BCG 25/2016, 18 abril 2016

Núm. 25/2016

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.2 Respostes escrites

Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a les xifres d'inversió estrangera consolidades.            

Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Carles Naudi d'Areny Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 26 de gener del 2016, relativa a una demanda d’informació no contestada per part de Govern i que la resposta es pot consultar públicament a la pàgina web d’ACTUA.       

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives al funcionament de la Comissió Interministerial de Lluita contra l’Intrusisme.  

Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a l’endeutament en concepte de prestació de garanties mitjançant avals i/o en concepte de préstecs, respectivament, destinats al finançament d’empreses i negocis que s’acullin als supòsits fixats per decret, en el marc de la Llei 8/2015, del 2 d’abril de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries (art. 24.1) previst a l’annex 1 del Marc pressupostari de l’Administració general de l’Estat per al temps corresponent al mandat 2016-2019.                                                                                         

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a les xifres d’inversió estrangera consolidades, publicada en el Butlletí del Consell General núm. 3/2016, de data 14 de gener.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 18 d’abril del 2016

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Ministeri de Turisme i Comerç          
Resposta escrita(Reg. núm. 0048/16)

Resposta escrita del Govern(Ministre Francesc Camp) a la pregunta presentada pel Conseller General del Grup Parlamentari Liberal, M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernández, en relació a les xifres d’inversió estrangera consolidades, Reg. Núm. 0048/16.

Pregunta:

“Vist que el M. I. Cap de Govern durant el debat d’orientació política del passat mes d’octubre va referir-se a les xifres d’inversió estrangera formalitzades com a exemple de consolidació del procés d’obertura econòmica,

Atès que durant el referit discurs es va fer un balanç de la inversió formalitzada repartida, segons es va explicar, en un total de 14 milions d’euros durant el 2012, 26 milions d’euros durant el 2013 i 59 milions d’euros durant el 2014, i 41 milions d’euros durant el 2015 comptabilitzats els mesos de gener al setembre”, atesos els antecedents exposats es demana,

Pot Govern detallar quin grau d’acompliment de la inversió formalitzada han realitzat els plans d’empresa presentats des del 2012 fins a la data d’avui?

Pot Govern detallar quins plans d’empresa han assolit la totalitat de la inversió formalitzada que van presentar?

Pot Govern explicar quin procediment utilitza per fer el seguiment del grau d’acompliment dels plans d’empresa que detallen la intenció d’inversió?

Pot Govern explicar quins impactes directes, és a dir, en quant té el Govern quantificat l’impacte que ha suposat per a l’economia andorrana la part d’inversió formalitzada que s’ha realitzat des del 2012 fins a la data d’avui?

Pot Govern classificar aquest impacte per sectors?

Pot Govern detallar el percentatge que representa la inversió estrangera realitzada respecte de la formalitzada sobre el PIB del país?

Resposta:

Molt Il·lustre Sr. Jordi Gallardo Fernàndez,

En relació a les tres primeres preguntes formulades:

Pot Govern detallar quin grau d’acompliment de la inversió formalitzada han realitzat els plans d’empresa presentats des del 2012 fins a la data d’avui?

Pot Govern detallar quins plans d’empresa han assolit la totalitat de la inversió formalitzada que van presentar?

Pot Govern explicar quin procediment utilitza per fer el seguiment del grau d’acompliment dels plans d’empresa que detallen la intenció d’inversió?

A data d’avui no estem en disposició de lliurar-li les dades sol·licitades amb la fiabilitat i el rigor necessari sobre el grau d’assoliment dels plans d’empresa presentats per inversors estrangers que han formalitzat les seves sol·licituds d’inversió, és a dir que han creat una societat per dur a terme la seva inversió.

Entenem que la informació que ens sol·licita cal obtenir-la dels comptes de cada societat (balanç i compte de pèrdues i guanys) presentats i registrats anualment al registre de dipòsit de comptes. I per analitzar els comptes de societats procedents de la inversió estrangera, cal creuar el registre d’inversió estrangera amb el registre de dipòsit de comptes, tasca que encara no hem dut a terme.

Per a poder dur a terme el creuament mencionat en el paràgraf anterior hem de finalitzar la tasca de digitalització dels comptes dipositats que els empresaris han de lliurar en format paper. A hores d'ara  s'han digitalitzat tots els comptes presentats fins al 2012. Pel que fa els comptes presentats durant el 2013 s'ha digitalitzat el 67% i es preveu poder finalitzar-la en els propers 2 mesos. I pel que fa les els comptes presentats durant el 2014 (7.650) la previsió és que estiguin totalment introduïts cap al novembre 2016.

En aquest sentit, cal posar en relleu que ja s’han iniciat els treballs en el marc del projecte de millora dels programes informàtics relatius als registres d’activitats econòmica i particularment del registre d’inversió estrangera.

Si bé cal considerar aquest projecte com a necessari, els darrers anys Govern ha donat prioritat a altres projectes informàtics d’elevat interès nacional que no han permès avançar de forma substancial en la millora de la gestió dels registres d’activitats econòmiques (vegeu en annex els projectes informàtics duts a terme els darrers 4 anys).

Tor i això el Ministeri de Turisme i Comerç disposa d’indicadors per avaluar l’impacte de la inversió estrangera en l’economia andorrana, com podrà apreciar en la resposta a la resta de preguntes formulades

Pot Govern explicar quins impactes directes, és a dir, en quant té el Govern quantificat l’impacte que ha suposat per a l’economia andorrana la part d’inversió formalitzada que s’ha realitzat des del 2012 fins a la data d’avui?

Els impactes directes sobre l’economia andorrana de la inversió estrangera formalitzada es quantifiquen a partir de dos indicadors:

• El nombre de comerços (negocis registrats al registre de comerç) procedents de societats creades o adquirides per inversors estrangers.

Així des del 2012 el nombre de comerços nous o adquirits procedents de la inversió estrangera i el seu pes sobre el total de comerços nous creats anualment han estat els següents:

• El nombre de llocs de treball creats pels comerços procedents de la inversió estrangera.

Així des del 2012 el nombre de llocs de treballs creats procedents de la inversió estrangera i el seu pes sobre el total de llocs de treball creats anualment han estat els següents:

Pot Govern classificar aquest impacte per sectors?

La classificació sectorial de les inversions estrangeres que estem utilitzant no es correspon amb la classificació sectorial del registre de comerç ni dels sectors d’activitat de la CASS, així que no estem en disposició de facilitar-li aquesta dada. No obstant els nous comerços creats en el sector “Comercialització, venda al detall, a l'engròs” i en el sector “Prestació de serveis” representen el 88% dels nous comerços creats i dels adquirits des del inici de l’aplicació de la Llei 10/2012 del 21 de juny, el que ens permet afirmar que són els dos sectors en que l’impacte de la inversió estrangera és més important.

Pel que fa als llocs de treball creats des del inici de l’aplicació de la Llei 10/2012 del 21 de juny, els dos sectors anteriors també representen el 81% del total de llocs de treball creats per la inversió estrangera.

Vistes les respostes a les tres primeres preguntes no disposem de la inversió estrangera realitzada i en conseqüència no podem detallar el percentatge que ens demana.

Annex

Projectes de noves aplicacions o millores d’aplicacions existents

1. Implementació de tot el marc tributari tant presencial com telemàtic en un únic sistema d’informació: Impost de societats (IS), impost d’activitats econòmiques (IAE), impost general indirecte (IGI), impost de la renda de les persones físiques (IRPF) així com processos horitzontals associats (per exemple: procés de comprovació i procés de recaptació) a excepció del procés de recaptació executiva (embargaments).

2. Implementació de nova aplicació de Duana per importació i exportació de mercaderies amb tots els seus processos associats (per exemple: procés de facturació i procés de control de frau).

3. Implementació de totes les ajudes d’habitatge, benestar i educació en un únic sistema d’informació per tal d’homogeneïtzar el funcionament i disposar d’una visió 360°.

4. Nova web del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) així com web interna de gestió de tot el procés de publicació incloent tots els organismes que publiquen.

5. Desplegament de totes les aplicacions associades al Pla Estratègic per a la Renovació i Millora del Sistema Educatiu Andorrà (PERMSEA). Inclou la gestió de competències, un planificador de recursos acadèmic (ERP) per cada escola del sistema educatiu andorrà i l’evolució d ela plataforma virtual d’aprenentatge Educand.

6. Implementació del portal del ciutadà per poder fer tràmits en línia (e-tramits.ad) tant de Govern com dels comuns on s’incorpora la signatura digital en els documents què genera l’Administració i el pagament virtual a través de les diferents entitats bancàries del país.

7. Implementació de l’aplicació de registre d’ocupació d’allotjaments turístics (ROAT).

8. Implementació de l’aplicació de gestió de polítiques actives d’ocupació.

9. Desplegament de l’eina de “businessintelligence” (BI) del Govern d’Andorra per tal de poder realitzar informes interns i estadístiques a partir de les dades dels diferents sistemes d’informació de l’Administració.

Projectes tècnics de nova infraestructura o renovació d’infraestructura existent

1. Nova sala tècnica a l’Edifici Administratiu del Govern d’Andorra on allotjar tots els equipaments i amb les condicions de seguretat, clima i energia que ha de tenir aquest tipus de sales.

2. Renovació de tot el parc de servidors amb nous equips dobles que permeten multi tecnologia i virtualització i, per tant, ubicar totes les aplicacions de l’Administració en alta disponibilitat. Així com tot el procés de migració associat, dels antics equips a aquests.

3. Renovació dels equipaments de xarxa centrals (commutadors) i dels equipaments de seguretat (tallafocs) amb les seves redundàncies.

4. Canvi de tota la solució d’emmagatzematge de dades així com de les eines i robot de còpies de seguretat de les dades i aplicacions.

5. Implantació d’eines de replicació instantània de les dades entre les sales tècniques per, cas d’incidències molt greus, no perdre cap dada.

6. Implantació d’eines de virtualització del lloc de treball per permetre disposar, per exemple, de punts de tràmits tant al propi servei de tràmits de Govern com a les ambaixades ja que les aplicacions d’usuari estan en un servidor i no en l’equip d’usuari permetent utilitzar els dispositius locals (impressores, lectors d’empremtes, etc.) com a dispositius propis de les aplicacions que estan al servidor.

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a una demanda d’informació no contestada per part de Govern i que la resposta es pot consultar públicament a la pàgina web d’ACTUA, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 7/2016, de data 29 de gener.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 18 d’abril del 2016

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Ministeri de Turisme i Comerç          
Resposta a la demanda d’informació
(Reg. núm. 0115/16)

Resposta del Govern(Ministre Francesc Camp) a la demanda d’informaciópresentada pel Conseller General del Grup Parlamentari Liberal, M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, en relació a l’obertura a la inversió estrangera, Reg. Núm. 0115/16.

Antecedents:

-. En relació a l’obertura a la inversió estrangera, d’acord amb la meva demanda 1098 de 20/10/2015 i de la tramesa de Govern 1367 de 02/12/2015, Govern diu:

“Pel que fa als llocs de treball creats en relació als comerços de nova creació o adquirits fruit de la inversió estrangera, durant el període comprés entre l’1 de gener del 2014 i el 31 d’octubre del 2015, aquest ministeri no disposa de la informació sol·licitada. Tanmateix es poden demanar aquestes dades a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social”

Malgrat aquesta informació, a la web www.actua.ad es pot descarregar i visualitzar el document “Anàlisi d’inversió estrangera” (enllaç´: http://actua.ad/wp-content/uploads/IE2015q1-CAT.pdf) que recull, “llocs de treball de comerços constituïts i saldo net de llocs de treballs dels comerços adquirits a 30/03/2015)

Es demana a Govern a que es deu que per un costat es faci pública la informació a la web d’ACTUA i per altre costat, es contesta a un Conseller General, en exercici de l’article 5 del Reglament del ConsellGenral, que ha d’adreçar-se a la Caixa Andorrana de Seguretat Social per obtenir una informació de la que clarament, el Govern en disposa i n’ha fet ressò a la web d’ACTUA i als mitjans de comunicació? Perquè diu Govern que no disposa d’aquesta informació?

Resposta:

Molt Il·lustre Senyor Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells,

En relació a la demanda de tramesa de documentació formulada per carta de data 20 d’octubre del 2015, enregistrada amb el número1098, em plau adjuntar-vos la resposta següent:

Pel que fa a la publicació a la web d’Actua de la informació sobre els llocs de treball generats per la inversió estrangera pels exercicis 2004 i 2015, si bé és cert que aquesta informació es pot descarregar d’aquesta web, no és menys cert que la darrera publicació d’aquestes dades data del primer trimestre 2015. L’explicació de la no continuació d’aquesta publicació els següents trimestres del 2015, cal situar-la dins el context de canvi de legislatura que va portar a un canvi d’assignació en la responsabilitat d’obtenir i analitzar els llocs de treball creats fruit de la inversió estrangera. Aquesta responsabilitat es va traspassar de la Secretaria d’Estat per a la diversificació econòmica (d’ara en endavant SEDE) en l’anterior legislatura, al Ministeri de Turisme i Comerç (d’ara en endavant MTC) en l’actual. Si bé en l’anterior legislatura, marcada per l’inici de l’obertura econòmica pilotada principalment per la SEDE, es va considerar més adequat que fos aquesta Secretaria la que fes el seguiment dels mencionats indicadors, aquesta legislatura, el traspàs d’aquesta responsabilitat cap al MTC ve motivada pels factors següents:

• La voluntat de la SEDE de centrar els esforços dels seus equips en el llançament i la consolidació de diferents clústers, en l’impuls de forma decidida d’accions de captació d’inversors i del seu acompanyament inicial en la seva instal·lació a Andorra, i en la implementació d’accions de comunicació cap al exterior per donar a conèixer el potencial econòmic d’Andorra .
• La voluntat del MTC d’unificar en una sola àrea, la gestió i el seguiment de tots els registres entre els quals hi figura el registre d’inversions estrangeres.
• El creixent nombre de sol·licituds d’IE, feia necessari concentrar en una sola àrea la gestió de les sol·licituds d’inversió estrangera així com el seu seguiment estadístic, per tal que existís una homogeneïtzació de criteris.

Així un cop dut a terme el traspàs al principi de la present legislatura, el MTC prioritza un conjunt de tasques a realitzar per millorar la gestió del registre d’inversions estrangeres: la primera prioritat és la creació per part del Departament de Sistemes d’Informació, prèvia definició de les funcionalitats per part del MTC, d’un nou aplicatiu informàtic que permeti gestionar de forma més eficient totes les fases d’una sol·licitud des de que entra al Ministeri fins que es crea la societat i el seu seguiment posterior. La previsió és poder disposar d’aquest aplicatiu aquest any.

La segona prioritat és la millora en el procediment d’anàlisi de les dades obtingudes del registre d’inversió estrangera. Per tant, es decideix no continuar el seguiment dut a terme per la SEDE fins no disposar d’aquestes millores. Malauradament algunes baixes de llarga durada en l’equip humà de l’àrea de registres durant el segon semestre 2016 (3 persones sobre un total de 9) fan que no puguem començar a definir les millores a dur a terme fins a principis del 2016. Entre les millores hi figura l’automatització del procediment d’obtenció dels llocs de treball generats pels negocis procedents de la inversió estrangera. Un procediment que s’està duent a terme de forma molt manual que adjuntem en annex a fi que en pugui valorar la seva complexitat.

Per tant per tot l’exposat, en les dates en que ens vàreu formular la pregunta sobre els llocs de treball creats per negocis procedents de la inversió estrangera, no disposàvem d’aquesta informació pel període comprés entre l’1 de gener al 31 d’octubre 2015, i no estàvem en disposició d’elaborar-la, és per aquest motiu que us vàrem proposar de demanar aquestes dades a la CASS.

Quedo a la vostra disposició per qualsevol informació complementaria que requeriu al respecte.

Annex: procediment per calcular els llocs de treball creats per la IE

1/ Per cada inversió estranger autoritzada cal verificar en quin moment es formalitza en una societat: les autoritzacions tenen una vigència de 6 mesos amb la possibilitat d’una prorroga addicional d’altres 3 mesos.

2/ Un cop identificades les inversions que s’han formalitzat, cal identificar un a un els negocis (registrats al registre de comerç) adquirits i/o creats per cadascuna d’aquestes societats.

Per a cada societat, cal fer consultes individuals als aplicatius corresponents  tant al registre de societats com al registre de comerç de diferents camps: el titular del negoci, el nom del negoci, la seva data d’obertura,... que permetin relacionar cada societat amb els diferents comerços oberts o adquirits.

Amb l’agreujant que per cada període que es vulgui disposar de la informació, cal repetir el procediment de revisió de totes les societats procedents de la inversió estrangera des del inici, atès que no hi ha un termini màxim per la creació o adquisició d’un negoci un cop s’hagi formalitzat la societat i que les modificacions tant de la societat com dels negocis que adquireixen o es creen son variables en el temps.

3/ Un cop identificats els negocis relacionats amb societats procedents de la inversió estrangera, a fi de determinar el nombre de llocs de treballs creats per aquests negocis, cal associar a cada negoci el número de declarant a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).

El número de declarant és un identificatiu propi de la CASS que l’entitat assigna a cada declarant ja sigui persona física o jurídica i que només és d’ús intern.

Aquest número identificatiu de cada declarant no està automàticament vinculat a cap altre número o registre identificatiu dels que disposem al Registre de comerç. L’únic camp comú i pel qual es fa la cerca un a un és el nom.

La dificultat s’incrementa quan el declarant no sempre és únic per un negoci o empresari.

Els números de declarant ja identificats en períodes anteriors d’anàlisi també s’han de revisar ja que davant un cas de traspàs de negoci es podria estar seguint dades i informant d’efectius que no es correspondrien al declarant.

Un cop el vincle establert entre els negocis procedents de la inversió estrangera i el número de declarant a la CASS, la CASS ens facilita el nombre d’efectius mensuals del negoci que s’utilitzen per procedir al càlcul del nombre d’efectius creats per la inversió estrangera. Mencionar que pels efectius d’un negoci ja existent adquirit per una societat procedent de la inversió estrangera, cal calcular la diferència entre el nombre d’efectius existents en el moment de l’adquisició i el nombre d’efectius existents al final del període analitzat.

Els volums creixent de cadascuna d’aquestes tasques manuals dificulta un seguiment periòdic. Com a exemple, fins el 31/12/2015 els volums que s’estan seguint són els següents:

- 1974 autoritzacions d’inversió estrangera: per les quals cal verificar manualment el seu estat (formalitzades, modificacions, etc.) en el Registre de societats:

- d’aquestes n’hi ha 1570 que ja estan formalitzades i per les quals s’ha de consultar el Registre de comerç.

- per les autoritzades i no formalitzades (404) cal fer les consultes manuals al registre de societats per comprovar en quin moment es formalitzen i passen al procés següent.

- Pels 1.005 comerços identificats cal revisar o cercar el/s número/s de declarants de la CASS, tot i no duplicant-los quan el declarant és el mateix per diversos negocis (cas en el que el declarant és la societat o té més d’una inversió).

- Un cop identificats els números identificatius dels declarants a la CASS es procedeix a la consulta del nombre d’efectius que mensualment han estat  d’alta per calcular el nombre d’efectius per un període determinat i analitzar les dades en funció de la tipologia del negoci, el sector, etc.

Atentament
Francesc Camp Turisme                                                      
Ministre de Turisme i Comerç

Andorra la Vella, 15 d’abril del 2016.

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives al funcionament de la Comissió Interministerial de Lluita contra l’Intrusisme, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 10/2016, de data 17 de febrer.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 18 d’abril del 2016

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Ministeri de Turisme i Comerç          
Resposta a la demanda d’informació (Reg. núm. 0188/16)

Resposta escrita del Govern (Ministre Francesc Camp) a la demanda d’informació presentada per la Consellera General de Socialdemocràcia i Progrés del Grup Parlamentari Mixt, M. I. Sra. Sílvia Bonet Perot, en relació al funcionament de la Comissió Interministerial de Lluita contra l’Intrusisme, Reg. Núm. 0188/16.

Motivació:

En l’exposició de motius del Decret del 22-02-2012 de modificació del Decret del 25 de febrer del 2010, de creació i funcionament de la Comissió Interministerial de Lluita contra l’Intrusisme Empresarial, modificat pel Decret del 12 de maig del 2010, es cita: “D’ençà la seva creació són nombroses les actuacions que la Comissió Interministerial de Lluita contra l’Intrusisme Empresarial ha dut a terme en pro de les funcions que li foren encomanades, d’entre les que destaca principalment, la posada en funcionament del Centre d’Atenció Contra l’Intrusisme CACI”

Ateses les consideracions exposades, es pregunta:

1.- Quantes consultes i/o queixes i de quin tipus ha tramitat el CACI, durant l’exercici 2012, 2013, 2014 i 2015?

2.- Quantes inspeccions i quants procediments sancionadors s’han realitzat per part de la Comissió Interministerial durant els citats períodes?

3.- Quantes reunions ha mantingut la Comissió Interministerial durant els períodes 2012, 2013, 2014 i 2015?

4.- Te coneixement la Comissió Interministerial si s’ha produït algun incompliment de la Llei 4/2015 i més concretament dels punts 7 i 8 de l’article 65 que fan referència al transport complementari de persones?

5.- Quantes inspeccions s’han realitzat durant el període que va del mes de febrer del 2015 al mes de gener del 2016 en relació al punt anterior sobre transport complementari de persones?

Respostes:

1.- Quantes consultes i/o queixes i de quin tipus ha tramitat el CACI, durant l’exercici 2012, 2013, 2014 i 2015?

Segons es detalla al quadre resum sobre les dades del CACI anys 2011-2015 (vegeu annex), el CACI, durant els exercicis 2012, 2013, 2014 i 2015 ha atès i tractat un total de: 67 consultes i 385 comunicacions o denúncies no formals.

Les consultes formulades han estat de diversa índole, generalment han versat sobre aspectes de drets i obligacions de les parts en l’àmbit de les autoritzacions escaients i necessàries per exercir activitats econòmiques al Principat.

Les comunicacions o denúncies no formals (en les quals es garanteix la confidencialitat del emissor), han servit, i continuen servint, per mantenir un canal obert amb aquells agents implicats en la lluita contra l’intrusisme. Un canal que dóna servei de forma ininterrompuda les 24 hores del dia durant els 365 dies de l’any. Aquest canal l’han utilitzat un bon nombre d’empresaris, que quan han detectat indicis de conductes intrusives, les han pogut trametre a un interlocutor sovint competent per atendre’ls i per actuar en conseqüència. De fet, aquestes 385 denúncies han generat 323 controls directes (quan cal controlar la conducta denunciada de forma immediata), 82 controls realitzats en operacions posteriors i 76 trameses a altres serveis.

2.- Quantes inspeccions i quants procediments sancionadors s’han realitzat per part de la Comissió Interministerial durant els citats períodes?

La Comissió interministerial de lluita contra l’intrusisme empresarial no està habilitada ni té atribuïdes les competències necessàries per efectuar inspeccions ni per iniciar procediments sancionadors.

No obstant això, el CACI (servei creat a proposta de la Comissió), durant el període esmentat ha portat a terme 405 inspeccions (323 directes i 82 operacions posteriors), que han generat 115 actes d’inspecció on s’han constatat diversos fets que han provocat la incoació de 32 expedients sancionadors.

3.- Quantes reunions ha mantingut la Comissió Interministerial durant els períodes 2012, 2013, 2014 i 2015?

Durant els períodes esmentats (2012–2015) la Comissió s’ha reunit en quatre ocasions. A la pregunta escrita registrada amb el núm. 0189 s’adjunten les actes (síntesis) amb els punts tractats i els acords presos.

4.- Te coneixement la Comissió Interministerial si s’ha produït algun incompliment de la Llei 4/2015 i més concretament dels punts 7 i 8 de l’article 65 que fan referència al transport complementari de persones?

La Comissió no ha tingut coneixement d’aquests incompliments. No obstant això, el CACI ha prestat col·laboració al Departament de Transports en diverses operacions dedicades al control d’activitats relacionades amb el transport de persones.

5.- Quantes inspeccions s’han realitzat durant el període que va del mes de febrer del 2015 al mes de gener del 2016 en relació al punt anterior sobre transport complementari de persones?

Els inspectors del CACI, durant el període esmentat, han portat a terme 23 inspeccions relacionades amb activitats de transport. D’aquestes 7 directament vinculades al control d’activitats de transport de passatgers, que al seu torn han comportat la incoació de 3 expedients sancionadors.

Atentament,

Francesc Camp Torres                                                         
Ministre de Turisme i Comerç

Andorra la Vella, 15 d’abril del 2016.                            

Annex

Quadre resum dades CACI anys 2011 - 2015

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a l’endeutament en concepte de prestació de garanties mitjançant avals i/o en concepte de préstecs, respectivament, destinats al finançament d’empreses i negocis que s’acullin als supòsits fixats per decret, en el marc de la Llei 8/2015, del 2 d’abril de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries (art. 24.1) previst a l’annex 1 del Marc pressupostari de l’Administració general de l’Estat per al temps corresponent al mandat 2016-2019, publicada en el Butlletí del Consell General núm. 10/2016, de data 17 de febrer.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 18 d’abril del 2016

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Ministeri de Finances                         
Resposta escrita del Govern a la pregunta
(Reg. núm. 0215/16)

Resposta escrita del Govern a la pregunta, amb referència Reg. núm. 215/16, presentada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernández, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, sobre l’endeutament en concepte de prestació de garanties mitjançant avals i/o en concepte de préstecs, respectivament, destinats al finançament d’empreses i negocis que s’acullin als supòsits fixats per decret, en el marc de la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries (art. 24.1) previst a l’annex 1 del Marc pressupostari de l’Administració general de l’Estat per al temps corresponent al mandat 2016-2019.

Resposta

En resposta a la pregunta sobre “a quin concepte correspon la línia de finançament que, al Marc pressupostari aprovat, figura a l’annex 1 del quadre sobre l’estat del deute de d’Administració general: capacitat legal d’endeutament 2014-2019, en la fila dotze”, l’informo que, tal com figura al document, aquest endeutament és en concepte de prestació de garanties mitjançant aval i/o en concepte de préstecs, respectivament, destinats al finançament d’empreses i negocis que s’acullin als supòsits fixats per decret, en el marc de la Llei 8/2016, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries [art.24.1.i].

En resposta a la pregunta sobre si “pot explicar el Govern per què el ministre va afirmar que correspon a un altre concepte diferent del que mostra el quadre del document”, l’explicació és que, el dia 4 de febrer, en el moment en què se’m va preguntar sobre els motius pels quals hi havia una previsió fins al 2019 d’una línia de crèdit en concepte de prestació de garanties mitjançant avals i/o préstecs per a les empreses afectades per la crisi de l’entitat BPA, i tal com vaig posar de manifest a l’hora de respondre, no disposava de l’annex 1 del quadre sobre l’estat del deute de d’Administració general. El fet de no poder consultar el document esmentat va fer que respongués de memòria i que en la meva resposta em referís a l’endeutament detallat en la fila deu del mateix document, denominat “Nou endeutament per fer front a eventuals contingències en relació amb els préstecs garantits [art. 24.1.a]. El concepte de l’endeutament descrit a la fila deu podria encabir perfectament el concepte de l’endeutament de la fila dotze en tractar-se d’una descripció genèrica, i això va contribuir al meu error. Aquests préstecs garantits fan referència, i així m’hi vaig referir en la meva resposta durant el debat de referència, als programes següents:

· Programa destinat al finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació, innovació, reconversió i projectes emprenedors, d’acord amb el Decret del 10 de març del 2010; al Programa de crèdits destinat al finançament privilegiat d’empreses de valor afegit i/o de caràcter innovador, i al Programa de microcrèdits destinat al finançament privilegiat d’empreses o negocis de nova creació o establerts al país, d’acord amb el Decret del 13 de març del 2013, respectivament, per un import total màxim de 12.500.000 euros.

· Programa de finançament preferent per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables, d’un import màxim de 24.000.000 d’euros.

En qualsevol cas lamento i em disculpo per no haver interpretat correctament la seva pregunta al ple del Consell i haver contribuït amb la meva resposta a la confusió.

Per tant, en resposta a la pregunta de si “en cas de tractar-se d’un error, pensa el Govern procedir a la modificació i rectificació del Marc pressupostari”, li confirmo que no es tracta d’un error i que  no escau, doncs, modificar ni rectificar el Marc pressupostari.

Tornant a la pregunta inicial que se’m va plantejar durant la sessió del Consell General celebrada el 4 de febrer del 2016 sobre els motius pels quals hi ha una previsió fins al 2019 d’una línia de crèdit per a les empreses afectades per la crisi de l’entitat BPA, la resposta és que per un criteri exclusivament tècnic es va considerar de computar aquest concepte com a més capacitat d’endeutament a partir del 2017 i fins a l’any 2019 del final del mandat pressupostari, independentment del fet que, d’acord amb el Decret del 23 de desembre del 2015, aquest endeutament que enguany està formalitzat es restablirà el 30 de juny del 2016.

Aquest criteri tècnic es basa en una aplicació estricta del principi de prudència, en virtut del qual escau preveure aquest endeutament per fer front a eventuals contingències en relació amb els préstecs garantits destinats al finançament d’empreses i negocis clients de BPA, en l’eventual escenari que els beneficiaris del finançament no restablissin o retornessin al Govern el finançament percebut.

És a dir, la previsió recollida en el Marc Pressupostari no respon a l’eventualitat que s’hagi de prolongar fins a l’any 2019 el programa d’ajuts a les empreses afectades per l’afer BPA. De fet el programa ja ha anat rebaixant el seu límit màxim de finançament global a mesura que s’ha vist que no calia una línia tan quantiosa. Únicament davant la impossibilitat de saber si tots els beneficiaris del programa faran front a les seves obligacions i vist que aquestes estan garantides pel Govern, hi insisteixo, per un criteri de prudència, es va optar per mantenir aquesta obligació i anar-la rebaixant en les successives revisions de Marc Pressupostari previstes en la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, a mesura que els beneficiaris vagin cancel·lant les operacions.

A tall d’informació complementària haig de dir-li que del límit de 20 milions previst en el Decret del 23-12-2015 d’aprovació d’un programa extraordinari de finançament d’empreses i negocis de clients de Banca Privada d’Andorra, SA, a la data de tancar la present resposta les operacions garantides pel Govern per aquest concepte pugen fins a un límit de 14,6 milions d’euros.

Andorrala Vella, 14 d’abril del 2016

Jordi Cinca Mateos                                                               
Ministre de Finances