BCG 28/2018, 18 abril 2018

 

Núm. 28/2018

 

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.2 Respostes escrites

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la situació d’urgències de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la situació del Centre d’Acolliment d’Infants i Joves de la Gavernera. 

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la notícia titulada “El grau de satisfacció dels visitants als museus i monuments gestionats pel Govern se situa en 8.82 sobre 10” apareguda al portal web del Govern d’Andorra el proppassat 18 de gener del 2018.

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives al funcionament del projecte Actua.
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a l’organització i estructuració del Servei d’Atenció Domiciliària.

5- ALTRA INFORMACIÓ

5.2 Convocatòries

Convocatòria d’una sessió informativa pública del M. I. Sr. Xavier Espot Zamora, ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, davant de la Comissió Legislativa d’Afers Socials, pel dia 2 de maig del 2018.   

 

 

 

El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la situació d’urgències de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, publicades en el Butlletí del Consell General número 4/2018, de data 22 de gener.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 17 d’abril del 2018

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri de Salut                                      
Tramesa de documentació (Reg. Núm. 0070)

Demanda d’informació en relació a lla situació del servei d’urgències de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Registre d’entrada número 0070, formulada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt.

Motivació

Els mitjans de c comunicació del país s’han fet ressò aquest dimecres de la carta signada per metges i professionals del servei d’urgències de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, en la qual exposen la seva preocupació per les condicions en què treballen.

En concret, denuncien una important manca de personal, que fa que la plantilla real estigui molt per sota de la que seria necessària per afrontar les necessitats reals del servei. També alerten que això provoca que els metges hagin de cobrir aquesta mancança realitzant jornades laborals molt per sobre de les habituals. Deixen clar que aquesta situació pot afectar de forma important la qualitat d’un servei tan essencial com són les urgències de l’únic centre Hospitalari del país.

Es demana:

1. Quin és el nombre actual de treballadors del servei d’urgències de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell? Quants efectius serien necessaris per cobrir amb plenes garanties el servei?

En relació als efectius que treballen sempre fem referència als FTE, és l'equivalent a temps complert, és a dir una persona que fa 40 hores el FTE equival 1 persona, una persona que fa 20 hores, el FTE equival a 0,5.

A. Metges

Els efectius que treballen actualment en les diferents disciplines professionals són (a data 27/02/18):

- Metges: 25’16 professionals (1 Cap de Servei, 2 Coordinadors Clínics i 22’16 metges d’urgències, dels quals 3 estan de baixa maternal).

B. Infermers i auxiliars d’infermeria

Els efectius que treballen actualment com Infermers/es i auxiliars d'infermeria són (a data 27/02/18):

- Infermeria: 40 professionals (1 Coordinador i 39 professionals entre infermeres i auxiliars).

C. Tècnics en transport sanitari (TTS)

Els efectius que treballen actualment com a TTS són (a data 27/02/18):

- Tècnics en Transport Sanitari: 17’35 places (1 Coordinador i 16’35 tècnics).

D. Secretàries de Serveis Assistencials

Els efectius que treballen actualment com Secretàries de Serveis Assistencials són (a data 27/02/18):

- Secretàries de Serveis assistencials: 4 places.

Els efectius de les diferents disciplines professionals que hi hauria d’haver per cobrir el Servei d’Urgències, SUM, transport terrestre i helicòpter són els següents:

- Metges:

31 professionals (1 Cap de servei, 2 Coordinadors clínics i 28 Facultatius).

- Infermeria:

40 professionals (1 Coordinador i 39 professionals (infermeres i auxiliars)

- Tècnics en transport sanitari:

18 professionals (1 Coordinador i 17 tècnics).

- Secretàries serveis assistencials:

4 professionals.

Per cobrir el servei amb plenes garanties necessitaríem la incorporació de 5’84 facultatius efectius dins de la plantilla d'urgències.

Tenim previst incorporar les següents places efectives d’urgències:

* 2 places efectives al mes de març

* 1,5 places efectives al mes d’abril

* 1 places efectives al mes de maig

* 1 places efectives al mes de juny

Per tal de completar la plantilla de 28 de facultatius, ens mancaria una plaça de 0,34.

La plantilla  d’infermeria, així com la de tècnics de transport sanitaris està ajustada a les necessitats del Servei.

2. Quina ha estat en els darrers cinc anys l’evolució tant del nombre de treballadors del serveis d’urgències com dels efectius que serien necessaris?

 

	CATEGORIA	Actual 27/02/ 2018	FTE 2017	FTE 2016	FTE 2015	FTE 2014	FTE 2013
Mèdica	CAP DE SERVEI	1	1	1	1	1	1
	COORDINADOR CLINIC URGENCIES	2	2	2	2	2	2
	FACULTATIU	22,16	24,38	26,5	24,5	24	23,95
Infermeria	COORD INFERMERIA	1	1	1	1	1	1
	INFERMER/ERA	34	34	33	34	29	35
	AUXILIAR INFERMERIA	5	5	4	4	4	4
Tècnics de transport sanitàri	COORDINADOR TTS	1	1	1	1	1	1
	TTS	16,35	18,99	18	17	17	16
Secretàries assistencials	Secretàries serveis assistencials	4	4	4	4	4	4

 

Pel que fa a la informació dels efectius que haguessin estat necessaris per a cadascun dels darrers cinc anys, informar que no disposem d’aquesta informació.

3. Quins són els motius que expliquen el dèficit de metges del servei?

Hi ha hagut varis factors:

- Dificultats per trobar professionals que es vulguin desplaçar a Andorra i treballar a   la nostra Institució.

- Els torns de 12 hores han estat un inconvenient per a la contractació de professionals a temps parcial que tenen altres activitats laborals o bé també ha afectat a la conciliació familiar dels metges en staff.

- La cerca dels documents per part dels candidats i la tramitació de la documentació des del procés de selecció a la incorporació del nostre Servei ha sigut molt lenta amb la conseqüent pèrdua d’alguns dels professionals durant els tràmits.

- El fet que la plantilla arrossegui de forma crònica un dèficit de professionals dificulta una planificació estable i a llarg termini que també insereix en la incorporació dels nous professional i l’estabilitat dels mateixos en la nostra Institució.

- Les baixes de malaltia o maternitat són difícils de cobrir per la seva temporalitat i imprevisió.

Cal dir que amb les mesures preses des del passat mes de novembre quatre professionals que havien sigut baixa d’empresa estan en tràmits de reincorporar-se, un d’ells ja ho ha fet el passat mes de gener.

4. Quines mesures s’han pres per mirar de solucionar el dèficit de metges del  servei?

A. Ampliar les fonts de captació de professionals en l'àrea assistencial, concretament en Metges.

Fins ara, s’informava als col·legis i a les associacions professionals de les places vacants i a través de la web del SAA, des d’ara s’ha afegit la publicació de les vacants a l’Infojobs.

B. Modificació del Decret d'acreditació, els metges d' urgències no han de ser especialistes, poden tenir la Titulació de medicina i acreditar 5 anys mínim d'experiència en el servei d'urgències.

C. A nivell pressupost capítol 1 esta contemplat el canvi de categoria professional dels metges d'urgències al mateix nivell que altres especialistes.

D. Modificació del torn de treball, oferint la possibilitat de fer 24 hores enlloc de 12 hores.

5. Quines mesures es prenen per mirar de garantir la cobertura del servei malgrat el dèficit de metges?

Més enllà d’intentar normalitzar la plantilla amb la màxima celeritat, es manté el nombre de facultatius diaris que hi ha durant tot l’any.

Aquest any, per tal d’evitar una sobrecàrrega de jornades laborals, s’ha procurat optimitzar la presència del reforç d’hivern d’un metge, que els últims anys estava de presència de divendres a dilluns i en època de màxima activitat, tota la setmana. El seu horari s’ajustava a les hores de màxima freqüentació del Servei.

Aquest any, afortunadament la incidència de grip ha estat molt inferior a la d’altres anys i això ha permès garantir la cobertura del servei sense necessitat de reforç, o amb reforç puntual per part d’un metge localitzable de que disposa el Servei les 24 hores del dia.

6. Quina és la mitjana d’hores de treball mensuals dels metges d’urgències?

Quina hauria de ser en cas de tenir coberts tots els facultatius necessaris?

La mitjana d'hores dels metges d'urgències de l'exercici 2017, ha estat de 163 hores/mes, en el moment que estiguin coberts tots els facultatius necessaris serà de 148 hores mensuals.

7. Quantes baixes s’han produït entre els metges i altres professionals sanitaris del servei d’urgències els darrers cinc anys?

 

		2013
		Altes	Baixes
Mèdica	Cap de servei
	Coordinador clinic
	Facultatiu	5	5,2
Infermeria	Coord infermeria
	Infermer/era	1
	Auxiliar infermeria
Tècnics de transport sanitàri	Coordinador TTS
	TTS
Secretàries assistencials	Secretàries serveis assistencials

 

		2014
		Altes	Baixes
Mèdica	Cap de servei
	Coordinador clinic
	Facultatiu	3,5	1,5
Infermeria	Coord infermeria
	Infermer/era
	Auxiliar infermeria
Tècnics de transport sanitàri	Coordinador TTS
	TTS	2	1
Secretàries assistencials	Secretàries serveis assistencials

 

		2015
		Altes	Baixes
Mèdica	Cap de Servei
	Coordinador clínic
	Facultatiu	5	3,05
Infermeria	Coord infermeria
	Infermer/era	1
	Auxiliar infermeria
Tècnics de transport sanitàri	Coordinador TTS
	TTS
Secretàries assistencials	Secretàries serveis assistencials

 

		2016
		Altes	Baixes
Mèdica	Cap de servei
	Coordinador clinic
	Facultatiu	6	1,5
Infermeria	Coord infermeria
	Infermer/era
	Auxiliar infermeria
Tècnics de transport sanitàri	Coordinador TTS
	TTS	2	1
Secretàries assistencials	Secretàries serveis assistencials

 

		2017
		Altes	Baixes
Mèdica	Cap de servei
	Coordinador clinic
	Facultatiu		4,83
Infermeria	Coord infermeria
	Infermer/era
	Auxiliar infermeria	1
Tècnics de transport sanitàri	Coordinador TTS
	TTS	0,99
Secretàries assistencials	Secretàries serveis assistencials	2

 

NOTA: addicionalment, cal considerar que hi ha moviments de plantilla vinculats a canvis de jornades laborals que, no sent altes ni baixes (ex. reduccions de jornada), impacten en la plantilla efectiva

8. Per què es produeixen aquestes baixes de metges i altres professionals sanitaris?

Els Serveis d’Urgències pateixen crònicament un dèficit de plantilla, especialment mèdica, no només al nostre país, si mes no també a altres països occidentals, com és l’exemple França o Espanya. La falta d’una especialitat d’urgències i emergències, la precarietat dels torns de treball, amb caps de setmana, festius i nits, tenint que mantenir el Servei obert i operatiu les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any, fa que els Serveis d’Urgències i Emergències i els de Cures Intensives, siguin els serveis amb mes alta rotació de personal i abandonament prematur.

Es vol remarcar que és necessari revisar l’estructura i funcionament dels serveis d’urgències de forma periòdica per adaptar-los a les circumstancies de moment i a Andorra sent l’únic servei d’urgències al país i donada la seva criticitat pel principat, encara és més necessària aquesta revisió i adaptació continua.

9. Quina és la mitjana d’hores d’espera dels pacients que fan ús del servei d’urgències actualment? Quina ha estat l’evolució d’aquesta dada en els darrers cinc anys?

La mitjana d’hores d’espera dels pacients que han fet ús del servei d’urgències del mes de gener de 2018 va ser de 73,28 minuts i pel febrer de 2018 va ser de 63,63.

Respecte a l’evolució d’aquesta dada en els darrers 5 anys i per tenir en compte l’estacionalitat de la demanda a urgències, us fem a mans les dades de gener i febrer dels anys demanats a la taula que segueix.

 

Mes	2013	2014	2015	2016	2017	2018
Gener	35,74	46,83	43,46	39,77	47,68	73,28
Febrer	38,82	47,90	45,20	44,74	44,21	63,34

  

Es vol remarcar que les dades presentades no són comparables entre elles ja que no estan acompanyades del grau de complexitat de les visites realitzades en el període en estudi (expressada en percentatge de visita per nivell de triatge) ni tampoc s’acompanya de l’activitat a la que s’havia de fer front. Aquests dos factors són dos dels moduladors que més poden influir en el temps d’espera de l’usuari i sense aquest marc la comparació entre les dades pot donar lloc a interpretacions incorrectes.

El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la situació del Centre d’Acolliment d’Infants i Joves de la Gavernera, publicades en el Butlletí del Consell General número 4/2018, de data 22 de gener.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 17 d’abril del 2018

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior

Pregunta escrita al Govern (reg. núm. 0077)

Pregunta escrita al Govern relativa a la situació del Centre d’Acolliment d’Infants i Joves de la Gavernera, formulada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt.

1.- Quina és la capacitat del Centre d’Acolliment d’Infants i Joves La Gavernera?

La capacitat del Centre, d’acord amb el Reglament del Centre d’Acolliment d’Infants del 14 de novembre del 2001 és de 20 places residencials i 10 d’atenció diürna.

Actualment i d’ençà de l’augment d’infants i joves acollits al Centre d’Acolliment d’Infants i Joves de La Gavernera (d’ara endavant, “el CAI”), i amb l’ampliació del nou recurs (CAI II), la capacitat s’ha ampliat a 23 places al CAI I i, 14 altres places al CAI II.

2.- La limitació ve donada per l’espai disponible? Per altres raons?

La limitació venia donada per l’espai disponible, i és per aquest motiu que es van dur a terme les gestions adients per llogar un segon espai, consistent en un habitatge tipus xalet per acollir els infants i joves (CAI II).

3.- El Ministeri d’Afers Socials disposa d’altres locals per acollir infants i joves al país? Té previst algun nou espai? Si és el cas, on estaria situat i quantes places tindria?

A banda del CAI i el CAI II, el Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior a través de de l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, que atén a joves sota la tutela o que han estat tutelats per l’Estat, i altres joves en situació vulnerable, ha desenvolupat els programes següents:

- Servei d’Atenció als Adolescents en Risc (SAAR): és un servei diürn preventiu de prestació bàsica garantida, fora de l’horari escolar, que dóna suport, estimula i potencia l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics, i compensa les deficiències socioeducatives de les persones ateses mitjançant el treball individualitzat, grupal, familiar i en el si de la comunitat.

Els beneficiaris d’aquest recurs són els adolescents en situació de risc d’edats compreses entre 12 i 16 anys que fan l’objecte de seguiment per part del Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància de l’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior.

- Servei de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (SSJTET): aquest espai ofereix als joves d’entre 16 i 21 anys tutelats i extutelats pel Govern, sense recursos propis i/o familiars, un suport i acompanyament en els àmbits de l’habitatge, formatiu i/o laboral, econòmic i personal. Aquest servei disposa d’habitatges tutelats que són els espais de residència d’aquests joves i on es desenvolupa la tasca educativa entorn als diferents àmbits de la seva vida quotidiana. Als habitatges tutelats hi ha una presència d’un tècnic gairebé les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any.

- Servei d’Orientació a Joves en Situació Vulnerable (SOJSV): aquest servei pretén donar resposta integral als joves en situació vulnerable del nostre país quant a aspectes bàsics de salut, d’habitatge, de formació, laboral, econòmic i de lleure. Aquest servei atén als joves entre 16 i 25 anys residents al Principat d’Andorra i que es troben en una situació vulnerable. 

Altrament, el Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior té previst construir o habilitar dos espais més per acollir infants i joves. Per una banda, una ampliació del CAI situada al costat de l’edifici actual, que permetrà una capacitat addicional de 25 infants i joves.

Altrament, també hi ha previst habilitar un Centre Residencial d’Educació Intensiva adreçat a adolescents en situació de desemparament que presenten alteracions de conducta recurrents o patrons de consum de tòxics importants. L’emplaçament d’aquest servei està previst ubicar-lo a l’antiga residencia Solà d’Enclar, amb una capacitat inicial de 15 places.

4.- Quants infants viuen actualment al centre? Es demana desglossament per sexe i per edats i el motiu del seu internament (problemes familiars, econòmics, altres). No es demana aquesta informació de manera nominal.

L’1 de març d’enguany viuen 32 infants i joves al CAI i al CAI II:

 

Sexe
Dones	14
Homes	18

 

Edat
Nadons	0
de 2 a 4 anys	3
de 5 a 7 anys	2
de 8 a 11 anys	7
de 12 a 14 anys	9
de 15 a 18 anys	11

 

Problemàtica o motiu de l'ingrés
Situació de risc	25
Conductes dissocials i/o actitud conflictiva menor	5
Finalització acolliment en família aliena	2

 

5.- Quantes persones treballen al centre a temps ple? A hores? Precisar.

32 persones treballen al CAI i al CAI II a temps ple. Resta pendent de cobrir una vacant de recolzament operatiu (cuina i neteja) a l’espera de la seva incorporació una vegada aprovi l’edicte corresponent. La plantilla serà llavors de 33 persones a temps ple.

6. Quins horaris fa el personal? Desglossar segons especialitats (educadors, monitors, altres...).

- Cap de l’Àrea: horari flexible segons les necessitats del servei, en base a un horari de dilluns a divendres de 9h a 17h i disponibilitat fora de la jornada laboral incloent els caps de setmana.

- Coordinadora-psicòloga: dilluns i dimarts de 15h a 23h. Dimecres, dijous i divendres de 9h a 17h. Horari flexible adaptat a les necessitats del servei i disponibilitat fora de la jornada laboral incloent els caps de setmana, en coordinació amb la cap de l’Àrea.

- Educadors: torns rotatius de 13 setmanes combinant matins, tardes i caps de setmana. Els matins de 7:00 i 7:30 a 15:00 i 15:30; tardes de 15:00 a 23:00 i 15:00 a 24:00; i caps de setmana torns de 12 hores amb modalitat partida o torn ininterromput. El còmput total de les hores del cicle no sobrepassa la mitja de les 40 hores ordinàries setmanals.

- Monitors: torns rotatius de 10 setmanes combinant tardes, nits i caps de setmana. L’horari és de tardes de 15:00 a 23:00 i de 15:00 a 24:00; nits de 23:00 a 9:00 del matí; i caps de setmana torns de 12 hores amb modalitat partida o torn ininterromput.

- Tot el personal que conforma l’equip educatiu ha d’assistir a la reunió setmanal dels dimecres al matí de 9:30 a 12:30, inclosa en el seu horari laboral.

- Personal de recolzament operatiu (cuina i neteja): torns de mati o de tarda rotant el cap de setmana.

7. Quines són les ràtios infants/adults, joves/adults?

Ràtios de dilluns a divendres a partir de les 17:00:

- 1 coordinador de torn.

- 1 educador per 3 menors del grup de primera infància (fins a 4 anys).

- 3 educadors amb el grup de petits (fins a 10 anys). Són 9 infants dels quals 6 amb discapacitat i/o trastorn de conducta.

- 2 educadors pel grup de mitjans (fins a 14 anys). Són 12 infants, dels quals 4 amb discapacitat i/o trastorn de conducta.

- 2 educadors pel grup de grans (a partir dels 15 anys). Són 10 joves, dels quals 4 amb discapacitat i/o trastorn de conducta.

8.- Quantes tutories assumeix cada educador?

La mitja de tutories per tutor és de 2 - 3 infants o joves.

9.- Quina és la seva antiguitat al centre? Hi ha molta rotació de personal? Donar dades dels últims tres anys.

De les 32 persones que treballen actualment al CAI i al CAI II, 9 tenen una antiguitat de 8 anys o més. De les 23 restants, 7 formen part de l’equip des de fa 1 any i mig, 6 des de fa aproximadament 9 mesos i la resta, 10 persones en total, 3 mesos o menys.

En relació amb la rotació del personal, durant l’any 2015, no hi va haver cap rotació. Durant l’any següent, de les 19 persones que treballaven, va haver-hi 6 baixes. Finalment, durant el 2017 han causat baixa 14 persones de les 32 que formen part de la plantilla.

10.- Qui és la persona responsable del Centre d’Acolliment? Quin és el seu càrrec?

El nom de la persona responsable és la Sra. Iolanda Sola Ciutat, que ocupa el càrrec de Cap d’Àrea del Centre d’Acolliment d’Infants i Joves de La Gavernera des de l’any 2004.

11.- Quines formacions es donen al personal del centre? Precisar exactament quines són les formacions i el contingut d’aquestes, la seva durada, la data d’aquestes i el nombre de persones que les han seguit? (precisar quantes persones que han rebut la formació encara segueixen al centre)

El personal del CAI i el CAI II rep unes formacions obligatòries de base i específiques i, altrament, té l’opció d’assistir voluntàriament a altres formacions específiques que s’ofereixen.

- Formacions obligatòries de base:

- Prevenció i socors cívics 1. Bombers d’Andorra.

Data: 17març 2016 i 16 març 2017

Durada: 8 hores

Contingut: La protecció; transmetre l’alerta; malestars; inconscient; aturada cardíaca; obstrucció de les vies aèries; hemorràgies; cremades; ferides; traumatismes

Participants: 5

Persones que encara segueixen: 3

- Reciclatge PSC 1, RCP i DAE. Bombers d’Andorra

Data: 22 novembre 2016 i 27abril 2017

Durada: 4 hores

Contingut: Reciclatge del contingut de prevenció i socors cívics 1 i RCP (Reanimació Cardiopulmonar) i DAE (Desfibril·lador automàtic extern).

Participants: 6

Persones que encara segueixen: 6

- Reciclatge pla d’autoprotecció. Bombers d’Andorra

Data: abril 2016

Durada: 4 hores

Contingut: consignes a seguir davant d’una situació d’emergència i elaboració del pla d’autoprotecció.

Participants: 14

Persones que encara segueixen: 8

- Ciberseguretat per als usuaris de l’Administració General. Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior. Andorra.

Data: 11, 18 i 25 octubre, 29 novembre, i 6 i 13 desembre 2017

Durada: 4 hores

Contingut:

Conceptes bàsics en seguretat

1.1 La Ciberseguretat

1.2 Política de seguretat del Govern i deures

1.3 Seguretat del nostre espai físic vital comparat amb el del nostre espai virtual

2. Xarxes de Govern

2.1 Seguretat física dels equips i funcionament de les xarxes de Govern

2.2 Antivirus corporatius

2.3 Contrasenyes i dispositius amovibles

3. Tipus d’amenaces a la xarxa més comunes i programari maliciós (malware)

3.1 Enginyeria social i víctimes

3.2 APT

3.3 Troians, spyware, ramsonware,

3.4 Phishing

4. Robatori de credencials, DDos

4.1 Factors, Cibercrim

4.2 Descripció del Hacktivisme

4.3 Vectors d’entrada principals

4.4 DDos, “Denegació de serveis Distribuïda”

5. Manual de bones pràctiques

5.1 Contramesures

5.2 Bones pràctiques, correu

5.3 Bones pràctiques, credencials

5.4 Bones pràctiques en general

6. Ciberdefensa per als usuaris de l’Administració

6.1 Signatura electrònica

6.2 Porta signatures

6.3 Treball col·laboratiu, (IBM Connections)

Participants: 21

Persones que encara segueixen al CAI: 18

- Reciclatge en al·lèrgies i intoleràncies alimentàries i manipulador d’aliments. Laboratori i Assessorament Lai.

Data: 6 abril i 18 maig 2016, i 31 maig 2017

Durada: 3h / 1.5h

Contingut:

Bones pràctiques de manipulació.

Descripció dels procediments i instruccions de fabricació/ manipulacions importants per a la seguretat dels aliments.

Descripció dels procediments de control de la neteja i desinfecció de la fruita i verdura de consum en cru.

Propietats organolèptiques dels productes frescos.

Descongelació; congelació.

Refredament; reescalfament; envasat.

Participants: 13(2016); 17 (2017)

Persones que encara segueixen al CAI: 8(2016); 11(2017)

Formacions obligatòries específiques:

- Educació emocional amb professionals de l’àmbit comunitari. Centre d’Acolliment. Andorra. Laia Mestres Pastor. Un cervell inusual.

Data: 10 febrer 2017, i 18 i 26 gener 2018

Durada: 8h; 16h

Contingut:

El professional emocionalment competent.

Model de competències emocionals: consciència emocional; regulació emocional; autonomia emocional; competència social; competències per la vida i benestar.

Interaccions socials.

Concepte d’autoritat i autoritat assertiva

Participants: 2(2017); 29(2018)

Persones que encara segueixen al CAI: 2 (2017); 28 (2018)

- Intervenció davant de conductes addictives en menors. UCA. Andorra

Data: 4, 11 i 18 novembre 2016

Durada: 7.5h

Contingut:

Classificació de les drogues.

Detecció del consum.

Efectes en els adolescents.

Estratègies de la intervenció.

L’entrevista motivacional.

Identificació de les etapes de canvi i resposta amb reflex.

Participants: tot el personal del CAI (16 persones al 2016)

Persones que encara segueixen al CAI: 10

- Jornades d’acompanyament formatiu per als professionals del Departament d’Afers Socials. Andorra. Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior.

Data: cursos 2015 i 2016

Durada: 5h (cadascuna)

Contingut:

Supervisió de casos.

Avaluació de l’impacte dels processos traumàtics en nenes, nens i adolescents resultat dels maltractes infantils com a conseqüència de les incompetències parentals dels seus progenitors i/o cuidadors.

Els pilars per a la intervenció de protecció infantil basats en l’interès superior dels nens i nenes.

Participants: tot el CAI i el Departament d’Afers Socials (16 persones al 2016)

Persones que encara segueixen al CAI: 10

Formacions específiques:

- Abús sexual infantil. Barcelona i Andorra. Fundació Vicky Bernadet.

Data: 25 febrer 2015; 19 gener i 13 de juny 2017.

Durada: 8h

Contingut:

Treballar la definició d’abús sexual infantil.

Identificar i analitzar els factors de risc i indicadors en una conducta per sospitar que ha patit abús.

Conseqüències que pot arribar a desenvolupar un infant que ha patit abús.

Com treballar amb la família.

Objectius d’una teràpia. Què potenciar i què evitar en la nostra feina.

Participants: 1; 14

Persones que encara segueixen al CAI: 14

- Escoltant l'adolescent en conflicte. Fundació Eulàlia Torras de Beà. Barcelona.

Data: 6 d’octubre 2017

Durada: 5h

Contingut:

El valor de la transferència en el treball grupal amb adolescents límit.

Promoure canvi des del conflicte.

Participants: 5

Persones que encara segueixen al CAI: 5

- Jornades “Posem en Joc l’educador/a”. Lleida. Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.

Data: 27 novembre 2015; 18 novembre 2016; 3 novembre 2017.

Durada: 5h (cadascuna)

Contingut:

Competències emocionals de l’educador/a social.

La intervenció educativa amb infants i adolescents amb trastorns mentals i de conducta.

Passat, present i futur: l’atenció a la infància i adolescència.

Participants: 5; 4; 3

Persones que encara segueixen al CAI: 4; 2; 3

- Jornada de prevenció i atenció d’adolescents en risc. Fundació Amalgama. Barcelona

Data: 20 d’octubre 2016

Durada: 12h

Contingut:

Trastorns de conducta en adolescents: dos estudis avaluatius.

Quines són les respostes per als adolescents que presenten trastorns de conducta a l’escola?

Els dispositius assistencials de crisi per a adolescents en crisi.

Respostes assistencials de caràcter biopsicosocial.

Alumnes-pacients expulsats del sistema: casos d’èxit.

Participants: 4

Persones que encara segueixen al CAI: 3

12.- Qui decideix l’internament dels infants o dels joves al CAI? En quins casos es pren aquesta decisió? Qui decideix la durada de l’internament i les condicions de visita dels pares?

El batlle de la jurisdicció de menors és qui decideix retirar la guarda i custòdia dels infants i joves i atorgar-la a la Direcció de Serveis Socials, a proposta o en base a l’informe tècnic elaborat pel SEAI (Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància de l’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del Departament d’Afers Socials). La Direcció de Serveis Socials decideix la modalitat de guarda més adient, entre les quals hi ha l’acolliment al CAI.

Excepcionalment pot haver-hi un ingrés d’urgència efectuat pel Cos de Policia mitjançant un requeriment policial, que ha de ser confirmat en els terminis més breus pel batlle de la jurisdicció de menors.

El SEAI realitza el seguiment dels infants i joves que es troben en situació de risc. Quan determina que un menor pot estar en situació de risc greu, elabora un informe de valoració del risc greu i proposa la mesura de protecció al batlle de la jurisdicció de menors, que ratifica o no la mesura proposada mitjançant un aute.

Una vegada el menor ingressa al CAI, el SEAI estableix un Pla d’Intervenció Familiar (PIF), mitjançant el qual treballa amb la família el retorn del menor, si és possible. L’acompliment del PIF establirà la durada de l’acolliment i l’evolució del menor.

Els pares conserven un dret de correspondència i un dret de visites dels fills acollits, dels quals drets el batlle fixa les modalitats. Tanmateix, aquests drets també es poden suspendre tenint en compte l'interès de l'infant, d’acord amb l'informe psicosocial de la Direcció del Serveis Socials.

El règim de visites s'estableix en funció del tipus de problemàtica familiar detectada, la situació de risc a la qual pugui estar exposat el menor i les característiques d'aquest menor. Aquestes visites poden ser supervisades per part d'un professional o sense supervisió, i la temporalitat pot variar, de setmanalment a mensualment, segons les especificitats descrites anteriorment.

13.- Com funciona la comunicació amb les famílies ? Es trameten informes? Amb quina freqüència? Quins són els protocols de comunicació?

En el moment de l’acolliment d’un menor al CAI, es fa una reunió amb la família amb l’objectiu de presentar la institució i els professionals del centre. Altrament, de forma mensual, els tutors del menor fan reunions amb la família per traslladar-los el seguiment que es porta a terme dels seus fills. D’altra banda, s’estableix una comunicació diària (telefònica, digital i/o presencial) de les famílies amb els seus fills i/o els tutors per qüestions diverses. Tot plegat llevat que el batlle de la jurisdicció de menors hagi decidit el contrari tenint en compte l’interès prevalent del menor.

Als quinze dies de l’inici de l’acolliment d’un menor s’elabora un informe d’adaptació adreçat a la Batllia. Posteriorment i trimestralment s’elaboren informes de seguiment del menor adreçats també a la Batllia i validats per la CTAM (Comissió Tècnica d’Atenció al Menor). A més s’elaboren altres informes de caire informatiu amb una periodicitat variable o sempre que sigui necessari davant de situacions urgents o sobrevingudes.

14. Qui determina els règims de visita de les famílies als seus fills? Com són aquests?

Es fa remissió a la resposta a la pregunta 12.

15.- Quins protocols d’actuació es segueixen en cas de conflicte amb els menors? Quants protocols existeixen i a qui estan adreçats (edats, problemes de violència, de salut, de depressió, altres...)?

Els protocols d’actuació de què disposa el CAI són:

1. Protocol de gestió de riscos dels menors acollits:

1.1. Protocol d’actuació davant els conflictes.

1.2. Protocol d’actuació davant les escapades i els escapoliments.

1.3. Protocol d’actuació davant els comportaments sexuals abusius.

1.4. Protocol d’actuació davant el consum de tòxics.

2. Circuit d’actuació urgent davant les alteracions de conducta dels menors del CAI.

3. Protocol d’actuació i col·laboració del CAI amb el Cos de Policia.

16. Els infants i joves internats poden seguir activitats culturals i esportives després de l’escola? Hi ha condicionants?

Els menors acollits al centre realitzen quotidianament diverses activitats per assolir els objectius marcats en el seu PEI. A nivell individual es mantenen les activitats extraescolars en les que el menor estava inscrit amb anterioritat a l’acolliment i, en cas contrari, es potencia que participi en les activitats extraescolars que siguin del seu interès.

Actualment la majoria dels menors realitzen alguna activitat física (futbol, dansa, skate, capoeira, boxa, etc.) i també activitats culturals (anglès, art, repàs, etc.)

A banda d’aquestes activitats específiques, es contemplen un conjunt d’activitats que són comunes a tots els menors acollits i que formen part de la dinàmica diària i quotidiana del centre. Aquestes activitats es planifiquen d’acord amb una programació anyal i en base al calendari anual de festivitats. La programació es basa en combinar activitats esportives, d’oci, culturals o de tradició popular, tallers al CAI, activitats formatives i sortides fora d’Andorra.

Existeixen diferents activitats derivades de les col·laboracions que el centre té amb diverses entitats privades com són: 360ºextrem; Palau de Gel; ioga; capoeira; Grandvalira. Altrament hi ha unes sortides prefixades, que són la d’estiu, normalment a la platja; la d’hivern, amb una sortida de tot un dia a la neu, i la de Tots Sants (Halloween) a Port Aventura.

No hi ha condicionants a l’hora de fer partícips els infants i joves de les activitats, excepte les que puguin interferir en l’horari escolar i/o que no garanteixin el descans adequat del menor. A nivell econòmic no hi ha cap condicionant.

Altrament, es respecta que els joves tinguin temps lliure si així ho desitgen i no volen realitzar activitats.

La planificació d’activitats per al cap de setmana i les vacances escolars es realitza a partir d’una fitxa que detalla l’objectiu, el material necessari, la valoració per part dels educadors i el grau de satisfacció per part dels nens.

17. Com es gestiona la logística perquè aquests infants i joves puguin tenir dret a seguir les mateixes activitats que qualsevol altre infant i tenint en compte que a més que tenir activitats extraescolars els hi és molt beneficiós?

Abans de l’acolliment del menor, s’obté tota la informació de les activitats que portava a terme amb anterioritat i es fan els tràmits pertinents per a la seva continuïtat. A més, es procedeix a inscriure als infants i els joves a les activitats que escullen a partir dels seus interessos.

En funció de l’edat i de l’horari de l’activitat, el menor té l’autonomia per anar-hi i tornar-hi sol. En cas contrari, se l’inclou en la planificació de recollides diàries per part dels educadors.

18. Quins recursos es posen a la seva disposició per que puguin seguir aquestes activitats?

Es posen tots els recursos necessaris, humans, econòmics i logístics, perquè els menors puguin seguir les activitats que són del seu interès.

Altrament, el CAI té signats convenis de col·laboració mitjançant els quals gaudeix d’exoneració o preus reduïts en moltes de les activitats del país.

19.- Quin és el pressupost anual del CAI? Quin ha estat el dels darrers cinc anys?

2013: 585.169’66 €

2014: 619.941’35 €

2015: 597.468,89 €

2016: 616.292,60 €

2017: 632.281.91 €

20. Qui paga la manutenció dels infants i joves al CAI? Si hi ha modalitats diferents de pagament com es decideixen aquestes? Amb quins criteris? Qui ho determina?

Les despeses de manteniment i educació de l'infant que ha estat objecte d'una mesura d'assistència educativa continuen sent assumides pels genitors, excepte si hi ha decisió contrària del batlle. A tal efecte, aquesta pensió d'aliments s'estableix mitjançant l’aute judicial des del moment inicial en què es decideix l’acolliment de l’infant o l’adolescent al CAI, i s'acorda que la seva guarda i custòdia s'atribueixi a l'Estat per mitjà de la Direcció de Serveis Socials. L’import mínim que s’estableix en concepte de pensió d’aliments és de 210 € mensuals. Posteriorment i a demanda del batlle de la jurisdicció de menors, des del Departament d'Afers Socials s'efectua la valoració econòmica de la família i es proposa a l'autoritat judicial una quantitat econòmica en funció de les circumstàncies personals, professionals i econòmiques del progenitors, que pot variar en relació amb l’import fixat inicialment.

Per tal d'efectuar el pagament de la pensió d'aliments, els progenitors tenen dues modalitats diferents per portar-ho a terme, a saber mitjançant el pagament al Departament d'Afers Socials o l'ingrés bancari a través de la Batllia.

El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la notícia titulada “El grau de satisfacció dels visitants als museus i monuments gestionats pel Govern se situa en 8.82 sobre 10” apareguda al portal web del Govern d’Andorra el proppassat 18 de gener del 2018, publicades en el Butlletí del Consell General número 6/2018, de data 1 de febrer.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 17 d’abril del 2018

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri de Cultura Joventut i Esports

Preguntes escrites al Govern                
(Reg. Núm. 115)

Preguntes escrites al Govern que es formulen en relació a la notícia titulada “El grau de satisfacció dels visitants als museus i monuments gestionats pel Govern se situa en 8.82 sobre 10” apareguda al portal web del Govern d’Andorra el proppassat 18 de gener del 2018 Reg. Núm. 82, formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal

Resposta escrita a la pregunta efectuada el 22 de gener del 2018 pel MI Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a la notícia apareguda al portal web del Govern d’Andorra el dia 18 de gener del 2018 titulada “El grau de satisfacció dels visitants als museus i monuments gestionats pel Govern se situa en 8.82 sobre 10”, registrada amb el núm. 82.

El Sr. Ferran Costa pregunta quina ha estat la xifra total de visitants dels museus gestionats pel Govern (no pas als monuments) durant els anys 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017, respectivament?

A continuació s’adjunta el quadre comparatiu del nombre de visitants als museus gestionats pel Govern els anys sol·licitats.

Val a dir que la pregunta del Sr. Costa ha estat motivada per un error en la nota de premsa que el Ministeri de Cultura, Joventut i Esports va emetre sobre aquest tema. Un cop el Ministeri va detectar l’error, va emetre un comunicat lamentant l’error i publicant les xifres completes.

 

 

COMPARATIVA HISTÒRICA
AFLUÈNCIA DE VISITANTS ALS MUSEUS NACIONALS D'ANDORRA
	2008	2009	2010	2011	2012	2013	2014	2015	2016	2017	TOTAL
Museu Nacional de l'Automòbil	12695	14745	12497	14728	14955	11455	10433	9264	9659	9726	120157
Casa de la Vall	22806	22072	19190	23105	24407	23501	20228	21810	22264	18038	217421
Casa d'Areny-Plandolit	16528	13680	14667	15499	13831	12490	14514	12510	12479	13317	139515
Museu Postal	2814	2172	2226	3387	2773	1806	1596	1465	2239	2908	23386
Casa Rull	3958	4926	5396	5691	5498	4879	4917	4218	4015	4253	47751
Farga Rossell	12575	10185	9029	8783	7793	8125	7550	7805	7192	8001	87038
Andorra romànica	8193	7877	9078	10005	9830	3310	3228	2955	1945	2275	58696
TOTAL	79569	75657	72083	81198	79087	65566	62466	60027	59793	58518	693964

A continuació, adjuntem la nota d’esmena de l’error que va trametre el Ministeri de Cultura, Joventut i Esports als mitjans de comunicació

En el comunicat de premsa enviat el dia 18 de gener del 2017 als mitjans per part del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports, hi havia un error en la redacció, que canviava el significat d’un dels paràgrafs. Aquest error va transcorre entre la primera edició de la nota i la seva correcció, i va passar inadvertit als responsables del Ministeri abans de la seva publicació donant lloc a una  interpretació confusa de la nota.

Així el paràgraf de la nota que deia “En general, els museus han millorat les seves xifres de públic respecte dels resultats obtinguts el 2016 i en conjunt han registrat un augment de més de 3.000 visitants”, hauria d’haver dit: “Si bé és cert que la xifra de 58.518 visitants en el conjunt de museus suposa allargar un any més la tendència baixista, també és cert que, si s’analitzen les xifres en detall, veiem que tots els museus han millorat les seves xifres respecte dels resultats obtinguts el 2016, excepte la Casa de la Vall, que aquest 2017 perd 4.000 visitants; aquesta davallada ha fet canviar la tendència alcista que estan dibuixant la resta d’equipaments, que en el seu conjunt han augmentat  de més de 3.000 visitants.”

 

Àrea de Museus i Monuments

 

 

 

 

El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives al funcionament del projecte Actua, publicades en el Butlletí del Consell General número 6/2018, de data 1 de febrer.

La documentació complementària d’aquesta resposta es troba a la disposició dels consellers generals en els serveis de la secretaria del M. I. Consell General.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 17 d’abril del 2018

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Molt Il·lustre senyor,

En relació a la seva pregunta escrita formulada per carta en data 31 de gener de 2018, enregistrada amb el número 110, em plau respondre a les següents demandes que em formulava:

1. Quin és el pressupost total del programa Actua? Desglossar les aportacions per procedència.

Abans de respondre directament a la seva demanda d’informació, voldria facilitar-li una informació, que al meu entendre permetrà contextualitzar molt millor la resposta. Actua és una marca amb número de registre 31161, data 11 de juliol de 2012, denominació social: Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI), i adreça: Camí de la Grau s/n Edifici Prat del Rull, AD500 Andorra la Vella. L’objectiu de la creació d’aquesta marca, no és altre que aglutinar sota un mateix paraigua les diferents accions destinades a promoure i desenvolupar l’estratègia de diversificació econòmica d’Andorra.

Aquestes accions estan destinades, principalment, a programes d’acompanyament i de suport per a empresaris andorrans, a promoure nous sectors econòmics, a captar inversió estrangera directa, i també, a impulsar el desenvolupament de la innovació al Principat.

Així doncs, en base a la informació anteriorment facilitada, el programa Actua no té cap pressupost assignat, més enllà de les acciones destinades a consolidar i promocionar la marca. Entre aquestes accions contemplem: la dotació econòmica destinada al desenvolupament, producció i enregistrament d’aquesta marca i a la seva promoció, que ha estat d’un total aproximat de 145.903 euros des de la seva creació.

Dins d’aquest concepte s’inclouen partides per al disseny de la imatge gràfica de la marca, la impressió en diversos suports, la creació d’una pàgina web (programació, disseny, traduccions, actualitzacions i manteniment), fulletons informatius, publicacions com ‘Andorra en xifres’ i ‘Invest in Andorra’, vídeos promocionals, publicitat als mitjans de comunicació del país i a les xarxes socials (Facebook i Twitter), els treballs de digitalització dels establiments comercials andorrans realitzats pels fotògrafs pel Projecte Google Business View, objectes de merchandising (com bolígrafs, bosses, usbs, motxilles, llibretes...) i targetes de visita, principalment.

2. Quin és l’organigrama del programa Actua?

Actua té una direcció executiva que exerceix el Secretari d’Estat per a la Diversificació Econòmica del Govern d’Andorra, Josep Maria Missé, que és l’encarregat de decidir quines accions i programes estan sota l’aixopluc de la marca Actua. La direcció executiva d’Actua s’encarrega d’anar involucrant els diferents ministeris i de coordinar la seva participació en projectes relacionats amb la captació d’inversió estrangera directa, d’acompanyament i de suport per a empresaris andorrans, la promoció de nous sectors econòmics, la captació d’inversió estrangera directa, i a impulsar el desenvolupament de la innovació al Principat.

3. Quin personal depèn del programa pressupostàriament?

No hi ha cap treballador que tingui una relació contractual amb Actua.

4. Quins càrrecs directius, coordinadors o col·laboradors reben retribucions per part d’Actua?

Tampoc hi ha cap càrrec directiu, coordinador o col·laborador que rebi retribucions per part d’Actua.

5. Quina és la memòria d’activitats d’ençà de la creació del programa fins a l’actualitat?

Adjunt a aquest escrit trobareu una memòria d’activitats desenvolupades amb l’objectiu de promoure nous sectors econòmics, captar inversió estrangera directa i impulsar el desenvolupament de la innovació al Principat. Es tracta d’accions desenvolupades sota el paraigües de la marca Actua. (Vegeu Annex)

6. Quins acords, convenis o memoràndums de col·laboració ha signat el programa? (En cas d’existir-ne adjuntar còpia)

Des d’Actua no s’ha signat cap acord, conveni o memoràndum.

Atentament,

Josep Maria Missé Cortina                                             
Secretari d’Estat per a la Diversificació Econòmica i Innovació President Andorra Desenvolupament i Inversió SAU

El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a l’organització i estructuració del Servei d’Atenció Domiciliària, publicades en el Butlletí del Consell General número 11/2018, de data 28 de febrer.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 17 d’abril del 2018

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior    
Pregunta escrita al Govern (reg. Núm. 0156)

Preguntes escrites al Govern relatives a l’organització i estructuració del Servei d’Atenció Domiciliària, formulada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal.

1- Pot Govern informar del nou organigrama de treball del servei en cada parròquia?

D’acord amb la Llei 6/2014, de 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, el Servei d’Atenció Domiciliària té abast nacional, per oferir el servei de manera homogènia a tot el territori andorrà. Tanmateix, l’organització està sectoritzada a nivell parroquial per poder oferir alhora un servei de proximitat i de qualitat.

Els treballadors familiars estan assignats a les diferents parròquies, tot i que quan les necessitats del servei ho requereixen i per optimitzar els recursos, es poden desplaçar a altres parròquies, amb la finalitat d’assolir una equitat territorial i una cobertura del servei òptims.

D’acord amb el Reglament regulador del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) vigent, l’equip de valoració del SAD es composa d’una treballadora social (cap de l’Àrea de Serveis Sociosanitaris) i una infermera (coordinadora), mentre que l’equip de gestió de personal el forma una treballadora familiar (coordinadora). Aquestes dues unitats ho són a nivell nacional.

Per un altre costat, l’equip assistencial està format per vint-i-nou treballadores familiars, que com s’ha exposat tenen una assignació parroquial, però que pot variar en funció de les necessitats del servei. Les treballadores familiars tenen uns referents parroquials per coordinar-se i fer un bon seguiment de tots els casos en cada parròquia.

Així mateix, la persona usuària del SAD té el dret de tenir assignat un professional de referència, tenint en compte la complexitat de la intervenció, que sigui l’interlocutor principal i vetlli per l’actuació coordinada entre tots els serveis que necessita.

S’adjunta com a annex el plànning d’una de les darreres setmanes de servei dutes a terme per visualitzar l’organigrama de treball en cada parròquia.

S’adjunta documents de planificació del Servei com a Annex núm. 1

2- Quant temps es triga a donar el servei des del moment en què es fa la sol·licitud?

Un cop es rep la demanda de servei, la Unitat de valoració es trasllada al domicili de la persona per informar-la sobre el SAD. En el cas que la persona sigui susceptible de ser usuària del SAD i si la persona ho accepta, es valora la seva situació per tal de determinar el grau de dependència, i també es valora l’entorn per detectar les necessitats que té la persona per tal de poder romandre al domicili. Un cop realitzades totes les valoracions, l’equip dona resposta a la demanda i s’inicia el servei, tot plegat en un període màxim de 48 hores. A més, s’informa a la persona, o bé a la seva família, el tutor o el representant legal, dels tràmits a realitzar.

En els casos d’urgència, la infermera coordinadora de les valoracions, acompanyada d’una  treballadora familiar, inicia el servei el mateix dia, sense necessitat d’aportar prèviament tots els documents requerits ordinàriament.

3- Quin és el nombre de treballadors actuals al departament del SAD?

Actualment, el SAD compta amb vint-i-nou treballadores familiars, més les dues coordinadores i la cap d’Àrea.

4- Quant personal s’ha contractat per cobrir l’ampliació d’usuaris i l’ampliació d’horaris del servei?

El passat 22 de febrer del 2018 es va decidir publicar un edicte per cobrir una plaça de treballador familiar que havia quedat vacant, la qual cosa es va portar a terme el 9 de març  següent. El termini de presentació de les candidatures ha finalitzat el dia 9 d’abril del 2018.

D’altra banda, el 12 de març passat es van incorporar dues treballadores familiars per cobrir  dues places eventuals que havien vacants com a conseqüència de dues baixes definitives.

5- Quin és el salari més habitual (salari moda) dels treballadors del SAD?

El sou base comú que perceben les treballadores familiars del SAD és de 1.245,58 € mensuals percebut en 13 pagues.

El salari moda (el més habitual) de les treballadores familiars, calculant la mitjana dels salaris totals, inclosos complements de millora, triennis i complement de conveni, és de 1.643,91 € mensuals percebut en 13 pagues.

6- S’han produït baixes laborals entre el personal amb el traspàs i modificació del sistema de treball?

Durant el mes de desembre i gener s’han produït tres baixes laborals definitives. Aquestes baixes han tingut lloc perquè les persones interessades han volgut procedir a un canvi de lloc de treball o perquè s’han prejubilat. En cap cas se’ns ha notificat per part de les persones concernides que el motiu de la baixa hagi estat el traspàs del SAD o la modificació del sistema de treball, tenint en compte a més que les tasques bàsiques que es porten a terme són les mateixes que s’han anat desenvolupant durant molts anys per part dels comuns i per part del Programa d’Atenció Domiciliària del SAAS.

7- Durant l’enquesta de satisfacció, es va informar els usuaris que el preu s’augmentaria en els propers mesos? Què ha motivat aquest increment en el preu del servei?

El Reglament regulador del Servei d’Atenció Domiciliària, en el seu article 14, lletra g, estableix que s’han de fer enquestes de satisfacció a les persones usuàries i, si escau, als seus familiars, i que en tot cas s’ha de fer una enquesta en finalitzar el servei prestat.

L’enquesta a què fa referència la pregunta s’ha fet per conèixer el grau de satisfacció dels usuaris, però també dels familiars cuidadors, a l’efecte de poder millorar el servei i adaptar-se millor a les necessitats dels usuaris. Aquesta enquesta ha servit per poder conèixer com s’ha desenvolupat el traspàs, l’adaptació dels treballadors familiars al nou servei i, també, l’opinió dels usuaris i familiars.

Aquesta enquestes, d’altra banda, ja es feien cada sis mesos aproximadament tant per part del Programa d’Atenció Domiciliària del SAAS com per part del Comú d’Andorra la Vella, amb un format molt similar al que s’ha emprat recentment per part del Govern.

En aquest sentit, cal dir que el contingut i l’objectiu d’aquestes enquestes no té res a veure amb el preu del servei, i versa sobre altres qüestions. Dit això, tant l’enquesta com la carta informativa sobre el preu del servei es van enviar a tots els usuaris durant el mes de gener. I aquesta carta informativa no feia altra cosa que confirmar els preus públics que ja s’havien anunciat públicament i explicat amb detall mesos abans, quan es va materialitzar el traspàs del servei, de forma que tothom n’era coneixedor, i en concret ho eren tant els treballadors del SAD com els usuaris i els seus familiars molt temps abans que es portés a terme l’enquesta de satisfacció.

El motiu pel qual es va enviar la carta informativa sobre el preu del servei al mes de gener d’enguany va ser perquè aquest preu es posava en aplicació llavors, a títol de recordatori. En efecte, durant l’any 2017, malgrat haver-se produït el traspàs efectiu del servei durant el mes de juliol, es van mantenir els mateixos preus i exoneracions establerts pels comuns i el SAAS en relació amb els diferents serveis d’atenció domiciliària, tenint en compte que els convenis signats preveien que els comuns continuaven percebent el preu del servei fins a finals del 2017, atès que per un altre costat també continuaven satisfent els salaris dels treballadors familiars. Ara bé, des del juliol del 2017, com s’ha dit, ja s’havia anunciat públicament que s’unificarien els preus, i que el preu públic màxim seria de 9 € l’hora (respectant així la forquilla de preus que havien establert els comuns), tot i que el cost real està al voltant de 15 € l’hora (el Govern es fa càrrec en tots els casos de la diferència, i també més enllà si l’usuari no té recursos econòmics suficients). En aquest sentit, d’acord amb l’article 61, apartat 1, de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, s’ha de reservar una part dels ingressos per a despeses personals, i per això les persones els ingressos de les quals són inferiors o iguals al LECS només paguen 1 € l’hora, amb un màxim de 50 € al mes (bona part dels usuaris del SAD es troben en aquesta situació). A més cal remarcar que les persones que no disposin de recursos econòmics ni patrimonials suficients per fer front al copagament poden sol·licitar un ajut econòmic.

8- Té previst el Govern privatitzar part o la totalitat del servei del SAD?

El Govern ha desenvolupat un únic servei d’atenció domiciliària, com a servei nacional de caràcter sociosanitari, de responsabilitat pública, amb una prestació directa preferentment pública. Mitjançant el personal transferit pels comuns i el SAAS, i amb el nou personal que el Govern ha anat contractat darrerament, ha estat possible ampliar substancialment el SAD, tant des de la vessant de la cobertura com de la intensitat del servei. Fins al moment actual, el Govern està en disposició, amb els recursos al seu abast, de prestar el servei que té encomanat i ha assumit amb garanties i condicions adequades i òptimes, i ha respost amb celeritat a totes les demandes que se li han formulat, sense que hi hagi cap llista d’espera per acollir-se al servei, i tot plegat sense que hagi calgut concertar parcialment el servei amb un prestador de caràcter privat.

PDF