BCG 24/2017, 30 març 2017

BCG 24/2017

2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 29 de març del 2017, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt i de la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera General del Grup Parlamentari Liberal, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. El nou termini finalitza el dia 25 d’abril del 2017, a les 13.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 29 de març del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

El síndic general, atès que el Consell General en la seva sessió del dia 29 de març del 2017, ha acordat prendre en consideració la Proposició de llei de suport als emprenedors, la seva internacionalització i el seu finançament, disposa:

Obrir un període de quinze dies per a la presentació d’esmenes, que no podran ésser a la totalitat, període que finalitza el dia 25 d’abril del 2017, a les 13.30h, data a partir de la qual la Proposició seguirà la tramitació prevista pels projectes de llei.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 29 de març del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 29 de març del 2017, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt i del M. I. Sr. Josep Pintat Forné, president del Grup Parlamentari Liberal, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005 del 21 de febrer, qualificada del Codi Penal. El nou termini finalitza el dia 25 d’abril del 2017, a les 13.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 29 de març del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 29 de març del 2017, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 28 de març del 2017, sota el títol Declaració d’acceptació de l’adhesió de la República de Guinea, de Kazakhstan, d’Iraq, de Zàmbia, de Filipines, de Bolívia i del Pakistan al Conveni de l’Haia de 25 d’octubre de 1980 sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors i exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General, ha acordat d’acord amb l'article 64.2 dela Constitució i 90 del Reglament del Consell General, ordenar la seva publicació al Butlletí del Consell General.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 29 de març del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Declaració d’acceptació de l’adhesió de la República de Guinea, de Kazakhstan, d’Iraq, de Zàmbia, de Filipines, de Bolívia i del Pakistan al Conveni de l’Haia de 25 d’octubre de 1980 sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors

Atès que Andorra es va adherir al Conveni de l’Haia de 25 d’octubre de 1980 sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors el 6 d’abril del 2011;

Vist que el paràgraf quart de l’article 38 del Conveni disposa que l’adhesió és efectiva únicament entre l’estat que s’hi adhereix i els estats contractants que han emès una declaració d’acceptació d’aquesta adhesió;

Vist que la República de Guinea s’ha adherit al Conveni el 7 de novembre del 2011, que Kazakhstan s’ha adherit el 3 de juny del 2013, que Iraq s’ha adherit el 21 de març del 2014, que Bolívia s’ha adherit el 13 de juliol del 2016 i Pakistan el 22 de desembre del 2016, sent aquestes adhesions posteriors a l’adhesió d’Andorra;

Atès que el Govern, en la sessió del 22 de març del 2017 -d’acord amb l’apartat 1 de l’article 25 dela Lleiqualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats, del 19 de desembre de 1996- ha acordat emetre una declaració relativa a l’acceptació de l’adhesió dels estats esmentats;

Atès que, d’acord amb l’apartat 2 del mateix article 25 dela Lleiqualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats, el Govern ho ha comunicat als coprínceps i al Consell General;

Es pública la declaració d’acceptació de l’adhesió de la República de Guinea, de Kazakhstan, d’Iraq, de Zàmbia, de Filipines, de Bolívia i del Pakistan al Conveni de l’Haia de 25 d’octubre de 1980 sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors.

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 29 de març del 2017, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 29 de març del 2017, relatives al transport sanitari i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0368).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 29 de març del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

A la Sindicatura

La sotasignada, M. I. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per la present m’adreço a V.M.I.S., d’acord amb el que disposa l’article 129 del capítol 4 del Reglament del Consell General, sol·licito una resposta escrita del Molt Il·lustre Govern, en el millor termini, a la pregunta relativa al transport sanitari.

Tenint constància dels problemes existents del transport sanitari i de la denúncia presentada per la Unió Sindical d’Andorra (USDA) a la inspecció de treball i que, segons els tècnics en transport sanitari, tant de l’empresa ADP com els mateixos del SAAS, s’han doblat els trasllats cap a Barcelona o cap a Toulouse. Trasllats que han arribat a suposar en alguns casos 16 hores de conducció als professionals, malgrat la legislació vigent no permet sobrepassar les 8 hores de conducció inclosos els corresponents descansos.

És per aquest motiu que es pregunta al M. I. Govern:

Pot informar Govern si tenia constància d’aquestes queixes? Pot explicar si s’han detectat irregularitats en el transport sanitari? En cas afirmatiu, des de quan i en quines circumstàncies s’han produït? Quines accions preveu prendre el SAAS per evitar en un futur les irregularitats derivades del transport sanitari? Qui és actualment la persona responsable del SUM i del centre regulador?

A Casa de la Vall, el 29 de març del 2017

Carine Montaner Raynaud                                             
Consellera general

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la nova gestió del Servei d’Atenció Domiciliària dels comuns per part de Govern, publicades en el Butlletí del Consell General número 7/2017, de data 24 de gener.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 28 de març del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior

Pregunta escrita al Govern
(Reg. Núm. 0083-17)

Pregunta escrita al Govern relatives a la nova gestió del Servei d’Atenció Domiciliària dels comuns per part de Govern. Registre d’entrada número 0083-17, formulada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt.

Es demana:

1. Quan preveu tenir enllestit el Pla de xoc per potenciar l’atenció domiciliària?

Els articles 33 i 35 de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, estableixen que la prestació tècnica d’atenció domiciliària que consisteix en el servei d’atenció domiciliària és competència del Govern, sense perjudici que, a través del ministeri competent en matèria d’afers socials, pugui delegar-ne la gestió als comuns. D’altra banda, la lletra b) de la disposició final segona de la Llei esmentada preveu que el servei d’atenció domiciliària ha de cobrir almenys el 3,5% de la població major de 65 anys.

És per aquest motiu que el Govern ha decidit endegar un pla per potenciar el servei d’atenció domiciliària. No obstant això, atès que aquest servei fins al moment s’ha estat prestant des dels diferents comuns i des del SAAS (a través del Programa d’Atenció a Domicili o PAD), calia en primer lloc procedir a la reorganització competencial en els termes de la Llei 6/2014. Per aquesta raó el 27 de juny del 2016 es va convocar la Comissió Nacional de Benestar Social (CONBS), en què es va decidir entre d’altres qüestions la creació d’un grup de treball al qual es van atribuir unes funcions generals i peremptòries d’una banda, i unes funcions específiques i provisionals d’altra banda.

Pel que fa a la primeres funcions, són les de fer el seguiment dels acords que s’adoptin a la CONBS, encarregar-se de les qüestions relatives a l’intercanvi d’informació, l’establiment de mecanismes de regulació, coordinació, cooperació i estudi de propostes de millora dels serveis socials i sociosanitaris, la unificació de criteris que garanteixin la igualtat o equitat personal i territorial en  l’àmbit dels serveis esmentats, i l’establiment dels criteris bàsics de coordinació de les comissions tècniques comunals de benestar social. Pel que fa a les segones funcions, amb una durada aproximada de dos anys, són les de fer propostes al tomb de la reorganització de l’exercici de les competències entre el Govern i els comuns en matèria de serveis socials i sociosanitaris, en especial pel que fa a l’atenció primària i l’atenció domiciliària, i de la delegació eventual de la gestió pel que fa a aquestes dues darreres competències, i treballar alhora per a la consecució de tot plegat d’acord amb els criteris d’igualtat, equitat, eficiència i qualitat del servei. Aquest grup de treball, integrat per la secretària d’Estat d’Afers Socials i Ocupació i la secretària d’Estat de Relacions Institucionals per part del Govern, i pels consellers de l’àmbit social dels set comuns, també s’encarrega de tot el que fa referència a aquestes qüestions durant el període transitori fins que finalitzi la nova reorganització competencial, en concret pel que fa a les implicacions en matèria de personal i finançament.

Així doncs, les reunions que ha portat a terme aquest grup de treball durant aquests darrers mesos ja s’han materialitzat en les comunicacions trameses pels comuns al Govern, entre finals d’octubre del 2016 i finals de febrer del 2017, en què de forma unànime fan saber que no volen sol·licitar la delegació de la gestió del servei d’atenció domiciliària. De la mateixa manera, el SAAS també ha decidit transferir el PAD al Govern, A partir d’aquí, un cop definida i clarificada la reorganització competencial en el sentit que és el Govern que, a banda de ser titular de la competència del servei d’atenció domiciliària, l’exercirà directament, ja s’han pogut iniciar els treballs del grup de treball de caire tècnic que també es va decidir de crear el 27 de juny del 2016 en el marc de la CONBS, amb la finalitat de reorganitzar i potenciar l’atenció domiciliària.

Per tot l’esmentat, i partint d’aquesta premissa, el 28 de desembre del 2016 es va adjudicar a l’empresa Antares Consulting, S.A. la realització dels treballs de consultoria tècnica per a la planificació i la implantació del nou Servei d’Assistència Domiciliària, el resultat dels quals s’ha donat a conèixer la setmana passada al Govern i als comuns, i aquesta setmana a les entitats que representen la gent gran i les persones amb discapacitat, als treballadors dels comuns i del SAAS concernits, i a la ciutadania a través dels mitjans de comunicació. Aquests treballs consisteixen en una anàlisi detallada del serveis d’atenció domiciliària actuals, un estudi de quins han de ser els objectius del nou servei, quina ha de ser la població a la qual s’ha de prestar el nou servei i quina ha de ser la cobertura del mateix, com ha de ser el sistema d’accés de valoració del nou servei, quin model cal seguir en la provisió del nou servei d’acord amb els criteris d’eficiència i qualitat del servei, i quin ha de ser el sistema d’avaluació i el règim del copagament.

2. Quines són les línies generals i el contingut d’aquest Pla de xoc?

La Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris estableix que el servei d’ajuda a domicili és el servei fonamental que cal promoure per tal de facilitar al màxim la permanència al domicili de les persones que requereixen de suport per mantenir el seu grau d’autonomia. Així, l’objectiu general del Servei d’Atenció a Domicili és prestar atenció a les persones en el seu domicili amb actuacions enfocades a:

- Mantenir o potenciar al màxim l’autonomia individual.

- Donar suport a la gestió de les seves limitacions o dependències.

- Millorar la percepció de la seva qualitat de vida.

D’altra banda, el traspàs que suposa passar dels serveis d’atenció domiciliària gestionats pels comuns i el SAAS a un Servei d’Atenció Domiciliària gestionat pel Govern implica uns objectius específics que s’adrecen a ajudar a les persones i als seus familiars a normalitzar les seves vides, afavorint la conciliació de la vida familiar diària, i a homogeneïtzar aquest servei en el territori. Per això s’han establert els objectius següents:

- Incrementar la cobertura del servei per donar resposta a la creixent necessitat de serveis bàsics i evitar o endarrerir l’accés de la gent gran en els centres residencials, tot promovent la seva autonomia i independència.

- Incrementar la intensitat del servei d’atenció a domicili, i modular-lo en funció del nivell de dependència (GDA) de les persones.

- Fomentar l’equitat tant en l’accés com en la provisió del servei per reduir la variabilitat de les valoracions, i oferir un servei integrat i de caràcter normalitzador de totes les actuacions.

- Incrementar l’horari d’atenció i homogeneïtzar-lo en tot el territori per complementar les prestacions actuals i cobrir les necessitats dels beneficiaris durant un horari més ampli, vetllant per la seguretat i el benestar de les persones.

Un dels objectius principals ha de ser incrementar la cobertura a tot el territori i anar apropant aquesta cobertura als nivells observats als països veïns, on se situen en rangs que van del 4,5% al 7% de cobertura, tenint en compte que la cobertura actual dels serveis d’atenció domiciliària a Andorra se situa amb tomb de l’1,9% de la població major de 65 anys. L’objectiu inicial és assolir una cobertura del 3,5%, que és el mínim requerit per la disposició final segona, apartat b), de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris. Caldrà doncs un esforç per incrementar les dotacions actuals que permetin un increment de cobertura i que aquest esforç es distribueixi en el territori per tal d’homogeneïtzar-la a nivell nacional.

Els graus d’intensitat depenen dels graus de dependència dels beneficiaris, és a dir, aquells que necessitin una atenció més intensiva i contínua requeriran més hores d’atenció a domicili mensualment. La intensitat d’atenció s’ha de regular i adaptar en funció dels graus de dependència. Com més elevat sigui el grau de dependència, més hores d’atenció es requeriran, tot i que la mitjana no augmenti.

L’objectiu general és assolir una mitjana d’1,5 hores per usuari i dia, que serà modulada en funció del GDA de cada persona. Ara mateix, la intensitat no supera 1,06 hores per usuari i dia.

També es vol evitar diferències de recursos entre territoris que puguin suposar iniquitats entre els usuaris dels serveis d’atenció domiciliària. Per aquesta raó els copagaments del servei i les dedicacions horàries s’han d’unificar. En definitiva, l’increment de l’equitat ha d’abastar:

- Els horaris del servei.

- Les condicions d’accés al servei.

- La cobertura i la intensitat del servei.

- Els copagaments.

Un altre dels objectius és incrementar el número d’hores a prestar a les persones beneficiàries que accedeixin al servei. Es tracta d’augmentar l’oferta a les franges horàries no cobertes actualment, com per exemple els caps de setmana o els dies festius marcats al calendari d’Andorra, sempre que sigui necessari. Per això es proposa crear noves modalitats de serveis festius o nocturns que puguin complementar les franges horàries actuals. L’adopció d’aquests horaris addicionals per donar un servei més ampli als beneficiaris s’implantaria de manera homogènia a tot el territori.

Per assolir tots aquests objectius, cal endegar un pla d’accions diverses intrínseques al nou servei d’atenció domiciliària o complementàries. Aquestes accions seran les següents:

- Elaborar una campanya d’informació i difusió dels serveis i programes d’atenció domiciliària, amb format accessible.

- Nomenar un coordinador del projecte.

- Establir un dispositiu organitzatiu flexible i àgil.

- Portar a terme més formació i capacitació dels treballadors familiars.

- Potenciar el servei de respir com a suport a la família.

- Elaborar una enquesta, adreçada a persones majors de 65 anys, per  detectar situacions de risc o vulnerabilitat.

- Implementar el Servei d’Assessorament i Subministrament de Productes de Suport.

- Desenvolupar els centres de dia i els habitatges tutelats com a recurs intermig.

3. Quan es començarà a gestionar el servei per part de Govern?

El traspàs de la gestió dels diferents serveis d’atenció domiciliària per part del Govern ja es va iniciar al mes de juny del 2016, en què es va signar un primer conveni amb el Comú d’Ordino, en virtut del qual el Ministeri d’Afers Socials ja es va fer càrrec de forma provisional del Servei d’Atenció Domiciliària que fins llavors venia prestant el Comú d’Ordino. Tanmateix, d’acord amb el termini màxim que estableix la disposició final segona, lletra b), de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, fins per tot el proper mes de maig d’aquest any se signaran els convenis de caràcter definitiu amb els set comuns i el SAAS mitjançant els quals s’acordaran els termes del traspàs de la gestió dels diferents serveis d’atenció domiciliària al Govern.

4. Quants usuaris hi ha hagut aquest darrer any 2016? Desglossar per parròquies.

Segons les dades facilitades pels diferents comuns, el nombre d’usuaris dels serveis d’atenció domiciliària durant l’any 2016, i el nombre de serveis que han prestat, desglossats per parròquies, ha estat el següent:

Cal tenir en compte altrament que mitjançant el PAD a càrrec del SAAS, dir que el nombre de persones ateses cada mes és de 33, que configuren un total aproximat de 396 serveis anyals.

5. S’han signat convenis amb els Comuns? Amb quins?

Tal com s’ha dit en la resposta a la tercera pregunta, fins ara només s’ha signat un conveni de col·laboració provisional entre el Govern i el Comú d’Ordino relatiu al servei d’atenció domiciliària de la Parròquia d’Ordino, i en les properes setmanes i fins per tot abans del mes de maig del 2017, en què finalitza el termini establert a la disposició final segona, lletra b), de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, se signaran els convenis definitius amb tots els comuns i amb el SAAS.

6. Quantes persones treballen als Comuns en aquest servei i quina és la seva situació laboral (personal fix, eventuals...)? Desglossar per parròquies.

El personal que actualment treballa en els diferents serveis d’atenció domiciliària segons la seva situació laboral, desglossat per parròquies, és el següent:

7. Té previst el Govern assumir aquest personal? En quines condicions i en quines condicions laborals?

D’acord amb el nou model de provisió del servei d’atenció domiciliària que es vol implementar en els propers mesos, els professionals que actualment treballen pels comuns i el SAAS en els diferents serveis d’atenció domiciliària passaran a integrar-se dins l’Administració general, com a personal d’aquesta Administració.

Tal com estableix la disposició transitòria cinquena de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, al personal que a l’entrada en vigor de la Llei estigui prestant servei al Govern i als comuns, i que com a conseqüència de la reorganització de l’exercici de les competències hagi de canviar d’adscripció, se li respectaran tots els drets que té consolidats, d’acord amb la normativa de funció pública i laboral vigent, si bé s’haurà d’adequar a l’organització i a les funcions de l’Administració titular del servei. Des d’aquesta perspectiva, els drets adquirits dels professionals traspassats seran plenament respectats, tant pel que fa a la situació contractual com a les condicions econòmiques i a la resta de condicions estatutàries. I el mateix s’esdevindrà, en la mesura en què sigui possible, amb els horaris i la jornada de treball, sense perjudici dels canvis puntuals que calgui fer per al bon funcionament del servei públic que s’haurà de prestar.

8. Hi ha previstes noves contractacions per assumir aquest servei? Si és el cas, quantes persones i en quina situació laboral?

D’acord amb els objectius del pla d’implantació de nou servei d’atenció domiciliària a què s’ha fet referència anteriorment, i que consisteixen substancialment en incrementar la cobertura del servei, incrementar la intensitat del servei, i incrementar l’horari d’atenció, i atès que una part de la provisió d’aquest servei es farà mitjançant la gestió directa per part del Govern, és previsible que calgui fer noves contractacions. No obstant això i més enllà de les estimacions que s’han fet en cas que es pretengui assolir una cobertura del servei de com a mínim el 3,5% de les persones més grans de 65 anys, a fi d’arribar a 377 usuaris com a mínim (actualment són 204 usuaris), i incrementar alhora la intensitat del servei fins a 1,5 hores per usuari i per dia de mitjana (en lloc de les 1,04 hores per usuari i per dia de mitjana actuals), la qual cosa requeriria una cinquantena de noves contractacions, que tanmateix es materialitzarien no només a través del servei gestionat de forma directa pel Govern, sinó també a través del servei complementari concertat necessari per atendre amb una grau de dependència més elevat, que requereixen més intensitat i atenció durant les nits els caps de setmana (i que actualment no s’atenen a través del diferents serveis d’atenció domiciliària), no és possible a hores d’ara determinar de forma concreta quantes seran les persones contractades i encara menys avançar quina serà la seva situació laboral.

9. Es demanaran requisits de formació al personal? Si és el cas, quins són aquests?

Mitjançant una acció conjunta impulsada pels ministeris d’Afers Socials, Justícia i Interior, Educació i Ensenyament Superior, i Salut, durant el període comprès entre els mesos d’octubre al novembre del 2015 i els mesos de desembre del 2015 al febrer del 2016, s’han impartit per part de l’Àrea de Formació Continuada, Ocupacional i de Reconeixement de la Experiència Professional dos cursos formatius sobre el rol de l’assistent domiciliari. En aquests dos cursos s’hi van inscriure 31 persones, 23 de les quals van obtenir el corresponent certificat.  L’objectiu de les formacions ha estat capacitar a les persones interessades en realitzar l’atenció a domicili de les persones en situació de fragilitat o dependència, per tal que puguin desenvolupar la seva tasca amb criteris tècnics i de qualitat. La formació ha combinat la metodologia teòrica i pràctica, sumant un còmput total de 50 hores de formació.

En la mateixa línia de millora continuada de l’atenció professional envers la gent gran, la Universitat d’Andorra, en col·laboració amb la Universitat de Vic, ha ofert  durant el període comprès entre els mesos de setembre 2015 al juny de 2016, un postgrau en atenció a les persones grans, emmarcat en el model d’atenció integral i centrada en la persona, finançat pel Departament d’Afers Socials, i adreçat als professionals en actiu.

D’altra banda, s’està treballant en el desenvolupament d’un nou curs més especialitzat que permetrà aprofundir en les formacions ja impartides o adreçar-se a un públic més expert. A més, de forma complementària i amb la finalitat de poder identificar de manera ràpida l’oferta i de la demanda dels cuidadors a domicili, des del  Servei d’Ocupació es crearà una borsa de treball i es realitzarà un registre de les persones formades que disposen d’aquest perfil professional.

10. Té previst el Govern privatitzar el servei en el seu funcionament o bé en la seva gestió?

Com s’ha anticipat abans, d’acord amb les premisses en què s’ha de basar el nou servei d’atenció domiciliària, i d’acord amb els objectius ambiciosos que s’han fixat, especialment amb la finalitat d’ampliar substancialment tant la cobertura com la intensitat del servei, el Govern té la intenció de crear un únic servei d’atenció domiciliària de responsabilitat pública, amb una prestació directa preferentment pública (a través del personal transferit pels comuns i el SAAS, i el nou personal que el Govern pugui contractar), complementada per un o diversos concerts que permetin atendre els casos de persones que requereixen un servei amb una intensitat més alta, amb horaris més discontinus (tenint en compte que aquestes persones al dia d’avui no podien ser beneficiàries dels diferents serveis d’atenció domiciliària i eren sovint candidates a un servei de residència assistida). Amb el benentès que qualsevol concert que es faci partirà d’un concurs públic previ, i l’avaluació del servei prestat, mitjançant indicadors qualitatius i quantitats predeterminats, es farà des del Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior. En tots els casos, però, la vessant sanitària del servei d’atenció domiciliària es farà mitjançant el servei d’infermeria d’atenció primària, a través d’un conveni amb el SAAS i la CASS.

11. Havent manifestat el ministre que l’atenció a la gent gran és una prioritat per Govern, i que s’estan impulsant totes les accions al voltant de l’atenció a la dependència, des d’una visió integral i centrada en la persona i que es vol aconseguir que les persones grans continuïn vivint en el seu entorn el màxim de temps possible, es preveu un servei actiu les 24 hores del dia, 7 dies sobre 7?

En efecte, un dels objectius del nou servei d’atenció domiciliària és d’incrementar l’horari d’atenció i homogeneïtzar-lo en tot el territori per complementar les prestacions actuals i cobrir les necessitats dels beneficiaris durant un horari més ampli, vetllant per la seguretat i el benestar de les persones. En aquest sentit, si es volen assolir els ratis de cobertura i intensitat del servei que s’han fixat, la
qual cosa implica donar servei a persones grans o amb discapacitat o un grau de dependència més elevat, és preceptiu prestar un servei continua les 24 hores del dia i els set dies de la setmana. Tot plegat ha de permetre que aquestes persones puguin romandre al seu domicili i dins la comunitat a la qual pertanyen durant el màxim de temps possible, seguint la seva voluntat, i endarrerir tant com es pugui la residencialització, amb independència de que calgui potenciar recursos intermitjos com els centres de dia i els habitatges tutelats, en la qual cosa el Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior també ha treballat i continua treballant.