BCG 22/2017, 23 març 2017

BCG 22/2017

La subsíndica general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar el criteri del Govern relatiu a la Proposició de llei de suport als emprenedors, la seva internacionalització i el seu finançament.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 23 de març del 2017

Mònica Bonell Tuset                                                         
Subsíndica General

El Govern ha examinat la Proposició de llei de suport als emprenedors, la seva internacionalització i el seu finançament presentada pel M.I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, publicada al Butlletí del Consell General el 28 de febrer del 2017 i, d’acord amb el que disposa l’article 103.2 del Reglament del Consell General, manifesta el seu criteri sobre la proposició de llei esmentada basant-se en les següents:

Consideracions

La Proposició de llei que se sotmet a criteri del Govern té per objecte regular i fomentar l’activitat emprenedora en l’àmbit tecnològic, el biotecnològic, el medi ambient i l’economia verda, les energies renovables i l’I+D, amb l’objectiu de potenciar els sectors de l’economia andorrana relacionats amb aquests àmbits. Així, estableix un seguit de mesures en aspectes tan diversos com l’educació, el finançament de les empreses, els impostos o la seguretat social. També preveu mesures de simplificació de tràmits administratius i crea noves figures jurídiques relacionades amb l’emprenedoria.

Els consellers socialdemòcrates del Grup Parlamentari Mixt justifiquen la necessitat d’aquesta llei partint del context en el que bona part dels països desenvolupats del món es troben immersos en una crisi econòmica i financera sense precedents, i el Principat d’Andorra, malauradament no n’ha estat l’excepció. La recessió econòmica generalitzada, les elevades taxes d’atur i la inestabilitat laboral, entre altres factors, han comportat per a moltes persones la necessitat de reinventar-se i dotar l’economia de nous productes i serveis amb l’objectiu d’obrir mercats fins ara inexistents. Tot plegat, també segons els consellers socialdemòcrates, ha constituït el marc idoni per al sorgiment de l’activitat emprenedora, la qual en els darrers anys ha experimentat un creixement exponencial a nivell global. Aquesta eclosió de l’emprenedoria ha contribuït substancialment a dinamitzar economies estancades. I en aquest sentit, diverses jurisdiccions ja han optat per regular l’activitat emprenedora en benefici d’aquells qui la duen a terme, amb l’objectiu de fomentar-la i convertir-la en motor econòmic de cada territori en concret.

Si bé el Govern no discuteix els beneficis que comporta per a una economia en crisi el foment de polítiques públiques en favor de l’emprenedoria, l’exposició dels motius que justifiquen aquesta llei dóna a entendre que Andorra no ha fet els deures en matèria d’emprenedoria quan altres països del nostre entorn si ho han fet. El Govern no pot compartir de cap manera el diagnòstic tan negatiu de la situació econòmica actual del nostre país que ha portat els consellers socialdemòcrates a redactar aquesta llei, i no ho pot fer per què la majoria d’indicadors econòmics, al capdavant dels quals el creixement del PIB, presenten variacions positives com a mínim pels darrers 3 anys, evidenciant l’inici de la recuperació econòmica a la que sense dubte també han contribuït els emprenedors del nostre país.

La política econòmica i fiscal del Govern des del 2011 ha tingut com principal objectiu situar Andorra en posició de competir internacionalment, i totes les reformes dutes a terme han anat en aquest sentit, essent les més destacables els canvis legislatius per atreure inversió estrangera i la implementació d’un model fiscal moderat, competitiu i homologable que dóna seguretat jurídica i facilita la conclusió de convenis per evitar la doble imposició. El nou marc creat des del 2011 sense dubte ha ofert i està oferint oportunitats també als emprenedors d’aquí i de fora: un marc on la diversificació de l’economia ha estat clau per crear aquestes noves oportunitats tant en els sectors tradicionals que ha calgut rellançar com en la creació de nous sectors d’activitat cabdals per a l’atracció de talent, innovació i inversions productives.

Els emprenedors han estat, i són, pel Govern un dels principals col·lectius als que s’ha dirigit la política econòmica dels darrers anys amb accions i reformes que han contribuït a donar-los l’empenta necessària per fer el pas.

No obstant, el Govern comparteix la motivació principal de la proposició de llei, el foment de l’emprenedoria, però en un sentit més ampli, sense les limitacions sectorials que imposa la proposició de llei. Per impulsar el desenvolupament de determinats sectors es poden dissenyar accions concretes però el foment de l’emprenedoria no es pot restringir només a certes activitats. Aquesta ha sigut la premissa que s’ha seguit des de Govern en els darrers 6 anys. I és que cal recordar que el Govern ha impulsat diverses mesures de caràcter general que contribueixen al foment de l’emprenedoria, en els àmbits de l’acompanyament als emprenedors a l’inici del seu projecte empresarial, en la seva formació i en la simplificació dels tràmits administratius per facilitar-los la gestió dels seus negocis.

En l’àmbit de l’acompanyament als emprenedors cal destacar:

- El llançament de la iniciativa Actua per impulsar la diversificació de l’economia i que ha permès posar en marxa diversos clústers amb l’objectiu, entre d’altres, de donar suport als emprenedors pel desenvolupament de noves iniciatives empresarials, a través de la col·laboració entre els sectors públic i privat. Els clústers d’innovació, de salut i benestar, educació i més recentment d’esports han posat a treballar conjuntament més de 400 empreses i de 550 persones.

- La creació, juntament amb la Cambra de Comerç Indústria i Serveis i la societat pública Andorra Desenvolupament i Inversió, d’un servei d’atenció a la petita empresa, que des de la seva posada en funcionament ha atès gairebé 11.000 consultes en matèries tan diverses com la creació d’empreses, els impostos, els règims de cotització a la CASS i les obligacions comptables, entre d’altres. Un servei que es va complementar l’any 2014 amb l’Actua Corner per acompanyar els emprenedors estrangers al inici de la seva etapa professional al nostre país.

- El llançament, molt recentment, per part d’Andorra Telecom, de la incubadora d’empreses El Niu, amb l’objectiu de potenciar projectes d’emprenedoria, amb accés a una sèrie de serveis i programes de “mentoring”.

- La continuïtat del Taller d'Emprenedors (enguany s’està desenvolupant la 17a edició), que és una iniciativa del Govern que es va posar en marxa l’any 1999 amb els objectius de crear la dinàmica d’emprenedoria i d’afavorir la capacitat de crear noves empreses al país. Des dels seus inicis s’hi han inscrit uns 250 emprenedors, dels quals aproximadament un terç han creat la seva pròpia empresa.

- I l’aprovació de la llei d’inversions estrangeres, que més enllà de permetre la creació de societats amb el 100% del capital estranger en qualsevol sector d’activitat, condició sine qua non per atreure emprenedors forans, va donar drets econòmics a tots els residents des del 1er dia de residència, facilitant així l’activitat dels emprenedors que no tenen la nacionalitat andorrana.

Pel que fa a la simplificació dels tràmits administratius, cal destacar:

- El tràmit simplificat d’obertura de comerç, règim al que s’acullen 3 de cada 4 noves empreses, basat en la declaració jurada sobre el compliment de la normativa vigent, i que permet obrir el comerç el mateix dia que es presenta la sol·licitud d’obertura.

- La reducció de terminis en la constitució d’una societat: abans de la modificació de la normativa de societats per crear una societat calia una autorització prèvia de l’Administració, que es podia obtenir en un termini de 2 mesos. La modificació aprovada a finals de l’any 2013 elimina el tràmit d’autorització prèvia, el que a la pràctica permet realitzar el tràmit de reserva de denominació social (en un màxim de 5 dies hàbils) i ja poder comparèixer davant de notari per a constituir la societat. Alhora s’escurcen els terminis d’inscripció al Registre de Societats Mercantils. Abans de la modificació el registrador disposava de 2 mesos per inscriure i actualment ho ha de fer en un termini màxim de 15 dies naturals.

- La simplificació del dipòsit de comptes per a determinades tipologies d’empresa i empresaris. Així s’ha ampliat el règim simplificat pels empresaris que tinguin una xifra total d’ingressos anuals inferior a 600.000 euros, quan el llindar anterior per acollir-se al règim simplificat estava fixat en 250.000 euros. També es suprimeix l’obligació de lliurar la declaració jurada de la xifra total anual d’ingressos per als empresaris persones físiques quan aquesta xifra és inferior a 150.000 euros, atès que, en aquest cas, aquesta informació ja es troba disponible mitjançant la declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques. D’aquesta manera s’aconsegueix simplificar les obligacions dels empresaris persones físiques evitant la duplicitat en la tramitació de la informació.

Finalment cal destacar també la creació, l’any 2013, de diversos règims de cotització dels autònoms a la CASS, en funció dels seus ingressos. Així les persones que realitzen una activitat per compte propi poden sol·licitar reduccions del 25% fins al 75% de la cotització a la CASS sempre i quan es compleixin uns requisits tant de caràcter econòmic com personal.

Aquest conjunt de reglamentacions i iniciatives han contribuït, sense cap mena de dubte, a que el nombre de nous negocis oberts torni a créixer des del 2013 i sigui, els dos darrers anys, el més alt des de la creació del Registre de Comerç, amb més de 800 nous negocis donats d’alta, tant el 2015 com el 2016, i un saldo net de creació de negocis de 414 el 2015 i de 452 el 2016. De la mateixa manera, el nombre de noves societats inscrites al Registre de Societats Mercantils és el més alt dels darrers 10 anys, amb més de 800 societats noves inscrites el 2015, i gairebé 900 el 2016.

Tot i les mesures adoptades fins a data d’avui, el Govern parteix de la base que les mesures pel foment de l’emprenedoria s’han d’anar adaptant a les necessitats que sorgeixen fruit del canviant entorn econòmic. Per tant, l’Executiu continua immers en la millora i simplificació dels tràmits administratius i en la recerca de mesures de foment de l’emprenedoria. Actualment s’està treballant en la digitalització, a través de la plataforma e-tràmits, i la simplificació dels tràmits d’obertura de comerços amb l’objectiu de reduir els terminis i els procediments d’obertura sota la premissa de reduir la intervenció de l’Administració en aquests procediments i que la mateixa es centri més en el control posterior del compliment de les normes reguladores pròpies de les activitats econòmiques i de prestació de serveis que es volen dur a terme. D’altra banda es preveu desplegar, en el decurs de l’any vinent, la normativa vinculada a la llei de comerç, i que regularà, entre d’altres, els centres de negoci (“business centers”).

Si bé s’ha posat de manifest amb tot l’exposat anteriorment l’aposta decidida d’aquest Govern per l’emprenedoria, el Govern no defuig les seves responsabilitats, i partint de la premissa que qualsevol iniciativa a favor de l’emprenedoria mereix ser analitzada, a continuació exposa la seva valoració de la proposició de llei.

Prèviament a l’anàlisi del fons de l’articulat de la proposició de llei, el Govern considera necessari realitzar uns comentaris de caràcter general.

En primer lloc, tot i compartir la motivació principal de la proposició de llei, que no és altre que el foment de l’emprenedoria, el Govern considera que no es pot limitar l’emprenedoria a determinats sectors d’activitat, que a la pràctica generen un nombre limitat d’obertures de nous negocis. El Govern tampoc pot compartir que no es defineixi clarament un àmbit d’aplicació. Cal recordar en aquest sentit, que l’àmbit d’aplicació és un dels elements essencials d’una norma, el seu eix vertebrador i punt de partida fonamental de la mateixa. Per tant, qualsevol tipus d’indefinició o indeterminació en l’àmbit d’aplicació genera inseguretat jurídica. Concretament, la proposició de llei és incongruent en la definició del seu àmbit d’aplicació. Així, en l’exposició de motius de la proposició de llei es fa referència a un àmbit d’aplicació general, mentre que en l’article 2 s’estableix que la norma és aplicable a totes les activitats econòmiques i de foment de la internacionalització, i per contra en l’article 3 es fa una limitació sectorial circumscrita a activitats relacionades amb aspectes tan diversos com la tecnologia, “l’energia verda,” “l’I+D” i els sectors tradicionals que apliquen noves tecnologies. No queda clar qui pot finalment acollir-se als preceptes d’aquesta norma. Endemés, la naturalesa de les activitats descrites en l’article 3 és per si mateixa tant evolutiva, que pot comportar una obsolescència de la norma en un futur proper.

Alhora, en aquest sentit, tampoc queda clar si se’n podran beneficiar empresaris ja existents o només nous emprenedors. Com tampoc queden clars els criteris que haurien de diferenciar un autònom, perfil empresarial ja regulat en la nostra legislació, d’un emprenedor.

És el parer del Govern que l’emprenedoria no va solament lligada a uns sectors concrets sinó que, amb independència de l’activitat que es desenvolupi, tota persona que decideix iniciar una activitat empresarial ha d’ésser considerada emprenedor. Així, es considera que si es decideix potenciar determinats sectors o activitats, ha de ser dins el marc d’una llei general d’emprenedoria on s’especifiquin les accions concretes que els fomentin.

D’altra banda, i en termes generals, el Govern considera que la proposició de llei presenta incoherències amb el marc jurídic i institucional d’Andorra. D’una banda es fa esment a organismes que no existeixen en el Principat, com ara el Registre de la Propietat o el Registre Mercantil del domicili de l’emprenedor. D’altra banda, es proposen mesures no adaptades a la realitat jurídica i econòmica del Principat, i que en realitat són pròpies d’un estat de dimensions notablement més grans que Andorra. També es detecten mancances en la tècnica jurídica emprada en la redacció de la proposició de Llei, com ara remissions errònies al propi articulat, modificar mitjançant llei ordinària continguts de una llei qualificada, entre d’altres. Tal i com s’exposarà, de forma recurrent, en l’anàlisi de les mesures concretes, es detecta que aquesta proposició de llei sovint reprèn preceptes de la norma anàloga vigent a l’estat espanyol. És per aquest motiu que es produeixen els efectes anteriorment anunciats.

Finalment, per cloure aquestes consideracions prèvies, en la proposició de llei es preveuen una sèrie de mesures que a la pràctica modifiquen lleis actualment en vigor, tot i que formalment no comporten la introducció de nous articles o la modificació dels ja existents en les lleis vigents afectades. Això pot provocar que la legislació específica de diferents àmbits es trobi dispersa en diversos texts normatius, impossibilitant la refosa de la norma específica, el que va en contra de la tendència que s’ha seguit els darrers anys de compilar les normes d’un àmbit concret en un mateix text legislatiu a fi de facilitar-ne la comprensió i aplicació al ciutadà. Així, és el parer d’aquest Govern que la forma de la proposició de llei no és correcta. Les mesures previstes s’haurien d’articular com a modificació de determinats articles de les Lleis que regulen entre altres el sistema educatiu, el finançament de les empreses, els règims societaris i del comerç, les figures tributàries o la seguretat social.

Ja entrant en les mesures concretes, a continuació el Govern fa la valoració d’aquestes seguint l’estructura de capítols de la proposició de llei que fa l’objecte d’aquest criteri.

Pel que fa a les mesures previstes en matèria d’educació, recollides en la secció primera del Capítol II de la proposició de llei, cal remarcar que existeix un error de fons important ja que en la proposició de llei es considera que el Govern té potestat pedagògica en tots els sistemes educatius presents al Principat. En aquest sentit, les propostes realitzades en l’àmbit de l'educació no estan adequades a la realitat de l'estructura educativa del país. Així doncs, si la cambra té en consideració la proposició de Llei, caldrà adaptar-les a Andorra.

Pel que respecta a la proposició de crear un Punt d’Informació a l’Emprenedor, continguda en la secció segona del Capítol II, cal recordar que a dia d’avui ja existeix aquest servei. Tanmateix, és criteri d’aquest Govern que si aquesta proposició de llei es pren en consideració, seria convenient regular-ne degudament les funcions a fi de donar-li un major impuls.

Respecte de les funcions que la proposició de llei atorga a aquest servei públic i gratuït d’atenció a l’emprenedor, cal palesar que algunes de les tasques d'assessorament que se li encomanen poden entrar en conflicte amb les activitats que duen a terme professionals en el sector privat, com ara les gestories administratives i els assessors empresarials.

Així mateix, la proposició de llei estableix que el Punt d’Informació a l’Emprenedor ha de fer un seguiment de les tramitacions en base a un document únic de tramitació, inspirat en la norma espanyola. Si bé en l’estat veí està regulat i implementat de forma general, a Andorra implicaria un canvi de model substancial. Si endemés tenim en compte l’àmbit d’aplicació sectorial que preveu la proposició de llei ens trobem que acabarien existint diversos règims de tramitació administrativa en funció de l’activitat que l’emprenedor vol dur a terme.

En el Capítol III, la proposició de llei introdueix una regulació específica per l’emprenedor persona física, basada en la limitació de la seva responsabilitat patrimonial. La proposta de regulació s’inspira en la norma espanyola, que introdueix legislativament una limitació al principi de responsabilitat universal dels deutes als emprenedors persona física salvaguardant l’habitatge habitual de la responsabilitat patrimonial sempre que aquell no tingui un valor superior a 300.000 euros.

En aquesta mateixa línia d’introducció de noves figures per fomentar l’emprenedoria, al Capítol IV de la proposició de llei es proposa la regulació de la societat limitada d’emprenedoria quin règim, novament, està inspirat en la societat limitada de formació successiva que preveu l’ordenament jurídic espanyol. La diferencia substancial entre ambdues és que la proposició de llei permetria crear una societat de responsabilitat limitada amb un capital social inferior a 3.000 euros mentre que la norma espanyola preveu que el capital sigui el mínim exigit per la llei de societats però que el seu desemborsament sigui successiu d’acord amb unes regles específiques. Així doncs, el criteri de Govern és que la regulació proposada és incomplerta i pot comportar inseguretat jurídica en el tràfic mercantil.

Per tant, pel que respecta als Capítols III i IV, és opinió d’aquest Govern que conceptualment es tracta de mesures que poden contribuir al foment de l’emprenedoria però que formalment no estan ajustades al marc jurídic vigent i a la realitat socioeconòmica dels emprenedors. Per tant, en el cas que aquesta proposició de llei prosperi, caldria fer els ajustaments d’adaptació oportuns.

Alhora, i respecte dels terminis de resolució previstos en els referits capítols, el Govern entén que s’han de valorar d’acord amb els mitjans dels que és capaç de disposar l’Administració, i en tot cas, es tracta de disposicions que s’han de regular per la via reglamentària.

En quant a les mesures de simplificació administrativa previstes al Capítol V de la proposició de llei, cal posar de manifest que respecte de les obligacions comptables dels emprenedors, existeix una incongruència consistent en que l’article 23 d’aquesta proposició de llei, elimina a la pràctica l’obligació de sotmetre a auditoria els comptes de tota societat mercantil, mentre que en l’article 12.5, preveu que l’emprenedor persona física pugui arribar a sotmetre a auditoria els comptes anuals que hagi de formular, sense definir en quins casos.

Al respecte, cal tenir en compte igualment que a dia d’avui no és obligatori que una societat mercantil (amb excepció del que previngui la normativa sectorial) sotmeti a auditoria els seus comptes anuals fins que no entri en vigor una Llei que reguli l'auditoria al Principat. D’altra banda, el Govern considera que cal tenir igualment en compte que eliminar els llindars patrimonials, de volum de negoci o de capacitat productiva que la norma vigent preveu com a generadors de la necessitat d’auditar els comptes formulats per una societat mercantil, pot anar en contra dels principis internacionalment reconeguts de transparència i d’informació financera fidedigna que han de transmetre els comptes anuals.

En relació a les mesures proposades en matèria tributària, i en relació a la forma de la proposició de llei, regulades en les seccions primera i segona del Capítol VI, i reprenent el que ja s’ha exposat de forma general, els beneficis fiscals s’haurien d’articular com a modificació de determinats articles de la Llei 95/2010, del 29 de desembre de l’impost sobre societats i de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, mitjançant les corresponents disposicions addicionals o finals a la Llei de suport als emprenedors, enlloc de crear un règim fiscal específic en aquesta norma, atès que d'aquesta manera el ciutadà trobarà totes les normes fiscals en un sol cos jurídic.

Alhora, cal apuntar que la proposició de llei només preveu beneficis fiscals per a les societats, ja siguin Societats Limitades d'Emprenedoria, o bé a la resta d'entitats que desenvolupin activitats de recerca, desenvolupament i innovació tecnològica, però enlloc es parla de beneficis fiscals per als empresaris persona física que realitzin aquestes mateixes activitats. Això trenca el principi d'homogeneïtat de la tributació de les activitats econòmiques amb independència de si l'empresari tributa per l'impost de societats o per l'IRPF.

Destacar també que tot i que el Govern considera que els incentius fiscals previstos en la proposició de llei poden ser adequats (amb algunes modificacions a introduir des del punt de vista tècnic) per obtenir el resultat perseguit per la norma, hem d'alertar del fet de que incidiran directament de manera negativa en la recaptació de l'Estat per aquests dos impostos. Cal tenir en compte que les deduccions previstes actualment en l'impost de societats són de l'ordre d'uns 20 milions d’euros, quan la recaptació neta efectiva d’aquest impost es situa al voltant dels 38 milions d’euros. Per tant, afegir més deduccions en l'impost de societats sense valorar els efectes i la vigència de les deduccions previstes actualment pot suposar a la pràctica buidar de contingut recaptador del mateix. Així, cal tenir en compte també que les deduccions no aplicades en un exercici per insuficiència de quota es poden acumular per ser aplicades en exercicis posteriors, amb el que també es posa en risc la recaptació dels exercicis posteriors. En aquest sentit, abans d'aprovar noves deduccions generalitzades, caldria valorar la idoneïtat de mantenir les deduccions actuals de l'impost de societats, ja sigui eliminant-ne algunes o limitant-ne tant l'abast en un exercici o bé la capacitat d'aplicar-les a futur. Per tant, el Govern entén que si el Consell General decideix finalment debatre la proposició de llei que ens ocupa, caldrà abordar una revisió profunda de les mesures proposades per tal d’adaptar-les a realitat i l’ordenament jurídic andorrans.

Respecte de les mesures previstes en la secció tercera del Capítol VI, en matèria de les cotitzacions a la seguretat social, el Govern vol fer constar que a Andorra actualment no existeix base mínima de cotització (és una terminologia de la norma espanyola). Per contra, el sistema de cotització de les persones que realitzen una activitat per compte propi, s’estructura en una única base de cotització que, com ja s’ha palesat en aquest criteri, en determinats casos la normativa vigent ja hi preveu reduccions. En aquest sentit, cal posar de manifest que actualment el Govern ja està treballant en una possible modificació de les cotitzacions de les persones que realitzen una activitat per compte propi. S’ha de facilitar reduccions en la base de cotització dels emprenedors, però també s’han de tenir en compte els ingressos i beneficis que generin aquestes empreses per determinar quina ha de ser la base de cotització de les persones que realitzen un activitat per compte propi.

En relació a la mesura prevista en l’article 31 de la proposició de llei, cal remarcar que actualment ja existeix una llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat que tracta del finançament de les cotitzacions dels treballadors discapacitats, i en aquests casos no es fan reduccions i bonificacions de quotes, sinó que és el Govern qui finança les cotitzacions d’acord amb el que disposa la llei.

Finalment, i pel que es refereix a l’aplicació de reduccions i bonificacions de quotes de la CASS per a la contractació de treballadors, previstes en l’article 32 de la proposició de llei, les mesures proposades podrien contribuir a agreujar els problemes de sostenibilitat del sistema de seguretat social.

En relació a les mesures previstes en la secció primera del Capítol VII de la proposició de llei, relatives al foment de la internacionalització de l’emprenedoria andorrana, el Govern manifesta que en el decurs dels darrers anys, el Ministeri d’Afers Exteriors, amb la col·laboració de l’ADI, SAU, ha afavorit que les ambaixades participin activament en la tasca d’internacionalització de les empreses Andorranes. Així, s’està treballant activament en el desenvolupament de la figura dels agregats econòmics. Fins a present, s’han realitzar diverses formacions en ambaixades com les de Madrid i Brussel·les, amb l’objectiu de donar suport a les empreses andorranes que volen desenvolupar la seva activitat empresarial fora d’Andorra. Endemés, es preveu que aquesta figura, que properament estarà present a les ambaixades andorranes, exerceixi també la funció d’interlocutor amb els possibles inversors estrangers.

En aquest mateix sentit, cal remarcar que el Ministeri d’Afers Exteriors, amb la col·laboració d’ACTUA i del Ministeri de Turisme i Comerç, ha dut a terme més de 20 missions econòmiques i presentacions del nou marc econòmic i fiscal andorrà en les que han participat més de 400 empresaris tant d’Andorra com de l’estranger.

És per tot l’exposat que el Govern considera que ja s’està duent a terme la mesura proposada, i que no fa l’objecte de ésser introduïda en un text legislatiu.

En relació a les mesures, en matèria d’immigració, previstes en la secció segona del Capítol VII de la proposició de llei, el Govern posa de manifest que, a dia d’avui, Andorra no expedeix visats. En aquest sentit, es considera que no escau preveure l’establiment de visats ja que la Llei qualificada d'immigració ja preveu que una persona pot estar a Andorra en règim turístic fins a 3 mesos, essent aquest termini suficient per fer tots els tràmits a què fa referència l'article sense que calgui atorgar visats ni cap altra documentació immigratòria.

Així mateix, i pel que fa a l'article 36, el Govern considera que introdueix confusió i trenca la coherència de les diferents autorització d'immigració que regula la Llei qualificada d'immigració. En aquest sentit, cal manifestar que la normativa vigent regula una modalitat d'autorització d'immigració que s’ajusta a les necessitats de les persones que volen crear una societat limitada d'emprenedoria. Concretament, la vigent modalitat d’autorització de treball per compte propi requereix l’obtenció d’una autorització d'inversió estrangera per constituir una societat andorrana amb una participació superior al 10%, haver constituït aquesta societat, exercir un càrrec en l'òrgan d'administració de la societat, i que la societat tingui registrat un comerç en activitat per obtenir-la i renovar-la.

En relació al Capítol VIII cal destacar que l’articulat de la proposició de llei és similar al Títol V Règim Jurídic de les plataformes de finançament participativa de la llei espanyola (Ley 5/2015 del 27 d'abril, de fomento del financiamiento empresarial).

No obstant això, la llei espanyola incorpora molts altres aspectes com el règim jurídic dels establiments financers de crèdit i de les titulitzacions. El fet de només transposar una part de la Llei provoca que es produeixin certes inconsistències en l’articulat, el que fa necessari l’adequació de la mateixa a la terminologia i al marc legal vigent a Andorra i s’han de revisar les referències creuades entre articles.

Addicionalment, aquest tipus de plataformes s’han d’encabir també dins de la llei de prevenció de blanqueig i finançament del terrorisme.

Així, considerem que el model espanyol replicat en aquesta proposició de llei es basa en un model que sembla que està sent contrastat amb la indústria espanyola per fer-lo més flexible i adaptat a les necessitats d’un nou sector emergent. A més, s’ha demostrat que a la pràctica ha donat molts problemes a l’hora de la seva implementació i podria ser objecte de futures modificacions per donar cabuda a aquestes noves modalitats de “crowdfunding”.

També és parer del Govern que s’ha de fer una reflexió més estratègica per tal de tenir en compte quins models de negoci sobre aquestes plataformes interessen al Principat i quines implicacions tenen en relació amb els actuals models de negoci de les entitats operatives del sistema financer.

Per tant, el Govern considera que caldria regular aquest tipus de plataformes de finançament participatiu en una norma pròpia separada de la proposició de llei que ens ocupa, donant-li a la normativa andorrana una dimensió més amplia que l’actual normativa espanyola i més semblant al model anglosaxó que encabeix diferents models de “crowdfunding”.

En relació al Capítol IX, i concretament respecte de l’article 84 sobre l’emissió de deute de les societats anònimes i de responsabilitat limitada, la proposta no preveu la protecció dels inversors atès que no es defineix cap mecanisme que els informi de la solvència de les referides emissions de deute. Alhora, la proposta d’emissió de deute sembla més apropiada per a grans empreses que per a emprenedors novells, ja que en cas de voler recórrer a aquest tipus de finançament s’ha de fer front a costos elevats.

Finalment, pel que fa a les millores en l’accés al finançament bancari, a priori el Govern considera molt limitat centrar la millora del finançament bancari a una qüestió de períodes de notificació en el cas de no prorrogar o extingir el finançament. Tot i així, si la proposició de llei prospera, caldrà contrastar la viabilitat de les mesures proposades en aquest capítol amb els operadors del sector financer.

Per tot l’exposat el Govern entén que l’actual proposició de Llei no ha tingut prou en compte l’impacte de la reglamentació proposada sobre la realitat empresarial i sobre l’ordenament jurídic actual, ambdós fruit de les reformes dutes a terme els darrers anys, ni tampoc s’ha redactat sobre la base d’una valoració acurada de l’impacte econòmic que suposarien les mesures proposades sobre els pressupostos tant del Govern com de la CASS.

El Govern comparteix l’esperit d’aquesta proposició de llei, que no és altre que el foment de l’emprenedoria. No obstant, el Govern entén que, si el Consell General decideix finalment debatre la proposició de llei que ens ocupa, caldrà abordar una revisió profunda del articulat proposat per tal d’adaptar-lo a realitat econòmica i jurídica andorrana, tal i com ja s’ha manifestat en diverses ocasions en aquest criteri.

Aquest és el criteri del Govern a la Proposició de llei de suport als emprenedors, la seva internacionalització i el seu finançament.

El proper dia 29 de març del 2017, dimecres, a les 16.00h, se celebrarà una sessió ordinària del Consell General, amb l’ordre del dia següent:

1- Examen i votació de la presa en consideració de la Proposició de llei de creació del Grup d’Ex Síndics i
Ex Consellers Generals (GESCO).

2- Examen i votació de la presa en consideració de la Proposició de llei de suport als emprenedors, la seva internacionalització i el seu finançament.

3- Examen i votació de la Proposta d’aprovació de la ratificació del Protocol addicional del Conveni contra el dopatge.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 23 de març del 2017

Mònica Bonell Tuset                                                         
Subsíndica General