Butlletí
del
Consell General
Núm. 24/2016
Casa de la Vall, 15 d’abril del 2016
SUMARI
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de creació de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA).
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.2 Respostes escrites
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 18 de desembre del 2015, relatives a les actuacions efectuades a l’edifici de Ràdio Andorra a Encamp.
Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa al personal de relació especial contractat pel Govern.
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la distribució de resultats de FEDA i d'Andorra Telecom prevista per l'exercici 2016.
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 15 d’abril del 2016, exercint les atribucions que li confereix l'article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt i de la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de creació de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA). El nou termini finalitza el dia 6 de maig del 2016, a les 13.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 15 d’abril del 2016
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.2 Respostes escrites
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a les actuacions efectuades a l’edifici de Ràdio Andorra a Encamp, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 67/2015, de data 30 de desembre.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 15 d’abril del 2016
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Resposta a les preguntes parlamentàries amb resposta escrita formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, del Grup Parlamentari Mixt, el dia 18 de desembre del 2015
Preguntes que es formulen en relació a les actuacions efectuades a l’edifici de Ràdio Andorra a Encamp
1a pregunta: En quin punt es troba el projecte de conservació, rehabilitació i interpretació de Ràdio Andorra a Encamp?
El 16 de desembre del 2015 el Govern va adjudicar els treballs de la fase 1 previstos al projecte “Conservació, rehabilitació i interpretació de Ràdio Andorra” per un import d’ 1.294.037,29 euros, i amb un termini previst per a la seva execució de 18 mesos.
El projecte pretén adequar l’edifici per obrir-lo al públic, conservant els valors arquitectònics d’un monument que s’ha mantingut quasi intacte des de la seva construcció.
La fase 1 se centra en l’excavació i la construcció d’una estructura de formigó semisoterrada de l’ampliació exterior de l’edifici existent, d’uns 418 m2 destinats a sala d’exposicions, reserva visitable i magatzem. I pel que fa als treballs interiors de l’edifici existent, principalment són la prolongació del nucli de comunicació principal cap al nou soterrani, la construcció de l’escala secundària, nucli de serveis sanitaris, doblat de parets, instal·lacions generals, substitució de paviments malmesos, falsos sostres i tancament de les obertures de la galeria.
A data d’avui queda pendent de projectar i adjudicar la fase 2, en funció dels usos als quals sigui destinat l’edifici (vegeu resposta de la pregunta 3).
2a pregunta: En què consisteix el treball fet fins al moment?
El gener del 2011 es va dur a terme la primera intervenció d’urgència per a la conservació i la recuperació de l’immoble. Aquesta intervenció va actuar sobre la lesió més agressiva, la filtració directa d’aigua a través de la coberta plana i les claraboies. La intervenció va consistir a reparar i recuperar les claraboies, dotar la terrassa d’un nou desguàs i donar nous pendents per a la correcta evacuació de les aigües. A la vegada, també es va col·locar aïllament tèrmic a tota la superfície de la coberta plana. Aquesta intervenció va ser adjudicada per un import de 44.736,65 euros.
La segona intervenció d’urgència es va dur a terme entre els mesos de setembre a desembre del 2012. En aquest cas es va intervenir sobre les cobertes inclinades on la filtració d’aigua havia provocat lesions localitzades en els diversos elements que formen la coberta, inclosos els estructurals.
Es van substituir tots els elements estructurals malmesos, i es van de netejar i raspallar els que es van considerar en correcte estat per aplicar-li un tractament preventiu i curatiu superficial o bé d’alta penetració, segons la necessitat.
Després d’aquesta operació es va refer la coberta amb els nous elements de fusta d’iguals característiques formals que les dels originals, afegint la làmina impermeable elàstica, i la col·locació de les lloses de pissarra clavades.
El cost d’aquesta segona intervenció va ser de 154.997,86 euros.
Finalment la tercera, i última, intervenció d’urgència es va realitzar entre els mesos de juny del 2013 al març del 2014. Es va intervenir principalment sobre els tancaments exteriors practicables. També es van protegir els elements principals (encavallades) de la fusta estructural de les cobertes, mitjançant injecció d’un tractament protector.
Les intervencions van ser tant de restauració i conservació, quan l’estat ho permetia, com de renovació i substitució per elements idèntics als originals malmesos.
L’import pagat per aquesta intervenció va ser de 161.120,93 euros.
3a pregunta: Quines són les perspectives de realització del projecte atenent les declaracions de diferents membres del Govern, com el Sr. Jordi Torres, i la possible instal·lació de Ràdio i Televisió d’Andorra?
Per Decret del 25 de febrer del 2004 (publicat al BOPA núm. 16, del 3 de març del mateix any), el Govern va incloure l’edifici de Ràdio Andorra a l’inventari general del patrimoni cultural d’Andorra, com a bé immoble. Per aquest motiu, el Govern té l’obligació de conservar l’edifici en condicions satisfactòries, preservant la seva fesomia original. Les obres de rehabilitació abans descrites tenen, com a finalitat principal, mantenir l’edifici de forma correcta, segura i durable, sense alterar la morfologia ni aspecte generals, els elements constructius, ni els materials que li han donat el fort caràcter simbòlic i els valors històrics i arquitectònics. La conservació de l’edificació, mantenint i restituint en cadascuna de les seves parts els trets originals és, doncs, una directriu essencial que orienta les intervencions que el Govern hi duu i hi durà a terme.
Més enllà de la premissa bàsica que s’ha exposat, resulta també indubtable que el Govern també ha de vetllar perquè el patrimoni públic redundi en benefici social de la ciutadania de la forma més profitosa possible. En conseqüència, és un ferm compromís del Govern dotar l’edifici de Ràdio Andorra d’uns usos que aportin avantatges rellevants, en forma d’equipaments i serveis públics útils i eficients, per als habitants d’Encamp en particular i d’Andorra en general.
El “Conveni transaccional entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per a la cessió de l’edifici i altres béns de Ràdio Andorra”, signat a Madrid el 5 de febrer del 2009 i ratificat pel Consell General en la sessió del 26 de novembre del mateix any, regula la cessió de l’edifici i el seu contingut i instal·lacions, per part de l’Estat espanyol a l’andorrà. Una de les clàusules del Conveni estableix que “El Principat d’Andorra es compromet a afectar els béns que constitueixen el patrimoni de “Ràdio Andorra” (terrenys, edificis, mobiliari, instal·lacions, denominació comercial) al patrimoni nacional i a finalitats d’interès públic, i a gestionar-los amb finalitats de caire cultural i d’interès públic i sense ànim de lucre.”
Així doncs, el Conveni esmentat ja preveu que el Govern destini l’edifici a usos d’interès públic. El marge d’actuació és molt ampli, perquè les “finalitats de caire cultural” abasten un ventall molt divers de possibilitats.
En aquest sentit, és cert que ubicar les instal·lacions de Ràdio i Televisió d’Andorra a l’edifici de Ràdio Andorra s’adiria amb el destí que preveu el referit conveni. També és cert que en el marc de l’orientació cultural existeixen moltes altres possibilitats, tals com (a títol només d’exemple) espai museístic, centre d’exposicions, dependències destinades a l’ensenyament de matèries culturals, àmbit de creació artística en qualsevol de les seves formes (plàstica, teatral, musical, etc.), centre d’interpretació de temàtiques diverses (des de natura o folklore a història de la ràdio, per exemple), o altres.
El trasllat de les instal·lacions de Ràdio Televisió d’Andorra suposaria un cost sense dubte elevat, i a més es tractaria d’una operació complexa des del punt de vista tecnològic, a causa de l’especificitat dels equips de gravació, emissió i difusió. En l’altre plat de la balança cal tenir en compte que la seu actual de RTA és de lloguer, la qual cosa comporta una despesa significativa que s’evitaria en el supòsit de traslladar les instal·lacions a l’edifici de Ràdio Andorra. D’altra banda, l’hipotètic trasllat donaria una continuïtat històrica i formal a l’ús de l’edifici, actualitzant l’antiga missió de ràdio comercial a centre renovat de la ràdio i televisió nacionals. En definitiva, decidir sobre un hipotètic trasllat de les instal·lacions de RTA a l’edifici de Ràdio Andorra requeriria un estudi aprofundit i detallat de costos i beneficis, que tingués en compte tots els factors econòmics, tècnics i de tota índole que hi incideixen.
En l’actualitat, el Govern es troba en un procés intern d’anàlisi acurat de les diferents opcions que poden ser plantejades en relació amb l’ús al qual l’edifici de Ràdio Andorra serà destinat. Regeixen aquesta reflexió els principis d’optimitzar la utilització pública de l’edifici, de minimitzar el risc econòmic, i de fer prevaldre les activitats amb repercussió ciutadana positiva, d’impacte econòmic i social beneficiosos en la població de l’entorn, d’una major garantia de continuïtat i de menors costos d’explotació, manteniment i gestió. D’altra banda, usos mixtos també poden ser potencialment plantejats en aquesta fase d’anàlisi, per exemple activitats culturals diverses coexistint amb un locutori de ràdio de RTA, de dimensions i capacitat acotades, des del qual es gravin programes concrets.
Alhora, en tot moment s’ha de garantir que es conservarà l’arquitectura de l’edifici i que les activitats que s’hi desenvoluparan seran compatibles amb l’exhibició, per a les persones interessades i sota una regulació per definir, de les emissores i equips antics de ràdio emissió, les quals compten amb un valor històric.
Les obres adjudicades, que començaran a principis del 2016, són compatibles amb totes les destinacions que el Govern es troba en curs d’analitzar, perquè, tal com ja s’ha exposat, els treballs adjudicats tenen com a objecte principal la rehabilitació de l’edifici i el manteniment, en condicions satisfactòries de qualitat, seguretat i durabilitat, de les característiques arquitectòniques que li atorguen el caràcter icònic, monumental i històric. És un requisit irrenunciable que qualsevol ús a què sigui destinat l’edifici n’ha de preservar la fesomia, la morfologia i els trets constructius.
Properament, tan aviat com sigui possible, el Govern adoptarà una decisió sobre les activitats d’interès general als quals l’edifici de Ràdio Andorra serà destinat. Oportunament, i en tot cas tan aviat com sigui possible, el Govern comunicarà els usos finals de l’edifici, els quals compliran les condicions abans exposades.
Andorra la Vella, 22 de febrer del 2016
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa al personal de relació especial contractat pel Govern, publicada en el Butlletí del Consell General núm. 3/2016, de data 14 de gener.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 15 d’abril del 2016
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Resposta a les preguntes formulades pel M. I. Conseller General, Sr. Jordi Gallardo Fernández, sobre el personal de relació especial contractat per Govern (reg. Núm. 0005)
La Llei de pressupost per al 2016, l’elaboració de la qual es va iniciar l’estiu del 2015, contempla la previsió de despeses del personal de relació especial sobre la base de les persones contractades en aquell moment. Així, la potestat de contractació de personal de relació especial és competència de cada ministre, i es formalitza prèvia existència de crèdit pressupostaris suficients i amb l’acord en sessió de Govern.
- Quin és el nombre de personal de relació especial amb contracte?
El nombre de persones amb contracte de relació especial el 14 d’abril del 2016 és de 16.
- Es preveu alguna nova contractació? En cas afirmatiu, per a quin lloc de treball.
A data del present document, la previsió de contractació és de dues noves places de personal de relació especial, una a la Secretaria d’Estat de la Funció Pública, per col·laborar en la reforma de la legislació de la Funció Pública i aportar valor en política de recursos humans de l’Administració General i en l’estructura del Departament, i una altra a la Secretaria d’Estat de Turisme i Comerç, per a efectuar tasques de coordinació de les àrees i serveis de la Secretaria d’Estat, així com col·laborar en la simplificació dels tràmits administratius i altres projectes del Ministeri de Turisme i Comerç.
- Pot Govern realitzar una descripció dels llocs de treball del personal de relació especial amb contracte?
En primer lloc cal precisar que tot el personal de relació especial disposa d’un contracte amb el Govern.
Els llocs de treball coberts amb persones amb contracte de relació especial són els següents:
- Dues persones a la secretaria del Cap de Govern, amb les tasques següents:
Una assegura la gestió diària del Gabinet del cap de Govern, així com la coordinació dels diversos departaments i àrees que depenen dels Serveis del cap de Govern, l’organització de reunions, la gestió de l’agenda i la redacció d’al·locucions.
L’altra persona realitza l’assistència en la gestió diària del Gabinet del cap de Govern, així com en la coordinació dels diversos departaments i en les àrees que depenen dels Serveis del cap de Govern, en l’organització de reunions, gestió de l’agenda i en la redacció d’al·locucions.
- Dues persones al Departament de Comunicació i premsa de Govern:
Una assegura la direcció de la política de comunicació del Govern, la relació amb els mitjans de comunicació, l’organització de rodes de premsa i la redacció de comunicats.
L’altra presta assistència en la direcció de la política de comunicació del Govern, en la relació amb els mitjans de comunicació, en l’organització de rodes de premsa i en la redacció de comunicats.
- Una persona al Departament d’Estadística, amb la funció de coordinació i lideratge del Departament com a tècnic especialista en estadística.
- Una persona a la Secretaria d’Estat d’Afers Financers Internacionals com a assistent tècnic a la Secretaria d’Estat, participa a les reunions internacionals (Global Fòrum, UE, etc..), prepara i participa en les revisions i avaluacions internacionals, gestiona demandes d’intercanvi d’informació, així com efectua el seguiment d’altres projectes de la Secretaria d’Estat.
- Una persona a la Missió permanent del Principat d’Andorra a l’OSCE, a Viena, que assegura la representació d’Andorra i efectua el seguiment dels dossiers multilaterals a l’OSCE i a l’Oficina de les Nacions Unides a Viena i a la CTBTO, així com el seguiment dels dossiers bilaterals de Àustria i altres països acreditats, a més d’assistir a les reunions i efectuar qualsevol altra tasca que es pugui encomanar des del Ministeri d’Afers Exteriors.
- Dues persones al Departament d’Afers Bilaterals i Consulars
Una realitza el seguiment de les relacions amb la Unió Europea, en particular com a suport a la negociació de l’Acord d’Associació.
Una altra efectua el seguiment de dossiers bilaterals amb altres països i d’afers consulars.
- Una persona al Ministeri d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions com a secretària de ministre, una tasca que ja havia realitzat en altres ministeris.
- Una persona al Departament de Transports, com a tècnic especialista en enginyeria aeronàutica, presta els seus serveis per desenvolupar i assessorar en projectes vinculats al transport aeri.
- Dues persones al Departament de Salut
Una amb la funció de coordinar el desenvolupament del pla de salut 2020 i tots els contractes marc entre els agents (SAAS – CASS – GOVERN).
Una altra realitza l’assistència en les funcions de la Direcció del Departament, així com les tasques d’assessorament legal de l’àmbit del ministeri.
- Una persona al Departament de Medi Ambient realitza el seguiment de les diferents estratègies i plans del Departament (aigües, aire, residus, canvi climàtic i paisatge), així com el desenvolupament de noves estratègies (biodiversitat, energia...), el seguiment dels convenis internacionals als quals Andorra ha adherit en l’àmbit del medi ambient i la sostenibilitat, la divulgació dels principals resultats assolits en els àmbits de treball del Departament (webs, publicacions, exposicions, jornades, rodes i notes de premsa...), i el seguiment del conjunt de les accions d’educació ambiental i del projecte Escoles Verdes mitjançant el Centre Andorra Sostenible
- Una persona assumeix la coordinació del Departament de Promoció cultural i Política lingüística.
- Una persona assumeix la coordinació del Departament de Joventut i Voluntariat.
- Pot Govern adjuntar la graella salarial de les contractacions de relacions especials als llocs de treball que ocupen?
Les relacions especials es formalitzen contractualment, de manera pactada, entre el titular del ministeri i la persona contractada, i es tenen en compte factors com el lloc de treball a ocupar, la responsabilitat i el perfil de la persona proposada. Per tant, no hi ha una graella pròpia que defineixi el sou base a percebre en cada cas.
Concretament, els salaris de les persones contractades com a relació especial en els llocs anteriorment descrits, oscil·len entre els 2.002,51 euros i els 4.471,96 euros bruts mensuals.
Andorra la Vella, 14 d’abril del 2016
Jordi Alcobé Font
Ministre d’Administració Pública, Transports i
Telecomunicacions
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la distribució de resultats de FEDA i d’Andorra Telecom prevista per l’exercici 2016, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 5/2016, de data 20 de gener.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 15 d’abril del 2016
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Ministeri de Finances
Resposta escrita del Govern a la pregunta
(Reg. núm. 0085/16)
Resposta escrita del Govern a la pregunta, amb referència Reg. núm. 0085/16, presentada pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, sobre la distribució de resultats de FEDA i d’Andorra Telecom prevista per a l’exercici 2016 i, en concret, en relació amb les qüestions següents, literalment:
Preguntes que es formulen en relació amb la distribució de resultats de FEDA i d’Andorra Telecom prevista per a l’exercici 2016
Motivació:
El Projecte de llei de pressupost per a l’exercici 2016 entrat a tràmit pel Govern preveu uns ingressos de 28,8 milions d’euros en concepte de distribució de resultats per part d’Andorra Telecom i de FEDA (26,3 milions en el cas de la primera societat i 2,5 en el cas de la segona).
Recentment, va aparèixer en un mitjà de comunicació digital del país una informació que apuntava que el Govern havia hagut de demanar un avanç d’aquesta distribució per afrontar necessitats actuals de tresoreria (2,5 milions en el cas de FEDA i 14,5 milions en el cas d’Andorra Telecom).
Vist això, demano el següent:
1. El Govern pot confirmar si s’ha fet aquesta demanda d’avançament de la distribució de resultats i, en cas afirmatiu, si ja s’ha percebut?
2. Quins són els motius que han obligat el Govern a fer aquesta petició a les dues societats?
3. Quina seria la quantitat que quedaria per rebre durant l’any 2016?
Resposta
Us confirmo que una part dels dividends de les entitats públiques 100% propietat del Govern, FEDA i Andorra Telecom, previstos en el pressupost de l’exercici 2016 en concepte d’ingressos patrimonials del Govern s’han distribuït a la bestreta d’acord amb la pràctica habitual quant a la distribució de resultats d’aquestes entitats.
Això vol dir que, habitualment, un percentatge de l’import del dividend que es té previst repartir del resultat de l’any n-1 es distribueix abans del 31 de març de l’any n, que és la data màxima d’aprovació dels comptes de l’exercici n-1 i de tramesa d’aquests comptes al Consell General. Posteriorment, després de l’1 d’abril de l’any n, es distribueix l’import restant del dividend i/o se’n regularitza l’import.
Els acomptes de la distribució de dividends previstos l’any n es liquiden i cobren amb caràcter general el mes de gener de l’any n, per cobrir les diferències puntuals entre els cobraments i els pagaments que sorgeixen a l’inici de l’any n i optimitzar la tresoreria del Govern. S’adjunta a tall d’exemple un quadre (annex 1) on s’observa que aquesta ha estat una pràctica habitual des de fa molts anys. Així, l’actual Govern ha donat continuïtat a aquesta pràctica els darrers anys.
Si ens centrem en el dividend de FEDA l’any 2016 s’ha seguit procedint de la mateixa forma. Així, a l’espera de tancar definitivament els comptes de l’any 2015 i determinar el benefici exacte, el mes de febrer es va fer una distribució a compte dels resultats de l’any 2015 per un import de 2.182 milers d’euros. Durant el mes d’abril o maig, un cop ja tancats els comptes i sent el resultat definitiu de 8.312 milers d’euros, es farà la regularització amb una distribució complementària de 311 milers d’euros. Un cop fet això, el dividend total distribuït dels resultats de l’any 2015 de FEDA serà de 2.493 milers d’euros, és a dir, l’equivalent al 30% del resultat esmentat.
En el cas d’Andorra Telecom la pràctica, com es pot veure en el quadre de referència, ha estat la mateixa fins a la distribució de dividends de l’exercici 2014 tant pel que fa al percentatge distribuït com a la temporització. L’any 2015 el Govern va acordar variar aquest criteri. Efectivament, tal com hem tingut ocasió d’explicar en diverses ocasions al ple del Consell General, vista la forta capitalització d’Andorra Telecom i les seves necessitats d’inversions previstes per als propers anys, es va acordar que els exercicis 2015, 2016 i 2017 es repartissin en forma de dividends la totalitat dels beneficis.
Segons aquest acord i vistos els beneficis dels darrers anys, també es va acordar que l’any en curs es liquidés un primer acompte no superior al 50% del benefici previst per a aquell exercici. Aquesta decisió permet cobrir diferències puntuals i temporals de la tresoreria, corregir eventuals desviacions en la previsió dels ingressos o despeses que es puguin anar detectant durant l’exercici o, senzillament, afavorir l’equilibri pressupostari.
Així, el mes de juliol del 2015, a la vista de la projecció del resultat previst per a l’exercici es va liquidar un acompte dels dividends d’Andorra Telecom, d’un import de 12 milions d’euros, tal com consta en el tancament en data 30 de setembre. Això ha comportat que la liquidació del Govern en concepte d’ingressos patrimonials procedents d’Andorra Telecom l’any 2015 ascendeixi a 19.476 milers d’euros (7.476 milers d’euros corresponents al 30% dels resultats de l’any 2014 i 12.000 en concepte d’acompte del resultat de l’any 2015), en comptes dels 7,5 milions d’euros previstos inicialment.
Si ens referim a l’any 2016, el mes de gener el Govern va sol·licitar i va percebre un segon acompte del dividend d’un import de 14.580 milers d’euros. Així, l’import liquidat en concepte d’acomptes de la distribució de dividend del resultat de l’any 2015 ha estat de 26.580 milers d’euros. Tenint en compte que Andorra Telecom ha tingut finalment un resultat l’any 2015 de 32.399 milers d’euros, i en compliment de l’acord de repartir tot el benefici en forma de dividend, aquest mes d’abril han fet un darrer ingrés de 5.819 milers d’euros. Així, durant l’any 2016 s’haurà ingressat un total de 20.399 milers d’euros en concepte de dividends de l’any 2015 d’Andorra Telecom.
Finalment, cal comentar que el pressupost de l’any 2016 aprovat pel Consell General preveu un ingrés en concepte d’ingressos patrimonials provinents d’Andorra Telecom de 26.300 milers d’euros. Així, la previsió és que si els resultats de la primera meitat de l’any i la projecció consegüent fins a final d’any ho permeten, durant el segon semestre de l’any 2016 es procedirà a liquidar un primer acompte del dividend dels resultats de l’any 2016, seguint la mateixa dinàmica descrita per a l’any 2015.
Andorrala Vella, 12 d’abril del 2016
Jordi Cinca Mateos
Ministre de Finances
|
Butlletí del Consell General Dipòsit legal: And. 262/94
|
