BCG 20/2017, 20 març 2017

 

Núm. 20/2017

 

2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

2.1 Projectes de llei

Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal, i obertura del termini de presentació d’esmenes.     

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS

3.6 Tractats internacionals

Admissió a tràmit i publicació de la Proposta d’aprovació de la ratificació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i els Emirats Àrabs Units per a la promoció i la protecció recíproca de les inversions, i obertura del termini de presentació d’esmenes. 

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.2 Respostes escrites

Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la situació dels fills dels treballadors temporers.      

 

 

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 20 de març del 2017, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 15 de març del 2017, sota el títol Projecte de llei d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1- D’acord amb l’article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal.

2- Atribuir als articles 6, 9 i a l’apartat 2 de l’article 12 del Projecte de llei el caràcter de qualificats.

3- D’acord amb l'article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 10 d’abril del 2017, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 20 de març del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Projecte de llei d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal

Exposició de motius

En un context econòmic cada cop més globalitzat, en el qual les transaccions i les inversions internacionals són habituals, els estats treballen plegats per assegurar el compliment de les obligacions fiscals dels seus contribuents.

El Fòrum global sobre transparència i intercanvi d’informació amb fins fiscals (Fòrum global) s’ha convertit en l’organisme internacional clau per determinar els estàndards a seguir en l’elaboració i l’aplicació de les normes internacionals en matèria d’intercanvi d’informació fiscal entre estats, tant si són com si no són membres de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). El Fòrum global elabora, interpreta i actualitza aquests estàndards i n’assegura la implantació a tots els estats a través de la monitorització i la realització d’avaluacions mútues (peer reviews) en un procés d’àmbit global.

L’aplicació d’aquestes normes internacionals contribueix de manera significativa a la lluita contra l’evasió fiscal, i a l’assoliment d’una major transparència i cooperació internacional.

El procés d’adopció, per part d’Andorra, dels estàndards internacionals de l’OCDE en aquesta matèria té el seu origen en la Declaració de París, del 10 de març del 2009, que recollia la voluntat d’Andorra de començar un procés de reforma legislativa per incorporar l’intercanvi d’informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia de conformitat amb l’article 26 del Conveni de l’OCDE.

El 7 de setembre del 2009 el Consell General va adoptar la Llei 3/2009 d’intercanvi d’informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia. Els articles 8 i 10 van ser posteriorment modificats per la Llei 12/2014, del 26 de juny del 2014. Aquesta Llei va permetre l’aplicació efectiva dels acords posteriors d’intercanvi d’informació amb sol·licitud prèvia que Andorra va signar amb altres estats.

Des d’aleshores, Andorra ha estat objecte de dos avaluacions mútues (peer review), dins del programa ordinari fixat pel Fòrum global. Tanmateix, a partir del 2016, s’ha programat una nova ronda d’avaluacions per a totes les jurisdiccions, que té per objecte revisar que s’hagin introduït en la normativa i la pràctica administrativa les modificacions pertinents, resultants dels processos d’avaluació, així com dels nous Termes de referència (Terms of Reference), que contenen els criteris bàsics que el Fòrum global utilitzarà en les properes avaluacions. Aquests nous Termes de referència incorporen les modificacions als comentaris de l’article 26 del Model de conveni de l’OCDE, aprovades el 17 de juliol del 2012.

Actualment, Andorra disposa d’una xarxa d’Acords d’intercanvi d’informació fiscal (TIEA) i de Convenis per evitar la doble imposició (CDI) amb clàusula d’intercanvi d’informació.

El 5 de novembre del 2013, el Govern d’Andorra signa el Conveni relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal amb l’OCDE i el Consell General l’aprova el dia 28 de juliol del 2016. Aquest Conveni multilateral, del qual formen part més de 100 jurisdiccions, estableix una sèrie de mecanismes i instruments per assentar unes bases i uns procediments comuns d’assistència mútua en matèria fiscal. El Conveni preveu també l’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia entre els estats signataris, i amplia de manera significativa, a partir del moment que entri en vigor, el nombre d’estats amb què Andorra intercanvia informació. A més, el Conveni preveu una nova modalitat d’intercanvi d’informació, l’intercanvi espontani d’informació, en virtut del qual un estat, sense sol·licitud prèvia, comunica a un altre estat informació de la qual té coneixement, en determinats supòsits que poden ser d’interès per aquest altre estat. Un cop en vigor a les jurisdiccions signatàries, existeixen obligacions d’intercanvi d’informació fiscal amb sol·licitud prèvia i d’intercanvi espontani amb totes aquestes jurisdiccions. Per tant, la llista de jurisdiccions amb les quals s’intercanvia informació va evolucionant amb el temps. Aquest Conveni ha entrat en vigor l’1 de desembre del 2016.

Per acabar, l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea relatiu a l’intercanvi automàtic d’informació sobre comptes financers per millorar el compliment fiscal (Acord UE), signat pel Principat d’Andorra el dia 12 de febrer del 2016 i aprovat pel Consell General en sessió del dia 20 d’octubre del 2016, incorpora canvis significatius en el marc de l’intercanvi d’informació en matèria fiscal mitjançant sol·licitud prèvia amb els estats membres de la Unió Europea. L’Acord UE ha entrat en vigor l’1 de gener del 2017.

Els països signataris de l’Acord d’intercanvi amb la UE i del Conveni multilateral del Consell d’Europa i de l’OCDE relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal, tindran a la seva disposició fins a tres bases legals per sol·licitar informació: l’Acord UE, el Conveni relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal i, si escau, la clàusula d’assistència administrativa d’un CDI.

Atesa la rellevància de tots aquests fets, acords i convenis internacionals, i tenint en compte l’experiència d’Andorra en l’aplicació de la Llei 3/2009, s’ha considerat oportú redactar una nova llei que incorpori de manera coherent i clara tots els canvis normatius que cal dur a terme, posi al dia la normativa en relació amb l’intercanvi d’informació en matèria fiscal mitjançant sol·licitud prèvia, i introdueixi per primera vegada l’intercanvi espontani d’informació.

Formalment, la Llei s’estructura en 17 articles, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals.

Els articles 1 a 4 estableixen el marc general d’aplicació de la Llei i especifiquen les modalitats d’intercanvi d’informació en matèria fiscal que regula l’àmbit d’aplicació, els impostos objecte de l’intercanvi d’informació i el dret de procediment supletori aplicable per a tot el que no es preveu expressament en la Llei.

L’article 5 regula el contingut de la sol·licitud d’intercanvi d’informació.

L’article 6 dota l’autoritat competent andorrana d’una capacitat d’actuació per aconseguir la informació sol·licitada que disposa o es troba sota control de qualsevol persona concernida o qualsevol posseïdor de la informació que es trobi sota la jurisdicció territorial andorrana, així com l’obligació d’atendre la sol·licitud i transmetre la informació a l’autoritat competent.

Els articles 7 i 8 regulen el procediment de l’autoritat competent en la tramitació de la sol·licitud d’intercanvi d’informació i el procediment d’oposició.

L’article 9 estableix el procediment a seguir quan s’estableix el secret de la sol·licitud d’intercanvi d’informació, sigui perquè la informació es necessita amb caràcter d’urgència o perquè la revelació de la sol·licitud pot perjudicar l’èxit de la investigació que s’està duent a terme a la persona concernida.

Els articles 10 i 11 regulen les especificacions del procediment de l’autoritat competent en la tramitació de la sol·licitud d’intercanvi d’informació i el procediment d’oposició en el cas de demandes col·lectives.

Els articles 12 i 13 donen facultats a l’autoritat competent per demanar la col·laboració d’altres autoritats i organismes públics d’Andorra i estableixen un règim sancionador propi. La col·laboració de l’Administració tributària andorrana és especialment important a l’hora de comprovar les dades facilitades, per la qual cosa s’amplien les funcions de la inspecció dels tributs previstes a l’article 88 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, per tal de permetre a aquesta administració la investigació i la comprovació de la informació objecte d’intercanvis internacionals.

Els articles 14 i 15 regulen la sol·licitud d’intercanvi d’informació a iniciativa de l’autoritat competent andorrana i l’intercanvi espontani d’informació.

Els articles 16 i 17 regulen els principis comuns a totes les modalitats d’intercanvi de la Llei referents a la protecció de les persones, els límits a l’obligació d’assistència i la confidencialitat de la informació objecte d’intercanvi.

Les disposicions transitòries estableixen la Llei aplicable a les tramitacions i els recursos en curs, i determinen la manera de subsumir-los en la nova Llei, així com al règim sancionador aplicable a les infraccions comeses amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei, establint el principi de norma més favorable.

Per acabar, la Llei dedica les disposicions finals a regular diversos aspectes com l’àmbit temporal de la Llei en relació amb l’intercanvi d’informació en matèria fiscal mitjançant sol·licitud prèvia i l’intercanvi d’informació espontani, la modificació de l’esmentat article 88 de la Llei 21/2014 i l’entrada en vigor de la Llei.

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei és aplicable a l’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i a l’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal entre el Principat d’Andorra i altres estats, prenent com a base un acord o conveni internacional.

2. Aquesta Llei s’aplica sens perjudici del que disposa l’acord o conveni internacional sobre la base del qual s’intercanvia informació.

3. La Llei segueix els principis de transparència i intercanvi d’informació desenvolupats per l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE), i és font d’interpretació el comentari a l’article 26 del Model de conveni tributari sobre la renda i sobre el patrimoni de l’OCDE.

Article 2. Definicions

Als efectes d’aquesta Llei:

a) Acord o conveni internacional designa tot acord o conveni internacional que estableix l’obligació del Principat d’Andorra i d’altres estats d’intercanviar informació mitjançant sol·licitud prèvia o intercanviar informació de manera espontània en matèria fiscal, com ara un acord d’intercanvi d’informació, un conveni per evitar la doble imposició amb clàusules d’intercanvi d’informació, el Conveni relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal esmenat pel Protocol del 2010 i ratificat el 28 de juliol del 2016, l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea relatiu a l’intercanvi automàtic d’informació sobre comptes financers per millorar el compliment fiscal internacional aprovat el 20 d’octubre del 2016, així com qualsevol altre acord o conveni internacional que estableixi aquestes modalitats d’intercanvi d’informació en matèria fiscal o que modifiqui o substitueixi els anteriors.

b) Autoritat competent designa, en el cas del Principat d’Andorra, el ministeri encarregat de les finances i, en el cas de l’estat tercer concernit, l’autoritat competent establerta per aquest ministeri.

c) Persona designa una persona física, una persona jurídica o qualsevol agrupació d’aquestes persones.

d) Informació designa qualsevol fet, declaració, document o fitxer, sigui quina sigui la seva forma.

e) Sol·licitud d’intercanvi d’informació designa una sol·licitud d’intercanvi d’informació en matèria fiscal entre el Principat d’Andorra i altres estats prenent com a base un acord o conveni internacional que sigui aplicable.

f) Persona concernida designa la persona sobre la qual es demana la informació objecte de la sol·licitud d’intercanvi d’informació i que és objecte d’un control o d’una investigació.

g) Posseïdor de la informació designa la persona que posseeix o controla al Principat d’Andorra la informació sol·licitada.

h) Territori designa el territori del Principat d’Andorra.

i) Demanda grupal designa una sol·licitud d’intercanvi d’informació sobre dos o més persones que han actuat amb un model de comportament idèntic i que són identificables amb dades precises.

Article 3. Impostos objecte de l’intercanvi d’informació

L’intercanvi d’informació en matèria fiscal previst en aquesta Llei s’aplica als impostos definits en l’acord o conveni internacional que sigui aplicable.

Article 4. Dret de procediment aplicable

Per a tot el que no preveu expressament aquesta Llei, són aplicables:

a) El Codi de l’Administració, respecte del procediment a seguir davant l’autoritat competent andorrana.

b) La Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, respecte del procediment a seguir davant la Batllia i el Tribunal Superior de Justícia.

Article 5. Contingut de la sol·licitud d’intercanvi d’informació

1. La sol·licitud d’intercanvi d’informació en matèria fiscal es formula per escrit i conté, almenys, la informació següent, per demostrar que la informació sol·licitada és previsiblement rellevant per aplicar la legislació fiscal de l’estat requeridor:

a) La identitat de la persona concernida. Aquesta informació pot consistir en el nom o qualsevol altra informació suficient que en permeti la identificació.

b) El període de temps del qual se sol·licita la informació.

c) Una declaració sobre el tipus d’informació sol·licitada en què en consti la natura i la forma com l’estat requeridor prefereix rebre-la.

d) La finalitat tributària per a la qual, en aplicació de la normativa fiscal de l’estat requeridor, se sol·licita la informació.

e) Els motius pels quals es considera que la informació sol·licitada existeix a l’estat requerit o que una persona sota la competència de l’estat requerit la posseeix, la té sota el seu control o pot obtenir-la.

f) En la mesura que siguin coneguts, el nom i l’adreça del possible posseïdor de la informació sol·licitada.

g) Una declaració que certifiqui que la sol·licitud és conforme a les disposicions legislatives i reglamentàries, així com a les pràctiques administratives de l’estat requeridor.

h) Una declaració que certifiqui que l’estat requeridor ha esgotat totes les fonts regulars d’informació disponibles en el marc del procediment tributari intern, llevat que doni lloc a dificultats desproporcionades.

2. Per demostrar que la informació sol·licitada és previsiblement rellevant per aplicar la legislació fiscal de l’estat requeridor, les demandes grupals requereixen les mencions de les lletres b, c, d, e, f, g i h de l’apartat 1 anterior i també han de comportar les mencions següents:

a) Una descripció detallada del grup respecte al qual se sol·licita la informació.

b) Els fets i circumstàncies específics que evidencien un comportament idèntic i motiven la sol·licitud relativa al grup.

c) Una explicació de la legislació tributària aplicable i una justificació dels motius per creure que el grup de persones a què es refereix la sol·licitud no ha complert les seves obligacions tributàries, suportada sobre una base clara factual.

d) Mostrar que la informació sol·licitada ajudarà a comprovar el compliment de les obligacions tributàries dels integrants del grup a què es refereix la sol·licitud.

3. Reglamentàriament s’han de desenvolupar els requisits de contingut que han de complir les sol·licituds d’intercanvi d’informació.

4. El contingut de la sol·licitud d’intercanvi d’informació previst a l’apartat 1 d’aquest article s’aplica sempre que un acord o conveni internacional no ho disposi altrament.

Article 6. Obtenció de la informació per part de l’autoritat competent andorrana^[1]

1. L’autoritat competent andorrana empra els seus mitjans d’obtenció d’informació per aconseguir la informació sol·licitada i transmetre-la a l’estat requeridor, fins i tot malgrat que el Principat d’Andorra pugui no necessitar aquesta informació per a finalitats fiscals pròpies. Aquesta obligació està subjecta a les limitacions de l’article 16, però en cap cas no es poden emprar per permetre al Principat d’Andorra denegar l’intercanvi d’informació únicament perquè no té cap interès propi pel que fa a aquesta informació.

2. L’autoritat competent andorrana deté la potestat d’obtenir i transmetre, atenent una sol·licitud d’intercanvi d’informació, la informació que posseeix o té sota el seu control qualsevol persona concernida o qualsevol posseïdor de la informació que es trobi sota la jurisdicció territorial andorrana. Aquesta potestat comprèn la sol·licitud i l’obtenció d’informació, entre d’altres, a les persones físiques, a les persones jurídiques, incloses les entitats bancàries i financeres que tenen la seu social o un establiment legalment autoritzat en el seu territori, a les subdivisions polítiques del Principat d’Andorra, a les entitats locals, als organismes públics i als registres públics.

3. La persona concernida i el posseïdor de la informació estan obligats a atendre la sol·licitud i transmetre la informació sol·licitada per l’autoritat competent andorrana en el termini fixat i en la forma sol·licitada.

4. La tramesa de la informació en el marc dels procediments regulats per aquesta Llei no comporta ni constitueix una violació del secret professional ni tampoc conculca les restriccions sobre revelació d’informació i, consegüentment, no comporta responsabilitat de cap tipus, ni de caràcter general ni de caràcter contractual. No obstant això, no es pot obtenir ni proporcionar informació que pugui desvetllar comunicacions confidencials entre un client i un advocat o un altre representant legal reconegut, quan aquestes comunicacions es produeixin amb la finalitat d’obtenir o prestar assessorament jurídic o es produeixin a l’efecte d’utilitzar-les en un procés judicial en curs o previst.

Article 7. Procediment de tramitació de la sol·licitud d’intercanvi d’informació per part de l’autoritat competent andorrana

1. L’autoritat competent acusa recepció de la sol·licitud de l’estat requeridor i comprova que s’han acomplert els requisits de contingut previstos a l’article 5. En aquest cas, l’autoritat competent l’admet a tràmit. En cas contrari, denega la sol·licitud i n’informa per escrit l’autoritat competent de l’estat requeridor, donant-li la possibilitat de completar-la o modificar-la per tal que l’autoritat competent admeti tramitar-la.

2. Una vegada admesa a tràmit la sol·licitud d’intercanvi d’informació, l’autoritat competent ho notifica a la persona concernida, si en coneix la identitat, sempre que sigui resident al territori o tingui la nacionalitat andorrana amb domicili al territori, i al posseïdor de la informació, si escau, i fixa un termini per aportar la informació.

3. En cas que la persona concernida no sigui resident al territori o tingui la nacionalitat andorrana però no disposi d’un domicili al territori, està obligada a designar un representant que sigui resident fiscal al Principat d’Andorra, per tal que es mantinguin amb ell totes les actuacions del procediment, incloent la notificació de la sol·licitud d’intercanvi d’informació i el procediment jurisdiccional.

4. Si l’autoritat competent no coneix la identitat de la persona concernida, requereix al posseïdor de la informació que faciliti les dades de la persona concernida, incloent el seu domicili, i fixa un termini per fer-ho. Contra aquest requeriment no és aplicable el procediment d’oposició previst a l’article 8. L’incompliment d’aquesta obligació és objecte de sanció.

5. En cas que la persona concernida no sigui resident al territori o tingui la nacionalitat andorrana però no disposi d’un domicili al territori, es publica un edicte al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra en què es fixa un termini perquè designi un representant i comuniqui a l’autoritat competent les seves dades, incloent el seu domicili. Transcorregut el termini sense rebre la comunicació, es dona per notificada la sol·licitud d’intercanvi d’informació a la persona concernida.

6. En cas que s’hagi establert el caràcter secret de la sol·licitud d’intercanvi d’informació, s’aplica el procediment de tramitació que disposa l’article 9 de la Llei.

7. Les notificacions de les sol·licituds d’intercanvi d’informació que no es facin per edicte es practiquen, indistintament, bé per escrit, a les dependències de l’autoritat competent en presència de la persona concernida —directament o mitjançant el seu representant— o del posseïdor de la informació, o bé en algun dels punts següents:

a) A les persones amb autorització de residència al Principat d’Andorra, al domicili que consti en el Registre Central d’Immigració.

b) A les persones amb nacionalitat andorrana, al domicili principal conegut al territori.

c) A les persones jurídiques constituïdes d’acord amb la llei andorrana, al seu domicili social.

d) En el cas de persones no-residents fiscals que operin a Andorra a través d’un establiment permanent, al lloc on radiqui la gestió administrativa efectiva i la direcció de l’establiment permanent al territori andorrà.

e) En cas que s’hagi designat un representant resident fiscal al Principat d’Andorra, al seu domicili fiscal.

f) Si no fos possible determinar el domicili als efectes de notificacions d’acord amb les regles anteriors, al domicili al territori que hagi comunicat l’Estat requeridor en la seva sol·licitud d’intercanvi d’informació o, si no n’hi ha, al del posseïdor de la informació.

Si no és possible notificar la sol·licitud d’intercanvi d’informació a la persona concernida o al posseïdor de la informació després de dos intents en dies i hores diferents, es fa constar aquesta circumstància a l’expedient i es publica un edicte al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra en què es fixa un termini perquè comparegui a les dependències de l’autoritat competent andorrana. Transcorregut el termini fixat sense comparèixer la persona concernida, o el seu representant, o el posseïdor de la informació, es dona per notificada la sol·licitud d’intercanvi d’informació.

8. Llevat que s’hagi establert el secret de la sol·licitud d’intercanvi d’informació, l’autoritat competent informa la persona concernida i el posseïdor de la informació de la possibilitat de comparèixer davant seu per consultar, en presència de l’autoritat competent, les parts de l’expedient que no hagin de romandre confidencials i que siguin essencials per a la sol·licitud d’intercanvi d’informació. L’autoritat competent fixa un termini per comparèixer i per consultar l’expedient. La sol·licitud d’intercanvi d’informació rebuda i les comunicacions entre autoritats competents han de ser confidencials en tots els casos.

9. Es desenvolupen reglamentàriament els requisits de contingut i de forma que han de complir les notificacions al posseïdor de la informació i a la persona concernida, el contingut dels edictes, així com els terminis aplicables en la tramitació de la sol·licitud d’intercanvi d’informació fins al procediment d’oposició, incloent-hi les demandes grupals.

10. El posseïdor de la informació i, si escau, la persona concernida aporten la informació sol·licitada a l’autoritat competent dins el termini establert en l’apartat 2, amb independència del procediment d’oposició previst a l’article 8 de la Llei. L’incompliment d’aquesta obligació és objecte de sanció.

11. L’autoritat competent transmet la informació a l’autoritat competent de l’estat requerit quan hagi finalitzat el procediment de tramitació sense que hi hagi hagut recurs d’oposició i, quan sigui el cas, el procediment d’oposició en relació amb tots els recursos formulats per les persones amb dret a recórrer d’acord amb el que disposa l’article 8.5 de la Llei. També procedeix a transmetre la informació a l’autoritat competent de l’estat requeridor si la persona concernida manifesta per escrit, en qualsevol moment del procediment de tramitació o d’oposició, el seu consentiment que es transmeti la informació sol·licitada a l’estat requeridor.

Article 8. Procediment d’oposició a la sol·licitud d’intercanvi d’informació

1. La persona concernida i el posseïdor de la informació poden interposar recurs d’oposició davant l’autoritat competent andorrana en els terminis següents:

a) Deu dies hàbils posteriors a la data fixada per a la compareixença i revisió de l’expedient en la notificació de la sol·licitud d’intercanvi d’informació.

b) Si la notificació s’ha produït en el transcurs del termini fixat en un edicte publicat en el Butlletí Oficial en els termes previstos en els articles 7.5 i 7.7 d’aquesta Llei, deu dies hàbils posteriors a la finalització del termini fixat a l’edicte.

2. En cas que es formuli recurs d’oposició, l’autoritat competent en dicta la resolució en els deu dies hàbils que segueixen a la finalització del termini per interposar recurs d’oposició per a la persona concernida i el posseïdor de la informació, i la notifica al recurrent.

L’expiració d’aquest termini sense que l’autoritat competent notifiqui la resposta permet considerar que el recurs ha estat desestimat.

3. La notificació de la resolució es practica al domicili dins el territori que el recurrent hagi indicat expressament per rebre notificacions en el recurs d’oposició. En cas que no hagi indicat cap domicili, es notifica la resolució segons l’article 7.7 de la Llei. Si no és possible practicar la notificació a la persona concernida o al posseïdor de la informació després de dos intents en dies i hores diferents, es fa constar aquesta circumstància a l’expedient i s’entén practicada la notificació.

4. La decisió de l’autoritat competent pot ser objecte de recurs en el termini de deu dies hàbils des que es notifica, davant la Secció Administrativa de la Batllia d’Andorra, la qual, després del tràmit d’audiència dels recurrents i de l’autoritat competent andorrana, dicta resolució en un termini màxim de deu dies hàbils, a comptar de la interposició del recurs jurisdiccional. Es pot recórrer contra la resolució judicial davant la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en els deu dies hàbils posteriors a la notificació. Escoltats els recurrents i l’autoritat competent andorrana, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia dicta resolució en un termini màxim de deu dies hàbils, a comptar de la formulació del recurs. Contra la resolució que dicti la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia no es pot interposar recurs, de manera que és automàticament ferma i definitiva.

5. El procediment d’oposició finalitza quan tots els recursos interposats s’hagin desestimat per resolució que esdevingui ferma i definitiva, sigui perquè no s’hi pugui interposar recurs ulterior o perquè no s’hi hagi interposat recurs dins del termini establert.

6. La persona concernida pot donar per escrit el seu consentiment perquè la informació sigui transmesa a l’estat requeridor en qualsevol moment del procediment d’oposició. En aquest cas, es posa fi automàticament a tots els procediments que puguin trobar-se en tramitació en relació amb la sol·licitud d’intercanvi d’informació.

Article 9. Secret de la sol·licitud d’intercanvi d’informació[2]

1. L’autoritat competent de l’estat requeridor pot demanar el secret de la sol·licitud d’intercanvi d’informació respecte de la persona concernida quan argumenti raonadament:

a) que la informació es necessita amb molta urgència, o

b) que la revelació de la sol·licitud d’intercanvi d’informació pot perjudicar l’èxit de la investigació que està duent a terme.

L’autoritat competent andorrana analitza si es compleixen aquestes circumstàncies i estableix el secret de la sol·licitud d’intercanvi d’informació respecte de la persona concernida.

2. Excepte per a les especificacions que s’indiquen a continuació, el procediment de tramitació es regula pel que es disposa a l’article 7 de la Llei.

3. L’autoritat competent notifica la sol·licitud d’intercanvi d’informació al posseïdor de la informació, comunicant el caràcter secret d’aquesta sol·licitud, i fixa un termini per aportar la informació.

4. El posseïdor de la informació està obligat a guardar secret de la sol·licitud d’intercanvi d’informació. L’incompliment d’aquesta obligació és objecte de sanció.

5. Quan s’hagi establert el secret de la sol·licitud d’intercanvi d’informació respecte a la persona concernida, no es pot dur a terme la compareixença prevista a l’article 7.8 de la Llei i no hi ha dret del posseïdor de la informació ni de la persona concernida al procediment d’oposició previst a l’article 8 de la Llei.

6. L’autoritat competent informa del procediment a la persona concernida després d’haver transmès a l’estat requeridor la informació sol·licitada en el moment que, atenent les circumstàncies de cada cas particular, la revelació no perjudiqui les raons que han motivat la demanda del secret de la sol·licitud d’intercanvi d’informació per l’estat requeridor.

7. Es desenvolupen reglamentàriament els requisits de contingut i de forma que han de complir les notificacions al posseïdor de la informació, així com els terminis aplicables en la tramitació de la sol·licitud d’intercanvi d’informació quan s’estableixi el secret.

Article 10. Procediment de tramitació de les demandes grupals

1. Amb les especificacions contingudes en aquest article, el procediment de tramitació de les demandes grupals es regula pel que disposa l’article 7 de la Llei.

2. Una vegada admesa a tràmit la demanda grupal, l’autoritat competent ho notifica al posseïdor de la informació. Fixa un termini per lliurar la informació i per facilitar les dades que permetin identificar les persones concernides, incloent-hi el seu domicili. L’incompliment d’aquesta obligació és objecte de sanció.

3. Alternativament al procediment de notificació a la persona concernida que estableix l’article 7 de la Llei, l’autoritat competent pot optar per notificar la demanda grupal mitjançant un edicte publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, amb consulta prèvia a l’autoritat competent de l’estat requeridor. En aquest cas, l’edicte informa de les parts de la demanda grupal que no hagin de romandre confidencials, respectant els principis de confidencialitat de l’expedient, i fixa un termini per comunicar a l’autoritat competent la voluntat de comparèixer per consultar l’expedient d’acord amb el que disposa l’article 7.8 de la Llei. Transcorregut el termini sense rebre la comunicació, es dona per notificada la sol·licitud d’intercanvi d’informació a la persona concernida.

4. En cas que s’hagi establert el caràcter secret de la sol·licitud d’intercanvi d’informació, és aplicable el procediment de tramitació que disposa l’article 9 de la Llei.

Article 11. Procediment d’oposició de les demandes grupals

1. Amb les especificacions contingudes en aquest article, el procediment d’oposició es regula pel que disposa l’article 8 de la Llei.

2. Si la demanda grupal es notifica a la persona concernida mitjançant l’edicte previst en l’article 10.3 de la Llei, el termini per interposar recurs d’oposició davant l’autoritat competent andorrana, tant per a la persona concernida, directament o mitjançant el seu representant, com per al posseïdor de la informació, és el següent:

a) En els deu dies hàbils posteriors a la data fixada per a la compareixença i revisió de l’expedient.

b) Si no s’ha manifestat la voluntat de comparèixer davant l’autoritat competent per consultar l’expedient, en els deu dies hàbils posteriors a la finalització del termini fixat en l’edicte.

Article 12. Règim de comprovació en el marc de les sol·licituds d’intercanvi d’informació

1. Les obligacions de comunicació relatives a la informació que estableix aquesta Llei tenen la naturalesa d’obligacions tributàries. La comprovació del seu compliment està subjecta a les normes sobre actuacions i procediments tributaris que regula el títol III de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i, en particular, als procediments d’inspecció tributària.

2. L’autoritat competent andorrana, en l’ús de les facultats atorgades per aquesta Llei, pot demanar la col·laboració d’altres autoritats i organismes públics del Principat d’Andorra, en especial l’Administració tributària andorrana i l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), que estan obligats a donar-la-hi.[3]

Article 13. Infraccions i sancions

1. Són infraccions les accions o omissions comeses voluntàriament o per negligència tipificades i sancionades com a infraccions per aquesta Llei.

2. Constitueix infracció a les disposicions d’aquesta Llei el fet que tota persona degudament requerida per l’autoritat competent desatengui el requeriment rebut o no aporti la informació sol·licitada. Aquesta infracció se sanciona amb multa pecuniària del dos per cent de la xifra de negoci del subjecte infractor de l’any natural anterior a l’any en què s’hagi produït la infracció, amb un mínim de 10.000 euros i un màxim de 100.000 euros, quan no hagi aportat la documentació, les dades o la informació exigides en el termini establert a aquest efecte. En el cas de persones que no duguin a terme activitats econòmiques, s’imposa una sanció de 10.000 euros.

3. Constitueix infracció la violació, per part del posseïdor de la informació, del secret de la sol·licitud d’informació decretat per l’autoritat competent. Aquesta infracció se sanciona amb una multa pecuniària de 10.000 euros.

4. Constitueix infracció l’aportació d’informació incorrecta per part del posseïdor de la informació. Aquesta infracció se sanciona amb la multa prevista en l’apartat 2 d’aquest article.

5. Les infraccions i sancions regulades en aquest article prescriuen al cap de tres anys comptats des del final del termini fixat per atendre el requeriment o des de la imposició de la sanció.

6. En tot el que no es preveu explícitament en aquesta Llei, el règim sancionador es complementa amb les disposicions del Codi de l’Administració i del Reglament regulador del procediment sancionador.

Article 14. Sol·licitud d’intercanvi d’informació a iniciativa de l’autoritat competent andorrana

1. L’Administració tributària andorrana dirigeix la sol·licitud d’intercanvi d’informació en matèria fiscal a l’autoritat competent andorrana, que comprova que es compleixin els requisits de contingut previstos a l’article 5. En cas que no es compleixin, n’informa l’Administració tributària andorrana per escrit.

2. Un cop admesa a tràmit la sol·licitud, l’autoritat competent andorrana la remet a l’autoritat competent de l’estat requerit i en fa el seguiment fins al tancament de l’expedient.

S’exclou la possibilitat de recórrer contra la decisió de formular una sol·licitud d’intercanvi d’informació per part de l’autoritat competent andorrana.

4. L’autoritat competent andorrana, tan bon punt rep la informació sol·licitada, la remet a l’Administració tributària andorrana, advertint-la de l’obligació de mantenir-la confidencial en els termes de l’article 17 de la Llei.

Article 15. Intercanvi espontani d’informació

1. Quan escau l’intercanvi espontani d’informació en aplicació d’acords o convenis internacionals, l’Administració tributària andorrana dirigeix la proposta d’intercanvi espontani d’informació a l’autoritat competent. La proposta inclou la informació concernida i una justificació de per què aquesta informació ha de ser objecte d’intercanvi. L’autoritat competent examina que la proposta compleix les condicions que estableix l’acord o conveni internacional per procedir a tramitar-la. En cas que no es compleixin, informa l’Administració tributària andorrana per escrit. Un cop admesa a tràmit la sol·licitud, l’autoritat competent la remet a l’autoritat competent estrangera i en fa el seguiment fins al tancament de l’expedient.

2. L’autoritat competent notifica a la persona concernida el procediment d’intercanvi espontani d’informació amb anterioritat a la seva execució, en els termes que disposa l’article 7. El dret d’oposició de la persona concernida es regula pel que disposa l’article 8. L’autoritat competent pot decretar el secret del procediment d’intercanvi si la notificació del procediment pot posar en perill l’objectiu de l’assistència administrativa i el resultat d’una investigació en curs. En aquest cas, resultarien aplicables les disposicions de l’article 9 d’aquesta Llei.

3. En casos d’importància menor, el Principat d’Andorra no està obligat a procedir a l’intercanvi espontani d’informació. Es consideren casos d’importància menor, en particular, els supòsits en què el cost administratiu de fer l’intercanvi sigui desproporcionat en relació amb l’import determinat pels impostos potencials o per la potencial recaptació fiscal que en pogués derivar a l’altre estat.

Article 16. Protecció de les persones i límits de l’obligació d’assistència

1. Les disposicions d’aquesta Llei no es poden interpretar en el sentit d’imposar al Principat d’Andorra, com a estat requerit, les obligacions següents:

a) adoptar mesures administratives que siguin incompatibles amb la seva legislació o la seva pràctica administrativa, o la legislació o la pràctica administrativa de l’estat requeridor;

b) adoptar mesures que siguin contràries a l’ordre públic;

c) proporcionar informació que no pugui ser obtinguda basant-se en la seva legislació o la seva pràctica administrativa, o la legislació o la pràctica administrativa de l’estat requeridor;

d) proporcionar informació que revelaria un secret comercial, industrial, professional, o un procés comercial, així com informació la comunicació de la qual seria contrària a l’ordre públic;

e) atorgar una assistència administrativa en el cas i en la mesura que estimi que la imposició de l’estat requeridor és contrària als principis d’imposició generalment admesos o a les disposicions d’un acord d’intercanvi d’informació o d’un conveni per evitar la doble imposició amb clàusules d’intercanvi d’informació conclòs amb l’estat requeridor o del Conveni d’assistència administrativa mútua en matèria fiscal;

f) atorgar una assistència administrativa a fi d’aplicar o executar una disposició de la legislació fiscal de l’estat requeridor, o de satisfer una obligació associada que sigui discriminatòria per a un nacional de l’estat requerit respecte d’un nacional de l’estat requeridor que es trobi en les mateixes circumstàncies;

g) atorgar una assistència administrativa si l’estat requeridor no ha esgotat totes les mesures raonables previstes per la seva legislació o la seva pràctica administrativa, llevat que el recurs a mesures d’aquest tipus no doni lloc a dificultats desproporcionades.

2. En cap cas, les disposicions d’aquesta Llei, i en particular la de l’apartat 1 d’aquest article, no poden impedir al Principat d’Andorra proporcionar informació en possessió d’un banc, un altre establiment financer, un mandatari o una persona que actuï en qualitat d’agent o de fiduciari, o perquè aquesta informació estigui vinculada amb els drets de propietat d’una persona.

Article 17. Confidencialitat

1. La informació obtinguda o tramesa en aplicació d’aquesta Llei es considera confidencial i ha de protegir-se de la mateixa manera que l’obtinguda en virtut de la legislació nacional del Principat d’Andorra i, en la mesura necessària per a la protecció de les dades personals, de conformitat amb la legislació nacional aplicable i les salvaguardes que pugui especificar l’estat que comuniqui la informació en aplicació de la seva legislació interna.

2. La informació tractada de conformitat amb aquesta Llei es conserva durant el temps estrictament necessari per assolir els objectius dels acords o convenis internacionals aplicables i, en qualsevol cas, no superior al termini de prescripció al Principat d’Andorra.

3. La informació pot ser revelada únicament a les persones o autoritats, inclosos els tribunals i òrgans administratius o de supervisió, encarregades de la determinació, la recaptació o el cobrament dels impostos d’Andorra, dels procediments declaratius o executius relatius a aquests impostos o de la resolució dels recursos relatius als mateixos impostos. La utilització de la informació està reservada únicament a aquestes finalitats i a aquestes persones, que poden revelar-la únicament en un procediment públic davant d’un tribunal o en una decisió judicial que tingui relació amb els impostos concernits.

Disposició transitòria primera. Tramitacions en curs de sol·licituds d’intercanvi d’informació per part de l’autoritat andorrana

Aquesta Llei s’aplica a les tramitacions de sol·licituds d’intercanvi d’informació que es trametin amb posterioritat a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. Pel que fa a les sol·licituds d’intercanvi d’informació en tramitació, s’aplica la Llei anterior fins a la conclusió del tràmit corresponent, i aquesta Llei és aplicable a la resta del procediment.

Disposició transitòria segona. Recursos

Aquesta Llei s’aplica als recursos i als seus efectes suspensius que es formulin a partir de la data que entri en vigor. Als recursos formulats amb anterioritat s’hi aplica la Llei anterior fins a la resolució del recurs corresponent, i aquesta Llei és aplicable a la resta del procediment.

Disposició transitòria tercera. Infraccions i sancions

Aquesta Llei s’aplica a les infraccions comeses abans que entri en vigor si la seva aplicació resulta més favorable per al subjecte infractor i la sanció imposada no ha adquirit fermesa.

Disposició derogatòria

Queden derogades les disposicions legals d’igual o inferior rang en el que quedin afectades per aquesta Llei, i en particular, la Llei 3/2009, del 7 de setembre, d’intercanvi d’informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia, excepte pel que disposen les disposicions transitòries d’aquesta Llei.

Disposició final primera. No-modificació del règim d’intercanvi automàtic d’informació

Aquesta Llei no modifica el règim d’intercanvi d’informació que regula la Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal.

Disposició final segona. Àmbit temporal d’aplicació de la Llei

Les disposicions d’aquesta Llei s’apliquen a les sol·licituds d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia corresponent als períodes impositius que comencin, o quan no hi hagi període impositiu, a les obligacions fiscals que es generin a partir de la data prevista en l’acord o conveni internacional corresponent sobre la base del qual se sol·licita la informació.

Pel que fa a les demandes grupals, s’aplica a les sol·licituds que facin referència a períodes impositius que comencin a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei o després d’aquesta data, o quan no hi hagi període impositiu, a les obligacions fiscals que s’hagin generat a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei o després d’aquesta data.

Disposició final tercera. Funcions de la inspecció

S’afegeix un nou apartat 8 a l’article 88, Funcions de la inspecció, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, que queda redactat de la manera següent:

“8. Investigar, obtenir i comprovar la informació objecte d’intercanvis d’informació internacionals.”

Disposició final quarta. Entrada en vigor

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 20 de març del 2017, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 15 de març del 2017, sota el títol Proposta d’aprovació de la ratificació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i els Emirats Àrabs Units per a la promoció i la protecció recíproca de les inversions i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Tractat Internacional i procedir a la seva tramitació com a tal.

2. D'acord amb els articles 92.2 i 117, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 10 d’abril del 2017, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 20 de març del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Proposta d’aprovació de la ratificació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i els Emirats Àrabs Units per a la promoció i la protecció recíproca de les inversions

La reforma del model econòmic i fiscal empresa en els darrers anys ha permès al Principat fer front als reptes del futur i posar-se en una situació de competència.

En el sector fiscal, d’una banda, s’ha implementat i reformat les lleis sobre els impostos directes (l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, l’impost sobre societats i l’impost sobre la renda de les persones físiques) i s’ha adoptat la Llei de l’impost general indirecte, que fusiona tots els impostos indirectes existents en un únic impost de tipus IVA. Aquest nou marc fiscal ha fet possible que Andorra negociï acords bilaterals per evitar la doble imposició, essencials per garantir un marc de seguretat jurídica per al conjunt dels sectors econòmics, per facilitar el desenvolupament del sector dels serveis i per refermar el procés d’obertura econòmica del país. En aquest sentit, s’han ratificat quatre convenis per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal, el primer entre el Principat d’Andorra i la República Francesa, que va entrar en vigor l’1 de juliol del 2015; el segon entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya, que va entrar en vigor el 26 de febrer del 2016; el tercer entre el Principat d’Andorra i el Gran Ducat de Luxemburg, que va entrar en vigor el 7 de març del 2016, i finalment el quart entre el Principat d’Andorra i el Principat de Liechtenstein, que va entrar en vigor el 21 de novembre del 2016.

En el sector econòmic, d’altra banda, la Llei d’inversió estrangera ha permès la diversificació de l’economia andorrana, amb la creació de nous sectors econòmics, i l’augment de la competitivitat dels sectors ja existents. Així, la liberalització de les inversions estrangeres, juntament amb l’adopció de convenis per evitar la doble imposició, ha de posicionar l’economia andorrana en situació de competir en igualtat de condicions amb les economies veïnes i, alhora, ha de fer que Andorra constitueixi un destí atractiu per a nous sectors i empreses. Dins d’aquest marc s’inscriu l’Acord entre Andorra i els Emirats Àrabs Units sobre la promoció i la protecció recíproca de les inversions (en endavant, «acord» o «APPRI»). Amb aquest acord, i amb el Conveni per evitar la doble imposició, es vol enfortir i aprofundir les relacions econòmiques, comercials i financeres entre el nostre país i els Emirats Àrabs Units. A més, és el primer acord que s’adopta entre Andorra i un estat estranger. Amb l’obertura a nous mercats, les empreses andorranes que tinguin interès a obrir negoci als Emirats Àrabs Units podran diversificar la seva activitat econòmica i, alhora, es facilitarà la inversió estrangera procedent dels Emirats Àrabs Units al mercat del Principat. Per tant, l’APPRI beneficia tant el país inversor, perquè crea un marc segur, estable i competitiu per a les seves inversions, com el país de destí de la inversió, perquè suposa un augment de la inversió directa estrangera en el seu territori. L’APPRI protegeix també la inversió estrangera de tot tipus d’expropiacions per part de l’estat destinatari de la inversió. En definitiva, la finalitat principal de l’APPRI és la reducció o la cobertura dels riscos polítics en el territori on s’efectua la inversió per als inversors nacionals de l’altre estat contractant, i aporta un marc superior de seguretat jurídica.

El 28 de juliol del 2015 el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya Sunyé, va signar, conjuntament amb el ministre d’Afers Exteriors dels Emirats Àrabs Units, Abdullah bin Zayed Al Nahyan, l’Acord entre el Principat d’Andorra i els Emirats Àrabs Units sobre la promoció i la protecció recíproca de les inversions. El mateix dia, aquestes autoritats van signar també el Conveni entre el Principat d’Andorra i els Emirats Àrabs Units per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda.

Pel que fa a l’estructura de l’APPRI, consta de quinze articles.

L’article 1 conté les definicions d’inversor, d’inversió, de rendes, de moneda de lliure conversió i de territori.

L’article 2 estableix la promoció i el foment mutus de les inversions.

L’article 3 estableix la protecció de les inversions i garanteix, entre d’altres, un tractament just i equitatiu, plena protecció i seguretat a les inversions. La protecció atorgada a les inversions dels inversors d’una part contractant en el territori de l’altra part contractant no podrà ser superior a la que l’estat garanteix als seus nacionals, residents o altres estrangers.

L’article 4 fa referència al tractament nacional i al tractament de la nació més afavorida. Cada part contractant ha de concedir en el seu territori a les inversions dels inversors de l’altra part contractant un tractament no menys favorable que el que atorgui a les inversions dels seus propis inversors o d’inversors de qualsevol estat tercer. Es garanteix, per tant, el principi de no-discriminació.

L’article 5 precisa que les inversions que pateixin pèrdues o danys com a conseqüència d’una guerra o un altre conflicte armat, disturbis civils, estat d’emergència nacional o fets similars hauran de rebre una indemnització. La indemnització per danys o pèrdues s’haurà de concedir amb les mateixes condicions que la que s’atorga als propis inversors o a inversors de qualsevol estat tercer.

L’article 6 és un dels més importants d’aquest Acord, perquè enuncia la prohibició de l’expropiació amb certes excepcions molt limitades. Aquest article també estableix els criteris per determinar el valor de la indemnització en cas d’expropiació. La indemnització s’haurà de pagar sense demora, s’haurà de poder efectuar de manera efectiva i haurà de ser lliurement transferible.

L’article 7 determina els supòsits aplicables a les transferències i l’article 8 enuncia els requisits de la subrogació.

L’article 9 i el 10 són també transcendentals, atès que posen en marxa el sistema d’arranjament de controvèrsies, d’una banda, entre una part contractant i un inversor nacional de l’altra part contractant i, d’altra banda, entre les dos parts contractants. Aquests articles estableixen el principi de negociació prèvia per intentar solucionar les controvèrsies i, en cas que no prosperés, el recurs a l’arbitratge internacional o als mecanismes precisos previstos pels articles.

Les disposicions que segueixen són disposicions estàndard en aquest tipus de conveni internacional. L’article 11 fa referència a l’aplicació d’altres normes; l’article 12 enuncia l’àmbit d’aplicació de l’acord; l’article 13 preveu les consultes; l’article 14 estableix la limitació de beneficis i l’article 15 determina l’entrada en vigor, les esmenes, la durada i la denúncia de l’acord.

Un cop ratificat, l’acord entrarà en vigor en la data de la recepció de l’última notificació escrita tramesa per la via diplomàtica relativa al compliment dels procediments exigits per la legislació interna de cadascuna de les parts contractants.

Ateses les consideracions exposades, s’aprova:

La ratificació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i els Emirats Àrabs Units per a la promoció i la protecció recíproca de les inversions.

El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data de l’entrada en vigor per a Andorra d’aquest acord.

Acord entre el Principat d’Andorra i els Emirats Àrabs Units sobre la promoció i la protecció recíproca de les inversions

El Principat d’Andorra i els Emirats Àrabs Units (en endavant, les «parts contractants»);

Amb el desig d’intensificar la cooperació econòmica entre ambdós països, pel que fa a les inversions realitzades per inversors d’una part contractant en el territori de l’altra part contractant;

Reconeixent que la promoció i la protecció recíproca de les inversions mitjançant un acord poden servir d’estímul als fluxos de capital i al desenvolupament econòmic de les parts contractants;

Estant d’acord que un marc estable per a les inversions maximitzarà l’ús efectiu dels recursos econòmics i millorarà el nivell de vida;

Entenent que la promoció d’aquesta inversió demana esforços de cooperació dels inversors d’una i de l’altra part contractant;

Han convingut el següent:

Article 1. Definicions

A l’efecte d’aquest acord:

1. Per inversor s’entén, respecte de qualsevol de les parts contractants:

a. Una persona física que sigui nacional d’una de les parts contractants, de conformitat amb les seves lleis i reglaments, i que faci una inversió en el territori de l’altra part contractant;

b. Una persona jurídica constituïda de conformitat amb les lleis i reglaments d’una part contractant i que sigui el propietari, posseïdor o accionista d’una inversió en el territori de l’altra part contractant;

c. El Govern d’una part contractant.

2. Per inversió s’entén tot tipus d’actius invertits per inversors d’una part contractant en el territori de l’altra part contractant, de conformitat amb les lleis i reglaments de la part contractant en el territori de la qual s’efectua la inversió, inclosos, en particular:

a. La propietat de béns mobles i immobles, així com els altres drets, com ara hipoteques, penyores, usdefruits i drets similars;

b. Els valors, les accions i altres formes de participació en una societat;

c. Els guanys reinvertits, les obligacions, reclamacions pecuniàries o qualsevol altre dret a prestacions que tingui un valor econòmic i estigui associat a una inversió;

d. Els drets de propietat intel·lectual, tal com es defineixen en els convenis multilaterals formalitzats sota els auspicis de l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual, sempre que ambdues parts contractants en siguin part, incloent-hi copyrights i drets veïns, drets de propietat industrial, marques comercials, patents, dissenys industrials i processos tècnics, drets sobre varietats de plantes, know-how, secrets comercials, noms comercials i fons de comerç;

e. Els drets per dur a terme activitats econòmiques i comercials, atorgats per llei, per acte administratiu o en virtut d’un contracte. Aquest acord no s’aplica als recursos naturals.

f. Per inversió no s’entén:

a) les reclamacions pecuniàries derivades d’un contracte mercantil de venda de béns o de prestació de serveis per part d’un nacional o d’una societat d’una part contractant en el territori de l’altra part contractant; o

b) l’extensió d’un crèdit lligat a una transacció comercial per un nacional o una societat d’una part contractant en el territori de l’altra part contractant, com a un finançament comercial.

Els canvis que es facin en la forma en què aquests actius s’inverteixen o reinverteixen no afecten el seu caràcter d’inversió, sempre que aquest canvi no sigui contrari a les aprovacions concedides, si escau, als actius invertits inicialment.

3. Per rendes s’entenen  els rendiments derivats d’una inversió i comprenen, en particular, tot i que no amb caràcter exclusiu, els beneficis, els dividends, els guanys de capital, els interessos, les regalies i altres honoraris.

4. Per moneda de lliure conversió s’entén qualsevol moneda que s’utilitzi àmpliament en les transaccions internacionals i que cotitzi en els principals mercats de canvi.

5. Per territori s’entén, respecte de:

a. Andorra, el territori del Principat d’Andorra,

b. Els Emirats Àrabs Units: el territori dels Emirats Àrabs Units, el seu territori marítim, l’espai aeri i les zones submarines, sobre les quals els Emirats Àrabs Units exerceixen drets sobirans, de conformitat amb el dret internacional i la seva pròpia legislació, incloent-hi la Zona Econòmica Exclusiva, el continent i les illes sota la seva jurisdicció respecte de qualsevol activitat duta a terme en les seves aigües, fons submarí i subsòl, en relació amb l’exploració per a/o l’explotació de recursos naturals en virtut de la seva legislació i el dret internacional.

Article 2. Promoció i foment de la inversió

1. Cada part contractant ha de promoure i crear les condicions favorables per als inversors de l’altra part contractant perquè realitzin inversions en el seu territori, promoure la cooperació econòmica mitjançant la protecció en el seu territori d’aquestes inversions i ha d’admetre aquestes inversions de conformitat amb les seves lleis i reglaments.

2. Per fomentar els fluxos d’inversió mútua, cada part contractant ha de procurar, en la mesura que pugui, informar l’altra part contractant, a petició de qualsevol de les parts contractants, de les oportunitats d’inversió en el seu territori.

Article 3. Protecció de la inversió

1. Les inversions i les rendes dels inversors d’una part contractant en el territori de l’altra part contractant han d’obtenir en tot moment, de conformitat amb les seves lleis i reglaments, un tractament just i equitatiu, i han de gaudir de plena protecció i seguretat de conformitat amb les seves lleis i reglaments; aquesta protecció i seguretat no serà superior a la que l’estat atorga als seus nacionals, residents o altres estrangers i les mesures que la part contractant aplicaria per protegir la seva seguretat i ordre públic.

2. Cap de les parts contractants no ha d’obstaculitzar de cap manera, amb mesures arbitràries ni discriminatòries, el desenvolupament, la gestió, la utilització, l’ampliació, la venda i, si escau, la liquidació d’aquestes inversions.

3. De conformitat amb les seves lleis i reglaments, cada part contractant, en la mesura que pugui, ha de facilitar l’accés públic a les lleis i reglaments en matèria d’inversions.

4. Cada part contractant, de conformitat amb les seves lleis i reglaments, ha de garantir als inversors de l’altra part contractant el dret d’accés als seus tribunals judicials i administratius, agències administratives i a totes les altres autoritats judicials.

5. En cas de liquidació d’una inversió, els beneficis procedents de la liquidació han d’obtenir la mateixa protecció i tractament esmentats als apartats anteriors d’aquest article.

Article 4. Tractament nacional i tractament de la nació més afavorida

1. Cada part contractant, de conformitat amb les seves lleis i reglaments, ha de concedir en el seu territori a les inversions i les rendes dels inversors de l’altra part contractant un tractament no menys favorable que el que atorgui a les inversions i les rendes dels seus propis inversors o d’inversors de qualsevol estat tercer, el que sigui més favorable per als inversors concernits.

2. Cada part contractant ha de concedir en el seu territori als inversors de l’altra part contractant, en relació amb l’adquisició, el desenvolupament, la gestió, el manteniment, la utilització, l’ampliació, la venda o una altra disposició de les seves inversions, un tractament no menys favorable que el que atorgui als seus propis inversors o a inversors de qualsevol estat tercer, el que sigui més favorable per als inversors concernits.

3. Cap part contractant no ha d’imposar en el seu territori mesures obligatòries sobre inversions als inversors de l’altra part contractant, relatives a la compra de materials, mitjans de producció, operació, transport, màrqueting dels seus productes ni ordres similars que tinguin efectes poc raonables o discriminatoris. Aquest apartat no s’aplica a mesures adoptades de conformitat amb les lleis i els reglaments en el curs de la contractació governamental de béns i serveis en qualsevol àmbit del Govern de la part contractant.

4. Encara que les parts contractants hagin formalitzat algun altre acord bilateral sobre inversions amb altres estats abans o després de l’entrada en vigor d’aquest acord, el tractament de la nació més afavorida no s’aplica a les qüestions processals ni judicials.

5. Les disposicions dels apartats 1 i 2 d’aquest article no s’han d’interpretar en el sentit que obliguin una part contractant a fer extensiu als inversors de l’altra part contractant el benefici de qualsevol tractament, preferència o privilegi que resulti de la primera part contractant en virtut de:

a. La seva pertinença o associació, existent o futura, a qualsevol unió duanera, econòmica o monetària, qualsevol zona de lliure comerç o altres acords internacionals similars, en què qualsevol de les parts contractants sigui o pugui esdevenir part en el futur;

b. Qualsevol acord internacional o arranjament, totalment o parcialment referit a qüestions impositives.

Article 5. Indemnització per danys o pèrdues

1. Quan les inversions realitzades per inversors de qualsevol de les parts contractants en el territori de l’altra part contractant pateixin pèrdues o danys, com a conseqüència d’una guerra o un altre conflicte armat, disturbis civils, estat d’emergència nacional, revolució, revolta o fets similars en el territori de l’altra part contractant, han de rebre de l’altra part contractant, respecte de la restitució, indemnització o altres rescabalaments, un tractament no menys favorable que el que la darrera part contractant concedeix als seus propis inversors o a inversors de qualsevol estat tercer, el que sigui més favorable als inversors concernits.

2. No obstant el que disposa l’apartat 1 d’aquest article, els inversors d’una part contractant que, en qualsevol de les situacions esmentades en l’apartat esmentat, pateixin danys o pèrdues en el territori de l’altra part contractant com a conseqüència de:

a. La requisició de les seves propietats o d’una part, per les forces o autoritats, o

b. La destrucció de les seves propietats o d’una part, per les forces o autoritats que no sigui ocasionada per accions de combat ni exigida per la necessitat de la situació,

aquesta darrera part contractant els ha de concedir una restitució o indemnització ràpida, adequada i efectiva pels danys o les pèrdues que hagin patit durant el període de requisició o com a conseqüència de la destrucció de les seves propietats. Els pagaments corresponents s’han d’efectuar en una moneda de lliure conversió i han de ser lliurement transferibles sense demora.

Article 6. Expropiació

1. Cap part contractant no ha d’adoptar directament o indirectament mesures d’expropiació o nacionalització en el seu territori contra inversions d’inversors de l’altra part contractant ni altres mesures que tinguin un efecte equivalent (en endavant, «expropiació»), excepte si es donen les condicions següents d’una manera simultània:

a. Que es prenguin amb un objectiu d’interès públic,

b. Que no siguin discriminatòries,

c. Que siguin de conformitat amb les disposicions legals vigents, i

d. Que s’acompanyin del pagament d’una indemnització ràpida, adequada i efectiva.

2. La indemnització ha de correspondre o bé al valor de mercat de la inversió expropiada immediatament abans de l’expropiació, o bé abans que la imminència d’aquesta arribi a coneixement públic, segons el que es produeixi abans.

3. Si no es pot establir el valor de mercat, la indemnització s’ha de determinar d’una manera equitativa, tenint en compte tots els factors i les circumstàncies pertinents, com ara el capital invertit, el tipus i la durada de la inversió, la substitució, el valor comptable i el fons de comerç.

4. La indemnització s’ha de pagar sense demora, ha de ser realitzable efectivament i lliurement transferible.

5. L’inversor d’una part contractant que es vegi afectat per l’expropiació duta a terme per l’altra part contractant té dret a la revisió ràpida del seu cas per part d’una autoritat judicial o una altra autoritat competent i independent de l’altra part contractant, incloent-hi la taxació de la seva inversió i el pagament d’una indemnització, de conformitat amb les disposicions d’aquest article.

6. Si una part contractant expropia els actius d’una persona jurídica constituïda de conformitat amb la legislació vigent en el seu territori, i en la qual tinguin participació inversors de l’altra part contractant, aquesta s’ha d’assegurar que s’apliquen les disposicions d’aquest article a fi de garantir una indemnització adequada i efectiva a aquests inversors.

Article 7. Transferències

1. Cada part contractant ha de garantir als inversors de l’altra part contractant la lliure transferència de tots els pagaments relacionats amb una inversió en el seu territori sense demora. Aquestes transferències inclouen, en particular:

a. El capital inicial i els imports addicionals necessaris per al manteniment o l’ampliació de la inversió;

b. Les rendes;

c. Els pagaments efectuats en virtut d’un contracte, incloent-hi les amortitzacions de préstecs;

d. El producte obtingut de la venda o liquidació total o parcial d’una inversió;

e. Els pagaments per les indemnitzacions previstes als articles 5 i 6 d’aquest acord;

f. Els pagaments en virtut de l’article 8 d’aquest acord;

g. Els pagaments derivats de l’arranjament d’una controvèrsia sobre inversions;

h. Els ingressos i altres remuneracions del personal contractat de l’estranger en relació amb una inversió;

i. Els beneficis i guanys de línies aèries nacionals.

2. Cada part contractant ha d’assegurar que les transferències en virtut de l’apartat 1 d’aquest article s’efectuen sense demora i en una moneda de lliure conversió, a la taxa de canvi de mercat aplicable en la data de la transferència, i de conformitat amb les lleis i reglaments en vigor en el territori de la part contractant on s’han realitzat les inversions. Si no hi ha mercat de divises, s’ha d’utilitzar la taxa de canvi més recent per a les conversions de divises en Drets Especials de Gir.

3. Malgrat les disposicions dels apartats 1 i 2 d’aquest article, una part contractant, de conformitat amb les seves lleis i reglaments, de bona fe i d’una manera equitativa i no discriminatòria, pot suspendre les transferències quan apliqui la seva legislació relativa a:

a. La protecció de creditors en procediments de fallida, i

b. els delictes.

Article 8. Subrogació

1. Si una part contractant o el seu organisme designat (a l’efecte d’aquest article, l’«avalador») efectua un pagament en virtut d’una indemnització atorgada en relació amb una inversió en el territori de l’altra part contractant, aquesta darrera ha de reconèixer:

a. La cessió a l’avalador, per llei o per acte jurídic, de tots els drets i crèdits de la part indemnitzada, i

b. El dret de l’avalador a exercir, per subrogació aquests drets i a fer valer aquests crèdits, amb el mateix abast que la part indemnitzada, i ha d’assumir les obligacions relacionades amb la inversió.

2. L’avalador té dret, en qualsevol cas:

a. A rebre el mateix tractament, quant als drets, els crèdits i les obligacions adquirides, en virtut de la cessió, i

b. A percebre els pagaments rebuts en compliment d’aquests drets i crèdits de la mateixa manera que la part indemnitzada hi tenia dret en virtut d’aquest acord, respecte de la inversió en qüestió i les rendes relacionades.

3. Els drets o crèdits subrogats no han d’excedir els drets o crèdits originals de l’inversor.

4. No obstant el que preveu l’apartat 1 d’aquest article, la subrogació només pot tenir lloc en la part contractant després de l’aprovació de l’autoritat competent.

Article 9. Arranjament de controvèrsies entre una part contractant i un inversor de l’altra part contractant

1. Els inversors que tinguin una controvèrsia amb una part contractant primer han d’intentar posar-hi solució mitjançant negociació.

2. Per iniciar la negociació, l’inversor ha d’enviar a la part contractant una notificació per escrit. Aquesta notificació ha d’especificar el següent:

a. El nom i l’adreça de l’inversor contendent;

b. Les disposicions d’aquest acord que presumptament s’han vulnerat;

c. Els fonaments fàctics i jurídics de la reclamació, i

d. Les pretensions i la suma dels danys reclamats.

3. Si la controvèrsia no s’ha pogut solucionar de forma amigable en un termini de sis mesos a comptar de la recepció de la notificació escrita, s’ha de sotmetre a l’arranjament a demanda de l’inversor com segueix:

a. Al tribunal competent de la part contractant en el territori de la qual s’ha realitzat la inversió, o

b. A l’arbitratge mitjançant el Centre Internacional per a l’Arranjament de Controvèrsies en matèria d’Inversions (ICSID), establert en virtut del Conveni sobre l’arranjament de controvèrsies sobre inversions entre estats i nacionals d’altres estats, obert a la signatura a Washington el 18 de març de 1965 si ambdues parts contractants són part del conveni esmentat; o

c. Al Mecanisme Complementari de l’ICSID, quan només una de les parts sigui signatària del Conveni de Washington, o

d. A l’arbitratge de tres àrbitres, de conformitat amb les normes d’arbitratge de la Comissió de les Nacions Unides per al Dret Mercantil Internacional (UNCITRAL), modificades per la darrera esmena acceptada per ambdues parts contractants. En cas d’arbitratge, cada part contractant, en virtut d’aquest acord, consent irrevocablement amb caràcter previ, fins i tot si no hi ha acord d’arbitratge individual entre la part contractant i l’inversor, sotmetre la controvèrsia al tribunal esmentat.

4. Els laudes arbitrals són definitius i vinculants. Cada part contractant ha d’assegurar-ne el reconeixement i l’execució de conformitat amb les seves lleis i reglaments.

5. Una part contractant que és part en una controvèrsia no pot, en cap moment de la conciliació, procés arbitral o execució de laude, al·legar com a excepció que l’inversor, que és l’altra part en la controvèrsia, hagi rebut una indemnització en virtut d’una assegurança per la totalitat o una part de les seves pèrdues.

6. Si un inversor i l’entitat designada d’una part contractant o el seu govern local han formalitzat un acord relatiu a les inversions de l’inversor, s’ha d’aplicar el procediment d’arranjament de controvèrsies que s’hi estableixi.

Article 10. Arranjament de controvèrsies entre les parts contractants

1. Les controvèrsies que sorgeixin entre les parts contractants relatives a la interpretació o l’aplicació d’aquest acord s’han de solucionar, en la mesura que es pugui, mitjançant negociació.

2. Si no es pot solucionar una controvèrsia en virtut de l’apartat 1 d’aquest article en un termini de sis mesos, s’ha de sotmetre, a petició de qualsevol de les parts contractants, a un tribunal arbitral de tres membres.

3. Aquest tribunal arbitral s’ha de constituir ad hoc. Cada part contractant ha de designar un àrbitre, i ambdós àrbitres així designats han d’elegir com a president un nacional d’un estat tercer. Els àrbitres s’han de designar en el termini de dos mesos a comptar de la data en què una part contractant informa l’altra sobre la seva intenció de sotmetre la controvèrsia a un tribunal arbitral; el president del tribunal s’ha de designar en el termini de dos mesos més.

4. Si en els terminis que preveu l’apartat 3 d’aquest article no s’han efectuat les designacions necessàries, qualsevol de les parts contractants podrà instar, a falta de qualsevol altre arranjament, el president de la Cort Internacional de Justícia a fer les designacions necessàries. Si el president de la Cort Internacional de Justícia és nacional d’alguna de les parts contractants o no pot exercir aquesta funció per altres raons, s’ha d’instar el vicepresident, o en cas d’inhibició, el membre de la Cort Internacional de Justícia que el segueixi en antiguitat d’acord amb les Normes de la Cort a que, sota les mateixes condicions, facin les designacions necessàries. El jutge designat ha de ser nacional d’un estat que mantingui relacions diplomàtiques amb les parts contractants.

5. Llevat que les parts contractants decideixin altrament, el tribunal arbitral estableix el seu propi procediment.

6. El tribunal arbitral ha de prendre la seva decisió en virtut d’aquest acord, de conformitat amb les normes de dret internacional. La decisió es pren per majoria de vots. La decisió és definitiva i vinculant.

7. Cada part contractant ha de fer-se càrrec de les despeses del seu propi àrbitre i de les relacionades amb la seva representació legal en el procediment arbitral. Les despeses del president, així com les altres despeses, han de ser sufragades a parts iguals per les dues parts contractants. No obstant això, el tribunal pot determinar en el laude una altra distribució de les despeses.

Article11. Aplicació d’altres normes

Sense perjudici de l’article 4, si la legislació de qualsevol part contractant o les obligacions de dret internacional existents o que s’estableixin en el futur entre les parts contractants, en addició a aquest acord, o si un acord entre un inversor d’una part contractant i l’altra part contractant, contenen normes, sia generals sia específiques, que atorguin a les inversions realitzades per inversors de l’altra part contractant un tractament més favorable que el que estableix aquest acord, aquestes normes prevaldran sobre aquest acord en la mesura que siguin més favorables per a l’inversor.

Article12. Àmbit d’aplicació

Aquest acord és aplicable a les inversions efectuades abans o després de l’entrada en vigor, però no és aplicable a cap controvèrsia sobre inversions que hagi sorgit ni a cap demanda que fos resolta amb anterioritat a l’entrada en vigor.

Article 13. Consultes

Les parts contractants, a petició de qualsevol d’elles, es consulten sobre qualsevol assumpte que afecti la implementació o l’aplicació d’aquest acord, inclús sobre l’arranjament de controvèrsies sobre inversions. Aquestes consultes s’han de dur a terme a proposta d’una de les parts contractants en el lloc i en la data que s’acordi per via diplomàtica.

Article 14. Limitació de beneficis

1. Es poden denegar els beneficis d’aquest acord a un inversor d’una part contractant si el propòsit principal de l’adquisició de la nacionalitat d’aquesta part contractant és obtenir beneficis en virtut d’aquest acord dels quals altrament l’inversor no hauria pogut gaudir, inclosa l’adquisició de la nacionalitat mitjançant un país intermediari.

2. Abans de denegar els beneficis d’aquest acord, la part contractant que els vol denegar ha de notificar-ho i consultar-ho a l’altra part contractant.

Article 15. Entrada en vigor, esmenes, durada i denúncia

1. Aquest acord entra en vigor a la data de recepció per via diplomàtica de la darrera notificació mitjançant la qual les parts contractants es notifiquin el compliment dels seus requisits legals interns per a l’entrada en vigor d’aquest acord.

2. Aquest acord es pot modificar per escrit amb el consentiment mutu de les parts contractants. Les esmenes entren en vigor aplicant el mateix procediment aplicat per a l’entrada en vigor de l’acord.

3. Aquest acord roman en vigor per un període de deu anys, i es pot prorrogar per períodes de deu anys, llevat que, un any abans de l’expiració del període inicial o d’un període subsegüent, una de les parts contractants notifiqui a l’altra la seva intenció de posar fi a l’acord. En aquest cas, la denúncia de l’acord té efecte en el moment de l’expiració del període de deu anys que transcorri.

4. Respecte a les inversions fetes abans de la data de la denúncia d’aquest acord, les disposicions de l’acord continuaran tenint efecte durant un període de deu anys a comptar de la data en què la denúncia de l’acord esdevingui efectiva.

5. Aquest acord és aplicable independentment de l’existència de relacions diplomàtiques o consulars entre les parts contractants.

En fe de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats, signen aquest acord.

Andorra la Vella, el 28 de juliol del 2015, fet en dos exemplars, en català, àrab i anglès, tots tres textos són igualment fefaents. En cas de divergència en la interpretació, preval el text en anglès.

 

 

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la situació dels fills dels treballadors temporers, publicades en el Butlletí del Consell General número 7/2017, de data 24 de gener.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 20 de març del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior        
Pregunta escrita al Govern (Reg. Núm. 0038-17 )

Pregunta escrita al Govern relatives a la situació dels fills dels treballadors temporers. Registre d’entrada número 0038-17, formulada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt

 

Es demana:

1. Quina consideració fa el Servei d’Immigració i la CASS de la situació dels fills de dos treballadors temporers a Andorra?

D’acord amb les disposicions de la Llei qualificada d’immigració, tenen dret al reagrupament familiar el cònjuge, la persona unida mitjançant unió estable de parella, els ascendents a càrrec, els fills menors no emancipats, els fills majors d’edat incapacitats, els fills majors d’edat però menors de 25 anys, els altres descendents si estan a càrrec, i els tutelats de les persones titulars d’autoritzacions de residència i treball a Andorra o de nacionalitat andorrana. La condició de resident és una condició indispensable per tal d’obtenir el reagrupament familiar.

Els titulars d’autoritzacions de treball temporal tenen una autorització d’immigració que els permet treballar a Andorra durant la vigència d’aquesta autorització, motiu pel qual han d’abandonar el país un cop l’autorització arriba a la data del venciment.

En el cas que dos treballadors temporers que venen a Andorra a treballar per a la temporada d’hivern ho facin acompanyats dels seus fills, el Servei d’Immigració atorga, amb el control previ de que es compleixen totes les condicions exigides pel Reglament de quota especial per al sector escaient, l’autorització temporal corresponent als progenitors. Aquesta autorització els permet de treballar en el sector per al qual han obtingut l’autorització fins al final de la temporada, que en principi és el 30 d’abril o l’1 de maig de cada any. Amb relació als fills d’aquests dos treballadors que s’han desplaçat a Andorra, el Servei d’Immigració els atorga una autorització d’immigració per estudis per la mateixa durada que les autoritzacions concedides als seus progenitors.

2. Quina és la situació legal a Andorra d’aquests menors mentre els seus pares treballen al país?

Durant la vigència de les autoritzacions temporals dels progenitors, els fills són titulars d’autoritzacions d’immigració per estudis que els permeten romandre de manera totalment legal a Andorra i ser inscrits en centres escolars per seguir els cursos d’ensenyança obligatòria en un dels tres sistemes educatius del país.

3. Quina és la situació quant a cobertura mèdica dels infants dels treballadors temporers? Hi ha alguna diferència segons l’edat dels infants?

La cobertura dels infants dels treballadors temporers es regula per la normativa de seguretat social del país de residència dels infants, en aplicació dels convenis internacionals de seguretat social (Espanya, França i Portugal).

En cas que l’infant tingui l’autorització d’immigració de residència a Andorra, les  prestacions de reembossament  van a càrrec de la seguretat social andorrana, d’acord amb el que disposa l’article 13 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre de la seguretat social, atès que els fills de la persona assegurada directa o del seu cònjuge són assegurats indirectes sempre que resideixin de manera legal a Andorra i que siguin menors de divuit anys. La condició de persona assegurada indirecta es manté fins als 25 anys quan cursen estudis en un establiment d’ensenyança reconegut i no treballen de forma regular.

En cas que l’infant no tingui l’autorització d’immigració de residència a Andorra i resideixi a Espanya, França o Portugal, s’aplicaran les disposicions dels convenis bilaterals de seguretat social (Espanya, França i Portugal). D’acord amb els convenis bilaterals els infants que no tenen la residència legal a Andorra, tenen dret a través del formulari de conveni a les prestacions d’immediata necessitat.

4. Quina és la situació dels infants en edat escolar? S’escolaritzen? En quines condicions?

D’acord amb la normativa vigent (Constitució, Conveni de les Nacions Unides dels drets dels infant i Llei qualificada d’educació), els infants en edat escolar són escolaritzats en un dels tres sistemes educatius presents al país en funció de la lliure elecció dels pares.

5. Quants infants de treballadors temporers estan escolaritzats a Andorra? Quines conseqüències podria comportar una situació irregular prop d’immigració?

En el procés d’escolarització no es registra la tipologia de residència dels progenitors. Així doncs, des del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior no es disposa de la informació relativa al nombre d’infants de treballadors temporers que estan escolaritzats. D’acord amb la normativa vigent, i en concret de conformitat amb el Conveni dels drets dels infants, els infants són escolaritzats independentment de la seva situació administrativa.

6. En cas que aquests infants no estiguin reconeguts legalment al país, pensa el Govern que estem complint la Convenció Internacional dels drets dels infants de les Nacions Unides del 20 de novembre del 1989, i especialment l’article 26 que defensa el dret de tots els infants de beneficiar-se de la seguretat social?

Com s’ha dit abans, no existeix cap inconvenient des de la perspectiva immigratòria per donar empara legal als fills de temporers en edat escolar.

 

---