BCG 25/2018, 13 abril 2018

BCG 25/2018

 

 

 

El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 100.2 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar l’informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost en relació al Projecte de llei de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, així com les reserves d’esmena presentades.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 13 d’abril del 2018

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Informe de la ponència de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost

El M. I. Sr. Miquel Aleix Areny, del Grup Parlamentari Demòcrata, nomenat ponent per la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost el dia 6 de març del 2018, en relació al Projecte de llei de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, exposa el següent:

- S’ha presentat 20 esmenes a l’articulat: 2 esmenes per part del Grup Parlamentari Mixt-SDP, 7 esmenes per part del Grup Parlamentari Liberal, 8 esmenes per part del Grup Parlamentari Mixt-PS, i 3 esmenes per part del Grup Parlamentari Demòcrata.

- La Sindicatura, el dia 21 de setembre, 17 d’octubre, 6, 13 i 27 de desembre del 2017, i als efectes determinats per l’article 18.1.d) del Reglament del Consell General, va constatar que les esmenes formulades pels grups parlamentaris no eren contràries a les disposicions de l’article 112 del Reglament del Consell General, i les va admetre a tràmit.

- El dia 22 de gener del 2018 es va trametre el Projecte de llei esmentat i les esmenes a l’articulat presentades a la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, d’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General.

- Amb data de dia 26 de gener, el Grup Parlamentari Liberal va informar per escrit (Registre d’entrada núm. E103/2018) de la seva decisió de retirar les esmenes a l’articulat que van presentar al Projecte de llei de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, abans de procedir a la votació d’aquestes.

- Durant la reunió que va mantenir la Comissió el dia 6 de març del 2018, en la que es va nomenar ponent de l’esmentat Projecte de llei i es van examinar les esmenes presentades, el president de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, va comunicar la decisió del Grup Parlamentari Liberal de retirar les seves esmenes, tot indicant que com a ponent no les inclouria a l’informe de la ponència, ja que la retirada s’ha efectuat abans de l’inici dels treballs de la ponència.

Per aquests fets, el ponent de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, en relació al Projecte de llei de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:

Projecte de llei de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats

Exposició de motius

La Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats estableix el marc tributari aplicable a les societats residents fiscals al Principat d’Andorra en relació amb les rendes derivades de la seva activitat. Aquesta Llei preveu un règim fiscal de tributació sobre la renda que, en general, es pot qualificar d’altament competitiu en relació amb els països de l’entorn. Això permet afavorir l’atracció d’empreses que desitgin desenvolupar la seva activitat econòmica al Principat d’Andorra.

Així mateix, la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats preveu diversos règims especials que atorguen un marc de tributació singularment beneficiós per als obligats tributaris que duguin a terme determinades activitats. Aquestes activitats inclouen l’explotació internacional d’actius intangibles, la intervenció en el comerç internacional, la gestió i la inversió financeres intragrup o la tinença de participacions en societats estrangeres.

No obstant, en els darrers anys s’ha anat posant de manifest a escala internacional el fet que certs règims fiscals amb una naturalesa i característiques equiparables als esmentats anteriorment són susceptibles de generar un risc potencial d’erosió de les bases de tributació de l’impost sobre societats i que ofereixen possibilitats per a la deslocalització artificial de beneficis. En aquesta línia, cal tenir en compte els treballs liderats per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, l’OCDE, en matèria d’erosió de bases imposables i trasllat de beneficis (Projecte BEPS). En el marc d’aquest Projecte BEPS, l’OCDE planteja la conveniència de mantenir vigents aquests tipus de règims fiscals o, si escau, de modificar-los per tal de garantir-ne el respecte pels requisits de substància i transparència que constitueixen l’element definidor d’aquest Projecte.

En relació amb els règims fiscals especials, específicament, cal tenir en compte la denominada Acció 5 de l’esmentat Projecte BEPS, destinada a combatre les pràctiques fiscals pernicioses, tenint en compte la transparència i la substància. Amb aquest objectiu, l’Acció 5 revisa els requisits que han de complir els règims fiscals especials per tal que no es consideri que constitueixen competència fiscal deslleial i que permeten l’erosió de bases imposables i el trasllat artificial de beneficis.

En el desenvolupament d’aquesta revisió, l’Acció 5 presta una atenció particular als règims fiscals especials d’explotació d’actius intangibles i proposa un model a seguir per tal de garantir que la concessió dels beneficis derivats d’aquests règims estigui lligada al desenvolupament d’activitats econòmiques reals de recerca i desenvolupament.

Cal tenir en compte que l’Acció 5 del BEPS constitueix el que es denomina estàndard mínim, és a dir, una mesura d’implementació obligada per als estats que s’hagin compromès a aplicar les disposicions del Projecte BEPS. En aquest sentit, el Principat d’Andorra, com a membre del Marc Inclusiu de BEPS, s’ha compromès a escala internacional a adaptar la seva normativa interna a les disposicions previstes pels plans d’acció del BEPS, entre els quals s’inclou l’Acció 5 com a mesura d’obligat compliment.

Per la seva banda, la Unió Europea també ha desenvolupat certs criteris i directrius a tenir en compte a l’hora de combatre les pràctiques fiscals pernicioses. Aquestes directrius a nivell comunitari es preveuen al denominat Codi de conducta sobre la fiscalitat de les empreses, establert a les conclusions del Consell de Ministres d’Economia i Finances (Ecofin) celebrat l’1 de desembre de 1997. El Codi de conducta preveu una sèrie de criteris per avaluar si una mesura fiscal és perniciosa o no. A aquest efecte, s’entén per mesura perniciosa la que afecti o pugui afectar, de forma significativa, la ubicació de l’activitat econòmica, i que ofereixi una tributació efectiva significativament inferior a la generalment aplicable a la jurisdicció en qüestió.

D’acord amb això, s’han revisat els règims fiscals especials previstos per la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, a la llum dels criteris internacionals. D’aquesta revisió s’ha conclòs que, per tal d’evitar els riscos d’erosió de bases de tributació i el trasllat de beneficis i, per tant, complir amb els estàndards de l’Acció 5 del Projecte BEPS, tenint en compte també els criteris previstos pel Codi de Conducta, resulta necessari derogar els règims especials de societats que intervenen en el comerç internacional així com el de societats de gestió i inversió financera intragrup. Així mateix, cal modificar de forma significativa el règim especial de societats que efectuen explotació internacional d’actius intangibles, limitant-ne l’aplicació a les activitats d’explotació d’actius intangibles que tinguin com a fonament una activitat de recerca i desenvolupament realitzada efectivament, de forma primordial, al Principat d’Andorra, i el règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres.

A la vegada, és necessari regular normes transitòries que permetin als obligats tributaris que aplicaven aquests règims especials seguir gaudint dels seus beneficis durant un cert període de temps posterior a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, de tal manera que s’elimini progressivament, i no immediatament.

Per acabar, aquesta Llei també inclou determinades modificacions de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, necessàries per complir amb un altre dels estàndards mínims exigits per l’OCDE dins del Projecte BEPS: el referent a la informació país per país, en la línia que disposa l’Acció 13 del Projecte esmentat. Amb les modificacions introduïdes es regula l’obligació i les condicions per a la presentació d’aquesta informació país per país en relació amb les empreses residents fiscals a Andorra que formin part d’un grup multinacional que facturi, almenys, 750 milions d’euros.

Aquesta Llei es compon de set articles, tres disposicions transitòries i una disposició final.

Article 1

S’introdueixen els articles 16 bis, 16 ter i 16 quater a la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb la redacció següent:

“Article 16 bis. Obligació de presentar informació país per país

1. En el termini previst a l’apartat 7 següent, tota societat matriu última d’un grup multinacional que resideixi a efectes fiscals al Principat d’Andorra ha de presentar un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6 següent, corresponent al seu exercici fiscal de presentació d’informació.

2. Així mateix, en el termini previst a l’apartat 7 següent, una entitat integrant que no sigui la societat matriu última d’un grup multinacional ha de presentar un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6 següent, corresponent a l’exercici fiscal de presentació del grup multinacional del qual forma part com a entitat integrant, si es donen les condicions següents:

a) Que l’entitat referida sigui resident fiscal al Principat d’Andorra, i

b) Que concorri alguna de les condicions següents:

- La societat matriu última del grup multinacional no està obligada a presentar un informe país per país a la jurisdicció de la seva residència fiscal; o

- La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu última compta amb un acord internacional vigent del qual el Principat d’Andorra és part, però no té un acord qualificat entre autoritats competents en vigor en el qual el Principat d’Andorra sigui part a la data prevista a l’apartat 7 següent per a la presentació de l’informe país per país corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació; o

- La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu última ha comès una omissió sistemàtica que ha estat notificada pel ministeri encarregat de les finances a l’entitat integrant resident a efectes fiscals a Andorra.

Quan diverses entitats integrants del mateix grup multinacional siguin residents a efectes fiscals a Andorra i concorri una o més de les condicions previstes al punt b), el grup multinacional pot designar una d’aquestes entitats integrants perquè presenti l’informe país per país, en els termes i d’acord amb el contingut que estableix l’apartat 6 següent, en relació amb l’exercici fiscal de presentació d’informació dins del termini previst per l’apartat 7 i perquè notifiqui al ministeri encarregat de les finances que amb això es pretén complir les obligacions d’informació de totes les entitats integrants del grup multinacional que són residents fiscals a Andorra.

3. No obstant el que preveu l’apartat 2, quan es compleixin una o més de les condicions previstes al punt b) del dit apartat, una entitat que hi estigui inclosa no està obligada a presentar un informe país per país davant el ministeri encarregat de les finances en relació amb un exercici fiscal de presentació de la informació si el grup multinacional al qual pertany com a entitat integrant ha aportat un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6, en relació amb el període impositiu esmentat, a través d’una societat matriu representant que presenti l’informe a les autoritats tributàries de la jurisdicció de la seva residència fiscal, a la data prevista a l’apartat 7 o amb anterioritat, sempre que es compleixin les condicions següents:

a) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant exigeix la presentació d’informes país per país de conformitat amb uns requisits de contingut anàleg als que preveu l’apartat 6,

b) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant compta amb un acord qualificat entre autoritats competents en vigor en el qual el Principat d’Andorra sigui part a la data prevista a l’apartat 7 per a la presentació de l’informe país per país corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació,

c) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant no ha notificat al ministeri encarregat de les finances una omissió sistemàtica,

d) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant ha estat informada, en termes anàlegs als previstos a l’apartat 4, per l’entitat integrant resident fiscalment en aquella jurisdicció, que actua com a societat matriu representant, i

e) S’ha remès una notificació al ministeri encarregat de les finances en els termes previstos a l’apartat 5.

4. Una entitat integrant d’un grup multinacional que sigui resident fiscal a Andorra ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances si és la societat matriu última o la societat matriu representant, durant el termini de presentació de la declaració de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

5. Quan una entitat integrant d’un grup multinacional que sigui resident fiscal a Andorra no sigui la societat matriu última ni la societat matriu representant, ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances la identitat i la residència fiscal de l’entitat informadora, durant el termini de presentació de la declaració de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

6. A l’efecte d’aquesta Llei, l’informe país per país relatiu a un grup multinacional conté:

a) Informació agregada relativa a l’import dels ingressos, beneficis o pèrdues abans de l’impost sobre societats, impostos sobre societats pagats, impostos sobre societats meritats, capital declarat, resultats no distribuïts, número de treballadors i actius tangibles diferents de la tresoreria i dels instruments equivalents a tresoreria, per a cada jurisdicció en la qual el grup multinacional operi.

b) La identificació de cada entitat que integra del grup multinacional, indicant-ne la jurisdicció de residència fiscal, així com, en els casos en què sigui diferent, la jurisdicció en virtut de la legislació de la qual s’ha constituït i la naturalesa de l’activitat o les activitats econòmiques principals de l’entitat integrant referida.

Reglamentàriament es determina el format previst per a la presentació de l’informe país per país.

7. L’informe país per país al qual fa referència aquest article s’ha de presentar, com a màxim, en el termini de 12 mesos després de l’últim dia de l’exercici fiscal de presentació de la informació del grup multinacional.

8. L’incompliment de les obligacions d’informació previstes en aquest article constitueix una infracció tributària que es pot sancionar d’acord amb el que preveu la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 127 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

Article 16 ter. Ús i confidencialitat de l’informe país per país

1. El ministeri encarregat de les finances utilitza l’informe país per país per avaluar amb caràcter global els riscos de preus de transferència i altres riscos relacionats amb l’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis al Principat d’Andorra, valorant en particular el risc que els membres del grup multinacional incompleixin les normes de preus de transferència aplicables i, si escau, amb finalitats d’anàlisi estadística i econòmica. El ministeri encarregat de les finances no es pot basar en l’informe país per país per ajustar els preus de transferència.

2. La confidencialitat de la informació que figura a l’informe país per país és preservada pel ministeri encarregat de les finances almenys al mateix nivell que si la informació esmentada se li comuniqués de conformitat amb les disposicions del Conveni multilateral d’assistència administrativa mútua en matèria fiscal.

Article 16 quater. Definicions

A l’efecte dels articles 16 bis i 16 ter, les expressions següents tenen els significats que s’indiquen a continuació:

a) El terme grup designa un conjunt d’empreses vinculades per relacions de propietat o control, d’una manera que estigui obligat a formular estats financers consolidats d’acord amb les normes comptables aplicables, o hi estaria obligat si les participacions en el capital de les empreses esmentades es cotitzessin en un mercat de valors.

b) El terme grup multinacional designa qualsevol grup que consti de dos empreses o més amb residència fiscal en diverses jurisdiccions, o que estigui compost per una empresa resident a efectes fiscals en una jurisdicció i que tributi en una altra jurisdicció per les activitats d’un establiment permanent, sempre que no sigui un grup multinacional exclòs.

c) El terme grup multinacional exclòs designa, en un exercici fiscal del grup, un grup els ingressos consolidats totals del qual hagin estat inferiors a 750 milions d’euros durant l’exercici fiscal immediatament anterior a l’exercici fiscal de presentació de la informació, de conformitat amb els seus estats financers consolidats corresponents a l’exercici fiscal anterior esmentat.

d) El terme entitat integrant designa:

- Una unitat de negoci independent integrant d’un grup multinacional que estigui inclosa als estats financers consolidats del grup multinacional a l’efecte de presentar la informació financera o que ho estaria si les participacions en el seu capital es negociessin en un mercat organitzat.

- Una unitat de negoci exclosa dels estats financers consolidats del grup multinacional únicament per raons de mida o rellevància.

- Un establiment permanent d’una unitat de negoci independent del grup multinacional que estigui inclosa en els punts anteriors, sempre que la unitat de negoci formuli, per a l’establiment permanent, estats financers separats a l’efecte de presentar informació financera, reguladors, fiscals o de control intern de gestió.

e) El terme societat informadora designa una entitat integrant que estigui obligada a presentar, a la jurisdicció de la seva residència fiscal, i en nom del grup multinacional, un informe país per país conforme als termes que es prevegin reglamentàriament. L’entitat informadora pot ser la societat matriu última, la societat matriu representant o qualsevol entitat mencionada a l’apartat 2 de l’article 16 bis.

f) El terme societat matriu última designa una entitat integrant d’un grup multinacional que compleixi els requisits següents:

- Posseir directament o indirectament una participació suficient en una o diverses entitats integrants del grup multinacional, de manera que estigui obligada a formular estats financers consolidats d’acord amb les normes comptables aplicables, o hi estaria obligat si les participacions en el capital de les dites empreses es cotitzessin en un mercat de valors, i

- Que no hi hagi una altra entitat integrant del grup multinacional que posseeixi directament o indirectament la participació descrita en el punt anterior sobre la primera entitat integrant.

g) El terme societat matriu representant designa una entitat integrant del grup multinacional que hagi estat nomenada pel grup multinacional com a representant única de la societat matriu última a l’efecte de presentar l’informe país per país a la jurisdicció de la seva residència fiscal, en nom del grup multinacional, sempre que es donin una o diverses condicions previstes al punt b) de l’apartat 2 de l’article 16 bis.

h) El terme exercici fiscal designa el període anual comptable en relació amb el qual la societat matriu última del grup multinacional formula els seus estats financers.

i) El terme exercici fiscal de presentació d’informació designa l’exercici fiscal les dades del qual constin a l’informe país per país esmentat a l’article 16 bis.

j) El terme acord qualificat entre autoritats competents designa un acord celebrat entre els representants autoritzats de les jurisdiccions que són part d’un acord internacional i que exigeix l’intercanvi automàtic d’informació d’informes país per país entre les jurisdiccions signants.

k) El terme acord internacional designa el Conveni multilateral d’assistència administrativa mútua en matèria fiscal, qualsevol conveni fiscal bilateral o multilateral, o qualsevol acord d’intercanvi d’informació tributària signat per Andorra en el qual s’estableixi la facultat legal d’intercanviar informació fiscal entre les autoritats signants, incloent-hi l’intercanvi automàtic d’informació.

l) El terme estats financers consolidats designa els estats financers d’un grup multinacional en els quals es presentin els actius, els passius, els ingressos, les despeses i els fluxos de caixa de la societat matriu última i de les entitats integrants com si fossin els d’una entitat econòmica única.

m) El terme omissió sistemàtica en una jurisdicció significa que la jurisdicció compta amb un acord qualificat entre autoritats competents en vigor amb el Principat d’Andorra, però ha suspès l’intercanvi automàtic (per raons no previstes a l’acord) o d’alguna altra manera no ha facilitat, de forma persistent, al Principat d’Andorra, els informes país per país que li han presentat els grups multinacionals amb entitats integrants residents fiscals a Andorra.”

Grup Parlamentari Mixt-SDP (1)

Es proposa modificar la ubicació del nou article 16 bis en la llei 95/2010 amb la finalitat de fer-lo figurar en el capítol X de la llei 95/2010 que regula la gestió de l’impost.

Motivació

La introducció d’aquest nou article dins del capítol IV que regula la base de tributació, a continuació de l’actual article 16 que regula les operacions vinculades no sembla adequada. En rigor, l’informe país per país no és un element a utilitzar en la determinació de la base de tributació.

Es tracta d’una obligació formal que podrà ser utilitzada per l’administració tributària per tal de valorar riscs, i per aquest motiu pensem que tindria més sentit que formés part del capítol X que regula la gestió de l’impost.

Si s’aprova l’esmena s’ha de donar una nova numeració a aquest article 16 bis, que podria ser el 43 bis.

Grup Parlamentari Mixt-SDP (2)

Es proposa modificar l’article 16 bis apartat 6, lletra a), allí on es regula la informació a incloure, amb la finalitat d’addicionar els mots i inversions immobiliàries, amb la qual cosa el text del redactat quedaria així:

a) Informació agregada relativa a l’import dels ingressos, beneficis o pèrdues abans de l’impost sobre societat, impostos sobre societats pagats, impostos sobre societats meritat, capital declarat, resultats no distribuïts, número de treballadors i actius tangibles diferents de la tresoreria i dels instruments equivalents a tresoreria i inversions immobiliàries, per a cada jurisdicció en la qual el grup multinacional operi.

(La negreta és únicament per a facilitar la visualització de l’addició.)

Motivació

L’addició proposada es formula en coherència amb la normativa de l’impost sobre societats que diferencia entre actius tangibles i inversions immobiliàries.

Grup Parlamentari Demòcrata (1)

Es proposa modificar la lletra c) de l’article 16 quater, introduït a la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, per l’article 1 del Projecte de llei de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, de manera que on diu:

“c) El terme grup multinacional exclòs designa, en un exercici fiscal del grup, un grup els ingressos consolidats totals del qual hagin estat inferiors a 750 milions d’euros durant l’exercici fiscal immediatament anterior a l’exercici fiscal de presentació de la informació, de conformitat amb els seus estats financers consolidats corresponents a l’exercici fiscal anterior esmentat.”

digui:

“c) El terme grup multinacional exclòs designa, en un exercici fiscal del grup, un grup els ingressos consolidats totals del qual hagin estat inferiors a 750 milions d’euros, o un import en moneda local equivalent a 750 milions d’euros determinat al gener de 2015, durant l’exercici fiscal immediatament anterior a l’exercici fiscal de presentació de la informació, de conformitat amb els seus estats financers consolidats corresponents a l’exercici fiscal anterior esmentat.”

Motivació

La modificació s’introdueix amb l’objectiu de que la normativa andorrana relativa a l’obligació de presentar informació país per país sigui coherent amb les directrius de l’OCDE en matèria de fluctuacions en els tipus de canvi i els seus efectes en la determinació del llindar per a que els grups multinacionals quedin exonerats de la presentació d’aquesta informació. En aquest sentit, l’OCDE recomana incloure una previsió que contempli la possibilitat que la moneda local de l’entitat matriu no sigui l’Euro i que, en tal cas, es fixi el llindar per referència a l’import en moneda local equivalent a 750 milions d’euros utilitzant un tipus de canvi determinat al gener de 2015.

Article 2

Es modifica el títol i el primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queden redactats de la manera següent:

“Article 20. Exempció per evitar la doble imposició econòmica sobre dividends, participacions en beneficis i rendes derivades de la transmissió de participacions en altres entitats

1. Els dividends o les participacions en beneficis procedents d’entitats residents o no residents fiscals al Principat d’Andorra, així com les rendes positives obtingudes de la transmissió d’una participació o procedents de la dissolució d’una entitat participada o de la separació com a soci, estan totalment exempts d’imposició, sempre que es compleixin els requisits següents:”

Article 3

S’introdueix una nova lletra d) a l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el redactat següent:

“d) No són deduïbles les pèrdues obtingudes en la transmissió de participacions que compleixin els requisits previstos a l’apartat 1.”

Article 4

Es modifica l’article 21 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el redactat següent:

“Article 21. Eliminació de la doble imposició internacional sobre les rendes atribuïbles a establiments permanents situats a l’estranger

1. Estan exemptes les rendes positives obtingudes a l’estranger a través d’un establiment permanent situat fora del territori del Principat d’Andorra quan aquest establiment permanent hagi estat sotmès a imposició per un gravamen de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40 per cent del tipus general de gravamen previst per l’article 41. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger i si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entén complert aquest requisit quan l’establiment permanent estigui situat en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició.

2. No són deduïbles les pèrdues obtingudes per l’establiment permanent quan es compleixin els requisits previstos a l’apartat anterior, excepte que s’hagin generat com a conseqüència del cessament de la seva activitat.”

Article 5

Es modifica l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el redactat següent:

“Article 23. Règim especial d’explotació de determinats actius intangibles

1. Els obligats tributaris que s’acullin al règim especial previst en aquest article apliquen una reducció del 80 per cent de la base de tributació corresponent a les rendes positives procedents de les concessions o autoritzacions d’ús, cessions, llicències o transmissions de patents, models d’utilitat i programes d’ordinador protegits per drets d’autor en la proporció que resulti del quocient calculat en els termes següents:

a) Al numerador hi ha les despeses incorregudes per l’obligat tributari directament relacionades amb la seva activitat destinada a la creació de l’actiu intangible, les despeses derivades de la subcontractació d’aquesta activitat amb persones o entitats vinculades amb l’obligat tributari en el sentit de l’article 16 que siguin residents fiscals a Andorra i desenvolupin les activitats subcontractades en territori andorrà i les despeses incorregudes en relació amb la subcontractació d’aquesta activitat amb persones o entitats no vinculades amb l’obligat tributari, sense que en aquest últim cas, el valor de les activitats subcontractades desenvolupades a l’estranger pugui superar el 25 per cent de les despeses incloses al numerador, abans de l’increment del 30 per cent al qual es fa referència a continuació. Les despeses incloses al numerador s’incrementen en un 30 per cent, sense que en cap cas l’import resultant no pugui superar l’import del denominador.

b) Al denominador hi ha les despeses totals incorregudes en relació amb l’activitat destinada a la creació de l’actiu intangible, incloses les de subcontractació a persones vinculades amb l’obligat tributari que no siguin residents fiscals a Andorra o no duguin a terme l’activitat subcontractada en territori andorrà, les de subcontractació a persones no vinculades amb l’obligat tributari d’activitats efectuades a l’estranger, per la part que excedeixi el límit del 25 per cent del numerador, segons el que s’indica a la lletra a), i les d’adquisició d’actius intangibles.

No s’inclouen en aquest quocient, ni al numerador ni al denominador, les despeses generals, inclosos, entre d’altres, els interessos, les amortitzacions d’immobles o altres despeses no relacionades directament amb la creació de l’actiu intangible. Per calcular el quocient es tenen en compte les despeses incorregudes en els termes dels paràgrafs anteriors, amb independència del seu tractament comptable i fiscal.

La reducció a què es fa referència en aquest apartat 1 es calcula de forma separada i individual per a cada actiu que sigui objecte d’explotació dels obligats tributaris.

2. L’aplicació de la reducció de la base de tributació que estableix l’apartat anterior està subjecta al compliment dels condicionants següents:

a) L’obligat tributari ha d’explotar l’actiu intangible de què es tracti en nom propi en el marc de la seva activitat econòmica.

b) El cessionari dels drets d’ús ha d’utilitzar aquests drets en el desenvolupament de qualsevol tipus d’activitat econòmica i els resultats d’aquesta utilització no es poden materialitzar en el lliurament de béns o la prestació de serveis que generin despeses fiscalment deduïbles en l’entitat que els cedeix.

c) L’obligat tributari ha de disposar dels registres comptables necessaris per poder determinar els ingressos i les despeses directes corresponents, de forma separada i individual, a cadascun dels actius intangibles cedits, així com l’import de la reducció a què es fa referència a l’apartat 1.

3. En el cas de concessions o autoritzacions d’ús, cessions o llicències dels actius intangibles indicats a l’apartat 1, a l’efecte de determinar la base de tributació susceptible de reducció s’entén que el terme rendes fa referència a l’import dels ingressos obtinguts durant el període impositiu derivats de la cessió de l’actiu intangible minorat per l’import de totes les despeses deduïbles incorregudes durant el mateix període impositiu directament relacionades amb l’actiu cedit.

4. Quan, en períodes impositius anteriors, la renda derivada d’un dels actius intangibles indicats a l’apartat 1 hagi resultat negativa i s’hagi integrat a la base de tributació, la reducció prevista en aquest article només s’aplica a les rendes positives obtingudes amb posterioritat en relació amb el mateix actiu a partir del moment en què superin l’import de les rendes negatives anteriors. Així mateix, quan en períodes impositius anteriors la renda derivada d’un d’aquests actius hagi resultat positiva i s’hagi aplicat la reducció prevista en aquest article, les rendes negatives obtingudes amb posterioritat en relació amb el mateix actiu s’integren també a la base de tributació amb la reducció prevista a l’apartat 1, fins a assolir l’import de les rendes positives anteriors.

5. L’aplicació d’aquest règim l’ha de sol·licitar l’obligat tributari al ministeri encarregat de les finances a través d’un escrit en què es fonamenti la concurrència dels condicionants que estableixen els apartats anteriors, exposant, com a mínim, la naturalesa de l’activitat que es vol dur a terme, la tipologia d’actius intangibles existents o esperats sobre la qual es vol aplicar el règim especial i els mitjans amb els quals compta l’obligat tributari per desenvolupar aquesta activitat econòmica al Principat d’Andorra. El ministeri encarregat de les finances, d’acord amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament, aprova o denega aquesta sol·licitud. La resolució que posi fi al procediment d’autorització per aplicar aquest règim ha de notificar-se en un termini no superior a sis mesos, a comptar de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data d’esmena d’aquesta sol·licitud a requeriment del ministeri encarregat de les finances. Si transcorre aquest termini sense que s’hagi produït una resolució expressa, la sol·licitud pot entendre’s desestimada. El règim produeix efectes des del mateix període impositiu en què es va presentar la sol·licitud.

Un cop concedida l’autorització inicial, l’obligat tributari que pretengui aplicar-la en períodes impositius posteriors ha de comunicar aquesta circumstància a l’òrgan competent del ministeri encarregat de les finances, allà on es produeixi un canvi substantiu de les circumstàncies en relació amb les que estableix l’autorització inicial. Aquesta comunicació ha de contenir una identificació de les activitats i la tipologia d’actius intangibles als quals s’aplica aquest règim i la justificació de la concurrència dels condicionants per aplicar aquest règim, en els mateixos termes previstos al paràgraf anterior. El ministeri encarregat de les finances ha d’autoritzar l’aplicació del règim especial a les noves activitats i a la nova tipologia d’actius intangibles d’acord amb un procediment idèntic al que regula el paràgraf anterior.

L’autorització inicial, de la mateixa manera que les extensions posteriors del règim a altres activitats i tipologies d’actius intangibles, que pugui concedir el ministeri encarregat de les finances s’entén sense perjudici de la comprovació administrativa de la concurrència dels requisits d’aplicació d’aquest règim.”

Grup Parlamentari Mixt-PS (1)

Es proposa modificar el redactat de l’apartat 1 de l’article 5 del projecte de llei, amb el següent text:

“Article 5

Es modifica l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el redactat següent:

"Article 23. Règim especial d'explotació de determinats actius intangibles

1. Els obligats tributaris que s'acullin al règim especial previst en aquest article apliquen una reducció del 80 per cent de la base de tributació corresponent a les rendes positives procedents de les concessions o autoritzacions d'ús, cessions, llicències o transmissions de patents, models d'utilitat i programes d'ordinador protegits per drets d'autor en la proporció que resulti del quocient calculat en els termes següents:

a) Al numerador hi ha les despeses incorregudes per l'obligat tributari directament relacionades amb la creació de l'actiu intangible, les despeses derivades de la subcontractació d'aquesta activitat amb persones i entitats vinculades amb l'obligat tributari en el sentit de l'article 16 que siguin residents fiscals a Andorra i desenvolupin les activitats subcontractades en territori andorrà i les despeses incorregudes en relació amb la subcontractació d'aquesta activitat amb persones o entitats no vinculades amb l'obligat tributari, sense que en aquest últim cas, el valor de les activitats subcontractades desenvolupades a l'estranger pugui superar el 25 per cent de les despeses incloses al numerador, abans de l'increment del 30 per cent al qual es fa referència a continuació. Les despeses incloses al numerador s'incrementen en un 30 per cent, sense que en cap cas l'import resultant no pugui superar l'import del denominador.

b) Al denominador hi ha les despeses totals incorregudes en relació amb l'activitat destinada a la creació de l'actiu intangible, incloses les de subcontractació a persones vinculades amb l'obligat tributari que no siguin residents fiscals a Andorra o no duguin a terme l'activitat subcontractada en territori andorrà, les de subcontractació a persones no vinculades amb l'obligat tributari d'activitats efectuades a l'estranger, per la part que excedeixi el límit del 25% del numerador, segons el que s'indica a la lletra a), i les d'adquisició d'actius intangibles.

No s'inclouen en aquest quocient, ni al numerador ni al denominador, les despeses generals, inclosos, entre d'altres, els interessos, les amortitzacions d'immobles o altres despeses no relacionades directament amb la creació de l'actiu intangible. Per calcular el quocient es tenen en compte únicament les despeses incorregudes en els termes dels paràgrafs anteriors, amb independència del seu tractament comptable i fiscal, la quantificació de les quals es realitzarà de conformitat al que preveu l'article 9.3 de la Llei 95/2010.””

MOTIVACIÓ

S'ha introduït aquesta esmena per aclarir el significat en termes fiscals del concepte "despeses incorregudes" previst a l'article 5 del projecte de llei de Modificació de la Llei 95/2010. Per al càlcul de les despeses del quocient proposem tenir en compte les despeses quantificades segons el mètode d'estimació directa. Són les que més s'acosten, objectivament parlant, a les "despeses incorregudes" de què es parla al projecte de Llei.

Grup Parlamentari Mixt-PS (2)

Es proposa afegir un punt 6 a l’article 5 del projecte de llei, amb el següent text:

“Article 5

Es modifica l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el redactat següent:

[...]

6. Per a la generació dels ingressos que generin el dret a la deducció prevista en aquest article, es requereix que els obligats tributaris realitzin o tinguin contractades activitats d'explotació, gestió o promoció empresarial. S'entenen compreses en el present article, entre altres, les activitats de promoció i redactat de sol·licituds de patents, les d'administració i gestió de l'activitat d'explotació de patents i les de recerca i desenvolupament en les condicions que s'estableixin reglamentàriament.””

MOTIVACIÓ

Per a l'aplicació del nou règim fiscal d'explotació de determinats actius intangibles seria interessant que, per tal de donar forma al requisit de "substància" que trobem en la BEP 5, s'exigís la realització d'activitats d'administració, gestió o promoció empresarial a Andorra. Es podria aprofitar una avantatge fiscal lligada a l'explotació d'actius amb un alt capital humà al darrera per tal de promoure, entre altres, la creació de llocs de treball qualificats a Andorra.

Grup Parlamentari Mixt-PS (3)

Es proposa afegir un nou article 23 bis dins del redactat de l’article 5 del projecte de llei, amb el següent text:

“Article 23 bis. Règim especial de societats que realitzen activitats d'explotació i gestió de serveis relacionats amb el comerç internacional

1. Els obligats tributaris poden beneficiar-se d’una reducció del 40 per cent de la base de tributació corresponent a les rendes positives que resultin de l’activitat de compravenda internacional de mercaderies i qualsevol altre tipus de béns, inclosos els immobles, situats fora de territori andorrà o en dipòsits duaners ubicats físicament en territori andorrà. S’entén per “compravenda internacional de mercaderies” la que es refereix a béns o productes que estiguin, segons la legislació duanera, fora del territori del Principat d’Andorra, i no hagin estat enviats fora d’aquest territori a fi de beneficiar-se d’aquest règim, i s’alienin a favor de no-residents fiscals al Principat d’Andorra que els emprin per a les finalitats del seu negoci o actuïn com a consumidors finals.

2. L’aplicació de la reducció de la base de tributació que estableix l’apartat anterior està subjecta a que l’obligat tributari realitzi al principat d'Andorra activitats d'explotació, gestió o promoció empresarial. S'entenen compreses en aquest article entre d'altres, les de transport, emmagatzematge, serveis administratius de gestió i comptabilització de factures i albarans, o les de gestió del flux de mercaderies.

3. L’aplicació d’aquest règim l’ha de sol·licitar l’obligat tributari al ministeri encarregat de les finances a través d’un escrit en què es fonamenti la concurrència dels condicionants que estableixen els apartats anteriors, exposant, com a mínim, la naturalesa de l’activitat que es vol dur a terme, la tipologia de mercaderies amb les que es realitzarà el comerç internacional i els mitjans amb els quals compta l’obligat tributari per desenvolupar aquesta activitat econòmica al Principat d’Andorra. El ministeri encarregat de les finances, d’acord amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament, aprova o denega aquesta sol·licitud. La resolució que posi fi al procediment d’autorització per aplicar aquest règim ha de notificar-se en un termini no superior a sis mesos, a comptar de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data d’esmena d’aquesta sol·licitud a requeriment del ministeri encarregat de les finances. Si transcorre aquest termini sense que s’hagi produït una resolució expressa, la sol·licitud pot entendre’s desestimada. El règim produeix efectes des del mateix període impositiu en què es va presentar la sol·licitud.

Un cop concedida l’autorització inicial, l’obligat tributari que pretengui aplicar-la en períodes impositius posteriors ha de comunicar aquesta circumstància a l’òrgan competent del ministeri encarregat de les finances, allà on es produeixi un canvi substantiu de les circumstàncies en relació amb les que estableix l’autorització inicial. Aquesta comunicació ha de contenir una identificació de les activitats i la tipologia de mercaderies als quals s’aplica aquest règim i la justificació de la concurrència dels condicionants per aplicar aquest règim, en els mateixos termes previstos al paràgraf anterior. El ministeri encarregat de les finances ha d’autoritzar l’aplicació del règim especial a les noves activitats i a la nova tipologia de mercaderies d’acord amb un procediment idèntic al que regula el paràgraf anterior.

L’autorització inicial, de la mateixa manera que les extensions posteriors del règim a altres activitats i tipologies de mercaderies, que pugui concedir el ministeri encarregat de les finances s’entén sense perjudici de la comprovació administrativa de la concurrència dels requisits d’aplicació d’aquest règim.”

MOTIVACIÓ

Proposem convertir el règim especial aplicable a empreses que intervenen en el comerç internacional en un règim que suposi un estímul fiscal per a les empreses que, des d'Andorra, es dediquin i realitzin l'activitat del comerç internacional i de la logística.

Tot i això, donat l'èxit que, segons la memòria econòmica del Projecte de Llei de modificació de la Llei 95/2010, ha tingut el règim especial aplicable a empreses que intervenen en el comerç internacional, proposem mantenir règims fiscals avantatjosos per a empreses del sector de la compravenda internacional de mercaderies.

Article 6

Se suprimeix l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats.

Article 7

Es modifica l’article 38 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el redactat següent:

“Article 38. Règim especial de societats de tinença de participacions en societats

1. Els obligats tributaris que tinguin la forma de societat anònima o limitada i que tinguin per objecte exclusiu la gestió i la tinença de participacions en societats residents o no residents fiscals al Principat d’Andorra poden sol·licitar l’aplicació d’aquest règim especial.

2. Els valors o les participacions representatius de la participació en el capital de la societat de tinença de participacions en societats han de ser nominatius.

3. Les societats que s’acullin a aquest règim obtenen una exempció en la base de tributació dels dividends que percebin de les participacions en altres societats i dels resultats positius que obtinguin de la seva transmissió. Les limitacions previstes a l’apartat 2, de l’article 20 són aplicables a les participacions en altres societats que posseeixin les societats acollides a aquest règim.

Quan la societat participada sigui no resident fiscal a Andorra, cal que estigui subjecta, sense possibilitat d’exempció, a un impost sobre la renda de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra, a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40 per cent del tipus general de gravamen previst per l’article 41. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, i si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entén complert aquest requisit quan la societat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició que li sigui aplicable.

Si la societat participada directament no està subjecta a un impost de característiques similars, però sí que ho està la societat filial participada per aquesta societat, el requisit s’entén complert pel que fa a les rendes procedents de la societat no subjecta que, al seu torn, procedeixin de la filial de segon grau que compleixi el requisit de subjecció a un impost de característiques similars.

En el cas de societats participades residents fiscals al Principat d’Andorra, aquesta exempció s’aplica si la societat participada està subjecta, sense possibilitat d’exempció, al tipus general de gravamen previst per l’article 41.

La societat ha d’identificar en la memòria dels seus comptes anyals el detall de la cartera que té, i ha d’identificar les participacions en les societats que tingui o que hagi mantingut en l’exercici, el seu valor patrimonial i els dividends o les reserves que percebi en l’exercici.

4. Els beneficis distribuïts amb càrrec a les rendes exemptes estan exempts de l’impost de societats del soci quan es tracti d’una societat andorrana.

5. Les societats de tinença de participacions en societats han de presentar una declaració de l’impost, encara que no s’hagi de satisfer cap deute tributari.”

Grup Parlamentari Mixt-PS (4)

Es proposa afegir un nou article 8 al Projecte de llei amb el següent text:

“Article 8.

Es modifica l’article 5 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques (Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques):

“Article 5. Modificació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques

Rendes exemptes

Estan exemptes de l’impost les rendes següents:

a) Les indemnitzacions com a conseqüència de responsabilitat civil per danys personals, en la quantia legalment o judicialment reconeguda. El mateix tracte resulta aplicable a les indemnitzacions satisfetes per les administracions públiques andorranes per danys personals com a conseqüència del funcionament dels serveis públics.

b) Les anualitats per aliments percebudes dels pares o d’altres persones obligades a prestar-les en virtut de la legislació civil d’aplicació o bé en compliment d’una resolució judicial o en execució d’un conveni regulador homologat judicialment o protocol·litzat notarialment.

c) Les prestacions econòmiques percebudes d’acord amb la normativa reguladora de serveis socials i socio sanitaris del Principat d’Andorra.

d) Les compensacions econòmiques per acomiadament o cessament del treballador, en l’import establert amb caràcter obligatori en virtut de la normativa reguladora.

e) Les beques públiques i les beques atorgades per entitats privades, percebudes per cursar estudis reglats, tant al Principat d’Andorra com a l’estranger, amb les condicions que es determinin reglamentàriament.

f) Les prestacions reconegudes a l’obligat tributari per entitats públiques o per les entitats que la substitueixin com a conseqüència d’incapacitat permanent absoluta o invalidesa.

g) Les prestacions percebudes en concepte de pensions de viduïtat satisfetes per entitats públiques en aplicació de la normativa vigent al Principat d’Andorra.

h) Les prestacions percebudes en concepte de pensions d’orfenesa satisfetes per entitats públiques en aplicació de la normativa vigent al Principat d’Andorra.

i) Els premis literaris, artístics o científics rellevants, amb les condicions que es determinin reglamentàriament.

j) Els dividends i altres rendiments derivats de la participació en el patrimoni net, a què es fa referència a l’apartat 1 de l’article 22, quan siguin satisfets per entitats residents fiscals a Andorra, diferents dels organismes d'inversió col·lectiva de dret andorrà, a exclusió de les societats gestores, regulats en la normativa aplicable a aquests organismes, o per organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà sempre que estiguin subjectes a l’impost sobre societats andorrà.

k) Els guanys i les pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de la transmissió o el reemborsament de les accions o participacions en qualsevol organisme d’inversió col·lectiva regulat en la normativa aplicable a aquests organismes així com els guanys i pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de les transmissions de valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats quan el transmitent, individualment o conjuntament amb entitats vinculades segons el que preveu la Llei de l’impost sobre societats o amb altres persones unides per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al tercer grau inclusivament, no hagi tingut una participació superior al 25 per cent en el capital, els fons propis, els resultats o els drets de vot de l’entitat en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió.

No obstant el que s’estableix en el paràgraf anterior, també n’estan exempts els guanys i pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de la transmissió d’aquests valors quan existeixi una participació, computada en els termes indicats, superior al 25 per cent en el capital, els fons propis, els resultats o els drets de vot de l’entitat en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió, quan l’obligat tributari hagi posseït la propietat dels valors objecte de transmissió, com a mínim, durant els deu anys anteriors a la transmissió.

l) Els guanys de capital que es posin de manifest en les transmissions lucratives per la mort de l’obligat tributari.

m) Els guanys i pèrdues de capital que es posin de manifest en les transmissions de béns immobles ubicats fora del territori andorrà, quan l’obligat tributari hagi ostentat la propietat d’aquests béns objecte de transmissió, com a mínim, durant els deu anys anteriors a la transmissió.

n) Els rendiments derivats del deute públic emès pel Principat d’Andorra.

o) Els premis que procedeixin dels jocs d’atzar autoritzats per la Llei de regulació dels jocs d’atzar.””

MOTIVACIÓ

Es proposa una diferenciació entre el tractament general de la transmissió dels guanys procedents d'entitats residents fiscals a Andorra i el tractament dels guanys procedents d'organismes d'inversió col·lectiva de dret andorrà diferents de les societats gestores (també coneguts com a OICs).

Donat que en matèria d'impost sobre societats els guanys dels OICs tenen un tractament diferenciat respecte a la resta de rendiments (la Llei de l'Impost sobre Societats té, al seu article 41, tipus de gravamen, dos apartats ,1 i 2, clarament diferenciats) convé ajustar la tributació dels guanys dels OICs quan es transmeten a persones físiques.

Concretament, l'article 41.2 de la Llei de l'Impost sobre Societats diu, literalment, que " 2. El tipus de gravamen aplicable a les institucions d’inversió col·lectiva regulades per la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, a exclusió de les societats gestores, que estan sotmeses al règim general, és del 0 per cent". Entenem que, donat el redactat actual de la Llei de l'impost sobre societats,  la generació de beneficis en el marc de les OICs no genera cap ingrés tributari per l'administració, fet que cal corregir al nostre entendre.

Grup Parlamentari Mixt-PS (5)

Es proposa afegir un nou article 9 al Projecte de llei amb el següent text:

“Article 9.

Es modifica l’article 22 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques (Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques):

“Article 22. Modificació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques

Rendes íntegres del capital mobiliari

Tenen la consideració de “rendes íntegres procedents del capital mobiliari” les següents:

1. Els dividends i altres rendes derivades de la participació en el patrimoni net d’entitats. En particular, el terme “dividends”, en el sentit d’aquest precepte, comprèn les rendes de les accions, les accions o els bons de gaudiment, les participacions, les parts de fundador o altres drets, excepte els de crèdit, que permetin participar en les utilitats d’una entitat per la condició de soci, accionista, associat o partícip. Tenen la mateixa consideració les distribucions de resultats procedents de qualsevol organisme d’inversió col·lectiva de dret andorrà regulat en la normativa aplicable a aquests organismes.  

Les rendes derivades de la participació en el patrimoni net de qualsevol organisme d'inversió col·lectiva de dret andorrà, a exclusió de les societats gestores, regulats en la normativa aplicable a aquests organismes també tindran la consideració de rendes derivades de la participació en el patrimoni net d'entitats.

En particular, les rendes derivades de la participació en el patrimoni net dels organismes d'inversió col·lectiva de dret andorrà incloses en aquest apartat es quantificaran per la diferència entre els imports percebuts, sense descomptar les despeses deduïbles, i el resultat de multiplicar aquests mateixos imports pel tipus de gravamen previst per als organismes d'inversió col·lectiva, a exclusió de les societats gestores, d'acord amb les normes de l'impost sobre societats.

2. Les rendes procedents de la cessió a tercers de capitals propis. Tenen aquesta consideració els interessos i qualsevol altra forma de retribució pactada com a remuneració per aquesta cessió, així com les rendes que deriven de la transmissió, el reemborsament, l’amortització, el bescanvi o la conversió de qualsevol classe d’actius representatius de la captació i la utilització de capitals aliens.

3. Les rendes procedents d’operacions de capitalització i de contractes d’assegurances de vida o invalidesa que no tinguin la consideració de rendes del treball d’acord amb el que estableix l’article 12.

En particular, s’apliquen a aquestes rendes les regles següents:

a) Quan es rebi un capital diferit, la renda es determina per la diferència entre el capital rebut i l’import de les primes satisfetes. Quan el capital rebut sigui conseqüència de l’exercici del dret de rescat, el rendiment del capital mobiliari es determina per la diferència entre la quantitat percebuda com a conseqüència del rescat i la part de les primes satisfetes corresponent al capital rebut.

b) Quan es rebin rendes vitalícies immediates, es considera “renda del capital mobiliari” el resultat d’aplicar a cadascuna de les anualitats rebudes els percentatges següents:

40 per cent, quan el perceptor tingui menys de 40 anys.

35 per cent, quan el perceptor tingui entre 40 i 49 anys.

28 per cent, quan el perceptor tingui entre 50 i 59 anys.

24 per cent, quan el perceptor tingui entre 60 i 65 anys.

20 per cent, quan el perceptor tingui entre 66 i 69 anys.

8 per cent, quan el perceptor tingui més de 70 anys.

Aquests percentatges es determinen en el moment de la constitució de la renda i es mantenen constants durant la seva vigència.

c) Quan es rebin rendes temporals immediates, es considera “renda del capital mobiliari” el resultat d’aplicar a cadascuna de les anualitats rebudes els percentatges següents:

12 per cent, quan la renda tingui una durada inferior o igual a 5 anys.

16 per cent, quan la renda tingui una durada superior a 5 anys i inferior o igual a 10 anys.

20 per cent, quan la renda tingui una durada superior a 10 anys i inferior o igual a 15 anys.

25 per cent, quan la renda tingui una durada superior a 15 anys.

d) Quan es rebi una renda diferida, sigui vitalícia o temporal, la renda del capital mobiliari es determina aplicant, sobre l’anualitat rebuda, els percentatges que corresponguin segons les lletres b) i c) anteriors.

Aquests imports s’incrementen en la rendibilitat obtinguda fins al moment de constitució de la renda.

A aquests efectes, la rendibilitat obtinguda fins al moment de constitució de la renda es determina com la diferència entre el valor financer actuarial de la renda que es constitueix i l’import de les primes satisfetes.

Aquest import s’inclou dins de la renda del capital mobiliari de l’obligat tributari i s’integra de forma lineal durant un període de deu anys. No obstant això, si es tracta d’una renda temporal de durada inferior a 10 anys, el període d’integració coincidirà amb el de durada de la renda.

4. Les rendes obtingudes de la prestació d’assistència tècnica, de l’arrendament o subarrendament de béns mobles, negocis o mines que no tinguin la consideració de rendiments de les activitats econòmiques.

Així mateix, rebran aquesta consideració els rendiments procedents de quantitats, de qualsevol classe, pagades pels conceptes següents sempre que no rebin la consideració de rendiments del treball ni d’activitats econòmiques:

a) Qualsevol concessió o autorització d’ús o cessió o llicència de drets sobre patents, dissenys, models i dibuixos industrials, marques, noms de domini i altres signes distintius de l’empresa, com també sobre altres drets de propietat industrial.

b) Qualsevol concessió o autorització d’ús o cessió o llicència de drets sobre plans, fórmules o procediments secrets, de drets sobre informacions relatives a experiències industrials, comercials o científiques, incloses les tècniques i els mètodes de comercialització empresarial, o la concessió d’ús d’equips industrials, comercials o científics.

c) Qualsevol concessió o autorització d’ús o cessió o llicència de drets d’autor sobre obres literàries, artístiques o científiques, incloses les produccions audiovisuals i els programes, les aplicacions i els sistemes informàtics, així com els drets veïns als drets d’autor realitzades per persones diferents de l’autor.

d) Els pagaments per la cessió de drets d’imatge.””

MOTIVACIÓ

Es proposa una diferenciació entre el tractament general de la transmissió dels guanys procedents d'entitats residents fiscals a Andorra i el tractament dels guanys procedents d'organismes d'inversió col·lectiva de dret andorrà diferents de les societats gestores (també coneguts com a OICs).

Donat que en matèria d'impost sobre societats els guanys dels OICs tenen un tractament diferenciat respecte a la resta de rendiments (la Llei de l'Impost sobre Societats té, al seu article 41, tipus de gravamen, dos apartats ,1 i 2, clarament diferenciats) convé ajustar la tributació dels guanys dels OICs quan es transmeten a persones físiques.

Concretament, l'article 41.2 de la Llei de l'Impost sobre Societats diu, literalment, que " 2. El tipus de gravamen aplicable a les institucions d’inversió col·lectiva regulades per la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, a exclusió de les societats gestores, que estan sotmeses al règim general, és del 0 per cent". Entenem que, donat el redactat actual de la Llei de l'impost sobre societats,  la generació de beneficis en el marc de les OICs no genera cap ingrés tributari per l'administració, fet que cal corregir al nostre entendre.

Disposició transitòria primera. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional

1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats que porten a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 poden seguir fent-ho, en relació amb les rendes obtingudes en períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2020, en els termes següents:

a) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que resulti aplicable a les rendes obtingudes a partir de data d’entrada en vigor esmentada i fins a la conclusió dels períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2018, es multiplica per 0,75.

b) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2019, es multiplica per 0,5.

c) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2020 i el 31 de desembre del 2020, es multiplica per 0,25.

2. El règim transitori descrit a l’apartat anterior només pot aplicar-se als actius, béns, drets o prestacions de serveis pels quals s’apliqués el règim especial abans de l’1 de juliol del 2017. Els obligats tributaris han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.

3. En relació amb les activitats d’explotació internacional d’actius intangibles, en cap cas no resulta aplicable el règim transitori descrit a l’apartat anterior a les rendes derivades de la cessió d’ús o de la transmissió dels actius, béns o drets que hagin estat adquirits per l’obligat tributari a persones o entitats vinculades en el sentit de l’article 16 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats des de l’1 de gener del 2017.

Grup Parlamentari Mixt-PS (6)

Es proposa modificar el redactat de la Disposició transitòria primera del Projecte de llei amb el següent text:

“Disposició transitòria primera. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional

1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats que porten a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 l'1 de gener del 2018 poden seguir fent-ho, en relació amb les rendes obtingudes en períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2020 30 de juny del 2021, en els termes següents:

a) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que resulti aplicable a les rendes obtingudes a partir de data d’entrada en vigor esmentada i fins a la conclusió dels períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2018, es multiplica per 0,75 0,8.

b) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2019, es multiplica per 0,5. 0,6.

c) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2020 i el 31 de desembre del 2020, es multiplica per 0,25.0,4.

d) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2021 i el 31 de desembre del 2021, es multiplica per 0,2.

2. El règim transitori descrit a l’apartat anterior només pot aplicar-se als actius, béns, drets o prestacions de serveis pels quals s’apliqués el règim especial abans de l’1 de juliol del 2017 l'1 de gener del 2018. Els obligats tributaris han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.

3. En relació amb les activitats d’explotació internacional d’actius intangibles, en cap cas no resulta aplicable el règim transitori descrit a l’apartat anterior a les rendes derivades de la cessió d’ús o de la transmissió dels actius, béns o drets que hagin estat adquirits per l’obligat tributari a persones o entitats vinculades en el sentit de l’article 16 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats des de l’1 de gener del 2017 l'1 de gener del 2018.”

MOTIVACIÓ

Es proposa que el període transitori aplicable als règims especials que es deroguen amb la possible aprovació del Projecte de Llei de modificació de la Llei 95/2010, de l'impost sobre societats, s'apliqui a persones que hagin demanat la tributació a través dels règims mencionats a partir de l'1 de gener del 2018. Amb aquest canvi en el calendari de finalització de l'entrada de contribuents, en els règims especials que es proposa derogar, es pretén evitar la retroactivitat en l'aplicació del present projecte de Llei. Amb l'aprovació del redactat dels règims transitoris que proposa el govern hi pot haver un número important de beneficiaris dels règims especials que es deroguen que, donat que van demanar tributar a través dels mateixos després de l'1 de juliol del 2017, es vegin amb la desagradable sorpresa que els tràmits que han efectuat per gaudir d'una tributació avantatjosa han estat inútils.

Donat que el període a partir del qual es comencen a aplicar les disposicions dels règims transitoris es proposa, igualment, retardar la data de finalització dels règims que es deroguen amb el projecte de Llei.

Per tant, creiem que cal donar temps suficient a les empreses que tributen a través dels règims que es volen derogar perquè es puguin adaptar millor al seu nou estatus fiscal.

Disposició transitòria segona. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup

1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 poden seguir fent-ho, en relació amb rendes obtingudes en períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2020, en els termes següents:

a) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que resulti aplicable a les rendes obtingudes a partir de la dita data d’entrada en vigor i fins a la conclusió dels períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2018, es multiplica per 0,75.

b) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2019, es multiplica per 0,5.

c) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 d gener del 2020 i el 31 de desembre del 2020, es multiplica per 0,25.

2. El règim transitori descrit a l’apartat anterior només pot aplicar-se a les transaccions i els contractes pels quals s’apliqués el règim especial abans de l’1 de juliol del 2017. Els obligats tributaris han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.

Grup Parlamentari Mixt-PS (7)

Es proposa modificar el redactat de la Disposició transitòria segona del Projecte de llei amb el següent text:

“Disposició transitòria segona. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup

1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 l'1 de gener del 2018 poden seguir fent-ho, en relació amb rendes obtingudes en períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2020,31 de desembre del 2021, en els termes següents:

a) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que resulti aplicable a les rendes obtingudes a partir de data d’entrada en vigor esmentada i fins a la conclusió dels períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2018, es multiplica per 0,75 0,8.

b) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2019, es multiplica per 0,5. 0,6.

c) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 d gener del 2020 i el 31 de desembre del 2020, es multiplica per 0,25 0,4.

d) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2021 i el 31 de desembre del 2021, es multiplica per 0,2.

2. El règim transitori descrit a l’apartat anterior només pot aplicar-se a les transaccions i els contractes pels quals s’apliqués el règim especial abans de l’1 de juliol del 2017 l'1 de gener del 2018. Els obligats tributaris han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.”

MOTIVACIÓ

Es proposa que el període transitori aplicable als règims especials que es deroguen amb la possible aprovació del Projecte de Llei de modificació de la Llei 95/2010, de l'impost sobre societats, s'apliqui a persones que hagin demanat la tributació a través dels règims mencionats a partir de l'1 de gener del 2018. Amb aquest canvi en el calendari de finalització de l'entrada de contribuents, en els règims especials que es proposa derogar, es pretén evitar la retroactivitat en l'aplicació del present projecte de Llei. Amb l'aprovació del redactat dels règims transitoris que proposa el govern hi pot haver un número important de beneficiaris dels règims especials que es deroguen que, donat que van demanar tributar a través dels mateixos després de l'1 de juliol del 2017, es vegin amb la desagradable sorpresa que els tràmits que han efectuat per gaudir d'una tributació avantatjosa han estat inútils.

Donat que el període a partir del qual es comencen a aplicar les disposicions dels règims transitoris es proposa, igualment, retardar la data de finalització dels règims que es deroguen amb el projecte de Llei.

Per tant, creiem que cal donar temps suficient a les empreses que tributen a través dels règims que es volen derogar perquè es puguin adaptar millor al seu nou estatus fiscal.

Disposició transitòria tercera. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres

1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 poden seguir fent-ho, en els mateixos termes i condicions, sobre les rendes obtingudes fins al 31 de desembre del 2020 en relació amb participacions adquirides abans de l’1 de juliol del 2017.

2. Els resultats que els obligats tributaris acollits a aquest règim transitori obtinguin, després del 31 de desembre del 2020, en la transmissió de participacions en societats adquirides abans de l’1 de juliol del 2017, estaran exempts en els termes previstos a l’apartat 3 de l’article 38, en la redacció vigent amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei per la part del resultat que s’hagi generat fins al 31 de desembre del 2020. A aquest efecte, s’entén que els resultats procedents de la transmissió de la participació s’han generat de forma lineal durant el període de tinença.

Grup Parlamentari Mixt-PS (8)

Es proposa modificar el redactat de la Disposició transitòria tercera del Projecte de llei amb el següent text:

“Disposició transitòria tercera. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres

1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 l'1 de gener del 2018 poden seguir fent-ho, en els mateixos termes i condicions, sobre les rendes obtingudes fins al 31 de desembre del 2020 31 de desembre del 2021 en relació amb participacions adquirides abans de l’1 de juliol del 2017.

2. Els resultats que els obligats tributaris acollits a aquest règim transitori obtinguin, després del 31 de desembre del 2020 31 de desembre del 2021, en la transmissió de participacions en societats adquirides abans de l’1 de juliol del 2017 l’1 de gener del 2018, estaran exempts en els termes previstos a l’apartat 3 de l’article 38, en la redacció vigent amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei per la part del resultat que s’hagi generat fins al 31 de desembre del 2020 31 de desembre del 2021. A aquest efecte, s’entén que els resultats procedents de la transmissió de la participació s’han generat de forma lineal durant el període de tinença.”

MOTIVACIÓ

Es proposa que el període transitori aplicable als règims especials que es deroguen amb la possible aprovació del Projecte de Llei de modificació de la Llei 95/2010, de l'impost sobre societats, s'apliqui a persones que hagin demanat la tributació a través dels règims mencionats a partir de l'1 de gener del 2018. Amb aquest canvi en el calendari de finalització de l'entrada de contribuents, en els règims especials que es proposa derogar, es pretén evitar la retroactivitat en l'aplicació del present projecte de Llei. Amb l'aprovació del redactat dels règims transitoris que proposa el govern hi pot haver un número important de beneficiaris dels règims especials que es deroguen que, donat que van demanar tributar a través dels mateixos després de l'1 de juliol del 2017, es vegin amb la desagradable sorpresa que els tràmits que han efectuat per gaudir d'una tributació avantatjosa han estat inútils.

Donat que el període a partir del qual es comencen a aplicar les disposicions dels règims transitoris es proposa, igualment, retardar la data de finalització dels règims que es deroguen amb el projecte de Llei.

Per tant, creiem que cal donar temps suficient a les empreses que tributen a través dels règims que es volen derogar perquè es puguin adaptar millor al seu nou estatus fiscal.

Grup Parlamentari Demòcrata (3)

Es proposa l’addició d’una disposició final primera amb el redactat següent:

“Disposició final primera. Modificació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques

S’inclou un nou apartat 5 a la disposició addicional quarta de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb el redactat següent:

“5. Els guanys de capital o els rendiments positius que es generin en relació amb els actius, operacions, contractes, instruments o plans esmentats als apartats anteriors, i que es determinin aplicant les regles indicades anteriorment, no podran superar l’import del guany o del rendiment positiu total que hagués resultat d’aplicar les disposicions generals de la Llei.”

(Si s’accepta aquesta esmena s’haurà de modificar la numeració de la disposició final del Projecte de llei)

MOTIVACIÓ

La voluntat de la disposició addicional quarta de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques, és gravar únicament els increments o pèrdues de valor d’actius financers que es generin amb posterioritat a l’entrada en vigor de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques sobre actius adquirits abans de l’entrada en vigor de la norma. Per tant, estableix una obligació de valorar els actius financers, contractes d’assegurança, plans de pensions i instruments de previsió social a 31 de desembre del 2014. Amb aquesta modificació es pretén eliminar l’efecte desfavorable que es produeix en els casos de pèrdua de valor constant dels actius financers, contractes d’assegurança, plans de pensions i instruments de previsió social, o bé en els casos en que l’actiu financer s’hagués devaluat i posteriorment, una vegada entrada en vigor la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques, aquest actiu recuperi el seu valor, quedant aquest per sota del valor d’adquisició. En ambdós casos, es podria generar una plusvàlua fiscal quan l’obligat tributari no ha obtingut cap guany o renda positiva des del punt de vista financer.

Disposició final

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Les modificacions introduïdes per l’article 1 són aplicables en relació amb els exercicis fiscals de presentació que s’iniciïn a partir de l’entrada en vigor de la Llei.

Grup Parlamentari Demòcrata (2)

Es proposa modificar el segon paràgraf de la disposició final del Projecte de llei, de manera que on diu:

“Les modificacions introduïdes per l’article 1 són aplicables en relació amb els exercicis fiscals de presentació que s’iniciïn a partir de l’entrada en vigor de la Llei”

Digui:

“Les modificacions introduïdes per l’article 1 són aplicables en relació amb els exercicis fiscals de presentació que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2018”.

MOTIVACIÓ

En el moment de l’entrada a tràmit parlamentari del Projecte de llei era raonable preveure que la seva aprovació i publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra es produirien abans de finalitzar l’any 2017. En conseqüència, s’esperava que els primers exercicis fiscals de presentació sobre els quals resultaria d’aplicació la normativa relativa a la presentació d’informació país per país serien, aquells iniciats durant l’any 2018. Si no es modifiqués la data d’efectes del Projecte de llei, es podria demorar excessivament l’aplicació efectiva de la normativa relativa a la presentació d’informació país per país a els exercicis iniciats al 2019, fora dels terminis en que el Principat d’Andorra s’ha compromès.

M. I. Sr. Miquel Aleix Areny

Informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost relatiu al Projecte de llei de modificació de la llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats

La Comissió Legislativa de Finances i Pressupost ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 20 i 27 de març i els dies 3 i 10 d’abril del 2018, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:

Esmenes aprovades per unanimitat

Esmena 2 (Grup parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 1.

Esmena 13 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a la Disposició final.

Esmenes aprovades per majoria

Esmena 3 (Grup parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 1.

Esmena 5 (Grup parlamentari Mixt - PS) d’addició a l’article 5.

Esmena 12 (Grup parlamentari Demòcrata) d’addició d’una Disposició final primera.

Esmenes no aprovades

Esmena 1 (Grup parlamentari Mixt - SDP) de modificació a l’article 1.

Esmena 6 (Grup parlamentari Mixt - PS) d’addició a l’article 5.

Esmena 7 (Grup parlamentari Mixt - PS) d’addició d’un nou article.

Esmena 8 (Grup parlamentari Mixt - PS) d’addició d’un nou article.

Esmena 9 (Grup parlamentari Mixt - PS) de modificació a la Disposició transitòria primera.

Esmena 10 (Grup parlamentari Mixt - PS) de modificació a la Disposició transitòria segona.

Esmena 11 (Grup parlamentari Mixt - PS) de modificació a la Disposició transitòria tercera.

Esmenes retirades per transacció i aprovades per majoria

Esmena 4 (Grup parlamentari Mixt - PS) de modificació a l’article 5.

Projecte de llei de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats

Exposició de motius

La Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats estableix el marc tributari aplicable a les societats residents fiscals al Principat d’Andorra en relació amb les rendes derivades de la seva activitat. Aquesta Llei preveu un règim fiscal de tributació sobre la renda que, en general, es pot qualificar d’altament competitiu en relació amb els països de l’entorn. Això permet afavorir l’atracció d’empreses que desitgin desenvolupar la seva activitat econòmica al Principat d’Andorra.

Així mateix, la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats preveu diversos règims especials que atorguen un marc de tributació singularment beneficiós per als obligats tributaris que duguin a terme determinades activitats. Aquestes activitats inclouen l’explotació internacional d’actius intangibles, la intervenció en el comerç internacional, la gestió i la inversió financeres intragrup o la tinença de participacions en societats estrangeres.

No obstant, en els darrers anys s’ha anat posant de manifest a escala internacional el fet que certs règims fiscals amb una naturalesa i característiques equiparables als esmentats anteriorment són susceptibles de generar un risc potencial d’erosió de les bases de tributació de l’impost sobre societats i que ofereixen possibilitats per a la deslocalització artificial de beneficis. En aquesta línia, cal tenir en compte els treballs liderats per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, l’OCDE, en matèria d’erosió de bases imposables i trasllat de beneficis (Projecte BEPS). En el marc d’aquest Projecte BEPS, l’OCDE planteja la conveniència de mantenir vigents aquests tipus de règims fiscals o, si escau, de modificar-los per tal de garantir-ne el respecte pels requisits de substància i transparència que constitueixen l’element definidor d’aquest Projecte.

En relació amb els règims fiscals especials, específicament, cal tenir en compte la denominada Acció 5 de l’esmentat Projecte BEPS, destinada a combatre les pràctiques fiscals pernicioses, tenint en compte la transparència i la substància. Amb aquest objectiu, l’Acció 5 revisa els requisits que han de complir els règims fiscals especials per tal que no es consideri que constitueixen competència fiscal deslleial i que permeten l’erosió de bases imposables i el trasllat artificial de beneficis.

En el desenvolupament d’aquesta revisió, l’Acció 5 presta una atenció particular als règims fiscals especials d’explotació d’actius intangibles i proposa un model a seguir per tal de garantir que la concessió dels beneficis derivats d’aquests règims estigui lligada al desenvolupament d’activitats econòmiques reals de recerca i desenvolupament.

Cal tenir en compte que l’Acció 5 del BEPS constitueix el que es denomina estàndard mínim, és a dir, una mesura d’implementació obligada per als estats que s’hagin compromès a aplicar les disposicions del Projecte BEPS. En aquest sentit, el Principat d’Andorra, com a membre del Marc Inclusiu de BEPS, s’ha compromès a escala internacional a adaptar la seva normativa interna a les disposicions previstes pels plans d’acció del BEPS, entre els quals s’inclou l’Acció 5 com a mesura d’obligat compliment.

Per la seva banda, la Unió Europea també ha desenvolupat certs criteris i directrius a tenir en compte a l’hora de combatre les pràctiques fiscals pernicioses. Aquestes directrius a nivell comunitari es preveuen al denominat Codi de conducta sobre la fiscalitat de les empreses, establert a les conclusions del Consell de Ministres d’Economia i Finances (Ecofin) celebrat l’1 de desembre de 1997. El Codi de conducta preveu una sèrie de criteris per avaluar si una mesura fiscal és perniciosa o no. A aquest efecte, s’entén per mesura perniciosa la que afecti o pugui afectar, de forma significativa, la ubicació de l’activitat econòmica, i que ofereixi una tributació efectiva significativament inferior a la generalment aplicable a la jurisdicció en qüestió.

D’acord amb això, s’han revisat els règims fiscals especials previstos per la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, a la llum dels criteris internacionals. D’aquesta revisió s’ha conclòs que, per tal d’evitar els riscos d’erosió de bases de tributació i el trasllat de beneficis i, per tant, complir amb els estàndards de l’Acció 5 del Projecte BEPS, tenint en compte també els criteris previstos pel Codi de Conducta, resulta necessari derogar els règims especials de societats que intervenen en el comerç internacional així com el de societats de gestió i inversió financera intragrup. Així mateix, cal modificar de forma significativa el règim especial de societats que efectuen explotació internacional d’actius intangibles, limitant-ne l’aplicació a les activitats d’explotació d’actius intangibles que tinguin com a fonament una activitat de recerca i desenvolupament realitzada efectivament, de forma primordial, al Principat d’Andorra, i el règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres.

A la vegada, és necessari regular normes transitòries que permetin als obligats tributaris que aplicaven aquests règims especials seguir gaudint dels seus beneficis durant un cert període de temps posterior a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, de tal manera que s’elimini progressivament, i no immediatament.

Per acabar, aquesta Llei també inclou determinades modificacions de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, necessàries per complir amb un altre dels estàndards mínims exigits per l’OCDE dins del Projecte BEPS: el referent a la informació país per país, en la línia que disposa l’Acció 13 del Projecte esmentat. Amb les modificacions introduïdes es regula l’obligació i les condicions per a la presentació d’aquesta informació país per país en relació amb les empreses residents fiscals a Andorra que formin part d’un grup multinacional que facturi, almenys, 750 milions d’euros.

Aquesta Llei es compon de set articles, tres disposicions transitòries i dues disposicions finals.

Article 1

S’introdueixen els articles 16 bis, 16 ter i 16 quater a la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb la redacció següent:

“Article 16 bis. Obligació de presentar informació país per país

1. En el termini previst a l’apartat 7 següent, tota societat matriu última d’un grup multinacional que resideixi a efectes fiscals al Principat d’Andorra ha de presentar un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6 següent, corresponent al seu exercici fiscal de presentació d’informació.

2. Així mateix, en el termini previst a l’apartat 7 següent, una entitat integrant que no sigui la societat matriu última d’un grup multinacional ha de presentar un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6 següent, corresponent a l’exercici fiscal de presentació del grup multinacional del qual forma part com a entitat integrant, si es donen les condicions següents:

a) Que l’entitat referida sigui resident fiscal al Principat d’Andorra, i

b) Que concorri alguna de les condicions següents:

- La societat matriu última del grup multinacional no està obligada a presentar un informe país per país a la jurisdicció de la seva residència fiscal; o

- La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu última compta amb un acord internacional vigent del qual el Principat d’Andorra és part, però no té un acord qualificat entre autoritats competents en vigor en el qual el Principat d’Andorra sigui part a la data prevista a l’apartat 7 següent per a la presentació de l’informe país per país corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació; o

- La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu última ha comès una omissió sistemàtica que ha estat notificada pel ministeri encarregat de les finances a l’entitat integrant resident a efectes fiscals a Andorra.

Quan diverses entitats integrants del mateix grup multinacional siguin residents a efectes fiscals a Andorra i concorri una o més de les condicions previstes al punt b), el grup multinacional pot designar una d’aquestes entitats integrants perquè presenti l’informe país per país, en els termes i d’acord amb el contingut que estableix l’apartat 6 següent, en relació amb l’exercici fiscal de presentació d’informació dins del termini previst per l’apartat 7 i perquè notifiqui al ministeri encarregat de les finances que amb això es pretén complir les obligacions d’informació de totes les entitats integrants del grup multinacional que són residents fiscals a Andorra.

3. No obstant el que preveu l’apartat 2, quan es compleixin una o més de les condicions previstes al punt b) del dit apartat, una entitat que hi estigui inclosa no està obligada a presentar un informe país per país davant el ministeri encarregat de les finances en relació amb un exercici fiscal de presentació de la informació si el grup multinacional al qual pertany com a entitat integrant ha aportat un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6, en relació amb el període impositiu esmentat, a través d’una societat matriu representant que presenti l’informe a les autoritats tributàries de la jurisdicció de la seva residència fiscal, a la data prevista a l’apartat 7 o amb anterioritat, sempre que es compleixin les condicions següents:

a) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant exigeix la presentació d’informes país per país de conformitat amb uns requisits de contingut anàleg als que preveu l’apartat 6,

b) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant compta amb un acord qualificat entre autoritats competents en vigor en el qual el Principat d’Andorra sigui part a la data prevista a l’apartat 7 per a la presentació de l’informe país per país corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació,

c) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant no ha notificat al ministeri encarregat de les finances una omissió sistemàtica,

d) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant ha estat informada, en termes anàlegs als previstos a l’apartat 4, per l’entitat integrant resident fiscalment en aquella jurisdicció, que actua com a societat matriu representant, i

e) S’ha remès una notificació al ministeri encarregat de les finances en els termes previstos a l’apartat 5.

4. Una entitat integrant d’un grup multinacional que sigui resident fiscal a Andorra ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances si és la societat matriu última o la societat matriu representant, durant el termini de presentació de la declaració de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

5. Quan una entitat integrant d’un grup multinacional que sigui resident fiscal a Andorra no sigui la societat matriu última ni la societat matriu representant, ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances la identitat i la residència fiscal de l’entitat informadora, durant el termini de presentació de la declaració de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

6. A l’efecte d’aquesta Llei, l’informe país per país relatiu a un grup multinacional conté:

a) Informació agregada relativa a l’import dels ingressos, beneficis o pèrdues abans de l’impost sobre societats, impostos sobre societats pagats, impostos sobre societats meritats, capital declarat, resultats no distribuïts, número de treballadors i actius tangibles diferents de la tresoreria i dels instruments equivalents a tresoreria i inversions immobiliàries, per a cada jurisdicció en la qual el grup multinacional operi.

b) La identificació de cada entitat que integra del grup multinacional, indicant-ne la jurisdicció de residència fiscal, així com, en els casos en què sigui diferent, la jurisdicció en virtut de la legislació de la qual s’ha constituït i la naturalesa de l’activitat o les activitats econòmiques principals de l’entitat integrant referida.

Reglamentàriament es determina el format previst per a la presentació de l’informe país per país.

7. L’informe país per país al qual fa referència aquest article s’ha de presentar, com a màxim, en el termini de 12 mesos després de l’últim dia de l’exercici fiscal de presentació de la informació del grup multinacional.

8. L’incompliment de les obligacions d’informació previstes en aquest article constitueix una infracció tributària que es pot sancionar d’acord amb el que preveu la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 127 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

Article 16 ter. Ús i confidencialitat de l’informe país per país

1. El ministeri encarregat de les finances utilitza l’informe país per país per avaluar amb caràcter global els riscos de preus de transferència i altres riscos relacionats amb l’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis al Principat d’Andorra, valorant en particular el risc que els membres del grup multinacional incompleixin les normes de preus de transferència aplicables i, si escau, amb finalitats d’anàlisi estadística i econòmica. El ministeri encarregat de les finances no es pot basar en l’informe país per país per ajustar els preus de transferència.

2. La confidencialitat de la informació que figura a l’informe país per país és preservada pel ministeri encarregat de les finances almenys al mateix nivell que si la informació esmentada se li comuniqués de conformitat amb les disposicions del Conveni multilateral d’assistència administrativa mútua en matèria fiscal.

Article 16 quater. Definicions

A l’efecte dels articles 16 bis i 16 ter, les expressions següents tenen els significats que s’indiquen a continuació:

a) El terme grup designa un conjunt d’empreses vinculades per relacions de propietat o control, d’una manera que estigui obligat a formular estats financers consolidats d’acord amb les normes comptables aplicables, o hi estaria obligat si les participacions en el capital de les empreses esmentades es cotitzessin en un mercat de valors.

b) El terme grup multinacional designa qualsevol grup que consti de dos empreses o més amb residència fiscal en diverses jurisdiccions, o que estigui compost per una empresa resident a efectes fiscals en una jurisdicció i que tributi en una altra jurisdicció per les activitats d’un establiment permanent, sempre que no sigui un grup multinacional exclòs.

c) El terme grup multinacional exclòs designa, en un exercici fiscal del grup, un grup els ingressos consolidats totals del qual hagin estat inferiors a 750 milions d’euros, o un import en moneda local equivalent a 750 milions d’euros determinat al gener de 2015, durant l’exercici fiscal immediatament anterior a l’exercici fiscal de presentació de la informació, de conformitat amb els seus estats financers consolidats corresponents a l’exercici fiscal anterior esmentat.

d) El terme entitat integrant designa:

- Una unitat de negoci independent integrant d’un grup multinacional que estigui inclosa als estats financers consolidats del grup multinacional a l’efecte de presentar la informació financera o que ho estaria si les participacions en el seu capital es negociessin en un mercat organitzat.

- Una unitat de negoci exclosa dels estats financers consolidats del grup multinacional únicament per raons de mida o rellevància.

- Un establiment permanent d’una unitat de negoci independent del grup multinacional que estigui inclosa en els punts anteriors, sempre que la unitat de negoci formuli, per a l’establiment permanent, estats financers separats a l’efecte de presentar informació financera, reguladors, fiscals o de control intern de gestió.

e) El terme societat informadora designa una entitat integrant que estigui obligada a presentar, a la jurisdicció de la seva residència fiscal, i en nom del grup multinacional, un informe país per país conforme als termes que es prevegin reglamentàriament. L’entitat informadora pot ser la societat matriu última, la societat matriu representant o qualsevol entitat mencionada a l’apartat 2 de l’article 16 bis.

f) El terme societat matriu última designa una entitat integrant d’un grup multinacional que compleixi els requisits següents:

- Posseir directament o indirectament una participació suficient en una o diverses entitats integrants del grup multinacional, de manera que estigui obligada a formular estats financers consolidats d’acord amb les normes comptables aplicables, o hi estaria obligat si les participacions en el capital de les dites empreses es cotitzessin en un mercat de valors, i

- Que no hi hagi una altra entitat integrant del grup multinacional que posseeixi directament o indirectament la participació descrita en el punt anterior sobre la primera entitat integrant.

g) El terme societat matriu representant designa una entitat integrant del grup multinacional que hagi estat nomenada pel grup multinacional com a representant única de la societat matriu última a l’efecte de presentar l’informe país per país a la jurisdicció de la seva residència fiscal, en nom del grup multinacional, sempre que es donin una o diverses condicions previstes al punt b) de l’apartat 2 de l’article 16 bis.

h) El terme exercici fiscal designa el període anual comptable en relació amb el qual la societat matriu última del grup multinacional formula els seus estats financers.

i) El terme exercici fiscal de presentació d’informació designa l’exercici fiscal les dades del qual constin a l’informe país per país esmentat a l’article 16 bis.

j) El terme acord qualificat entre autoritats competents designa un acord celebrat entre els representants autoritzats de les jurisdiccions que són part d’un acord internacional i que exigeix l’intercanvi automàtic d’informació d’informes país per país entre les jurisdiccions signants.

k) El terme acord internacional designa el Conveni multilateral d’assistència administrativa mútua en matèria fiscal, qualsevol conveni fiscal bilateral o multilateral, o qualsevol acord d’intercanvi d’informació tributària signat per Andorra en el qual s’estableixi la facultat legal d’intercanviar informació fiscal entre les autoritats signants, incloent-hi l’intercanvi automàtic d’informació.

l) El terme estats financers consolidats designa els estats financers d’un grup multinacional en els quals es presentin els actius, els passius, els ingressos, les despeses i els fluxos de caixa de la societat matriu última i de les entitats integrants com si fossin els d’una entitat econòmica única.

m) El terme omissió sistemàtica en una jurisdicció significa que la jurisdicció compta amb un acord qualificat entre autoritats competents en vigor amb el Principat d’Andorra, però ha suspès l’intercanvi automàtic (per raons no previstes a l’acord) o d’alguna altra manera no ha facilitat, de forma persistent, al Principat d’Andorra, els informes país per país que li han presentat els grups multinacionals amb entitats integrants residents fiscals a Andorra.”

Article 2

Es modifica el títol i el primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queden redactats de la manera següent:

“Article 20. Exempció per evitar la doble imposició econòmica sobre dividends, participacions en beneficis i rendes derivades de la transmissió de participacions en altres entitats

1. Els dividends o les participacions en beneficis procedents d’entitats residents o no residents fiscals al Principat d’Andorra, així com les rendes positives obtingudes de la transmissió d’una participació o procedents de la dissolució d’una entitat participada o de la separació com a soci, estan totalment exempts d’imposició, sempre que es compleixin els requisits següents:”

Article 3

S’introdueix una nova lletra d) a l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el redactat següent:

“d) No són deduïbles les pèrdues obtingudes en la transmissió de participacions que compleixin els requisits previstos a l’apartat 1.”

Article 4

Es modifica l’article 21 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el redactat següent:

“Article 21. Eliminació de la doble imposició internacional sobre les rendes atribuïbles a establiments permanents situats a l’estranger

1. Estan exemptes les rendes positives obtingudes a l’estranger a través d’un establiment permanent situat fora del territori del Principat d’Andorra quan aquest establiment permanent hagi estat sotmès a imposició per un gravamen de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40 per cent del tipus general de gravamen previst per l’article 41. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger i si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entén complert aquest requisit quan l’establiment permanent estigui situat en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició.

2. No són deduïbles les pèrdues obtingudes per l’establiment permanent quan es compleixin els requisits previstos a l’apartat anterior, excepte que s’hagin generat com a conseqüència del cessament de la seva activitat.”

Article 5

Es modifica l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el redactat següent:

“Article 23. Règim especial d’explotació de determinats actius intangibles

1. Els obligats tributaris que s’acullin al règim especial previst en aquest article apliquen una reducció del 80 per cent de la base de tributació corresponent a les rendes positives procedents de les concessions o autoritzacions d’ús, cessions, llicències o transmissions de patents, models d’utilitat i programes d’ordinador protegits per drets d’autor en la proporció que resulti del quocient calculat en els termes següents:

a) Al numerador hi ha les despeses incorregudes per l’obligat tributari directament relacionades amb la seva activitat destinada a la creació de l’actiu intangible, les despeses derivades de la subcontractació d’aquesta activitat amb persones o entitats vinculades amb l’obligat tributari en el sentit de l’article 16 que siguin residents fiscals a Andorra i desenvolupin les activitats subcontractades en territori andorrà i les despeses incorregudes en relació amb la subcontractació d’aquesta activitat amb persones o entitats no vinculades amb l’obligat tributari, sense que en aquest últim cas, el valor de les activitats subcontractades desenvolupades a l’estranger pugui superar el 25 per cent de les despeses incloses al numerador, abans de l’increment del 30 per cent al qual es fa referència a continuació. Les despeses incloses al numerador s’incrementen en un 30 per cent, sense que en cap cas l’import resultant no pugui superar l’import del denominador.

b) Al denominador hi ha les despeses totals incorregudes en relació amb l’activitat destinada a la creació de l’actiu intangible, incloses les de subcontractació a persones vinculades amb l’obligat tributari que no siguin residents fiscals a Andorra o no duguin a terme l’activitat subcontractada en territori andorrà, les de subcontractació a persones no vinculades amb l’obligat tributari d’activitats efectuades a l’estranger, per la part que excedeixi el límit del 25 per cent del numerador, segons el que s’indica a la lletra a), i les d’adquisició d’actius intangibles.

No s’inclouen en aquest quocient, ni al numerador ni al denominador, les despeses generals, inclosos, entre d’altres, els interessos, les amortitzacions d’immobles o altres despeses no relacionades directament amb la creació de l’actiu intangible. Per calcular el quocient es tenen en compte únicament les despeses incorregudes en els termes dels paràgrafs anteriors, amb independència del seu tractament comptable i fiscal.

La reducció a què es fa referència en aquest apartat 1 es calcula de forma separada i individual per a cada actiu que sigui objecte d’explotació dels obligats tributaris.

2. L’aplicació de la reducció de la base de tributació que estableix l’apartat anterior està subjecta al compliment dels condicionants següents:

a) L’obligat tributari ha d’explotar l’actiu intangible de què es tracti en nom propi en el marc de la seva activitat econòmica.

b) El cessionari dels drets d’ús ha d’utilitzar aquests drets en el desenvolupament de qualsevol tipus d’activitat econòmica i els resultats d’aquesta utilització no es poden materialitzar en el lliurament de béns o la prestació de serveis que generin despeses fiscalment deduïbles en l’entitat que els cedeix.

c) L’obligat tributari ha de disposar dels registres comptables necessaris per poder determinar els ingressos i les despeses directes corresponents, de forma separada i individual, a cadascun dels actius intangibles cedits, així com l’import de la reducció a què es fa referència a l’apartat 1.

3. En el cas de concessions o autoritzacions d’ús, cessions o llicències dels actius intangibles indicats a l’apartat 1, a l’efecte de determinar la base de tributació susceptible de reducció s’entén que el terme rendes fa referència a l’import dels ingressos obtinguts durant el període impositiu derivats de la cessió de l’actiu intangible minorat per l’import de totes les despeses deduïbles incorregudes durant el mateix període impositiu directament relacionades amb l’actiu cedit.

4. Quan, en períodes impositius anteriors, la renda derivada d’un dels actius intangibles indicats a l’apartat 1 hagi resultat negativa i s’hagi integrat a la base de tributació, la reducció prevista en aquest article només s’aplica a les rendes positives obtingudes amb posterioritat en relació amb el mateix actiu a partir del moment en què superin l’import de les rendes negatives anteriors. Així mateix, quan en períodes impositius anteriors la renda derivada d’un d’aquests actius hagi resultat positiva i s’hagi aplicat la reducció prevista en aquest article, les rendes negatives obtingudes amb posterioritat en relació amb el mateix actiu s’integren també a la base de tributació amb la reducció prevista a l’apartat 1, fins a assolir l’import de les rendes positives anteriors.

5. L’aplicació d’aquest règim l’ha de sol·licitar l’obligat tributari al ministeri encarregat de les finances a través d’un escrit en què es fonamenti la concurrència dels condicionants que estableixen els apartats anteriors, exposant, com a mínim, la naturalesa de l’activitat que es vol dur a terme, la tipologia d’actius intangibles existents o esperats sobre la qual es vol aplicar el règim especial i els mitjans amb els quals compta l’obligat tributari per desenvolupar aquesta activitat econòmica al Principat d’Andorra. El ministeri encarregat de les finances, d’acord amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament, aprova o denega aquesta sol·licitud. La resolució que posi fi al procediment d’autorització per aplicar aquest règim ha de notificar-se en un termini no superior a sis mesos, a comptar de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data d’esmena d’aquesta sol·licitud a requeriment del ministeri encarregat de les finances. Si transcorre aquest termini sense que s’hagi produït una resolució expressa, la sol·licitud pot entendre’s desestimada. El règim produeix efectes des del mateix període impositiu en què es va presentar la sol·licitud.

Un cop concedida l’autorització inicial, l’obligat tributari que pretengui aplicar-la en períodes impositius posteriors ha de comunicar aquesta circumstància a l’òrgan competent del ministeri encarregat de les finances, allà on es produeixi un canvi substantiu de les circumstàncies en relació amb les que estableix l’autorització inicial. Aquesta comunicació ha de contenir una identificació de les activitats i la tipologia d’actius intangibles als quals s’aplica aquest règim i la justificació de la concurrència dels condicionants per aplicar aquest règim, en els mateixos termes previstos al paràgraf anterior. El ministeri encarregat de les finances ha d’autoritzar l’aplicació del règim especial a les noves activitats i a la nova tipologia d’actius intangibles d’acord amb un procediment idèntic al que regula el paràgraf anterior.

L’autorització inicial, de la mateixa manera que les extensions posteriors del règim a altres activitats i tipologies d’actius intangibles, que pugui concedir el ministeri encarregat de les finances s’entén sense perjudici de la comprovació administrativa de la concurrència dels requisits d’aplicació d’aquest règim.

6. Per a la generació dels ingressos que generin el dret a la deducció prevista en aquest article, es requereix que els obligats tributaris realitzin o tinguin contractades activitats d'explotació, gestió o promoció empresarial. S'entenen compreses en el present article, entre altres, les activitats de promoció i redactat de sol·licituds de patents, les d'administració i gestió de l'activitat d'explotació de patents i les de recerca i desenvolupament en les condicions que s'estableixin reglamentàriament.”

Article 6

Se suprimeix l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats.

Article 7

Es modifica l’article 38 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el redactat següent:

“Article 38. Règim especial de societats de tinença de participacions en societats

1. Els obligats tributaris que tinguin la forma de societat anònima o limitada i que tinguin per objecte exclusiu la gestió i la tinença de participacions en societats residents o no residents fiscals al Principat d’Andorra poden sol·licitar l’aplicació d’aquest règim especial.

2. Els valors o les participacions representatius de la participació en el capital de la societat de tinença de participacions en societats han de ser nominatius.

3. Les societats que s’acullin a aquest règim obtenen una exempció en la base de tributació dels dividends que percebin de les participacions en altres societats i dels resultats positius que obtinguin de la seva transmissió. Les limitacions previstes a l’apartat 2, de l’article 20 són aplicables a les participacions en altres societats que posseeixin les societats acollides a aquest règim.

Quan la societat participada sigui no resident fiscal a Andorra, cal que estigui subjecta, sense possibilitat d’exempció, a un impost sobre la renda de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra, a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40 per cent del tipus general de gravamen previst per l’article 41. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, i si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entén complert aquest requisit quan la societat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició que li sigui aplicable.

Si la societat participada directament no està subjecta a un impost de característiques similars, però sí que ho està la societat filial participada per aquesta societat, el requisit s’entén complert pel que fa a les rendes procedents de la societat no subjecta que, al seu torn, procedeixin de la filial de segon grau que compleixi el requisit de subjecció a un impost de característiques similars.

En el cas de societats participades residents fiscals al Principat d’Andorra, aquesta exempció s’aplica si la societat participada està subjecta, sense possibilitat d’exempció, al tipus general de gravamen previst per l’article 41.

La societat ha d’identificar en la memòria dels seus comptes anyals el detall de la cartera que té, i ha d’identificar les participacions en les societats que tingui o que hagi mantingut en l’exercici, el seu valor patrimonial i els dividends o les reserves que percebi en l’exercici.

4. Els beneficis distribuïts amb càrrec a les rendes exemptes estan exempts de l’impost de societats del soci quan es tracti d’una societat andorrana.

5. Les societats de tinença de participacions en societats han de presentar una declaració de l’impost, encara que no s’hagi de satisfer cap deute tributari.”

Disposició transitòria primera. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional

1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats que porten a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 poden seguir fent-ho, en relació amb les rendes obtingudes en períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2020, en els termes següents:

a) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que resulti aplicable a les rendes obtingudes a partir de data d’entrada en vigor esmentada i fins a la conclusió dels períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2018, es multiplica per 0,75.

b) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2019, es multiplica per 0,5.

c) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2020 i el 31 de desembre del 2020, es multiplica per 0,25.

2. El règim transitori descrit a l’apartat anterior només pot aplicar-se als actius, béns, drets o prestacions de serveis pels quals s’apliqués el règim especial abans de l’1 de juliol del 2017. Els obligats tributaris han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.

3. En relació amb les activitats d’explotació internacional d’actius intangibles, en cap cas no resulta aplicable el règim transitori descrit a l’apartat anterior a les rendes derivades de la cessió d’ús o de la transmissió dels actius, béns o drets que hagin estat adquirits per l’obligat tributari a persones o entitats vinculades en el sentit de l’article 16 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats des de l’1 de gener del 2017.

Disposició transitòria segona. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup

1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 poden seguir fent-ho, en relació amb rendes obtingudes en períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2020, en els termes següents:

a) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que resulti aplicable a les rendes obtingudes a partir de la dita data d’entrada en vigor i fins a la conclusió dels períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2018, es multiplica per 0,75.

b) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2019, es multiplica per 0,5.

c) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 d gener del 2020 i el 31 de desembre del 2020, es multiplica per 0,25.

2. El règim transitori descrit a l’apartat anterior només pot aplicar-se a les transaccions i els contractes pels quals s’apliqués el règim especial abans de l’1 de juliol del 2017. Els obligats tributaris han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.

Disposició transitòria tercera. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres

1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 poden seguir fent-ho, en els mateixos termes i condicions, sobre les rendes obtingudes fins al 31 de desembre del 2020 en relació amb participacions adquirides abans de l’1 de juliol del 2017.

2. Els resultats que els obligats tributaris acollits a aquest règim transitori obtinguin, després del 31 de desembre del 2020, en la transmissió de participacions en societats adquirides abans de l’1 de juliol del 2017, estaran exempts en els termes previstos a l’apartat 3 de l’article 38, en la redacció vigent amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei per la part del resultat que s’hagi generat fins al 31 de desembre del 2020. A aquest efecte, s’entén que els resultats procedents de la transmissió de la participació s’han generat de forma lineal durant el període de tinença.

Disposició final primera. Modificació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques

S’inclou un nou apartat 5 a la disposició addicional quarta de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb el redactat següent:

“5. Els guanys de capital o els rendiments positius que es generin en relació amb els actius, operacions, contractes, instruments o plans esmentats als apartats anteriors, i que es determinin aplicant les regles indicades anteriorment, no podran superar l’import del guany o del rendiment positiu total que hagués resultat d’aplicar les disposicions generals de la Llei.”

Disposició final segona

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Les modificacions introduïdes per l’article 1 són aplicables en relació amb els exercicis fiscals de presentació que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2018.

En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M.I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.

Jordi Gallardo Fernàndez                                               
Vicepresident de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost

Miquel Aleix Areny                                                            
President de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost

 

A la M. I. Sindicatura

El sotasignat, Pere López Agràs, conseller general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposa l’article 100 de Reglament del Consell General, mitjançant aquest escrit presento les reserves d’esmena següents al Projecte de llei de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, publicat al Butlletí del Consell General núm. 53/2017 de data 5 de juliol del 2017.

Reserva de l’esmena 7 de l’informe del ponent (Grup Parlamentari Mixt – PS 4), que proposa afegir un nou article 8 al Projecte de llei amb el següent text:

“Article 8.

Es modifica l’article 5 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques (Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques).

“Article 5. Modificació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques

Rendes exemptes

Estan exemptes de l’impost les rendes següents:

a) Les indemnitzacions com a conseqüència de responsabilitat civil per danys personals, en la quantia legalment o judicialment reconeguda. El mateix tracte resulta aplicable a les indemnitzacions satisfetes per les administracions públiques andorranes per danys personals com a conseqüència del funcionament dels serveis públics.

b) Les anualitats per aliments percebudes dels pares o d’altres persones obligades a prestar-les en virtut de la legislació civil d’aplicació o bé en compliment d’una resolució judicial o en execució d’un conveni regulador homologat judicialment o protocol·litzat notarialment.

c) Les prestacions econòmiques percebudes d’acord amb la normativa reguladora de serveis socials i socio sanitaris del Principat d’Andorra.

d) Les compensacions econòmiques per acomiadament o cessament del treballador, en l’import establert amb caràcter obligatori en virtut de la normativa reguladora.

e) Les beques públiques i les beques atorgades per entitats privades, percebudes per cursar estudis reglats, tant al Principat d’Andorra com a l’estranger, amb les condicions que es determinin reglamentàriament.

f) Les prestacions reconegudes a l’obligat tributari per entitats públiques o per les entitats que la substitueixin com a conseqüència d’incapacitat permanent absoluta o invalidesa.

g) Les prestacions percebudes en concepte de pensions de viduïtat satisfetes per entitats públiques en aplicació de la normativa vigent al Principat d’Andorra.

h) Les prestacions percebudes en concepte de pensions d’orfenesa satisfetes per entitats públiques en aplicació de la normativa vigent al Principat d’Andorra.

i) Els premis literaris, artístics o científics rellevants, amb les condicions que es determinin reglamentàriament.

j) Els dividends i altres rendiments derivats de la participació en el patrimoni net, a què es fa referència a l’apartat 1 de l’article 22, quan siguin satisfets per entitats residents fiscals a Andorra, diferents dels organismes d'inversió col·lectiva de dret andorrà, a exclusió de les societats gestores, regulats en la normativa aplicable a aquests organismes, o per organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà sempre que estiguin subjectes a l’impost sobre societats andorrà.

k) Els guanys i les pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de la transmissió o el reemborsament de les accions o participacions en qualsevol organisme d’inversió col·lectiva regulat en la normativa aplicable a aquests organismes així com els guanys i pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de les transmissions de valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats quan el transmitent, individualment o conjuntament amb entitats vinculades segons el que preveu la Llei de l’impost sobre societats o amb altres persones unides per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al tercer grau inclusivament, no hagi tingut una participació superior al 25 per cent en el capital, els fons propis, els resultats o els drets de vot de l’entitat en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió.

No obstant el que s’estableix en el paràgraf anterior, també n’estan exempts els guanys i pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de la transmissió d’aquests valors quan existeixi una participació, computada en els termes indicats, superior al 25 per cent en el capital, els fons propis, els resultats o els drets de vot de l’entitat en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió, quan l’obligat tributari hagi posseït la propietat dels valors objecte de transmissió, com a mínim, durant els deu anys anteriors a la transmissió.

l) Els guanys de capital que es posin de manifest en les transmissions lucratives per la mort de l’obligat tributari.

m) Els guanys i pèrdues de capital que es posin de manifest en les transmissions de béns immobles ubicats fora del territori andorrà, quan l’obligat tributari hagi ostentat la propietat d’aquests béns objecte de transmissió, com a mínim, durant els deu anys anteriors a la transmissió.

n) Els rendiments derivats del deute públic emès pel Principat d’Andorra.

o) Els premis que procedeixin dels jocs d’atzar autoritzats per la Llei de regulació dels jocs d’atzar.””

Reserva de l’esmena 8 de l’informe del ponent (Grup Parlamentari Mixt – PS 5), que proposa afegir un nou article 9 al Projecte de llei amb el següent text:

“Article 9.

Es modifica l’article 22 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques (Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques).

“Article 22. Modificació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques

Rendes íntegres del capital mobiliari

Tenen la consideració de “rendes íntegres procedents del capital mobiliari” les següents:

1. Els dividends i altres rendes derivades de la participació en el patrimoni net d’entitats. En particular, el terme “dividends”, en el sentit d’aquest precepte, comprèn les rendes de les accions, les accions o els bons de gaudiment, les participacions, les parts de fundador o altres drets, excepte els de crèdit, que permetin participar en les utilitats d’una entitat per la condició de soci, accionista, associat o partícip. Tenen la mateixa consideració les distribucions de resultats procedents de qualsevol organisme d’inversió col·lectiva de dret andorrà regulat en la normativa aplicable a aquests organismes.  

Les rendes derivades de la participació en el patrimoni net de qualsevol organisme d'inversió col·lectiva de dret andorrà, a exclusió de les societats gestores, regulats en la normativa aplicable a aquests organismes també tindran la consideració de rendes derivades de la participació en el patrimoni net d'entitats.

En particular, les rendes derivades de la participació en el patrimoni net dels organismes d'inversió col·lectiva de dret andorrà incloses en aquest apartat es quantificaran per la diferència entre els imports percebuts, sense descomptar les despeses deduïbles, i el resultat de multiplicar aquests mateixos imports pel tipus de gravamen previst per als organismes d'inversió col·lectiva, a exclusió de les societats gestores, d'acord amb les normes de l'impost sobre societats.

2. Les rendes procedents de la cessió a tercers de capitals propis. Tenen aquesta consideració els interessos i qualsevol altra forma de retribució pactada com a remuneració per aquesta cessió, així com les rendes que deriven de la transmissió, el reemborsament, l’amortització, el bescanvi o la conversió de qualsevol classe d’actius representatius de la captació i la utilització de capitals aliens.

3. Les rendes procedents d’operacions de capitalització i de contractes d’assegurances de vida o invalidesa que no tinguin la consideració de rendes del treball d’acord amb el que estableix l’article 12.

En particular, s’apliquen a aquestes rendes les regles següents:

a) Quan es rebi un capital diferit, la renda es determina per la diferència entre el capital rebut i l’import de les primes satisfetes. Quan el capital rebut sigui conseqüència de l’exercici del dret de rescat, el rendiment del capital mobiliari es determina per la diferència entre la quantitat percebuda com a conseqüència del rescat i la part de les primes satisfetes corresponent al capital rebut.

b) Quan es rebin rendes vitalícies immediates, es considera “renda del capital mobiliari” el resultat d’aplicar a cadascuna de les anualitats rebudes els percentatges següents:

40 per cent, quan el perceptor tingui menys de 40 anys.

35 per cent, quan el perceptor tingui entre 40 i 49 anys.

28 per cent, quan el perceptor tingui entre 50 i 59 anys.

24 per cent, quan el perceptor tingui entre 60 i 65 anys.

20 per cent, quan el perceptor tingui entre 66 i 69 anys.

8 per cent, quan el perceptor tingui més de 70 anys.

Aquests percentatges es determinen en el moment de la constitució de la renda i es mantenen constants durant la seva vigència.

c) Quan es rebin rendes temporals immediates, es considera “renda del capital mobiliari” el resultat d’aplicar a cadascuna de les anualitats rebudes els percentatges següents:

12 per cent, quan la renda tingui una durada inferior o igual a 5 anys.

16 per cent, quan la renda tingui una durada superior a 5 anys i inferior o igual a 10 anys.

20 per cent, quan la renda tingui una durada superior a 10 anys i inferior o igual a 15 anys.

25 per cent, quan la renda tingui una durada superior a 15 anys.

d) Quan es rebi una renda diferida, sigui vitalícia o temporal, la renda del capital mobiliari es determina aplicant, sobre l’anualitat rebuda, els percentatges que corresponguin segons les lletres b) i c) anteriors.

Aquests imports s’incrementen en la rendibilitat obtinguda fins al moment de constitució de la renda.

A aquests efectes, la rendibilitat obtinguda fins al moment de constitució de la renda es determina com la diferència entre el valor financer actuarial de la renda que es constitueix i l’import de les primes satisfetes.

Aquest import s’inclou dins de la renda del capital mobiliari de l’obligat tributari i s’integra de forma lineal durant un període de deu anys. No obstant això, si es tracta d’una renda temporal de durada inferior a 10 anys, el període d’integració coincidirà amb el de durada de la renda.

4. Les rendes obtingudes de la prestació d’assistència tècnica, de l’arrendament o subarrendament de béns mobles, negocis o mines que no tinguin la consideració de rendiments de les activitats econòmiques.

Així mateix, rebran aquesta consideració els rendiments procedents de quantitats, de qualsevol classe, pagades pels conceptes següents sempre que no rebin la consideració de rendiments del treball ni d’activitats econòmiques:

a) Qualsevol concessió o autorització d’ús o cessió o llicència de drets sobre patents, dissenys, models i dibuixos industrials, marques, noms de domini i altres signes distintius de l’empresa, com també sobre altres drets de propietat industrial.

b) Qualsevol concessió o autorització d’ús o cessió o llicència de drets sobre plans, fórmules o procediments secrets, de drets sobre informacions relatives a experiències industrials, comercials o científiques, incloses les tècniques i els mètodes de comercialització empresarial, o la concessió d’ús d’equips industrials, comercials o científics.

c) Qualsevol concessió o autorització d’ús o cessió o llicència de drets d’autor sobre obres literàries, artístiques o científiques, incloses les produccions audiovisuals i els programes, les aplicacions i els sistemes informàtics, així com els drets veïns als drets d’autor realitzades per persones diferents de l’autor.

d) Els pagaments per la cessió de drets d’imatge.””

Reserva de l’esmena 9 de l’informe del ponent (Grup Parlamentari Mixt – PS 6), que proposa modificar el redactat de la Disposició transitòria primera del Projecte de llei amb el següent text:

“Disposició transitòria primera. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional

1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats que porten a terme explotació internacional d’actius intangibles o que intervenen en el comerç internacional a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 l'1 de gener del 2018 poden seguir fent-ho, en relació amb les rendes obtingudes en períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2020 30 de juny del 2021, en els termes següents:

a) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que resulti aplicable a les rendes obtingudes a partir de data d’entrada en vigor esmentada i fins a la conclusió dels períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2018, es multiplica per 0,75 0,8.

b) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2019, es multiplica per 0,5. 0,6.

c) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2020 i el 31 de desembre del 2020, es multiplica per 0,25.0,4.

d) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2021 i el 31 de desembre del 2021, es multiplica per 0,2.

2. El règim transitori descrit a l’apartat anterior només pot aplicar-se als actius, béns, drets o prestacions de serveis pels quals s’apliqués el règim especial abans de l’1 de juliol del 2017 l'1 de gener del 2018. Els obligats tributaris han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin els actius, béns, drets o prestacions de serveis preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.

3. En relació amb les activitats d’explotació internacional d’actius intangibles, en cap cas no resulta aplicable el règim transitori descrit a l’apartat anterior a les rendes derivades de la cessió d’ús o de la transmissió dels actius, béns o drets que hagin estat adquirits per l’obligat tributari a persones o entitats vinculades en el sentit de l’article 16 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats des de l’1 de gener del 2017 l'1 de gener del 2018.”

Reserva de l’esmena 10 de l’informe del ponent (Grup Parlamentari Mixt – PS 7), que proposa modificar el redactat de la Disposició transitòria segona del Projecte de llei amb el següent text:

“Disposició transitòria segona. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup

1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de gestió i inversió financera intragrup a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 l'1 de gener del 2018 poden seguir fent-ho, en relació amb rendes obtingudes en períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2020,31 de desembre del 2021, en els termes següents:

a) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que resulti aplicable a les rendes obtingudes a partir de data d’entrada en vigor esmentada i fins a la conclusió dels períodes impositius que finalitzin no més tard del 31 de desembre del 2018, es multiplica per 0,75 0,8.

b) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2019, es multiplica per 0,5. 0,6.

c) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 d gener del 2020 i el 31 de desembre del 2020, es multiplica per 0,25 0,4.

d) El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en la redacció vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aplicable als períodes impositius finalitzats entre l’1 de gener del 2021 i el 31 de desembre del 2021, es multiplica per 0,2.

2. El règim transitori descrit a l’apartat anterior només pot aplicar-se a les transaccions i els contractes pels quals s’apliqués el règim especial abans de l’1 de juliol del 2017 l'1 de gener del 2018. Els obligats tributaris han de presentar una comunicació al ministeri encarregat de les finances en la qual identifiquin les transaccions i els contractes preexistents en relació amb els quals optin per aplicar el règim transitori.”

Reserva de l’esmena 11 de l’informe del ponent (Grup Parlamentari Mixt – PS 8), que proposa modificar el redactat de la Disposició transitòria tercera del Projecte de llei amb el següent text:

“Disposició transitòria tercera. Règim transitori aplicable a les entitats acollides al règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres

1. Els obligats tributaris que estiguin aplicant el règim especial de societats de tinença de participacions en societats estrangeres a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i que hagin sol·licitat l’autorització per aplicar-lo abans de l’1 de juliol del 2017 l'1 de gener del 2018 poden seguir fent-ho, en els mateixos termes i condicions, sobre les rendes obtingudes fins al 31 de desembre del 2020 31 de desembre del 2021 en relació amb participacions adquirides abans de l’1 de juliol del 2017.

2. Els resultats que els obligats tributaris acollits a aquest règim transitori obtinguin, després del 31 de desembre del 2020 31 de desembre del 2021, en la transmissió de participacions en societats adquirides abans de l’1 de juliol del 2017 l’1 de gener del 2018, estaran exempts en els termes previstos a l’apartat 3 de l’article 38, en la redacció vigent amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei per la part del resultat que s’hagi generat fins al 31 de desembre del 2020 31 de desembre del 2021. A aquest efecte, s’entén que els resultats procedents de la transmissió de la participació s’han generat de forma lineal durant el període de tinença.”

Consell General, 12 d’abril del 2018

Pere López Agràs

El proper dia 19 d’abril del 2018, dijous, a les 9.00h, se celebrarà una sessió ordinària del Consell General, amb l’ordre del dia següent:

1. Examen i votació de la Proposta d’aprovació de la ratificació del Tractat constitutiu de la Conferència de Ministres de Justícia dels Països Iberoamericans.

2. Examen i votació de la presa en consideració de la Proposició de llei qualificada d’organització i funcionament dels comuns.

3. Examen i votació del Projecte de llei de modificació de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris.

4. Examen i votació del Projecte de llei de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats.

Casa de la Vall, 13 d’abril del 2018

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Per acord de la Sindicatura, de data 12 d’abril del 2018, es procedeix a convocar un concurs públic nacional per a l’adjudicació de la secretaria tècnica de la XXXIª Sessió de l’Assemblea Regional Europa de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia que tindrà lloc a Andorra del 21 al 24 d’octubre de l’any 2018. El referit concurs es formula per la via de la contractació ordinària en aplicació de l’article 17 de la Llei de contractació pública de 9 de novembre de l’any 2000.

Les empreses o professionals interessats a participar al concurs poden retirar el plec de bases a la Secretaria General del Consell General.

Les ofertes s’han de presentar en dos sobres tancats i lacrats a la Secretaria General del Consell General, abans de les 17.00h del dia 17 de maig del 2018.

L’obertura dels plecs s’efectuarà el divendres 18 de maig del 2018, a les 10.00h en presència de tots els representants de les empreses participants que desitgin assistir-hi.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 12 d’abril del 2018

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General