BCG 27/2015, 9 juliol 2015

BCG 27/2015

 

 

 

El síndic general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient en relació al Projecte de llei de modificació de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 9 de juliol del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Informe de la Ponència de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient

La M. I. Sra. Conxita Marsol Riart, del Grup Parlamentari Demòcrata, nomenada ponent per la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient el dia 30 de juny del 2015, a la vista del Projecte de llei de modificació de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:

Projecte de llei de modificació de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació

Exposició de motius

La Llei6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació acompleix la disposició final segona dela Llei17/2008, de la seguretat social, i constitueix el Fons de reserva de jubilació com una entitat de dret públic, amb patrimoni i personalitat jurídica propis, i amb plena capacitat d’obrar. És així que el 12 de febrer del 2015, data en què va entrar en vigorla Llei6/2015, va quedar constituït el Fons de reserva de jubilació i va començar el procés previst perla Lleiper dotar-lo dels seus òrgans de govern i del seu patrimoni, que se separa del patrimoni dela Caixa Andorranade Seguretat Social.

Les disposicions transitòries de la Llei 6/2015 regulen els procediments a seguir en el traspàs i el canvi de titularitat, a favor del Fons de reserva de jubilació, de totes les partides de l’actiu del balanç de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que corresponen a la contrapartida de les reserves disponibles i immobilitzades del fons de reserva de la branca de jubilació, però aquestes disposicions plantegen alguns problemes pràctics en relació amb l’aspecte temporal del traspàs, per la qual cosa ha semblat necessari donar-hi una major concreció i fixar, ensems, uns terminis d’execució més amplis, per tal de donar plena seguretat jurídica al traspàs esmentat.

Les modificacions que ara s’aproven no comporten cap canvi conceptual de la Llei, sinó únicament una ampliació instrumental i tècnica de la regulació del període transitori i del procediment a seguir en el traspàs dels actius de les reserves disponibles i immobilitzades del fons de reserva de la branca de jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social a favor del Fons de reserva de jubilació, amb l’objecte de regular i facilitar les eines i els mecanismes necessaris per concloure satisfactòriament tot el procés.

Al mateix temps, i amb la finalitat de limitar els costos fiscals, s’estableix la no-subjecció de les operacions de traspàs de béns immobles de la Caixa Andorrana de Seguretat Social al Fons de reserva de jubilació a cap dels impostos que normalment graven les transmissions patrimonials immobiliàries, i la reducció dels honoraris notarials; s’estableix igualment la no-subjecció a l’IGI dels arrendaments o lliuraments de béns i de les prestacions de serveis que es realitzin posteriorment entre ambdós entitats públiques.

Article 1. Modificació de la disposició transitòria segona

Es modifica la disposició transitòria segona de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, que passa a tenir la redacció següent:

“Disposició transitòria segona

1. El canvi de titularitat dels actius dela Caixa Andorranade Seguretat Social descrits a l’apartat 1 de l’article 19 d’aquesta Llei que formen el patrimoni inicial del Fons de reserva s’ha de dur a terme dins de l’exercici que finalitza el 31 de desembre del 2015. Amb independència de la data de formalització, el canvi de titularitat té efectes a partir de l’1 de gener del 2016.

2. El traspàs d’actius es fa valorant, de forma inicial, a preu de mercat i en data 31 de març del 2015, tots els actius objecte de traspàs. Els valors que no cotitzen en mercats reglamentats i els altres actius es valoren pel seu valor estimat de realització o valor probable de negociació, fent prevaldre criteris de prudència. La valoració dels actius financers es realitza per part de les entitats dipositàries dels mateixos actius.La Intervenció Generalde l’Estat supervisa el resultat de les valoracions i dóna el vistiplau a l’import global del traspàs. Per a aquesta supervisióla Intervenciódisposa d’un termini de 60 dies naturals a comptar del moment quela Caixa Andorranade Seguretat Social li notifiqui la valoració.

3. Una vegada la Intervenció General de l’Estat hagi donat el vistiplau al resultat de les valoracions i a l’import global del traspàs,la Caixa Andorranade Seguretat Social formalitzarà el traspàs dels actius a favor del Fons de reserva de jubilació. La formalització del traspàs s’ha de fer dintre del termini fixat a l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria.

Formalitzat el traspàs dels actius, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de lliurar a la Intervenció General de l’Estat, a efectes informatius, un informe del valor dels actius en la data de formalització del canvi de titularitat, en el qual ha de fer notar, quan sigui el cas, els canvis que s’hagin produït entre el valor atribuït als actius indicats en data 31 de març del 2015 i el valor dels mateixos actius en la data de formalització del canvi de titularitat.”

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar l’article 1 amb el redactat següent:

“Disposició transitòria segona

1. El canvi de titularitat dels actius de la Caixa Andorrana de Seguretat Social descrits a l’apartat 1 de l’article 19 d’aquesta Llei que formen el patrimoni inicial del Fons de reserva s’ha de dur a terme dins de l’exercici que finalitza el 31 de desembre del 2015. Amb independència de la data de formalització, el canvi de titularitat té efectes a partir de l’1 de gener del 2016.

2. La valoració dels actius objecte de traspàs es farà en data 31 de març del 2015 seguint els criteris establerts a l’article 30. La valoració dels actius financers es realitza per part de les entitats dipositàries dels mateixos actius. La Intervenció General de l’Estat supervisa el resultat de les valoracions i dóna el vistiplau a l’import global del traspàs. Per a aquesta supervisió la Intervenció disposa d’un termini de 60 dies naturals a comptar del moment en què la Caixa Andorrana de Seguretat Social li notifiqui la valoració.

3. Una vegada la Intervenció General de l’Estat hagi donat el vistiplau al resultat de les valoracions i a l’import global del traspàs, la Caixa Andorrana de Seguretat Social formalitzarà el traspàs dels actius a favor del Fons de reserva de jubilació. La formalització del traspàs s’ha de fer dintre del termini fixat a l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria.

Formalitzat el traspàs dels actius, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de lliurar a la Intervenció General de l’Estat, a efectes informatius, un informe del valor dels actius en la data de formalització del canvi de titularitat, en el qual ha de fer notar, quan sigui el cas, els canvis que s’hagin produït entre el valor atribuït als actius indicats en data 31 de març del 2015 i el valor dels mateixos actius en la data de formalització del canvi de titularitat.”

MOTIVACIÓ:

La valoració dels actius queda clarament determinada a l’article 30 tant pels actius que cotitzen als mercats com pels que no. En aquest mateix article es determina que els criteris acceptats  en les valoracions són els establerts internacionalment com a bones pràctiques de valoració.

Grup Parlamentari Liberal

Es proposa la inclusió d’un nou apartat en la disposició transitòria segona, que es situaria entre els apartats 2 i 3 de la mateixa i que quedaria redactat com segueix:

“En qualsevol cas, la valoració dels actius es durà a terme segons el que preveu l’article 30 de la Llei.”

Article 2. Modificació de la disposició transitòria tercera

S’afegeix un apartat4 ala disposició transitòria tercera de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, amb el text següent:

“4.La Comissió Gestoradisposa de sis mesos a comptar de la recepció de la resposta per valorar la informació facilitada per les entitats de gestió i dipòsit i redactar unes conclusions sobre les mateixes entitats. Si de les conclusions dela Comissió Gestoraes desprèn que  alguna entitat gestora o de dipòsit no compleix els requisits i les característiques exigits en els articles 33 i 35 d’aquesta Llei,la Comissió Gestoradecideix quines entitats gestores i/o dipositàries han d’assumir la gestió i/o la dipositaria d’acord amb el que estableix aquesta Llei. Transitòriament i fins a un màxim de 18 mesos,la ComissióGestora pot mantenir aquests actius en l’entitat a substituir o en d’altres entitats gestores o dipositàries, malgrat que se superin els límits establerts en l’article 32 d’aquesta Llei.”

Grup Parlamentari Liberal

Es proposa la modificació de l’apartat 4 de la disposició transitòria tercera, que quedaria redactat com segueix:

“4. Una vegada s’hagi efectuat el traspàs d’actius definitivament, la Comissió Gestora, durant el termini dels propers sis mesos, ratificarà o revocarà, les entitats gestores i dipositàries que tenen assumides la gestió d’aquells fons fins aquell moment, decisió que caldrà prendre seguint els criteris establerts en el capítol cinquè de la Llei.”

Article 3. Addició d'una disposició transitòria quarta

S’afegeix a la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació una nova disposició transitòria quarta, amb el text següent:

“Disposició transitòria quarta

1. Fins al 31 de desembre del 2015, la gestió dels actius que es traspassen al Fons de reserva de jubilació segueix les regles següents:

a) Mentre no s’hagi constituït la Comissió Gestora, el Consell d’Administració del Fons de reserva de jubilació pren les decisions de gestió dels actius i dóna les instruccions pertinents al Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que es responsabilitza d’executar-les.

b) Constituïda la Comissió Gestora, és aquest òrgan qui dóna les instruccions de gestió dels actius del Fons de reserva de jubilació al Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, perquè aquest darrer les executi.

2. En qualsevol dels casos a què es refereix l’apartat precedent, s’apliquen a la gestió del Fons els principis i criteris de política d’inversió establerts pel capítol quart d’aquesta Llei.”

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar l’article 3 amb el redactat següent:

“Disposició transitòria quarta

Fins al 31 de desembre del 2015 i mentre no s’hagi constituït la Comissió Gestora, la gestió dels actius que es traspassen al Fons de reserva de jubilació serà desenvolupada per part del  Consell d’Administració del Fons de reserva de jubilació que prendrà les decisions de gestió dels actius i donarà les instruccions pertinents al Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, el qual es responsabilitzarà d’executar-les aplicant els principis i criteris de política d’inversió establerts pel capítol quart d’aquesta Llei.”

MOTIVACIÓ:

S’elimina l’apartat b) i s’agrupen els punts 1 i 2 ja que quan ja es trobi formalment constituïda la Comissió Gestora, la Llei ja determina les seves competències, per la qual cosa no cal tornar a incidir en les seves obligacions. Només es regula el fet de no tenir constituïda la Comissió gestora.

Article 4. Addició d'una disposició transitòria cinquena

S’afegeix a la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, una nova disposició transitòria cinquena, amb el text següent:

“Disposició transitòria cinquena

Durant l’exercici que finalitza el 31 de desembre del 2015, les despeses generades pel Fons de reserva de jubilació es financen amb càrrec als crèdits del programa “Fons de reserva” del pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. La Caixa Andorrana de Seguretat Social gestiona aquestes despeses i els pagaments corresponents, seguint, si escau, les indicacions del Consell d’Administració del Fons de reserva de jubilació i de la Comissió Gestora del Fons de reserva de jubilació.

A l’efecte de fer front a les despeses que es generin durant l’any 2015 com a conseqüència del compliment de les disposicions d’aquesta Llei, els crèdits del programa “Fons de reserva” del pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social tenen el caràcter d’ampliables.”

Grup Parlamentari Liberal

Es proposa addicionar un nou article, que quedaria com segueix:

 “Article 5. Modificació de l’article 5 de la Llei

Es modifica l’apartat 5 de l’article 5 de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, com segueix:

“5. El càrrec de membre de la Comissió Gestora té una durada de quatre anys. El de membre del Consell d’Administració del Fons de reserva, s’assimilarà al que disposa l’article 45 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i de sis anys, per la resta de membres. Una mateixa persona pot ser nomenada membre de la Comissió Gestora com a màxim durant dos mandats consecutius o tres mandats no consecutius.”.”

Grup Parlamentari Liberal

Es proposa addicionar un nou article, que quedaria com segueix:

 “Article 6. Modificació de l’article 6 de la Llei

Es modifica l’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, com segueix:

“1. Els membres de la Comissió Gestora han de ser persones d’honorabilitat empresarial i professional destacada, amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada, i sotmès a les mateixes condicions que les establertes per la normativa del sistema financer.”.”

Grup Parlamentari Liberal

Es proposa addicionar un nou article, que quedaria com segueix:

 “Article 7. Modificació de l’article 23 de la Llei

Es modifica l’article 23 de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, com segueix:

“1. La Comissió Gestora administra el Fons de reserva de jubilació amb total independència de l’Administració general, respectant els principis de transparència, eficiència, eficàcia i prudència, i valorant en cada cas les circumstàncies dels mercats financers.

2. L’òrgan de contractació del Fons de reserva, és la Comissió Gestora.

3. La selecció i contractació d’entitats gestores i dipositàries, així com els contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió del patrimoni del Fons, s’ha de realitzar mitjançant la Llei de la contractació pública, de 9-11-2000.

4. L’òrgan d’adjudicació ordenarà al BOPA, la publicació del nom de l’adjudicatari.

5. L’entitat adjudicatària en qualsevol cas haurà de complir els requisits establerts en la legislació del sistema financer per poder operar a Andorra. En cas que l’entitat sigui estrangera, només quedarà eximida del compliment de la normativa administrativa en allò que es refereix estrictament a la nacionalitat.”.”

Grup Parlamentari Liberal

Es proposa addicionar un nou article, que quedaria com segueix:

 “Article 8. Modificació de l’article 34 de la Llei

Es modifica l’apartat 2 de l’article 34 de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, com segueix:

“2. El dipòsit i custòdia del patrimoni només es portarà a terme a través d’entitats dipositàries andorranes, regulades per la legislació financera i sota el control de l’INAF.”.”

Disposició addicional primera. Beneficis fiscals en la transmissió de béns immobles

1. Les transmissions immobiliàries realitzades en el marc del procés de traspàs de titularitat de béns de la Caixa Andorrana de Seguretat Social al Fons de reserva de jubilació no estan subjectes a l’impost de transmissions patrimonials, a l’impost general indirecte de transmissions patrimonials, ni a l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.

2. Les prestacions de serveis realitzades pels notaris del Principat d’Andorra en el procés de canvi de titularitat dels actius de la Caixa Andorrana de Seguretat Social a favor del Fons de reserva de jubilació no estan subjectes a l’impost general indirecte.

Disposició addicional segona. Honoraris notarials

La transmissió de la titularitat dels immobles de la Caixa Andorrana de Seguretat Social a favor del Fons de reserva de jubilació gaudirà d’una reducció del 80% dels honoraris notarials.

Disposició final primera. Modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l'impost general indirecte

S’afegeix un nou apartat, número19, al’article 6 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, amb el contingut següent:

19. El lliurament de béns, l’arrendament de béns immobles i les prestacions de serveis recurrents remunerats realitzades recíprocament entre la Caixa Andorrana de Seguretat Social i el Fons de reserva de jubilació.

Disposició final segona. Text consolidat de la Llei 17/2008, de la seguretat social

S’encomana al Govern l’elaboració d’un text consolidat de l’articulat de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, amb totes les modificacions, addicions i derogacions introduïdes posteriorment per la Llei 25/2011, del 29 de desembre; per la Llei 9/2013, del 23 de maig; per la Llei 18/2014, del 24 de juliol, i per la Llei 6/2015, del 15 de gener. El text ha d’estar aprovat i publicat en un termini no superior a tres mesos des de la data de publicació d’aquesta Llei.

Disposició final tercera. Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

M. I. Sra. Conxita Marsol Riart

Informe de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient relatiu al Projecte de llei de modificació de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació

La Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 1 i 8 de juliol del 2015, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei de modificació de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:

Esmenes aprovades per majoria

Esmena 2 (Grup Parlamentari Liberal) de modificació a l’article 1.

Esmenes no aprovades

Esmena 1 (Grup Parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 1.

Esmena 3 (Grup Parlamentari Liberal) de modificació a l’article 2.

Esmena 4 (Grup Parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 3.

Esmena 6 (Grup Parlamentari Liberal) d’addició d’un nou article.

Esmenes retirades per transacció i aprovades per majoria

Esmena 7 (Grup Parlamentari Liberal) d’addició d’un nou article.

Esmenes retirades

Esmena 5 (Grup Parlamentari Liberal) d’addició d’un nou article.

Esmena 8 (Grup Parlamentari Liberal) d’addició d’un nou article.

Projecte de llei de modificació de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació

Exposició de motius

La Llei6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació acompleix la disposició final segona dela Llei17/2008, de la seguretat social, i constitueix el Fons de reserva de jubilació com una entitat de dret públic, amb patrimoni i personalitat jurídica propis, i amb plena capacitat d’obrar. És així que el 12 de febrer del 2015, data en què va entrar en vigorla Llei6/2015, va quedar constituït el Fons de reserva de jubilació i va començar el procés previst perla Lleiper dotar-lo dels seus òrgans de govern i del seu patrimoni, que se separa del patrimoni dela Caixa Andorranade Seguretat Social.

Les disposicions transitòries de la Llei 6/2015 regulen els procediments a seguir en el traspàs i el canvi de titularitat, a favor del Fons de reserva de jubilació, de totes les partides de l’actiu del balanç de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que corresponen a la contrapartida de les reserves disponibles i immobilitzades del fons de reserva de la branca de jubilació, però aquestes disposicions plantegen alguns problemes pràctics en relació amb l’aspecte temporal del traspàs, per la qual cosa ha semblat necessari donar-hi una major concreció i fixar, ensems, uns terminis d’execució més amplis, per tal de donar plena seguretat jurídica al traspàs esmentat.

Les modificacions que ara s’aproven no comporten cap canvi conceptual de la Llei, sinó únicament una ampliació instrumental i tècnica de la regulació del període transitori i del procediment a seguir en el traspàs dels actius de les reserves disponibles i immobilitzades del fons de reserva de la branca de jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social a favor del Fons de reserva de jubilació, amb l’objecte de regular i facilitar les eines i els mecanismes necessaris per concloure satisfactòriament tot el procés.

Al mateix temps, i amb la finalitat de limitar els costos fiscals, s’estableix la no-subjecció de les operacions de traspàs de béns immobles de la Caixa Andorrana de Seguretat Social al Fons de reserva de jubilació a cap dels impostos que normalment graven les transmissions patrimonials immobiliàries, i la reducció dels honoraris notarials; s’estableix igualment la no-subjecció a l’IGI dels arrendaments o lliuraments de béns i de les prestacions de serveis que es realitzin posteriorment entre ambdós entitats públiques.

Article 1. Addició d’un punt 6 a l’apartat 4 de l’article 23 de la Llei

S’afegeix un punt 6 a l’apartat 4 de l’article 23 de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, que queda redactat com segueix:

“4.6. L’òrgan d’adjudicació ha d’ordenar al BOPA la publicació del nom de l’adjudicatari.”

Article 2. Modificació de la disposició transitòria segona

Es modifica la disposició transitòria segona de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, que passa a tenir la redacció següent:

“Disposició transitòria segona

1. El canvi de titularitat dels actius dela Caixa Andorranade Seguretat Social descrits a l’apartat 1 de l’article 19 d’aquesta Llei que formen el patrimoni inicial del Fons de reserva s’ha de dur a terme dins de l’exercici que finalitza el 31 de desembre del 2015. Amb independència de la data de formalització, el canvi de titularitat té efectes a partir de l’1 de gener del 2016.

2. El traspàs d’actius es fa valorant, de forma inicial, a preu de mercat i en data 31 de març del 2015, tots els actius objecte de traspàs. Els valors que no cotitzen en mercats reglamentats i els altres actius es valoren pel seu valor estimat de realització o valor probable de negociació, fent prevaldre criteris de prudència. La valoració dels actius financers es realitza per part de les entitats dipositàries dels mateixos actius.La Intervenció Generalde l’Estat supervisa el resultat de les valoracions i dóna el vistiplau a l’import global del traspàs. Per a aquesta supervisióla Intervenciódisposa d’un termini de 60 dies naturals a comptar del moment quela Caixa Andorranade Seguretat Social li notifiqui la valoració.

3. En qualsevol cas, la valoració dels actius s’ha de dur a terme segons el que preveu l’article 30 de la Llei.

4. Una vegada la Intervenció General de l’Estat hagi donat el vistiplau al resultat de les valoracions i a l’import global del traspàs,la Caixa Andorranade Seguretat Social formalitzarà el traspàs dels actius a favor del Fons de reserva de jubilació. La formalització del traspàs s’ha de fer dintre del termini fixat a l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria.

Formalitzat el traspàs dels actius, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de lliurar a la Intervenció General de l’Estat, a efectes informatius, un informe del valor dels actius en la data de formalització del canvi de titularitat, en el qual ha de fer notar, quan sigui el cas, els canvis que s’hagin produït entre el valor atribuït als actius indicats en data 31 de març del 2015 i el valor dels mateixos actius en la data de formalització del canvi de titularitat.”

Article 3. Modificació de la disposició transitòria tercera

S’afegeix un apartat4 ala disposició transitòria tercera de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, amb el text següent:

“4.La Comissió Gestoradisposa de sis mesos a comptar de la recepció de la resposta per valorar la informació facilitada per les entitats de gestió i dipòsit i redactar unes conclusions sobre les mateixes entitats. Si de les conclusions dela Comissió Gestoraes desprèn que  alguna entitat gestora o de dipòsit no compleix els requisits i les característiques exigits en els articles 33 i 35 d’aquesta Llei,la Comissió Gestoradecideix quines entitats gestores i/o dipositàries han d’assumir la gestió i/o la dipositaria d’acord amb el que estableix aquesta Llei. Transitòriament i fins a un màxim de 18 mesos,la ComissióGestora pot mantenir aquests actius en l’entitat a substituir o en d’altres entitats gestores o dipositàries, malgrat que se superin els límits establerts en l’article 32 d’aquesta Llei.”

Article 4. Addició d'una disposició transitòria quarta

S’afegeix a la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació una nova disposició transitòria quarta, amb el text següent:

“Disposició transitòria quarta

1. Fins al 31 de desembre del 2015, la gestió dels actius que es traspassen al Fons de reserva de jubilació segueix les regles següents:

a) Mentre no s’hagi constituït la Comissió Gestora, el Consell d’Administració del Fons de reserva de jubilació pren les decisions de gestió dels actius i dóna les instruccions pertinents al Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que es responsabilitza d’executar-les.

b) Constituïda la Comissió Gestora, és aquest òrgan qui dóna les instruccions de gestió dels actius del Fons de reserva de jubilació al Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, perquè aquest darrer les executi.

2. En qualsevol dels casos a què es refereix l’apartat precedent, s’apliquen a la gestió del Fons els principis i criteris de política d’inversió establerts pel capítol quart d’aquesta Llei.”

Article 5. Addició d'una disposició transitòria cinquena

S’afegeix a la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, una nova disposició transitòria cinquena, amb el text següent:

“Disposició transitòria cinquena

Durant l’exercici que finalitza el 31 de desembre del 2015, les despeses generades pel Fons de reserva de jubilació es financen amb càrrec als crèdits del programa “Fons de reserva” del pressupost dela Caixa Andorranade Seguretat Social.La Caixa Andorranade Seguretat Social gestiona aquestes despeses i els pagaments corresponents, seguint, si escau, les indicacions del Consell d’Administració del Fons de reserva de jubilació i dela Comissió Gestoradel Fons de reserva de jubilació.

A l’efecte de fer front a les despeses que es generin durant l’any 2015 com a conseqüència del compliment de les disposicions d’aquesta Llei, els crèdits del programa “Fons de reserva” del pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social tenen el caràcter d’ampliables.”

Disposició addicional primera. Beneficis fiscals en la transmissió de béns immobles

1. Les transmissions immobiliàries realitzades en el marc del procés de traspàs de titularitat de béns de la Caixa Andorrana de Seguretat Social al Fons de reserva de jubilació no estan subjectes a l’impost de transmissions patrimonials, a l’impost general indirecte de transmissions patrimonials, ni a l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.

2. Les prestacions de serveis realitzades pels notaris del Principat d’Andorra en el procés de canvi de titularitat dels actius de la Caixa Andorrana de Seguretat Social a favor del Fons de reserva de jubilació no estan subjectes a l’impost general indirecte.

Disposició addicional segona. Honoraris notarials

La transmissió de la titularitat dels immobles de la Caixa Andorrana de Seguretat Social a favor del Fons de reserva de jubilació gaudirà d’una reducció del 80% dels honoraris notarials.

Disposició final primera. Modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l'impost general indirecte

S’afegeix un nou apartat, número19, al’article 6 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, amb el contingut següent:

19. El lliurament de béns, l’arrendament de béns immobles i les prestacions de serveis recurrents remunerats realitzades recíprocament entre la Caixa Andorrana de Seguretat Social i el Fons de reserva de jubilació.

Disposició final segona. Text consolidat de la Llei 17/2008, de la seguretat social

S’encomana al Govern l’elaboració d’un text consolidat de l’articulat de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, amb totes les modificacions, addicions i derogacions introduïdes posteriorment per la Llei 25/2011, del 29 de desembre; per la Llei 9/2013, del 23 de maig; per la Llei 18/2014, del 24 de juliol, i per la Llei 6/2015, del 15 de gener. El text ha d’estar aprovat i publicat en un termini no superior a tres mesos des de la data de publicació d’aquesta Llei.

Disposició final tercera. Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M. I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.

Rosa Gili Casals                                                                     
Vicepresidenta
de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient

Conxita Marsol Riart                                                           
Presidenta
de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient

El síndic general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost en relació al Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 9 de juliol del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Informe de la Ponència de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost

El M. I. Sr. Miquel Aleix Areny, del Grup Parlamentari Demòcrata, nomenat ponent per la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost el dia 29 de juny del 2015, a la vista del Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el. finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:

Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar el títol de la llei, amb la qual cosa el mateix quedaria redactat com segueix:

“Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de fons producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme”

(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)

Motivació:

Per coherència amb el que proposa el Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal de precisar el concepte de diners o valors com a equivalent al de fons, aprofitant que aquest últim ja es troba definit a l’article 366 bis del Codi penal.

Exposició de motius

L’informe d’avaluació del Principat d’Andorra aprovat pel Moneyval en la seva sessió plenària del 8 de març del 2012 evidencia l’evolució i la intensificació permanent de les mesures de prevenció i repressió adoptades.

En aquest context, es fa palesa la conveniència d’adaptar la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000 (modificada per la Llei 28/2008, de l’11 de desembre; per la Llei 4/2011, del 25 de maig; per la Llei 20/2013, del 10 d’octubre; per la Llei 4/2014, del 27 de març, i per la Llei 2/2015, del 15 de gener), als estàndards internacionals fixats a l’antiga recomanació 17 del Grup d’Acció Financera (GAFI) -nova recomanació 35-, i incrementar la proporcionalitat i l’efecte dissuasiu del règim sancionador.

A la llum d’aquestes consideracions, la Llei regula el règim sancionador aplicable, tant en el seu àmbit substantiu com en el formal.

Així mateix, es modifica la regulació relativa a l’obligació de realitzar declaracions d’operacions sospitoses considerant les recomanacions del Moneyval.

En conclusió, amb aquesta reforma legislativa, Andorra continua amb el seu compromís en el compliment dels estàndards internacionals mitjançant un procés d’adaptació constant de l’ordenament jurídic andorrà.

Article 1. Modificació de l’article 46 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000

Es modifica l’article 46 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, que queda redactat com segueix:

“Els subjectes obligats tenen l’obligació de declarar a la Uifand qualsevol operació o projecte d’operació relativa a fons respecte dels quals hi hagi sospites o motius raonables per sospitar que són el producte d’una activitat delictiva que pot comportar actes de blanqueig o que estan relacionats amb el finançament del terrorisme. La declaració ha d’anar acompanyada de tota la documentació necessària.

Amb posterioritat a la declaració de sospita, el subjecte obligat ha de trametre a la Uifand qualsevol element nou de què tingui coneixement relatiu a la declaració.”

Grup Parlamentari Liberal

Consistent en la modificació de l’article 46, als efectes d’adaptar-lo també a la quarta directiva comunitària. Redacció, que quedaria com segueix:

“1. Els subjectes obligats tenen l’obligació de declarar a la Uifand qualsevol operació o projecte d’operació relativa als fons respecte dels quals hi hagi sospites o motius raonables per sospitar que són el producte d’activitats que constitueixin un delicte previ al de blanqueig de capitals, segons l’establert al Codi penal o estan relacionats amb el terrorisme i el seu finançament.

La declaració s’efectuarà, sense dilació, amb el suport i format establert per la Uifand i a la mateixa caldrà que s’acompanyi de la documentació que s’indiqui reglamentàriament.

2. Al moment d’establir els procediments de control intern, els subjectes obligats concretaran per escrit la manera en què s’analitzaran les operacions descrites en l’apartat anterior, incloent la indicació dels canals interns per a la comunicació d’operacions, l’òrgan encarregat del procediment d’anàlisis i, en el seu cas, de comunicació a la Uifand, l’elaboració i difusió entre els seus directius, empleats i agents d’una relació d’operacions susceptibles d’estar relacionades amb el blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme, la periòdica revisió de tal relació i la utilització d’aplicacions informàtiques apropiades, tenint en compte el tipus d’operacions, sector de negoci, àmbit geogràfic i volum de la informació.

Si la Uifand considera que l’examen especial efectuat no ha estat suficient, retornarà la comunicació al subjecte obligat perquè ampliï la informació.

Els directors o empleats podran comunicar l’operació directament a la Uifand en cas que, havent-la comunicat internament, el subjecte obligat, no hagés informat al directiu o empleat comunicant el curs donat a la comunicació

Reglamentàriament es desenvoluparà el procés d’examen especial.

3. Els subjectes obligats remetran a la Uifand, sense dilació, qualsevol nova informació relativa a l’operació comunicada que es conegui amb posterioritat a la comunicació.”

Article 2. Addició d’una lletra f) a l’apartat 1 de l’article 49 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000

S’afegeix una lletra f) a l’apartat 1 de l’article 49 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, que queda redactada com segueix:

“f) Els subjectes obligats han de fer un seguiment continuat de les operacions i de les relacions de negoci amb els seus clients.”

Article 3. Modificació de la secció novena de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000

Es modifica la secció novena de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, que queda redactada com segueix:

“Secció novena. Règim sancionador: infraccions i sancions

Article 57. Subjectes infractors o responsables

Són subjectes infractors o responsables els subjectes obligats, persones físiques o jurídiques, que realitzin les accions o omissions tipificades com a infracció en aquesta Llei quan siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.

A més de la responsabilitat que correspongui al subjecte obligat, les persones que exerceixin en aquests subjectes obligats càrrecs d’alta direcció incorren en responsabilitat sancionable per la infracció o les infraccions comeses quan aquestes infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.

Article 57 bis. Classes d’infraccions

Les infraccions administratives establertes en aquesta Llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Article 57 ter. Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus les següents:

1. L’incompliment de les obligacions de diligència deguda relatives a la identificació o verificació dels clients o dels seus veritables drethavents.

2. L’incompliment de l’obligació d’establir procediments de control intern adequats i suficients, quan aquest incompliment sigui susceptible de comportar un risc elevat de blanqueig de diners o valors o de finançament del terrorisme.

3. L’incompliment de l’obligació de declarar operacions sospitoses en els termes que estableix l’article 46 d’aquesta Llei.

4. L’incompliment de les ordres de bloqueig, emeses per la Uifand en els termes que estableix l’article 47 d’aquesta Llei.

5. L’incompliment del deure de guardar secret en els termes establerts a l’article 48 d’aquesta Llei.

6. L’incompliment de la prohibició de comptes i llibretes d’estalvi anònims o amb noms ficticis que estableix l’article 49.4 d’aquesta Llei.

7. L’incompliment de l’obligació de facilitar a la Uifand, en temps i forma, tota la informació que sol·liciti per escrit en l’exercici de les seves funcions, així com per verificar el compliment d’aquesta Llei i de la normativa que la desenvolupa en els termes que estableix l’article 53.2.b) d’aquesta Llei.

8. L’incompliment de les obligacions d’informació i d’adopció de les mesures restrictives a què es refereixen els articles 69 i 72 d’aquesta Llei.

9. La resistència o obstrucció, per acció o omissió, a la funció supervisora de la Uifand, sempre que hi hagi requeriment exprés i per escrit en aquest sentit.

10. La comissió de més de tres infraccions greus durant el termini d’un any.

Article 57 quater. Infraccions greus

Són infraccions greus les següents:

1. L’incompliment de l’obligació de tenir una vigilància especial en els termes que estableix l’article 49.1.a) d’aquesta Llei.

2. L’incompliment de l’obligació d’obtenir la informació sobre el propòsit i l’índole prevista de la relació de negoci amb el client en els termes que estableix l’article 49.1.d) d’aquesta Llei.

3. L’incompliment de l’obligació de seguiment continuat de les operacions i de les relacions de negoci que estableix l’article 49.1.f) d’aquesta Llei.

4. L’incompliment de l’obligació de no establir o mantenir relacions de negoci en els termes que estableix l’article 49 bis.5 d’aquesta Llei o efectuar operacions o transaccions prohibides.

5. L’incompliment de les mesures de diligència deguda reforçada en els termes que estableix l’article 49 quater d’aquesta Llei.

6. L’incompliment de la prohibició d’establir o mantenir relacions de corresponsalia amb bancs pantalla en els termes que estableix l’article 49 quater.2 d’aquesta Llei.

7. L’incompliment de les obligacions relatives a transferències de fons en els termes que estableix l’article 49 sixties d’aquesta Llei.

8. L’incompliment de l’obligació d’aplicar, respecte de les sucursals, filials amb participació majoritària o delegacions dels subjectes obligats financers situades a l’estranger, les mesures establertes a l’article 44 d’aquesta Llei.

9. L’incompliment de l’obligació de contractar una auditoria externa anual i trametre a la Uifand l’informe d’auditoria resultant en els termes que estableix l’article 52.1.a) d’aquesta Llei.

10. L’incompliment de l’obligació de designar un òrgan de control intern i comunicació en els termes que estableixen els articles 52.1.b) i 52.2.a) d’aquesta Llei.

11. No identificar o verificar l’origen dels fons objecte de la relació de negoci.

12. L’incompliment de les obligacions de conservació de documents.

13. L’incompliment de l’obligació d’establir procediments de control intern adequats i suficients, quan això no constitueixi una infracció molt greu.

14. L’incompliment dels comunicats tècnics emesos per la Uifand.

15. La comissió de més de tres infraccions lleu durant el termini d’un any.

Article 57 quinquies. Infraccions lleus

Són infraccions lleus les següents:

Qualsevol incompliment de les normes d’aquesta Llei no considerades específicament com a infracció greu o molt greu en els articles anteriors.

Article 58. Sancions aplicables als subjectes obligats que siguin persones jurídiques

1. Les infraccions molt greus són sancionades amb:

a) Multa de 90.001 a 1.000.000 euros.

b) Restricció temporal o definitiva de determinats tipus d’operacions.

c) Revocació o modificació de l’autorització de l’activitat corresponent.

La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b) i c).

2. Les infraccions greus són sancionades amb:

a) Multa de 15.001 a 90.000 euros.

b) Restricció temporal de determinats tipus d’operacions.

La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb la prevista a la lletra b).

3. Les infraccions lleus són sancionades amb:

a) Amonestació escrita.

b) Multa de 600 a 15.000 euros.

Les sancions previstes en les lletres a) i b) han de ser imposades en tot cas.

4. A més de la sanció que correspongui imposar al subjecte obligat per la comissió de la infracció, es pot imposar a la persona o les persones que exerceixin càrrecs d’alta direcció i a la conducta dolosa o negligent de les quals sigui imputable la comissió de la infracció, una o diverses de les sancions següents:

a) En cas d’infraccions molt greus: multa de 25.001 a 300.000 euros i/o suspensió temporal mínima de sis mesos o suspensió definitiva.

b) En cas d’infraccions greus: multa de 3.001 a 25.000 euros i/o suspensió temporal d’entre un i sis mesos.

c) En cas d’infraccions lleus: amonestació escrita i/o multa de 300 a 3.000 euros.

Article 58 bis. Sancions aplicables als subjectes obligats que siguin persones físiques

1. Les infraccions molt greus són sancionades amb:

a) Multa de 25.001 a 300.000 euros.

b) Suspensió temporal mínima de sis mesos o suspensió definitiva.

c) Restricció temporal o definitiva de determinats tipus d’operacions.

d) Revocació o modificació de l’autorització de l’activitat corresponent.

La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b), c) i d).

2. Les infraccions greus són sancionades amb:

a) Multa de 3.001 a 25.000 euros.

b) Suspensió temporal d’entre un i sis mesos.

c) Restricció temporal de determinats tipus d’operacions.

La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b) i c).

3. Les infraccions lleus són sancionades amb:

a) Amonestació escrita.

b) Multa de 300 a 3.000 euros.

Les sancions previstes en les lletres a) i b) han de ser imposades en tot cas.

Article 58 ter. Exclusió del benefici econòmic per l’infractor

1. En cap cas la comissió d’una infracció no pot suposar l’obtenció d’un benefici econòmic per a l’infractor.

2. Quan el benefici econòmic obtingut per l’infractor com a conseqüència de la infracció sigui determinable o avaluable, el límit superior de la multa prevista en els articles anteriors s’incrementa fins al doble del benefici esmentat, si l’import del benefici doblat és major que el dit límit superior.

Article 58 quater. Criteris de graduació de les sancions

Les sancions es graduen de conformitat amb tots o alguns dels criteris següents:

1. El grau de culpabilitat del subjecte infractor.

2. La capacitat econòmica del subjecte infractor.

3. La quantia de l’operació corresponent i/o els guanys obtinguts com a conseqüència de la infracció, així com les eventuals pèrdues causades a tercers per la infracció, en la mesura en què es puguin determinar.

4. La gravetat i la durada del fets.

5. La manca de vigilància i les carències o insuficiències dels mecanismes de prevenció.

6. Les sancions fermes en via administrativa que li hagin estat imposades durant els últims cinc anys.

Article 58 quinquies. Prescripció

1. Les infraccions prescriuen al cap de tres anys. Si hi ha hagut actes destinats a dissimular-les als òrgans de control o supervisió, la prescripció té lloc al cap de deu anys.

El termini de prescripció comença a comptar-se des de la data en què la infracció hagi estat comesa i, en particular:

- Per a les infraccions que es produeixin en una activitat continuada, des de la data de la fi de l’activitat o la de l’últim acte constitutiu de la infracció.

- En cas d’incompliment de les obligacions de diligència deguda, des de la data de finalització de la relació de negoci.

- En cas d’incompliment de l’obligació de conservació de documents, des de l’expiració del termini al qual es refereixen els articles 51 i 51 bis d’aquesta Llei.

La prescripció s’interromp per qualsevol acció de la Uifand, realitzada amb coneixement formal dels subjectes obligats, consistent en la inspecció, la supervisió o el control del compliment de les obligacions d’aquesta Llei. També s’interromp per la iniciació del procediment sancionador, amb coneixement de l’interessat, o d’un procés judicial pels mateixos fets o per altres la separació dels quals no sigui possible.

Produïda la interrupció, s’inicia de nou el còmput del termini de prescripció.

2. L’acció per executar les sancions prescriu al cap de tres anys.

El termini de prescripció comença a comptar-se des del dia següent a aquell en què es notifiqui a l’interessat l’acte administratiu en virtut del qual adquireixi fermesa la sanció imposada.

En cas que la via administrativa s’esgotés per silenci administratiu negatiu, el termini de prescripció comença a comptar-se des del dia següent a aquell en què s’esgoti el termini per resoldre per part de l’òrgan administratiu competent.

La prescripció s’interromp per la iniciació, notificada a l’interessat, del procediment d’execució de la sanció, així com per la suspensió de l’execució de la resolució sancionadora, acordada en via administrativa o judicial.”

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar la redacció del punt 2 de l’Article 57 ter, amb la qual cosa el text quedaria com segueix:

“2. L’incompliment de l’obligació d’establir procediments de control intern adequats i suficients, quan aquest incompliment sigui susceptible de comportar un risc elevat de blanqueig de fons o de finançament del terrorisme.”

(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)

Motivació:

Per coherència amb el que proposa el Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal de precisar el concepte de diners o valors com a equivalent al de fons, aprofitant que aquest últim ja es troba definit a l’article 366 bis del Codi penal.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar l'article 57 quater apartat 15 de l’article 3 amb el següent redactat:

“15. La comissió de més de tres infraccions lleus durant el termini d'un any."

Motivació:

Correcció ortogràfica.

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar la redacció del punt 15 de l’Article 57 quarter, amb la qual cosa el text quedaria com segueix:

2. La comissió de més de tres infraccions lleus durant el termini d’un any.

(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)

Motivació:

Esmena estrictament formal.

Grup Parlamentari Liberal

Es proposa modificar l’article 57 ter i 57 quater de l'article 3 amb el següent redactat:

“Article 57 ter. Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus les següents:

1. L’incompliment de l’obligació de declarar operacions sospitoses en els termes que estableix l’article 46 d’aquesta Llei.

2. L’incompliment de les ordres de bloqueig, emeses per la Uifand en els termes que estableix l’article 47 d’aquesta Llei.

3. L’incompliment del deure de guardar secret en els termes establerts a l’article 48 d’aquesta Llei.

4. L’incompliment de la prohibició de comptes i llibretes d’estalvi anònims o amb noms ficticis que estableix l’article 49.4 d’aquesta Llei.

5. L’incompliment de l’obligació de facilitar a la Uifand, en temps i forma, tota la informació que sol·liciti per escrit en l’exercici de les seves funcions, així com per verificar el compliment d’aquesta Llei i de la normativa que la desenvolupa en els termes que estableix l’article 53.2.b) d’aquesta Llei.

6. L’incompliment de les obligacions d’informació i d’adopció de les mesures restrictives a què es refereixen els articles 69 i 72 d’aquesta Llei.

7. La resistència o obstrucció, per acció o omissió, a la funció supervisora de la Uifand, sempre que hi hagi requeriment exprés i per escrit en aquest sentit.

8. La comissió de més de tres infraccions greus durant el termini d’un any.”

D’altra banda, considerem que podria afegir-se una nova sanció dins la categoria de les sancions greus, que resultaria del que estableix l’apartat 9 de les sancions molt greus.

“Article 57 quater. Infraccions greus

Són infraccions greus les següents:

1. L’incompliment de l’obligació de tenir una vigilància especial en els termes que estableix l’article 49.1.a) d’aquesta Llei.

2. L’incompliment de l’obligació d’obtenir la informació sobre el propòsit i l’índole prevista de la relació de negoci amb el client en els termes que estableix l’article 49.1.d) d’aquesta Llei.

3. L’incompliment de l’obligació de seguiment continuat de les operacions i de les relacions de negoci que estableix l’article 49.1.f) d’aquesta Llei.

4. L’incompliment de l’obligació de no establir o mantenir relacions de negoci en els termes que estableix l’article 49 bis.5 d’aquesta Llei o efectuar operacions o transaccions prohibides.

5. L’incompliment de les mesures de diligència deguda reforçada en els termes que estableix l’article 49 quater d’aquesta Llei.

6. L’incompliment de la prohibició d’establir o mantenir relacions de corresponsalia amb bancs pantalla en els termes que estableix l’article 49 quater.2 d’aquesta Llei.

7. L’incompliment de les obligacions relatives a transferències de fons en els termes que estableix l’article 49 sixties d’aquesta Llei.

8. L’incompliment de l’obligació d’aplicar, respecte de les sucursals, filials amb participació majoritària o delegacions dels subjectes obligats financers situades a l’estranger, les mesures establertes a l’article 44 d’aquesta Llei.

9. L’incompliment de l’obligació de contractar una auditoria externa anual i trametre a la Uifand l’informe d’auditoria resultant en els termes que estableix l’article 52.1.a) d’aquesta Llei.

10. L’incompliment de l’obligació de designar un òrgan de control intern i comunicació en els termes que estableixen els articles 52.1.b) i 52.2.a) d’aquesta Llei.

11. No identificar o verificar l’origen dels fons objecte de la relació de negoci.

12. L’incompliment de les obligacions de conservació de documents.

13. L’incompliment de l’obligació d’establir procediments de control intern adequats i suficients, quan això no constitueixi una infracció molt greu.

14. L’incompliment dels comunicats tècnics emesos per la Uifand.

15. La comissió de més de tres infraccions lleu durant el termini d’un any.

16. La resistència o obstrucció, per acció o omissió, a la funció supervisora de la Uifand, sempre que no hagi mediat requeriment exprés i per escrit en aquest sentit”

Motivació:

En l’article 57 ter, concretament als apartats 57.1 i 57.2 no s’haurien de qualificar com sanció molt greu, sinó en qualsevol cas com a sanció greu, ja que els fets delictius han de ser proporcionals als fets que es produeixen. Es proposa incorpora aquestes paràgrafs en l’apartat de sancions greus.

Grup Parlamentari Liberal

Es proposa modificar l’article 58 de l'article 3 amb el següent redactat:

“Article 58. Sancions aplicables als subjectes obligats

1. Les infraccions molt greus són sancionades amb:

a) Multa de 90.001 a 1.000.000 euros.

b) Restricció temporal o definitiva de determinats tipus d’operacions.

c) Revocació o modificació de l’autorització de l’activitat corresponent.

La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b) i c).

2. Les infraccions greus són sancionades amb:

a) Multa de 15.001 a 90.000 euros.

b) Restricció temporal de determinats tipus d’operacions.

La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb la prevista a la lletra b).

3. Les infraccions lleus són sancionades amb:

a) Amonestació escrita.

b) Multa de 600 a 15.000 euros.

Les sancions previstes en les lletres a) i b) han de ser imposades en tot cas.

4. A més de la sanció que correspongui imposar al subjecte obligat per la comissió de la infracció, es pot imposar a la persona o les persones que exerceixin càrrecs d’alta direcció i a la conducta dolosa o negligent de les quals sigui imputable la comissió de la infracció, una o diverses de les sancions següents:

a) En cas d’infraccions molt greus: multa de 25.001 a 300.000 euros i/o suspensió temporal mínima de sis mesos o suspensió definitiva.

b) En cas d’infraccions greus: multa de 3.001 a 25.000 euros i/o suspensió temporal d’entre un i sis mesos.

c) En cas d’infraccions lleus: amonestació escrita i/o multa de 300 a 3.000 euros.”

Motivació:

En referencia a les sancions previstes en l’article 58, es proposa no diferenciar entre sancions imposades a persones físiques i jurídiques, la recomanació 35 estableix que les sancions han de ser efectives, proporcionades i dissuasòries. El fet que s’estableixi un regim sancionador més gravós per a persones jurídiques, que per persones físiques, podria ser considerat pel Moneyval com un incentiu per a la realització de determinades activitats irregulars per mitjà de persones físiques, perdent el règim sancionador la seva efectivitat i capacitat de dissuasió. En conseqüència es recomanable establir un únic règim sancionador aplicable a tots els subjectes infractors amb independència de si són persones físiques o jurídiques. Es proposar unificar-les.

De manera, que es suprimeix, d’una banda, l’article 58 bis, (que caldria renumerar en cas d’aprovació).

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar l'article 58 quínquies punt 1 de l'article 3 amb el següent redactat:

“1. Les infraccions prescriuen al cap de tres anys. Si hi ha hagut actes destinats a dissimular-les als òrgans de control o supervisió, la prescripció té lloc al cap de deu anys.

-  Per a les infraccions que es produeixin en una activitat continuada, des de la data de la fi de l'activitat o la de l'últim acte constitutiu de la infracció.

-  En cas d'incompliment de les obligacions de diligència deguda, des de la data de finalització de relació del negoci.

-  En cas d'incompliment de l'obligació de conservació de documents, des de l'expiració del termini al qual es refereixen els articles 51 i 51 bis d'aquesta Llei.

La prescripció queda interrompuda quan la UIFAND realitza, amb el coneixement formal dels subjectes obligats, un acte d’inspecció, de supervisió o de control del compliment de les obligacions d’aquesta Llei. També s’interromp per la iniciació del procediment sancionador, amb coneixement de l’interessat, o d’un procés judicial pels mateixos fets.”

Motivació:

Es millora el redactat per una millor comprensió i s'elimina la inseguretat jurídica que provoca la possibilitat que no hi hagi prescripció.

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar la redacció del punt 1 de l’Article 58 quinquies, amb la qual cosa el text quedaria com segueix:

1. Les infraccions prescriuen al cap de tres anys. Si hi han hagut actes destinats a dissimular-les o ocultar-les als òrgans de control o supervisió, la prescripció té lloc al cap de deu anys.

(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)

Motivació:

Per considerar més adequada la nova redacció proposada i per coherència amb la terminologia del codi Penal.

Grup Parlamentari Liberal

Als efectes d’obtenir seguretat jurídica, es proposa eliminar del primer paràgraf de l’article 58 quinqués (PARÀGRAF 1), “Si hi ha hagut actes destinats a dissimular-les als òrgans de control o supervisió, la prescripció té lloc al cap de 10 anys”.

De manera que el text quedarà com segueix:

“1. Les infraccions prescriuen al cap de tres anys.”.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar l’article 58 quínquies punt 2 de l'article 3 amb el següent redactat:

“2. L'acció per executar les sancions prescriu al cap de tres anys.

El termini de prescripció comença a comptar-se des del dia següent a aquell en què es notifiqui a l'interessat l'acte administratiu en virtut del qual adquireixi fermesa la sanció imposada.

En cas que la via administrativa s'esgotés per silenci administratiu negatiu el termini de prescripció comença a comptar-se des del dia següent a aquell en què s'esgoti el termini per resoldre per part de l'òrgan administratiu competent.

La prescripció s'interromp per la iniciació, notificada a l'interessat, del procediment d'execució de la sanció, així com per la suspensió de l'execució de la resolució sancionadora acordada en via administrativa o judicial. ”

Motivació:

S’elimina la coma entre "sancionadora" i "acordada" per a clarificar el concepte.

Article 5. Addició de la secció novena bis a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000

S’afegeix la secció novena bis a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, que queda redactada com segueix:

“Secció novena bis. Règim sancionador: procediment sancionador

Article 59. Regulació de l’expedient sancionador

La imposició de les sancions tipificades en aquesta Llei requereix la tramitació prèvia d’un expedient sancionador, que es regeix per les normes següents:

a) Per les normes establertes en aquesta secció i en els reglaments que, si escau, la desenvolupin.

b) Subsidiàriament, pel Codi de l’Administració i les altres normes que regulen el procediment sancionador en matèria administrativa.

Article 59 bis. Actuacions prèvies

Amb anterioritat a la incoació del procediment sancionador es poden realitzar actuacions prèvies a fi de determinar, amb caràcter preliminar, si concorren les circumstàncies que justifiquen la incoació referida. En especial, aquestes actuacions prèvies s’han d’orientar a determinar, amb la major precisió possible, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment, la identificació de la persona o les persones que poguessin resultar responsables i les circumstàncies rellevants que concorrin en aquest sentit.

Article 59 ter. Inici del procediment

1. El procediment sancionador s’inicia per providència del cap de la Uifand, per pròpia iniciativa, per petició raonada d’altres òrgans o per denúncia. Mitjançant aquesta providència, el cap de la Uifand es limita a:

a) Ordenar la iniciació del procediment sancionador.

b) Realitzar una breu referència als fets, que ho pot ser per remissió a una acta d’inspecció o a una petició o denúncia prèvies.

c) Identificar, si és possible, la persona o les persones presumptament responsables.

d) Nomenar un instructor.

2. La providència d’incoació es comunica a l’instructor i es notifica a la persona o les persones que apareixen com a presumptament responsables per tal que tinguin coneixement de la iniciació del procediment sancionador i puguin sol·licitar la recusació de l’instructor en el termini de deu dies.

3. El nomenament de l’instructor està sotmès a les regles relatives a abstenció i recusació establertes al Codi de l’Administració.

4. En els casos d’absència o impossibilitat transitòria de l’instructor nomenat, el cap de la Uifand nomena un nou instructor.

5. El cap de la Uifand ha de notificar la incoació del procediment sancionador al Govern i, en cas que les persones que apareixen com a presumptament responsables siguin entitats operatives del sistema financer, també a l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

Article 59 quater. Vinculacions amb la jurisdicció penal

1. Si durant la tramitació del procediment sancionador apareix que els fets poden ser constitutius d’una infracció penal, el cap de la Uifand n’informa immediatament el Ministeri Fiscal.

El Ministeri Fiscal ha de comunicar a la Uifand tant la decisió de no exercir accions penals com l’exercici d’aquestes accions i, quan es produeixi, el seu resultat.

2. Si durant la tramitació del procediment sancionador queda acreditat que ha estat obert un procés penal pels mateixos fets, s’ha d’acordar la suspensió del procediment administratiu fins que esdevingui ferma una resolució en via penal.

3. L’òrgan competent per resoldre ha de declarar la no-exigència de responsabilitat administrativa i arxivar l’expedient si, abans de dictar resolució, queda acreditat que ha esdevingut ferma una sanció penal al mateix subjecte pels mateixos fets, i aprecia, a més, la identitat de fonament de la sanció.

Article 59 quinquies. Mesures cautelars

1. Un cop incoat el procediment i en qualsevol moment d’aquest procediment, el cap de la Uifand pot acordar les mesures cautelars que cregui convenients per tal d’assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure, sempre que hi hagi elements de judici suficients.

2. Aquestes mesures poden consistir a: prohibir provisionalment la realització de determinats tipus d’operacions financeres o comercials; disposar la suspensió provisional de les persones que, pel fet d’exercir càrrecs d’alta direcció en els subjectes obligats, apareguin com a presumptes responsables d’infraccions molt greus.

3. Les mesures cautelars han de ser proporcionades a la finalitat perseguida i s’han d’aixecar tan aviat com perdin la seva finalitat.

4. Es pot interposar recurs contra la decisió del cap de la Uifand davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en el termini de tretze dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació de la mesura adoptada.

El recurs jurisdiccional no és suspensiu d’execució, d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració, salvades les facultats discrecionals de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles que es deriven de la legislació vigent d’acord amb el mateix Codi de l’Administració i disposicions concordants.

Article 59 sixties. Fase d’instrucció

L’instructor ha d’ordenar la pràctica de totes les actuacions i les proves que consideri adequades per a l’esclariment dels fets i per determinar les responsabilitats susceptibles de sanció.

L’instructor ha d’elaborar un informe que reflecteixi les conclusions de la instrucció.

Article 60. Plec de càrrecs

1. Finalitzada la fase d’instrucció, i en vista de les actuacions practicades, l’instructor ha de formular un plec de càrrecs amb el contingut mínim següent:

a) Identificació de la persona o les persones, físiques o jurídiques, responsables, incloent-hi la persona o les persones que exerceixin càrrecs d’alta direcció i a la conducta dolosa o negligent de les quals sigui imputable la comissió de la infracció, si escau.

En cas que siguin diverses, s’ha de precisar els fets que s’imputa a cada una d’elles.

b) Exposició dels fets imputats, succintament exposats, que motiven la incoació del procediment sancionador, la seva possible qualificació amb referència als preceptes legals infringits i les sancions proposades.

El plec de càrrecs es pot remetre a l’informe d’instrucció, sempre que entre aquest informe i el mateix plec de càrrecs es continguin tots els elements enunciats en aquest apartat.

c) Indicació del dret a examinar l’expedient, a formular al·legacions, a aportar documents, a proposar la pràctica de proves i dels terminis per al seu exercici.

En cas que l’instructor consideri que no s’ha comès cap infracció administrativa, no formula plec de càrrecs i eleva una diligència motivada al cap de la Uifand per tal que arxivi l’expedient.

2. El plec de càrrecs s’ha de notificar als presumptes infractors, que disposen d’un termini de deu dies a comptar de l’endemà de la notificació per formular les al·legacions que estimin pertinents i, si escau, proposar les proves que considerin convenients.

3. En vista de les al·legacions formulades i les proves proposades pels presumptes infractors, l’instructor pot decidir, d’ofici, l’obertura d’un termini de prova en els termes que estableix el Codi de l’Administració.

4. El moment procedimental per facilitar una còpia de l’expedient administratiu sancionador corresponent i donar accés a consultar-lo als presumptes infractors és el de la notificació del plec de càrrecs.

Article 60 bis. Proposta de resolució

1. Presentades les al·legacions contra el plec de càrrecs o transcorregut el termini per fer-ho, i dutes a terme totes les actuacions addicionals que l’instructor hagi considerat convenients, l’instructor:

a) formula una proposta de resolució en la qual es fixen de forma motivada els fets, la seva qualificació jurídica, la infracció o les infraccions imputades, la persona o les  persones que es considerin responsables i la sanció finalment proposada, o;

b) proposa el sobreseïment i/o l’arxiu de l’expedient sancionador.

2. La proposta de resolució, juntament amb totes les peces que componen l’expedient, s’ha de trametre al cap de la Uifand, per tal que aquest resolgui o elevi l’expedient a l’òrgan competent per resoldre.

Article 60 ter. Resolució

1. La competència per resoldre els procediments administratius relatius a infraccions greus i molt greus correspon al Govern.

En cas que la proposta de resolució de la Uifand proposi la revocació o la modificació de l’autorització de l’activitat corresponent, i únicament en aquest cas, el Govern ha de notificar la proposta de resolució a l’òrgan competent per atorgar l’autorització esmentada per tal que li trameti un informe que té caràcter vinculant, en el termini màxim de tres mesos, en què decideixi sobre la dita revocació o la modificació de l’autorització.

L’execució de les sancions fermes consistents en la revocació o la modificació d’autoritzacions d’activitats correspon a l’òrgan competent en cada cas per atorgar-les.

2. La competència per resoldre els procediments administratius relatius a infraccions lleus correspon al cap de la Uifand.

3. L’òrgan competent per resoldre, mitjançant resolució motivada i notificada als subjectes infractors, ha d’expressar els fets que es consideren provats, la norma legal en què es tipifiquen com a infracció i la que estableixi la sanció que s’aplica.

4. En cas que el subjecte infractor sigui una entitat operativa del sistema financer, l’òrgan competent per resoldre ha de notificar la resolució sancionadora a l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

Article 60 quater. Caducitat del procediment

1. El termini màxim per resoldre i notificar la resolució als subjectes infractors és de dos anys a comptar de la notificació de la providència d’incoació a la persona o a les persones presumptament responsables, sense perjudici de la possible ampliació en sis mesos addicionals d’aquest termini màxim, acordada de forma motivada pel cap de la Uifand, a proposta de l’instructor, i notificada als subjectes infractors.

El venciment d’aquest termini sense que s’hagi notificat resolució expressa per causes imputables a l’Administració produeix la caducitat del procediment.

2. El transcurs del termini màxim per resoldre el procediment sancionador i notificar la resolució sancionadora als subjectes infractors se suspèn en els supòsits següents:

a) Quan se sol·liciti el pronunciament o informe d’un altre organisme, pel temps transcorregut entre la sol·licitud, que ha de ser notificada als subjectes responsables, i la notificació del pronunciament o informe corresponent a la Uifand. El termini de suspensió per aquesta causa no pot ser superior a tres mesos.

b) Quan es tramiti davant qualsevol òrgan jurisdiccional un procés pels mateixos fets, fins que la resolució de l’òrgan jurisdiccional competent esdevingui ferma.

En cas que sigui la Uifand la que informi el Ministeri Fiscal que els fets poden ser constitutius d’una infracció penal, el termini de caducitat del procediment sancionador se suspèn des de la comunicació de la Uifand al Ministeri Fiscal fins, segons el cas, la comunicació d’aquest Ministeri a la Uifand de la decisió de no exercir accions penals o fins que la resolució de l’òrgan jurisdiccional competent esdevingui ferma.

c) Quan, en el marc de la tramitació d’un procediment sancionador, se substanciï un procediment urgent i preferent en els termes establerts a l’article 41.1 de la Constitució, fins que la resolució de l’òrgan jurisdiccional competent esdevingui ferma.

3. La declaració de caducitat del procediment pot dictar-se d’ofici o a instància de l’interessat i ordena l’arxiu de les actuacions.

4. La caducitat d’un expedient administratiu sancionador no impedeix la iniciació d’un nou procediment amb identitat de subjecte, fets i fonaments, sempre que la infracció imputada no hagi prescrit.

Article 60 quinquies. Recurs

Les resolucions sancionadores posen fi a la via administrativa. Contra aquestes resolucions sancionadores es pot interposar recurs davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en el termini de tretze dies hàbils a partir de l’endemà de la notificació de la resolució.”

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar la numeració de l’article 5 del projecte de llei amb la següent numeració:

“Article 4. Addició de la secció novena bis a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000”.

Justificació:

Corregir una errada de numeració de text.

Grup Parlamentari Liberal

Es proposa renumerar tot el Projecte de Llei, atès que el Govern ha omès per error l’article 4 del Projecte de Llei, per tant, dita iniciativa legislativa hauria d’indicar que disposa de quatre articles i no cinc articles.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar l’article 59 ter de l'article 5 amb el següent redactat:

“1. El procediment sancionador s’inicia per expedient de la Uifand, per iniciativa pròpia, per petició raonada d’altres òrgans o per denúncia. Mitjançant aquest expedient sancionador, la Uifand es limita a:

a) Ordenar la iniciació del procediment sancionador.

b) Realitzar una breu referència als fets, que ho pot ser per remissió a una acta d’inspecció o a una petició o denúncia prèvies.

c) Identificar, si és possible, la persona o les persones presumptament responsables.

d) Nomenar un instructor.

Dit instructor haurà de ser una persona reconeguda en l’àmbit financer i/o en l’àmbit jurídic.

2. L’expedient sancionador es comunica a l’instructor i es notifica a la persona o a les persones que apareixen com a presumptament responsables per tal que tinguin coneixement de la iniciació del procediment sancionador i puguin sol·licitar la recusació de l’instructor en el termini de deu dies.

3. El nomenament de l’instructor està sotmès a les regles relatives a abstenció i recusació establertes al Codi de l’Administració.

4. En els casos d’absència o impossibilitat transitòria de la instrucció nomenat, la Uifand nomena un nou instructor.

5. La Uifand ha de notificar la incoació del procediment sancionador al Govern i, en cas que les persones que apareixen com presumptament responsables siguin entitats operatives dels sistema financer, també a l’Institut Nacional Andorrà de Finances.”

Motivació:

Millorar el redactat i facilitar la comprensió. Entenem que la Uifand no pot emetre providències, ja que és un terme propi dels batlles. Alhora entenem que la Uifand no és un òrgan unipersonal.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar l’article 59 quater punt 1 de l'article 5 amb el següent redactat:

“1. Si durant la tramitació del procediment sancionador apareix que els fets poden ser constitutius d’una infracció penal, la Uifand n’informa immediatament el Ministeri Fiscal.”

Motivació:

Com esmentat anteriorment, entenem que la Uifand no és un òrgan unipersonal.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar l’article 59 quinquies punt 1 i punt 4 de l’article 5 amb el següent redactat:

“1. Un cop incoat el procediment i en qualsevol moment d’aquest procediment, la Uifand pot acordar les mesures cautelars que cregui convenients per tal d’assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure, sempre que hi hagi sospita de delicte suficient.

.....

4. Es pot interposar recurs contra la decisió de la Uifand davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en el termini de tretze dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació de la mesura adoptada.”

Motivació:

Novament entenem que la Uifand no és un òrgan unipersonal. També es proposa una millora de redactat per una millor comprensió del text.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar  l’article 60 apartat c) segon paràgraf de l'article 5 amb el següent redactat:

“En cas que l’instructor consideri que no s’ha comès cap infracció administrativa, no formula plec de càrrecs i eleva una diligència motivada a la Uifand per tal que arxivi l’expedient.”

Motivació:

Seguint les esmenes anteriors, considerem que la Uifand no és un òrgan unipersonal.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar l’article 60 bis punt 2 de l’article 5 amb el següent redactat:

“2. La proposta de resolució, juntament amb totes les peces que componen l’expedient, s’ha de trametre a la Uifand, per tal que aquest resolgui o elevi l’expedient a l’òrgan competent per resoldre.”

Motivació:

Considerem que la Uifand no és un òrgan unipersonal.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar l’article 60 ter punt 2 de l'article 5 amb el següent redactat:

“2. La competència per resoldre els procediments administratius relatius a infraccions lleus correspon a la Uifand.”

Motivació:

Considerem que la Uifand no és un òrgan unipersonal.

Grup Parlamentari Demòcrata

Es proposa modificar  l’article 60 quater punt 1 de l'article 5 amb el següent redactat:

“1. El termini màxim per resoldre i notificar la resolució als subjectes infractors és de dos anys a comptar de la notificació de l’expedient sancionador a la persona o a les persones presumptament responsables, sense perjudici de la possible ampliació en sis mesos addicionals d’aquest termini màxim, acordada de forma motivada per la Uifand, a proposta de l’instructor, i notificada als subjectes infractors.”

Motivació:

Millorar el redactat per una millor comprensió ja que el terme de “providència” és propi dels batlles i mantenir la voluntat que la Uifand no és un òrgan unipersonal.

Grup Parlamentari Liberal

Es proposa modificar en l’article 60 quarter, el termini màxim per resoldre i notificar la resolució als subjectes infractors de dos anys a comptar de la notificació de la providència d’incoació. Es proposa limitar-la a sis mesos.

De manera que el text queda com segueix:

“1. El termini màxim per resoldre i notificar la resolució als subjectes infractors és de sis mesos a comptar de la notificació de la providència d’incoació a la persona o a les persones presumptament responsables, sense perjudici de la possible ampliació en sis mesos addicionals d’aquest termini màxim, acordada de forma motivada pel cap de la Uifand, a proposta de l’instructor, i notificada als subjectes infractors.”.

Grup Parlamentari Liberal

Es proposa addicionar un nou article, que quedaria com segueix:

“Article 5. Modificació de l’article 47 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000

Es modifica l’apartat primer de l'article 47 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, que queda redactat com segueix:

“L’obligació de declarar s’ha de complir, amb independència de quin sigui el país on s’hagi produït l’operació sospitosa entesa segons allò que disposa l’article 46 o d’on procedeixi o vagin destinats els fons”.”

Grup Parlamentari Liberal

Es proposa addicionar un nou article, que quedaria com segueix:

“Article 6. Modificació de l’article 41 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000

Es modifica l’apartat e) de l'article 41 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, que queda redactat com segueix:

“e) Persona políticament exposada, persones físiques que desenvolupen o han desenvolupat funcions públiques importants, així com els seus familiars més propers fins al tercer grau de consanguinitat, i persones reconegudes com a afins. L'abast dels termes “funcions públiques importants”, “familiars més propers” i “persones reconegudes com a afins”, s'ha de determinar reglamentàriament.”.”

Motivació:

Convindria limitar per Llei -no per reglament- el grau de parentiu que defineix la Llei, per exemple, fins al tercer grau de consanguinitat.

Grup Parlamentari Liberal

Es proposa afegir una disposició addicional segons numeració, amb el contingut següent:

“En el termini de sis mesos caldrà regular les corresponsalies tant franceses com espanyoles, que no disposen de llicències per poder operar en l’àmbit financer.”.

Disposició transitòria única

Els procediments sancionadors que s’hagin iniciat abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen tramitant i resolent d’acord amb les normes vigents en aquell moment.

Disposició derogatòria única

Queda derogat el capítol cinquè del Decret, del 13 de maig del 2009, d’aprovació del Reglament de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.

Disposició final primera

S’habilita el Govern perquè, en el termini màxim de quatre mesos a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret corresponent, el text refós de l’articulat i de les disposicions complementàries de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.

Disposició final segona

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Grup Parlamentari Liberal

Es proposa adaptar en tot el Projecte de Llei, la denominació de UIF per UIFAND, atès que el text ha estat objecte de varies modificacions i convé que s’unifiqui la terminologia.

M. I. Sr. Miquel Aleix Areny

Informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost relatiu al Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000

La Comissió Legislativa de Finances i Pressupost ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 2, 7 i 8 de juliol del 2015, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el. finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:

Esmenes aprovades per unanimitat

Esmena 3 (Grup parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 3.

Esmena 5 (Grup parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 3.

Esmena 12 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 5.

Esmena 17 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 5.

Esmena 18 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 5.

Esmena 19 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 5.

Esmena 24 (Grup parlamentari Liberal) d’addició d’una disposició addicional.

Esmenes aprovades per majoria

Esmena 11 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 3.

Esmenes no aprovades

Esmena 2 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 1.

Esmena 6 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 3.

Esmena 7 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 3.

Esmena 10 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 3.

Esmena 22 (Grup parlamentari Liberal) d’addició d’un article.

Esmena 23 (Grup parlamentari Liberal) d’addició d’un article.

Esmenes retirades per transacció i aprovades per unanimitat

Esmena 1 (Grup parlamentari Mixt - SDP) de modificació al títol de la llei.

Esmena 14 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 5.

Esmena 15 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 5.

Esmena 16 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 5.

Esmena 25 (Grup parlamentari Liberal) de modificació en tot el text.

Esmenes retirades per transacció i aprovades per majoria

Esmena 8 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 3.

Esmena 9 (Grup parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 3.

Esmena 20 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 5.

Esmenes retirades

Esmena 4 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 3.

Esmena 13 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 5.

Esmena 21 (Grup parlamentari Liberal) de modificació a l’article 5.

Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el. finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000

Exposició de motius

L’informe d’avaluació del Principat d’Andorra aprovat pel Moneyval en la seva sessió plenària del 8 de març del 2012 evidencia l’evolució i la intensificació permanent de les mesures de prevenció i repressió adoptades.

En aquest context, es fa palesa la conveniència d’adaptar la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000 (modificada per la Llei 28/2008, de l’11 de desembre; per la Llei 4/2011, del 25 de maig; per la Llei 20/2013, del 10 d’octubre; per la Llei 4/2014, del 27 de març, i per la Llei 2/2015, del 15 de gener), als estàndards internacionals fixats a l’antiga recomanació 17 del Grup d’Acció Financera (GAFI) -nova recomanació 35-, i incrementar la proporcionalitat i l’efecte dissuasiu del règim sancionador.

A la llum d’aquestes consideracions, la Llei regula el règim sancionador aplicable, tant en el seu àmbit substantiu com en el formal.

Així mateix, es modifica la regulació relativa a l’obligació de realitzar declaracions d’operacions sospitoses considerant les recomanacions del Moneyval.

En conclusió, amb aquesta reforma legislativa, Andorra continua amb el seu compromís en el compliment dels estàndards internacionals mitjançant un procés d’adaptació constant de l’ordenament jurídic andorrà.

Article 1. Modificació del títol de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000

Es modifica el títol de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, que queda redactat com segueix:

“Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de fons producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme”

Article 2. Modificació de l’article 46 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000

Es modifica l’article 46 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, que queda redactat com segueix:

“Els subjectes obligats tenen l’obligació de declarar a la UIFAND qualsevol operació o projecte d’operació relativa a fons respecte dels quals hi hagi sospites o motius raonables per sospitar que són el producte d’una activitat delictiva que pot comportar actes de blanqueig o que estan relacionats amb el finançament del terrorisme. La declaració ha d’anar acompanyada de tota la documentació necessària.

Amb posterioritat a la declaració de sospita, el subjecte obligat ha de trametre a la UIFAND qualsevol element nou de què tingui coneixement relatiu a la declaració.”

Article 3. Addició d’una lletra f) a l’apartat 1 de l’article 49 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000

S’afegeix una lletra f) a l’apartat 1 de l’article 49 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, que queda redactada com segueix:

“f) Els subjectes obligats han de fer un seguiment continuat de les operacions i de les relacions de negoci amb els seus clients.”

Article 4. Modificació de la secció novena de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000

Es modifica la secció novena de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, que queda redactada com segueix:

“Secció novena. Règim sancionador: infraccions i sancions

Article 57. Subjectes infractors o responsables

Són subjectes infractors o responsables els subjectes obligats, persones físiques o jurídiques, que realitzin les accions o omissions tipificades com a infracció en aquesta Llei quan siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.

A més de la responsabilitat que correspongui al subjecte obligat, les persones que exerceixin en aquests subjectes obligats càrrecs d’alta direcció incorren en responsabilitat sancionable per la infracció o les infraccions comeses quan aquestes infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.

Article 57 bis. Classes d’infraccions

Les infraccions administratives establertes en aquesta Llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Article 57 ter. Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus les següents:

1. L’incompliment de les obligacions de diligència deguda relatives a la identificació o verificació dels clients o dels seus veritables drethavents.

2. L’incompliment de l’obligació d’establir procediments de control intern adequats i suficients, quan aquest incompliment sigui susceptible de comportar un risc elevat de blanqueig de fons o de finançament del terrorisme.

3. L’incompliment de l’obligació de declarar operacions sospitoses en els termes que estableix l’article 46 d’aquesta Llei.

4. L’incompliment de les ordres de bloqueig, emeses per la UIFAND en els termes que estableix l’article 47 d’aquesta Llei.

5. L’incompliment del deure de guardar secret en els termes establerts a l’article 48 d’aquesta Llei.

6. L’incompliment de la prohibició de comptes i llibretes d’estalvi anònims o amb noms ficticis que estableix l’article 49.4 d’aquesta Llei.

7. L’incompliment de l’obligació de facilitar a la UIFAND, en temps i forma, tota la informació que sol·liciti per escrit en l’exercici de les seves funcions, així com per verificar el compliment d’aquesta Llei i de la normativa que la desenvolupa en els termes que estableix l’article 53.2.b) d’aquesta Llei.

8. L’incompliment de les obligacions d’informació i d’adopció de les mesures restrictives a què es refereixen els articles 69 i 72 d’aquesta Llei.

9. La resistència o obstrucció, per acció o omissió, a la funció supervisora de la UIFAND, sempre que hi hagi requeriment exprés i per escrit en aquest sentit.

10. La comissió de més de tres infraccions greus durant el termini d’un any.

Article 57 quater. Infraccions greus

Són infraccions greus les següents:

1. L’incompliment de l’obligació de tenir una vigilància especial en els termes que estableix l’article 49.1.a) d’aquesta Llei.

2. L’incompliment de l’obligació d’obtenir la informació sobre el propòsit i l’índole prevista de la relació de negoci amb el client en els termes que estableix l’article 49.1.d) d’aquesta Llei.

3. L’incompliment de l’obligació de seguiment continuat de les operacions i de les relacions de negoci que estableix l’article 49.1.f) d’aquesta Llei.

4. L’incompliment de l’obligació de no establir o mantenir relacions de negoci en els termes que estableix l’article 49 bis.5 d’aquesta Llei o efectuar operacions o transaccions prohibides.

5. L’incompliment de les mesures de diligència deguda reforçada en els termes que estableix l’article 49 quater d’aquesta Llei.

6. L’incompliment de la prohibició d’establir o mantenir relacions de corresponsalia amb bancs pantalla en els termes que estableix l’article 49 quater.2 d’aquesta Llei.

7. L’incompliment de les obligacions relatives a transferències de fons en els termes que estableix l’article 49 sixties d’aquesta Llei.

8. L’incompliment de l’obligació d’aplicar, respecte de les sucursals, filials amb participació majoritària o delegacions dels subjectes obligats financers situades a l’estranger, les mesures establertes a l’article 44 d’aquesta Llei.

9. L’incompliment de l’obligació de contractar una auditoria externa anual i trametre a la UIFAND l’informe d’auditoria resultant en els termes que estableix l’article 52.1.a) d’aquesta Llei.

10. L’incompliment de l’obligació de designar un òrgan de control intern i comunicació en els termes que estableixen els articles 52.1.b) i 52.2.a) d’aquesta Llei.

11. No identificar o verificar l’origen dels fons objecte de la relació de negoci.

12. L’incompliment de les obligacions de conservació de documents.

13. L’incompliment de l’obligació d’establir procediments de control intern adequats i suficients, quan això no constitueixi una infracció molt greu.

14. L’incompliment dels comunicats tècnics emesos per la UIFAND.

15. La comissió de més de tres infraccions lleus durant el termini d’un any.

Article 57 quinquies. Infraccions lleus

Són infraccions lleus les següents:

Qualsevol incompliment de les normes d’aquesta Llei no considerades específicament com a infracció greu o molt greu en els articles anteriors.

Article 58. Sancions aplicables als subjectes obligats que siguin persones jurídiques

1. Les infraccions molt greus són sancionades amb:

a) Multa de 90.001 a 1.000.000 euros.

b) Restricció temporal o definitiva de determinats tipus d’operacions.

c) Revocació o modificació de l’autorització de l’activitat corresponent.

La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b) i c).

2. Les infraccions greus són sancionades amb:

a) Multa de 15.001 a 90.000 euros.

b) Restricció temporal de determinats tipus d’operacions.

La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb la prevista a la lletra b).

3. Les infraccions lleus són sancionades amb:

a) Amonestació escrita.

b) Multa de 600 a 15.000 euros.

Les sancions previstes en les lletres a) i b) han de ser imposades en tot cas.

4. A més de la sanció que correspongui imposar al subjecte obligat per la comissió de la infracció, es pot imposar a la persona o les persones que exerceixin càrrecs d’alta direcció i a la conducta dolosa o negligent de les quals sigui imputable la comissió de la infracció, una o diverses de les sancions següents:

a) En cas d’infraccions molt greus: multa de 25.001 a 300.000 euros i/o suspensió temporal mínima de sis mesos o suspensió definitiva.

b) En cas d’infraccions greus: multa de 3.001 a 25.000 euros i/o suspensió temporal d’entre un i sis mesos.

c) En cas d’infraccions lleus: amonestació escrita i/o multa de 300 a 3.000 euros.

Article 58 bis. Sancions aplicables als subjectes obligats que siguin persones físiques

1. Les infraccions molt greus són sancionades amb:

a) Multa de 25.001 a 300.000 euros.

b) Suspensió temporal mínima de sis mesos o suspensió definitiva.

c) Restricció temporal o definitiva de determinats tipus d’operacions.

d) Revocació o modificació de l’autorització de l’activitat corresponent.

La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b), c) i d).

2. Les infraccions greus són sancionades amb:

a) Multa de 3.001 a 25.000 euros.

b) Suspensió temporal d’entre un i sis mesos.

c) Restricció temporal de determinats tipus d’operacions.

La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b) i c).

3. Les infraccions lleus són sancionades amb:

a) Amonestació escrita.

b) Multa de 300 a 3.000 euros.

Les sancions previstes en les lletres a) i b) han de ser imposades en tot cas.

Article 58 ter. Exclusió del benefici econòmic per l’infractor

1. En cap cas la comissió d’una infracció no pot suposar l’obtenció d’un benefici econòmic per a l’infractor.

2. Quan el benefici econòmic obtingut per l’infractor com a conseqüència de la infracció sigui determinable o avaluable, el límit superior de la multa prevista en els articles anteriors s’incrementa fins al doble del benefici esmentat, si l’import del benefici doblat és major que el dit límit superior.

Article 58 quater. Criteris de graduació de les sancions

Les sancions es graduen de conformitat amb tots o alguns dels criteris següents:

1. El grau de culpabilitat del subjecte infractor.

2. La capacitat econòmica del subjecte infractor.

3. La quantia de l’operació corresponent i/o els guanys obtinguts com a conseqüència de la infracció, així com les eventuals pèrdues causades a tercers per la infracció, en la mesura en què es puguin determinar.

4. La gravetat i la durada del fets.

5. La manca de vigilància i les carències o insuficiències dels mecanismes de prevenció.

6. Les sancions fermes en via administrativa que li hagin estat imposades durant els últims cinc anys.

Article 58 quinquies. Prescripció

1. Les infraccions prescriuen al cap de tres anys. Si hi han hagut actes destinats a dissimular-les o ocultar-les als òrgans de control o supervisió, la prescripció té lloc al cap de deu anys.

El termini de prescripció comença a comptar-se des de la data en què la infracció hagi estat comesa i, en particular:

- Per a les infraccions que es produeixin en una activitat continuada, des de la data de la fi de l'activitat o la de l'últim acte constitutiu de la infracció.

- En cas d'incompliment de les obligacions de diligència deguda, des de la data de finalització de relació del negoci.

- En cas d'incompliment de l'obligació de conservació de documents, des de l'expiració del termini al qual es refereixen els articles 51 i 51 bis d'aquesta Llei.

La prescripció queda interrompuda quan la UIFAND realitza, amb el coneixement formal dels subjectes obligats, un acte d’inspecció, de supervisió o de control del compliment de les obligacions d’aquesta Llei. També s’interromp per la iniciació del procediment sancionador, amb coneixement de l’interessat, o d’un procés judicial pels mateixos fets.

Produïda la interrupció, s’inicia de nou el còmput del termini de prescripció.

2. L'acció per executar les sancions prescriu al cap de tres anys.

El termini de prescripció comença a comptar-se des del dia següent a aquell en què es notifiqui a l'interessat l'acte administratiu en virtut del qual adquireixi fermesa la sanció imposada.

En cas que la via administrativa s'esgotés per silenci administratiu negatiu el termini de prescripció comença a comptar-se des del dia següent a aquell en què s'esgoti el termini per resoldre per part de l'òrgan administratiu competent.

La prescripció s'interromp per la iniciació, notificada a l'interessat, del procediment d'execució de la sanció, així com per la suspensió de l'execució de la resolució sancionadora acordada en via administrativa o judicial.”

Article 5. Addició de la secció novena bis a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000

S’afegeix la secció novena bis a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, que queda redactada com segueix:

“Secció novena bis. Règim sancionador: procediment sancionador

Article 59. Regulació de l’expedient sancionador

La imposició de les sancions tipificades en aquesta Llei requereix la tramitació prèvia d’un expedient sancionador, que es regeix per les normes següents:

a) Per les normes establertes en aquesta secció i en els reglaments que, si escau, la desenvolupin.

b) Subsidiàriament, pel Codi de l’Administració i les altres normes que regulen el procediment sancionador en matèria administrativa.

Article 59 bis. Actuacions prèvies

Amb anterioritat a la incoació del procediment sancionador es poden realitzar actuacions prèvies a fi de determinar, amb caràcter preliminar, si concorren les circumstàncies que justifiquen la incoació referida. En especial, aquestes actuacions prèvies s’han d’orientar a determinar, amb la major precisió possible, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment, la identificació de la persona o les persones que poguessin resultar responsables i les circumstàncies rellevants que concorrin en aquest sentit.

Article 59 ter. Inici del procediment

1. El procediment sancionador s’inicia per expedient de la UIFAND, per iniciativa pròpia, per petició raonada d’altres òrgans o per denúncia. Mitjançant aquest expedient sancionador, la UIFAND es limita a:

a) Ordenar la iniciació del procediment sancionador.

b) Realitzar una breu referència als fets, que ho pot ser per remissió a una acta d’inspecció o a una petició o denúncia prèvies.

c) Identificar, si és possible, la persona o les persones presumptament responsables.

d) Nomenar un instructor. Dit instructor haurà de ser una persona amb experiència en l’àmbit financer o en l’àmbit jurídic.

2. L’expedient sancionador es comunica a l’instructor i es notifica a la persona o a les persones que apareixen com a presumptament responsables per tal que tinguin coneixement de la iniciació del procediment sancionador i puguin sol·licitar la recusació de l’instructor en el termini de deu dies.

3. El nomenament de l’instructor està sotmès a les regles relatives a abstenció i recusació establertes al Codi de l’Administració.

4. En els casos d’absència o impossibilitat transitòria de l’instructor nomenat, la UIFAND nomena un nou instructor.

5. La UIFAND ha de notificar la incoació del procediment sancionador al Govern i, en cas que les persones que apareixen com presumptament responsables siguin entitats operatives dels sistema financer, també a l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

Article 59 quater. Vinculacions amb la jurisdicció penal

1. Si durant la tramitació del procediment sancionador apareix que els fets poden ser constitutius d’una infracció penal, la UIFAND n’informa immediatament el Ministeri Fiscal.

El Ministeri Fiscal ha de comunicar a la UIFAND tant la decisió de no exercir accions penals com l’exercici d’aquestes accions i, quan es produeixi, el seu resultat.

2. Si durant la tramitació del procediment sancionador queda acreditat que ha estat obert un procés penal pels mateixos fets, s’ha d’acordar la suspensió del procediment administratiu fins que esdevingui ferma una resolució en via penal.

3. L’òrgan competent per resoldre ha de declarar la no-exigència de responsabilitat administrativa i arxivar l’expedient si, abans de dictar resolució, queda acreditat que ha esdevingut ferma una sanció penal al mateix subjecte pels mateixos fets, i aprecia, a més, la identitat de fonament de la sanció.

Article 59 quinquies. Mesures cautelars

1. Un cop incoat el procediment i en qualsevol moment d’aquest procediment, la UIFAND pot acordar les mesures cautelars que cregui convenients per tal d’assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure, sempre que hi hagin indicis de delicte suficients.

2. Aquestes mesures poden consistir a: prohibir provisionalment la realització de determinats tipus d’operacions financeres o comercials; disposar la suspensió provisional de les persones que, pel fet d’exercir càrrecs d’alta direcció en els subjectes obligats, apareguin com a presumptes responsables d’infraccions molt greus.

3. Les mesures cautelars han de ser proporcionades a la finalitat perseguida i s’han d’aixecar tan aviat com perdin la seva finalitat.

4. Es pot interposar recurs contra la decisió de la UIFAND davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en el termini de tretze dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació de la mesura adoptada.

El recurs jurisdiccional no és suspensiu d’execució, d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració, salvades les facultats discrecionals de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles que es deriven de la legislació vigent d’acord amb el mateix Codi de l’Administració i disposicions concordants.

Article 59 sixties. Fase d’instrucció

L’instructor ha d’ordenar la pràctica de totes les actuacions i les proves que consideri adequades per a l’esclariment dels fets i per determinar les responsabilitats susceptibles de sanció.

L’instructor ha d’elaborar un informe que reflecteixi les conclusions de la instrucció.

Article 60. Plec de càrrecs

1. Finalitzada la fase d’instrucció, i en vista de les actuacions practicades, l’instructor ha de formular un plec de càrrecs amb el contingut mínim següent:

a) Identificació de la persona o les persones, físiques o jurídiques, responsables, incloent-hi la persona o les persones que exerceixin càrrecs d’alta direcció i a la conducta dolosa o negligent de les quals sigui imputable la comissió de la infracció, si escau.

En cas que siguin diverses, s’ha de precisar els fets que s’imputa a cada una d’elles.

b) Exposició dels fets imputats, succintament exposats, que motiven la incoació del procediment sancionador, la seva possible qualificació amb referència als preceptes legals infringits i les sancions proposades.

El plec de càrrecs es pot remetre a l’informe d’instrucció, sempre que entre aquest informe i el mateix plec de càrrecs es continguin tots els elements enunciats en aquest apartat.

c) Indicació del dret a examinar l’expedient, a formular al·legacions, a aportar documents, a proposar la pràctica de proves i dels terminis per al seu exercici.

En cas que l’instructor consideri que no s’ha comès cap infracció administrativa, no formula plec de càrrecs i eleva una diligència motivada a la UIFAND per tal que arxivi l’expedient.

2. El plec de càrrecs s’ha de notificar als presumptes infractors, que disposen d’un termini de deu dies a comptar de l’endemà de la notificació per formular les al·legacions que estimin pertinents i, si escau, proposar les proves que considerin convenients.

3. En vista de les al·legacions formulades i les proves proposades pels presumptes infractors, l’instructor pot decidir, d’ofici, l’obertura d’un termini de prova en els termes que estableix el Codi de l’Administració.

4. El moment procedimental per facilitar una còpia de l’expedient administratiu sancionador corresponent i donar accés a consultar-lo als presumptes infractors és el de la notificació del plec de càrrecs.

Article 60 bis. Proposta de resolució

1. Presentades les al·legacions contra el plec de càrrecs o transcorregut el termini per fer-ho, i dutes a terme totes les actuacions addicionals que l’instructor hagi considerat convenients, l’instructor:

a) formula una proposta de resolució en la qual es fixen de forma motivada els fets, la seva qualificació jurídica, la infracció o les infraccions imputades, la persona o les  persones que es considerin responsables i la sanció finalment proposada, o;

b) proposa el sobreseïment i/o l’arxiu de l’expedient sancionador.

2. La proposta de resolució, juntament amb totes les peces que componen l’expedient, s’ha de trametre a la UIFAND, per tal que aquest resolgui o elevi l’expedient a l’òrgan competent per resoldre.

Article 60 ter. Resolució

1. La competència per resoldre els procediments administratius relatius a infraccions greus i molt greus correspon al Govern.

En cas que la proposta de resolució de la UIFAND proposi la revocació o la modificació de l’autorització de l’activitat corresponent, i únicament en aquest cas, el Govern ha de notificar la proposta de resolució a l’òrgan competent per atorgar l’autorització esmentada per tal que li trameti un informe que té caràcter vinculant, en el termini màxim de tres mesos, en què decideixi sobre la dita revocació o la modificació de l’autorització.

L’execució de les sancions fermes consistents en la revocació o la modificació d’autoritzacions d’activitats correspon a l’òrgan competent en cada cas per atorgar-les.

2. La competència per resoldre els procediments administratius relatius a infraccions lleus correspon a la UIFAND.

3. L’òrgan competent per resoldre, mitjançant resolució motivada i notificada als subjectes infractors, ha d’expressar els fets que es consideren provats, la norma legal en què es tipifiquen com a infracció i la que estableixi la sanció que s’aplica.

4. En cas que el subjecte infractor sigui una entitat operativa del sistema financer, l’òrgan competent per resoldre ha de notificar la resolució sancionadora a l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

Article 60 quater. Caducitat del procediment

1. El termini màxim per resoldre i notificar la resolució als subjectes infractors és de dos anys a comptar de la notificació de l’expedient sancionador a la persona o a les persones presumptament responsables, sense perjudici de la possible ampliació en sis mesos addicionals d’aquest termini màxim, acordada de forma motivada per la UIFAND, a proposta de l’instructor, i notificada als subjectes infractors.

El venciment d’aquest termini sense que s’hagi notificat resolució expressa per causes imputables a l’Administració produeix la caducitat del procediment.

2. El transcurs del termini màxim per resoldre el procediment sancionador i notificar la resolució sancionadora als subjectes infractors se suspèn en els supòsits següents:

a) Quan se sol·liciti el pronunciament o informe d’un altre organisme, pel temps transcorregut entre la sol·licitud, que ha de ser notificada als subjectes responsables, i la notificació del pronunciament o informe corresponent a la UIFAND. El termini de suspensió per aquesta causa no pot ser superior a tres mesos.

b) Quan es tramiti davant qualsevol òrgan jurisdiccional un procés pels mateixos fets, fins que la resolució de l’òrgan jurisdiccional competent esdevingui ferma.

En cas que sigui la UIFAND la que informi el Ministeri Fiscal que els fets poden ser constitutius d’una infracció penal, el termini de caducitat del procediment sancionador se suspèn des de la comunicació de la UIFAND al Ministeri Fiscal fins, segons el cas, la comunicació d’aquest Ministeri a la UIFAND de la decisió de no exercir accions penals o fins que la resolució de l’òrgan jurisdiccional competent esdevingui ferma.

c) Quan, en el marc de la tramitació d’un procediment sancionador, se substanciï un procediment urgent i preferent en els termes establerts a l’article 41.1 de la Constitució, fins que la resolució de l’òrgan jurisdiccional competent esdevingui ferma.

3. La declaració de caducitat del procediment pot dictar-se d’ofici o a instància de l’interessat i ordena l’arxiu de les actuacions.

4. La caducitat d’un expedient administratiu sancionador no impedeix la iniciació d’un nou procediment amb identitat de subjecte, fets i fonaments, sempre que la infracció imputada no hagi prescrit.

Article 60 quinquies. Recurs

Les resolucions sancionadores posen fi a la via administrativa. Contra aquestes resolucions sancionadores es pot interposar recurs davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en el termini de tretze dies hàbils a partir de l’endemà de la notificació de la resolució.”

Disposició transitòria primera

En el termini de sis mesos s’han de regular les corresponsalies tant franceses com espanyoles, que no disposen de llicències per poder operar en l’àmbit financer.

Disposició transitòria segona

Els procediments sancionadors que s’hagin iniciat abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen tramitant i resolent d’acord amb les normes vigents en aquell moment.

Disposició derogatòria única

Queda derogat el capítol cinquè del Decret, del 13 de maig del 2009, d’aprovació del Reglament de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.

Disposició final primera

S’habilita el Govern perquè, en el termini màxim de quatre mesos a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret corresponent, el text refós de l’articulat i de les disposicions complementàries de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, adaptant també la denominació de UIF per UIFAND, atès que el text ha estat objecte de varies modificacions i convé que s’unifiqui la terminologia.

Disposició final segona

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M. I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.

Jordi Gallardo Fernàndez                                                    
Vicepresident
de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost

Meritxell Mateu Pi                                                               
Presidenta
de la Comissió Legislativa de de Finances i Pressupost

El síndic general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost en relació al Projecte de llei de modificació de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 9 de juliol del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Informe de la Ponència de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost

El M. I. Sr. Miquel Aleix Areny, del Grup Parlamentari Demòcrata, nomenat ponent per la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost el dia 29 de juny del 2015, a la vista del Projecte de llei de modificació de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:

Projecte de llei de modificació de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989

Exposició de motius

La Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, d’11 de maig de 1989 regula la determinació dels requisits necessaris perquè les entitats asseguradores i els mediadors d’assegurances, tant d’Andorra com de l’estranger, puguin operar al Principat, tot preveient la reciprocitat a favor de les companyies andorranes, i la definició del procediment per obtenir de les autoritzacions necessàries per a l’exercici de l’activitat asseguradora.

Des de l’inici de la Llei fins al dia d’avui, el sector assegurador ha anat cobrint les necessitats de la població andorrana, des dels conceptes més bàsics i comuns, com són la branca general d’assegurances -que inclou l’assegurança bàsica d’automòbil, els riscs d’accidents, de responsabilitat civil, llar- fins a d’altres de més complexos com són la branca de vida. Aquests darrers riscs de la branca vida -coberts per les entitats asseguradores autoritzades a operar al Principat d’Andorra- en alguns casos incorporen un component addicional de complexitat, en funció de la tipologia del producte, en el sentit que s’introdueix un component de capitalització en el mateix, i per tant tenen un component financer.

Aquesta evolució natural que ha sofert el sector requereix que s’incorporin els requisits que estableixen les recomanacions del GAFI (Financial Action Task Force) en relació amb la lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme.

En aquest sentit, el projecte de Llei introdueix nous requisits que han d’acomplir i obtenir les persones físiques i jurídiques dedicades a les activitats d’assegurança de dret privat, es defineixen els requisits d’honorabilitat empresarial i professional i d’experiència professional adequada i que abasten fins al beneficiari efectiu de l’autorització en cas de persones jurídiques.

A l’hora de confeccionar aquestes modificacions, per raons d’homogeneïtat i coherència amb el marc legislatiu, s’han tingut en compte els requisits de fit & proper requerit a les entitats operatives del sistema financer per la Llei 35/2010, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats i la Llei 7/2013, sobre els seus règims jurídics. S’ha d’observar que els requeriments de fit & proper de la metodologia GAFI apliquen els mateixos termes a activitats bancàries i activitats d’assegurança.

Per tal de vetllar pels interessos dels assegurats, la Llei del 89 atribuïa al Govern determinades facultats de control en relació amb l’estat de solvència de les companyies asseguradores autoritzades. En el projecte de Llei es reforcen aquestes facultats de control del Govern i s’amplien incorporant la facultat de supervisió de les activitats d’assegurança.

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar la redacció de la darrera frase del primer paràgraf, que quedaria redactada com segueix:

“... i la definició del procediment per obtenir les autoritzacions necessàries per a l’exercici de l’activitat asseguradora.”.

Motivació:

Correcció estrictament formal

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar la redacció del tercer paràgraf, amb la qual cosa el text quedaria com segueix:

“Aquesta evolució natural que ha sofert el sector requereix que s’incorporin els requisits que estableixen les recomanacions del GAFI (Grup d’Acció Financera Internacional) en relació amb la lluita contra del blanqueig de fons producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme.”.

(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)

Motivació:

Per considerar que si s’utilitzen les sigles GAFI és més adient que la seva definició entre parèntesi correspongui a les mateixes i no a la de les sigles en versió anglosaxona (FATF) i per coherència amb el que proposa el Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal de precisar el concepte de diners o valors com a equivalent al de fons, aprofitant que aquest últim ja es troba definit a l’article 366 bis del Codi penal.

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa posar en lletra cursiva la segona vegada que surt el concepte fit & proper en el cinquè paràgraf, de manera que el text quedaria com segueix:

“S’ha d’observar que els requeriments de fit & proper de la metodologia GAFI apliquen els mateixos termes a activitats bancàries i activitats d’assegurança.”.

(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)

Motivació:

Per mantenir el mateix criteri les dues vegades que apareix el concepte “fit & proper” en el paràgraf referit.

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar la redacció del darrer paràgraf posant tots els dígits de l’any 1989, amb la qual cosa el text quedaria com segueix:

“Per tal de vetllar pels interessos dels assegurats, la Llei del 1989 atribuïa al govern determinades facultats de control ...”.

(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)

Motivació:

Per major correcció en la identificació de la Llei de referència.

Article 1. Modificació de l’article 8 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989

Es modifica l’apartat 4 de l’article 8 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989, que queda redactat com segueix:

“4. Els requisits que han d’acomplir i obtenir les persones físiques i jurídiques dedicades a  les activitats d’assegurança de dret privat per a poder ser autoritzades governativament a operar al Principat d’Andorra, són els que, en general i per a cada categoria, s’estableixen als articles següents.”.

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar el segon paràgraf d’aquest article amb la supressió de la preposició “a”, amb la qual cosa el text quedaria com segueix:

“4. Els requisits que han d’acomplir i obtenir les persones físiques i jurídiques dedicades a les activitats d’assegurança de dret privat per a poder ser autoritzades  ...”

Motivació:

Correcció estrictament formal

Article 2. Addició de l’article 8 bis de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989

S’afegeix l’article 8 bis de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989, que queda redactat com segueix:

“Article 8 bis. Requisits d’honorabilitat empresarial i professional i d’experiència professional adequada.

1. Els titulars d’autoritzacions per efectuar activitats d’assegurança privada al Principat d’Andorra han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.

En el cas de persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional els membres dels òrgans d’administració, de la direcció general o, si escau, altres persones que per qualsevol mitjà dirigeixin de manera efectiva les entitats autoritzades per efectuar activitats d’assegurança privada al Principat d’Andorra.

La majoria dels membres dels òrgans d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.

2. Es considera que són persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional les que tenen una bona reputació personal i professional, les persones amb una imatge pública que es correspongui amb la de bones administradores i, d’una manera específica, les que:

i) no tenen antecedents penals per delictes de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents, de violació de secrets, de malversació de cabals públics, de descobriment i revelació de secrets, o per delictes contra el patrimoni;

ii) no tenen antecedents penals per altres delictes dolosos;

iii) no estan ni han estat inhabilitades per exercir càrrecs públics o d’administració o direcció en entitats del sistema financer, a Andorra o a l’estranger;

iv) no han estat declarades fallides o en situació d’arranjament judicial, i si ho han estat, han estat judicialment rehabilitades.

3. Es considera que disposen d’experiència professional adequada en la direcció d’entitats autoritzades per efectuar activitats d’assegurança privada les persones que han exercit amb normalitat, durant un termini superior a tres anys, funcions d’administració, direcció o control d’entitats asseguradores o mediadores, o funcions de responsabilitat similar en altres entitats, públiques o privades, de dimensió significativa.

Es considera que disposen d’experiència professional adequada els mediadors d’assegurances que, com a persones físiques, tenen els coneixements generals, comercials i professionals apropiats per poder comunicar amb precisió tota la informació pertinent sobre els serveis d’assegurança.

4. Els sol·licitants d’una autorització per dur a terme activitats d’assegurança al Principat d’Andorra han d’aportar al Govern, juntament amb la sol·licitud corresponent, la documentació següent:

a) Documentació acreditativa de la identitat i la nacionalitat del sol·licitant de l’autorització:

(i) En cas de sol·licitants que siguin persones físiques: document d’identitat oficial proveït d’una fotografia.

(ii) En cas de sol·licitants que siguin persones jurídiques:

- Relació provisional o definitiva, segons el cas, dels socis de l’entitat sol·licitant i de les seves participacions en el capital social amb la documentació acreditativa referida a l’apartat (i) anterior.

- Relació provisional de persones que integrin o hagin d’integrar el primer òrgan d’administració amb la documentació acreditativa referida a l’apartat (i) anterior.

- En el cas d’entitats ja constituïdes, document fefaent acreditatiu de la seva denominació, forma jurídica, domicili i objecte social, els darrers comptes anuals aprovats i, si aquests comptes formen part d’un grup d’empreses, indicació de la composició del grup i els darrers comptes anuals aprovats del grup consolidat.

b) Declaració jurada en que s’afirmi que els fons aportats per a la realització de  les activitats compleixen les exigències establertes per la legislació relativa a la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i contra el finançament del terrorisme.

c) Informació sobre la trajectòria, l’activitat professional i la situació patrimonial de la persona física sol·licitant o dels socis amb participacions iguals o superiors al 5 per 100 del capital social de l’entitat constituïda o a constituir. Si el sol·licitant és una persona jurídica, la informació s’ha de referir a la trajectòria i l’activitat professional dels membres del consell d’administració, de la direcció general o, si escau, a d’altres persones que per qualsevol mitjà dirigeixin o hagin de dirigir de manera efectiva les activitats.

d) Certificat d’antecedents penals de la persona física sol·licitant o dels socis amb participacions iguals o superiors al 5 per 100 del capital social de l’entitat constituïda o a constituir. Si el sol·licitant és una persona jurídica, aquesta informació també s’ha de referir als membres del consell d’administració, de la direcció general o, en el seu cas, d’altres persones que per qualsevol mitjà dirigeixin o hagin de dirigir de manera efectiva les activitats.

e) Declaració jurada de la persona física sol·licitant o dels socis amb participacions iguals o superiors al 5 per 100 del capital social de l’entitat constituïda o a constituir, de no estar ni haver estat inhabilitats per exercir càrrecs públics o d’administració o direcció d’entitats del sistema financer o assegurador, a Andorra o a l’estranger; i de no haver estat declarades fallides o en situació d’arranjament judicial i, si ho han estat, d’haver estat judicialment rehabilitades. Si el sol·licitant és una persona jurídica, aquesta informació també s’ha de referir als membres del consell d’administració, de la direcció general o, en el seu cas, d’altres persones que per qualsevol mitjà dirigeixin o hagin de dirigir de manera efectiva les activitats.

5. Les entitats autoritzades per realitzar activitats d’assegurança privada al Principat d’Andorra han de sol·licitar al ministeri titular de les finances l’autorització prèvia dels actes següents:

(i) els canvis en l’accionariat de l’entitat quan suposin que algun dels accionistes assoleixi, augmenti o redueixi una participació igual o superior al 5 per 100 del capital social de l’entitat constituïda o que, amb independència de la seva participació, assoleixi representació al consell d’administració de l’entitat;

(ii) els canvis i els nomenaments dels membres dels òrgans d’administració, de la direcció general o, si escau, d’altres persones que per qualsevol mitjà dirigeixin de manera efectiva les entitats autoritzades per realitzar activitats d’assegurança privada al Principat d’Andorra;

(iii) els canvis i els nomenaments dels membres dels òrgans d’administració, de la direcció general o, si escau, d’altres persones que per qualsevol mitjà dirigeixin de manera efectiva en l’àmbit de grup en el marc d’una entitat que forma part d’un grup, i en la qual, a banda dels càrrecs corresponents a la matriu, es creïn càrrecs amb responsabilitats en l’àmbit de grup diferents dels de la matriu individualment considerada;

(iv) qualsevol canvi rellevant que pugui produir-se en les entitats o en les seves participades, sempre que siguin entitats controlades per aquestes, en relació amb l’autorització atorgada pel ministeri titular de les finances o l’autoritat supervisora estrangera.

En cas que els canvis comunicats o descoberts no compleixin amb la normativa vigent, el ministeri titular de les finances prendrà les mesures escaients en cada cas per fer cessar l’incompliment detectat.

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar l’apartat 2. de l’article 8 bis de la Llei d’Assegurances (article 2 del Projecte de Llei) en el sentit de deixar clar el compliment per tothom de les condicions específiques que es proposen, amb la qual cosa el text quedaria com segueix:

“2. Es considera que són persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional les que tenen una bona reputació personal i professional, i les persones amb una imatge pública que es correspongui amb la de bones administradores totes les quals hauran de complir, en qualsevol cas i com a mínim, les condicions següents:

i) no tenir antecedents penals per delictes de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents, de violació de secrets, de malversació de cabals públics, de descobriment i revelació de secrets, o per delictes contra el patrimoni;

ii) no tenir antecedents penals per altres delictes dolosos;

iii) no estar ni haver estat inhabilitades per exercir càrrecs públics o d’administració o direcció en entitats del sistema financer, a Andorra o a l’estranger;

iv) no haver estat declarades fallides o en situació d’arranjament judicial, excepte si han estat judicialment rehabilitades.”

(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)

Motivació:

Per deixar clar que totes les persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional han de complir, en qualsevol cas i com a mínim, els punts establerts com i), ii), iii), i iv) de l’apartat 2.

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar el punt 3 de l’article 8 de la Llei d’Assegurances (article 2 del Projecte de Llei) amb l’afegit de “al Principat d’Andorra” al referir-se a les activitats d’assegurança privada, amb la qual cosa el text quedaria com segueix:

“3. Es considera que disposen d’experiència professional adequada en la direcció d’entitats autoritzades per efectuar activitats d’assegurança privada al Principat d’Andorra les persones que han exercit amb normalitat ...”

(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)

Motivació:

Per coherència amb el redactat que es fa en altres paràgrafs equivalents del projecte de Llei l’activitat d’assegurances.

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar l’apartat 4. de l’article 8 de la Llei d’Assegurances (article 2 del Projecte de Llei)en el seu apartat b), en el sentit de substituir l’expressió “diners o valors” per l’expressió “fons”, amb la qual cosa el text quedaria com segueix:

b) Declaració jurada en que s’afirmi que els fons aportats per a la realització de les activitats compleixen les exigències establertes per la legislació relativa a la prevenció i la lluita contra el blanqueig de fons i contra el finançament del terrorisme.

(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)

Motivació:

Per coherència amb el que proposa el Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal de precisar el concepte de diners o valors com a equivalent al de fons, aprofitant que aquest últim ja es troba definit a l’article 366 bis del Codi Penal.

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar l’apartat 4. de l’article 8 de la Llei d’Assegurances (article 2 del Projecte de Llei) en el seu apartat c),segon paràgraf, amb la inclusió de l’article “la”, amb la qual cosa el text quedaria com segueix:

“... la informació s’ha de referir a la trajectòria i l’activitat professional dels membres del consell d’administració, de la direcció general o, si escau, a la d’altres persones que per qualsevol mitjà dirigeixin o hagin de dirigir de manera efectiva les activitats.”

(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)

Motivació:

Correcció estrictament formal

Article 3. Modificació  de l’article 14 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989

Es modifica l’article 14 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989, que queda redactat com segueix:

“Article 14. Facultats del Govern

1. Per vetllar pels interessos dels assegurats, aquesta Llei atorga al Govern, que les exerceix a través del ministeri titular de les finances, determinades facultats de control i supervisió en relació amb les persones físiques o jurídiques que efectuïn activitat d’assegurança de dret privat.

2. Les companyies asseguradores autoritzades a operar al Principat d’Andorra han de dipositar al ministeri titular de les finances, dins el primer semestre de cada exercici social, una auditoria o control extern comparable dels seus estats financers, realitzat per una empresa o organisme de reconeguda solvència.

3. El ministeri titular de les finances pot emetre, entre d’altres, comunicats tècnics, d’obligat compliment, comunicacions i recomanacions, per desenvolupar la reglamentació i les normes tècniques instrumentals en relació amb l’exercici d’activitats d’assegurança de dret privat.

4. Les facultats de control de què disposa el Govern no el responsabilitzen de les activitats i les operacions de les entitats controlades.”.

Article 4. Modificació de l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989

S’afegeix la lletra k) a l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989, que queden redactades com segueix:

“k) Qualsevol incompliment de les normes d’aquesta Llei.”.

Disposició transitòria

Les persones físiques o jurídiques, nacionals i estrangers, autoritzades en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei a operar en l’àmbit de  l’activitat d’assegurança de dret privat, disposen d’un termini de tres mesos, a partir de la referida entrada en vigor de la Llei, per  aportar al Govern la documentació relacionada a l’apartat 4 del nou article 8 bis de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, d’11 de maig del 1989, amb excepció de la informació relativa a la situació patrimonial a que es refereix la lletra c).

La documentació ja aportada en compliment del comunicat tècnic del Ministeri de Finances, Assegurances 1/2015, sobre el requeriment d’informació de l’alta direcció, de 9 de febrer de 2015, no s’ha d’aportar de nou.

En cas que la informació i els documents comunicats revelin l’incompliment de la normativa vigent, el Govern prendrà les mesures escaients en cada cas per fer cessar l’incompliment detectat.

Una vegada transcorregut el termini establert al paràgraf anterior, el Govern podrà iniciar el corresponent expedient sancionador per la comissió d’una infracció consistent en el retard o l’omissió de les comunicacions al Govern previstes per aquesta Llei.

Disposició final única. Entrada en vigor

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

M. I. Sr. Miquel Aleix Areny

 

Informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost relatiu al Projecte de llei de modificació de la llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989

La Comissió Legislativa de Finances i Pressupost ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 7 i 8 de juliol del 2015, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei de modificació de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:

Esmenes aprovades per majoria

Esmena 1 (Grup parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’exposició de motius.

Esmena 2 (Grup parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’exposició de motius.

Esmena 3 (Grup parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’exposició de motius.

Esmena 4 (Grup parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’exposició de motius.

Esmena 5 (Grup parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 1.

Esmena 8 (Grup parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 2.

Esmena 9 (Grup parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 2.

Esmenes no aprovades

Esmena 7 (Grup parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 2.

Esmenes retirades per transacció i aprovades per majoria

Esmena 6 (Grup parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 2.

Projecte de llei de modificació de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989

Exposició de motius

La Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, d’11 de maig de 1989 regula la determinació dels requisits necessaris perquè les entitats asseguradores i els mediadors d’assegurances, tant d’Andorra com de l’estranger, puguin operar al Principat, tot preveient la reciprocitat a favor de les companyies andorranes, i la definició del procediment per obtenir les autoritzacions necessàries per a l’exercici de l’activitat asseguradora.

Des de l’inici de la Llei fins al dia d’avui, el sector assegurador ha anat cobrint les necessitats de la població andorrana, des dels conceptes més bàsics i comuns, com són la branca general d’assegurances -que inclou l’assegurança bàsica d’automòbil, els riscs d’accidents, de responsabilitat civil, llar- fins a d’altres de més complexos com són la branca de vida. Aquests darrers riscs de la branca vida -coberts per les entitats asseguradores autoritzades a operar al Principat d’Andorra- en alguns casos incorporen un component addicional de complexitat, en funció de la tipologia del producte, en el sentit que s’introdueix un component de capitalització en el mateix, i per tant tenen un component financer.

Aquesta evolució natural que ha sofert el sector requereix que s’incorporin els requisits que estableixen les recomanacions del GAFI (Grup d’Acció Financera Internacional) en relació amb la lluita contra del blanqueig de fons producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme.

En aquest sentit, el projecte de Llei introdueix nous requisits que han d’acomplir i obtenir les persones físiques i jurídiques dedicades a les activitats d’assegurança de dret privat, es defineixen els requisits d’honorabilitat empresarial i professional i d’experiència professional adequada i que abasten fins al beneficiari efectiu de l’autorització en cas de persones jurídiques.

A l’hora de confeccionar aquestes modificacions, per raons d’homogeneïtat i coherència amb el marc legislatiu, s’han tingut en compte els requisits de fit & proper requerit a les entitats operatives del sistema financer per la Llei 35/2010, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats i la Llei 7/2013, sobre els seus règims jurídics. S’ha d’observar que els requeriments de fit & proper de la metodologia GAFI apliquen els mateixos termes a activitats bancàries i activitats d’assegurança.

Per tal de vetllar pels interessos dels assegurats, la Llei del 1989 atribuïa al Govern determinades facultats de control en relació amb l’estat de solvència de les companyies asseguradores autoritzades. En el projecte de Llei es reforcen aquestes facultats de control del Govern i s’amplien incorporant la facultat de supervisió de les activitats d’assegurança.

Article 1. Modificació de l’article 8 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989

Es modifica l’apartat 4 de l’article 8 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989, que queda redactat com segueix:

“4. Els requisits que han d’acomplir i obtenir les persones físiques i jurídiques dedicades a les activitats d’assegurança de dret privat per poder ser autoritzades governativament a operar al Principat d’Andorra, són els que, en general i per a cada categoria, s’estableixen als articles següents.”.

Article 2. Addició de l’article 8 bis de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989

S’afegeix l’article 8 bis de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989, que queda redactat com segueix:

“Article 8 bis. Requisits d’honorabilitat empresarial i professional i d’experiència professional adequada.

1. Els titulars d’autoritzacions per efectuar activitats d’assegurança privada al Principat d’Andorra han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.

En el cas de persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional els membres dels òrgans d’administració, de la direcció general o, si escau, altres persones que per qualsevol mitjà dirigeixin de manera efectiva les entitats autoritzades per efectuar activitats d’assegurança privada al Principat d’Andorra.

La majoria dels membres dels òrgans d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.

2. Es considera que són persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional les que tenen una bona reputació personal i professional, les persones amb una imatge pública que es correspongui amb la de bones administradores i altres persones escaients, totes les quals hauran de complir, en qualsevol cas i com a mínim, les condicions següents:

i) no tenir antecedents penals per delictes de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents, de violació de secrets, de malversació de cabals públics, de descobriment i revelació de secrets, o per delictes contra el patrimoni;

ii) no tenir antecedents penals per altres delictes dolosos;

iii) no estar ni haver estat inhabilitades per exercir càrrecs públics o d’administració o direcció en entitats del sistema financer, a Andorra o a l’estranger;

iv) no haver estat declarades fallides o en situació d’arranjament judicial, excepte si han estat judicialment rehabilitades.

3. Es considera que disposen d’experiència professional adequada en la direcció d’entitats autoritzades per efectuar activitats d’assegurança privada les persones que han exercit amb normalitat, durant un termini superior a tres anys, funcions d’administració, direcció o control d’entitats asseguradores o mediadores, o funcions de responsabilitat similar en altres entitats, públiques o privades, de dimensió significativa.

Es considera que disposen d’experiència professional adequada els mediadors d’assegurances que, com a persones físiques, tenen els coneixements generals, comercials i professionals apropiats per poder comunicar amb precisió tota la informació pertinent sobre els serveis d’assegurança.

4. Els sol·licitants d’una autorització per dur a terme activitats d’assegurança al Principat d’Andorra han d’aportar al Govern, juntament amb la sol·licitud corresponent, la documentació següent:

a) Documentació acreditativa de la identitat i la nacionalitat del sol·licitant de l’autorització:

(i) En cas de sol·licitants que siguin persones físiques: document d’identitat oficial proveït d’una fotografia.

(ii) En cas de sol·licitants que siguin persones jurídiques:

- Relació provisional o definitiva, segons el cas, dels socis de l’entitat sol·licitant i de les seves participacions en el capital social amb la documentació acreditativa referida a l’apartat (i) anterior.

- Relació provisional de persones que integrin o hagin d’integrar el primer òrgan d’administració amb la documentació acreditativa referida a l’apartat (i) anterior.

- En el cas d’entitats ja constituïdes, document fefaent acreditatiu de la seva denominació, forma jurídica, domicili i objecte social, els darrers comptes anuals aprovats i, si aquests comptes formen part d’un grup d’empreses, indicació de la composició del grup i els darrers comptes anuals aprovats del grup consolidat.

b) Declaració jurada en que s’afirmi que els fons aportats per a la realització de les activitats compleixen les exigències establertes per la legislació relativa a la prevenció i la lluita contra el blanqueig de fons i contra el finançament del terrorisme.

c) Informació sobre la trajectòria, l’activitat professional i la situació patrimonial de la persona física sol·licitant o dels socis amb participacions iguals o superiors al 5 per 100 del capital social de l’entitat constituïda o a constituir. Si el sol·licitant és una persona jurídica, la informació s’ha de referir a la trajectòria i l’activitat professional dels membres del consell d’administració, de la direcció general o, si escau, a la d’altres persones que per qualsevol mitjà dirigeixin o hagin de dirigir de manera efectiva les activitats.

d) Certificat d’antecedents penals de la persona física sol·licitant o dels socis amb participacions iguals o superiors al 5 per 100 del capital social de l’entitat constituïda o a constituir. Si el sol·licitant és una persona jurídica, aquesta informació també s’ha de referir als membres del consell d’administració, de la direcció general o, en el seu cas, d’altres persones que per qualsevol mitjà dirigeixin o hagin de dirigir de manera efectiva les activitats.

e) Declaració jurada de la persona física sol·licitant o dels socis amb participacions iguals o superiors al 5 per 100 del capital social de l’entitat constituïda o a constituir, de no estar ni haver estat inhabilitats per exercir càrrecs públics o d’administració o direcció d’entitats del sistema financer o assegurador, a Andorra o a l’estranger; i de no haver estat declarades fallides o en situació d’arranjament judicial i, si ho han estat, d’haver estat judicialment rehabilitades. Si el sol·licitant és una persona jurídica, aquesta informació també s’ha de referir als membres del consell d’administració, de la direcció general o, en el seu cas, d’altres persones que per qualsevol mitjà dirigeixin o hagin de dirigir de manera efectiva les activitats.

5. Les entitats autoritzades per realitzar activitats d’assegurança privada al Principat d’Andorra han de sol·licitar al ministeri titular de les finances l’autorització prèvia dels actes següents:

(i) els canvis en l’accionariat de l’entitat quan suposin que algun dels accionistes assoleixi, augmenti o redueixi una participació igual o superior al 5 per 100 del capital social de l’entitat constituïda o que, amb independència de la seva participació, assoleixi representació al consell d’administració de l’entitat;

(ii) els canvis i els nomenaments dels membres dels òrgans d’administració, de la direcció general o, si escau, d’altres persones que per qualsevol mitjà dirigeixin de manera efectiva les entitats autoritzades per realitzar activitats d’assegurança privada al Principat d’Andorra;

(iii) els canvis i els nomenaments dels membres dels òrgans d’administració, de la direcció general o, si escau, d’altres persones que per qualsevol mitjà dirigeixin de manera efectiva en l’àmbit de grup en el marc d’una entitat que forma part d’un grup, i en la qual, a banda dels càrrecs corresponents a la matriu, es creïn càrrecs amb responsabilitats en l’àmbit de grup diferents dels de la matriu individualment considerada;

(iv) qualsevol canvi rellevant que pugui produir-se en les entitats o en les seves participades, sempre que siguin entitats controlades per aquestes, en relació amb l’autorització atorgada pel ministeri titular de les finances o l’autoritat supervisora estrangera.

En cas que els canvis comunicats o descoberts no compleixin amb la normativa vigent, el ministeri titular de les finances prendrà les mesures escaients en cada cas per fer cessar l’incompliment detectat.

Article 3. Modificació  de l’article 14 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989

Es modifica l’article 14 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989, que queda redactat com segueix:

“Article 14. Facultats del Govern

1. Per vetllar pels interessos dels assegurats, aquesta Llei atorga al Govern, que les exerceix a través del ministeri titular de les finances, determinades facultats de control i supervisió en relació amb les persones físiques o jurídiques que efectuïn activitat d’assegurança de dret privat.

2. Les companyies asseguradores autoritzades a operar al Principat d’Andorra han de dipositar al ministeri titular de les finances, dins el primer semestre de cada exercici social, una auditoria o control extern comparable dels seus estats financers, realitzat per una empresa o organisme de reconeguda solvència.

3. El ministeri titular de les finances pot emetre, entre d’altres, comunicats tècnics, d’obligat compliment, comunicacions i recomanacions, per desenvolupar la reglamentació i les normes tècniques instrumentals en relació amb l’exercici d’activitats d’assegurança de dret privat.

4. Les facultats de control de què disposa el Govern no el responsabilitzen de les activitats i les operacions de les entitats controlades.”.

Article 4. Modificació de l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989

S’afegeix la lletra k) a l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989, que queden redactades com segueix:

“k) Qualsevol incompliment de les normes d’aquesta Llei.”.

Disposició transitòria

Les persones físiques o jurídiques, nacionals i estrangers, autoritzades en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei a operar en l’àmbit de  l’activitat d’assegurança de dret privat, disposen d’un termini de tres mesos, a partir de la referida entrada en vigor de la Llei, per  aportar al Govern la documentació relacionada a l’apartat 4 del nou article 8 bis de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, d’11 de maig del 1989, amb excepció de la informació relativa a la situació patrimonial a que es refereix la lletra c).

La documentació ja aportada en compliment del comunicat tècnic del Ministeri de Finances, Assegurances 1/2015, sobre el requeriment d’informació de l’alta direcció, de 9 de febrer de 2015, no s’ha d’aportar de nou.

En cas que la informació i els documents comunicats revelin l’incompliment de la normativa vigent, el Govern prendrà les mesures escaients en cada cas per fer cessar l’incompliment detectat.

Una vegada transcorregut el termini establert al paràgraf anterior, el Govern podrà iniciar el corresponent expedient sancionador per la comissió d’una infracció consistent en el retard o l’omissió de les comunicacions al Govern previstes per aquesta Llei.

Disposició final única. Entrada en vigor

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M. I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.

Jordi Gallardo Fernàndez                                                    
Vicepresident                                                                         
de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost

Meritxell Mateu Pi                                                               
Presidenta
de la Comissió Legislativa de de Finances i Pressupost

El síndic general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost en relació al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 9 de juliol del 2015

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Informe de la Ponència de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost

El M. I. Sr. Miquel Aleix Areny, del Grup Parlamentari Demòcrata, nomenat ponent per la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost el dia 29 de juny del 2015, a la vista del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:

Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

Exposició de motius

Durant els últims anys, la legislació del Principat d’Andorra s’ha adaptat als estàndards internacionals en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. Aquesta tasca s’ha dut a terme  mitjançant la  consideració de les recomanacions del Grup d’Acció Financera (GAFI), de les recomanacions específiques de Moneyval i de la transposició de la normativa comunitària requerida pels compromisos assumits en virtut de l’Acord monetari signat amb la Unió Europea.

Mitjançant aquesta Llei es modifica el tipus de blanqueig de diners o valors. Se n’amplia l’abast observant el compliment de les recomanacions més recents i reiterant el compromís del Principat d’Andorra amb la lluita contra les activitats delictives.

En particular, s’especifica una qüestió absolutament pacífica, com és que l’objecte del delicte de blanqueig abasta tant la provinença delictiva directa com la indirecta que, tot i interpretar-se en aquests termes amb la legislació vigent, s’ha volgut especificar per implementar de forma expressa les recomanacions del GAFI.

Així mateix, es precisa que el concepte de diners, béns o valors és equivalent al de fons, aprofitant que aquest últim ja es troba definit a l’article 366 bis del Codi penal.

Altrament, i de manera més concreta, mitjançant aquesta modificació s’amplia la tipificació de l’auto-blanqueig en relació amb les conductes d’adquisició, possessió, utilització, ocultació i encobriment, que s’afegeixen a les conductes de conversió i transmissió. Per tant, seran castigades per blanqueig totes les conductes mencionades amb independència de si la persona responsable d’aquestes conductes ha participat en la comissió del delicte subjacent o no.

Igualment, s’amplia l’espectre de delictes principals o subjacents de blanqueig, incloent-hi el contraban i altres conductes de tràfic il·legal, estafa, apropiació indeguda i administració  deslleial, ja incloses en la seva modalitat agreujada que s’amplien ara també a les modalitats bàsiques.

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar el paràgraf segon de l’Exposició de motius, amb la qual cosa, el text quedaria així:

Mitjançant aquesta Llei es precisa el concepte de diners, béns o valors com a equivalent al de fons, aprofitant que aquest últim ja es troba definit a l’article 366 bis del Codi penal, i se n’amplia l’abast observant el compliment de les recomanacions més recents del Grup d’Acció Financera (GAFI) i reiterant el compromís del Principat d’Andorra amb la lluita contra les activitats delictives.

(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)

Es proposa, així mateix, la supressió del paràgraf quart d’aquesta mateixa Exposició de motius:

Motivació:

Precisar millor l’expressió inicial es modifica el tipus de blanqueig de diners o valors per considerar-la poc clara. La nova redacció proposada, permetria, d’altra banda, suprimir el paràgraf quart de l’exposició de motius, per quedar integrat el seu contingut en el paràgraf segon. D’altra banda, la correcció proposada precisa millor també la referència a les recomanacions més recents, per considerar aquesta com a massa genèrica.

Article 1. Modificació de l’article 409 del Codi penal

Es modifica l’article 409 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu

- a la prostitució, dels articles 150 a 154 bis del Codi penal;

- al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans, de l’article 121 del Codi penal;

- al tràfic d’éssers humans i menors, dels articles 121 bis, 134 bis, 157 bis i 164 del Codi penal;

- a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial, dels articles 208 a 215 del Codi penal;

- a la propietat intel·lectual i industrial, dels articles 229 a 231 del Codi penal;

- a l’ús d’informació privilegiada, de l’article 247 bis del Codi penal;

- al contraban, de l’article 245 del Codi penal;

- a la manipulació de mercat, de l’article 247 ter del Codi penal;

- al tràfic d’immigrants clandestins, de l’article 252 del Codi penal;

- al tràfic d’armes i aparells explosius, dels articles 264 a 267 del Codi penal;

- al tràfic de substàncies nocives, de l’article 273 del Codi penal;

- al tràfic il·legal de drogues tòxiques, dels articles 281 a 285 del Codi penal;

- al medi ambient i els recursos naturals, dels articles 289 a 293 del Codi penal;

- al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides, dels articles 294 i 296 del Codi penal;

- a les associacions il·lícites, dels articles 359 i 360 del Codi penal;

- a la concussió i a les exaccions il·legals, dels articles 378 i 379 del Codi penal;

- a la corrupció i el tràfic d’influències, dels articles 380 a 386 bis del Codi penal; o

- a la falsedat de document, dels articles 435 a 441 del Codi penal;

coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.

2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.

3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:

a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.

5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”.

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar en la relació de delictes especificats en l’apartat 1 de l’article 1 el que fa referència al tràfic de drogues tòxiques, amb la qual cosa el text quedaria redactat així:

“- al tràfic de drogues tòxiques, dels articles 281 a 285 del Codi penal.”

Motivació:

Per considerar que dins d’una relació d’activitats delictives és sobrer i redundant l’ús de la paraula il·legal, la qual, d’altra banda, no apareix, en cap dels altres disset delictes enumerats en el mateix apartat.

Grup Parlamentari Mixt – SDP

Es proposa modificar el guió setè de l’apartat 1 de l’Article 1 (“- al contraban de l’article 245 del Codi penal”) amb el redactat següent:

“- al contraban de l’article 245 del Codi penal sempre que:

a) Els béns o diners generats en un delicte de contraban comès a l’estranger s’intentin blanquejar a Andorra.

b) Els béns o diners que s’intentin blanquejar a Andorra provinguin d’una exportació il·lícita comesa a Andorra.”

Motivació:

Es tracta d’especificar, per evidents raons de seguretat jurídica, el significat de la menció al delicte de contraban com a origen de blanqueig per a que concretament es refereixi al de mitjans de pagament i altres delictes de contraban comesos fora del territori d’Andorra, quan els béns o diners generats s’intenten blanquejar a Andorra o el comès a Andorra segons els termes de l’article 245 del Codi Penal, que es refereix a l’exportació il·lícita, condició que evidentment no es dóna en la venda ordinària de tabac al client minorista.

És a dir que amb aquest redactat que es proposa quedaria fora de les conseqüències derivades d’aquest delicte l’activitat de venda de tabac pel comerciant minorista als seus clients.

Article 2. Modificació de l’apartat 1 de l’article 411 del Codi penal

Es modifica l’apartat 1 de l’article 411 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“1. El comís del producte del delicte. Els fons objecte del blanqueig, consumat o intentat, es consideren, a l’efecte de l’aplicació del comís i del comís per equivalent previstos a l’article 70, producte del delicte.”.

Disposició final

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

M. I. Sr. Miquel Aleix Areny

  

Informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost relatiu al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

La Comissió Legislativa de Finances i Pressupost ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 7 i 8 de juliol del 2015, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:

Esmenes aprovades per majoria

Esmena 1 (Grup parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’exposició de motius.

Esmenes no aprovades

Esmena 2 (Grup parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 1.

Esmena 3 (Grup parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 1.

Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

Exposició de motius

Durant els últims anys, la legislació del Principat d’Andorra s’ha adaptat als estàndards internacionals en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. Aquesta tasca s’ha dut a terme  mitjançant la consideració de les recomanacions del Grup d’Acció Financera (GAFI), de les recomanacions específiques de Moneyval i de la transposició de la normativa comunitària requerida pels compromisos assumits en virtut de l’Acord monetari signat amb la Unió Europea.

Mitjançant aquesta Llei es precisa el concepte de diners, béns o valors com a equivalent al de fons, aprofitant que aquest últim ja es troba definit a l’article 366 bis del Codi penal, i se n’amplia l’abast observant el compliment de les recomanacions més recents del Grup d’Acció Financera (GAFI) i reiterant el compromís del Principat d’Andorra amb la lluita contra les activitats delictives.

En particular, s’especifica una qüestió absolutament pacífica, com és que l’objecte del delicte de blanqueig abasta tant la provinença delictiva directa com la indirecta que, tot i interpretar-se en aquests termes amb la legislació vigent, s’ha volgut especificar per implementar de forma expressa les recomanacions del GAFI.

Altrament, i de manera més concreta, mitjançant aquesta modificació s’amplia la tipificació de l’auto-blanqueig en relació amb les conductes d’adquisició, possessió, utilització, ocultació i encobriment, que s’afegeixen a les conductes de conversió i transmissió. Per tant, seran castigades per blanqueig totes les conductes mencionades amb independència de si la persona responsable d’aquestes conductes ha participat en la comissió del delicte subjacent o no.

Igualment, s’amplia l’espectre de delictes principals o subjacents de blanqueig, incloent-hi el contraban i altres conductes de tràfic il·legal, estafa, apropiació indeguda i administració deslleial, ja incloses en la seva modalitat agreujada que s’amplien ara també a les modalitats bàsiques.

Article 1. Modificació de l’article 409 del Codi penal

Es modifica l’article 409 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu

- a la prostitució, dels articles 150 a 154 bis del Codi penal;

- al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans, de l’article 121 del Codi penal;

- al tràfic d’éssers humans i menors, dels articles 121 bis, 134 bis, 157 bis i 164 del Codi penal;

- a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial, dels articles 208 a 215 del Codi penal;

- a la propietat intel·lectual i industrial, dels articles 229 a 231 del Codi penal;

- a l’ús d’informació privilegiada, de l’article 247 bis del Codi penal;

- al contraban, de l’article 245 del Codi penal;

- a la manipulació de mercat, de l’article 247 ter del Codi penal;

- al tràfic d’immigrants clandestins, de l’article 252 del Codi penal;

- al tràfic d’armes i aparells explosius, dels articles 264 a 267 del Codi penal;

- al tràfic de substàncies nocives, de l’article 273 del Codi penal;

- al tràfic il·legal de drogues tòxiques, dels articles 281 a 285 del Codi penal;

- al medi ambient i els recursos naturals, dels articles 289 a 293 del Codi penal;

- al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides, dels articles 294 i 296 del Codi penal;

- a les associacions il·lícites, dels articles 359 i 360 del Codi penal;

- a la concussió i a les exaccions il·legals, dels articles 378 i 379 del Codi penal;

- a la corrupció i el tràfic d’influències, dels articles 380 a 386 bis del Codi penal; o

- a la falsedat de document, dels articles 435 a 441 del Codi penal;

coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.

2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.

3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:

a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.

5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”.

Article 2. Modificació de l’apartat 1 de l’article 411 del Codi penal

Es modifica l’apartat 1 de l’article 411 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“1. El comís del producte del delicte. Els fons objecte del blanqueig, consumat o intentat, es consideren, a l’efecte de l’aplicació del comís i del comís per equivalent previstos a l’article 70, producte del delicte.”.

Disposició final

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M. I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.

Jordi Gallardo Fernàndez                                                    
Vicepresident                                                                         
de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost

Meritxell Mateu Pi                                                               
Presidenta                                                                                
de la Comissió Legislativa de de Finances i Pressupost