BCG 18/2014, 31 de març 2014

 BCG 18/2014

 

 

El síndic general, vist l’acord de la Junta de Presidents de Grup Parlamentari del dia 3 de setembre del 2013, determinant la comissió competent per a conèixer del Projecte de llei de bases de l'ordenament tributari,

Disposa

D’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General, trametre l’esmentat Projecte de llei, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 26 de març del 2014

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 31 de març del 2014, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 24 de març del 2014, sota el títol Proposta d’aprovació de l’adhesió del Conveni sobre la diversitat biològica, fet a Rio de Janeiro el 5 de juny del 1992 i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Tractat Internacional i procedir a la seva tramitació com a tal.

2. D'acord amb els articles 92.2 i 117, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 24 d’abril del 2104, a les 13.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 31 de març del 2014

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

 

Proposta d’aprovació de l’adhesió del Conveni sobre la diversitat biològica, fet a Rio de Janeiro el 5 de juny del 1992

La diversitat biològica, o biodiversitat, designa totes les formes de vida que hi ha a la Terra i les característiques naturals que presenta. La biodiversitat actual és fruit d’una evolució que ha tingut lloc durant milions d’anys, mitjançant processos naturals i, cada cop més, sota la influència dels humans. Aquesta constitueix la xarxa de vida de la qual fem part i de la que som totalment dependents.

Aquesta diversitat s’explica de forma general amb els conceptes d’una gran varietat de plantes, d’animals i de microorganismes. Actualment, han estat identificades aproximadament 1,75 milions d’espècies. Es tracta sobretot d’éssers de petites dimensions com els insectes. En general, els científics estimen que el nombre d’espècies que existeixen és d’uns 13 milions, tot i que les estimacions varien entre els 3 i els 100 milions.

Però la biodiversitat també fa referència a les diferències genètiques dins d’una mateixa espècie, com per exemple, les que hi ha entre varietats de plantes cultivades o de races de bestiar. Un altre dels aspectes de la biodiversitat es troba també en la varietat d’ecosistemes que es troben en els deserts, els boscos, les zones humides, les muntanyes, els llacs i els rius i els paisatges agrícoles.

És la combinació de totes aquestes formes de vida, la seva interacció amb les altres i amb la resta del medi ambient que fan de la Terra un lloc únic i habitable per als humans. La biodiversitat ofereix un gran nombre de béns i serveis que sostenen la nostra vida.

Els recursos biològics de la Terra són fonamentals per al desenvolupament econòmic i social de la humanitat. És per aquest motiu que actualment, hi ha un reconeixement internacional cada cop més important del fet que la biodiversitat és un actiu universal i que té un valor inestimable per a les generacions presents i per a les futures. Però alhora, les amenaces que existeixen sobre les espècies i els ecosistemes mai no han estat tan importants. La desaparició d’espècies deguda a l’acció de l’home continua avançant a un ritme molt preocupant.

Per aquests motius, el mes de novembre de 1988, el Programa de les Nacions Unides per al medi ambient (PNUMA) va convocar un grup d’experts perquè treballessin sobre la possibilitat de redactar un conveni internacional sobre la biodiversitat. Aquest text es va obrir a signatura el 5 de juny de 1992 durant la Cimera de Rio i va entrar en vigor el 29 de desembre de 1993. La primera reunió de les parts va tenir lloc el 1994 a les Bahames.

El Conveni sobre biodiversitat de Rio ha estat inspirat pel compromís cada cop més important de la comunitat internacional cap al desenvolupament sostenible i representa un avenç major cap a la conservació de la diversitat biològica.

Aquest Conveni ha de permetre assegurar una acció internacional eficaç per frenar la destrucció de les espècies, els hàbitats i els ecosistemes. El preàmbul afirma que la conservació de la diversitat biològica constitueix un interès comú de la humanitat, pel seu valor intrínsec i el dels seus components, i també per la seva importància per a l’evolució i el manteniment dels sistemes necessaris per a la vida a la biosfera.

Els principals objectius del Conveni són:

- la conservació de la biodiversitat,

- l’aprofitament sostenible dels seus components, i

- la distribució justa i equitativa dels beneficis procedents de la utilització dels recursos genètics.

Les parts signatàries es comprometen principalment a tenir en compte la conservació i l’aprofitament sostenible de la biodiversitat en les seves estratègies i els seus plans, mitjançant accions com ara l’obligació de fer una avaluació dels impactes ambientals de certs projectes que puguin afectar-la. També es comprometen a identificar i fer el seguiment dels components importants per a la conservació i l’aprofitament sostenible de la biodiversitat i dels processos i activitats que la puguin afectar negativament.

Des de l’adopció del Conveni, les parts es reuneixen periòdicament per traduir les disposicions del text en accions concretes. D’aquesta manera s’han engegat plans d’acció nacionals en més de 100 països i s’han desenvolupat diversos plans estratègics.

L’any 2010 va ser decretat per l’Assemblea General de les Nacions Unides com a Any internacional de la biodiversitat, ja que l’any 2002, durant la redacció del primer pla estratègic del Conveni, es va estipular que les parts havien d’assegurar a l’horitzó 2010 una reducció important del ritme de pèrdua de la biodiversitat. El fet de declarar aquest Any internacional per a la biodiversitat va ser l’ocasió de sensibilitzar la població i també els governs sobre la necessitat de resoldre també la crisi de la biodiversitat.

A Andorra, es va crear el Centre de Biodiversitat l’any 1998 com un departament de l’Institut d’Estudis Andorrans, amb la finalitat de fer recerca i divulgació sobre la diversitat biològica d'Andorra. Aquest centre ha anat evolucionant fins a incorporar-se al Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya d’Andorra (CENMA), des d’on es condueixen diverses línies de treball sobre la biodiversitat andorrana.

De forma paral·lela, des de mitjan anys noranta, el ministeri encarregat del medi ambient i el patrimoni natural ha creat i desenvolupat projectes centrats en la diagnosi de l’estat de les poblacions d’espècies animals salvatges d’elevat interès patrimonial (el gall fer, la perdiu blanca, la serenalla pallaresa, etc.) i, en alguns casos, ha elaborat plans de conservació específics.

Des del 2003, es disposa del mapa dels hàbitats d’Andorra, que recull, a escala 1/25.000, les diverses comunitats vegetals del Principat.

Entre el 2003 i el 2008, el Departament de Medi Ambient, en col·laboració amb el CENMA, va redactar una llista de control i una llista vermella sobre la flora d’Andorra. Actualment, es continua inventariant la flora d’Andorra per tal de completar i actualitzar aquesta llista vermella.

Per tant, a Andorra fa més de 15 anys que es duen a terme estudis relatius a la riquesa de la biodiversitat que s’actualitzen de manera periòdica (fauna, hàbitats associats, flora i comunitats vegetals específiques com la vegetació de ribera i les molleres). El conjunt dels resultats d’aquests estudis es recullen en un sistema d’informació geogràfica i es divulguen periòdicament mitjançant exposicions i publicacions.

Pel que fa a la normativa, el Reglament relatiu a treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny, del 25 de juliol del 2001, regula l’obligatorietat de dur a terme estudis d’impacte ambiental per determinats projectes que afecten el medi. La Llei de pesca i el Reglament de protecció del medi aquàtic també fan referència a temes de protecció de la biodiversitat del país. Finalment, la Llei de tinença i protecció dels animals, del 30 de juny de 1998, i la reglamentació que la desenvolupa donen una protecció legal a nombroses espècies de la fauna i als seus hàbitats.

Actualment s’està treballant en la redacció del text de l’avantprojecte de la llei de protecció de la natura, que desenvoluparà en la normativa nacional el conjunt de principis establerts en aquest Conveni.

El Principat d’Andorra és conscient de la importància de la biodiversitat i de la necessitat de conservar-la per la riquesa que representa i pel benestar que procura a les generacions actuals i futures. Continuant amb la voluntat de confirmar el compromís pel que fa als principals convenis internacionals relacionats amb les problemàtiques ambientals, Andorra es vol adherir al Conveni de la biodiversitat de Rio de Janeiro de l’any 1992.

 

Conveni sobre la diversitat biològica

Preàmbul

Les parts contractants,

Conscients del valor intrínsec de la diversitat biològica i del valor de la diversitat i els seus elements constitutius en els àmbits del medi ambient, genètic, social, econòmic, científic, educatiu, cultural, recreatiu i estètic;

Conscients així mateix de la importància de la diversitat biològica per a l’evolució i la preservació dels sistemes que mantenen la biosfera;

Afirmant que la conservació de la diversitat biològica és una preocupació comuna de tota la humanitat;

Reafirmant que els estats tenen drets sobirans sobre els seus recursos biològics;

Reafirmant així mateix que els estats són responsables de la conservació de la seva diversitat biològica i de la utilització sostenible dels seus recursos biològics;

Preocupades pel fet que la diversitat biològica s’empobreix considerablement com a conseqüència de determinades activitats humanes;

Conscients de la mancança general d’informació i coneixements sobre la diversitat biològica i de la necessitat urgent de desenvolupar mitjans científics, tècnics i institucionals per tal de garantir el saber fonamental necessari per concebre i aplicar les mesures apropiades;

Assenyalant que és vital de preveure i prevenir les causes de la reducció o de la pèrdua important de la diversitat biològica en la seva font i atacar-les;

Assenyalant també que quan hi hagi una amenaça de reducció o de pèrdua substancial de la diversitat biològica, no s’ha d’invocar l’absència de certeses científiques com a raó per ajornar les mesures que permetrien evitar el perill o atenuar-ne els efectes;

Assenyalant a més que la conservació de la diversitat biològica exigeix essencialment la conservació in situ dels ecosistemes i dels hàbitats naturals i el manteniment i la recuperació de poblacions viables d’espècies en el seu entorn natural;

Assenyalant a més que les mesures ex situ, preferentment al país d’origen, tenen també una funció important;

Reconeixent que un gran nombre de comunitats locals i de poblacions autòctones depenen estretament i tradicionalment dels recursos biològics en els quals es basen les seves tradicions, i que és desitjable garantir que es puguin compartir equitativament els beneficis que es deriven de la utilització dels coneixements, de les innovacions i de les pràctiques tradicionals que es puguin aplicar per a la conservació de la diversitat biològica i la utilització sostenible dels seus components;

Reconeixent també la funció decisiva que exerceix la dona en la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica i afirmant la necessitat de garantir la seva plena participació en tots els àmbits de decisions polítiques relatives a la conservació de la diversitat biològica i la seva aplicació;

Destacant la importància i la necessitat de promoure la cooperació internacional, regional i mundial entre els estats i les organitzacions intergovernamentals i el sector no governamental per a la conservació de la diversitat biològica i la utilització sostenible dels seus components;

Reconeixent que el fet de garantir el subministrament de recursos financers nous i addicionals i un accés satisfactori a les tecnologies pertinents hauria d’influir considerablement en la mesura en què el món farà front a l’empobriment de la diversitat biològica;

Reconeixent a més que calen mitjans especials per satisfer les necessitats dels països en desenvolupament, especialment pel que fa al subministrament de recursos financers nous i addicionals com també l’accés apropiat a les tecnologies pertinents;

Assenyalant en aquest sentit les condicions especials dels països menys avançats i dels petits estats insulars;

Reconeixent que calen inversions importants per tal de garantir la conservació de la diversitat biològica de les quals es poden esperar nombrosos beneficis en l’àmbit del medi ambient, econòmic i social;

Reconeixent que el desenvolupament econòmic i social i l’eradicació de la pobresa són prioritats preponderants dels països en desenvolupament;

Conscients que la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica tenen una importància fonamental per satisfer les necessitats alimentàries, sanitàries i altres de la població mundial, que continua creixent i que, per tant, és indispensable l’accés als recursos genètics i a la tecnologia, i la participació en aquests recursos i tecnologies;

Assenyalant que, a la llarga, la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica enfortiran les relacions d’amistat entre els estats i contribuiran a la pau de la humanitat;

Desitjant millorar i complementar els arranjaments internacionals existents en matèria de conservació de la diversitat biològica i la utilització sostenible dels seus components; i

Decidides a conservar i a utilitzar de manera sostenible la diversitat biològica en benefici de les generacions actuals i futures;

Han convingut el següent:

 

Article 1. Objectius

Els objectius d’aquest Conveni, que s’han d’assolir de conformitat amb les disposicions pertinents, són la conservació de la diversitat biològica, la utilització sostenible dels seus components, i la participació justa i equitativa en els beneficis que es derivin de l’explotació dels recursos genètics, mitjançant, sobretot, un accés adequat a aquests recursos i una transferència apropiada de les tecnologies pertinents, tenint en compte tots els drets sobre aquests recursos i aquestes tecnologies, i també mitjançant un finançament apropiat.

Article 2. Termes utilitzats

Als efectes d’aquest Conveni, s’entén per:

Biotecnologia: Qualsevol aplicació tecnològica que utilitzi sistemes biològics i organismes vius o els seus derivats per a la creació o la modificació de productes o processos per a usos específics.

Condicions in situ: Les condicions caracteritzades per l’existència de recursos genètics dins d’ecosistemes i d’hàbitats naturals i, en el cas de les espècies domesticades o cultivades, en l’entorn on s’han desenvolupat les seves característiques distintives.

Conservació ex situ: La conservació d’elements constitutius de la diversitat biològica fora del seu entorn natural.

Conservació in situ: La conservació dels ecosistemes i dels hàbitats naturals i el manteniment i la recuperació de poblacions viables d’espècies en el seu entorn natural i, en el cas de les espècies domesticades i cultivades, en l’entorn on s’han desenvolupat les seves característiques distintives.

Diversitat biològica: La variabilitat d’organismes vius de qualsevol origen, inclosos, entre d’altres, els ecosistemes terrestres, marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexos ecològics dels quals formen part; això comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre espècies i també la diversitat dels ecosistemes.

Ecosistema: El complex dinàmic format per comunitats de plantes, animals i microorganismes i el seu entorn no vivent que, amb la seva interacció, formen una unitat funcional.

Espècie domesticada o cultivada: Qualsevol espècie en el procés d’evolució de la qual ha influït l’ésser humà per satisfer les seves necessitats.

Hàbitat: El lloc o tipus d’ambient on existeixen en estat natural un organisme o una població.

Material genètic: El material d’origen vegetal, animal, microbià o d’un altre tipus que contingui unitats funcionals de l’herència.

Organització regional d’integració econòmica: Qualsevol organització constituïda per estats sobirans d’una regió determinada, a la qual els seus estats membres han transferit competències en les qüestions regides per aquest Conveni i que ha estat degudament facultada, de conformitat amb els seus procediments interns, per signar, ratificar, acceptar o aprovar el Conveni o adherir-s’hi.

País d’origen dels recursos genètics: El país que posseeix aquests recursos genètics en condicions in situ.

País que subministra recursos genètics: Qualsevol país que subministra recursos genètics obtinguts de fonts in situ, incloses les poblacions d’espècies salvatges o domesticades, o extrets de fonts ex situ, que siguin o no originaris d’aquest país.

Recursos biològics: Els recursos genètics, els organismes o els elements d’aquests organismes, les poblacions, o qualsevol altre element biòtic dels ecosistemes que tenen una utilitat o un valor efectiu o potencial per a la humanitat.

Recursos genètics: El material genètic que té un valor efectiu o potencial.

Tecnologia: Qualsevol tecnologia, inclosa la biotecnologia.

Utilització sostenible: La utilització dels elements constitutius de la diversitat biològica d’una manera i a un ritme que no ocasioni el seu empobriment a llarg termini, i conservant alhora el seu potencial per satisfer les necessitats i les aspiracions de les generacions actuals i futures.

Zona protegida: Qualsevol zona geogràficament delimitada que hagi estat designada o regulada i administrada amb vista a assolir uns objectius específics de conservació.

Article 3. Principi

De conformitat amb la Carta de les Nacions Unides i els principis del dret internacional, els estats tenen el dret sobirà d’explotar els seus propis recursos segons la seva política mediambiental i l’obligació d’assegurar que les activitats que es portin a terme dins la seva jurisdicció o sota el seu control no perjudiquin el medi ambient d’altres estats o de regions situades fora de qualsevol jurisdicció nacional.

Article 4. Àmbit d’aplicació

Sense prejudici dels drets dels altres estats, i llevat que s’estableixi expressament una disposició contrària en aquest Conveni, les disposicions del Conveni s’apliquen a cadascuna de les parts contractants:

a) Quan es tracta dels elements de la diversitat biològica de zones situades dins els límits de la seva jurisdicció nacional; i

b) Quan es tracta de processos i activitats duts a terme sota la seva jurisdicció o control, ja sigui a l’interior de la zona que depèn de la seva jurisdicció nacional o fora dels límits de la seva jurisdicció nacional, independentment del lloc on aquests processos i activitats tinguin els seus efectes.

Article 5. Cooperació

Cada part contractant, en la mesura que li sigui possible i segons allò que decideixi, coopera amb altres parts contractants, directament o, si escau, a través de les organitzacions internacionals competents, en àmbits no subjectes a la jurisdicció nacional, i en altres àmbits d’interès comú per a la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica.

Article 6. Mesures generals amb vista a la conservació i la utilització sostenible

Cada part contractant, en funció de les seves condicions i dels seus mitjans particulars:

a) Elabora estratègies, plans o programes nacionals per tal de garantir la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica o adapta, amb aquesta finalitat, les estratègies, els plans o els programes existents, que hauran de tenir en compte, entre d’altres, les mesures establertes en aquest Conveni que la concerneixin.

 b) Integra, en la mesura que sigui possible i com correspongui, la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica en els plans, els programes i les polítiques sectorials o intersectorials pertinents.

 Article 7. Identificació i monitoratge

Cada part contractant, en la mesura que sigui possible i com correspongui, en especial per a les finalitats dels articles 8 al 10:

a) Identifica els elements constitutius de la diversitat biològica que siguin importants per a la conservació i la utilització sostenible, tenint en compte la llista indicativa de categories que figura en l’annex I.

b) Controla, mitjançant mostreig i altres tècniques, els elements constitutius de la diversitat biològica identificats en aplicació de la lletra a), i presta una atenció especial als que hagin de ser objecte de mesures urgents de conservació i també als que ofereixin més possibilitats en matèria d’utilització sostenible.

c) Identifica els processos i les categories d’activitats que tinguin o puguin tenir una influència desfavorable important en la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica i en controla, mitjançant mostreig i altres tècniques, els efectes.

d) Conserva i estructura, mitjançant un sistema, les dades resultants de les activitats d’identificació i monitoratge de conformitat amb les lletres a), b) i c) anteriors.

Article 8. Conservació ‘in situ’

Cada part contractant, en la mesura que sigui possible i com correspongui:

a) Estableix un sistema de zones protegides o de zones on s’hagin de prendre mesures especials per conservar la diversitat biològica.

b) Elabora, si cal, directrius per a la selecció, la creació i la gestió de zones protegides o de zones on s’hagin de prendre mesures especials per conservar la diversitat biològica.

c) Reglamenta o administra els recursos biològics que siguin importants per a la conservació de la diversitat biològica, tant a l’interior com a l’exterior de les zones protegides, per garantir-ne la conservació i la utilització sostenible.

d) Afavoreix la protecció dels ecosistemes i dels hàbitats naturals, com també el manteniment de poblacions viables d’espècies en el seu entorn natural.

e) Promou un desenvolupament sostenible ambientalment racional en les zones adjacents a les zones protegides, amb vista a reforçar la protecció d’aquestes zones.

f) Rehabilita i restaura els ecosistemes degradats i promou la recuperació d’espècies amenaçades, mitjançant, l’elaboració i l’aplicació de plans o altres estratègies de gestió, entre d’altres.

g) Estableix o manté mitjans per regular, administrar o controlar els riscos associats a la utilització i l’alliberament d’organismes vius i modificats com a resultat de la biotecnologia que poden tenir impactes desfavorables en el medi ambient, que podrien influir en la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica, tenint també en compte els riscos per a la salut humana.

h) Impedeix que s’introdueixin, controla o eradica les espècies exòtiques que amenacin ecosistemes, hàbitats o espècies.

i) Procura instaurar les condicions necessàries per garantir la compatibilitat entre les utilitzacions actuals i la conservació de la diversitat biològica i la utilització sostenible dels seus elements constitutius.

j) Amb reserva de les disposicions de la seva legislació nacional, respecta, preserva i manté els coneixements, les innovacions i les pràctiques de les comunitats autòctones i locals que siguin l’expressió d’estils de vida tradicionals i que presentin un interès per a la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica i n’afavoreix una aplicació més àmplia, amb l’acord i la participació dels dipositaris d’aquests coneixements, innovacions i pràctiques, i fomenta que els beneficis derivats de la utilització d’aquests coneixements, innovacions i pràctiques es comparteixin equitativament.

k) Formula o manté en vigor les disposicions legislatives o altres disposicions reglamentàries necessàries per protegir les espècies i les poblacions amenaçades.

l) Si es determina, de conformitat amb l’article 7, un efecte desfavorable important en la diversitat biològica, reglamenta o administra els processos pertinents i les categories d’activitats.

m) Coopera en l’atorgament de suport financer i d’altres tipus, per a la conservació in situ a què fan referència les lletres a) a l) anteriors, particularment als països en desenvolupament.

Article 9. Conservació ‘ex situ’

Cada part contractant, en la mesura que sigui possible i com correspongui, i principalment per tal de complementar les mesures de conservació in situ:

a) Adopta mesures per conservar ex situ els elements constitutius de la diversitat biològica, preferiblement al país d’origen d’aquests elements.

b) Estableix i manté instal·lacions de conservació ex situ i de recerca de plantes, animals i microorganismes, preferiblement al país d’origen dels recursos genètics.

c) Adopta mesures amb vista a garantir la reconstitució i la regeneració de les espècies amenaçades i a la reintroducció d’aquestes espècies en el seu hàbitat natural en bones condicions.

d) Reglamenta i administra la recollida de recursos biològics en els hàbitats naturals amb la finalitat de la conservació ex situ, per tal d’evitar d’amenaçar els ecosistemes i les poblacions d’espècies in situ, llevat que siguin necessàries mesures ex situ temporals especials de conformitat amb la lletra c) anterior.

e) Coopera en l’atorgament d’un suport financer i d’altre tipus, per a la conservació ex situ a què fan referència les lletres a) a d) anteriors i en la creació i el manteniment de mitjans de conservació ex situ en els països en desenvolupament.

Article 10. Utilització sostenible dels elements constitutius de la diversitat biològica

Cada part contractant, en la mesura que sigui possible i com correspongui:

a) Integra les consideracions relatives a la conservació i la utilització sostenible dels recursos biològics en els processos nacionals d’adopció de decisions.

b) Adopta mesures relatives a la utilització dels recursos biològics per evitar o atenuar els efectes desfavorables en la diversitat biològica.

c) Protegeix i promou la utilització consuetudinària dels recursos biològics, de conformitat amb les pràctiques culturals tradicionals que siguin compatibles amb les exigències de la seva conservació o utilització sostenible.

d) Ajuda les poblacions locals a concebre i a aplicar mesures correctives a les zones degradades on la diversitat biològica s’ha empobrit.

e) Fomenta la cooperació entre els seus poders públics i el seu sector privat en l’elaboració de mètodes que afavoreixin la utilització sostenible dels recursos biològics.

Article 11. Incentius

Cada part contractant adopta, en la mesura que sigui possible i com correspongui, mesures econòmicament i socialment racionals que incitin a conservar i a utilitzar de manera sostenible els elements constitutius de la diversitat biològica.

Article 12. Recerca i formació

Les parts contractants, tenint en compte les necessitats especials dels països en desenvolupament:

a) Estableixen i mantenen programes d’educació i de formació científica i tècnica per identificar i conservar la diversitat biològica i els seus elements constitutius i garantir-ne una utilització sostenible, i presten suport a l’educació i la formació que respongui a les necessitats específiques dels països en desenvolupament.

b) Promouen i fomenten la recerca que contribueixi a la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica, particularment als països en desenvolupament, de conformitat, entre d’altres, amb les decisions de la Conferència de les parts basades en les recomanacions de l’òrgan subsidiari encarregat d’emetre opinions de caràcter científic, tècnic i tecnològic.

c) De conformitat amb les disposicions dels articles 16, 18 i 20, promouen l’explotació dels avenços de la recerca científica sobre la diversitat biològica per a l’elaboració de mètodes de conservació i d’utilització sostenible dels recursos biològics, i cooperen a aquest efecte.

Article 13. Educació i sensibilització del públic

Les parts contractants:

a) Promouen i fomenten la conscienciació de la importància de conservar la diversitat biològica i de les mesures necessàries a aquest efecte, i en garanteixen la promoció a través dels mitjans de comunicació, i la inclusió d’aquests temes en els programes d’ensenyament.

b) Cooperen, segons correspongui, amb altres estats i organitzacions internacionals en l’elaboració de programes d’educació i sensibilització del públic pel que fa a la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica.

Article 14. Estudis d’impacte i reducció dels efectes nocius

1. Cada part contractant, en la mesura que sigui possible i com correspongui:

a) Adopta procediments que permetin exigir l’avaluació de l’impacte mediambiental dels projectes proposats que puguin ser susceptibles de perjudicar de manera important la diversitat biològica, amb vista a evitar i reduir al mínim aquests efectes i, si escau, permet la participació del públic en aquests procediments.

b) Pren les disposicions apropiades per garantir que es tinguin degudament en compte els efectes sobre el medi ambient dels seus programes i les polítiques susceptibles de perjudicar de manera important la diversitat biològica.

c) Promou, amb caràcter recíproc, la notificació, l’intercanvi d’informació i les consultes sobre les activitats que depenguin de la seva jurisdicció o la seva autoritat, i que siguin susceptibles de perjudicar de manera important la diversitat biològica d’altres estats o de zones situades fora dels límits de la jurisdicció nacional, encoratjant la conclusió d’acords bilaterals, regionals o multilaterals, segons convingui.

d) En cas de perill o de dany imminent o greu que tingui el seu origen dins la seva jurisdicció o sota el seu control i que amenaci la diversitat biològica en una zona que depengui de la jurisdicció d’altres estats o en zones situades més enllà dels límits de la jurisdicció dels estats, n’informa immediatament els estats susceptibles de veure’s afectats per aquest perill o aquest dany, i pren les mesures destinades a prevenir aquest perill o aquest dany o a atenuar-ne els efectes el màxim possible.

e) Facilita la conclusió d’arranjaments nacionals per a l’adopció de mesures d’urgència en cas que les activitats o els esdeveniments d’origen natural o d’altre tipus representin un perill greu o imminent per a la diversitat biològica, i fomenta la cooperació internacional per complementar aquests esforços nacionals i, quan sigui adequat i amb l’acord dels estats o les organitzacions regionals d’integració econòmica concernits, per establir plans conjunts d’emergència.

2. La Conferència de les parts examina, sobre la base d’estudis que es portaran a terme, la qüestió de la responsabilitat i de la reparació, incloent-hi el restabliment i la indemnització per danys causats a la diversitat biològica, llevat que aquesta responsabilitat sigui una qüestió estrictament interna.

Article 15. Accés als recursos genètics

1. Atès que els estats tenen el dret de sobirania sobre els seus recursos naturals, la facultat de determinar l’accés als recursos genètics correspon als governs i es regeix per la legislació nacional.

2. Cada part contractant procura crear les condicions adequades per facilitar a altres parts contractants l’accés als recursos genètics per a utilitzacions ambientalment adequades, i no imposar restriccions que siguin contràries als objectius d’aquest Conveni.

3. D’acord amb aquest Conveni, els recursos genètics subministrats per una part contractant, als quals es fa referència en aquest article i als articles 16 i 19 següents, són únicament els recursos subministrats per les parts contractants que són països d’origen d’aquests recursos o per les parts que els hagin adquirit de conformitat amb aquest Conveni.

4. L’accés, quan es concedeix, es regeix per les condicions convingudes de comú acord i està sotmès a les disposicions d’aquest article.

5. L’accés als recursos genètics està sotmès al consentiment previ donat amb coneixement de causa de la part contractant que proporciona aquests recursos, llevat de decisió contrària d’aquesta part.

6. Cada part contractant procura desenvolupar i efectuar recerques científiques basades en els recursos genètics proporcionats per altres parts contractants amb la plena participació d’aquestes parts i, en la mesura que sigui possible, en el seu territori.

7. Cada part contractant pren les mesures legislatives, administratives o de política general apropiades, de conformitat amb els articles 16 i 19 i, si escau, per mitjà del mecanisme de finançament creat en virtut dels articles 20 i 21, per garantir la repartició justa i equitativa dels resultats de la recerca i del desenvolupament i dels beneficis derivats de la utilització, comercial i d’altres tipus, dels recursos genètics amb la part contractant que subministra aquests recursos. Aquesta repartició s’efectua segons les modalitats que s’hagin convingut mútuament.

Article 16. Accés a la tecnologia i transferència de tecnologia

1. Cada part contractant, reconeixent que la tecnologia inclou la biotecnologia, i que tant l’accés a la tecnologia com la seva transferència entre parts contractants són elements essencials per a l’assoliment dels objectius d’aquest Conveni, es compromet, amb la reserva de les disposicions d’aquest article, a assegurar i facilitar a altres parts contractants l’accés a les tecnologies necessàries per a la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica o que utilitzin els recursos genètics i no causin danys significatius al medi ambient, així com la transferència d’aquestes tecnologies.

2. L’accés a la tecnologia i la transferència d’aquesta, a què es refereix l’apartat 1, estan garantits i facilitats, pel que fa als països en desenvolupament, en condicions justes i en els termes més favorables, incloent-hi les condicions de favor i preferencials que s’estableixin de comú acord, i, segons calgui, de conformitat amb els mecanismes financers establerts en els articles 20 i 21. En el cas de tecnologies subjectes a patents i altres drets de propietat intel·lectual, l’accés i la transferència s’asseguren en les modalitats que reconeguin els drets de propietat intel·lectual i siguin compatibles amb la seva protecció adequada i efectiva. L’aplicació d’aquest apartat serà conforme amb les disposicions dels apartats 3, 4 i 5 següents.

3. Cada part contractant pren les mesures legislatives, administratives o de política general adequades per tal que s’asseguri a les parts contractants que subministren recursos genètics, en particular les que són països en desenvolupament, l’accés a la tecnologia utilitzant aquests recursos i la transferència d’aquesta tecnologia, segons les modalitats mútuament convingudes, incloent-hi la tecnologia protegida per patents i altres drets de propietat intel·lectual, si escau mitjançant les disposicions dels articles 20 i 21, i d’acord amb el dret internacional i de conformitat amb els apartats 4 i 5 següents.

4. Cada part contractant pren les mesures legislatives, administratives o de política general que corresponguin, per tal que el sector privat faciliti l’accés a la tecnologia a què es refereix l’apartat 1 anterior, el seu desenvolupament conjunt i la seva transferència en benefici tant de les institucions governamentals com del sector privat dels països en desenvolupament, i, pel que fa a aquest cas, obra de conformitat amb les obligacions establertes en els apartats 1, 2 i 3 anteriors.

5. Les parts contractants, reconeixent que les patents i altres drets de propietat intel·lectual poden influir en l’aplicació del Conveni, cooperen en aquest sentit sense perjudici de les legislacions nacionals i del dret internacional per garantir que aquests drets s’exerceixin a favor i no en contra dels seus objectius.

Article 17. Intercanvi d’informació

1. Les parts contractants faciliten l’intercanvi d’informació procedent de totes les fonts accessibles al públic que sigui pertinent per a la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica, tenint en compte les necessitats especials dels països en desenvolupament.

2. Aquest intercanvi comprèn l’intercanvi d’informació sobre els resultats de les recerques tècniques, científiques i socioeconòmiques, així com la informació sobre els programes de formació i d’estudis, els coneixements especialitzats i els coneixements autòctons i tradicionals, com a tals o associats a les tecnologies esmentades en l’apartat 1 de l’article 16. Aquest intercanvi comprèn també, quan sigui possible, la repatriació de la informació.

Article 18. Cooperació tècnica i científica

1. Les parts contractants fomenten la cooperació tècnica i científica internacional en l’àmbit de la conservació i de la utilització sostenible de la diversitat biològica, quan calgui per conducte de les institucions nacionals i internacionals competents.

2. Cada part contractant promou la cooperació tècnica i científica amb altres parts contractants, en particular els països en desenvolupament, per a l’aplicació d’aquest Conveni, especialment mitjançant el desenvolupament i l’aplicació de polítiques nacionals. En fomentar aquesta cooperació cal prestar una atenció especial al desenvolupament i l’enfortiment dels mitjans nacionals, a través de l’aprofitament dels recursos humans i el reforçament de les institucions.

3. La Conferència de les parts, en la primera reunió, determina com crear un centre d’intercanvi per tal de promoure i facilitar la cooperació tècnica i científica.

4. De conformitat amb la legislació i les polítiques nacionals, les parts contractants fomenten i desenvolupen modalitats de cooperació per al desenvolupament i la utilització de tecnologies, incloses les tecnologies autòctones i tradicionals, de conformitat amb els objectius d’aquest Conveni. Amb aquest fi, les parts contractants promouen també la cooperació en matèria de formació de personal i d’intercanvi d’experts.

5. Les parts contractants, si així ho convenen de mutu acord, fomenten l’establiment de programes de recerca conjunts i d’empreses conjuntes per al desenvolupament de tecnologies relacionades amb els objectius d’aquest Conveni.

Article 19. Gestió de la biotecnologia i distribució dels seus beneficis

1. Cada part contractant pren les mesures legislatives, administratives o de política desitjades, per assegurar la participació efectiva en les activitats de recerca sobre biotecnologia de les parts contractants, en particular els països en desenvolupament, que subministren els recursos genètics per a aquestes activitats de recerca, i, si és possible, en aquestes parts contractants.

2. Cada part contractant pren totes les mesures possibles per promoure i afavorir l’accés prioritari, en condicions justes i equitatives, de les parts contractants, en particular dels països en desenvolupament, als resultats i als beneficis derivats de les biotecnologies basades en els recursos genètics subministrats per aquestes parts. Aquest accés s’ha de fer en les condicions convingudes de comú acord.

3. Les parts examinen si convé prendre mesures i fixar-ne les modalitats, eventualment en la forma d’un protocol, que comprengui especialment un acord previ fet amb coneixement de causa, que defineixi els procediments adequats, en l’àmbit de la transferència, la manipulació i la utilització amb seguretat de qualsevol organisme viu modificat que resulti de la biotecnologia que pogués tenir efectes desfavorables per a la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica.

4. Cada part contractant comunica directament o exigeix que sigui comunicada per qualsevol persona física o jurídica sota la seva jurisdicció i que subministri els organismes als quals fa referència l’apartat 3 anterior, qualsevol informació disponible relativa a la utilització i als reglament de seguretat exigits per aquesta part contractant en matèria de manipulació dels organismes esmentats, així com qualsevol informació disponible sobre el possible impacte desfavorable dels organismes específics de què es tracti, a la part contractant en el territori de la qual s’hagin d’introduir aquests organismes.

Article 20. Recursos financers

1. Cada part contractant es compromet a proporcionar, en funció de les seves capacitats, suport i incentius financers pel que fa a les activitats nacionals que tendeixin a acomplir els objectius d’aquest Conveni, de conformitat amb els seus plans, les prioritats i els programes nacionals.

2. Les parts que són països desenvolupats proporcionen recursos financers nous i addicionals per permetre a les parts que són països en desenvolupament fer front a la totalitat dels sobrecostos convinguts que comporti l’aplicació de mesures, en compliment de les obligacions contretes en virtut d’aquest Conveni, i beneficiar-se de les disposicions del Conveni. Aquests sobrecostos es determinen de comú acord entre una part que sigui un país en desenvolupament i l’estructura institucional a què fa referència l’article 21, d’acord amb la política, l’estratègia, les prioritats del programa i les condicions d’atribució, i també una llista indicativa dels sobrecostos establerta per la Conferència de les parts. Les altres parts, inclosos els països que es troben en una fase de transició cap a una economia de mercat, poden assumir voluntàriament les obligacions de les parts que són països desenvolupats.

Als efectes d’aquest article, la Conferència de les parts elabora, en la primera reunió, la llista de parts que són països desenvolupats i altres parts que assumeixen voluntàriament les obligacions de les parts que són països desenvolupats. La Conferència de les parts revisa periòdicament aquesta llista i la modifica si cal. Es fomenta també l’aportació de contribucions voluntàries per part d’altres països i fonts. Per a la traducció d’aquests compromisos en actes, es tindrà en compte la necessitat d’aconseguir que el flux dels fons sigui adequat, previsible i puntual i la importància de distribuir la càrrega entre les parts contribuents incloses a la llista esmentada més amunt.

3. Les parts que són països desenvolupats poden aportar així mateix, en benefici de les parts que són països en desenvolupament, recursos financers relacionats amb l’aplicació d’aquest Conveni per conducte de canals bilaterals, regionals i multilaterals.

4. Els països en desenvolupament només podran complir de manera efectiva les obligacions contretes en virtut del Conveni, en la mesura que els països desenvolupats compleixin de manera efectiva les obligacions contretes en virtut del Conveni relatives als recursos financers i la transferència de tecnologia, i aquests darrers han de tenir plenament en compte que el desenvolupament econòmic i social i l’eradicació de la pobresa són les prioritats preponderants i absolutes dels països en desenvolupament.

5. Les parts tenen plenament en compte les necessitats específiques i la situació especial dels països menys avançats en les mesures que prenen en matèria de finançament i transferència de tecnologia.

6. Les parts contractants també prenen en consideració les condicions especials que resulten de la distribució i la localització de la diversitat biològica, en el territori de les parts que són països en desenvolupament, i de la dependència d’aquests en especial els estats insulars petits.

7. També prenen en consideració la situació especial dels països en desenvolupament, en especial aquells que són més vulnerables des del punt de vista del medi ambient, com ara els que tenen zones àrides i semiàrides, costaneres i muntanyoses.

Article 21. Mecanisme financer

1. Es crea un mecanisme financer per al subministrament de recursos financers a les parts que són països en desenvolupament, als efectes d’aquest Conveni, en la forma de subvencions o en condicions favorables, els elements essencials de les quals es descriuen en aquest article. Als efectes d’aquest Conveni, el mecanisme funciona sota l’autoritat i la direcció de la Conferència de les parts, davant la qual és responsable. El funcionament del mecanisme el duu a terme l’estructura institucional que decideixi la Conferència de les parts en la seva primera reunió. Als efectes d’aquest Conveni, la Conferència de les parts determina la política general, l’estratègia i les prioritats del programa, com també els criteris que defineixen les condicions d’atribució i utilització d’aquests recursos. En les contribucions s’haurà de tenir en compte la necessitat d’unes aportacions de fons previsibles, adequades i puntuals, tal com està previst a l’article 20 i d’acord amb el volum de recursos necessaris, que la Conferència de les parts decidirà periòdicament, així com la importància de compartir la càrrega entre les parts contribuents que figurin a la llista esmentada en l’apartat 2 de l’article 20. Les parts que són països desenvolupats com també altres països i altres fonts poden també aportar contribucions voluntàries. El mecanisme funciona amb un sistema de gestió democràtica i transparent.

2. D’acord amb els objectius d’aquest Conveni, la Conferència de les parts estableix en la primera reunió, la política general, l’estratègia i les prioritats del programa, així com les directrius detallades per definir les condicions requerides per tenir accés als recursos financers i la seva utilització, incloent-hi el control i l’avaluació periòdics d’aquesta utilització. La Conferència de les parts decideix les disposicions necessàries per donar efecte a l’apartat 1 anterior, després de consultar amb l’estructura institucional a la qual s’haurà confiat el funcionament del mecanisme de finançament.

3. La Conferència de les parts examina l’eficàcia del mecanisme de finançament establert d’acord amb aquest article, especialment els criteris i les directrius a què fa referència l’apartat 2 anterior, quan hagin transcorregut almenys dos anys de l’entrada en vigor d’aquest Conveni, i després de manera regular. Sobre la base d’aquest examen pren les mesures adequades per millorar l’eficàcia del mecanisme, si és necessari.

4. Les parts contractants estudien la possibilitat de reforçar les institucions financeres existents amb la finalitat de facilitar recursos financers amb vista a la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica.

Article 22. Relació amb altres convenis internacionals

1. Les disposicions d’aquest Conveni no modifiquen en res els drets i les obligacions de qualsevol part contractant derivats de qualsevol acord internacional existent, llevat que l’exercici d’aquests drets i el respecte d’aquestes obligacions pugui causar danys greus a la diversitat biològica o constituir-hi una amenaça.

2. Les parts contractants apliquen aquest Conveni, pel que fa al medi marí, de conformitat amb els drets i les obligacions dels estats derivats del dret del mar.

Article 23. La Conferència de les parts

1. Es crea la Conferència de les parts. El director executiu del Programa de les Nacions Unides per al medi ambient convoca la primera reunió de la Conferència de les parts com a molt tard un any després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni. Després, les reunions ordinàries de la Conferència de les parts tindran lloc regularment segons la freqüència que determini la Conferència en la primera reunió.

2. Les reunions extraordinàries de la Conferència de les parts es poden celebrar en qualsevol altre moment, si la Conferència ho estima necessari, o si ho demanda una part per escrit, amb la reserva que aquesta demanda rebi el suport d’almenys un terç de les parts en el termini de sis mesos següents a la comunicació a les parts per part del Secretariat.

3. La Conferència de les parts acorda i adopta per consens el seu reglament intern i el de qualsevol òrgan subsidiari que estableixi, així com el reglament financer que regirà el finançament del Secretariat. En cada reunió ordinària, la Conferència de les parts aprova el pressupost per a l’exercici econòmic corrent fins a la reunió ordinària següent.

4. La Conferència de les parts examina l’aplicació d’aquest Conveni i, amb aquesta finalitat:

a) Estableix la forma i la freqüència de la comunicació d’informació que s’ha de presentar de conformitat amb l’article 26, i examina aquesta informació, així com els informes presentats per qualsevol òrgan subsidiari.

b) Examina les opinions tècniques, tecnològiques i científiques sobre la diversitat biològica facilitades de conformitat amb l’article 25.

c) Examina i adopta, sempre que sigui necessari, protocols de conformitat amb l’article 28.

d) Examina i adopta, sempre que sigui necessari, les esmenes al present Conveni i els annexos, de conformitat amb els articles 29 i 30.

e) Examina les esmenes a tots els protocols, així com a tots els annexos d’aquests protocols i, si així ho decideix, en recomana l’adopció a les parts en el protocol pertinent.

f) Examina i adopta, sempre que sigui necessari, o de conformitat amb l’article 30, els annexos addicionals al present Conveni.

g) Crea els òrgans subsidiaris que es considerin necessaris per a l’aplicació d’aquest Conveni, especialment els que hagin d’emetre opinions científiques i tècniques.

h) Es posa en contacte, per mitjà del Secretariat, amb els òrgans executius dels convenis que tractin qüestions objecte d’aquest Conveni, amb vista a establir-hi les formes adequades de cooperació.

i) Examina i pren totes les altres mesures necessàries per a la consecució dels objectius d’aquest Conveni en funció de l’experiència adquirida en l’aplicació.

5. L’Organització de les Nacions Unides, els seus organismes especialitzats i l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica, així com qualsevol estat que no sigui part en aquest Conveni, es poden fer representar en qualitat d’observadors en les reunions de la Conferència de les parts. Qualsevol altre òrgan o organisme governamental o no governamental, amb competència en els àmbits relacionats amb la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica, que hagi informat el Secretariat del seu desig de fer-se representar, en qualitat d’observador, pot ser admès a participar-hi llevat que un terç, almenys, de les parts presents hi formulin una objecció. L’admissió i la participació d’observadors estan subjectes al reglament intern aprovat per la Conferència de les parts.

Article 24. El Secretariat

1. Es crea un Secretariat amb les funcions següents:

a) Organitzar les reunions de la Conferència de les parts previstes a l’article 23, i garantir-ne el servei.

b) Exercir les funcions que se li assignin en virtut dels protocols d’aquest Conveni.

c) Elaborar informes sobre l’exercici de les funcions que se li assignin en virtut d’aquest Conveni i presentar-los a la Conferència de les parts.

d) Assegurar la coordinació amb els altres òrgans internacionals pertinents i, en particular, concloure els arranjaments administratius i contractuals que puguin ser necessaris per a l’acompliment eficaç de les seves funcions.

e) Exercir totes les altres funcions que la Conferència de les parts decideixi assignar-li.

2. En la primera reunió ordinària, la Conferència de les parts designa el Secretariat d’entre les organitzacions internacionals competents que s’hagin mostrat disposades a exercir les funcions de Secretariat establertes en aquest Conveni.

Article 25. Òrgan subsidiari encarregat d’emetre opinions científiques, tècniques i tecnològiques

1. Es crea un òrgan subsidiari encarregat d’emetre opinions científiques, tècniques i tecnològiques per tal de proporcionar a la Conferència de les parts i, si escau, als altres òrgans subsidiaris, opinions relatives a l’aplicació d’aquest Conveni. Aquest òrgan està obert a la participació de totes les parts i és multidisciplinari. Està format per representants dels governs amb competència en els àmbits d’especialització concernits. Presenta regularment informes a la Conferència de les parts sobre tots els aspectes del seu treball.

2. Sota l’autoritat de la Conferència de les parts, de conformitat amb les directrius establertes per aquesta i sota petició, aquest òrgan:

a) Proporciona avaluacions científiques i tècniques sobre la situació en matèria de diversitat biològica.

b) Duu a terme avaluacions científiques i tècniques sobre els efectes dels tipus de mesures preses de conformitat amb les disposicions d’aquest Conveni.

c) Identifica les tecnologies i els coneixements especialitzats que siguin innovadors i eficients relacionats amb la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica i indica els mitjans per promoure’n el desenvolupament o assegurar-ne la transferència.

d) Proporciona opinions sobre els programes científics i la cooperació internacional en matèria de recerca i desenvolupament en relació amb la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica.

e) Respon a les qüestions de caràcter científic, tècnic, tecnològic i metodològic que li plantegin la Conferència de les parts i els seus òrgans subsidiaris.

3. La Conferència de les parts podrà precisar les atribucions, el mandat, l’estructura i el funcionament d’aquest òrgan.

Article 26. Informes

Cada part contractant, amb la periodicitat que determini la Conferència de les parts, presenta a la Conferència de les parts un informe sobre les disposicions que hagi adoptat per a l’aplicació d’aquest Conveni i sobre la mesura en què aquestes han permès d’assegurar la realització dels seus objectius.

Article 27. Solució de controvèrsies

1. En el cas de controvèrsia entre les parts contractants en relació amb la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni, les parts interessades tracten de resoldre-la mitjançant la negociació.

2. Si les parts interessades no poden arribar a un acord mitjançant la negociació, poden sol·licitar conjuntament els bons oficis o la mediació d’una tercera part.

3. En el moment de ratificar, acceptar o aprovar aquest Conveni, o en adherir-s’hi, o en qualsevol moment posterior, un estat o una organització regional d’integració econòmica pot declarar, per comunicació escrita al dipositari, que en el cas d’una controvèrsia no resolta de conformitat amb els apartats 1 o 2 anteriors, accepta considerar com a obligatori un dels mitjans de solució de controvèrsies que s’indiquen a continuació o l’altre, o els dos:

a) L’arbitratge de conformitat amb el procediment establert en la part I de l’annex II.

b) Submissió de la controvèrsia al Tribunal Internacional de Justícia.

4. Si les parts no han acceptat el mateix procediment o algun procediment, de conformitat amb l’apartat 3 anterior, la controvèrsia se sotmet a conciliació de conformitat amb la part II de l’annex II, llevat que les parts ho acordin altrament.

5. Les disposicions d’aquest article s’apliquen a les controvèrsies respecte de qualsevol protocol, llevat que en aquest es disposi altrament.

Article 28. Adopció de protocols

1. Les parts contractants cooperen en la formulació i l’adopció de protocols en aquest Conveni.

2. Els protocols s’adopten en una reunió de la Conferència de les parts.

3. El Secretariat comunica a les parts contractants el text de qualsevol projecte de protocol almenys sis mesos abans de la reunió de la Conferència de les parts.

Article 29. Esmenes al Conveni o als protocols

1. Qualsevol part contractant pot proposar esmenes a aquest Conveni. Qualsevol part en un protocol pot proposar esmenes a aquest protocol.

2. Les esmenes a aquest Conveni s’adopten en una reunió de la Conferència de les parts. Les esmenes a qualsevol protocol s’adopten en una reunió de les parts en el protocol en qüestió. El Secretariat comunica el text de qualsevol projecte d’esmena a aquest Conveni o a un protocol, llevat que el protocol en qüestió ho disposi altrament, a les parts en l’instrument de què es tracti, almenys sis mesos abans de la reunió en la qual es proposa l’adopció. El Secretariat comunica també les esmenes proposades als signataris d’aquest Conveni, perquè n’estiguin informats.

3. Les parts contractants fan tot el possible per arribar a un consens sobre qualsevol proposta d’esmena a aquest Conveni o a un protocol. Un cop esgotats tots els esforços en aquest sentit sense que s’hagi arribat a un acord, l’esmena s’adopta, com a últim recurs, per majoria de dos terços de les parts, en l’instrument de què es tracti, presents i votants en la reunió; el dipositari la presenta a totes les parts perquè la ratifiquin, l’acceptin o l’aprovin.

4. La ratificació, l’acceptació o l’aprovació de les esmenes es notifica al dipositari per escrit. Les esmenes adoptades de conformitat amb l’apartat 3 anterior entren en vigor, per a les parts que les hagin acceptades, el norantè dia després de la data del dipòsit dels instruments de ratificació, acceptació o aprovació pels dos terços, com a mínim, de les parts en aquest Conveni o en el protocol de què es tracti, llevat de disposició contrària del protocol en qüestió. Després, les esmenes entren en vigor respecte de qualsevol altra part, el norantè dia després de la data en què aquesta part hagi dipositat el seu instrument de ratificació, acceptació o aprovació de les esmenes.

5. En compliment d’aquest article, s’entén per "parts presents i votants en la reunió" les parts presents a la reunió que han emès un vot afirmatiu o negatiu.

Article 30. Adopció dels annexos i de les esmenes als annexos

1. Els annexos a aquest Conveni o als seus protocols formen part integrant del Conveni o dels seus protocols, segons correspongui, i, llevat de disposició contrària expressa, qualsevol referència a aquest Conveni o els seus protocols es refereix també als seus annexos. Els annexos es limiten a tractar qüestions de procediment i qüestions científiques, tècniques i administratives.

2. Llevat de disposició contrària d’un protocol respecte dels seus propis annexos, la proposta, l’adopció i l’entrada en vigor d’annexos addicionals a aquest Conveni o d’annexos a un protocol es regeixen pels procediments següents:

a) Els annexos a aquest Conveni o als seus protocols es proposen i s’adopten segons el procediment establert a l’article 29.

b) Qualsevol part que no pugui aprovar un annex addicional a aquest Conveni o un annex a un dels seus protocols en el qual és part, ho ha de notificar per escrit al dipositari dins de l’any següent a la data de la comunicació de l’adopció pel dipositari. Aquest últim informa sense demora totes les parts de qualsevol notificació rebuda. Una part pot en qualsevol moment retirar una objecció, i aleshores, l’annex considerat entra en vigor respecte d’aquesta part, amb la reserva del que disposa la lletra c) a continuació.

c) Un any després que el dipositari comuniqui l’adopció de l’annex, aquest entra en vigor respecte de totes les parts en aquest Conveni o en el protocol considerat que no hagin fet la notificació per escrit establerta a la lletra b) anterior.

3. La proposta, l’adopció i l’entrada en vigor d’esmenes als annexos d’aquest Conveni o a un dels seus protocols estan subjectes al mateix procediment que la proposta, l’adopció i l’entrada en vigor dels annexos al Conveni o a un dels seus protocols.

4. Si un annex addicional o una esmena a un annex es relaciona amb una esmena al Conveni o a un protocol, aquest annex addicional o aquesta esmena no entra en vigor fins que no entri en vigor l’esmena al Conveni o al protocol concernit.

Article 31. Dret de vot

1. Amb la reserva de les disposicions de l’apartat 2 següent, cadascuna de les parts en aquest Conveni o en qualsevol protocol disposa d’un vot.

2. Les organitzacions regionals d’integració econòmica disposen, per exercir el seu dret de vot en els àmbits de la seva competència, d’un nombre de vots igual al nombre dels seus estats membres que siguin part en el Conveni o en el protocol pertinent. Aquestes organitzacions no exerceixen el seu dret de vot si els seus estats membres exerceixen el seu, i viceversa.

Article 32. Relacions entre aquest Conveni i els seus protocols

1. Cap estat ni cap organització regional d’integració econòmica no pot ser part en un protocol sense ser o esdevenir, simultàniament, part en aquest Conveni.

2. Les decisions preses en virtut d’un protocol només són preses per les parts en el protocol en qüestió. Qualsevol part contractant que no hagi ratificat, acceptat o aprovat un protocol pot participar en qualitat d’observadora en qualsevol reunió de les parts en aquest protocol.

Article 33. Signatura

Aquest Conveni s’obre a la signatura de tots els estats i les organitzacions regionals d’integració econòmica a Rio de Janeiro del 5 al 14 de juny de 1992, i a la seu de l’Organització de les Nacions Unides, a Nova York, del 15 de juny de 1992 al 4 de juny de 1993.

Article 34. Ratificació, acceptació o aprovació

1. Aquest Conveni i els seus protocols se sotmeten a la ratificació, l’acceptació o l’aprovació dels estats i de les organitzacions regionals d’integració econòmica. Els instruments de ratificació, acceptació o aprovació es dipositaran prop del dipositari.

2. Qualsevol organització a la qual fa referència l’apartat 1 anterior que esdevingui part en aquest Conveni o en qualsevol dels seus protocols, i que cap dels seus estats membres no sigui ell mateix part contractant, queda vinculada per totes les obligacions contretes en virtut del Conveni o del protocol considerat, segons el cas. Quan un o diversos estats membres d’una d’aquestes organitzacions són part en el Conveni o un protocol, l’organització i els seus estats membres decideixen les responsabilitats respectives pel que fa al compliment de les obligacions contretes en virtut del Conveni o del protocol, segons correspongui. En aquests casos, l’organització i els seus estats membres no estaran facultats per exercir conjuntament els drets previstos en aquest Conveni o en el protocol pertinent.

3. En els seus instruments de ratificació, acceptació o aprovació, les organitzacions esmentades en l’apartat 1 anterior, indiquen l’abast de les seves competències en els àmbits regits pel Conveni o el protocol pertinent. Aquestes organitzacions informen també el dipositari sobre qualsevol modificació pertinent de l’abast de les seves competències.

Article 35. Adhesió

1. Aquest Conveni i els protocols eventuals estan oberts a l’adhesió dels estats i les organitzacions regionals d’integració econòmica a partir de la data en què el Conveni o el protocol en qüestió ja no estigui obert a la signatura. Els instruments d’adhesió es dipositaran prop del dipositari.

2. En els seus instruments d’adhesió, les organitzacions a què fa referència l’apartat 1 anterior indiquen l’abast de les competències en els àmbits regits pel Conveni o pel protocol en qüestió. Aquestes organitzacions informen també el dipositari sobre qualsevol modificació pertinent de l’abast de les seves competències.

3. Les disposicions de l’apartat 2 de l’article 34 s’apliquen a les organitzacions regionals d’integració econòmica que s’adhereixin a aquest Conveni o a qualsevol dels seus protocols.

Article 36. Entrada en vigor

1. Aquest Conveni entra en vigor el norantè dia després de la data del dipòsit del trentè instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.

2.  Qualsevol protocol entra en vigor el norantè dia després de la data del dipòsit del nombre d’instruments de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió estipulat en el protocol esmentat.

3. Respecte de cadascuna de les parts contractants que ratifiqui, accepti o aprovi aquest Conveni o que s’hi adhereixi després del dipòsit del trentè instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, el Conveni entrarà en vigor el norantè dia després de la data del dipòsit, per aquesta part contractant, del seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.

4. Qualsevol protocol, llevat que en el mateix protocol es disposi altrament, entra en vigor per a una part contractant que el ratifiqui, accepti o aprovi o que s’hi adhereixi després de la seva entrada en vigor de conformitat amb el que disposa l’apartat 2 anterior, ja sigui el norantè dia després de la data del dipòsit, per aquesta part contractant, del seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, o bé en la data en què el Conveni entri en vigor per a aquesta part, si aquesta segona data és posterior.

5. Als efectes dels apartats 1 i 2 anteriors, cap dels instruments dipositats per una organització regional d’integració econòmica no es consideren com a instruments que s’afegeixin als instruments ja dipositats pels estats membres d’aquesta organització.

Article 37. Reserves

No es poden formular reserves a aquest Conveni.

Article 38. Denúncia

1. En qualsevol moment després de l’expiració d’un termini de dos anys, comptat des de la data d’entrada en vigor d’aquest Conveni respecte d’una part contractant, aquesta part contractant pot denunciar el Conveni mitjançant una notificació per escrit al dipositari.

2. Aquesta denúncia pren efecte després de l’expiració d’un termini d’un any, comptat des de la data en què el dipositari hagi rebut la notificació, o en una data posterior que es podrà especificar en la notificació de la denúncia.

3. Es considerarà que qualsevol part contractant que denunciï aquest Conveni denuncia també els protocols en els quals és part.

Article 39. Disposicions financeres provisionals

A condició que s’hagi reestructurat plenament, de conformitat amb les disposicions de l’article 21, el Fons per al Medi Ambient Mundial, del Programa de les Nacions Unides per al desenvolupament, el Programa de les Nacions Unides per al medi ambient i el Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament, és provisionalment l’estructura institucional a què es fa referència a l’article 21, per al període comprès entre l’entrada en vigor d’aquest Conveni i la primera reunió de la Conferència de les parts, o fins que la Conferència de les parts designi una estructura institucional de conformitat amb l’article 21.

Article 40. Arranjaments provisionals per al Secretariat

El Secretariat que ha de proporcionar el director executiu del Programa de les Nacions Unides per al medi ambient, és el Secretariat a què fa referència l’apartat 2 de l’article 24, establert amb caràcter provisional per al període des de l’entrada en vigor d’aquest Conveni fins a la primera reunió de la Conferència de les parts.

Article 41. Dipositari

El secretari general de l’Organització de les Nacions Unides assumeix les funcions de dipositari d’aquest Conveni i els seus protocols.

Article 42. Textos fefaents

L’original d’aquest Conveni, del qual les versions en anglès, àrab, espanyol, francès, rus i xinès són igualment fefaents, es dipositarà prop del secretari general de l’Organització de les Nacions Unides.

En testimoni d’això, els sotasignats, degudament autoritzats a aquest efecte, signen aquest Conveni.

Fet a Rio de Janeiro el cinc de juny de mil nou-cents noranta-dos.

Annex I

IDENTIFICACIÓ I MONITORATGE

1. Ecosistemes i hàbitats que: continguin una gran diversitat, un gran nombre d’espècies endèmiques o amenaçades, o zones salvatges; siguin necessaris per a les espècies migratòries; tinguin una importància social, econòmica, cultural o científica; o siguin representatius o únics, o estiguin associats a processos d’evolució o a d’altres processos biològics essencials.

2. Espècies i comunitats que: estiguin amenaçades; siguin espècies salvatges emparentades amb espècies domesticades o cultivades; tinguin un interès medicinal, agrícola o econòmic; tinguin una importància social, científica o cultural; o tinguin un interès per a la recerca sobre la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica, com ara les espècies característiques.

3. Genomes i gens que tinguin una importància social, científica o econòmica.

 

Annex II

Part 1

Arbitratge

Article 1

La part demandant notifica al Secretariat que les parts sotmeten la controvèrsia a arbitratge de conformitat amb el que disposa l’article 27. La notificació indica l’objecte de l’arbitratge i, especialment, els articles del Conveni o del protocol la interpretació o l’aplicació del qual són l’objecte del litigi. Si les parts no es posen d’acord sobre l’objecte del litigi abans de la designació del president del Tribunal Arbitral, el determinarà aquest darrer. El Secretariat comunica les informacions així rebudes a totes les parts contractants en el Conveni o en el protocol concernit.

Article 2

1. En cas de controvèrsia entre dues parts, el Tribunal Arbitral es compon de tres membres. Cadascuna de les parts en la controvèrsia nomena un àrbitre, i els dos àrbitres nomenats designen de comú acord el tercer àrbitre, el qual assumeix la presidència del Tribunal. Aquest últim àrbitre no pot ser nacional de cap de les parts en la controvèrsia, ni tenir el seu domicili habitual en el territori de cap d’aquestes parts, ni estar al servei de cap d’aquestes, ni es pot haver ocupat anteriorment de l’afer en cap altre concepte.

2. En el cas de controvèrsia entre més de dues parts, les parts que comparteixin un mateix interès nomenen un àrbitre de comú acord.

3. Qualsevol vacant que es produeixi es cobreix en la forma prescrita per al nomenament inicial.

Article 3

1. Si en el termini de dos mesos després del nomenament del segon àrbitre el president del Tribunal Arbitral no hagués estat designat, el secretari general de les Nacions Unides, a instància d’una part, el designa en un nou termini de dos mesos.

2. Si en un termini de dos mesos després que una de les parts en la controvèrsia hagi rebut la demanda no es nomena un àrbitre, l’altra part pot informar-ne el secretari general, que el designa en un nou termini de dos mesos.

Article 4

El Tribunal Arbitral adopta les decisions de conformitat amb les disposicions d’aquest Conveni, el protocol de què es tracti i el dret internacional.

Article 5

Llevat que les parts en la controvèrsia ho decideixin altrament, el Tribunal Arbitral estableix les seves pròpies regles de procediment.

Article 6

A sol·licitud d’una de les parts, el Tribunal Arbitral recomana mesures de protecció bàsiques provisionals.

Article 7

Les parts en la controvèrsia faciliten la tasca del Tribunal Arbitral i, en particular, utilitzen tots els mitjans a la seva disposició per:

a) proporcionar al Tribunal tots els documents, la informació i les facilitats pertinents;

b) permetre al Tribunal, si escau, de fer comparèixer els testimonis o els experts i escoltar les seves declaracions.

Article 8

Les parts i els àrbitres estan obligats a protegir el caràcter confidencial de qualsevol informació que obtinguin amb aquest caràcter durant les audiències del Tribunal Arbitral.

Article 9

Llevat que el Tribunal Arbitral ho decideixi altrament a causa de les circumstàncies particulars del cas, les despeses del Tribunal seran sufragades a parts iguals per les parts en la controvèrsia. El Tribunal portarà una relació de totes les seves despeses i en presentarà a les parts un estat final.

Article 10

Qualsevol part que tingui en l’objecte de la controvèrsia un interès de caràcter jurídic que pugui resultar afectat per la decisió pot intervenir en el procediment amb el consentiment del Tribunal.

Article 11

El Tribunal pot conèixer i resoldre de les demandes reconvencionals vinculades directament en l’objecte de la controvèrsia.

Article 12

Les decisions del Tribunal Arbitral, tant en matèria de procediment com sobre el fons, s’adopten per majoria de vots dels seus membres.

Article 13

Si una de les parts en la controvèrsia no compareix davant el Tribunal Arbitral o no defensa la seva causa, l’altra part pot demanar al Tribunal que continuï el procediment i que pronunciï la seva decisió. El fet que una de les parts no comparegui davant el Tribunal o s’abstingui de fer valer els seus drets, això no impedeix la continuació del procediment. Abans de pronunciar la seva decisió definitiva, el Tribunal Arbitral s’ha d’assegurar que la demanda està ben fonamentada de fet i de dret.

Article 14

El Tribunal dicta la seva decisió definitiva al més tard cinc mesos després de la data en què ha estat constituït, llevat que consideri necessari prorrogar aquest termini per un període que no hauria de ser superior a uns altres cinc mesos.

Article 15

La decisió definitiva del Tribunal Arbitral es limita a la qüestió que ha estat l’objecte de la controvèrsia i ha de ser motivada. Hi han de figurar els noms dels membres que han participat en la deliberació i la data en què s’ha pronunciat. Qualsevol membre del Tribunal hi pot adjuntar una opinió diferent o divergent.

Article 16

La sentència és vinculant per a les parts en la controvèrsia. No s’hi pot presentar recurs, llevat que les parts hagin convingut a la bestreta un procediment d’apel·lació.

Article 17

Qualsevol controvèrsia que pugui sorgir entre les parts en la controvèrsia respecte de la interpretació o l’execució de la sentència pot ser sotmesa per una de les parts al Tribunal que l’ha dictada.

Part 2

Conciliació

Article 1

Es crea una comissió de conciliació a sol·licitud d’una de les parts en la controvèrsia. Aquesta comissió, llevat que les parts ho acordin altrament, està formada per cinc membres, dos d’ells nomenats per cada part interessada, i un president elegit de comú acord pels membres així designats.

Article 2

En cas de controvèrsies entre més de dues parts, les que comparteixin un mateix interès nomenaran de comú acord els seus membres a la comissió. Quan dues o més parts tinguin interessos independents o no estiguin d’acord sobre la qüestió de saber si tenen el mateix interès, nomenen els seus membres per separat.

Article 3

Si en un termini de dos mesos a partir de la data de la sol·licitud de creació d’una comissió de conciliació, les parts no han nomenat tots els membres de la comissió, el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides, a instància de la part que hagi fet la sol·licitud, fa els nomenaments necessaris en un nou termini de dos mesos.

Article 4

Si en el termini de dos mesos següents al darrer nomenament d’un membre de la Comissió, aquesta no ha elegit el seu president, el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides, a instància d’una part, designa el president en un nou termini de dos mesos.

Article 5

La Comissió de Conciliació pren les seves decisions per la majoria de vots dels seus membres. Llevat que les parts en la controvèrsia ho decideixin altrament, la Comissió determina el seu propi procediment. Dicta una proposta de resolució de la controvèrsia que les parts examinen de bona fe.

Article 6

En cas de desacord quant a la competència de la Comissió de Conciliació, aquesta decideix si és competent o no ho és.

Situació del Conveni sobre la diversitat biològica, fet a Rio de Janeiro, 5 de juny del 1992

Entrada en vigor: 29 desembre 1993, de conformitat amb el paràgraf 1 de l’article 36.

Situació al 28 de desembre del 2013

Estats signataris: 168

Estats part: 193

 

Participant	Signatura	Ratificació, Adhesió(a), Acceptació(A), Aprovació(AA), Successió(d)
Afganistan	12 juny 1992	19 set 2002
Àfrica del Sud	4 juny 1993	2 novembre 1995
Albània		5 gener 1994	a
Algèria	13 juny 1992	14 agost 1995
Alemanya	12 juny 1992	21 des 1993
Angola	12 juny 1992	1 abril 1998
Antigua i Barbuda	5 juny 1992	9 març 1993
Aràbia saudita		3 octubre 2001	a
Argentina	12 juny 1992	22 novembre 1994
Armènia	13 juny 1992	14 maig 1993	A
Austràlia	5 juny 1992	18 juny 1993
Àustria	13 juny 1992	18 agost 1994
Azerbaidjan	12 juny 1992	3 agost 2000	AA
Bahames	12 juny 1992	2 setembre 1993
Bahrain	9 juny 1992	30 agost 1996
Bangladesh	5 juny 1992	3 maig 1994
Barbados	12 juny 1992	10 desembre 1993
Bielorússia	11 juny 1992	8 setembre 1993
Bèlgica	5 juny 1992	22 novembre 1996
Belize	13 juny 1992	30 desembre 1993
Benín	13 juny 1992	30 juny 1994
Bhutan	11 juny 1992	25 agost 1995
Bolívia (Estat plurinacional de)	13 juny 1992	3 octubre 1994
Bòsnia i Hercegovina		26 agost 2002	a
Botswana	8 juny 1992	12 octubre 1995
Brasil	5 juny 1992	28 febrer 1994
Brunei		28 abril 2008	a
Bulgària	12 juny 1992	17 abril 1996
Burkina Faso	12 juny 1992	2 setembre 1993
Burundi	11 juny 1992	15 abril 1997
Cambodja		9 febrer 1995	a
Camerun	14 juny 1992	19 octubre 1994
Canada	11 juny 1992	4 desembre 1992
Cap Verd	12 juny 1992	29 març 1995
Xile	13 juny 1992	9 setembre 1994
Xina 2	11 juny 1992	5 gener 1993
Xipre	12 juny 1992	10 juliol 1996
Colòmbia	12 juny 1992	28 novembre 1994
Comores	11 juny 1992	29 setembre 1994
Congo	11 juny 1992	1 agost 1996
Costa Rica	13 juny 1992	26 agost 1994
Costa d’Ivori	10 juny 1992	29 novembre 1994
Croàcia	11 juny 1992	7 octubre 1996
Cuba	12 juny 1992	8 març 1994
Dinamarca	12 juny 1992	21 desembre 1993
Djibouti	13 juny 1992	1 setembre 1994
Dominica		6 abril 1994	a
Egipte	9 juny 1992	2 juny 1994
El Salvador	13 juny 1992	8 setembre 1994
Emirats Àrabs Units	11 juny 1992	10 febrer 2000
Equador	9 juny 1992	23 febrer 1993
Eritrea		21 març 1996	a
Espanya	13 juny 1992	21 desembre 1993
Estònia	12 juny 1992	27 juliol 1994
Estats Units d’Amèrica	4 juny 1993
Etiòpia	10 juny 1992	5 abril 1994
Macedònia		2 desembre 1997	a
Rússia	13 juny 1992	5 abril 1995
Fiji	9 octubre 1992	25 febrer 1993
Finlàndia	5 juny 1992	27 juliol 1994	A
França	13 juny 1992	1 juliol 1994
Gabon	12 juny 1992	14 març 1997
Gambie	12 juny 1992	10 juny 1994
Geòrgia		2 juny 1994	a
Ghana	12 juny 1992	29 agost 1994
Grècia	12 juny 1992	4 agost 1994
Grenada	3 des 1992	11 agost 1994
Guatemala	13 juny 1992	10 juliol 1995
Guinea	12 juny 1992	7 maig 1993
Guinea-Bissau	12 juny 1992	27 octubre 1995
Guinea equatorial		6 desembre 1994	a
Guyana	13 juny 1992	29 agost 1994
Haití	13 juny 1992	25 setembre 1996
Hondures	13 juny 1992	31 juliol 1995
Hongria	13 juny 1992	24 febrer 1994
Illes Cook	12 juny 1992	20 abril 1993
Illes Marshall	12 juny 1992	8 octubre 1992
Illes Salomó	13 juny 1992	3 octubre 1995
Índia	5 juny 1992	18 febrer 1994
Indonèsia	5 juny 1992	23 agost 1994
Iran	14 juny 1992	6 agost 1996
Iraq		28 juliol 2009	a
Irlanda	13 juny 1992	22 març 1996
Islàndia	10 juny 1992	12 setembre 1994
Israel	11 juny 1992	7 agost 1995
Itàlia	5 juny 1992	15 abril 1994
Jamaica	11 juny 1992	6 gener 1995
Japó	13 juny 1992	28 maig 1993	A
Jordània	11 juny 1992	12 novembre 1993
Kazakhstan	9 juny 1992	6 setembre 1994
Kenya	11 juny 1992	26 juliol 1994
Kirguizistan		6 agost 1996	a
Kiribati		16 agost 1994	a
Kuwait	9 juny 1992	2 agost 2002
Lesotho	11 juny 1992	10 gener 1995
Letònia	11 juny 1992	14 desembre 1995
Líban	12 juny 1992	15 desembre 1994
Libèria	12 juny 1992	8 novembre 2000
Líbia	29 juny 1992	12 juliol 2001
Liechtenstein	5 juny 1992	19 novembre 1997
Lituània	11 juny 1992	1 febrer 1996
Luxemburg	9 juny 1992	9 maig 1994
Madagascar	8 juny 1992	4 març 1996
Malàisia	12 juny 1992	24 juny 1994
Malawi	10 juny 1992	2 febrer 1994
Maldives	12 juny 1992	9 novembre 1992
Mali	30 set 1992	29 març 1995
Malta	12 juny 1992	29 desembre 2000
Marroc	13 juny 1992	21 agost 1995
Maurice	10 juny 1992	4 setembre 1992
Mauritània	12 juny 1992	16 agost 1996
Mèxic	13 juny 1992	11 març 1993
Micronèsia	12 juny 1992	20 juny 1994
Mònaco	11 juny 1992	20 novembre 1992
Mongòlia	12 juny 1992	30 setembre 1993
Montenegro 3		23 octubre 2006	d
Moçambic	12 juny 1992	25 agost 1995
Myanmar	11 juny 1992	25 novembre 1994
Namíbia	12 juny 1992	16 maig 1997
Nauru	5 juny 1992	11 novembre 1993
Nepal	12 juny 1992	23 novembre 1993
Nicaragua	13 juny 1992	20 novembre 1995
Níger	11 juny 1992	25 juliol 1995
Nigèria	13 juny 1992	29 agost 1994
Niue		28 febrer 1996	a
Noruega	9 juny 1992	9 juliol 1993
Nova Zelanda	12 juny 1992	16 setembre 1993
Oman	10 juny 1992	8 febrer 1995
Uganda	12 juny 1992	8 setembre 1993
Uzbekistan		19 juliol 1995	a
Pakistan	5 juny 1992	26 juliol 1994
Palau		6 gener 1999
Panamà	13 juny 1992	17 gener 1995
Papua Nova Guinea	13 juny 1992	16 març 1993
Paraguai	12 juny 1992	24 febrer 1994
Països Baixos	5 juny 1992	12 juliol 1994	A
Perú	12 juny 1992	7 juny 1993
Filipines	12 juny 1992	8 octubre 1993
Polònia	5 juny 1992	18 gener 1996
Portugal 2	13 juny 1992	21 desembre 1993
Qatar	11 juny 1992	21 agost 1996
Síria	3 maig 1993	4 gener 1996
República Centreafricana	13 juny 1992	15 març 1995
Corea del Sud	13 juny 1992	3 octubre 1994
Congo (República democràtica del)	11 juny 1992	3 desembre 1994
Laos		20 setembre 1996	a
Moldàvia	5 juny 1992	20 octubre 1995
República Dominicana	13 juny 1992	25 novembre 1996
Corea del Nord	11 juny 1992	26 octubre 1994	AA
República Txeca	4 juny 1993	3 desembre 1993	AA
Tanzània	12 juny 1992	8 març 1996
Romania	5 juny 1992	17 agost 1994
Regne Unit i Irlanda del Nord 5	12 juny 1992	3 juny 1994
Rwanda	10 juny 1992	29 maig 1996
Saint Lucia		28 juliol 1993	a
Saint Christopher i Nevis	12 juny 1992	7 gener 1993
San Marino	10 juny 1992	28 octubre 1994
Saint Vincent i les Grenadines		3 juny 1996	a
Samoa	12 juny 1992	9 febrer 1994
Sao Tomé i Príncipe	12 juny 1992	29 setembre 1999
Senegal	13 juny 1992	17 octubre 1994
Sèrbia	8 juny 1992	1 març 2002
Seychelles	10 juny 1992	22 setembre 1992
Sierra Leone		12 desembre 1994	a
Singapur	10 març 1993	21 desembre 1995
Eslovàquia	19 maig 1993	25 agost 1994	AA
Eslovènia	13 juny 1992	9 juliol 1996
Somàlia		11 setembre 2009	a
Sudan	9 juny 1992	30 octubre 1995
Sri Lanka	10 juny 1992	23 març 1994
Suècia	8 juny 1992	16 desembre 1993
Suïssa	12 juny 1992	21 novembre 1994
Surinam	13 juny 1992	12 gener 1996
Swazilàndia	12 juny 1992	9 novembre 1994
Tadjikistan		29 octubre 1997	a
Txad	12 juny 1992	7 juny 1994
Tailàndia	12 juny 1992	31 octubre 2003
Timor-Leste		10 octubre 2006	a
Togo	12 juny 1992	4 octubre 1995	A
Tonga		19 maig 1998	a
Trinitat i Tobago	11 juny 1992	1 agost 1996
Tunísia	13 juny 1992	15 juliol 1993
Turkmenistan		18 setembre 1996	a
Turquia	11 juny 1992	14 febrer 1997
Tuvalu	8 juny 1992	20 desembre 2002
Ucraïna	11 juny 1992	7 febrer 1995
Unió Europea	13 juny 1992	21 desembre 1993	AA
Uruguai	9 juny 1992	5 novembre 1993
Vanuatu	9 juny 1992	25 març 1993
Veneçuela	12 juny 1992	13 setembre 1994
Vietnam	28 maig 1993	16 novembre 1994
Iemen	12 juny 1992	21 febrer 1996
Zàmbia	11 juny 1992	28 maig 1993
Zimbabwe	12 juny 1992	11 novembre 1994

 

Conveni sobre la diversitat biològica

Declaracions

(En absència d’indicació que precedeixi el text, la data de recepció és la de la ratificació, l’acceptació,  l’aprovació, l’adhesió o  la successió)

Argentina

En el moment de la ratificació:

Declaració:

En opinió del Govern argentí, el Conveni constitueix una realització positiva pel fet especialment que s’assigna com a objectiu la utilització sostenible de la diversitat biològica. Així mateix, pel que fa a les definicions que figuren a l’article 2 i les altres disposicions del Conveni,  estima que les expressions "recursos genètics", "recursos biològics" i "material genètic" no engloben el genoma humà. L’Estat argentí, de conformitat amb els compromisos que ha contret en virtut del Conveni, reglamentarà les condicions d’accés als recursos biològics i els títols de propietat dels drets i beneficis que se’n deriven. El Conveni és plenament conforme als principis enunciats en “L’Acord sobre els aspectes dels drets de propietat intel·lectual que afecten el comerç" contingut en l'Acta final de les negociacions comercials multilaterals de la Ronda d’Uruguai del GATT.

Àustria

Declaració:

La República d’Àustria declara de conformitat amb l’article 27 apartat 3, que accepta els dos mitjans de resolució de controvèrsies mencionats en aquest apartat, com a obligatoris respecte de tota part, considerant com a obligatori l’un o l’altre dels mitjans de resolució esmentats, o els dos."

Xile

Declaració:

En ratificar el Conveni sobre la diversitat biològica de 1992, el Govern xilè vol precisar que el pi i les altres essències que Xile explota com una de les seves fonts de riquesa d’origen forestal, són considerades essències exòtiques que no entren en el camp d’aplicació del Conveni.

Cuba

Declaració:

El Govern de la República de Cuba declara, respecte de l’article 27 del Conveni sobre la diversitat biològica, que pel que fa a la República de Cuba, les controvèrsies entre les parts relatives a la interpretació o l’aplicació d’aquest instrument jurídic internacional seran resoltes per la via diplomàtica, o a manca d’aquesta, seran sotmeses a arbitratge de conformitat amb l’establert en l’annex II relatiu a l’arbitratge, del Conveni esmentat.

França

En el moment de la signatura:

Declaració:

"Amb referència a l’article 3, [la República Francesa declara] que interpreta aquest  article com un principi director que cal tenir en compte en l’aplicació del Conveni;

Amb referència a l’article 21, apartat 1, [la República Francesa declara] que la decisió presa periòdicament per la Conferència es refereix al "volum dels recursos necessaris" i que no hi ha cap disposició en el Conveni que autoritzi la Conferència de les parts a prendre decisions relatives a l’import, la naturalesa o la freqüència de les contribucions de les parts en el Conveni."

En el moment de la ratificació:

Declaració:

"La República Francesa interpreta l’article 3 com un principi director que cal tenir en compte en l’aplicació del Conveni.

La República Francesa desitja reafirmar la importància que dóna a la transferència de tecnologia i a la biotecnologia amb vista a garantir la protecció i la utilització sostenible de la diversitat biològica. El respecte dels drets de propietat intel·lectual constitueix un element essencial en l’aplicació de les polítiques de transferència de tecnologia i de co-inversió.

Per part de la República Francesa, la transferència de tecnologia i l’accés a la biotecnologia, tal com es defineixen en el text del Conveni sobre la diversitat biològica, s’efectuaran de conformitat amb l’article 16 de l’esmentat Conveni i en el respecte dels principis i les regles de protecció de la propietat intel·lectual i especialment dels acords multilaterals, signats o negociats per les Parts contractants en el present Conveni.

La República Francesa encoratjarà el recurs al mecanisme financer establert pel Conveni, per promoure la transferència voluntària dels drets de propietat intel·lectual que tenen els operadors francesos, especialment pel que fa a l’atorgament de llicències, garantint alhora una protecció apropiada i eficaç dels drets de propietat.

Amb referència a l’article 21, apartat 1, la República Francesa considera que la decisió presa periòdicament per la Conferència de les Parts és sobre el “volum dels recursos necessaris” i que no hi ha cap disposició en el Conveni que autoritzi la Conferència de les parts a prendre decisions relatives a l’import, la naturalesa o la freqüència de les contribucions de les Parts en el Conveni."

Geòrgia

Declaració:

La República de Geòrgia accepta els dos mitjans de resolució de controvèrsies previstos en el Conveni:

1. L’arbitratge de conformitat amb el procediment enunciat en la Part 1 de l’annex II.

2. La submissió de la controvèrsia al Tribunal Internacional de Justícia.

Irlanda

Declaració:

Irlanda vol reafirmar la importància que dóna a la transferència de tecnologia i a la biotecnologia com a mitjà per garantir la conservació i la utilització sostenibles de la diversitat biològica. El respecte dels drets de propietat intel·lectual és essencial en l’aplicació de polítiques relatives a la transferència de tecnologia i les co-inversions.

Per a Irlanda, la transferència de tecnologia i l’accés a la biotecnologia, tal com es defineixen en el text de  [l’esmentat Conveni], s’efectuaran de conformitat amb l’article 16 d’aquest Conveni i en el respecte dels principis i les regles relatius a la protecció de la propietat intel·lectual, en particular dels acords multilaterals i bilaterals signats o negociats per les parts contractants en el Conveni.

Irlanda encoratjarà el recurs als mecanismes financers creats pel Conveni per promoure la transferència voluntària dels drets de propietat intel·lectual que tenen els explotadors irlandesos, en particular amb l’atorgament de llicències a través dels mecanismes de decisió normals en matèria comercial, vetllant alhora per la protecció adequada i efectiva dels drets de propietat.

Itàlia

Declaració feta en el moment de la signatura i confirmada en la ratificació:

El Govern italià declara que segons la seva interpretació, la decisió que ha de prendre la Conferència de les Parts en virtut de l’article 21.1 del Conveni, és sobre el “volum dels recursos necessaris” per assegurar el funcionament del mecanisme de finançament, i no sobre l’import, la naturalesa o la forma de les contribucions que han de fer les Parts contractants.

Letònia

Declaració:

La República de Letònia declara que accepta com a obligatoris els dos mitjans de resolució de controvèrsies mencionats en aquest apartat, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 27 del Conveni.

Liechtenstein

Declaracions:

El Principat de Liechtenstein vol reafirmar la importància que dóna a les transferències de tecnologia i a la biotecnologia amb vista a garantir la conservació i la utilització sostenible de la diversitat biològica. El respecte dels drets de propietat intel·lectual constitueix un element essencial de l’execució de les polítiques de transferència de tecnologies i de coinversió.

Per al Principat de Liechtenstein, les transferències de tecnologia i l’accés a la biotecnologia, tal com estan definits en el text de [l’esmentat] Conveni, han de ser conformes a l’article 16 de l’esmentat Conveni i als principis i les regles de protecció de la propietat intel·lectual, en particular els acords multilaterals i bilaterals signats o negociats per les Parts contractants en aquest Conveni.

El Principat de Liechtenstein encoratjarà la utilització del mecanisme de finançament creat pel Conveni per promoure la transferència voluntària de drets de propietat intel·lectual dels que siguin titulars liechtensteinesos, en particular pel que fa a l’atorgament de llicències, a través de decisions i mecanismes comercials normals, vetllant alhora per la protecció adequada i eficaç dels drets de propietat.

Papuàsia–Nova Guinea

El Govern de l’Estat independent de Papuàsia–Nova Guinea declara que, segons la seva interpretació, la ratificació del Conveni no significa de cap manera la renúncia a la responsabilitat dels Estats pels efectes negatius de la diversitat biològica per derogació dels principis del dret internacional general.

República Àrab de Síria

Declaració:

S’entén que aquesta signatura no constitueix un reconeixement d’Israel i no s’ha d’interpretar en el sentit que hagi de portar a l’establiment de cap tipus de relació amb Israel.

Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord

Declaració feta en el moment de la signatura i confirmada en el moment de la ratificació:

El Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord declara que al seu parer, l’article 3 del Conveni enuncia un principi director que cal tenir en compte per a l’aplicació del Conveni.

El Govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord declara també que al seu parer, les decisions que ha de prendre la Conferència de les Parts en virtut de l’apartat 1 de l’article 21, es refereixen al "volum de recursos necessaris" per al mecanisme de finançament i que cap disposició de l’article 20 o de l’article 21 no autoritza la Conferència de les Parts a prendre decisions respecte de l’import, la naturalesa, la freqüència o la importància de les contribucions de les Parts per raó del Conveni.

Sudan

Declaració interpretativa:

En relació amb el principi enunciat a l’article 3, el Govern sudanès n’aprova l’esperit i interpreta aquest article en el sentit que cap Estat no és responsable de les activitats que escapen del seu control, fins i tot si aquestes s’exerceixen dins els límits de la seva jurisdicció i són susceptibles de causar danys al medi ambient en altres Estats i en les regions que no depenen de cap jurisdicció nacional.

En relació amb l’apartat 2 de l’article 14, el Govern sudanès estima que la qüestió de la responsabilitat i la reparació per danys causats a la diversitat biològica no ha de ser una prioritat segons el Conveni, ja que la naturalesa i l’abast dels estudis que es duran a terme, de conformitat amb aquest article, no estan clarament definits. A més, considera que aquests estudis s’haurien de fer sobre els efectes de factors com ara els productes biotecnològics, els canvis mediambientals, les manipulacions genètiques i les pluges àcides.

Suïssa

En el moment de la signatura:

Declaració:

"El Govern suís vol remarcar de manera expressa els progressos assolits en l’establiment de les condicions marc de la cooperació entre els Estats en un àmbit important: el de les activitats de recerca i la transferència de tecnologies en el cas de recursos que provenen de països tercers.

"Aquestes disposicions importants creen la plataforma per a una cooperació encara més estreta amb els organismes o les institucions públiques de recerca a Suïssa, i també per a la transferència de tecnologies de les quals disposen els organismes governamentals o públics, en particular les universitats i diversos centres de recerca i desenvolupament finançats amb fons públics.

"Al nostre entendre, els recursos genètics adquirits segons el procediment establert a l’article 15 i desenvolupats per institucions privades de recerca seran objecte de programes de cooperació, de recerca conjunta i de transferències de tecnologia i això, en el respecte dels principis i les regles sobre la protecció de la propietat intel·lectual.

"Aquests principis i regles són essencials per a la recerca i les inversions privades, en particular en les tecnologies de punta, com ara la biotecnologia moderna que requereix uns gran esforços financers.  És sobre la base d’aquesta interpretació que el Govern suís voldria indicar que està disposat a prendre, quan sigui el moment, les mesures de política general apropiades, especialment en virtut dels articles 16 i 19, amb la finalitat de promoure i encoratjar la cooperació, sobre una base contractual, entre les empreses suïsses i les empreses privades i els organismes governamentals de les altres Parts contractants.

En relació amb la cooperació financera, Suïssa interpreta les disposicions dels articles 20 i 21 de la manera següent: els recursos que s’han d’aplicar i el sistema de gestió [..........] i interessos dels països en desenvolupament i també les possibilitats i interessos dels països desenvolupats."

En el moment de la ratificació:

Declaració:

"Suïssa desitja reafirmar la importància que dóna a la transferència de tecnologia i la biotecnologia amb vista a garantir la protecció i la utilització sostenible de la diversitat biològica. El respecte dels drets de propietat intel·lectual constitueix un element essencial en l’aplicació de les polítiques de transferència de tecnologia i de co-inversió.

Pel que fa a Suïssa, la transferència de tecnologia i l’accés a la biotecnologia, tal com es defineixen en el text del Conveni sobre la diversitat biològica, s’efectuaran de conformitat amb l’article 16 de l’esmentat Conveni i en el respecte dels principis i les regles de protecció de la propietat intel·lectual i, especialment dels acords multilaterals i bilaterals signats o negociats per les Parts contractants en el present Conveni.

Suïssa encoratja el recurs al mecanisme financer establert pel Conveni per promoure la transferència voluntària dels drets de propietat intel·lectual que tinguin operadors suïssos, especialment pel que fa a l’atorgament de llicències, mitjançant les decisions i els mecanismes comercials clàssics, garantint alhora una protecció apropiada i eficaç dels drets de propietat."

Unió Europea

Declaració:

"En el marc de les seves competències respectives, la Comunitat Europea i els seus Estats membres desitgen reafirmar la importància que donen a la transferència de tecnologia i la biotecnologia amb vista a garantir la protecció i la utilització sostenible de la diversitat biològica.  El respecte dels drets de propietat intel·lectual constitueix un element essencial per a l’aplicació de les polítiques de transferència de tecnologia i de co-inversió.

"Pel que fa a la Comunitat Europea i els seus Estats membres, la transferència de tecnologia i l’accés a la biotecnologia, tal com es defineixen en el text del Conveni sobre la diversitat biològica, s’efectuaran de conformitat amb l’article 16 d’aquest Conveni i en el respecte dels principis i les regles de protecció de la propietat intel·lectual, i especialment, dels acords multilaterals i bilaterals signats o negociats per les Parts contractants en el present Conveni.

"La Comunitat Europea i els seus Estats membres encoratjaran el recurs al mecanisme financer establert pel Conveni per promoure la transferència voluntària dels drets de propietat intel·lectual que tenen els operadors europeus, especialment pel que fa a l’atorgament de llicències, mitjançant decisions i mecanismes comercials clàssics, garantint alhora una protecció apropiada i eficaç dels drets de propietat."

Nota

1. A l’efecte de l’entrada en vigor [del Conveni/del Protocol], tot instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió dipositat per una organització regional d’integració econòmica no ha de ser considerat com un més dels que ja hagin dipositat els Estats membres d’aquesta organització.

2. El 28 de juny de 1999, el Govern portuguès ha informat el secretari general que el Conveni s’aplicaria també a Macau.

Després, el secretari general ha rebut les comunicacions següents en les dates que s’indiquen a continuació:

Portugal (9 de desembre de 1999)

De conformitat amb la Declaració conjunta del Govern de la República Portuguesa i el Govern de la República Popular de la Xina relativa a la qüestió de Macau, signada el 13 d’abril de 1987, la República Portuguesa conservarà la responsabilitat internacional respecte de Macau fins al 19 de desembre de 1999, data en la qual la República Popular de la Xina recuperarà l’exercici de la sobirania sobre Macau, amb efecte a partir del 20 de desembre de 1999.

A partir del 20 de desembre de 1999, la República Portuguesa deixarà de ser responsable de les obligacions i els drets internacionals que es derivin de l’aplicació del Conveni a Macau.

Xina (15 de desembre de 1999)

De conformitat amb la declaració conjunta del Govern de la República Popular de la Xina i el Govern de la República Portuguesa sobre la qüestió de Macau, signada el 13 d’abril de 1987, el Govern de la República Popular de la Xina recuperarà la sobirania sobre Macau a partir del 20 de desembre de 1999. En aquesta data, Macau esdevindrà una Regió administrativa especial de la República Popular de la Xina; serà dotada d’una àmplia autonomia, llevat de les qüestions relatives als afers exteriors i defensa, que són competència del Govern Popular Central de la República Popular de la Xina.

En aquest sentit, [el Govern de la República Popular de la Xina comunica al secretari general el següent]:

El Conveni sobre la diversitat biològica conclòs a Nairobi el 5 de juny de 1992 (en endavant denominat el “Conveni”), per al qual el Govern de la República Popular de la Xina va dipositar el seu instrument de ratificació el 5 de gener de 1993, s’aplicarà a la Regió administrativa de la República Popular de la Xina que assumirà la responsabilitat del respecte dels drets i les obligacions que es deriven de l’aplicació del Conveni a la Regió administrativa especial de Macau.

Xina (declaració del  de maig del 2011)

De conformitat amb les disposicions de la Llei fonamental de la Regió administrativa especial de Hong Kong (República Popular de la Xina), el Govern de la República Popular de la Xina decideix que el Conveni s’aplica a la Regió administrativa de Hong Kong (República Popular de la Xina).

3. Vegeu nota 1 sota "Montenegro" a la secció “Informació de caràcter històric” en la part preliminar d’aquest volum.

4. el 4 de juny de 1999: Per a les Antilles Neerlandeses i Aruba.

5. Respecte del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, el domini de Jersey, les Illes Verges britàniques, les Illes Caiman, Gibraltar, Santa Helena i Santa Helena i dependències.

El 8 de maig del 2012, el secretari general ha rebut la comunicació següent:

... el Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord desitgen que la ratificació per part del Regne Unit del Conveni sobre la diversitat biològica s'estengui al territori del qual el Regne Unit assumeix la responsabilitat de les Relacions Internacionals.

Illa de Man

El Govern del Regne Unit de Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord considera que l’extensió del Conveni més amunt esmentada a l’Illa de Man tindrà efecte als noranta dies després de la data del dipòsit de la present notificació (o sigui el 6 d’agost del 2012).

El proper dia 14 de maig del 2014, dimecres, a les 11.00h, se celebrarà a la sala de reunions públiques de la planta -3 del nou edifici del Consell General, una sessió informativa pública del Sr. Josep Rodríguez Gutiérrez, Raonador del Ciutadà, davant de la Comissió Legislativa d’Interior, amb l'ordre del dia següent:

Punt Únic: Compareixença del Sr. Josep Rodríguez Gutiérrez, Raonador del Ciutadà, per presentar l’informe anyal del Raonador del Ciutadà corresponent a l’any 2013.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 31 de març del 2014

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General

 

Avís

El proper dia 3 d’abril del 2014, dijous, a les 16.00h, se celebrarà una sessió ordinària del Consell General, amb l'ordre del dia següent:

1. Examen i votació de la presa en consideració de la Proposició de llei de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra.

2. Examen i votació de la presa en consideració de la Proposició de llei qualificada de partits polítics.

3. Examen i votació de la presa en consideració de la Proposició de llei de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 31 de març del 2014

Vicenç Mateu Zamora                                                         
Síndic General