consideri necessari la gestió per part d’entitats gestores especialitzades. En un dels possibles annexes s’establirà, si així ho considerés la Comissió Gestora, quina part de la cartera d’inversió executa la Caixa Andorrana de la Seguretat Social com a entitat gestora amb qui, si és el cas, signarà un conveni que ha d’incloure entre altres, l’aportació necessària per les despeses ocasionades per les noves funcions que hagi d’assumir la Caixa Andorrana de la Seguretat Social.”

MOTIVACIÓ

Es proposa modificar el redactat de l’article 32, apartat 2 en els supòsits de que s’estableixin mandats de gestió específics a entitats gestores especialitzades, hauran de ser prèviament motivats per part de la Comissió Gestora.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa incorporar un apartat g) al punt 9 de l’article 32 amb el redactat següent:

“g) L’anàlisi del comportament de les carteres en el seu conjunt, i dels actius individuals que comparin els resultats previstos amb els realment obtinguts respecte als índex de referència Benchmarks, els quals no s’han de trobar mai per sota.”

MOTIVACIÓ: Establir un indicador o objectiu de rendibilitat de la gestió del Fons.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar l’article 32, amb el redactat següent: 

“Article 32. Estratègia d’inversió i mandats de gestió

1. La Comissió Gestora del Fons defineix una estratègia d’inversió que inclou la política d’inversió i la política de gestió de riscos, que ha de ser aprovada pel Consell d’Administració del Fons.

Aquesta estratègia d’inversió també ha d’incloure l’estratègia de designació de gestors, si s’escau, de repartiment de dipositaris i finalment també ha de contenir l’establiment i definició detallada del  mandat o mandats de gestió que es vulguin designar segons dita estratègia d’inversió.

2. El mandat de gestió podrà incloure diferents annexes en els que s’estableixin mandats de gestió específics, per tal de poder encarregar a les entitats gestores del Fons de reserva la gestió de parts de la cartera d’inversió que, per la seva especificitat, sigui recomanable encarregar a entitats gestores especialistes. En un dels possibles annexes s’establirà, si així es decidís per part de la Comissió Gestora, quina part de la cartera d’inversió executa la Comissió Gestora directament, sense la delegació en cap entitat gestora.

3. El document que conformi el mandat de gestió haurà d’incloure els següents aspectes referents a la inversió en renda variable:

a) Els percentatges d’inversió objectiu en els diferents mercats de renda variable, els quals han de tenir en consideració la possible inversió tant en països considerats desenvolupats com emergents segons algun dels principals proveïdors d’índexs de referència.

b) Els percentatges d’inversió en renda variable que es gestionaran amb un criteri de gestió passiva i amb un criteri de gestió activa.

c) Els percentatges d’inversió que la Comissió Gestora decideixi invertir en actius de renda variable que segueixin un criteri sectorial o temàtic i que, per tant, no corresponguin exactament amb països o zones geogràfiques.

4. El document que conformi el mandat de gestió ha d’incloure els següents aspectes referents a la inversió en renda fixa i instruments del mercat monetari:

a) Els percentatges d’inversió  objectiu en els diferents mercats de renda fixa, els quals s’han de centrar en actius de governs i d’empreses privades, de països considerats desenvolupats segons algun dels principals proveïdors d’índexs de referència.

b) Si es considerés necessari, en funció de l’anàlisi dels fluxos futurs, el mandat podria recollir un percentatge d’inversió destinat a cobrir part dels compromisos futurs (cash flow matching).

c) Els percentatges d’inversió en renda fixa que es gestionaran amb un criteri de gestió passiva i amb un criteri de gestió activa.

d) Els percentatges d’inversió en actius de renda fixa des del punt de vista del tipus de cupó que pagui (fix, flotant, lligat a inflació o altres que es puguin considerar).

e)  El percentatge d’inversió en actius de renda fixa a curt termini.

5. El document que conformi el mandat de gestió haurà d’incloure els aspectes referents a la inversió en altres tipus d’actius següents:

a) Els percentatges d’inversió en actius de renda variable o renda fixa no cotitzada.

b) Els percentatges d’inversió en actius de renda fixa d’alt rendiment, és a dir, classificats per sota del grau d’inversió per una o més agències de ràting.

c) Els percentatges d’inversió en actius de renda fixa de governs i d’empreses privades, de països considerats emergents segons algun dels principals proveïdors d’índexs de referència.

d) Els percentatges d’inversió en altres tipologies d’actius.

6. El document que conformi el mandat de gestió ha d’incloure també índexs de referència per cadascun dels tipus d'actius que siguin objecte d’inversió.

Aquests índexs de referència han de complir amb uns criteris de representativitat, invertibilitat, transparència, exactitud, acceptació generalitzada i disponibilitat de productes d’inversió o derivats que els repliquin.

L’índex de referència ha de ser calculat a partir de les ponderacions establertes per cada tipus d'actiu que sigui objecte d’inversió.

7. El document que conformi el mandat de gestió ha d’incloure també els criteris de reequilibri dels actius en el cas d’excedir els màxims establerts en el mandat per revalorització dels actius.

8. El risc de crèdit de la inversió en actius de renda fixa ve determinat pel marc de crèdit dels índexs de referència que es fixin per a la inversió en els diferents actius de renda fixa, tant els actius de renda fixa classificats en aquesta tipologia, com els actius de renda fixa que per les seves característiques són classificats dins de la tipologia d’altres tipus d’actiu.

Es poden establir limitacions addicionals al risc de crèdit, bé reglamentàriament per part del Govern, o bé en les polítiques que pugui establir la Comissió Gestora del Fons de reserva.

9. El document que conformi el mandat de gestió ha d’incloure també els aspectes següents:

a) Condicions i límits per la inversió a través de productes derivats.

b) Condicions i límits al préstec de valors.

c) Criteris d’inversió en divises diferents de l’euro i criteris de cobertura. La inversió en divises diferents de l’euro està permesa per tal de diversificar les inversions del Fons de reserva, en compliment dels criteris generals d‘inversió, si bé la Comissió Gestora ha d'establir els criteris de cobertura del risc de divisa.

d) Criteris de supervisió del risc operacional de les entitats gestores de fons d’inversió en què pugui estar invertit el Fons de reserva. En el mandat de gestió s’establiran aquests criteris, els quals han de ser coherents amb els criteris de selecció de gestors que s’estableixin en l’article 34.

e) Informació que han de facilitar les entitats gestores i dipositàries a la Comissió Gestora del Fons de reserva pel desenvolupament de les seves tasques de seguiment i control. La Comissió Gestora ha de definir en el mandat de gestió les necessitats d’informació i les possibles necessitats de subministrament d’informació a tercers per part de les entitats gestores i dipositàries del Fons de reserva. La presentació de resultats s’ha de fer seguint els estàndards internacionals de presentació de resultats, estàndards GIPS (Global Investment Performance Standards).

f) Els costos màxims que poden aplicar tant gestors com dipositaris.

10. La Comissió Gestora del Fons de reserva podrà establir restriccions addicionals a les que recull aquesta Llei en funció de les seves expectatives, de la situació dels mercats financers o de la pròpia gestió del Fons de reserva.”

Capítol cinquè. Entitats gestores i dipositàries

Article 33. Entitats gestores dels actius

1. La Comissió Gestora del Fons podrà acordar que la inversió del patrimoni es porti a terme a través d’entitats gestores andorranes o estrangeres, regulades d'acord amb la legislació OCDE, andorrana o assimilable. En aquest cas, la gestió es duria a terme en base a un mandat de gestió únic o específic per cadascuna d’elles i la Comissió gestora hauria d'establir els percentatges de patrimoni a invertir a través d’una mateixa entitat gestora amb l’objecte de garantir una diversificació correcta.

2. El número d’entitats gestores vindrà determinat pel volum de patrimoni del Fons de reserva en cada moment. S'estableix un mínim de set entitats gestores i un màxim de patrimoni gestionat  per una mateixa entitat d’un 25% del total del patrimoni del Fons de reserva.

3. La Comissió Gestora revisa anualment el compliment d’aquests criteris.

4. Es considerarà com a una única entitat gestora i per tant subjecta a aquests límits, les entitats gestores que formin part del mateix grup o que tinguin una participació superior al 25% en el seu accionariat, tant en el moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei com si es donés aquesta circumstància en el futur fruit d’operacions societàries.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar l’article 33, amb el redactat següent: 

“Article 33. Entitats gestores dels actius

1. La Comissió Gestora del Fons podrà acordar que la inversió del patrimoni es porti a terme a través d’entitats gestores andorranes o estrangeres, regulades d'acord amb la legislació OCDE, andorrana o assimilable. En aquest cas, la gestió es duria a terme en base a un mandat de gestió únic o específic per cadascuna d’elles i la Comissió Gestora hauria d'establir els percentatges de patrimoni a invertir a través d’una mateixa entitat gestora amb l’objecte de garantir una diversificació correcta.

2. El número d’entitats gestores vindrà determinat pel volum de patrimoni del Fons de reserva en cada moment i els criteris o principis de gestió del Fons. S’estableix un màxim de patrimoni gestionat per una mateixa entitat d’un 25% del total del patrimoni del Fons de reserva.

3. La Comissió Gestora revisa anualment el compliment d’aquests criteris.

4. Es considerarà com a una única entitat gestora i per tant subjecta a aquests límits, les entitats gestores que formin part del mateix grup o que tinguin una participació superior al 25% en el seu accionariat, tant en el moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei com si es donés aquesta circumstància en el futur fruit d’operacions societàries.”

Article 34. Selecció d’entitats gestores i criteris de repartiment

1. Atesa la seva especificitat, els processos de selecció i contractació d’entitats gestores o dipositàries es regiran segons el que estableix l'article 23 d'aquesta Llei.

2. Els criteris generals per seleccionar les entitats gestores són els de diversificació, experiència, especialització, capacitat, seguretat, rendibilitat, risc, tenint en compte tant les capacitats de les entitats en la gestió d’actius com els aspectes operatius i d’organització i control de la mateixa entitat.

3. L’òrgan de contractació del Fons de reserva estableix els plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques.

4. En el plec de prescripcions tècniques s’estableixen els criteris específics que s’utilitzen per valorar tant les capacitats de les entitats en la gestió d’actius, com els aspectes operatius i d’organització i control de l’entitat. Aquests criteris específics han de permetre valorar  les entitats en el compliment dels aspectes següents:

a) Disposar d’un procés d’inversió clarament articulat del qual es pugui esperar que generi valor afegit consistentment dins dels paràmetres definits pels objectius i per la política d’inversió del Fons de reserva.

b) Demostrar experiència i especialització suficients, així com disposar d’equips de gestió estables, especialitzats i adequadament incentivats.

c) Valorar la qualitat de la gestió mitjançant els indicadors més adequats en cada cas, verificats externament segons metodologia GIPS. Oferir una proposta de comissions de gestió competitiva, tenint en compte comissions fixes i variables en funció de resultats.

d) Disposar d’estructures d’organització de l’entitat que demostrin un compromís amb l’activitat de gestió d’actius i que assegurin el bon govern de l’entitat, tenint en compte la importància d’un departament o funció de compliment i de control intern independent, que asseguri el compliment dels requisits legals i reglamentaris que afectin a les activitats de l’entitat  així com les normes internes.

e) Disposar de tecnologia i recursos suficients per recolzar les seves estratègies d’inversió, per assegurar la màxima eficiència, per assegurar la integritat de les dades i per minimitzar els errors humans.

f) Disposar de processos i mecanismes per identificar i gestionar el risc de contrapart, per assegurar el compliment de les directius d’inversió i per controlar el nivell de ràting de les entitats dipositàries amb què treballa. També ha de disposar de controls adequats per liquidar i conciliar operacions amb les entitats dipositàries.

5. La relació contractual entre el Fons i les entitats es regeix pel dret privat. Els contractes amb les entitats estableixen el període de validesa, el qual pot ser prorrogable.

6. Els criteris de repartiment entre les diferents entitats gestores de les aportacions, dels reemborsaments o de les reponderacions  del Patrimoni del Fons de reserva els determina la Comissió Gestora segons criteris estrictament tècnics que permetin objectivar en mètriques concretes els principis de: diversificació, experiència, especialització, capacitat, seguretat, eficiència, rendibilitat i risc.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 34, apartat 5, amb el següent text:

“5. La relació contractual entre el Fons i les entitats es regeix pel dret privat en relació a les divergències que puguin sorgir en aplicació dels contractes, així com la resolució de qualsevol conflicte que es pugui generar . Els contractes amb les entitats estableixen el període de validesa, el qual pot ser prorrogable  sempre de conformitat amb les prescripcions que s’estableixen en la Llei de la contractació pública quant a la pròrroga dels contractes.”

MOTIVACIÓ

La contractació de productes financers s’ha de subjectar a la normativa de contractació pública, però per major agilitat qualsevol divergència en relació a l’execució del contracte es poden remetre al Dret Privat. En aquest cas és un sistema freqüent de resolució de divergències i de conflictes.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar l’article 34, amb el redactat següent: 

“Article 34. Selecció d’entitats gestores i criteris de repartiment

1. Atesa la seva especificitat, els processos de selecció i contractació d’entitats gestores o dipositàries es regiran segons el que s’estableix en aquesta Llei.

2. Els criteris generals per seleccionar les entitats gestores són els de diversificació, experiència, especialització, capacitat, seguretat, rendibilitat, risc, tenint en compte tant les capacitats de les entitats en la gestió d’actius com els aspectes operatius i d’organització i control de la mateixa entitat.

3. L’òrgan de contractació del Fons de reserva estableix els plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques.

4. En el plec de prescripcions tècniques s’estableixen els criteris específics que s’utilitzen per valorar tant les capacitats de les entitats en la gestió d’actius, com els aspectes operatius i d’organització i control de l’entitat. Aquests criteris específics han de permetre valorar  les entitats en el compliment dels aspectes següents:

a) Disposar d’un procés d’inversió clarament articulat del qual es pugui esperar que generi valor afegit consistentment dins dels paràmetres definits pels objectius i per la política d’inversió del Fons de reserva.

b) Demostrar experiència i especialització suficients, així com disposar d’equips de gestió estables, especialitzats i adequadament incentivats.

c) Valorar la qualitat de la gestió mitjançant els indicadors més adequats en cada cas. Oferir una proposta de comissions de gestió competitiva, tenint en compte comissions fixes i variables en funció de resultats.

d) Disposar d’estructures d’organització de l’entitat que demostrin un compromís amb l’activitat de gestió d’actius i que assegurin el bon govern de l’entitat, tenint en compte la importància d’un departament o funció de compliment i de control intern independent, que asseguri el compliment dels requisits legals i reglamentaris que afectin a les activitats de l’entitat  així com les normes internes.

e) Disposar de tecnologia i recursos suficients per recolzar les seves estratègies d’inversió, per assegurar la màxima eficiència, per assegurar la integritat de les dades i per minimitzar els errors humans.

f) Disposar de processos i mecanismes per identificar i gestionar el risc de contrapart, per assegurar el compliment de les directius d’inversió i per controlar el nivell de ràting de les entitats dipositàries amb què treballa. També ha de disposar de controls adequats per liquidar i conciliar operacions amb les entitats dipositàries.

5. La relació contractual entre el Fons i les entitats es regeix pel dret privat. Els contractes amb les entitats estableixen el període de validesa, el qual pot ser prorrogable.

6. Els criteris de repartiment entre les diferents entitats gestores de les aportacions, dels reemborsaments o de les reponderacions  del Patrimoni del Fons de reserva els determina la Comissió Gestora segons criteris estrictament tècnics que permetin objectivar en mètriques concretes els principis de: diversificació, experiència, especialització, capacitat, seguretat, eficiència, rendibilitat i risc.”

Article 35. Entitats dipositàries dels actius

1. És responsabilitat de la Comissió Gestora la selecció de les entitats dipositàries del patrimoni del Fons i establir els percentatges de patrimoni a dipositar en una mateixa entitat.

2. La Comissió Gestora del Fons pot acordar que el dipòsit i custòdia del patrimoni es porti a terme a través d’entitats dipositàries andorranes o estrangeres regulades d'acord amb la legislació OCDE, andorrana o assimilable i establir els percentatges de patrimoni a dipositar en una mateixa entitat amb l’objecte de garantir una diversificació correcta.

3. El número d’entitats dipositàries ve determinat pel volum de patrimoni del Fons de reserva en cada moment, per les necessitats d’informació i control que pugui tenir la Comissió Gestora i per la maximització de l’eficiència en la prestació d’aquest servei.

En compliment de l’anterior, es permet contractar entitats dipositàries andorranes que formin part del mateix grup financer que les entitats gestores andorranes, i a la vegada la contractació d’una entitat dipositària global, que dugui a terme les funcions de dipòsit i custòdia d’ actius dipositats fora d’Andorra.

Article 36. Selecció d’entitats dipositàries

1. Atesa la seva especificitat, els processos de selecció i contractació d’entitats dipositàries es regeixen segons el que estableix l'article 23 d'aquesta Llei.

2. Els criteris generals per seleccionar les entitats dipositàries són els de diversificació, solvència, experiència, especialització, capacitat, seguretat i cost, tenint en compte tant que el servei prestat per l’entitat doni resposta a les necessitats específiques del Fons de reserva, com els aspectes de control intern dels dipositaris i l'avaluació dels costos transaccionals, directes i indirectes, que puguin generar-se per l'activitat del dipositari.

3. L’òrgan de contractació Fons de reserva estableix els plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques.

4. En el plec de prescripcions tècniques s’estableixen els criteris específics que s’utilitzen per valorar tant les capacitats de les entitats per donar resposta a les necessitats de servei específiques del Fons de reserva, com els aspectes de control intern i l'avaluació dels costos transaccionals, directes i indirectes que puguin generar-se per l'activitat del dipositari. Aquests criteris específics han de permetre valorar que les entitats compleixin els aspectes següents:

a) Demostrar una fortalesa financera, una experiència i una especialització en el sector de la dipositaria destacables.

b) Disposar d’una capacitat d’administració d’actius, tant tradicionals com alternatius, demostrable.

c) Disposar d’unes capacitats tecnològiques i de processos suficients i eficients per dur a terme la comptabilitat, la valoració i la verificació del compliment de les directrius d’inversions del Fons de reserva i la presentació de resultats.

d) Disposar d’uns processos eficients per dur a terme la gestió de la tresoreria del Fons de reserva.

e) Oferir unes condicions de despeses competitives, tant de comissions fixes sobre patrimoni, com per transaccions i operativa o comissions per administració i informació.

5. La relació contractual entre el Fons i les entitats dipositàries es regeix pel dret privat. Els contractes amb les entitats estableixen el període de validesa, el qual pot ser prorrogable.

Capítol sisè. Deure d’informació

Article 37. Informe trimestral de supervisió

1. La Comissió Gestora del Fons es dota d’un informe trimestral de supervisió de la gestió realitzada per les entitats gestores.

2. Aquest informe trimestral conté com a mínim la informació següent:

a) Detall del patrimoni que desglossi els diferents tipus d’actius en els quals inverteix.

b) Rendibilitats i volatilitats obtingudes pel Fons.

c) Control del compliment dels criteris generals d’inversió.

3. En l’informe corresponent al quart trimestre de cada any, la Comissió Gestora inclou també els criteris de repartiment entre les diferents entitats gestores i dipositàries de les aportacions, dels reemborsaments o de les reponderacions del patrimoni que hagi determinat en virtut dels articles 34 i 36 d’aquesta Llei.

4. Aquests informes trimestrals es fan arribar al Consell d’Administració del Fons de reserva dins dels tres mesos següents al tancament de cada trimestre natural.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 37, apartat 4, amb el següent text:

“4. Aquests informes trimestrals es fan arribar al Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social dins dels tres mesos següents al tancament de cada trimestre natural.”

MOTIVACIÓ

Segons exposat a l’esmena 2, es proposa eliminar la figura del consell d’administració propi i, en conseqüència, cal proposar un òrgan que rebi i analitzi l’informe trimestral de supervisió de la gestió realitzada per les entitats gestores. Al respecte, es proposa que aquesta funció sigui assumida pel Consell d'Administració de la CASS.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar l’article 37, amb el redactat següent:

“Article 37. Informe trimestral de supervisió

1. La Comissió Gestora del Fons es dota d’un informe trimestral de supervisió de la gestió del Fons.

2. Aquest informe trimestral conté com a mínim la informació següent:

a) Detall del patrimoni que desglossi els diferents tipus d’actius en els quals inverteix.

b) Rendibilitats i volatilitats obtingudes pel Fons.

c) Control del compliment dels criteris generals d’inversió i gestió dels riscos.

3. Als informes corresponents al segon i quart trimestre de cada any, la Comissió Gestora inclou  l’avaluació del compliment dels criteris de selecció de les entitats gestores i dipositàries, així com una descripció dels criteris de repartiment entre les diferents entitats gestores i dipositàries de les aportacions, dels reemborsaments o de les reponderacions del patrimoni que hagi determinat en virtut del capítol V d’aquesta llei.

4. Aquests informes trimestrals es fan arribar al Consell d’Administració del Fons de reserva dins dels tres mesos següents al tancament de cada trimestre natural.”

Article 38. Informe anual de seguiment i control

1. La Comissió Gestora del Fons de Reserva elabora un informe anual de seguiment i control  de l’evolució del Fons.

2. L’informe anual de seguiment i control conté com a mínim la informació següent:

a) Canvis en la política d’inversió.

b) Canvis significatius en el mandat de gestió.

c) Incompliments del mandat de gestió que s’hagin produït.

d) Canvis en les entitats gestores o dipositàries.

e) Evolució de les polítiques, els criteris i les iniciatives d’inversió socialment responsable.

f) L'informe anual d'auditoria previst en l'article 39.

g) L'informe anual especial de revisió de procediments acordats previst en l'article 40.

3. Aquest informe es tramet al Consell d'Administració del Fons perquè l'aprovi.

4. Un cop aprovat i dins el primer trimestre de l'any següent, l'informe es fa arribar al Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i al Govern, que al seu torn el tramet al Consell General i al Tribunal de Comptes.

5. En el supòsit que el Consell d'Administració del Fons no aprovi l'informe anual, n'informa a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i al Govern, que al seu torn ho posa en coneixement del Consell General i del Tribunal de Comptes.

Grup Parlamentari Mixt

Es proposa modificar l’article 38 en l’apartat 4 amb el redactat següent:

“4. Un cop aprovat i dins el primer trimestre de l'any següent, l'informe es fa arribar al Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, al Govern i al Tribunal de Comptes. El President del Consell d’Administració de la Seguretat Social presentarà l’informe a la comissió legislativa del Consell General encarregada de la gestió de la Seguretat social.”

MOTIVACIÓ: Mantenir la mateixa política de transparència i comunicació que hi ha a la Llei de la CASS, d’acord amb la reforma del juliol del 2014.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 38, apartats 3, 4 i 5, amb el següent text:

“3. Aquest informe es tramet al Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social perquè l'aprovi.

4. Un cop aprovat i dins el primer trimestre de l'any següent, l'informe es  tramet al Consell General i al Tribunal de Comptes.

5. En el supòsit que el Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social no aprovi l'informe anual, n'informa al Govern, que al seu torn ho posa en coneixement del Consell General i del Tribunal de Comptes.”

MOTIVACIÓ

Segons exposat a l’esmena 2, es proposa eliminar la figura del consell d’administració propi i, en conseqüència, cal proposar un òrgan que aprovi l’informe anual de seguiment i control de l'evolució del Fons. Al respecte, es proposa que aquesta funció sigui assumida pel Consell d'Administració de la CASS.

Article 39. Auditoria anual

El Fons de reserva està sotmès a una auditoria de comptes anual per part d’una entitat auditora independent i de prestigi.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar l’article 39, amb el redactat següent:

“Article 39. Auditoria anual

El Fons de reserva està sotmès a una auditoria de comptes anual per part d’una entitat auditora independent i de prestigi.

Els auditors externs i les entitats auditores han de respectar les normes ètiques professionals més exigents. En aquest sentit, els auditors externs i les entitats auditores han de tenir en consideració els principis reflectits en el Codi ètic de la Federació Internacional de Comptables (IFAC) i realitzar els treballs d’auditoria d'acord amb l'establert a les Normes internacionals d'auditoria emeses per l'Internacional Auditing and Assurance Standards Board.

L'entitat auditora és nomenada per un període màxim de 4 anys.

La direcció i la signatura dels treballs d'auditoria poden correspondre a un o diversos socis d'una mateixa entitat auditora. Els informes d'auditoria no poden anar signats amb l'anagrama de l'entitat esmentada i és necessària la signatura dels socis responsables que han estat al càrrec del treball de camp dut a terme en l'entitat auditada. Els informes no poden ser signats per altres socis de la mateixa entitat que no hagin participat en el treball.

En cas que els auditors externs tinguin coneixement de l'existència d'elements susceptibles d'afectar significativament l'estabilitat del Fons de reserva, n'han d'emetre un informe al Consell d'Administració del Fons de reserva, que l’haurà de trametre al Govern.”

Article 40. Informe anual especial de revisió de procediments acordats

1. Anualment s’elabora un informe que verifiqui que la gestió del Fons compleix amb els requeriments establerts en els capítols quart i cinquè d’aquesta Llei.

2. L’informe l’elabora una persona o entitat experta i independent dels òrgans de govern del Fons de reserva i de les entitats gestores i dipositàries.

3. La Comissió Gestora del Fons de reserva desenvolupa el contingut necessari d’aquest informe.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 40, apartats 2 i 3, amb el següent text:

“2. L'informe l'elabora una persona o entitat experta i independent de la Comissió Gestora i de les entitats gestores i dipositàries.

3. La Comissió Gestora del Fons de reserva desenvolupa el contingut necessari d'aquest informe i l’aprova.”

MOTIVACIÓ

Segons exposat a l’esmena 10, s’atribueix a la Comissió Gestora la funció d’aprovar l'informe anual de seguiment previst en l'article 40.

Article 41. Informació als ciutadans

El Consell d'Administració del Fons de Reserva vetlla perquè s'estableixin els canals telemàtics necessaris per tal de facilitar informació a la ciutadania sobre l’estructura organitzativa del Fons de reserva, sobre els principis de la seva política d’inversió, sobre els resultats obtinguts anualment i sobre altres temes d’interès que consideri oportuns.

Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Es proposa modificar el redactat de l’article 41, amb el següent text:

“La Comissió gestora vetlla perquè s'estableixin els canals telemàtics necessaris per tal de facilitar informació a la ciutadania sobre l'estructura organitzativa del Fons de reserva, sobre els principis de la seva política d'inversió, sobre els resultats obtinguts anualment i sobre altres temes d'interès que consideri oportuns.”

MOTIVACIÓ

Segons exposat a l’esmena 2, es proposa eliminar la figura del consell d’administració propi i, en conseqüència, cal reasignar a altres òrgans algunes de les competències que se li atribueixen. Al respecte, es proposa que sigui la Comissió Gestora qui vetlli perquè s'estableixin els canals telemàtics necessaris per tal de facilitar la informació corresponent del Fons a la ciutadania.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar l’article 41, amb el redactat següent:

“Article 41. Informació als ciutadans

El Consell d'Administració del Fons de Reserva vetlla perquè s'estableixin els canals telemàtics necessaris per tal de facilitar informació a la ciutadania sobre l’estructura organitzativa del Fons de reserva, sobre els principis de la seva estratègia d’inversió, que inclou la política d’inversió i la gestió dels riscos, sobre els resultats obtinguts anualment i sobre altres temes d’interès que consideri oportuns.”

Disposició derogatòria primera

Aquesta Llei deroga el punt 5 de l’article 84 i l’article 85 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar la disposició derogatòria primera, que quedaria com segueix:

“Disposició derogatòria primera

Aquesta Llei deroga els apartats  5 i 6 de l’article 84 i l’article 85 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social.”

Disposició derogatòria segona

Aquesta Llei deroga el Reglament d'aplicació núm. 21 de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, de 12 d'octubre de 1989 i altres disposicions legals o reglamentàries s’oposin a la present Llei.

Disposició transitòria primera

En un període màxim de noranta dies des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’ha de constituir la Comissió Gestora descrita al capítol segon d’aquesta Llei.

Excepcionalment, la durada del càrrec dels membres de la Comissió Gestora que siguin membres del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social finirà no més tard de cessar la seva condició de membre del Consell d’Administració.

Disposició transitòria segona

1. En un període màxim de noranta dies des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i coincidint amb el primer de mes s’hauran de canviar de titularitat els actius de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social descrits al punt 1 de l’article 19 que conformaran el patrimoni del Fons de reserva en el moment inicial.

2. El traspàs d’actius es farà valorant a preu de mercat i a la data de constitució del Fons de reserva tots els actius objecte de traspàs. En el cas de valors que no cotitzen en mercats reglamentats, es valoren pel seu valor estimat de realització o valor probable de negociació, fent servir procediments comptables de valoració admesos internacionalment. La valoració dels actius financers es realitzarà per part de les entitats dipositàries dels mateixos. La Intervenció General de l’Estat supervisarà el resultat de les valoracions i donarà el vistiplau a l’import global del traspàs.

Disposició transitòria tercera

1. La Comissió Gestora del Fons de reserva de jubilació disposa de sis mesos des de la seva constitució per adaptar els contractes de gestió i dipòsit amb les entitats corresponents.

2. Els criteris de valoració per a la selecció de noves entitats gestores del Fons de reserva descrits al punt 4 de l’article 34, també els hauran de complir les entitats gestores existents en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. Les entitats disposaran de sis mesos per donar resposta a la petició d’informació que li haurà de fer la Comissió Gestora del Fons de Reserva. La Comissió Gestora disposarà d’un termini de sis mesos des de la seva constitució per fer la petició d’informació a les entitats.

3. De la mateixa manera, els criteris de valoració per a la selecció de noves entitats dipositàries del Fons de reserva descrits al punt 4 de l’article 36, també els han de complir les entitats dipositàries existents en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. Les entitats disposaran de sis mesos per donar resposta a la petició d’informació que li haurà de fer la Comissió Gestora del Fons de Reserva. La Comissió Gestora disposarà d’un termini de sis mesos des de la seva constitució per fer la petició d’informació a les entitats.

Disposició addicional

Es faculta al Govern perquè aprovi els reglaments que siguin necessaris per desenvolupar aquesta Llei.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa afegir una disposició final primera, amb la consegüent renumeració de la resta de disposicions finals, amb el redactat següent:

“Disposició final primera

Es modifica la lletra n) de l’article 47 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, que queda redactada com segueix:

“n) Fer el seguiment i la supervisió de la gestió financera de les branques general i de jubilació, i encarregar els estudis actuarials que analitzin la viabilitat financera de la branca de jubilació.””

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa afegir una disposició final segona, amb la consegüent renumeració de la resta de disposicions finals, amb el redactat següent:

“Disposició final segona

S’afegeix un apartat 15 a l’article 6 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, modificada per la Llei 29/2012, del 18 d’octubre, per la Llei 11/2003, del 23 de maig i per la Llei 10/2014, del 3 de juny, amb el redactat següent:

“15. Les prestacions de serveis bancaris i financers que tinguin per destinatari el Fons de reserva de jubilació que té per objecte la gestió del patrimoni de la branca jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.””

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa afegir una disposició final tercera, amb el redactat següent:

“Disposició final tercera

S’afegeix una lletra e) a l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, modificada per la Llei 17/2011, de l’1 de desembre, amb el redactat següent:

“e) El Fons de reserva de jubilació que té per objecte la gestió del patrimoni de la branca jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social””.

Disposició final

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

M.I. Sr. Xavier Montané Atero

 

Informe de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient relatiu al Projecte de llei del fons de reserva de jubilació

La Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 11, 15, 22 i 30 de desembre del 2014 i el dia 8 de gener del 2015, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei del Fons de reserva de jubilació, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:

Esmenes aprovades per unanimitat

Esmena 18 (Grup parlamentari Mixt) de modificació a l’article 6.

Esmena 19 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 6.

Esmena 25 (Grup parlamentari Mixt) de modificació a l’article 9.

Esmena 31 (Grup parlamentari Mixt) de modificació a l’article 11.

Esmena 44 (Grup parlamentari Mixt) de modificació a l’article 20.

Esmena 60 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 29.

Esmena 70 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 34.

Esmena 79 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a la Disposició derogatòria primera.

Esmena 81 (Grup parlamentari Demòcrata) d’addició d’una disposició final segona.

Esmena 82 (Grup parlamentari Demòcrata) d’addició d’una disposició final tercera.

Esmenes aprovades per majoria

Esmena 7 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 2.

Esmena 22 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 7.

Esmena 30 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 10.

Esmena 36 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 13.

Esmena 37 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 14.

Esmena 51 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació al títol del capítol quart.

Esmena 64 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 31.

Esmena 67 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 32.

Esmena 68 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 33.

Esmena 72 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 37.

Esmena 78 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 41.

Esmena 80 (Grup parlamentari Demòcrata) d’addició d’una disposició final primera.

Esmenes no aprovades

Esmena 2 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’exposició de motius.

Esmena 4 (Grup parlamentari Mixt) de modificació a l’article 1.

Esmena 5 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 1.

Esmena 6 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 1.

Esmena 8 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 3.

Esmena 9 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació al títol de la Secció segona.

Esmena 10 (Grup parlamentari Mixt) de supressió a l’article 4.

Esmena 14 (Grup parlamentari Mixt) de modificació a l’article 5.

Esmena 15 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 5.

Esmena 16 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 5.

Esmena 20 (Grup parlamentari Mixt) de supressió a l’article 7.

Esmena 21 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 7.

Esmena 24 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 8.

Esmena 26 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 9.

Esmena 27 (Grup parlamentari Mixt) de modificació a l’article 10.

Esmena 28 (Grup parlamentari Mixt) de supressió a l’article 10.

Esmena 29 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 10.

Esmena 33 (Grup parlamentari Mixt) de supressió a la Secció tercera.

Esmena 34 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 12.

Esmena 35 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 13.

Esmena 39 (Grup parlamentari Mixt) de modificació a l’article 16.

Esmena 40 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 16.

Esmena 42 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 18.

Esmena 46 (Grup parlamentari Mixt) de modificació a l’article 22.

Esmena 47 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 22.

Esmena 48 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 23.

Esmena 49 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 24.

Esmena 55 (Grup parlamentari Mixt) de modificació a l’article 28.

Esmena 57 (Grup parlamentari Mixt) de modificació a l’article 28.

Esmena 63 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 31.

Esmena 65 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 32.

Esmena 66 (Grup parlamentari Mixt) d’addició d’un nou apartat a l’article 32.

Esmena 69 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 34.

Esmena 71 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 37.

Esmena 74 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 38.

Esmena 76 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 40.

Esmena 77 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 41.

Esmenes retirades per transacció i aprovades per unanimitat

Esmena 32 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 11.

Esmena 43 (Grup parlamentari Mixt) de modificació a l’article 19.

Esmena 45 (Grup parlamentari Mixt) de modificació a l’article 21.

Esmena 50 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 25.

Esmena 52 (Grup parlamentari Mixt) de modificació a l’article 27.

Esmena 53 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 27.

Esmena 54 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 27.

Esmena 75 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 39.

Esmenes retirades per transacció i aprovades per majoria

Esmena 1 (Grup parlamentari Mixt) de modificació a l’exposició de motius.

Esmena 3 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’exposició de motius.

Esmena 11 (Grup parlamentari Mixt) de modificació a l’article 4.

Esmena 12 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 4.

Esmena 13 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 4.

Esmena 23 (Grup parlamentari Mixt) de modificació a l’article 8.

Esmena 56 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 28.

Esmena 58 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) de modificació a l’article 28.

Esmena 59 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 28.

Esmena 61 (Grup parlamentari Mixt) de modificació a l’article 30.

Esmena 62 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 30.

Esmena 73 (Grup parlamentari Mixt) de modificació a l’article 38.

Esmenes retirades

Esmena 17 (Grup parlamentari Socialdemòcrata) d’addició d’un nou apartat a l’article 5.

Esmena 38 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació al títol de la Secció cinquena.

Esmena 41 (Grup parlamentari Demòcrata) de supressió a l’article 17.

 

Nota de la comissió: Els membres de la Comissió han acordat, per unanimitat, adequar els aspectes gràfics i de presentació del Projecte de llei a l’Acord del Consell General sobre l’estructura, el contingut i la forma de les lleis, del 18 d’abril del 2002.

Projecte de llei del Fons de reserva de jubilació

Exposició de motius

La Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, en el seu article 84.1 mantenia el Fons de reserves tècniques existent amb la finalitat d’atendre les necessitats futures del sistema de seguretat social en matèria de prestacions contributives de la branca de jubilació.

D'acord amb la mateixa Llei, la gestió del Fons de reserves de la branca jubilació recau en el Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Tal com preveu l'article 85, per dur a terme aquesta tasca el Consell d'Administració compta amb el suport d'una comissió delegada amb professionals en matèria financera.

L'objectiu de la present Llei és donar compliment a la disposició final segona de la Llei 17/2008, establint, mitjançant una Llei  específica, el règim jurídic del  Fons de reserva de jubilació pel que fa  a la seva naturalesa i funció  i la regulació dels actes de gestió, intervenció i control. Així mateix, es dóna continuïtat a la  tasca realitzada per la comissió delegada pel seguiment  dels Fons de reserves i es reforça la professionalització i independència de la presa de decisions, de cara a un futur proper en què es preveu que el Fons assoleixi els imports més elevats. També s'estableixen uns criteris relatius a la política d'inversió, per permetre la seva adaptació a les circumstàncies futures del Fons.

La gestió del Fons de reserva de jubilació ha de ser coherent amb els compromisos futurs del sistema de pensions andorrà i amb la vocació de preservar el poder adquisitiu del seu patrimoni. Dotar al Fons d'un marc legal ha de permetre l'adequada gestió d'aquest patrimoni i que contribueixi a allargar la vida del propi Fons. Aquest Fons és una de les eines per contribuir a la sostenibilitat a llarg termini de la branca de jubilació del sistema andorrà de seguretat social.

En el context actual, tant a Andorra com en altres països del nostre entorn, s’estan revisant els sistemes de seguretat social per tal de donar resposta als reptes econòmics i demogràfics futurs. El Govern d'Andorra ha iniciat una reforma del sistema de pensions amb la presentació d'una llei que introdueixi mesures com el compromís de l’Estat respecte de possibles dèficits futurs de la branca jubilació, garantint unes reserves mínimes del Fons de reserva de jubilació.

La valoració de diferents sistemes de Fons de reserva aplicats en altres sistemes públics comparats i les particularitats del sistema de seguretat social andorrà han recomanat separar del patrimoni únic de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i dotar de personalitat jurídica pròpia, el Fons de reserva de la branca de jubilació, regulant-ne una estructura de gestió en la que es prioritzi la capacitat tècnica dels gestors i la seva autonomia d’actuació. La Llei regula els òrgans de govern del Fons de reserva de jubilació, dotant d’especial rellevància a la Comissió Gestora del Fons, formada per persones amb experiència rellevant i que serà responsable del control del Fons de reserva, de la definició i execució de la gestió del Fons, de la supervisió de les entitats gestores i dipositàries, i d’informar degudament.

Aquesta Llei regula també les fonts de finançament del Fons de reserva de jubilació així com els principis rectors de l’estratègia d’inversió, i estableix unes obligacions d’informació tant al Govern i al Consell General com  als ciutadans, per tal de garantir la transparència en la gestió i en els resultats del Fons de reserva.

La Llei s’estructura en sis capítols:

Capítol primer. Naturalesa i objecte

Capítol segon. Organització i administració

Capítol tercer. Fonts de finançament i gestió patrimonial

Capítol quart. Definició i implementació de l’estratègia d’inversió

Capítol cinquè. Entitats gestores i dipositàries

Capítol sisè. Deure d’informació

En el capítol primer es defineix la naturalesa i l’objecte del Fons de reserva. El capítol segon estableix l’estructura organitzativa del Fons de reserva, així com l’obligació de regir-se per unes normes de conducta estrictes i per un bon govern. El capítol tercer aborda les fonts de finançament del Fons de reserva i la composició dels seus fons propis, i la gestió patrimonial. En el capítol quart es defineixen els principis de l’estratègia d’inversió que ha de seguir el Fons de reserva, i la seva implementació. En el capítol cinquè es regula la selecció de les entitats gestores i dipositàries del Fons de reserva i la relació amb aquestes, i els criteris que han de complir aquestes entitats per oferir les màximes garanties al Fons de reserva. En el capítol sisè s’estableixen les obligacions d’informació que ha de complir el Fons de reserva per tal de dotar-se d’un grau de transparència adequat i oferir informació suficient als òrgans de decisió, al Govern, al Consell General i als ciutadans.

Capítol primer. Naturalesa i objecte

Article 1. Naturalesa jurídica

1. Es constitueix el Fons de reserva de jubilació com una entitat de dret públic amb patrimoni i personalitat jurídica propis i amb plena capacitat d’obrar, públicament i privadament, amb independència de l’Administració general, per desenvolupar les funcions que li són atribuïdes d’acord amb el que estableix aquesta Llei i la resta de la legislació vigent.

2. La titularitat dels recursos que componen aquest patrimoni correspon als beneficiaris de la branca jubilació de la seguretat social andorrana (Caixa Andorrana de Seguretat Social), en la seva modalitat contributiva.

3. L’administració i la representació del Fons de reserva de jubilació són exercides pel Consell d’Administració del Fons de Reserva i per la Comissió Gestora, d’acord amb la distribució de competències que estableix aquesta Llei.

Article 2. Objecte

1. El Fons de reserva de jubilació té com a objecte la gestió del patrimoni de la branca jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que li és conferit en virtut del que s’estableix en aquesta Llei.

2. La gestió d’aquest patrimoni s’ha de dur a terme d’acord amb els principis de gestió del Fons de reserva establerts a l’article 26 i tenint en consideració les necessitats de cobrir les obligacions financeres futures de la branca de jubilació.

3. El Fons de reserva de jubilació podrà efectuar també la gestió d’altres fons de reserva o anàlegs dins l’àmbit del sector públic o per interès general.

Capítol segon. Organització i administració

Secció primera. Òrgans de govern

Article 3. Òrgans de govern

Els òrgans de govern del Fons de reserva de jubilació són el Consell d’Administració del Fons de Reserva i la Comissió Gestora.

Secció segona. Consell d’Administració del Fons de Reserva

Article 4. Composició i competències

1. El Consell d'Administració del Fons de reserva està format pels membres del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

L’elecció, la composició, l’organització i la regulació del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social restant es regeixen per la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i per la normativa que en el futur la substitueixi.

2. Són competències del Consell d'Administració del Fons de Reserva:

a) Representar el Fons de reserva de jubilació, judicialment i extrajudicialment, en les matèries que no siguin competència de la Comissió Gestora.

b) Nomenar i cessar, en els supòsits que preveu aquesta Llei, els membres de la Comissió Gestora que designi.

c) Coordinar i proclamar la designació dels restants membres de la Comissió Gestora, així com la seva substitució en els casos legalment previstos.

d) Rebre informació periòdicament de la Comissió Gestora, i demanar-ne sempre que interessi, sobre la situació del Fons de reserva de jubilació, sobre la política d’inversió, i sobre qualsevol altre punt relatiu a la seva actuació que consideri rellevant per al coneixement de l’estat actual, els compromisos i les previsions financeres del Fons.

e) Emetre informes al Govern quan es proposi adoptar mesures que es considerin recomanables per millorar la gestió del Fons.

f) Fixar la remuneració dels membres de la Comissió Gestora que siguin designats en qualitat d’experts independents. La remuneració que es fixi atendrà al pressupost del Fons de reserva.

g) Aprovar el reglament intern d’aquest òrgan.

h) Aprovar els comptes anuals del Fons de reserva de jubilació i el pressupost.

i) Determinar el nivell d'informació pública del Fons, per tal de complir amb el deure d’informació descrit al capítol sisè, a proposta de la Comissió Gestora.

j) Aprovar l'informe anual de seguiment previst en l'article 39.

k) Nomenar els dos experts independents, proposats per unanimitat pels restants membres de la Comissió Gestora

l) Nomenar el Director del Fons, a proposta de la Comissió Gestora.

m) Aprovar, a proposta de la Comissió Gestora, l’estructura orgànica del Fons i l’assignació de funcions i competències.

n) Aprovar, a proposta de la Comissió Gestora, la contractació de personal, les polítiques de gestió de persones i remuneració, així com el reglament intern del personal del Fons i el seu codi ètic i de conducta.

o) Aprovar, a proposta de la Comissió Gestora, l’estratègia d’inversió.

Secció tercera. Comissió Gestora

Article 5. Composició, nomenament i durada

1. La Comissió Gestora està composta per:

a) Un membre del Consell d’Administració del Fons de Reserva, nomenat per aquest Consell.

b) Una persona de la Direcció de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, nomenada pel seu Consell d'Administració.

c) Una persona de la Direcció de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, nomenada pel seu Consell d'Administració.

d) Dues persones, en qualitat d’experts independents, nomenades pel Consell d'Administració del Fons i proposades per unanimitat pels restants membres de la Comissió Gestora.

També assisteix a les reunions de la Comissió Gestora, amb veu però sense vot, el director del Fons.

2. La Comissió Gestora nomena, entre els seus membres, un president i un vicepresident per a substituir-lo en cas d’absència o impossibilitat temporal. Correspon al president i, si s'escau, al vicepresident, convocar i dirigir les reunions de la Comissió Gestora, exercir el vot diriment en cas d’empat, signar les actes i certificacions de les reunions, i representar la Comissió Gestora per a l’execució de les seves decisions.

En qualsevol cas, el consentiment contractual de la Comissió Gestora davant de tercers és emès conjuntament i mancomunada pel president i pel vicepresident, sense perjudici dels supòsits en què sigui possible la delegació, de conformitat amb el reglament intern previst a l’apartat 9 de l’article 9.

3. La Comissió Gestora nomena igualment un secretari, que pot no ser membre, i que assisteix a les reunions i n’aixeca acta.

4. Poden assistir a les reunions de la Comissió Gestora, sense dret de vot, els assessors externs que es consideri necessari convocar per l’exercici de les seves funcions.

5. El càrrec de membre de la Comissió Gestora té una durada de quatre anys, en el cas del membre del Consell d’Administració del Fons de Reserva, i de sis anys per a la resta de membres. Una mateixa persona pot ser nomenada membre de la Comissió Gestora com a màxim durant dos mandats de manera continuada o tres mandats no consecutius.

6. En cas que es produeixi una vacant en la Comissió Gestora, es procedeix al nomenament del seu substitut tan aviat com sigui possible. La durada del mandat del nou membre nomenat serà excepcionalment del període que resti pendent de complir del mandat del membre causant de la vacant.

Article 6. Requisits i incompatibilitats

1. Els membres de la Comissió Gestora han de ser persones d’honorabilitat empresarial i professional destacada, amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.

2. Es considera que són persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional les que tenen una bona reputació personal i professional, les persones la imatge pública de les quals correspon a la de bons administradors i, d’una manera específica, les que:

a) No tenen antecedents penals per delictes de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets, de malbaratament de cabals públics, de descobriment i revelació de secrets o per delictes contra el patrimoni.

b) No tenen antecedents penals per altres delictes dolosos.

c) No estan ni han estat inhabilitades per exercir càrrecs públics o d’administració o de direcció en entitats públiques o privades a Andorra o a l’estranger.

d) No estan ni han estat declarades en fallida o en situació d’arranjament judicial, i si ho han estat, han estat judicialment rehabilitades.

3. Es considera que disposen d’experiència professional adequada les persones que han exercit amb normalitat durant un termini igual o superior a cinc anys algun dels càrrecs o responsabilitats següents:

a) Funcions d’alta administració, de direcció, de control, d’auditoria o d’assessorament financer, en entitats operatives del sistema financer, empreses d’auditoria o companyies d’assegurances, preferiblement en l'àmbit de la gestió financera i de serveis d’inversió a tercers.

b) Funcions de responsabilitat similar a les del punt anterior i en l'àmbit financer, en altres entitats privades o en l’Administració pública.

c) Funcions d’anàlisi, desenvolupament i/o execució de política econòmica i financera.

4. Es considera que disposen de coneixements idonis si tenen una titulació universitària en economia, finances o administració i direcció d’empreses, o bé tenen una altra titulació superior i formació complementària en matèria financera.

Els membres experts independents han d'acreditar, a més, formació especialitzada de reconeguda solvència acadèmica o experiència professional adequada en gestió d’actius i passius, gestió de riscos d’inversió o d’assegurances, banca, mercats financers o similar.

5. En tots els casos, la designació d’un membre ha de contenir la motivació suficient que avali la idoneïtat de la persona per al càrrec.

6. Els membres de la Comissió Gestora han de ser preferiblement de nacionalitat andorrana; excepcionalment, però, es podrà recórrer a persones no andorranes, per raó de la seva vàlua, coneixements i experiència en la matèria.

Article 7. Independència en l’exercici del càrrec

1. Els membres de la Comissió Gestora han d’exercir el seu càrrec amb independència respecte a l’òrgan que els designa i també respecte a qualsevol de les entitats, públiques o privades, amb què contracti o pugui contractar la Comissió Gestora en l’exercici de les seves funcions.

2. La designació de membre de la Comissió Gestora es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

3. El càrrec de membre de la Comissió Gestora és incompatible amb els càrrecs següents:

a) Membre del Consell General o d’un Comú.

b) Magistrat/ada del Tribunal Constitucional.

c) Membre del Consell Superior de la Justícia.

d) Batlle i magistrat/ada i membre del Ministeri Fiscal.

e) Qualsevol funció o càrrec, directiu o executiu, en partits polítics, llevat que sigui el membre designat pel Consell d’Administració del Fons de Reserva.

4. Els experts independents no podran compatibilitzar aquest càrrec amb qualsevol altre que sigui exercit en l’àmbit de l’Administració pública, per nomenament, funcionarial o contractual; s'exclou d'aquest règim d'incompatibilitat la prestació de serveis puntual o esporàdica a l'Administració pública, tal com es defineixi en el reglament intern.

5. La condició de membre de la Comissió Gestora és incompatible amb qualsevol activitat que pugui posar en perill la independència i la imparcialitat en l’exercici del càrrec.

6. Dins del termini de deu dies hàbils després de prendre la possessió del seu càrrec, cada membre de la Comissió Gestora ha de presentar al Consell d’Administració del Fons una declaració en la qual ha de fer constar que no es troba en cap de les causes d’incompatibilitat assenyalades per aquesta Llei. Si en el decurs del seu mandat es troba en qualsevol d’aquestes causes, ho ha de comunicar immediatament al Consell d’Administració del Fons a fi que es procedeixi a substituir-lo.

Article 8. Cessament i separació

1. Els membres de la Comissió Gestora cessen en el càrrec per qualsevol de les causes següents:

a) Per finalització del període per al qual van ser nomenats.

b) Per renúncia, presentada per escrit davant de qui els va nomenar.

c) Per defunció.

d) Per incapacitat declarada per resolució judicial ferma.

e) Per condemna per la comissió d’un delicte dels que s'esmenten a l’apartat 2 de l’article 6.

f) Per arribar a l’edat de 72 anys.

g) Per incompliment greu o reiterat de les funcions pròpies del seu càrrec. En particular té aquesta consideració l’absència injustificada a més del 20% de les reunions de la Comissió Gestora en un any natural.

2. En el cas dels experts independents, el seu cessament forçós per les causes de la lletra g) anterior l'acorda el Consell d’Administració del Fons a proposta motivada i aprovada per unanimitat pels altres tres membres de la Comissió Gestora.

3. Els altres membres de la Comissió Gestora poden ser revocats i substituïts lliurement pels qui els correspon designar-los.

Article 9. Funcionament

1. La Comissió Gestora és convocada pel president, a iniciativa pròpia o d'almenys dos membres, amb un ordre del dia que ha d’incloure la documentació relativa a les qüestions objecte de deliberació i la data, l’hora i el lloc de la reunió.

2. La Comissió Gestora s’ha de reunir almenys un cop cada dos mesos i ha d’informar el Consell d’Administració del Fons almenys un cop cada tres mesos.

3. La Comissió Gestora queda vàlidament constituïda quan hi concorren almenys quatre dels seus membres.

Els acords s’adopten per majoria dels membres assistents i, en cas d’empat, el vot del president és diriment.

4. L’assistència a la Comissió Gestora pot ser presencial o utilitzant mitjans electrònics o telemàtics de comunicació a distància, una vegada verificada i garantida la identitat del membre.

5. Tret d'una causa degudament justificada, els membres de la Comissió Gestora tenen el deure de participar en totes les reunions regularment convocades i romanen obligats a respectar el secret de les deliberacions.

6. En cas que un membre tingui algun conflicte d’interès en la resolució de qualsevol dels assumptes tractats en el marc de les reunions, s’ha d’abstenir de veu i vot en relació amb dit assumpte.

7. Podran assistir a les reunions de la Comissió Gestora, amb veu però sense vot, altres persones expertes a la vista de la transcendència de les matèries tractades.

8. La Comissió Gestora pot contractar serveis d’assessorament extern especialitzat.

9. La Comissió Gestora s’ha de dotar d’un reglament intern.

10. El secretari, amb el vistiplau del president, aixecarà acta de totes les reunions, nomenaments i decisions de la Comissió Gestora, la qual han de signar el president i el secretari. Les certificacions dels acords de la Comissió Gestora són lliurades pel secretari amb el vistiplau del president.

Article 10. Competències de la Comissió Gestora

Són competències de la Comissió Gestora:

1. La definició, la implementació i el seguiment de la política d’inversió del Fons.

2. El seguiment dels eventuals mandats de gestió.

3. La formulació de la proposta d’estratègia d’inversió del Fons.

4. La supervisió i control de la gestió del patrimoni del Fons.

5. La selecció i contractació d’entitats gestores i dipositàries del Fons.

6. La supervisió i control de les entitats gestores i dipositàries respecte del Fons.

7. La formulació del reglament intern de la Comissió Gestora.

8. La supervisió, el control i la contractació dels comptes bancaris en què estiguin comptabilitzats els actius del Fons, d’acord amb el que estableix la Llei.

9. Representar el Fons de reserva de jubilació, judicialment i extrajudicialment, en les matèries que siguin de la seva competència.

10. Emetre informes al Consell d’Administració del Fons quan es proposi l’adopció de mesures que es considerin recomanables per la millora en la gestió del Fons.

11. Formular els comptes anuals i la liquidació pressupostària del Fons de reserva de jubilació i presentar-los al Consell d'Administració del Fons perquè els aprovi.

12. Formular el projecte de pressupost anual perquè l’aprovi el Consell d’Administració del Fons.

13. Aprovar anualment els objectius estratègics i les directrius generals de l’administració del Fons i supervisar-ne la consecució.

14. Proposar el director del Fons al Consell d’Administració del Fons.

15. Seleccionar els empleats i, en el cas escaient, dels professionals necessaris per a la correcta gestió, organització i control del Fons, sense perjudici de la facultat de delegació al Director del Fons.

Article 11. Dissolució i liquidació del Fons de Reserva

1. La dissolució del Fons haurà de ser acordada pel Consell General mitjançant l’aprovació d’una Llei.

2. Aquesta Llei preveurà el procediment de liquidació i traspàs dels recursos del fons, procurant sempre la protecció dels drets dels beneficiaris de la branca de jubilació de la Seguretat Social andorrana com a titulars dels recursos que componen el Fons.

Secció tercera. Director del Fons de reserva

Article 12. Nomenament i separació del càrrec

El càrrec de director del Fons recau en una persona nomenada i separada lliurement pel Consell d’Administració del Fons, a proposta de la Comissió Gestora.

Article 13. Competències

1. El director exerceix les funcions d’execució i seguiment ordinari de les decisions de la Comissió Gestora.

2. Les competències del director, a títol enunciatiu i no limitatiu, són:

a) Implementar i executar els acords de la Comissió Gestora referents a la política d’inversió del Fons.

b) Fer el seguiment i el control de la gestió del Fons en cas que s’atorguin mandats de gestió a gestores externes.

c) Fer el seguiment i el control de la qualitat, tenint en compte els paràmetres de selecció inicial i els d’avaluació continuada establerts per la Comissió Gestora en la política corresponent en relació amb les entitats gestores i dipositàries.

d) La proposta de selecció i contractació d’entitats gestores i dipositàries del Fons.

e) El seguiment operatiu dels comptes bancaris en què estiguin comptabilitzats els actius del Fons, d’acord amb el que estableix la Llei.

f) Representar legalment, per delegació, el Fons de reserva de jubilació, judicialment i extrajudicialment.

g) Gestionar i organitzar tècnicament el Fons.

h) Contractar i acomiadar el personal del Fons, per delegació del Consell d’Administració del Fons.

i) Emetre informes a la Comissió Gestora sobre totes aquelles mesures que es considerin necessàries i recomanables per la millora en la gestió del Fons.

Article 14. Requisits i incompatibilitats

1. El director del Fons de reserva ha de ser una persona d’honorabilitat empresarial i professional rellevants, amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.

2. Per a la consideració dels requisits d’honorabilitat empresarial i professional i coneixements idonis, s’apliquen les mateixes regles que per als membres de la Comissió Gestora i, en particular, per als seus experts independents.

3. Es considera que disposa d’experiència professional adequada per exercir el càrrec de director del Fons la persona que acredita una experiència professional superior a deu anys en auditoria i control vinculat al sector financer, o bé en entitats operatives del sector financer, asseguradores, gestores d’inversions o fons de pensions en les àrees de tresoreria, mercat de capitals o gestió d’inversions, i hagi exercit amb normalitat càrrecs o responsabilitats d’alta administració, de direcció o de control en organismes o entitats del sector financer, d’assegurances o en l’Administració pública. Ha de comptar amb experiència en productes, actius i serveis financers, renda fixa, renda variable, productes estructurats i coneixements dels mercats financers internacionals, així com dels seus riscos, tendències i indicadors.

4. El director ha de ser independent de les entitats amb les quals contracti el Fons i no participar en la presa de decisions d’aquestes entitats. En aquest sentit, el director no pot mantenir cap relació financera, comercial, laboral o d’un altre tipus, ja sigui directament o indirectament, amb les entitats amb les quals contracti el Fons, sobre la base de la qual la Comissió Gestora pugui arribar a la conclusió que la independència estigui compromesa. Si la independència del director es veiés compromesa per qualsevol factor, té l’obligació d’establir les salvaguardes necessàries per reduir aquests factors i evitar comprometre així la seva independència. En el supòsit que les salvaguardes no redueixin adequadament els factors que comprometen la seva independència, es sotmetrà a decisió de la Comissió Gestora la resolució d’aquesta situació.

5. El director ha d’exercir el càrrec amb dedicació exclusiva i, en conseqüència, és incompatible amb l’exercici de qualsevol altre càrrec, públic o privat, professió o activitat remunerada.

Secció quarta. Supervisió del Fons de reserva

Article 15. Ens supervisor

El Tribunal de Comptes és l’ens supervisor del Fons de reserva.

Secció cinquena. Codi de conducta i confidencialitat

Article 16. Codi de conducta

El Consell d’Administració del Fons es dota d’un codi de conducta d’obligat compliment pels seus membres, els membres de la Comissió Gestora, el director del Fons i els empleats del Fons. Aquest codi de conducta inclou, com a mínim, les normes de conducta vigents del sistema financer andorrà.

El referit codi de conducta s'aplica també a gestores, dipositàries i assessors del Fons.

Article 17. Confidencialitat

Els membres dels òrgans de govern del Fons, el seu personal, així com totes les persones que exerceixin o hagin exercit una funció al Fons, inclosos els experts que siguin contractats pel Fons, tenen el deure de confidencialitat respecte a tota la informació obtinguda en l’exercici de les seves funcions, fins i tot després del seu cessament o de la seva separació, així com qualsevol altre deure regulat a la Llei de protecció de dades personals.

Secció sisena. Convenis de col·laboració

Article 18. Convenis de col·laboració

Per tal d’optimitzar la gestió dels seus recursos, el Fons pot subscriure convenis de col·laboració amb altres entitats públiques per dur a terme aspectes relacionats amb la seva gestió administrativa, com ara funcions vinculades amb la comptabilitat, amb recursos humans, amb sistemes d’informació i/o altres que es determinin.

Capítol tercer. Fonts de finançament i gestió patrimonial

Article 19. Fons propis

1. En el moment de constituir el Fons de reserva de jubilació, els fons propis inicials estan formats per totes les partides de l’actiu del balanç de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social que corresponguin a la contrapartida de les reserves disponibles i immobilitzades del fons de reserva de la branca de jubilació i als resultats de l’exercici del Fons de reserva de la branca de jubilació del passiu del balanç de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social.

2. Els actius de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social descrits a l’apartat 1 canvien de titularitat i passen a formar part de l’actiu del Fons de reserva, i es constitueix una partida equivalent en el seu passiu anomenada "patrimoni del Fons de reserva de jubilació".

3. Els resultats que obtingui en cada exercici el Fons de reserva de jubilació en la gestió de les seves inversions s’integren en el balanç del Fons de reserva i juntament amb el patrimoni, conformen el patrimoni del Fons de reserva de jubilació.

4. El Fons té un patrimoni mínim a l’inici de cada exercici, tal com preveu la legislació vigent en matèria de seguretat social.

Article 20. Aportacions al Fons de reserva

1. La Caixa Andorrana de la Seguretat Social realitza aportacions ordinàries al Fons de reserva, fruit de l’abonament dels excessos per superàvits en la branca de jubilació, com a mínim cada tres mesos.

2. El pressupost del Fons de reserva inclou les previsions, tant d’aportacions com de reemborsaments, incloses en el pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, i se n'ha d’informar a la Comissió Gestora del Fons de reserva i al Govern.

3. En el cas que durant l’any la Caixa Andorrana de la Seguretat Social prevegi una desviació positiva o negativa superior al 10% respecte de la previsió anual de les aportacions ordinàries, el President del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social n'ha d'informar la Comissió Gestora del Fons de reserva i el Govern.

4. Poden existir aportacions extraordinàries al Fons de reserva fruit de transferències dels pressupostos de l’Estat, amb l’objectiu de mantenir el nivell de cobertura mínim establert a l’apartat 4 de l’article 19 o bé per decisió del Govern.

Article 21. Reemborsaments del Fons de reserva de jubilació

1. Els reemborsaments a càrrec del patrimoni del Fons només estan permesos per complir amb les obligacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el pagament de prestacions de la branca de jubilació, en el moment que ho requereixi.

2. El Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social planifica aquestes sortides de patrimoni en el pressupost anual i informa de la seva previsió al Consell General com també a la Comissió Gestora del Fons de reserva, a fi que gestioni les necessitats de tresoreria.

En cas que els reemborsaments realitzats durant l’any resultin superiors a les necessitats reals efectives de la Caixa Andorrana de Seguretat Social pel pagament de prestacions de la branca de jubilació, aquests reemborsaments reverteixen automàticament al Fons de reserva abans de presentar al Consell General la liquidació de comptes corresponent a l’exercici en què s’hagi produït l’excés.

Article 22. Pressupost

1. El Fons de reserva té el seu propi pressupost.

2. La Comissió Gestora presenta la proposta de pressupost del Fons de reserva al Consell d’Administració del Fons perquè l’aprovi.

3. El Consell d'Administració del Fons ha de trametre el pressupost al ministeri encarregat de les finances amb l’antelació suficient perquè pugui ser integrat en una secció específica del Projecte de llei del pressupost general per ser tramès al Consell General perquè l’aprovi.

4. El Govern no pot modificar la dita proposta de pressupost, i les observacions que pugui formular-hi han de ser considerades pel Consell d’Administració del Fons de reserva, el qual, si ho considera oportú, les tindrà en compte i formularà una nova proposta de pressupost.

5. El pressupost del Fons de reserva queda sotmès a la Llei general de les finances públiques i a les disposicions concordants i de desplegament.

Article 23. Gestió i administració

1. La Comissió Gestora administra el Fons de reserva de jubilació amb total independència de l’Administració general, respectant els principis de transparència, eficiència, eficàcia i prudència, i valorant en cada cas les circumstàncies dels mercats financers.

2. L’òrgan de contractació del Fons de reserva és la Comissió Gestora.

3. La selecció i contractació d’entitats gestores i dipositàries, així com els contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió del patrimoni del Fons, es pot realitzar mitjançant contractació directa. L’òrgan contractant convida, sempre que sigui possible i de manera justificada, un mínim de tres licitadors legitimats per contractar amb l’entitat i que compleixen els requisits del plec de clàusules administratives i de prescripcions tècniques.

4. La selecció i contractació d’entitats gestores i dipositàries, així com els contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió del patrimoni del Fons es pot realitzar també mitjançant un procediment negociat, sempre que la naturalesa d’aquest contracte faci que les característiques de la prestació siguin tals que no es pugui determinar les condicions del contracte amb la precisió necessària per a la seva adjudicació seleccionant la millor oferta d’acord amb les normes que regeixen el procediment obert o restringit.

4.1. El procediment de contractació negociat és el procediment en què el contracte és adjudicat al licitador que presenta l’oferta més avantatjosa d’acord amb els criteris d’adjudicació fixats al plec de clàusules administratives, després d’haver convidat els candidats que compleixin els requisits fixats al mateix plec, i haver negociat les condicions del contracte amb un o diversos candidats. Els terminis del procediment negociat amb edicte de licitació són els mateixos que els dels procediments obert i restringit que determina la Llei de contractació pública.

4.2. L’òrgan de contractació pot no publicar un edicte de licitació en els casos següents:

a) Licitacions tretes a concurs amb procediment obert o restringit i no adjudicades per manca de proponents, per la no-admissió de les proposicions presentades o perquè les ofertes presentades no eren adequades, sempre que les condicions inicials del contracte no es modifiquin substancialment.

b) En la mesura que sigui absolutament necessari, quan la urgència imperiosa, conseqüència de fets imprevisibles, no és compatible amb els terminis del procediment obert, restringit o negociat amb la publicació d’un edicte de licitació.

c) Quan per raons d’especificitat tècnica degudament justificades el contracte solament pugui encomanar-se a una o diverses persones determinades, sempre que aquestes estiguin legitimades per contractar amb l’Administració en qüestió.

4.3. Durant la negociació l’òrgan de contractació dóna un tracte igual a tots els licitadors. En particular, no facilita de forma discriminatòria informació que pugui donar avantatges a determinats licitadors respecte a la resta.

4.4. Durant la negociació, cal vetllar pel dret a la confidencialitat per tal de no transferir, ni tan sols respectant l’anonimat de la idea, qualsevol plantejament que pugui lesionar drets de propietat intel·lectual o patent o simplement formulacions empresarials originals.

4.5. El plec regulador del procediment negociat estableix quins aspectes econòmics i tècnics es poden negociar. En tot cas, l’objecte general de la negociació és sobre les condicions econòmiques i qualitatives de l’execució contractual. No pot ser objecte de negociació res que no tingui relació directa amb l’objecte contractual. El procediment negociat ha de tractar sempre sobre aspectes qualitatius de l’execució contractual, la negociació dels quals pugui comportar lògicament alternatives en la formulació del preu.

5. En els supòsits dels apartats 3 i 4 són preceptives l’aprovació d’un plec de clàusules administratives i de prescripcions tècniques, la constitució de la mesa de contractació i la publicació de l’edicte d’adjudicació.

6. Les operacions i serveis financers en el marc dels contractes d’entitats gestores i dipositàries del Fons i les actuacions que, en l'àmbit de la gestió del Fons, realitzi directament la Comissió Gestora, queden fora de l'àmbit d'aplicació de la Llei de contractació pública.

Article 24. Formulació i aprovació de comptes anuals i liquidació pressupostària

1. La Comissió Gestora del Fons formula els comptes anuals del Fons de reserva de jubilació en el termini màxim de tres mesos a comptar del tancament de l’exercici.

2. Els comptes anuals es formulen duent a terme les adaptacions que siguin necessàries d’acord amb les característiques i la naturalesa de les activitats del Fons de reserva de jubilació.

3. El Consell d'Administració del Fons aprova els comptes anuals un cop rebut l'informe anual de seguiment i control previst en l'article 37.

4. Un cop el Consell d’Administració hagi aprovat els comptes anuals del Fons de reserva, els tramet al ministeri encarregat de les finances perquè els sotmeti al Consell General.

Article 25. Inembargabilitat

Els béns i drets que componen el patrimoni del Fons de reserva són inembargables i no pignorables.

Capítol quart. Definició i implementació de l’estratègia d’inversió

Article 26. Principis de l’estratègia d’inversió

1. L’estratègia d’inversió del Fons es regeix pels principis de responsabilitat, transparència, liquiditat, seguretat, eficiència i diversificació, a la vegada que procura aconseguir a mig i llarg termini una rendibilitat real positiva, és a dir, superior a la inflació andorrana.

Així mateix, l’estratègia d’inversió del Fons de reserva ha d’incloure la política d’inversió i ha de tenir en compte almenys qüestions com els mètodes d’identificació, mesura i control dels riscos derivats de la inversió i gestió del Fons, així com la col·locació estratègica dels actius respecte a la naturalesa dels compromisos del Fons de reserva.

2. En la definició de l’estratègia d’inversió es tenen en compte les conclusions de l’estudi actuarial que la Caixa Andorrana de Seguretat Social realitza segons el que estableix la normativa vigent així com les conclusions derivades d’altres estudis realitzats pel Govern.

3. Els actius del Fons s’inverteixen d’acord amb la regla de persona prudent, i en particular, d’acord amb les següents normes:

a) els actius s’invertiran defensant al màxim els interessos dels beneficiaris. En cas de possible conflicte d’interès, la Comissió Gestora vetlla perquè la inversió es realitzi defensant únicament l’interès dels beneficiaris;

b) els actius s’invertiran majoritàriament en mercats reglamentats. Les inversions en actius que no puguin negociar-se en un mercat financer reglamentat hauran de mantenir-se sempre dins de nivells prudencials;

c) els actius s’invertiran prenent en consideració en tot moment els principis prudencials de diversificació de riscos, de forma que s’eviti una excessiva concentració de risc de crèdit, de risc de contrapart, de risc país, de risc divisa, de risc de mercat, de risc de tipus d’interès o de risc sectorial.

d) la inversió en instruments derivats serà possible en la mesura en què contribueixi a la reducció o a la cobertura del risc d’inversió o faciliti la gestió eficaç de la cartera sense incrementar-ne el seu perfil de risc. Aquests instruments derivats es valoraran d’acord amb les normes internacionals de comptabilitat i informació financera, i s’inclouran en la valoració dels actius del Fons de reserva.

4. El Fons de reserva no pot contraure préstecs ni fer de garant per compte de tercers. No obstant això, la Comissió Gestora podrà autoritzar al Fons de reserva a contraure cert nivell de palanquejament solament amb l’objectiu d’obtenir liquiditat, i amb caràcter temporal sempre a curt termini i respectant els principis establerts a l’apartat 1.

5. En la gestió del Fons de reserva es tenen en compte criteris d’inversió socialment responsable, tenint com a referència els Principis d’Inversió Responsable promoguts per Nacions Unides.

Article 27. Polítiques d’inversió

1. En aplicació dels principis descrits a l’article 26, s’estableixen els següents criteris generals de la política d’inversió del Fons:

a) El Fons de reserva inverteix com a mínim un 50% del seu patrimoni en instruments del mercat monetari i/o actius de renda fixa negociada o cotitzada en mercats reglamentats o equivalents i amb una qualitat creditícia adequada als principis que regeixen aquesta política d’inversió i en qualsevol cas classificada com a mínim amb un nivell de grau d’inversió (investment grade en nomenclatura internacionalment acceptada) per una o més agències de ràting de reconeguda solvència.

b) El Fons de reserva inverteix com a màxim un 35% del seu patrimoni en actius de renda variable cotitzats en mercats reglamentats.

c) El Fons de reserva inverteix com a màxim un 15% del patrimoni en actius diferents dels anteriors, fet que permet la inversió en altres tipologies d’actius.

d) En tot cas, a efectes de liquiditat del Fons de reserva, com a mínim el 80% del seu patrimoni haurà d’estar invertit en actius aptes, d’acord amb el que preveu l’apartat 1 de l’article 29, i líquids. S’entén per actius líquids:

- els instruments de mercat monetari;

- els dipòsits bancaris;

- els actius cotitzats o negociats diàriament en mercats reglamentats;

- organismes d’inversió col·lectiva sotmesos a una regulació assimilable a la normativa andorrana i amb liquiditat preferentment diària o, com a mínim, quinzenal.

A aquests efectes, es considera mercat regulat:

- tot el que figuri en un dels llistats relatius a aquests mercats dels estats membres de la Unió Europea així com de la resta de mercats de negociació de valors i instruments financers de països tercers autoritzats i/o supervisats per una autoritat que operi d’acord amb els estàndards internacionals en matèria de regulació i supervisió de mercats financers; o

- qualsevol mercat o sistema multilateral de negociació de valors o instruments financers que disposi de funcionament regular i que estigui sotmès a unes normes establertes per les autoritats competents relatives al funcionament del mercat i a les condicions d’accés , d’admissió a negociació, de transparència i d protecció similars a les dels mercats als quals es refereix l’apartat anterior, i que sigui considerat com a tal per l’INAF.

2. Reglamentàriament es podrà establir el percentatge màxim d’inversió en actius de renda fixa i els percentatges mínims d’inversió en renda variable i altres actius, per tal de delimitar amb més detall la política d’inversió descrita a l’apartat 1. No obstant això, és responsabilitat de la Comissió Gestora establir l’estratègia d’inversió a llarg termini del Fons de reserva. És també responsabilitat de la Comissió Gestora definir i redactar el mandat o mandats de gestió que regulin de forma detallada l’aplicació d’aquesta estratègia d’inversió, així com determinar els actius aptes per a la inversió i les limitacions en matèria de política de gestió de riscos, tot respectant els principis de gestió establerts en l’article 26.

3. La Caixa Andorrana de la Seguretat Social envia a la Comissió Gestora del Fons de reserva de jubilació l’estudi actuarial que es realitza segons el que estableix la legislació en vigor, tan bon punt disposi de l'estudi.

4. La Comissió Gestora del Fons de reserva es coordina amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social per valorar la necessitat d’elaborar un estudi actuarial extraordinari en un moment determinat.

5. Anualment la Comissió Gestora avalua i, si escau, modifica la política d’inversió, sempre i quan, sigui motivada en virtut del darrer estudi actuarial presentat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social i les circumstàncies dels mercats financers o les condicions de mercat. En el cas que es modifiqui la política d’inversió s’informarà a la ciutadania a través dels canals telemàtics establerts en aplicació de l’article 40.

Article 28. Inversió socialment responsable

En la gestió del Fons de reserva es tenen en compte criteris d’Inversió socialment responsable, tenint com a referència els Principis d’Inversió Responsable promoguts per Nacions Unides, i qui s’encarrega d’aquesta tasca és la Comissió Gestora del Fons, desenvolupant les eines i les polítiques necessàries del Fons.

Article 29. Actius aptes per la inversió i diversificació de riscos

1. Es consideren actius aptes per a la inversió, als quals es refereix la lletra d) de l’apartat 1 de l'article 27:

a) Valors negociables i instruments del mercat monetari admesos o negociats en mercats reglamentats.

b) Valors negociables i instruments del mercat monetari negociats en altres mercats reglamentats, en funcionament regular, reconeguts i oberts al públic.

c) Valors negociables i instruments del mercat monetari emesos recentment i que estan pendents de ser negociats en mercats reglamentats, en funcionament regular, reconeguts i oberts al públic, i sempre que les seves condicions d’emissió prevegin que siguin admesos a cotització en el termini màxim d’un any.

d) Accions i participacions d’organismes d’inversió col·lectiva autoritzats conforme a la legislació andorrana o que estiguin sotmesos a una regulació assimilable, sempre que:

- disposin d’un nivell de protecció dels inversors assimilable al que s'atorga a Andorra;

-facilitin informació periòdica (com a mínim semestral) que permeti l’avaluació de l’actiu i del passiu, dels beneficis i de les operacions del període considerat.

e) Dipòsits bancaris a entitats bancàries amb domicili social en un estat membre de la Unió Europea, de l’OCDE o a Andorra. En cas que no disposin de domicili social en un estat membre de la Unió Europea, de l’OCDE o a Andorra, els dipòsits poden ser constituïts en altres entitats sempre que aquestes estiguin subjectes a unes normes cautelars que l’INAF consideri equivalents a les vigents a Andorra.

f) Derivats, inclosos els instruments equivalents que requereixin un pagament en efectiu, negociats en un mercat reglamentat, i/o derivats OTC (over-the-counter), a condició que:

- l’actiu subjacent sigui un instrument financer, índex financer, tipus d’interès, tipus de canvi o divises en què el Fons de reserva pugui invertir segons la seva política d’inversió;

- les contraparts de les transaccions amb derivats OTC siguin entitats subjectes a supervisió cautelar, i pertanyin a categories autoritzades per la política d'inversió del Fons de reserva;

- els derivats OTC que estiguin subjectes a una avaluació diària fiable i verificable diàriament i puguin vendre’s, liquidar-se o saldar-se en qualsevol moment al seu valor just mitjançant una operació compensatòria per iniciativa del Fons de reserva o de qui estigui autoritzat per gestionar en el seu nom.

g) Instruments del mercat monetari a excepció dels negociats en un mercat reglamentat, l’emissor dels quals estigui regulat per tal de donar cobertura als inversors i a l’estalvi, i sempre que:

- siguin emesos o estiguin garantits per una administració central, regional o local, el banc central d’un estat membre de la Unió Europea, d’Andorra o d’algun país de l’OCDE o per algun organisme públic internacional al qual pertanyin alguns d’aquests països (BCE, BEI, etc.);

- siguin emesos per una empresa, els títols de la qual es negocien en un mercat reglamentat;

- siguin emesos o estiguin garantits per una entitat subjecta a supervisió cautelar conforme als criteris definits en la legislació europea o que actuï d’acord amb unes normes cautelars que, a judici de l’INAF, siguin, com a mínim, tan rigoroses com les que estan establertes a Andorra;

- siguin emesos per altres entitats que ofereixin les proteccions per als inversors similars als mencionats en els tres supòsits  anteriors, i sempre que disposin de l’autorització de l’INAF.

2. Es podran establir limitacions addicionals reglamentàriament per part del Govern o bé en les estratègies que pugui  establir la Comissió Gestora del Fons de reserva de jubilació.

Article 30. Valoració dels actius

El criteri general de valoració dels actius del Fons de reserva és el valor de mercat. 

Els valors cotitzats en mercats reglamentats es valoren d'acord amb la cotització oficial coneguda del mercat en què cotitzen.

Els actius immobiliaris s’han de valorar prenent en consideració els estàndards internacionals de valoració.

Els valors que no cotitzen en mercats reglamentats són valorats pel seu valor estimat de realització o valor probable de negociació, fent servir procediments comptables de valoració admesos internacionalment. Els criteris emprats han de perseguir en tot moment la recerca de la valoració més encertada, tenint en compte tots els factors que entren en joc a l’hora de valorar actius no cotitzats. En aquest sentit, cal tenir en compte els criteris acceptats a escala internacional com a bones pràctiques de valoració.

Article 31. Estratègia d’inversió i mandats de gestió

1. La Comissió Gestora del Fons defineix una estratègia d’inversió que inclou la política d’inversió i la política de gestió de riscos, que ha de ser aprovada pel Consell d’Administració del Fons.

Aquesta estratègia d’inversió també ha d’incloure l’estratègia de designació de gestors, si s’escau, de repartiment de dipositaris i finalment també ha de contenir l’establiment i definició detallada del  mandat o mandats de gestió que es vulguin designar segons dita estratègia d’inversió.

2. El mandat de gestió podrà incloure diferents annexes en els que s’estableixin mandats de gestió específics, per tal de poder encarregar a les entitats gestores del Fons de reserva la gestió de parts de la cartera d’inversió que, per la seva especificitat, sigui recomanable encarregar a entitats gestores especialistes. En un dels possibles annexes s’establirà, si així es decidís per part de la Comissió Gestora, quina part de la cartera d’inversió executa la Comissió Gestora directament, sense la delegació en cap entitat gestora.

3. El document que conformi el mandat de gestió haurà d’incloure els següents aspectes referents a la inversió en renda variable:

a) Els percentatges d’inversió objectiu en els diferents mercats de renda variable, els quals han de tenir en consideració la possible inversió tant en països considerats desenvolupats com emergents segons algun dels principals proveïdors d’índexs de referència.

b) Els percentatges d’inversió en renda variable que es gestionaran amb un criteri de gestió passiva i amb un criteri de gestió activa.

c) Els percentatges d’inversió que la Comissió Gestora decideixi invertir en actius de renda variable que segueixin un criteri sectorial o temàtic i que, per tant, no corresponguin exactament amb països o zones geogràfiques.

4. El document que conformi el mandat de gestió ha d’incloure els següents aspectes referents a la inversió en renda fixa i instruments del mercat monetari:

a) Els percentatges d’inversió  objectiu en els diferents mercats de renda fixa, els quals s’han de centrar en actius de governs i d’empreses privades, de països considerats desenvolupats segons algun dels principals proveïdors d’índexs de referència.

b) Si es considerés necessari, en funció de l’anàlisi dels fluxos futurs, el mandat podria recollir un percentatge d’inversió destinat a cobrir part dels compromisos futurs (cash flow matching).

c) Els percentatges d’inversió en renda fixa que es gestionaran amb un criteri de gestió passiva i amb un criteri de gestió activa.

d) Els percentatges d’inversió en actius de renda fixa des del punt de vista del tipus de cupó que pagui (fix, flotant, lligat a inflació o altres que es puguin considerar).

e)  El percentatge d’inversió en actius de renda fixa a curt termini.

5. El document que conformi el mandat de gestió haurà d’incloure els aspectes referents a la inversió en altres tipus d’actius següents:

a) Els percentatges d’inversió en actius de renda variable o renda fixa no cotitzada.

b) Els percentatges d’inversió en actius de renda fixa d’alt rendiment, és a dir, classificats per sota del grau d’inversió per una o més agències de ràting.

c) Els percentatges d’inversió en actius de renda fixa de governs i d’empreses privades, de països considerats emergents segons algun dels principals proveïdors d’índexs de referència.

d) Els percentatges d’inversió en altres tipologies d’actius.

6. El document que conformi el mandat de gestió ha d’incloure també índexs de referència per cadascun dels tipus d'actius que siguin objecte d’inversió.

Aquests índexs de referència han de complir amb uns criteris de representativitat, invertibilitat, transparència, exactitud, acceptació generalitzada i disponibilitat de productes d’inversió o derivats que els repliquin.

L’índex de referència ha de ser calculat a partir de les ponderacions establertes per cada tipus d'actiu que sigui objecte d’inversió.

7. El document que conformi el mandat de gestió ha d’incloure també els criteris de reequilibri dels actius en el cas d’excedir els màxims establerts en el mandat per revalorització dels actius.

8. El risc de crèdit de la inversió en actius de renda fixa ve determinat pel marc de crèdit dels índexs de referència que es fixin per a la inversió en els diferents actius de renda fixa, tant els actius de renda fixa classificats en aquesta tipologia, com els actius de renda fixa que per les seves característiques són classificats dins de la tipologia d’altres tipus d’actiu.

Es poden establir limitacions addicionals al risc de crèdit, bé reglamentàriament per part del Govern, o bé en les polítiques que pugui establir la Comissió Gestora del Fons de reserva.

9. El document que conformi el mandat de gestió ha d’incloure també els aspectes següents:

a) Condicions i límits per la inversió a través de productes derivats.

b) Condicions i límits al préstec de valors.

c) Criteris d’inversió en divises diferents de l’euro i criteris de cobertura. La inversió en divises diferents de l’euro està permesa per tal de diversificar les inversions del Fons de reserva, en compliment dels criteris generals d‘inversió, si bé la Comissió Gestora ha d'establir els criteris de cobertura del risc de divisa.

d) Criteris de supervisió del risc operacional de les entitats gestores de fons d’inversió en què pugui estar invertit el Fons de reserva. En el mandat de gestió s’establiran aquests criteris, els quals han de ser coherents amb els criteris de selecció de gestors que s’estableixin en l’article 33.

e) Informació que han de facilitar les entitats gestores i dipositàries a la Comissió Gestora del Fons de reserva pel desenvolupament de les seves tasques de seguiment i control. La Comissió Gestora ha de definir en el mandat de gestió les necessitats d’informació i les possibles necessitats de subministrament d’informació a tercers per part de les entitats gestores i dipositàries del Fons de reserva. La presentació de resultats s’ha de fer seguint els estàndards internacionals de presentació de resultats, estàndards GIPS (Global Investment Performance Standards).

f) Els costos màxims que poden aplicar tant gestors com dipositaris.

10. La Comissió Gestora del Fons de reserva podrà establir restriccions addicionals a les que recull aquesta Llei en funció de les seves expectatives, de la situació dels mercats financers o de la pròpia gestió del Fons de reserva.

Capítol cinquè. Entitats gestores i dipositàries

Article 32. Entitats gestores dels actius

1. La Comissió Gestora del Fons podrà acordar que la inversió del patrimoni es porti a terme a través d’entitats gestores andorranes o estrangeres, regulades d'acord amb la legislació OCDE, andorrana o assimilable. En aquest cas, la gestió es duria a terme en base a un mandat de gestió únic o específic per cadascuna d’elles i la Comissió Gestora hauria d'establir els percentatges de patrimoni a invertir a través d’una mateixa entitat gestora amb l’objecte de garantir una diversificació correcta.

2. El número d’entitats gestores vindrà determinat pel volum de patrimoni del Fons de reserva en cada moment i els criteris o principis de gestió del Fons. S’estableix un màxim de patrimoni gestionat per una mateixa entitat d’un 25% del total del patrimoni del Fons de reserva.

3. La Comissió Gestora revisa anualment el compliment d’aquests criteris.

4. Es considerarà com a una única entitat gestora i per tant subjecta a aquests límits, les entitats gestores que formin part del mateix grup o que tinguin una participació superior al 25% en el seu accionariat, tant en el moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei com si es donés aquesta circumstància en el futur fruit d’operacions societàries.

Article 33. Selecció d’entitats gestores i criteris de repartiment

1. Atesa la seva especificitat, els processos de selecció i contractació d’entitats gestores o dipositàries es regiran segons el que s’estableix en aquesta Llei.

2. Els criteris generals per seleccionar les entitats gestores són els de diversificació, experiència, especialització, capacitat, seguretat, rendibilitat, risc, tenint en compte tant les capacitats de les entitats en la gestió d’actius com els aspectes operatius i d’organització i control de la mateixa entitat.

3. L’òrgan de contractació del Fons de reserva estableix els plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques.

4. En el plec de prescripcions tècniques s’estableixen els criteris específics que s’utilitzen per valorar tant les capacitats de les entitats en la gestió d’actius, com els aspectes operatius i d’organització i control de l’entitat. Aquests criteris específics han de permetre valorar  les entitats en el compliment dels aspectes següents:

a) Disposar d’un procés d’inversió clarament articulat del qual es pugui esperar que generi valor afegit consistentment dins dels paràmetres definits pels objectius i per la política d’inversió del Fons de reserva.

b) Demostrar experiència i especialització suficients, així com disposar d’equips de gestió estables, especialitzats i adequadament incentivats.

c) Valorar la qualitat de la gestió mitjançant els indicadors més adequats en cada cas. Oferir una proposta de comissions de gestió competitiva, tenint en compte comissions fixes i variables en funció de resultats.

d) Disposar d’estructures d’organització de l’entitat que demostrin un compromís amb l’activitat de gestió d’actius i que assegurin el bon govern de l’entitat, tenint en compte la importància d’un departament o funció de compliment i de control intern independent, que asseguri el compliment dels requisits legals i reglamentaris que afectin a les activitats de l’entitat  així com les normes internes.

e) Disposar de tecnologia i recursos suficients per recolzar les seves estratègies d’inversió, per assegurar la màxima eficiència, per assegurar la integritat de les dades i per minimitzar els errors humans.

f) Disposar de processos i mecanismes per identificar i gestionar el risc de contrapart, per assegurar el compliment de les directius d’inversió i per controlar el nivell de ràting de les entitats dipositàries amb què treballa. També ha de disposar de controls adequats per liquidar i conciliar operacions amb les entitats dipositàries.

5. La relació contractual entre el Fons i les entitats es regeix pel dret privat. Els contractes amb les entitats estableixen el període de validesa, el qual pot ser prorrogable.

6. Els criteris de repartiment entre les diferents entitats gestores de les aportacions, dels reemborsaments o de les reponderacions  del Patrimoni del Fons de reserva els determina la Comissió Gestora segons criteris estrictament tècnics que permetin objectivar en mètriques concretes els principis de: diversificació, experiència, especialització, capacitat, seguretat, eficiència, rendibilitat i risc.

Article 34. Entitats dipositàries dels actius

1. És responsabilitat de la Comissió Gestora la selecció de les entitats dipositàries del patrimoni del Fons i establir els percentatges de patrimoni a dipositar en una mateixa entitat.

2. La Comissió Gestora del Fons pot acordar que el dipòsit i custòdia del patrimoni es porti a terme a través d’entitats dipositàries andorranes o estrangeres regulades d'acord amb la legislació OCDE, andorrana o assimilable i establir els percentatges de patrimoni a dipositar en una mateixa entitat amb l’objecte de garantir una diversificació correcta.

3. El número d’entitats dipositàries ve determinat pel volum de patrimoni del Fons de reserva en cada moment, per les necessitats d’informació i control que pugui tenir la Comissió Gestora i per la maximització de l’eficiència en la prestació d’aquest servei.

En compliment de l’anterior, es permet contractar entitats dipositàries andorranes que formin part del mateix grup financer que les entitats gestores andorranes, i a la vegada la contractació d’una entitat dipositària global, que dugui a terme les funcions de dipòsit i custòdia d’ actius dipositats fora d’Andorra.

Article 35. Selecció d’entitats dipositàries

1. Atesa la seva especificitat, els processos de selecció i contractació d’entitats dipositàries es regeixen segons el que estableix l'article 23.

2. Els criteris generals per seleccionar les entitats dipositàries són els de diversificació, solvència, experiència, especialització, capacitat, seguretat i cost, tenint en compte tant que el servei prestat per l’entitat doni resposta a les necessitats específiques del Fons de reserva, com els aspectes de control intern dels dipositaris i l'avaluació dels costos transaccionals, directes i indirectes, que puguin generar-se per l'activitat del dipositari.

3. L’òrgan de contractació Fons de reserva estableix els plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques.

4. En el plec de prescripcions tècniques s’estableixen els criteris específics que s’utilitzen per valorar tant les capacitats de les entitats per donar resposta a les necessitats de servei específiques del Fons de reserva, com els aspectes de control intern i l'avaluació dels costos transaccionals, directes i indirectes que puguin generar-se per l'activitat del dipositari. Aquests criteris específics han de permetre valorar que les entitats compleixin els aspectes següents:

a) Demostrar una fortalesa financera, una experiència i una especialització en el sector de la dipositaria destacables.

b) Disposar d’una capacitat d’administració d’actius, tant tradicionals com alternatius, demostrable.

c) Disposar d’unes capacitats tecnològiques i de processos suficients i eficients per dur a terme la comptabilitat, la valoració i la verificació del compliment de les directrius d’inversions del Fons de reserva i la presentació de resultats.

d) Disposar d’uns processos eficients per dur a terme la gestió de la tresoreria del Fons de reserva.

e) Oferir unes condicions de despeses competitives, tant de comissions fixes sobre patrimoni, com per transaccions i operativa o comissions per administració i informació.

5. La relació contractual entre el Fons i les entitats dipositàries es regeix pel dret privat. Els contractes amb les entitats estableixen el període de validesa, el qual pot ser prorrogable.

Capítol sisè. Deure d’informació

Article 36. Informe trimestral de supervisió

1. La Comissió Gestora del Fons es dota d’un informe trimestral de supervisió de la gestió del Fons.

2. Aquest informe trimestral conté com a mínim la informació següent:

a) Detall del patrimoni que desglossi els diferents tipus d’actius en els quals inverteix.

b) Rendibilitats i volatilitats obtingudes pel Fons.

c) Control del compliment dels criteris generals d’inversió i gestió dels riscos.

3. Als informes corresponents al segon i quart trimestre de cada any, la Comissió Gestora inclou  l’avaluació del compliment dels criteris de selecció de les entitats gestores i dipositàries, així com una descripció dels criteris de repartiment entre les diferents entitats gestores i dipositàries de les aportacions, dels reemborsaments o de les reponderacions del patrimoni que hagi determinat en virtut del capítol cinquè.

4. Aquests informes trimestrals es fan arribar al Consell d’Administració del Fons de reserva dins dels tres mesos següents al tancament de cada trimestre natural.

Article 37. Informe anual de seguiment i control

1. La Comissió Gestora del Fons de Reserva elabora un informe anual de seguiment i control  de l’evolució del Fons.

2. L’informe anual de seguiment i control conté com a mínim la informació següent:

a) Canvis en la política d’inversió.

b) Canvis significatius en el mandat de gestió.

c) Incompliments del mandat de gestió que s’hagin produït.

d) Canvis en les entitats gestores o dipositàries.

e) Evolució de les polítiques, els criteris i les iniciatives d’inversió socialment responsable.

f) L'informe anual d'auditoria previst en l'article 38.

g) L'informe anual especial de revisió de procediments acordats previst en l'article 39.

3. Aquest informe es tramet al Consell d'Administració del Fons perquè l'aprovi.

4. Un cop aprovat i dins el primer trimestre de l'any següent, l'informe es fa arribar al Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, al Govern i al Tribunal de Comptes. El President del Consell d’Administració de la Seguretat Social ha de presentar l’informe a la Comissió Legislativa del Consell General encarregada de la gestió de la Seguretat Social.

5. En el supòsit que el Consell d'Administració del Fons no aprovi l'informe anual, n'informa a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i al Govern, que al seu torn ho posa en coneixement del Consell General i del Tribunal de Comptes.

Article 38. Auditoria anual

El Fons de reserva està sotmès a una auditoria de comptes anual per part d’una entitat auditora independent i de prestigi.

Els auditors externs i les entitats auditores han de respectar les normes ètiques professionals més exigents. En aquest sentit, els auditors externs i les entitats auditores han de tenir en consideració els principis reflectits en el Codi ètic de la Federació Internacional de Comptables (IFAC) i realitzar els treballs d’auditoria d'acord amb l'establert a les Normes internacionals d'auditoria emeses per l'Internacional Auditing and Assurance Standards Board.

L'entitat auditora és nomenada per un període màxim de 4 anys.

La direcció i la signatura dels treballs d'auditoria poden correspondre a un o diversos socis d'una mateixa entitat auditora. Els informes d'auditoria han d’anar signats amb l'anagrama de l'entitat esmentada i és necessària la signatura dels socis responsables que han estat al càrrec del treball de camp dut a terme en l'entitat auditada. Els informes no poden ser signats per altres socis de la mateixa entitat que no hagin participat en el treball.

En cas que els auditors externs tinguin coneixement de l'existència d'elements susceptibles d'afectar significativament l'estabilitat del Fons de reserva, n'han d'emetre un informe al Consell d'Administració del Fons de reserva, que l’haurà de trametre al Govern.

Article 39. Informe anual especial de revisió de procediments acordats

1. Anualment s’elabora un informe que verifiqui que la gestió del Fons compleix amb els requeriments establerts en els capítols quart i cinquè.

2. L’informe l’elabora una persona o entitat experta i independent dels òrgans de govern del Fons de reserva i de les entitats gestores i dipositàries.

3. La Comissió Gestora del Fons de reserva desenvolupa el contingut necessari d’aquest informe.

Article 40. Informació als ciutadans

El Consell d'Administració del Fons de Reserva vetlla perquè s'estableixin els canals telemàtics necessaris per tal de facilitar informació a la ciutadania sobre l’estructura organitzativa del Fons de reserva, sobre els principis de la seva estratègia d’inversió, que inclou la política d’inversió i la gestió dels riscos, sobre els resultats obtinguts anualment i sobre altres temes d’interès que consideri oportuns.

Disposició transitòria primera

En un període màxim de noranta dies des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’ha de constituir la Comissió Gestora descrita al capítol segon.

Excepcionalment, la durada del càrrec dels membres de la Comissió Gestora que siguin membres del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social finirà no més tard de cessar la seva condició de membre del Consell d’Administració.

Disposició transitòria segona

1. En un període màxim de noranta dies des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i coincidint amb el primer de mes s’hauran de canviar de titularitat els actius de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social descrits a l’apartat 1 de l’article 19 que conformaran el patrimoni del Fons de reserva en el moment inicial.

2. El traspàs d’actius es farà valorant a preu de mercat i a la data de constitució del Fons de reserva tots els actius objecte de traspàs. En el cas de valors que no cotitzen en mercats reglamentats, es valoren pel seu valor estimat de realització o valor probable de negociació, fent servir procediments comptables de valoració admesos internacionalment. La valoració dels actius financers es realitzarà per part de les entitats dipositàries dels mateixos. La Intervenció General de l’Estat supervisarà el resultat de les valoracions i donarà el vistiplau a l’import global del traspàs.

Disposició transitòria tercera

1. La Comissió Gestora del Fons de reserva de jubilació disposa de sis mesos des de la seva constitució per adaptar els contractes de gestió i dipòsit amb les entitats corresponents.

2. Els criteris de valoració per a la selecció de noves entitats gestores del Fons de reserva descrits a l’apartat 4 de l’article 33, també els hauran de complir les entitats gestores existents en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. Les entitats disposaran de sis mesos per donar resposta a la petició d’informació que li haurà de fer la Comissió Gestora del Fons de Reserva. La Comissió Gestora disposarà d’un termini de sis mesos des de la seva constitució per fer la petició d’informació a les entitats.

3. De la mateixa manera, els criteris de valoració per a la selecció de noves entitats dipositàries del Fons de reserva descrits a l’apartat 4 de l’article 35, també els han de complir les entitats dipositàries existents en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. Les entitats disposaran de sis mesos per donar resposta a la petició d’informació que li haurà de fer la Comissió Gestora del Fons de Reserva. La Comissió Gestora disposarà d’un termini de sis mesos des de la seva constitució per fer la petició d’informació a les entitats.

Disposició derogatòria primera

Aquesta Llei deroga els apartats  5 i 6 de l’article 84 i l’article 85 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social.

Disposició derogatòria segona

Aquesta Llei deroga el Reglament d'aplicació núm. 21 de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, de 12 d'octubre de 1989 i altres disposicions legals o reglamentàries s’oposin a la present Llei.

Disposició final primera

Es modifica la lletra n) de l’article 47 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, que queda redactada com segueix:

“n) Fer el seguiment i la supervisió de la gestió financera de les branques general i de jubilació, i encarregar els estudis actuarials que analitzin la viabilitat financera de la branca de jubilació.”

Disposició final segona

S’afegeix un apartat 15 a l’article 6 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, modificada per la Llei 29/2012, del 18 d’octubre, per la Llei 11/2003, del 23 de maig i per la Llei 10/2014, del 3 de juny, amb el redactat següent:

“15. Les prestacions de serveis bancaris i financers que tinguin per destinatari el Fons de reserva de jubilació que té per objecte la gestió del patrimoni de la branca jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.”

Disposició final tercera

S’afegeix una lletra e) a l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, modificada per la Llei 17/2011, de l’1 de desembre, amb el redactat següent:

“e) El Fons de reserva de jubilació que té per objecte la gestió del patrimoni de la branca jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social”.

Disposició final quarta

Es faculta al Govern perquè aprovi els reglaments que siguin necessaris per desenvolupar aquesta Llei.

Disposició final cinquena

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

 

En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M.I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.

Sílvia Calvó Armengol                                                        
Vicepresidenta de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient

Xavier Montané Atero                                                        
President de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient