BCG 20/2014, 7 d'abril 2014

2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

2.1 Projectes de llei

Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, modificada per la Llei 29/2012, del 18 d’octubre, i per la Llei 11/2013, del 23 de maig, i obertura del termini de presentació d’esmenes.                                               

Tramesa del Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa d’Interior.      

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS

3.2.1 Projectes de llei qualificada

Tramesa del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa d’Interior.       

Tramesa del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa d’Interior.       

3.2.2 Proposicions de llei qualificada

Admissió a tràmit i publicació de la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del matrimoni de 30 de juny de 1995 i de la Llei 14/2004, de 3 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, i obertura del termini de presentació del criteri del Govern. 

 

La Sindicatura, en la seva reunió del dia 7 d’abril del 2014, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 31 de març del 2014, sota el títol Projecte de llei de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, modificada per la Llei 29/2012, del 18 d’octubre, i per la Llei 11/2013, del 23 de maig i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1. D’acord amb els articles 18.1.d) i 82, admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal, sota el procediment d’urgència.

2. D’acord amb l’article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de nou dies per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 23 d’abril del 2014, a les 13.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 7 d’abril del 2014

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Projecte de llei de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, modificada per la Llei 29/2012, del 18 d’octubre, i per la Llei 11/2013, del 23 de maig

Exposició de motius

L’aplicació de la Llei de l’impost general indirecte (IGI) ha posat de manifest una sèrie d’aspectes del seu funcionament que requereixen ser ajustats i adaptats. Aquesta Llei modifica els aspectes que ho requereixen i al mateix temps n’incorpora d’altres que permeten una millor gestió i aplicació pràctica de l’impost.

Amb aquesta finalitat, la Llei clarifica les condicions sota les quals certes persones amb xifres de negoci reduïdes poden optar per tenir la consideració d’empresaris o professionals.

D’altra banda, la Llei regula les prestacions de serveis i els lliuraments de béns accessoris efectuats pels serveis públics postals, perquè quedin enquadrats dins dels actes no subjectes que preveu l’article 6 de la Llei de l’impost general indirecte.

Igualment s’incorpora a l’article 18 de la Llei de l’impost general indirecte les importacions de segells i efectes timbrats sempre que es facin pel seu valor facial.

Pel que fa als impresos de caràcter publicitari, s’introdueix una modificació a l’article 29 que permet una millor concreció del que s’entén per aquest tipus d’impresos i de les exempcions a la seva importació.

Amb relació als taüts amb cossos a l’interior i els seus complements, com flors, corones i altres objectes de decoració, se’n concreta l’exempció a la importació, amb les condicions i els límits establerts per la normativa duanera, mitjançant l’establiment d’un nou apartat 12 a l’article 41 de la Llei de l’impost general indirecte.

També s’introdueix a l’article 44 de la Llei de l’impost general indirecte un nou apartat 10 que determina com a prestat al territori andorrà el lloguer de material esportiu, quan s’utilitzi efectivament a Andorra.

Amb la finalitat d’afavorir determinats àmbits de la cultura, s’estableix un nou apartat 5 a l’article 58 de la Llei de l’impost general indirecte, perquè les importacions i els lliuraments de béns d’objectes de col·lecció o d’art tinguin un tipus impositiu de l’1%.

D’altra banda, i en coherència amb la modificació de l’article 6 de la Llei de l’impost general indirecte relativa a la no-subjecció dels serveis públics postals, s’incorpora un nou apartat 11 a l’article 59 de la Llei de l’impost general indirecte, perquè els lliuraments de segells i efectes timbrats de curs legal, per un import no superior al seu valor facial, tinguin un tipus de gravamen del 0%.

Així mateix, la Llei harmonitza el tipus impositiu aplicable a l’ensenyament i la formació, amb independència de qui sigui el prestador dels serveis.

La Llei preveu igualment la creació d’un nou tipus impositiu del 2,5% que s’aplica únicament al transport per cable i la seva comercialització. Aquesta incorporació es fa mitjançant la creació d’un nou article 60 bis de la Llei de l’impost general indirecte amb la denominació “Tipus de gravamen especial”.

Amb la finalitat de ratificar un dels principis garants de la neutralitat de l’impost, i en consonància amb la doctrina administrativa emesa fins ara, es modifica l’article 63 de la Llei de l’impost general indirecte, que estableix que només poden ser objecte de deducció les quotes suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns o serveis afectats de manera exclusiva per una activitat empresarial subjecta a l’impost general indirecte, o per una activitat empresarial que n’hagi permès la deducció si no fossin aplicables les normes de localització.

La Llei estableix igualment unes modificacions en els articles 70 i 78 de la Llei de l’impost general indirecte amb la finalitat de simplificar les actuacions davant l’Administració tributària en cas de finalització de l’activitat empresarial, ja sigui per poder liquidar els impostos pendents de pagament o bé per poder demanar la devolució del saldo existent a favor de l’obligat tributari en el moment de la finalització de l’activitat empresarial.

La Llei també preveu que els empresaris o els professionals del sector farmacèutic puguin optar a la devolució del saldo existent al seu favor a cada període de liquidació, atès que es veuen greument afectats pel fet que el tipus de gravamen superreduït dels medicaments reemborsables per la Caixa Andorrana de Seguretat Social és difícil d’aplicar en el moment de la importació, situació que d’altra banda no es dóna en cap altra categoria de béns lliurats o importats.

A fi de garantir la seguretat jurídica i d’homogeneïtzar determinats procediments d’elevació a públic de les operacions relacionades amb béns immobles, la Llei estableix una sèrie d’obligacions, tant per als obligats tributaris com per als fedataris públics, que es concreten en el fet que els obligats tributaris han d’ingressar l’impost repercutit de forma simultània a l’atorgament de l’escriptura pública. Aquestes obligacions s’incorporen a la Llei de l’impost general indirecte mitjançant les modificacions de l’article 78 pel que fa referència a l’obligat tributari, i de l’article 80 de la mateixa Llei en relació amb les obligacions pròpies dels fedataris públics.

En relació amb el capítol tretzè, es modifiquen els articles 81 i 82 de la Llei de l’impost general indirecte amb la finalitat de concretar millor quan és aplicable la legislació duanera en matèria de sancions i infraccions.

Igualment, i dins del mateix capítol tretzè, s’elimina l’apartat 4 de l’article 83 de la Llei de l’impost general indirecte, en coherència amb la modificació incorporada a l’article 81 de la mateixa Llei, que regula l’aplicació del que preveu el Codi de Duana en relació amb tots els aspectes que s’hi relacionen.

La Llei modifica igualment el Règim especial de béns usats establerts per la Llei 11/2013, del 23 de maig, de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, i l’adapta a les modificacions incorporades en aquesta Llei. En aquest sentit, es precisen els casos de no-deductibilitat dels béns adquirits.

Així mateix, s’introdueixen dos noves disposicions addicionals, la quarta i la cinquena. La disposició addicional quarta defineix un règim especial de l’or d’inversió, en què es determina què s’entén per or d’inversió, i se’n regulen altres aspectes, com les importacions, la base de tributació, la repercussió de la quota i les regles especials per calcular la base de tributació en determinades circumstàncies. D’altra banda, la disposició addicional cinquena introdueix un règim especial de deducció de les quotes suportades de l’impost aplicable al sector financer. El fet que una part significativa de l’activitat de les entitats del sector financer no estigui subjecta a l’impost general indirecte limita en gran part la capacitat de deducció de les quotes suportades de l’impost segons el règim general de deducció, atès que no es poden atribuir de manera exclusiva les quotes suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. Així doncs, aquest règim especial fixa un import màxim anual de deducció equivalent al 10% de les quotes repercutides, amb el límit de l’impost suportat en la seva activitat subjecta.

Aquesta Llei consta de vint-i-dos articles, una disposició transitòria, i quatre disposicions finals que preveuen la modificació de l’article 15 de la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança, del 14 de maig del 2002, la modificació de la Llei de l’impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000, l’elaboració i publicació d’un text refós de la Llei de l’impost general indirecte, i l’entrada en vigor.

Article 1

Es modifica l’apartat 4 de l’article 5 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, amb la redacció següent:

“4. No tenen la consideració d’empresaris o professionals als efectes d’aquest impost quan l’import dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats no superi la xifra anual de 40.000 euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. A l’efecte de determinar l’import anterior, no es tenen en compte les transmissions de béns d’inversió i s’exclou, si escau, l’impost general indirecte. L’import es prorrateja en la part corresponent a l’any natural en cas d’inici d’activitat.

En el cas de les activitats agrícoles i ramaderes, el llindar indicat en el paràgraf anterior se situa en la xifra anual de 150.000 euros.

Els empresaris o els professionals que optin per ser considerats com a tals, ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any en què hagi de tenir efecte. Una vegada hagin optat per ser considerats empresaris o professionals, s’ha de mantenir aquesta situació durant un termini mínim de tres anys, i per sol·licitar-ne la baixa cal que hi renunciïn comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.

El procediment i la forma de la sol·licitud per ser considerat empresari s’establiran reglamentàriament.”

Article 2

S’introdueixen uns nous apartats 13 i 14 a l’article 6 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, amb la redacció següent:

“13. Les prestacions de serveis i els lliuraments de béns accessoris a les mateixes prestacions i efectuats pels serveis públics postals.

14. Els lliuraments de diner a títol de contraprestació o de pagament.”

Article 3

Es modifica l’article 18 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que queda redactat de la manera següent:

“Article 18. Importacions de bitllets de banc en curs legal i de segells

Estan exemptes de l’impost les importacions de bitllets i monedes de banc en curs legal, els títols valor i els segells, i els efectes timbrats en curs legal per un valor no superior al seu valor facial.”

Article 4

Es modifica la lletra b de l’apartat 1 de l’article 29 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que queda redactada de la manera següent:

“b) Els impresos de caràcter publicitari, com els catàlegs, les llistes de preus, les instruccions d’ús i els butlletins comercials, importats gratuïtament i alhora destinats a ser distribuïts gratuïtament.”

Article 5

S’introdueix un nou apartat 12 a l’article 41 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, amb la redacció següent:

“12. Els taüts amb cossos a l’interior i les urnes amb les cendres de difunts, com també les flors, les corones i altres objectes de decoració que els acompanyen normalment.

Les flors, les corones i altres objectes de decoració portats per persones que resideixen en un país estranger i que vénen per assistir a l’enterrament o per decorar tombes situades al territori duaner del Principat d’Andorra, sempre que la naturalesa o la quantitat de les dites importacions no reveli cap intenció d’ordre comercial.”

Article 6

S’introdueix un nou apartat 10 a l’article 44 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, amb la redacció següent:

“10. Els d’arrendament de material esportiu prestats per un empresari o professional que té la seu de la seva activitat econòmica o l’establiment permanent des del qual els presta o, si no n’hi ha, el lloc del seu domicili o residència habitual, a Andorra, quan el destinatari és un empresari o professional que actua com a tal, i la utilització efectiva d’aquests serveis s’efectua al territori esmentat.”

Article 7

Es modifica l’article 58 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que queda redactat de la manera següent:

“Article 58. Tipus de gravamen reduït

El tipus de gravamen reduït és d’un 1% i s’aplica només a les operacions següents:

1. Els productes alimentaris (incloses les begudes, excepte, però, les begudes alcohòliques) per al consum humà o animal, els animals vius, les llavors, les plantes i els ingredients normalment utilitzats en la preparació de productes alimentaris; els productes utilitzats normalment com a complement o succedani de productes alimentaris.

S’entén per begudes alcohòliques tot líquid apte per al consum humà per ingestió que contingui alcohol etílic.

2. Les aigües, fins i tot en estat sòlid, aptes per a l’alimentació humana o animal o per al reg.

3. Els llibres, els diaris i les revistes que no continguin únicament i fonamentalment publicitat. Els elements complementaris que es lliuren conjuntament amb aquests béns mitjançant un preu únic tributen al tipus de gravamen corresponent segons la naturalesa del bé lliurat.

Es comprenen en aquest apartat les execucions d’obra que tinguin com a resultat immediat l’obtenció d’un llibre, un diari o una revista en plec o en continu, d’un fotolit dels béns esmentats o que consisteixi en l’enquadernació dels mateixos béns.

S’entén que els llibres, els diaris i les revistes contenen fonamentalment publicitat quan més del 75 per cent dels ingressos que proporcionen al seu editor s’obtinguin per aquest concepte.

4. Els béns d’objectes d’art, de col·lecció o d’antiguitat, segons la Nomenclatura general de productes i d’acord amb el que es preveu reglamentàriament.”

Article 8

S’introdueix un nou apartat 11 a l’article 59 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, amb la redacció següent:

“11. Els lliuraments de segells i efectes timbrats de curs legal, per un import no superior al seu valor facial.”

Article 9

S’introdueix un nou article 60 bis a la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, amb la redacció següent:

“Article 60 bis. Tipus de gravamen especial

El tipus de gravamen especial és d’un 2,5% i s’aplica al transport per cable i la seva comercialització.”

Article 10

Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 63 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que queden redactats de la manera següent:

“1. Els empresaris o els professionals no poden deduir les quotes de l’impost suportades o satisfetes per les adquisicions o les importacions de béns corrents o serveis que no s’afectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional subjecta a l’impost. En qualsevol cas sí que podran deduir les quotes suportades en relació amb la seva activitat empresarial o professional efectuada fora del territori d’aplicació de l’impost i que hagin donat dret a deducció si s’haguessin efectuat dins el mateix territori.

2. Les quotes suportades per l’adquisició, la importació, el lloguer o la cessió d’ús per un altre títol de béns d’inversió que s’utilitzin en tot o en part en el desenvolupament de les activitats empresarials o professionals subjectes a l’impost previstes a l’apartat 1, es poden deduir d’acord amb les regles següents:

a) Quan es tracti de béns o serveis diferents dels compresos en les regles següents, sempre que aquests béns o serveis hagin de ser utilitzats previsiblement, d’acord amb criteris fonamentats, en el desenvolupament de l’activitat empresarial o professional subjecta a l’impost.

b) Quan es tracti d’automòbils de turisme i els seus remolcs, ciclomotors i motocicletes, es presumiran afectats al desenvolupament de l’activitat empresarial o professional subjecta a l’impost prevista en l’apartat 1 en la proporció del 50%.

No obstant això, es presumeixen afectats al 100% al desenvolupament de l’activitat empresarial o professional subjecta a l’impost prevista en l’apartat 1 els automòbils següents:

- Automòbils mixtos utilitzats en el transport de mercaderies.

- Els utilitzats en la prestació de serveis de transport de viatgers mitjançant contraprestació.

- Els utilitzats en la prestació de serveis d’ensenyament de conductors o pilots mitjançant contraprestació.

- Els utilitzats per fer proves, demostracions o per promocionar vendes.

- Els utilitzats en els desplaçaments professionals dels representants o els agents comercials.

- Els utilitzats en serveis de vigilància.

c) El grau d’utilització dels béns o els serveis previstos a l’apartat 2, lletra a d’aquest article l’ha d’acreditar l’obligat tributari per qualsevol mitjà de prova admès en dret.

En relació amb els béns previstos a l’apartat 2, lletra b, qui qüestioni el grau d’utilització presumptament establert, ja sigui l’obligat tributari o l’Administració, ha d’acreditar el grau efectiu d’utilització.”

Article 11

Es modifica l’article 70 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que queda redactat de la manera següent:

“Article 70. Supòsits generals de devolució

1. Els obligats tributaris que no hagin pogut efectuar les deduccions originades en un període de liquidació mitjançant el procediment previst a l’article 68 perquè han excedit contínuament la quantia de les mateixes deduccions de les quotes meritades, tenen dret a sol·licitar la devolució de l’import existent a favor seu el 31 de desembre de cada any a la declaració liquidació corresponent en l’últim període de liquidació de l’any mencionat.

2. Els empresaris o els professionals que no tinguin dret a la devolució de l’impost d’acord amb el que estableix l’apartat segon de l’article 72 tenen el dret a la devolució del saldo a favor seu, seguint el procediment general de devolució aplicable als empresaris o als professionals establerts en l’àmbit territorial de l’impost.

3. Els obligats tributaris que decideixin donar per finalitzada la seva activitat empresarial, ja sigui per tancament del negoci, en el cas de persones físiques, o bé per dissolució i liquidació de la societat, en el cas de persones jurídiques, podran sol·licitar la devolució del saldo a favor seu en el moment de la finalització de l’activitat.

Pel que fa als obligats tributaris a títol individual, podran sol·licitar la referida devolució en el moment en què hagin presentat la sol·licitud de baixa del negoci davant l’Administració, o bé la sol·licitud de baixa en el Registre d’Obligats Tributaris, i hagin liquidat o desafectat tots els béns afectes a la seva activitat empresarial. En el cas de persones jurídiques, la podran sol·licitar en el moment en què s’hagin inscrit en el Registre de Societats Mercantils, s’hagi dut a terme la dissolució de la societat i se n’hagin liquidat tots els béns.

El procediment de devolució i els formularis per sol·licitar la devolució es desenvolupen reglamentàriament.

4. Per als supòsits de devolució previstos en aquest article i a l’article 71, el ministeri encarregat de les finances, si escau, ha de practicar la liquidació provisional i la devolució dins dels tres (3) mesos següents a la presentació de la declaració.”

Article 12

S’introdueix un nou article 71 bis a la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, amb el redactat següent:

“Article 71 bis. Devolucions relatives al comerç de productes farmacèutics

1. Els obligats tributaris que tinguin com a activitat principal el comerç de productes farmacèutics dins del territori andorrà, i que en totes les declaracions presentades per cadascun dels períodes de liquidació de l’any natural immediatament anterior, la quantia de les deduccions hagi superat l’import de les quotes meritades, tenen dret a la devolució del saldo existent que tinguin a favor seu al termini de cada període de liquidació.

2. La devolució descrita a l’apartat anterior no s’aplica a les quotes suportades per l’adquisició de béns immobles.

3. Els requisits i el procediment per executar el dret establert en aquest article es determinen reglamentàriament.”

Article 13

Es modifica l’apartat 1 de l’article 78 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que queda redactat de la manera següent:

“1. Els obligats tributaris han de determinar en cada període de liquidació el deute tributari, minorant l’impost general indirecte repercutible en el període, per les quotes de l’impost general indirecte suportat que tinguin el caràcter de deduïble.

En el cas de transmissió de béns immobles, o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos béns efectuada davant de fedatari públic, els obligats tributaris han d’ingressar l’impost repercutit de forma simultània a l’atorgament de l’escriptura pública, i el fedatari públic ha de complir les obligacions previstes a l’article 80. Si els actes sobre béns immobles indicats anteriorment es formalitzen mitjançant contracte privat, els obligats tributaris han de liquidar o acreditar la liquidació de l’impost per tal de poder efectuar l’elevació a públic del contracte corresponent.

Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 250.000 euros, les declaracions de liquidació es fan els mesos de juliol i gener.

Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 3.600.000 euros, les declaracions de liquidació es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener.

Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui igual o superior a 3.600.000 euros, les declaracions de liquidació es fan mensualment.

En el cas que l’exercici anterior tingui una durada inferior a 12 mesos es prorrateja en la part corresponent a l’any natural i s’aplica el que preveuen els apartats anteriors.

En cas d’inici d’activitat, les declaracions de liquidació es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener, llevat que hi sigui aplicable el règim especial simplificat, cas en què les declaracions es farien els mesos de juliol i gener.

Igualment, els obligats tributaris que decideixin donar per finalitzada la seva activitat empresarial, ja sigui per tancament del negoci, en el cas de persones físiques, o bé per dissolució i liquidació de la societat, en el cas de persones jurídiques, han d’ingressar el saldo a favor de l’Administració tributària.

Pel que fa als obligats tributaris a títol individual, han d’efectuar l’ingrés corresponent en el moment en què presentin la sol·licitud de baixa del negoci davant l’Administració, o bé la sol·licitud de baixa en el Registre d’Obligats Tributaris, sempre que hagin liquidat o desafectat tots els béns afectes a la seva activitat empresarial. En el cas de persones jurídiques, han d’efectuar l’ingrés corresponent abans d’inscriure’s en el Registre de Societats Mercantils i de dissoldre la societat, i sempre que n’hagin liquidat tots els béns.

L’ingrés del deute tributari s’ha de dur a terme en el lloc, la forma i els models que s’estableixin reglamentàriament.”

Article 14

Es modifica l’article 80 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que queda redactat de la manera següent:

“Article 80. Obligacions dels fedataris públics

Els fedataris públics no poden autoritzar cap escriptura pública de transmissió de béns immobles, o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos béns efectuada mitjançant contracte privat, ni poden protocol·litzar documents privats on es reflecteixin aquestes transmissions de béns immobles o drets sobre els mateixos béns, sempre que el transmitent tingui la consideració d’empresari o professional a l’efecte d’aquest impost, si els obligats tributaris no acrediten prèviament o simultàniament la liquidació i, si escau, l’ingrés efectiu de l’impost, o demostren que els són aplicables els supòsits de no-subjecció previstos en aquesta Llei.

Els fedataris públics han de percebre l’import de la liquidació efectuada per l’obligat tributari i efectuar-ne l’ingrés al ministeri encarregat de les finances, dins els terminis, i segons els models i els procediments que es determinin reglamentàriament.

Els fedataris públics han d’adjuntar a la matriu de l’escriptura una còpia de la liquidació de l’impost.

Els fedataris públics han de comunicar al ministeri encarregat de les finances l’atorgament de qualsevol acte o contracte que impliqui una transmissió de béns immobles o la constitució o cessió de drets reals en què intervinguin, sempre que el transmitent tingui la consideració d’empresari o professional a l’efecte d’aquest impost. El transmitent ha de demostrar la seva condició d’empresari o professional a l’efecte d’aquest impost mitjançant un certificat emès pel ministeri encarregat de les finances o la darrera declaració de liquidació de l’impost general indirecte o el que s’estipuli reglamentàriament.

La relació s’ha de presentar durant la primera quinzena de cada trimestre en la forma corresponent i d’acord amb els models que reglamentàriament es determinin. En tot cas la informació mínima que s’haurà de comunicar és la següent:

- Tipus de transacció.

- Data de la transacció.

- Identificació i domicili de les parts intervinents.

- Identificació del bé immoble objecte de la transacció.

- Import de la transacció.

- Impost meritat.”

Article 15

Es modifica l’article 81 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que queda redactat de la manera següent:

“Article 81. Infraccions

En el que no estableix aquesta Llei, la regulació de les infraccions en matèria tributària relatives al contingut d’aquesta Llei es regeix pel règim d’infraccions i sancions establert a la secció tercera del capítol tercer de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

Les infraccions i les sancions en matèria duanera es regeixen per les disposicions establertes en el títol XII de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana.”

Article 16

Es modifica l’apartat 2 de l’article 82 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que queda redactat de la manera següent:

“2. Es consideren infraccions de defraudació:

a) Les autoliquidacions incompletes amb transcendència en la liquidació.

b) Les falses autoliquidacions.

c) L’incompliment de les obligacions en la facturació quan produeixin defraudació.”

Article 17

S’elimina l’apartat 4 de l’article 83 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.

Article 18

Es modifica la lletra d de l’apartat 1 de la disposició addicional tercera de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que queda redactada de la manera següent:

“d. S’exclouen del concepte de béns usats:

i) Els béns immobles.

ii) Els residus industrials i, en general, els materials de recuperació.

iii) Els envasos i els embalatges.

iv) L’or, el platí i les pedres precioses.

v) Els béns utilitzats, transformats o renovats per l’obligat tributari.

vi) Els béns que hagin obtingut exempció a la importació o amb un tipus impositiu de la importació del 0%.”

Article 19

Es modifica la lletra b de l’apartat 3 de la disposició addicional tercera de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que queda redactada de la manera següent:

“b. Els obligats tributaris acollits en aquest règim no poden deduir les quotes suportades per les adquisicions dels béns adquirits o importats sota aquest règim.”

Article 20

S’introdueix una nova disposició addicional quarta a la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, amb la redacció següent:

“Disposició addicional quarta. Règim especial de l’or d’inversió

1. Concepte d’or d’inversió

A l’efecte del que preveu aquesta Llei, es considera or d’inversió:

a) Els lingots o làmines d’or de llei igual o superior a 995 mil·lèsimes i que tinguin un pes que s’adapti al que s’indica a continuació:

12,5	quilograms
1	quilograms
500	grams
250	grams
100	grams
50	grams
20	grams
10	grams
5	grams
2,5	grams
2	grams
100	unces
10	unces
5	unces
1	unces
0,5	unces
0,25	unces

b) Les monedes d’or que reuneixin els requisits següents:

i) Que siguin de llei igual o superior a 900 mil·lèsimes.

ii) Que hagin estat encunyades amb posterioritat a l’any 1800.

iii) Que siguin o hagin estat de curs legal al seu país d’origen.

iv) Que es comercialitzin habitualment per un preu no superior al 80 per cent del valor de mercat de l’or que continguin.

v) Que es publiquin al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra o al Diari Oficial de les Comunitats Europees.

2. Importacions d’or d’inversió

Tributen al 0% les importacions d’or d’inversió definit en aquest règim especial.

3. Base de tributació i repercussió de la quota

Els lliuraments físics d’or d’inversió estan subjectes a un tipus de gravamen del 0%. Igualment, s’aplica un tipus de gravamen del 0% als préstecs i les operacions de permuta financera, així com a les derivades de contractes de futur o a termini, sempre que tinguin per objecte, en tots el casos, l’or d’inversió.

Totes les prestacions de serveis que tinguin per objecte l’or d’inversió no definides en aquest apartat estan subjectes al seu tipus de gravamen corresponent.

4. Base de tributació. Regles especials

En els lliuraments de béns o en les prestacions de serveis que no tinguin per objecte o resultat or d’inversió, i en què s’utilitzi or aportat pel destinatari de l’operació, i la importació o l’adquisició s’hagi fet al tipus del 0% per aplicació del que preveu aquest règim, la base de tributació serà la resultant d’afegir a l’import de la contraprestació el valor de mercat del referit or, determinat en la data de meritació de l’impost.”

Article 21

S’introdueix una nova disposició addicional cinquena a la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, amb la redacció següent:

“Disposició addicional cinquena. Règim especial del sector financer

1. Aplicació del règim

S’han d’acollir a aquest règim especial els obligats tributaris que facin activitats subjectes a l’impost i que compleixin les condicions següents:

a) Que facin activitats subjectes al tipus de gravamen previst a l’article 60, “Tipus de gravamen incrementat”.

b) Que la seva activitat principal estigui regulada per la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

Aquest règim no és aplicable als béns immobles.

2. Base de tributació i repercussió de la quota

La base de tributació es calcula segons el que preveu el capítol setè, i la repercussió de la quota es farà segons el que preveu a aquest efecte l’article 55.

3. Obligacions i limitacions del dret a deduir les quotes suportades

Els obligats tributaris als quals sigui aplicable aquest règim han de complir igualment totes les obligacions formals que preveu el capítol vuitè.

Pel que fa a la deducció de les quotes suportades de l’impost, els obligats tributaris tenen dret a deduir-se en concepte de quotes suportades un import màxim anual equivalent al 10% de les quotes repercutides al tipus impositiu previst a l’article 60, amb el límit de l’impost suportat en la seva activitat subjecta. S’exceptuen d’aquest càlcul, com s’ha indicat, les operacions realitzades amb béns immobles.

Els obligats tributaris als quals sigui aplicable aquest règim ho han de comunicar al ministeri encarregat de les finances, que està habilitat per aprovar els formularis corresponents per a la comunicació del règim previst en aquesta disposició.”

Article 22

Es modifica la disposició final tercera de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que queda redactada de la manera següent:

"Disposició final tercera

Els obligats tributaris poden fer consultes al ministeri encarregat de les finances sobre l’aplicació d’aquesta Llei. Les consultes es tramiten i es contesten d’acord amb el que preveu la Llei de bases de l’ordenament tributari vigent en cada moment."

Disposició transitòria

Durant l’exercici 2014, el Govern ha de traspassar als comuns els ingressos corresponents a la quota tributària estatal de l’impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries corresponent a les transmissions patrimonials subjectes a l’impost efectuades durant aquest mateix exercici. Aquest traspàs s’ha de fer d’acord amb les normes previstes a l’article 12, apartat 3, de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000, i amb els convenis relatius al sistema de gestió i liquidació del deute tributari de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries que correspon als comuns signats amb cada comú. A l’efecte del repartiment de la quota estatal de l’impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries entre els comuns, cal tenir en compte la parròquia on estigui situat l’immoble.

Disposició final primera

Es modifica l’article 15 de la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança, del 14 de maig del 2002, que queda redactat de la manera següent:

“Article 15. Determinació de la quota de liquidació

1. La quota de liquidació de l’impost es determina segons el sistema de determinació objectiva, d’acord amb el que preveu aquesta Llei i amb les declaracions presentades pels obligats tributaris.

2. La determinació de la quota de liquidació es fa d’acord amb la fórmula següent:

Quota de liquidació = t x V1 - 0,0045 x V1

On:

t: tipus de gravamen

V1: primes totals

La variable t, tipus de gravamen, correspon al tipus de gravamen establert a l’article 9.

La variable V1, primes totals, correspon a l’import total de les primes o quotes que s’hagin de satisfer com a contraprestació de les operacions subjectes a aquest impost, sigui quina sigui la causa o l’origen que les motivi, i el lloc i la forma de pagament, a excepció de la contribució al Fons andorrà de garantia d’automòbils. Les variables anteriors han de ser les corresponents a l’any natural objecte de liquidació.

3. La quota de liquidació de l’impost és anyal.”

Disposició final segona

Es modifica l’article 8 de la Llei de l’impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre de 2000, que queda redactat de la manera següent:

“Article 8. Tipus de gravamen

1. El tipus de gravamen estatal és de l’1%.

2. Si els comuns estableixen un tribut sobre les transmissions patrimonials immobiliàries que s’hagi d’inscriure al cadastre comunal, el tipus de gravamen comunal ha de ser el que estableixin les seves pròpies ordinacions, i no pot ser inferior al 0,5% ni superior al 3%.”

Disposició final tercera

S’encarrega al Govern que, en el termini màxim de trenta dies a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret corresponent, el text refós de l’articulat de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, modificada per la Llei 29/2012, del 18 d’octubre, i per la Llei 11/2013, del 23 de maig, amb la inclusió de totes les modificacions i addicions aportades mitjançant aquesta Llei.

Disposició final quarta

Aquesta Llei entra en vigor l’1 de juliol del 2014, excepte la disposició final primera, que entra en vigor l’1 de gener del 2015.

La disposició final segona és aplicable a les transmissions patrimonials subjectes a l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries efectuades a partir de l’1 de gener del 2015.

El síndic general, vist l’acord de la Junta de Presidents de Grup Parlamentari del dia 8 de gener el 2014, determinant la comissió competent per a conèixer del Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre del 1993,

Disposa

D’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General, trametre l’esmentat Projecte de llei, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa d’Interior.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 7 d’abril del 2014

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

 

El síndic general, vist l’acord de la Junta de Presidents de Grup Parlamentari del dia 8 de gener del 2014, determinant la comissió competent per a conèixer del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre del 1993,

Disposa

D’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General, trametre l’esmentat Projecte de llei, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa d’Interior.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 7 d’abril del 2014

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

El síndic general, vist l’acord de la Junta de Presidents de Grup Parlamentari del dia 8 de gener del 2014, determinant la comissió competent per a conèixer del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998,

Disposa

D’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General, trametre l’esmentat Projecte de llei, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa d’Interior.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 7 d’abril del 2014

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 7 d’abril del 2014, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. David Rios Rius, president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, registrat en data 31 de març del 2014, sota el títol Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del matrimoni de 30 de juny de 1995 i de la Llei 14/2004, de 3 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, i exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit sota la qualificació de Proposició de llei qualificada.

2. D'acord amb l'article 103.2, ordenar la seva publicació, i remetre-la al Govern perquè, en el termini de quinze dies, manifesti el seu criteri. El Govern haurà d'evacuar el seu informe per tot el dia 2 de maig del 2014, a les 13.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 7 d’abril del 2014

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del matrimoni de 30 de juny de 1995 i de la Llei 14/2004, de 3 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada del matrimoni

Exposició de motius

La tan estimada com estimable tradició andorrana no ha estat ni podria ser obstacle a l’evolució que permet i obliga al legislador a adaptar les lleis als nous temps i a les noves mentalitats del poble andorrà i del nostre Coprincipat, immers com està en la moderna comunitat internacional de la qual fa part.

De fet, la tradicional adaptabilitat del nostre poble ha estat sempre una eina fonamental del progrés d’Andorra i constitueix una de les qualitats que han permès fer del nostre petit país un gran país que creix a mesura que va desenvolupant mecanismes per a garantir el respecte dels Drets Humans i la permanència de la Justícia.

Amb aquesta finalitat, el Poble Andorrà es donà a si mateix un marc de garanties recollit a la seva Constitució de 1993, en la que, amb encert, es declarà la igualtat de tots els ciutadans i la prohibició de discriminació per qualsevol condició personal, obligant als poders públics “a crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives”. Així mateix la Carta Magna disposava que “la llei regularà la condició civil de les persones i les formes del matrimoni.”

Seguint el mandat constitucional i atenent la realitat andorrana, composada per persones de diferents creences i situacions personals, en data 30 de juny de 1995 s’aprovà la Llei qualificada del matrimoni que regulava el matrimoni civil entre persones de diferent sexe (condició aquesta que, en aquell moment històric, era comuna en tots els ordenaments jurídics), així com la seva dissolució.

L’any 2005 però, invocant entre altres “el necessari i inalienable lliure desenvolupament de la personalitat de cadascú”, la realitat andorrana en la que cada vegada amb més naturalitat es produïen convivències “more uxorio” entre persones del mateix sexe i en aplicació del principi constitucional d’igualtat jurídica i prohibició de discriminació, el Consell General va regular legalment les unions estables de parella composades per persones d’igual o diferent sexe.

Aquella Llei qualificada representava una reacció sensible al canvi social andorrà i internacional i va tenir el gran mèrit d’enderrocar algunes barreres de discriminació per raó de la condició o opció sexual de les persones.

Tot i que la regulació de les unions estables de parella representà en el seu dia un gran pas, és una realitat que Matrimoni i Unió Estable de Parella  constitueixen dues institucions diferents, amb diferents conseqüències jurídiques. I avui s’evidencia desigual i discriminatori el fet que solament una part de la població andorrana, la de condició heterosexual, pugui optar a ambdues formes d’unió personal. Mentre que altra part de la ciutadania té vedat l’accés al matrimoni.

En efecte, des de l’aprovació de la Llei qualificada del matrimoni (ja fa quasi dues dècades) i de la Llei qualificada de les unions estables de parella (fa nou anys) els països més evolucionats del nostre entorn sociopolític, i en concret els nostres més propers veïns, en un clar avanç vers la igualtat, han obert el matrimoni civil a les persones del mateix sexe.

Certament que l’exemple dels nostres països veïns no ha de determinar “per se” als legisladors andorrans a modificar els vells criteris en matèria de matrimoni.

Però, sense dubte, els poders públics, entre ells i principalment el Legislador, han de complir el mandat constitucional garantint la igualtat i adaptant les lleis a les noves circumstàncies per tal de fer desaparèixer seculars desigualtats que recents resolucions dels tribunals nacionals i internacionals han posat de relleu i han condemnat.

Ara correspon al poble andorrà, ara ens correspon a nosaltres, legisladors, enderrocar una altra barrera i permetre que totes les persones, amb independència de la seva condició sexual tinguin accés a la institució civil del matrimoni i en ella puguin fer una vida en comú basada en l’afecte i mútua protecció.

D’altra banda, resulta obvi que per pura congruència jurídica (cal anomenar d’una única forma a una mateixa institució), per evitar també la desigualtat en el nom (que a més exhibiria innecessàriament la condició o opció personal sexual de cadascú) i per respecte a la nomenclatura que el propi legislador civil andorrà decidí en la Llei de 1995 (en consonància amb el que s’havia i s’estava fent a la resta de la Comunitat Internacional), correspon mantenir el nom de matrimoni a la institució regulada per la repetida Llei qualificada del 30 de juny del 1995 del matrimoni amb les modificacions que comporta la present Llei per la que els contraents poden ser persones de diferents o igual sexe.

Aquest canvi legislatiu haurà de produir, des del moment de la seva entrada en vigor, els seus lògics efectes en tots els camps jurídics (administratiu, civil, penal, tant si es tracta de lleis com de reglaments o de normativa d’àmbit comunal) havent d’entendre’s ja des d’ara que on es parla de marit i muller, espòs i esposa, o vidu i vídua, s’està referint en tots els casos al o a la consort o cònjuge. I caldrà procedir a les esmenes de redacció corresponents a textos legals així com en els formularis, sol·licituds, fitxes, etc. en un termini que, per prudència, no hauria d’excedir el termini d’un (1) any.

Així mateix, en els processos d’adopció, (quan aquesta procedeixi i emprant sempre uns idèntics criteris d’idoneïtat psicològica, afectiva i material) i en tots els textos legals que facin referència a menors i/o incapacitats, es referirà al progenitor o progenitors adoptants, pares, custodis o tutors i no a pare i mare.

Per finalitzar és forçós palesar el respecte que mereixen els sentiments i conviccions de caràcter religiós que cada ciutadà en particular pugui professar, recordant però que tenen la seva especificitat i regulació en esferes alienes a les encomanades al legislador civil, quina actuació no poden condicionar.

Per tot el que s’ha exposat i perquè no pot haver cap argument que justifiqui que un ésser humà és més ni menys que un altre ni mereix més drets o menys que altre ésser humà, es fa necessària aquesta modificació legislativa que es configura finalment com un acte de profund respecte de la Constitució Andorrana i envers tots i cadascú dels ciutadans, la igualtat dels quals davant la llei, sigui quina siguin la seva condició, correspon al Legislador desplegar i assegurar.

La present Llei qualificada disposa de tres articles que modifiquen els articles 1 i 11 de la Llei qualificada del matrimoni de 30 de juny de 1995 i la disposició final primera de la Llei 14/2004, de 3 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada del matrimoni i consta a més, d’una disposició addicional, d’una disposició derogatòria i de dues disposicions finals.

Article 1

Es modifica l’article 1 de la Llei qualificada del matrimoni de 30 de juny de 1995, que queda redactat amb els termes següents:

“Article 1

Dues persones tenen dret a contraure matrimoni entre elles i a fundar una família, d’acord amb les disposicions de la present Llei.”

Article 2

Es modifica l’article 11 de la Llei qualificada del matrimoni de 30 de juny de 1995, que queda redactat amb els termes següents:

“Article 11

Els consorts han de contribuir al sosteniment de les despeses familiars en la forma establerta per les normes que regulin llur règim econòmic matrimonial.”

Article 3

Es modifica la disposició final primera de la Llei 14/2004, de 3 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, que queda redactada amb els termes següents:

“Es modifica l’article 75 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“1. Es presumeix que l’infant concebut durant el matrimoni o unió estable de parella inscrita al Registre Civil, és també fill de l’altre cònjuge o parella estable. Nogensmenys, en el matrimoni o unió estable composat per un home i una dona, el marit pot recórrer als tribunals civils per instar una acció en impugnació de paternitat, sempre que acrediti la impossibilitat de la seva paternitat biològica.

2. Si l’infant ha nascut dins els 180 dies següents a la celebració del matrimoni, el marit pot recórrer als tribunals civils en el termini dels sis mesos següents al naixement, per instar una acció en impugnació de paternitat, amb la sola prova de la data del part. No obstant això, no hi podrà haver lloc a impugnació de paternitat si el marit ha reconegut expressament o tàcitament la seva paternitat, o si coneixia l’embaràs abans de la celebració del matrimoni, o si s’ha comportat com a pare des del naixement de l’infant.””

Disposició addicional

Tota disposició normativa de rang igual o inferior que al·ludeixi o es refereixi al matrimoni civil s’ha d’aplicar amb independència del sexe dels seus components i sens perjudici de les pertinents modificacions legislatives que en els texts legals relatius de l’àmbit administratiu, civil, penal, texts reglamentaris i normativa comunal i en tots aquells altres que s’escaigui, s’hauran d’adoptar en el termini màxim d’un (1) any.

Disposició derogatòria

Queden derogades totes les normes o disposicions legals de rang igual o inferior que s’oposin o contradiguin el que estableix aquesta Llei.

Disposició final primera

S’estableix la delegació legislativa a favor del Govern perquè en el termini de sis (6) mesos a partir de la data d’entrada en vigor de la present Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text refós de la Llei qualificada del matrimoni amb totes les modificacions i addicions aprovades fins avui.

Disposició final segona

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de la data de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

 

Butlletí del Consell General Dipòsit legal: And. 262/94 ISSN 1024-9044