BCG 17/2017, 13 març 2017

BCG 17/2017

 

 

 

El síndic general, vist l’acord de la Junta de Presidents de Grup Parlamentari del dia 6 d’octubre del 2016, determinant la comissió competent per a conèixer del Projecte de llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra,

Disposa

D’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General, trametre l’esmentat Projecte de llei, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 de març del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

El síndic general, vist l’acord de la Junta de Presidents de Grup Parlamentari del dia 7 de novembre del 2016, determinant la comissió competent per a conèixer del Projecte de llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada; i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries,

Disposa

D’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General, trametre l’esmentat Projecte de llei, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 de març del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 de març del 2017, exercint les atribucions que li confereix l'article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda de la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei del Pla d’estadística 2017-2020. El nou termini finalitza el dia 22 de març del 2017, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 de març del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 de març del 2017, ha examinat el document que li han tramès els M. I. Srs. Gerard Alís Eroles, Rosa Gili Casals i Pere López Agràs, consellers generals del Grup Parlamentari Mixt, registrat en data 8 de març del 2017, sota el títol Proposició de llei qualificada de llibertat sindical, i exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit sota la qualificació de Proposició de llei qualificada.

2. D'acord amb l'article 103.2, ordenar la seva publicació, i remetre-la al Govern perquè, en el termini de quinze dies, manifesti el seu criteri. El Govern haurà d'evacuar el seu informe per tot el dia 4 d’abril del 2017, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 de març del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Proposició de llei qualificada de llibertat sindical

Exposició de motius

L’article 18 de la Constitució reconeix el dret de creació i funcionament d’organitzacions sindicals, i estableix com a únics requisits que siguin d’àmbit andorrà, que disposin d’autonomia pròpia sense dependències orgàniques estrangeres, sens perjudici de la seva vinculació amb organismes internacionals, i que tinguin un funcionament democràtic. D’acord amb l’article 39 de la mateixa norma fonamental, aquest dret resulta directament aplicable i vincula els poders públics, inclòs el judicial, encara que no hagi estat desenvolupat a escala infraconstitucional.

Les evidents dificultats operatives en què es troben en l’actualitat les organitzacions sindicals creades i en funcionament en l’àmbit del Principat d’Andorra, posen en evidència la necessitat d’una llei que reguli el dret de llibertat sindical sense restringir-ne el contingut constitucionalment reconegut. Cal facilitar l’exercici de la seva activitat i evitar el sorgiment de conflictes. Aquesta norma ha de prendre en consideració la Declaració Universal dels Drets Humans, vigent al Principat d’Andorra en virtut de l’article 5 de la Constitució. Al mateix temps, la conveniència d’incorporar a l’ordenament jurídic andorrà els principis establerts per l’Organització Internacional del Treball (OIT) en aquest àmbit, aconsella tenir en compte els principals instruments normatius elaborats per aquesta organització en matèria de llibertat sindical, particularment el Conveni número 87, de 9 de juliol de 1948, el número 98, d’1 de juliol de 1949, i el número 135, de 23 de juny de 1971.

En el nostre entorn més immediat, en l’àmbit europeu, el dret de llibertat sindical també es troba clarament reconegut. El punt 5 de la Part I de la Carta Social Europea, de 18 d’octubre de 1961, reconeix expressament que “tots els treballadors i patrons tenen el dret d’associar-se lliurement en organitzacions nacionals o internacionals per protegir els seus interessos econòmics i socials”, precepte que es reprodueix literalment en la Carta Social Europea (revisada), de 3 de maig de 1996, que el Consell General va ratificar el dia 30 de juny del 2004. En la mateixa línia, l’article 12 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, de 7 de desembre del 2000, estableix que “tota persona té dret a la llibertat de reunió pacífica i a la llibertat d’associació a tots els nivells, especialment en els àmbits polític, sindical i cívic, el què implica el dret de tota persona a fundar amb altres sindicats i a afiliar-se als mateixos per a la defensa dels seus interessos”. Tant l’adhesió d’Andorra al Consell d’Europa com la relació de cooperació que el Principat d’Andorra manté amb els països de l’Europa comunitària converteixen aquests instruments en un referent important, que cal tenir ben present en l’elaboració de la llei reguladora del dret de llibertat sindical.

A més, el passat 2 d’abril del 2013, Andorra rebia el Sr. Ban Ki-moon, secretari general de les Nacions Unides. A l’ocasió de la visita, en el seu discurs institucional, el Cap de Govern, Sr. Toni Martí va agafar el compromís de regular en una llei el dret sindical a fi de poder ratificar el Pacte sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides.

D’altra banda, de manera general, els sectors econòmics reconeixen la necessitat de l’existència de sindicats per garantir un bon diàleg social entre totes les parts, tenint en compte que la millora de les condicions laborals i el benestar dels treballadors afecta directament en la seva implicació en l’empresa, la motivació i la qualitat dels serveis prestats per part d’aquests. Aquest és un element essencial en la millora dels sectors econòmics turístic i comercial tan importants al nostre país.

Aquesta Llei s’estructura en cinc capítols. El primer té com a finalitat delimitar el contingut general del dret de llibertat sindical i regular-ne els drets de fundació i d’afiliació. El segon defineix les funcions, l’organització, el funcionament, els estatuts i les responsabilitats dels sindicats. El tercer s’ocupa de la representativitat sindical, respecte a la qual es concreten els criteris per determinar-la i els diferents graus de representativitat, i també dels drets d’acció sindical que corresponen en funció d’aquesta representativitat, tant a nivell supraempresarial com a nivell empresarial. El quart regula el finançament de les organitzacions més representatives, tant en l’àmbit general com en el sectorial. I el cinquè i últim, concreta els mecanismes de tutela de la llibertat sindical i formula una prohibició general de discriminació vinculada a l’exercici d’aquest dret, que inclou la interdicció d’actes d’ingerència.

Capítol primer. La llibertat sindical

Article 1. Contingut

La llibertat sindical inclou:

a) el dret dels treballadors a fundar sindicats lliurement

b) el dret dels treballadors a afiliar-se lliurement als sindicats

c) el dret dels treballadors i dels sindicats a l’acció sindical.

Article 2. Dret de fundació

1. Tots els treballadors majors d’edat legalment residents a Andorra tenen dret a fundar sindicats, i també tenen dret a suspendre’ls i a dissoldre’s, sense autorització pública prèvia, d’acord amb els seus estatuts respectius.

2. Per constituir una organització sindical es requereix l’acord mínim de tres treballadors que han de manifestar la voluntat de constituir-la i dotar-se d’uns estatuts on s’expressin les regles d’organització i funcionament de l’organització.

3. Als efectes d’aquesta Llei, es consideren treballadors tots els que tinguin la condició de part d’una relació laboral i tots els que ho siguin d’una relació administrativa o estatutària pel fet de prestar els seus serveis a l’Administració pública.

4. Els treballadors autònoms no poden fundar sindicats propis que tinguin com a finalitat defensar els seus interessos particulars, sense perjudici del seu dret a associar-se d’acord amb la legislació vigent.

5. Els treballadors en situació d’incapacitat laboral, els aturats i els jubilats no poden fundar sindicats propis que tinguin com a finalitat defensar els seus interessos particulars, sense perjudici del seu dret a associar-se d’acord amb la legislació vigent.

6. El procediment de fundació dels sindicats es regula pel que estableixen aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupin.

7. Els sindicats no poden ser suspesos ni dissolts contra la voluntat dels seus òrgans, excepte que existeixi una resolució ferma de l’autoritat judicial.

Article 3. Dret d’afiliació

1. Tots els treballadors tenen el dret d’afiliar-se lliurement al sindicat de la seva elecció i a donar-se de baixa, amb l’única condició de respectar els seus estatuts, sense que es pugui exigir a ningú afiliar-se a un sindicat.

2. El dret d’afiliació dels membres del Cos de Policia queda sotmès a la seva normativa específica, sense que pateixi menyscapte.

3. El dret d’afiliació dels membres del Cos Penitenciari i del Cos de Prevenció d’Incendis i Salvament pot tenir les particularitats que en cada cas estableixin les normes específiques, sense que pateixi menyscapte.

4. Els treballadors autònoms que no tinguin assalariats al seu càrrec poden afiliar-se als sindicats constituïts d’acord amb aquesta Llei.

5. Els treballadors en situació d’incapacitat laboral, els aturats i els jubilats poden afiliar-se als sindicats constituïts d’acord amb aquesta Llei.

Capítol segon. Els sindicats

Article 4. Funcions i personalitat

1. La funció dels sindicats és defensar i promoure els interessos socials i econòmics dels treballadors.

2. Els sindicats adquireixen personalitat jurídica i plena capacitat d’obrar un cop transcorreguts 15 dies des del seu registre, que es formalitza d’acord amb aquesta Llei.

Article 5. Organització i funcionament

1. L’organització i el funcionament intern dels sindicats ha de ser democràtic.

2. Els sindicats estableixen els seus propis estatuts i les altres normes de règim interior. El contingut mínim, el dipòsit i la publicitat dels estatuts fundacionals es regulen d’acord amb aquesta Llei i les normes reglamentàries que s’estableixin respecte a aquests punts.

3. Els sindicats poden constituir i es poden integrar en federacions i confederacions, així com en organitzacions sindicals supraestatals, de la mateixa forma que poden dissoldre-les i se’n poden separar.

Article 6. Estatuts sindicals

1. Els estatuts dels sindicats, que han de respectar els principis democràtics, han de tenir el contingut mínim següent:

a) La denominació de l’organització sindical, que no pot coincidir o induir a confusió amb una altra organització registrada legalment, ni consistir en el simple esment d’un territori, o en una expressió genèrica d’ús comú o en l’ocupació de conceptes o expressions pròpies d’altres persones, ni incloure expressions contràries a la Llei o a l’honor i altres drets de les persones.

b) El domicili i l’àmbit funcional d’actuació.

c) Els requisits i el procediment per a l’adquisició i la pèrdua de la condició d’afiliat.

d) Els diferents òrgans en que s’estructura el sindicat, el seu funcionament, les persones que el representaran, així com el règim de provisió electiva dels seus càrrecs.

e) El procediment per a la modificació dels estatuts i per a la dissolució i la fusió del sindicat.

f) El règim econòmic, la procedència i la destinació del seus recursos i els mecanismes que permetin als afiliats conèixer la situació econòmica del sindicat.

2. El dipòsit, registre i publicació dels estatuts s’ha d’ajustar al procediment següent i a les normes reglamentàries que es dictin respecte a aquests punts:

a) Els promotors o els dirigents del sindicat dipositen els estatuts al Registre d’Organitzacions Sindicals, per tal que es procedeixi al seu registre i publicació.

b) El Registre d’Organitzacions Sindicals, en el termini de 15 dies a comptar des del dipòsit, ha de decidir el registre i la publicació dels estatuts o ha de demanar als promotors que corregeixin els defectes observats, deixant en aquest darrer cas un nou termini de 10 dies per tal que es compleixi amb el tràmit. Un cop transcorregut aquest segon termini, el Registre d’Organitzacions Sindicals ordena el registre i la publicació sol·licitats o, si escau, els refusa mitjançant resolució motivada que només es pot fonamentar en defectes o mancances relatius al contingut mínim anteriorment mencionat.

c) Quan els estatuts reuneixen tots els continguts, el Registre d’Organitzacions Sindicals ordena que es registrin, fent constar, com a mínim, la denominació del sindicat, el seu àmbit funcional i la identificació dels promotors, i que es publiquin de forma gratuïta al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra en el termini de 10 dies.

3. La modificació dels estatuts sindicals segueix el mateix procediment de dipòsit, registre i publicitat que es regula en aquest article.

4. Qualsevol persona, prèvia sol·licitud, pot consultar els estatuts dipositats i obtenir del Registre d’Organitzacions Sindicals una còpia autèntica dels estatuts.

5. L’autoritat pública i qualsevol persona amb interès directe, personal i legítim, poden postular davant l’òrgan judicial competent la declaració de no ajustats a dret de qualsevol dels estatuts sindicals registrats i publicats.

Article 7. Responsabilitat

1. Els sindicats responen pels actes o els acords adoptats pels seus òrgans, d’acord amb el que estableixin els seus estatuts, en l’àmbit de l’exercici regular de les seves respectives competències.

2. Els sindicats només responen dels actes dels seus afiliats quan aquests afiliats actuïn formalment, d’acord amb el que estableixin els seus estatuts, en representació del seu sindicat o quan segueixin les consignes, les directives o qualsevol altra decisió presa pel sindicat.

3. Les quotes sindicals són inembargables.

Article 8. Registre d’Organitzacions Sindicals

El Registre d’Organitzacions Sindicals dependent del Govern garanteix la publicitat de les organitzacions sindicals. La inscripció al Registre té caràcter declaratiu i es fa a efectes de publicitat. L’organització i el funcionament s’han de regular reglamentàriament.

Article 9. Procediment d’inscripció i publicitat del Registre

1. El dipòsit dels estatuts de les organitzacions sindicals s’efectua al Registre d’Organitzacions Sindicals.

2. Per tramitar la inscripció, els sindicats han de presentar a l’oficina del Registre l’escriptura pública de constitució del sindicat protocol·litzada, els estatuts signats pels membres fundadors, i la certificació de la designació de les persones que ocupen els càrrecs de direcció, expedida pel secretari o la persona que tingui  assignades funcions equivalents.

3. Un cop dipositats, la persona responsable del Registre, en el termini de deu dies hàbils, fa públic el dipòsit dels estatuts o, si és el cas, insta els promotors a esmenar els defectes observats, i dóna a aquest efecte un nou termini de deu dies.

4. Transcorregut aquest termini, el Registre d’Organitzacions Sindicals fa públics els estatuts o rebutja el dipòsit mitjançant resolució fonamentada.

5. El Registre d’Organitzacions Sindicals fa públic el dipòsit dels estatuts al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, indicant com a mínim, la denominació, l’àmbit territorial i funcional, i la identitat dels promotors i els signataris de l’acta de constitució del sindicat.

6. El dipòsit dels estatuts i la seva publicitat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra són gratuïts.

7. Qualsevol persona està facultada per examinar en el Registre d’Organitzacions Sindicals els estatuts dipositats i en pot obtenir una còpia autèntica.

8. Les autoritats públiques i els qui acreditin interès directe, personal i legítim poden promoure davant l’autoritat judicial la declaració de no-conformitat al dret dels estatuts objecte de dipòsit i publicitat.

9. La modificació dels estatuts de les organitzacions sindicals s’ha d’ajustar al mateix procediment de dipòsit i publicitat  regulat en aquest article.

Article 10. Actes inscriptibles

1. Les organitzacions sindicals inscrites han de presentar al Registre la documentació següent, certificada pel secretari o l’òrgan equivalent:

a) Els acords de modificació dels estatuts,  incloent-hi la del domicili social.

b) Els acords de cessament i nomenament dels càrrecs dels seus òrgans directius  estatutaris.

c) Les cessions i les adquisicions patrimonials.

d) Els acords de dissolució o, en general, els actes que donin lloc a la seva dissolució.

e) Qualsevol altra documentació que estableixi aquesta Llei o una altra.

2. Els actes inscriptibles només poden ser oposats davant de tercers i produir-los efectes en contra a partir del moment de la seva inscripció.

Capítol tercer. La representativitat sindical i l’acció sindical

Article 11. Representativitat sindical

1. La representativitat sindical, en els nivells que s’estableixen a continuació, atorga als sindicats una singular posició jurídica a l’efecte de determinar els seus drets d’acció sindical.

2. Tenen la consideració de sindicats més representatius els que disposin com a mínim del 15% dels delegats de personal o membres dels comitès d’empresa escollits a les eleccions a representants dels treballadors a l’empresa en tot l’àmbit del Principat d’Andorra.

3. Tenen la consideració de sindicats representatius els que disposin en un àmbit sectorial determinat com a mínim del 20% dels delegats de personal o membres dels comitès d’empresa escollits a les eleccions a representants dels treballadors a l’empresa en l’àmbit del seu sector d’activitat.

Article 12. Acció sindical a nivell supraempresarial

1. Els sindicats més representatius poden exercir, en tot el Principat d’Andorra, els drets següents:

a) Ostentar representació institucional davant les administracions públiques i totes les entitats o els organismes que així ho prevegin.

b) Negociar col·lectivament, en els termes que estableix la normativa reguladora.

c) Adoptar mesures de conflicte col·lectiu, particularment el dret de vaga, en els termes que estableix la normativa reguladora.

d) Promoure eleccions a delegats de personal, en els termes que estableix la normativa reguladora.

e) Participar en els sistemes extrajudicials de solució de conflictes laborals, en els termes que estableix la normativa reguladora.

f) Rebre ajuts públics.

g) Qualsevol altre que legalment tinguin atribuït.

2. Els sindicats representatius poden exercir, en el seu respectiu àmbit sectorial d’actuació, tots els drets enumerats a l’apartat 1, excepte el que preveu la lletra a.

3. Els sindicats que no ostentin la condició de més representatius ni tampoc la de representatius només tenen reconeguts els drets que s’estableixen a les lletres b, c i d de l’apartat 1.

4. Qualsevol sindicat que vulgui exercir un dret que derivi del seu nivell de representativitat ha d’acreditar-la davant el subjecte que en cada cas correspongui, mitjançant el certificat que a aquest efecte ha d’expedir, a sol·licitud de l’interessat, el Departament de Treball com a responsable del registre de les actes electorals de les eleccions a delegats de personal i comitès d’empresa.

Article 13. Acció sindical a l’empresa

1. Tots els treballadors afiliats a un sindicat tenen reconeguts en l’àmbit de l’empresa els drets següents:

a) Celebrar reunions i distribuir informació sindical, sempre que ho notifiquin a l’empresari amb anticipació suficient, no pertorbin l’activitat de l’empresa i ho facin fora de les hores de treball.

b) Rebre la informació que els remeti el seu sindicat per la via o les vies de comunicació que els faciliti la pròpia empresa i que siguin suficients per garantir la informació a tots els treballadors.

c) Constituir seccions sindicals que agrupin formalment al conjunt d’afiliats al sindicat en l’àmbit de l’empresa o del centre de treball.

2. Els sindicats, sigui quin sigui el seu nivell de representativitat, tenen reconeguts en l’àmbit de l’empresa els drets següents:

a) Negociar col·lectivament, en els termes que estableix la normativa reguladora.

b) Adoptar mesures de conflicte col·lectiu, particularment exercir el dret de vaga, en els termes que estableix la normativa reguladora.

c) Promoure eleccions a delegats de personal, en els termes que estableix la normativa reguladora.

d) Participar en els sistemes extrajudicials de solució de conflictes laborals, en els termes que estableix la normativa reguladora.

3. Les seccions sindicals que s’estableixen a la lletra c de l’apartat 1, quan pertanyin a un sindicat més representatiu, a un sindicat representatiu o a un sindicat que disposi com a mínim del delegat de personal o d’un membre del comitè d’empresa, tenen reconeguts els drets següents:

a) Disposar d’un tauler d’anuncis o un suport similar, ubicat dins l’empresa en un lloc de fàcil accés per al conjunt dels treballadors i que permeti una transmissió eficient de les informacions d’interès sindical.

b) Utilitzar un local adequat per al desenvolupament de les seves activitats quan la plantilla de l’empresa superi els 50 treballadors.

c) Disposar d’un local adequat per al desenvolupament de les seves activitats quan la plantilla de l’empresa superi els 250 treballadors.

4. Les seccions sindicals també tenen dret a escollir, per als seus afiliats i entre els seus afiliats, un delegat sindical, que és el portaveu o representant de la secció sindical, quan la plantilla de l’empresa superi els 50 treballadors. Si la plantilla de l’empresa supera els 100 treballadors cada secció sindical pot escollir dos delegats sindicals i si supera els 250 treballadors pot escollir-ne tres.

Els delegats sindicals tenen dret a la negociació col·lectiva en els termes que estableix la normativa reguladora, a participar, amb veu però sense vot, en les reunions dels comitès de seguretat i salut, a rebre la mateixa informació que es posi a disposició dels delegats de personal i comitès d’empresa, a ser consultats abans de l’adopció de mesures de caràcter col·lectiu que puguin afectar els membres de la secció sindical i qualsevol altre que se’ls atribueixi a través de la negociació col·lectiva.

Article 14. Drets dels representants sindicals

1. Les persones que exerceixin càrrecs electes en els sindicats més representatius i representatius tenen dret:

a) A l’excedència. Aquesta excedència, que no computa a efectes de vacances i de càlcul d’antiguitat a l’empresa, es pot obtenir per un període de temps determinat o per tota la durada del mandat i s’equipara a la suspensió de la relació laboral a que fa referència l’article 34 de la Llei, 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, a l’efecte de la reincorporació.

b) A l’assistència i accés als centres de treball per participar en activitats pròpies del seu sindicat o del conjunt dels treballadors, prèvia comunicació a l’empresari, sense que l'exercici d’aquest dret pugui interrompre el desenvolupament normal del procés productiu.

c) Als permisos necessaris per al desplegament de les funcions sindicals pròpies del càrrec, que poden estar subjectes a limitacions en funció de les necessitats del funcionament normal de l’empresa.

2. Els representants sindicals que participen en les comissions negociadores de convenis col·lectius mantenint la seva vinculació com a treballadors en actiu en alguna empresa tenen dret a la concessió dels permisos retribuïts necessaris per exercir la seva tasca com a negociadors, sempre que l’empresa estigui afectada pel procés de negociació col·lectiva.

Capítol quart. Finançament públic de les organitzacions sindicals

Article 15. Subvencions

1. Els sindicats legalment inscrits en el registre d’organitzacions sindicals tenen dret a les subvencions públiques anuals de fins a un màxim que no pot excedir en cap cas les quantitats següents:

a) Per als sindicats d’àmbit general: 35.000 euros anyals

b) Per als sindicats d’àmbit sectorial: 10.000 euros anyals

2. Les subvencions públiques es poden concedir únicament per als  conceptes següents, que han d’estar degudament acreditats pels sindicats:

a) Els sindicats d’àmbit general, que defensen els interessos del conjunt de treballadors del país:

i. L’equivalent de l’import de les quotes dels seus afiliats, fins a un màxim de 7.000 euros.

ii. 200 euros per cada delegat de personal, membre de comitè d’empresa o delegat sindical, fins a un màxim de 7.500 euros.

iii. Els conceptes destinats al pagament de despeses de participació en reunions internacionals, fins a un màxim de 7.500 euros.

iv. Els conceptes destinats a la defensa de treballadors que hagin de reclamar judicialment per motius laborals, fins a un màxim de 20.000 euros.

v. Els conceptes destinats a estudis i assessoraments per a la formalització de convenis col·lectius, la modificació de la legislació, la formalització de reclamacions i conflictes col·lectius o d’altres anàlegs, fins a un màxim de 15.000 euros.

vi. Els conceptes destinats a sufragar les despeses derivades de la participació de membres de sindicats d’altres països o d’organitzacions internacionals de sindicats en actes que organitzi el sindicat a Andorra, fins a un màxim de 7.500 euros.

b) Els sindicats d’àmbit sectorial, que defensen els interessos d’un sector concret dels treballadors del país:

i. L’equivalent de l’import de les quotes dels seus afiliats, fins a un màxim de 3.500 euros.

ii. 200 euros per cada delegat de personal, membre de comitè d’empresa o delegat sindical, fins a un màxim de 2.000 euros.

iii. Els conceptes destinats al pagament de despeses de participació en reunions internacionals, fins a un màxim de 3.000 euros.

iv. Els conceptes destinats a la defensa de treballadors que hagin de reclamar judicialment per motius laborals, fins a un màxim de 7.500 euros.

v. Els conceptes destinats a estudis i assessoraments per a la formalització de convenis col·lectius, la modificació de la legislació, la formalització de reclamacions i conflictes col·lectius o d’altres anàlegs, fins a un màxim de 3.000 euros.

vi. Els conceptes destinats a sufragar la despeses derivades de la participació de membres de sindicats d’altres països o d’organitzacions internacionals de sindicats en actes que organitzi el sindicat a Andorra, fins a un màxim de 5.000 euros.

Article 16. Procediment per rebre les subvencions públiques

1. El pressupost de l’Administració general haurà de contemplar, anualment, la despesa corresponent per al pagament de les subvencions públiques als sindicats.

2. A l’inici de cada exercici pressupostari, els sindicats inscrits en el Registre d’Organitzacions Sindicals rebran la subvenció pública que s’estableix a l’apartat 1.

3. Els sindicats que hagin rebut subvencions públiques han de presentar al Govern i al Tribunal de Comptes la documentació i els justificants de totes les despeses abans del 31 de març de l’exercici següent.

En cas que els sindicats no puguin acreditar documentalment que les subvencions públiques rebudes no s’ajusten als criteris que estableix l’apartat 2 d’aquest article, hauran de retornar al Govern les quantitats corresponents.

La no presentació de la documentació i/o els justificants, o si aquests són considerats insuficients pel Tribunal de Comptes, implica automàticament la pèrdua del dret a rebre subvencions públiques en els exercicis posteriors fins arribar a l’import que no s’hagi justificat.

La decisió del Tribunal de Comptes es pot recórrer per via judicial. L’autoritat judicial, en funció de les circumstàncies concurrents en el cas, haurà de decidir si la interposició de la demanda suspèn l’acte impugnat.

4. La Llei del pressupost pot actualitzar les quantitats a que fa referència l’apartat 1 d’aquest article.

5. La documentació i els justificants que han de presentar les organitzacions sindicals per acreditar que han fet servir les subvencions públiques d’acord amb les finalitats legalment establertes es fixa per Reglament.

Capítol cinquè. Tutela de la llibertat sindical

Article 17. Discriminació sindical

Són nuls i sense efecte els preceptes reglamentaris, els continguts dels convenis col·lectius, els pactes individuals i les decisions unilaterals de l’empresari que impliquin qualsevol tipus de discriminació en l’accés a l’ocupació o en les condicions de treball, ja siguin favorables o adverses, per motiu de l’afiliació o no a un sindicat, per l’adhesió o no als seus acords o per l’exercici, en general, de qualsevol activitat sindical.

Article 18. Actes d’ingerència

Es consideren lesions a la llibertat sindical tots aquells actes d’ingerència que tinguin com a finalitat fomentar la fundació de sindicats controlats pels empresaris o les seves associacions, així com els tendents a facilitar als sindicats beneficis econòmics o qualsevol altre tipus d’avantatges amb el mateix propòsit de control.

Article 19. Garanties laborals

Les persones que ostentin càrrecs electes en els sindicats més representatius, els sindicats representatius i els delegats sindicals tenen les mateixes garanties i drets laborals que les que s’estableixin legalment per als delegats de personal i membres dels comitès d’empresa escollits a les eleccions a representants dels treballadors a l’empresa, a més de les que se’ls atribueixin a través de la negociació col·lectiva.

Article 20. Tutela judicial

Tots els treballadors i els sindicats que considerin lesionats els seus drets sindicals degut a una actuació dels empresaris, les associacions empresarials, les administracions públiques o de qualsevol altra persona, entitat pública o privada, poden reclamar la seva tutela davant la jurisdicció competent a través del procés de protecció jurisdiccional dels drets fonamentals de la persona.

Si l’òrgan judicial considera provada la lesió del dret, ha d’ordenar l’aturada immediata de la conducta antisindical i la reparació conseqüent de les seves conseqüències, remetent l’actuació al Ministeri Fiscal als efectes de depurar les eventuals conductes delictives.

Disposició addicional

El personal dependent d’una administració estrangera assignat al Principat d’Andorra pot exercir el dret sindical reconegut en aquesta llei d’acord amb la normativa que li és d’aplicació segons la seva condició de treballador en una administració estrangera.

Disposició derogatòria

Queda derogada la Llei 33/2008, del 18 de desembre, qualificada de llibertat sindical.

Disposició final primera

El Govern, en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, ha d’aprovar el reglament a que fa referència l’article 16.5.

Disposició final segona

Aquesta Llei entrarà en vigor trenta dies després de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

El síndic general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior en relació a la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 de març del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Informe de la Ponència de la Comissió Legislativa d’Interior

El M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, del Grup Parlamentari Mixt, nomenat ponent per la Comissió Legislativa d’Interior el dia 6 de març del 2017, a la vista de la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, exposa el següent:

- A l’esmentada Proposició de Llei li foren presentades 4 esmenes a l’articulat formulades pel M. I. Sr. Josep Pintat Forné, en nom del Grup Parlamentari Liberal i 11 esmenes a l’articulat formulades pel M.I. Sr. Gerard Alis Eroles, Conseller General socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt.

- La Sindicatura, amb data de dia 1 de juliol del 2016, i als efectes determinats per l’article 18.1.d. del Reglament del Consell General, va admetre a tràmit la Proposició de Llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral.

- D’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General, l’esmentada Proposició de Llei, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades, foren trameses a la Comissió Legislativa d’interior el dia 19 de desembre del 2016.

- Durant la reunió que va mantenir la Comissió el dia 6 de març del 2017, en la que es va nomenar ponent de l’esmentada Proposició de Llei i es van examinar les esmenes presentades, el Conseller General representant del Grup Parlamentari Mixt-PS, va comunicar la decisió de retirar la seva esmena núm. 11, tot indicant que com a ponent no la inclouria a l’informe de la ponència, ja que la retirada s’ha efectuat abans de l’inici dels treballs de la ponència.

Per aquests fets, el ponent de la Comissió Legislativa d’Interior, a la vista de la Proposició de Llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:

Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral

Exposició de motius

La Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, va ser aprovada pel Consell General amb l’objectiu de regular d’una manera específica i amb caràcter general els partits polítics, com a organitzacions bàsiques per al funcionament del sistema de govern democràtic i representatiu que estableix la Constitució, i d’establir un règim general de finançament dels partits polítics i de finançament electoral. La regulació relativa al finançament polític es va fer seguint les recomanacions fetes en aquesta matèria pel Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa. No obstant això, el segon informe de conformitat relatiu al tercer cicle d’avaluació del GRECO evidencia que cal fer algunes modificacions puntuals i algunes clarificacions a la Llei 19/2014 per adequar-la completament a les recomanacions que efectua l’organisme esmentat.

És per aquesta raó que es promou aquesta Llei, en què les modificacions més importants que es porten a terme consisteixen en fer constar expressament als grups parlamentaris com a ens que no poden realitzar donacions als partits polítics ni a les candidatures. En efecte, el GRECO ha considerat que en no preveure expressament els grups parlamentaris a la lletra a) dels apartats 4 i 3 dels articles 26 i 44, respectivament, existeix un dubte sobre si aquestes entitats poden fer aquest tipus de donacions. També s’ha modificat l’article 44, tot introduint unes disposicions específiques relatives a les aportacions que els partits polítics poden fer a les candidatures, per esvair dubtes sobre el règim en aquesta matèria, tenint en compte que les disposicions disperses que s’hi refereixen actualment poden portar a confusió. Igualment s’han modificat els articles 36, apartat 10, i 50, apartat 5, per establir expressament la publicació dels comptes dels partits polítics i de les candidatures en un termini de temps raonable. Finalment, convé destacar que s’ha reformat puntualment el règim de publicació de les donacions als partits polítics i a les candidatures que preveuen els articles 26, apartat 12, i 44, apartat 12, tot escurçant els terminis per fer-ho, atès que el GRECO ha conclòs que els terminis vigents són massa llargs.

A més, s’ha aprofitat aquesta reforma legal per introduir algunes modificacions destinades a clarificar i simplificar algunes disposicions de la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral, i perfeccionar la redacció d’algunes altres disposicions d’aquesta mateixa Llei. D’altra banda, s’ha modificat parcialment la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’octubre de 2000, atès que s’han constatat problemes tècnics en l’aplicació d’alguns dels seus articles, els quals ja foren modificats per la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral. Concretament es pretén millorar la redacció dels articles 2 i 3, apartat 1, de la Llei esmentada, a fi que incloguin de manera lògica i sistematitzada el contingut de les modificacions que s’han portat a terme tant per la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral, com per la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal. I també es modifica l’article 22 de la Llei del Tribunal de Comptes amb l’objectiu de suprimir el sistema del torn rotatori per a la renovació dels membres del Tribunal de Comptes.

Grup Mixt- PS (1)

Es modifica l’Exposició de motius de la Proposició de llei amb el text següent:

“La Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, va ser aprovada pel Consell General amb l’objectiu de regular d’una manera específica i amb caràcter general els partits polítics, com a organitzacions bàsiques per al funcionament del sistema de govern democràtic i representatiu que estableix la Constitució, i d’establir un règim general de finançament dels partits polítics i de finançament electoral. La regulació relativa al finançament polític es va fer seguint les recomanacions fetes en aquesta matèria pel Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa. No obstant això, el segon informe de conformitat relatiu al tercer cicle d’avaluació del GRECO evidencia que cal fer algunes modificacions puntuals i algunes clarificacions a la Llei 19/2014 per adequar-la completament a les recomanacions que efectua l’organisme esmentat.

És per aquesta raó que es promou aquesta Llei, en què les modificacions més importants que es porten a terme consisteixen en fer constar expressament als grups parlamentaris com a ens que no poden realitzar donacions als partits polítics ni a les candidatures. En efecte, el GRECO ha considerat que en no preveure expressament els grups parlamentaris a la lletra a) dels apartats 4 i 3 dels articles 26 i 44, respectivament, existeix un dubte sobre si aquestes entitats poden fer aquest tipus de donacions. També s’ha modificat l’article 44, tot introduint unes disposicions específiques relatives a les aportacions que els partits polítics poden fer a les candidatures, per esvair dubtes sobre el règim en aquesta matèria, tenint en compte que les disposicions disperses que s’hi refereixen actualment poden portar a confusió. Igualment s’han modificat els articles 36, apartat 10, i 50, apartat 5, per establir expressament la publicació dels comptes dels partits polítics i de les candidatures en un termini de temps raonable. Finalment, convé destacar que s’ha reformat puntualment el règim de publicació de les donacions als partits polítics i a les candidatures que preveuen els articles 26, apartat 12, i 44, apartat 12, tot escurçant els terminis per fer-ho, atès que el GRECO ha conclòs que els terminis vigents són massa llargs.

A més, s’ha aprofitat aquesta reforma legal per introduir algunes modificacions destinades a clarificar i simplificar algunes disposicions de la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral, i  perfeccionar la redacció d’algunes altres disposicions d’aquesta mateixa Llei i establir un sistema de finançament públic de partits polítics efectiu diferenciat del finançament de campanyes electorals. D’altra banda, s’ha modificat parcialment la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’octubre de 2000, atès que s’han constatat problemes tècnics en l’aplicació d’alguns dels seus articles, els quals ja foren modificats per la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral. Concretament es pretén millorar la redacció dels articles 2 i 3, apartat 1, de la Llei esmentada, a fi que incloguin de manera lògica i sistematitzada el contingut de les modificacions que s’han portat a terme tant per la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral, com per la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal. I també es modifica l’article 22 de la Llei del Tribunal de Comptes amb l’objectiu de suprimir el sistema del torn rotatori per a la renovació dels membres del Tribunal de Comptes.”

MOTIVACIÓ:

Per coherència amb les modificacions a l’articulat.

Article 1. Modificació de la lletra a) de l’apartat 4 i de l’apartat 12 de l’article 26

Es modifiquen la lletra a) de l’apartat 4 i l’apartat 12 de l’article 26 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, els quals queden redactats com segueix:

“[...]

4. No poden efectuar donacions als partits polítics, ni directament ni indirectament:

a) Les persones jurídiques, els ens sense personalitat jurídica i les altres entitats, i en concret les fundacions, les associacions i els grups parlamentaris.

[...]

12. Els partits polítics han de posar en coneixement del Tribunal de Comptes totes les donacions rebudes, amb la informació que preveuen els apartats 7 i 8 d’aquest article, en el termini màxim de vuit dies hàbils a partir del dia de la donació.

El Tribunal de Comptes ha de publicar les donacions al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra en el termini màxim d’un mes des que se’l posa en coneixement d’aquestes donacions.

[...]”

Grup Mixt- PS (2)

Es modifica l’article 1 de la Proposició de llei amb el text següent:

“Article 1. Modificació de la lletra a) de l’apartat 4 i de l’apartat 12 de l’article 26

Es modifiquen la lletra a) de l’apartat 4 i l’apartat 12 de l’article 26 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, els quals queden redactats com segueix:

“[...]

4. No poden efectuar donacions als partits polítics, ni directament ni indirectament:

a) Les persones jurídiques, els ens sense personalitat jurídica i les altres entitats, i en concret les fundacions, les associacions i els grups parlamentaris.

[...]

12. Els partits polítics han de posar en coneixement del Tribunal de Comptes totes les donacions rebudes, amb la informació que preveuen els apartats 7 i 8 d’aquest article, en el termini màxim de vuit dies hàbils a partir del dia de la donació.

El Tribunal de Comptes farà públics, cada sis mesos, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, els llistats amb dita informació.

[...]”

MOTIVACIÓ:

Entenem que per facilitar la transparència és millor sistematitzar la publicació de la informació que ha d’efectuar el Tribunal de Comptes, essent facilitada de manera periòdica i agrupada.

Article 2. Addició d’un apartat 14 a l’article 26

S’afegeix un apartat 14 a l’article 26 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“[...]

14. Si un crèdit o un préstec concedit a un partit polític és assumit per una altra persona, en virtut d’un aval o una altra figura jurídica anàloga, aquest fet es considera a tots els efectes com una donació si la persona esmentada no exerceix en un termini raonable les accions oportunes per rescabalar-se.”

Grup parlamentari Liberal (1)

Es proposa modificar l’apartat 11 de l’article 2 de modificació de l’article 26 de la Llei de 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral.

Nou redactat proposat:

“(...)

11. Els partits polítics no podran acceptar donacions provinents de Governs, partits polítics o entitats públiques estrangeres. Queden excloses d’aquesta prohibició les donacions procedents de les federacions o organismes internacionals dels quals els partits polítics siguin membres.

(...)

14. Si un crèdit o un préstec concedit a un partit polític és assumit per una altra persona, en virtut d’un aval o una altra figura jurídica anàloga, aquest fet es considera a tots els efectes com una donació si la persona esmentada no exerceix en un termini raonable les accions oportunes per rescabalar-se”

Motivació

El partits afiliats a federacions de partits polítics han de poder continuar la seva col·laboració amb els mateixos. Les afiliacions suposen un cost important que normalment rep el retorn en forma de suport amb formacions o finançament de programes específics i diferents actes. La Llei del 2014 va bloquejar aquest procés, que és totalment transparent, i que pensem s’ha de recuperar.

Grup Mixt- PS (3)

Es modifica l’article 2 de la Proposició de llei:

“Article 2. Addició d’un apartat 14 a l’article 26

S’afegeix un apartat 14 a l’article 26 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“[...]

14. Si un crèdit o un préstec concedit a un partit polític és assumit per una altra persona, en virtut d’un aval o una altra figura jurídica anàloga, aquest fet es considera a tots els efectes com una donació si la persona esmentada no exerceix en un termini raonable de sis mesos les accions oportunes per rescabalar-se.”

MOTIVACIÓ:

Per evitar imprecisions es proposa fixar el termini. La noció de termini raonable pot ésser ambigua.

Article 3. Modificació de l’article 32

Es modifica l’article 32 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“Article 32. Subvenció de representació

1. Els partits polítics reben una subvenció de representació per sufragar les seves despeses de funcionament. Aquesta subvenció és diferent de la subvenció per sufragar despeses electorals que regulen els articles 45 i 46.

Les candidatures que obtinguin representació al Consell General o als comuns i no siguin presentades per un partit polític, poden rebre igualment la subvenció de representació. També poden renunciar a rebre-la o destinar-la a sufragar despeses electorals.

Els partits o les candidatures electorals sense representació al Consell General i als comuns reben igualment la subvenció de representació, si bé poden renunciar-hi o destinar-la a sufragar les despeses electorals.

Els partits amb representació al Consell General i als comuns poden destinar la subvenció de representació a sufragar les despeses electorals, sempre que es justifiqui degudament que disposen de recursos suficients per assegurar el seu funcionament.

En el cas que els partits polítics destinin la subvenció de representació a sufragar despeses electorals, aquestes aportacions s’han de fer segons les normes establertes a l’article 44, apartat 3, lletra a).

2. Els representants elegits en una mateixa candidatura que no és presentada per un partit polític formen, als efectes d’aquesta Llei, una agrupació. Les agrupacions estan subjectes a les mateixes obligacions comptables i al mateix control econòmic i financer que la Llei preveu per als partits polítics.

La responsabilitat de les agrupacions és personal i solidària de tots els seus membres.

3. La subvenció de representació destinada a sufragar les despeses de funcionament s’estableix sobre la base següent:

a) 150 euros per cada conseller al Consell General.

b) 30 euros per cada conseller als comuns.

c) 5 euros per cada vot obtingut per cada candidatura a les eleccions al Consell General, ja sigui en circumscripció nacional, ja sigui en circumscripció parroquial, i 5 euros per cada vot obtingut per cada candidatura a les eleccions comunals.”

Grup parlamentari Liberal (2)

Es proposa modificar l’article 3 de modificació de l’article 32 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, de manera que queda amb el redactat següent:

Nou redactat proposat

“Article 3. Modificació de l’article 32

Es modifica l’article 32 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“Article 32. Subvenció de representació

1. Els partits polítics reben una subvenció de representació per sufragar les seves despeses de funcionament. Aquesta subvenció és diferent de la subvenció per sufragar despeses electorals que regulen els articles 45 i 46.

Les candidatures que obtinguin representació al Consell General o als comuns i no siguin presentades per un partit polític, només podran rebre la subvenció de representació si es constitueixen com a partits polítics. També poden renunciar a rebre-la o destinar-la a sufragar despeses electorals

Els partits polítics sense representació al Consell General i als comuns reben igualment la subvenció de representació, si bé poden renunciar-hi o destinar-la a sufragar les despeses electorals.

Els partits amb representació al Consell General i als comuns poden destinar la subvenció de representació a sufragar les despeses electorals, sempre que es justifiqui degudament que disposen de recursos suficients per assegurar el seu funcionament.

En el cas que els partits polítics destinin la subvenció de representació a sufragar despeses electorals, aquestes aportacions s’han de fer segons les normes establertes a l’article 44, apartat 3, lletra a)

 2. Els representants elegits en una mateixa candidatura que no és presentada per un partit polític formen, als efectes d’aquesta Llei una agrupació. Les agrupacions estan subjectes a les mateixes obligacions comptables i al mateix control econòmic i financer que la Llei preveu per als partits polítics.

La responsabilitat de les agrupacions és personal i solidària de tots els seus membres.

3. La subvenció de representació destinada a sufragar les despeses de funcionament s’estableix sobre la base següent:

a) 150 euros per cada conseller al Consell General.

b) 30 euros per cada conseller als comuns.

c) 5 euros per cada vot obtingut per cada candidatura a les eleccions al Consell General, ja sigui en circumscripció nacional, ja sigui en circumscripció parroquial, i 5 euros per cada vot obtingut per cada candidatura a les eleccions comunals.”

Motivació

Entenem que una agrupació o candidatura independent ha de fer front a les despeses que genera la campanya i per tant ha de rebre la aportació corresponent.  El que no compartim es que rebi finançament per un funcionament d’una estructura no sotmesa a les normes democràtiques que s’estableixen en aquesta llei. Per tant proposem que aquests es constitueixin.

Grup parlamentari Liberal (3)

Es proposa afegir un punt 4 a l’article 3 de modificació de l’article 32 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, de manera que queda amb el redactat següent:

“(...)

3. L’import resultant de l’aplicació de l’apartat 2 d’aquest article tindria caràcter anual i cal incorporar-lo al corresponent projecte de pressupost.”

Motivació

La gran majoria dels països membres del Consell d’Europa estableixen criteris de suport econòmic als partits polítics per funcionament amb caràcter anual. Tots ells responen als criteris del GRECO, els quals, estan construïts sobre la premissa de defensar la democràcia i la competència política. Reduir la capacitat econòmica dels partits polítics sense prendre mesures pertinents per garantir la seva permanència va en contra de tot lo desitjat per part del GRECO i en contra dels valors defensats pel Consell d’Europa.

L’eliminació de les ajudes dels Grups parlamentaris als partits polítics fa necessari encara més que abans que el legislador prengui les mesures per tal que es doni resposta a les noves exigències de forma coherent.

A més les despeses de funcionament són sota tots els paràmetres al nostre país de caràcter anual i així es contempla per exemple en les subvencions a federacions esportives, o en els projectes de cooperació.

Grup Mixt- PS (4)

Es modifica l’article 3 de la Proposició de llei amb el text següent:

“Article 3. Modificació de l’article 32

Es modifica l’article 32 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“Article 32. Subvenció de representació

1. Els partits polítics constituïts de conformitat amb la Llei, reben una subvenció de representació per sufragar les seves despeses de funcionament. Aquesta subvenció és diferent de la subvenció per sufragar despeses electorals que regulen els articles 45 i 46.

Aquesta subvenció és de caràcter anual i es percep durant tota la durada d’una legislatura. En cas de que la legislatura comenci o acabi en una data diferent a l’inici o l’acabament de l’any natural, la subvenció es distribueix de manera proporcional als mesos de l’any natural corresponents a la nova legislatura.

2. Per tenir dret a dita subvenció, cal que el partit polític hagi concorregut, sol o en coalició, a les eleccions de la legislatura durant la qual es percep la subvenció, i que la candidatura amb la qual concorri hagi obtingut un 10% dels vots emesos, encara que no hagin obtingut representació al Consell General o als comuns.

En el cas que una candidatura rebi el suport de varis partits polítics, la subvenció serà distribuïda segons l’acord que aquests determinin de manera prèvia en el si de la candidatura i a manca d’aquest, de manera proporcional a la representació de dits partits en la candidatura.

Les candidatures que no siguin presentades per cap partit polític, encara que obtinguin representació al Consell General o als comuns, no poden rebre la subvenció de representació.

3. La subvenció de representació destinada a sufragar les despeses de funcionament s’estableix per cada any natural en base als següents criteris:

a) Bases de càlcul:

- 20.000 € als partits que composen la llista nacional en les eleccions al Consell General;

- 5.000 € als partits que composen la llista parroquial en les eleccions al Consell General; i

- 5.000 € als partits que composen la llista en les eleccions comunals.

La distribució de l’import base entre els diferents partits intrigants d’una candidatura s’efectuarà d’acord amb l’establert a l’apartat segon del present article, i haurà de ser comunicada al Govern a l’inici de cada legislatura abans del pagament de la primera subvenció.

b) Determinació de l’import de la subvenció:

L’import de la subvenció de representació d’un partit polític serà el resultat de la suma de les diferents bases que correspongui a cada partit d’acord amb allò establert a l’apartat a anterior.

Tanmateix, en qualsevol cas, l’import anual de la subvenció rebuda per cada partit polític no pot ser superior a la suma de 50.000 € . En cas de que l’import resultant del càlcul referit al paràgraf anterior superis la xifra esmentada, la subvenció de representació corresponent a dit partit queda limitada a l’import de 50.000 € .”

MOTIVACIÓ:

Establiment d’un sistema de finançament de partits polítics efectiu i real que permeti el sosteniment d’una estructura mínima d’aquells per permetre el correcte desenvolupament de la seva tasca, i per aquesta via facilitar l’exercici dels drets polítics reconeguts a tots els ciutadans per la constitució, en igualtat de condicions.

S’estableix una subvenció de caràcter anual calculada en funció d’uns paràmetres fixes que s’estableix per cada legislatura. Per accedir a dita subvenció caldrà que el partit polític estigui constituït de conformitat a la Llei i que hagi concorregut prèviament a les eleccions. Malgrat no serà necessari obtenir representació per tenir dret a la subvenció, afavorint així el finançament de tots els partits polítics que podran així participar més en el debat democràtic, sí que es considera la necessitat de tenir una representativitat mínima, establerta en un 10% dels vots emesos a les eleccions que inicien una determinada legislatura.

Article 4. Modificació de l’apartat 10 de l’article 36

Es modifica l’apartat 10 de l’article 36 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“[...]

10. El Tribunal de Comptes inclou en la seva memòria anual d’activitats els resultats de la fiscalització dels comptes dels partits polítics, així com un exemplar dels comptes esmentats. L’informe anual conté les recomanacions i les propostes que el Tribunal estimi convenients per garantir el compliment de la Llei i millorar el règim del finançament dels partits polítics.

Aquesta memòria es publica al Butlletí del Consell General, tal com preveu l’article 32 de la Llei del Tribunal de Comptes.

[...]”

Article 5. Modificació de l’apartat 1 de l’article 37

Es modifica l’apartat 1 de l’article 37 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“[...]

1. Amb independència de les responsabilitats civils i penals que corresponguin, se sancionen com infraccions en matèria de finançament dels partits polítics les conductes següents:

a) Rebre donacions privades per sobre de les quanties màximes o amb vulneració de les condicions establertes per la Llei.

b) Que els partits polítics efectuïn aportacions a les candidatures electorals per sobre dels límits de despesa màxima electoral, amb contravenció de les disposicions de l’article 44, apartat 3, lletra a).

c) Infringir les obligacions comptables que deriven de la Llei, de manera que s’impedeixi o es dificulti greument el coneixement de la situació financera i patrimonial dels partits polítics.

d) No remetre els comptes al Tribunal de Comptes dins el termini i en les condicions establertes per la Llei.

e) No atendre els requeriments del Tribunal de Comptes o obstaculitzar de qualsevol manera la seva fiscalització.

 

f) Les altres vulneracions de les obligacions que estableix el capítol quart de la Llei.

[...]”

Grup Mixt- PS (5)

Es modifica de l’article 5 de la Proposició de llei amb el text següent:

“Article 5. Modificació de l’apartat 1 de l’article 37

Es modifica l’apartat 1 de l’article 37 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“[...]

1. Amb independència de les responsabilitats civils i penals que corresponguin, se sancionen com infraccions en matèria de finançament dels partits polítics les conductes següents:

a) Rebre donacions privades per sobre de les quanties màximes o amb vulneració de les condicions establertes per aquesta Llei.

b) Que els partits polítics efectuïn aportacions a les candidatures electorals per sobre dels límits de despesa màxima electoral, amb contravenció de les disposicions de l’article 44, apartat 3, lletra a).

c) Infringir les obligacions comptables que deriven d’aquesta Llei, de manera que s’impedeixi o es dificulti greument el coneixement de la situació financera i patrimonial dels partits polítics.

d) No remetre els comptes al Tribunal de Comptes dins el termini i en les condicions establertes per aquesta Llei.

e) No atendre els requeriments del Tribunal de Comptes o obstaculitzar de qualsevol manera la seva fiscalització.

f) Les altres vulneracions de les obligacions relatives al finançament de partits polítics establerts en aquesta Llei.

[...]”

MOTIVACIÓ:

Es modifica l’article per fer més clara des d’un punt de vista de tècnica legislativa la remissió a altres apartats de la Llei.

Article 6. Modificació de l’article 40

Es modifica l’article 40 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“Article 40. Administrador electoral de la candidatura

1. Tota candidatura ha de tenir un administrador electoral responsable dels seus ingressos i despeses, i de la seva comptabilitat. El seu nom ha de ser comunicat a la Junta Electoral.

2. Quan un mateix partit o una mateixa coalició presenta candidatures en més d’una parròquia, res impedeix a les diferents candidatures federar despeses i tenir el mateix administrador. En aquest cas, també cal comunicar-ho a la Junta Electoral.

3. Pot ser designada administradora electoral qualsevol persona major d’edat, de nacionalitat andorrana i en ple ús dels seus drets civils i polítics.

4. Els candidats no poden ser administradors electorals.

5. La comptabilitat s’ajusta en cada cas als principis generals i a la normativa aplicable.”

Article 7. De supressió de l’article 41

Queda derogat l’article 41 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral.

Article 8. Modificació de l’article 42

Es modifica l’article 42 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“Article 42. Comptes oberts

Els administradors electorals de les candidatures que hagin estat designats prèviament en temps i forma deguts, han de comunicar a la Junta Electoral els comptes específics oberts per a la recaptació de fons a qualsevol entitat bancària amb seu a Andorra. Aquesta comunicació es fa dins les vint-i-quatre hores següents a l’obertura dels comptes.”

Article 9. Modificació dels apartats 2 i 3 de l’article 43

Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 43 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, els quals queden redactats com segueix:

“[...]

2. Els administradors electorals són responsables solidaris de les quantitats ingressades i de la seva aplicació als fins assenyalats.

3. Un cop ha acabat la campanya electoral, sols es pot disposar dels saldos d’aquests comptes per pagar, en els cinquanta dies naturals següents al dia de la votació, les despeses electorals contretes prèviament.”

Article 10. Modificació de l’apartat 1, de la lletra a) de l’apartat 3, de l’apartat 7 i de l’apartat 12 de l’article 44 

Es modifiquen l’apartat 1, la lletra a) de l’apartat 3, l’apartat 7 i l’apartat 12 de l’article 44 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, els quals queden redactats com segueix:

“[...]

1. Les candidatures electorals poden rebre donacions nominatives, en diner o en espècie, procedents únicament de persones físiques, dins els límits i d’acord amb els requisits i les condicions establertes en la Llei.

Per excepció a aquesta disposició, els partits polítics poden fer aportacions a les candidatures, dins els límits i d’acord amb els requisits i les condicions establerts a l’apartat 3 d’aquest article.

[...]

3. No poden efectuar donacions a les candidatures electorals, ni directament ni indirectament:

a) Les persones jurídiques, els ens sense personalitat jurídica i les altres entitats, i en concret les fundacions, les associacions i els grups parlamentaris.

Malgrat l’anterior, els partits polítics poden fer aportacions a les candidatures per cobrir el dèficit dels comptes electorals, sempre que aquestes aportacions no superin els límits de despesa màxima electoral que fixa el capítol cinquè. Aquestes aportacions s’han de fer als comptes específics previstos a l’article 42, i han de constar obligatòriament a les comptabilitats dels partits polítics i de les candidatures concernits.

[...]

7. Quan es tracti de donacions en espècie, l’efectivitat de les donacions percebudes s’acredita mitjançant una certificació expedida per l’administrador electoral en la qual s’ha de fer constar, a més de la identificació del donant, el document públic o el document autèntic que acrediti l’entrega del bé donat, fent menció expressa del caràcter irrevocable de la donació. Les donacions en espècie són valorades d’acord amb la normativa vigent de comptabilitat dels empresaris.

[...]

12. Les candidatures electorals han de posar en coneixement del Tribunal de Comptes totes les donacions rebudes, amb la informació que preveuen els apartats 6 i 7 d’aquest article, en el termini màxim de vuit dies hàbils a partir del dia de la donació.

El Tribunal de Comptes ha de publicar les donacions al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, en el termini màxim d’un mes des que se’l posa en coneixement d’aquestes donacions.”

Grup Mixt- PS (6)

Es modifica l’apartat 3 modificat a l’article 10 de la Proposició de llei amb el text següent:

“Article 10. Modificació de l’apartat 1, de la lletra a) de l’apartat 3, de l’apartat 7 i de l’apartat 12 de l’article 44 

Es modifiquen l’apartat 1, la lletra a) de l’apartat 3, l’apartat 7 i l’apartat 12 de l’article 44 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, els quals queden redactats com segueix:

“[...]

3. No poden efectuar donacions a les candidatures electorals, ni directament ni indirectament:

a) Les persones jurídiques, els ens sense personalitat jurídica i les altres entitats, i en concret les fundacions, les associacions i els grups parlamentaris.

Malgrat l’anterior, els partits polítics poden fer aportacions a les candidatures per cobrir el dèficit dels comptes electorals, sempre que aquestes aportacions no superin els límits de despesa màxima electoral que fixa el capítol cinquè l’apartat 2 de l’article 48. Aquestes aportacions s’han de fer als comptes específics previstos a l’article 42, i han de constar obligatòriament a les comptabilitats dels partits polítics i de les candidatures concernits.”

MOTIVACIÓ:

Es modifica l’article per fer més clara des d’un punt de vista de tècnica legislativa la remissió a altres apartats de la Llei.

Grup Mixt- PS (7)

Es modifica l’apartat 12 modificat a l’article 10 de la Proposició de llei amb el text següent:

“Article 10. Modificació de l’apartat 1, de la lletra a) de l’apartat 3, de l’apartat 7 i de l’apartat 12 de l’article 44 

Es modifiquen l’apartat 1, la lletra a) de l’apartat 3, l’apartat 7 i l’apartat 12 de l’article 44 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, els quals queden redactats com segueix:

“[...]

12. Les candidatures electorals han de posar en coneixement del Tribunal de Comptes totes les donacions rebudes, amb la informació que preveuen els apartats 6 i 7 d’aquest article, en el termini màxim de vuit dies hàbils a partir del dia de la donació.

El Tribunal de Comptes ha de publicar les donacions al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, en el termini màxim d’un mes a comptar de la finalització de la campanya electoral des que se’l posa en coneixement d’aquestes donacions.”

MOTIVACIÓ:

Entenem que per facilitar la transparència és millor sistematitzar la publicació de la informació que ha d’efectuar el Tribunal de Comptes, essent facilitada de manera periòdica i agrupada.

Article 11. Addició d’un apartat 13 a l’article 44

S’afegeix un apartat 13 a l’article 44 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“[...]

13. Si un crèdit o un préstec concedit a una candidatura és assumit per una altra persona, en virtut d’un aval o una altra figura jurídica anàloga, aquest fet es considera a tots els efectes com una donació si la persona esmentada no exerceix en un termini raonable les accions oportunes per rescabalar-se.”

Grup Mixt- PS (8)

Es modifica l’article 11 de la Proposició de llei amb el text següent:

“Article 11. Addició d’un apartat 13 a l’article 44

S’afegeix un apartat 13 a l’article 44 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“[...]

13. Si un crèdit o un préstec concedit a una candidatura és assumit per una altra persona, en virtut d’un aval o una altra figura jurídica anàloga, aquest fet es considera a tots els efectes com una donació si la persona esmentada no exerceix en un termini raonable de quinze dies comptats des del pagament de la subvenció electoral prevista en aquesta llei, les accions oportunes per rescabalar-se.”

MOTIVACIÓ:

Per evitar imprecisions es proposa fixar el termini. La noció de termini raonable pot ésser ambigua.

Article 12. Addició d’un article 46 bis

S’afegeix un article 46 bis a la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, situat després de l’article 46, el qual queda redactat com segueix:

“Article 46 bis. Crèdits

1. Les candidatures només poden portar a terme operacions de crèdit i obtenir serveis financers amb entitats financeres.

2. La condonació d’interessos o de capital, i l’establiment de condicions favorables diferents de les ordinàries de mercat o dels usos habituals del tràfic mercantil, es consideren donacions i han de seguir el règim previst a l’article 44.

3. La documentació sobre les operacions de crèdit i les operacions que s’estableixen a l’apartat anterior han de ser aportades al Tribunal de Comptes, que pot també reclamar-les a les entitats financeres.”

Grup Mixt- PS (9)

S’afegeix un nou article 12 a la Proposició de llei, que modifica l’article 46 de la llei 19/2014, amb el text que tot seguit es detalla:

“Article 12. Modificació de l’article 46 

Es modifiquen l’article 46 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, que queda redactat com segueix:

“Article 46. Imports subvencionables

1. L’Estat subvenciona les despeses que originin les activitats electorals a les eleccions generals d’acord amb les següents regles:

a) 300 euros per cada escó del Consell General obtingut.

b) 10 euros per cada vot aconseguit per cada candidatura, ja sigui en circumscripció nacional o parroquial.

2. L’Estat subvenciona les despeses originades a les eleccions comunals d’acord amb els següents criteris:

a) 60 euros per cada lloc de conseller obtingut.

b) 10 euros per cada vot aconseguit per cada candidatura.

3. Els crèdits del pressupost del Govern, corresponents a les subvencions que s’hagin d’atorgar a les candidatures que concorrin a les eleccions generals o comunals, tenen el caràcter d’ampliables, fins a una suma igual a l’import de les obligacions que calgui comprometre.”

MOTIVACIÓ:

Per tal de mantenir la coherència en relació a l’existència d’una subvenció pel finançament de les campanyes electorals i una altra pel finançament dels partits polítics, es modifiquen els imports pel càlcul de la subvenció per finançament de campanyes electorals retornant-los en la situació anterior a l’aprovació de la Llei 19/2014.

En cas d’aprovar-se dita esmena caldrà re numerar els articles següents de la Proposició de llei.

Article 13. Modificació de l’apartat 2 de l’article 48

Es modifica l’apartat 2 de l’article 48 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“[...]

2. Les candidatures electorals poden realitzar despeses electorals per una quantia màxima de 200.000 euros en el cas de les eleccions al Consell General en la llista nacional, i de 30.000 euros en el cas de les eleccions al Consell General en les llistes parroquials o en el cas de les eleccions comunals, més 0,30 euros per cada persona inscrita en el cens electoral de la circumscripció corresponent. Les infraccions d’aquests límits màxims per part de les candidatures se sancionen segons el que preveu l’apartat 3 de l’article 38.”

Article 14. Modificació de l’apartat 1 de l’article 49

Es modifica l’apartat 1 de l’article 49 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“[...]

1. Des de la data de la convocatòria fins al cinquantè dia natural posterior al dia de la votació, la Junta Electoral vetlla per l’acompliment de la normativa de finançament electoral.

[...]”

Article 15. Modificació dels apartats 1, 2, 5 i 6 de l’article 50

Es modifiquen els apartats 1, 2, 5 i 6 de l’article 50 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, els quals queden redactats com segueix:

“[...]

1. Entre els seixanta i els vuitanta dies naturals següents al dia de la votació, totes les candidatures han de presentar davant el Tribunal de Comptes una comptabilitat detallada i documentada dels seus ingressos i despeses electorals respectius.

2. La presentació la fan els administradors electorals.

[...]

5. El Tribunal de Comptes remet en el termini de tres dies hàbils l’informe definitiu de fiscalització al Consell General i al Govern. Aquest informe ha d’incloure un exemplar de les comptabilitats electorals corresponents, i s’ha de publicar al Butlletí del Consell General en el termini màxim d’un mes des de la data de recepció de l’informe per part del Consell General.

6. El Govern, d’acord amb l’informe del Tribunal de Comptes, dins el termini d’un mes a comptar de la data en què el rep, ordena el pagament de les subvencions a les candidatures.

Si l’informe preliminar de fiscalització del Tribunal de Comptes no adverteix indicis d’irregularitats, i si els partits o les candidatures afectades no fan al·legacions, el Govern ordena, dins del termini d’un mes a comptar de la data que el rep, el pagament de les subvencions a les candidatures, d’acord amb aquest informe preliminar i sense perjudici del que correspongui d’acord amb l’informe definitiu. A aquest efecte, un cop acabat el termini per fer al·legacions, el Tribunal de Comptes fa arribar l’informe preliminar al Govern, juntament amb la certificació que fa constar que les candidatures afectades no han fet al·legacions. Les quantitats rebudes s’ajusten, en el seu cas, a les que corresponguin d’acord amb l’informe definitiu.”

Grup Mixt- PS (10)

Es modifica l’apartat 5 modificat a l’article 15 de la Proposició de llei amb el text següent:

“Article 15. Modificació dels apartats 1, 2, 5 i 6 de l’article 50

Es modifiquen els apartats 1, 2, 5 i 6 de l’article 50 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, els quals queden redactats com segueix:

“[...]

5. El Tribunal de Comptes remet en el termini de tres dies hàbils l’informe definitiu de fiscalització al Consell General i al Govern. Aquest informe ha d’incloure un exemplar dels estats de comptes de les comptabilitats electorals corresponents, i s’ha de publicar al Butlletí del Consell General en el termini màxim d’un mes des de la data de recepció de l’informe per part del Consell General.”

MOTIVACIÓ:

Precisió per deixar clar que el que es fa públic són els balanços realitzats segons la normativa vigent i no la comptabilitat sencera.

Disposició final primera. Modificació de la Llei del Tribunal de Comptes

1. Es modifica l’article 2 de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’abril del 2000, el qual fou modificat pels apartats 2, 3 i 4 de la Disposició final segona de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, i pels apartats 1 i 3 de la Disposició final primera de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i que queda redactat com segueix:

“Article 2

Són funcions del Tribunal de Comptes:

1. Funció fiscalitzadora:

a) Fiscalitzar l'activitat econòmica i financera de l'Administració pública, dels partits polítics i de les entitats vinculades o dependents d’aquests partits polítics, de les coalicions electorals i de les candidatures electorals, tot vetllant perquè s’ajustin a l’ordenament jurídic.

b) Supervisar l’execució i la liquidació dels pressupostos de l’Estat i dels comuns, a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions que estableix la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal en matèria de sostenibilitat financera, estabilitat pressupostària i fiscal.

c) Fiscalitzar les subvencions, els crèdits i els ajuts amb càrrec als pressupostos dels ens públics indicats a l’article 8, i també els avals i les exempcions fiscals directes i personals concedits per aquests ens.

d) Fiscalitzar els contractes subscrits per l'Administració pública en els casos en què així ho estableixi la normativa aplicable o en què el Tribunal de Comptes ho consideri convenient.

e) Fiscalitzar la situació i les variacions del patrimoni de l'Administració pública.

f) Fiscalitzar els crèdits extraordinaris, els suplements, les incorporacions, les ampliacions, les transferències, els avenços de fons i les altres modificacions dels crèdits pressupostaris inicials.

g) Analitzar la utilització dels recursos disponibles amb criteris d'eficiència i formular les propostes que tendeixin a millorar els serveis prestats per l'Administració pública.

h) Fiscalitzar l'eficàcia dels objectius proposats en els diversos programes pressupostaris i en les memòries de les subvencions, els crèdits, les ajudes i els avals, i indicar, si escau, les causes d'incompliment.

i) Fiscalitzar els comptes anuals dels partits polítics i de les agrupacions de representants, en els termes que estableix la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral.

2. Funció consultiva:

Emetre els dictàmens i resoldre les consultes que en matèria de comptabilitat pública i de la gestió econòmica i financera, li sol·licitin els ens públics indicats a l'article 8.

3. Funció sancionadora:

a) Incoar, tramitar i resoldre els expedients sancionadors als partits polítics, les candidatures electorals i les agrupacions de representants en aplicació del règim sancionador que preveu la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral.

b) Incoar els expedients sancionadors que preveu la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.”

2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’abril del 2000, el qual fou modificat per l’apartat 5 de la Disposició final segona de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, i que  queda redactat com segueix:

“[...]

1. El Tribunal de Comptes compleix la seva funció mitjançant l’elaboració d’informes, memòries i estudis que, una vegada aprovats pel Ple, i juntament amb les al·legacions i les justificacions que hagin presentat els ens fiscalitzats i les recomanacions proposades per millorar la seva gestió, i els requeriments per complir amb els principis de sostenibilitat financera i estabilitat pressupostària i fiscal, han de ser exposats com a part d’una memòria que el Tribunal ha de remetre anualment al Consell General.

[...]”

3. Es modifica l’article 22 de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’abril del 2000, el qual fou modificat per l’article únic de la Llei 2/2010, del 18 de març, de modificació de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’abril del 2000, i per l’apartat 5 de la Disposició final primera de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i queda redactat com segueix:

“Article 22

1. El president i els altres membres del Tribunal de Comptes són designats individualment pel Consell General, amb el vot favorable de les dues terceres parts dels seus membres en primera votació, per un període de sis anys renovable.

2. Si en una primera votació no s’assoleix la majoria requerida a l’apartat anterior, queda elegit el candidat que, en una segona votació, obtingui el vot favorable de la majoria absoluta del Consell General.

3. Un cop designats, els membres del Tribunal de Comptes han de prestar jurament o promesa d’acatament davant el síndic general, en la forma prevista pel Reglament del Consell General.

4. Un cop finalitzat el termini del seu mandat, els membres del Tribunal de Comptes continuen exercint el càrrec en funcions fins a la presa de possessió dels nous membres. Aquest termini no pot excedir els sis mesos.”

Disposició final segona. Textos consolidats

S’encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos consolidats de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, i de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’octubre del 2000, que incloguin les modificacions introduïdes fins al moment en aquestes dues lleis.

Disposició final tercera. Entrada en vigor

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Grup parlamentari Liberal (4)

Es proposa afegir una nova Disposició final a la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral amb el redactat següent:

“El primer any d’entrada en vigor de la Llei, les subvencions regulades a l’article 3 de la present Llei prendran com a referència per calcular l’import de la subvenció els resultats de les eleccions generals de l’1 de març de 2015 i les eleccions comunals del 13 de desembre de 2015.”

Gerard Alís Eroles

Informe de la Comissió Legislativa d’Interior relatiu a la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral

La Comissió Legislativa d’Interior ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 6 i 8 de març del 2017 l'informe del ponent relatiu a la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:

Esmenes aprovades per unanimitat:

Esmena 2 (Grup Parlamentari Mixt - PS) de modificació a l’article 1.

Esmenes no aprovades:

Esmena 4 (Grup Parlamentari Mixt - PS) de modificació a l’article 2.

Esmena 8 (Grup Parlamentari Mixt - PS) de modificació a l’article 5.

Esmena 9 (Grup Parlamentari Mixt - PS) de modificació a l’article 10.

Esmena 11 (Grup Parlamentari Mixt - PS) de modificació a l’article 11.

Esmena 12 (Grup Parlamentari Mixt - PS) d’addició d’un article 12.

Esmena 13 (Grup Parlamentari Mixt - PS) de modificació a l’article 15.

Esmenes retirades per transacció i aprovades per unanimitat:

Esmena 1 (Grup Parlamentari Mixt - PS) de modificació a l’exposició de motius.

Esmena 3 (Grup Parlamentari Liberal) de modificació a l’article 2.

Esmena 5 (Grup Parlamentari Liberal) de modificació a l’article 3.

Esmena 6 (Grup Parlamentari Liberal) d’addició a l’article 3.

Esmena 7 (Grup Parlamentari Mixt - PS) de modificació a l’article 3.

Esmena 10 (Grup Parlamentari Mixt - PS) de modificació a l’article 10.

Esmena 14 (Grup Parlamentari Liberal) d’addició d’una disposició final.

 

Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral

Exposició de motius

La Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, va ser aprovada pel Consell General amb l’objectiu de regular d’una manera específica i amb caràcter general els partits polítics, com a organitzacions bàsiques per al funcionament del sistema de govern democràtic i representatiu que estableix la Constitució, i d’establir un règim general de finançament dels partits polítics i de finançament electoral. La regulació relativa al finançament polític es va fer seguint les recomanacions fetes en aquesta matèria pel Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa. No obstant això, el segon informe de conformitat relatiu al tercer cicle d’avaluació del GRECO evidencia que cal fer algunes modificacions puntuals i algunes clarificacions a la Llei 19/2014 per adequar-la completament a les recomanacions que efectua l’organisme esmentat.

És per aquesta raó que es promou aquesta Llei, en què les modificacions més importants que es porten a terme consisteixen en fer constar expressament als grups parlamentaris com a ens que no poden realitzar donacions als partits polítics ni a les candidatures. En efecte, el GRECO ha considerat que en no preveure expressament els grups parlamentaris a la lletra a) dels apartats 4 i 3 dels articles 26 i 44, respectivament, existeix un dubte sobre si aquestes entitats poden fer aquest tipus de donacions. També s’ha modificat l’article 44, tot introduint unes disposicions específiques relatives a les aportacions que els partits polítics poden fer a les candidatures, per esvair dubtes sobre el règim en aquesta matèria, tenint en compte que les disposicions disperses que s’hi refereixen actualment poden portar a confusió. Igualment s’han modificat els articles 36, apartat 10, i 50, apartat 5, per establir expressament la publicació dels comptes dels partits polítics i de les candidatures en un termini de temps raonable. Finalment, convé destacar que s’ha reformat puntualment el règim de publicació de les donacions als partits polítics i a les candidatures que preveuen els articles 26, apartat 12, i 44, apartat 12, tot escurçant els terminis per fer-ho, atès que el GRECO ha conclòs que els terminis vigents són massa llargs.

A més, s’ha aprofitat aquesta reforma legal per introduir algunes modificacions destinades a clarificar i simplificar algunes disposicions de la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral, perfeccionar la redacció d’algunes altres disposicions d’aquesta mateixa Llei i establir un sistema de finançament públic de partits polítics efectiu diferenciat del finançament de campanyes electorals. D’altra banda, s’ha modificat parcialment la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’octubre de 2000, atès que s’han constatat problemes tècnics en l’aplicació d’alguns dels seus articles, els quals ja foren modificats per la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral. Concretament es pretén millorar la redacció dels articles 2 i 3, apartat 1, de la Llei esmentada, a fi que incloguin de manera lògica i sistematitzada el contingut de les modificacions que s’han portat a terme tant per la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral, com per la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal. I també es modifica l’article 22 de la Llei del Tribunal de Comptes amb l’objectiu de suprimir el sistema del torn rotatori per a la renovació dels membres del Tribunal de Comptes.

Article 1. Modificació de la lletra a) de l’apartat 4 i de l’apartat 12 de l’article 26

Es modifiquen la lletra a) de l’apartat 4 i l’apartat 12 de l’article 26 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, els quals queden redactats com segueix:

“[...]

4. No poden efectuar donacions als partits polítics, ni directament ni indirectament:

a) Les persones jurídiques, els ens sense personalitat jurídica i les altres entitats, i en concret les fundacions, les associacions i els grups parlamentaris.

[...]

12. Els partits polítics han de posar en coneixement del Tribunal de Comptes totes les donacions rebudes, amb la informació que preveuen els apartats 7 i 8 d’aquest article, en el termini màxim de vuit dies hàbils a partir del dia de la donació.

El Tribunal de Comptes farà públics, cada sis mesos, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, els llistats amb dita informació [...]”

Article 2. Modificació de l’apartat 11 i addició d’un apartat 14 a l’article 26

Es modifica l’apartat 11 i s’afegeix un apartat 14 a l’article 26 de la Llei de 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“[...]

11. Els partits polítics no podran acceptar donacions provinents de Govern, partits polítics o entitats públiques estrangeres. Queden excloses d’aquesta prohibició les subvencions de les federacions o organismes internacionals dels quals els partits polítics en siguin membre per a projectes democràtics i concrets que es vulguin dur a terme en pro de l’interès general. En aquest cas, aquestes subvencions i el seu destí, que obligatòriament haurà de ser aquell projecte o projectes en concret, hauran de constar als comptes del partit i estan sotmeses al mateix règim de límit de quantitat, control i publicitat que les donacions fetes per persones físiques als partits polítics previst en el present article.

I en tots els casos, les subvencions rebudes no podran superar en cap cas el 40% del cost total del referit projecte.

[...]

14. Si un crèdit o un préstec concedit a un partit polític és assumit per una altra persona, en virtut d’un aval o una altra figura jurídica anàloga, aquest fet es considera a tots els efectes com una donació si la persona esmentada no exerceix en un termini raonable les accions oportunes per rescabalar-se.”

Article 3. Modificació de l’article 32

Es modifica l’article 32 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“Article 32. Subvenció de representació

1. Els partits polítics constituïts de conformitat amb aquesta llei reben una subvenció de representació per sufragar les seves despeses de funcionament. Aquesta subvenció és diferent de la subvenció per sufragar despeses electorals que regulen els articles 45 i 46.

Aquesta subvenció és de caràcter anual i es percep durant tota la durada d’una legislatura. En cas de que la legislatura comenci o acabi en una data diferent a l’inici o l’acabament de l’any natural, la subvenció es distribueix de manera proporcional als mesos de l’any natural corresponents a la nova legislatura.

La liquidació d’aquest import es realitzarà per mitjà d’una partida prevista en el Pressupost General de l’Estat del mateix exercici en forma de pagaments trimestrals prèvia verificació que els partits que han de rebre la subvenció estiguin inscrits al registre de partits polítics.

2. Per tenir dret a dita subvenció, cal que el partit polític hagi concorregut, sol o en coalició, a les eleccions de la legislatura durant la qual es percep la subvenció, i que la candidatura amb la qual concorri hagi obtingut com a mínim un 10% dels vots emesos en la circumscripció corresponent, encara que no hagin obtingut representació al Consell General o als comuns.

Si un cop iniciada la legislatura, una candidatura electoral es constitueix com a partit polític, aquest rebrà la subvenció de representació en base als resultats electorals obtinguts i amb un import proporcional al període de l’any natural restant a comptar des del dia en que quedi formalment inscrit.

En el cas que una candidatura rebi el suport de varis partits polítics, la subvenció serà distribuïda segons l’acord que aquests determinin de manera prèvia en el si de la candidatura i a manca d’aquest, de manera proporcional a la representació de dits partits en la candidatura.

Les candidatures que no siguin presentades per cap partit polític, encara que obtinguin representació al Consell General o als comuns, no poden rebre la subvenció de representació.

3. La subvenció de representació destinada a sufragar les despeses de funcionament s’estableix per cada any natural en base als següents criteris:

a) Bases de càlcul:

- 5.000 € als partits que composen la llista nacional en les eleccions al Consell General;

- 1.400 € als partits que composen la llista parroquial en les eleccions al Consell General; i

- 1.400 € als partits que composen la llista en les eleccions comunals.

La distribució de l’import base entre els diferents partits integrants d’una candidatura s’efectuarà d’acord amb l’establert a l’apartat segon del present article, i haurà de ser comunicada al Govern a l’inici de cada legislatura  i abans del pagament de la primera subvenció.

b) Determinació de l’import de la subvenció:

L’import de la subvenció de representació d’un partit polític serà el resultat de la suma de les diferents bases que correspongui a cada partit d’acord amb allò establert a l’apartat a anterior.”

Article 4. Modificació de l’apartat 10 de l’article 36

Es modifica l’apartat 10 de l’article 36 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“[...]

10. El Tribunal de Comptes inclou en la seva memòria anual d’activitats els resultats de la fiscalització dels comptes dels partits polítics, així com un exemplar dels comptes esmentats. L’informe anual conté les recomanacions i les propostes que el Tribunal estimi convenients per garantir el compliment de la Llei i millorar el règim del finançament dels partits polítics.

Aquesta memòria es publica al Butlletí del Consell General, tal com preveu l’article 32 de la Llei del Tribunal de Comptes.

[...]”

Article 5. Modificació de l’apartat 1 de l’article 37

Es modifica l’apartat 1 de l’article 37 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“[...]

1. Amb independència de les responsabilitats civils i penals que corresponguin, se sancionen com infraccions en matèria de finançament dels partits polítics les conductes següents:

a)Rebre donacions privades per sobre de les quanties màximes o amb vulneració de les condicions establertes per aquesta Llei.

b)Que els partits polítics efectuïn aportacions a les candidatures electorals per sobre dels límits de despesa màxima electoral, amb contravenció de les disposicions de l’article 44, apartat 3, lletra a).

c)Infringir les obligacions comptables que deriven d’aquesta Llei, de manera que s’impedeixi o es dificulti greument el coneixement de la situació financera i patrimonial dels partits polítics.

d)No remetre els comptes al Tribunal de Comptes dins el termini i en les condicions establertes per aquesta Llei.

e)No atendre els requeriments del Tribunal de Comptes o obstaculitzar de qualsevol manera la seva fiscalització.

f)Les altres vulneracions de les obligacions que estableix el capítol quart de la Llei.

[...]”

Article 6. Modificació de l’article 40

Es modifica l’article 40 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“Article 40. Administrador electoral de la candidatura

1. Tota candidatura ha de tenir un administrador electoral responsable dels seus ingressos i despeses, i de la seva comptabilitat. El seu nom ha de ser comunicat a la Junta Electoral.

2. Quan un mateix partit o una mateixa coalició presenta candidatures en més d’una parròquia, res impedeix a les diferents candidatures federar despeses i tenir el mateix administrador. En aquest cas, també cal comunicar-ho a la Junta Electoral.

3. Pot ser designada administradora electoral qualsevol persona major d’edat, de nacionalitat andorrana i en ple ús dels seus drets civils i polítics.

4. Els candidats no poden ser administradors electorals.

5. La comptabilitat s’ajusta en cada cas als principis generals i a la normativa aplicable.”

Article 7. De supressió de l’article 41

Queda derogat l’article 41 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral.

Article 8. Modificació de l’article 42

Es modifica l’article 42 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“Article 42. Comptes oberts

Els administradors electorals de les candidatures que hagin estat designats prèviament en temps i forma deguts, han de comunicar a la Junta Electoral els comptes específics oberts per a la recaptació de fons a qualsevol entitat bancària amb seu a Andorra. Aquesta comunicació es fa dins les vint-i-quatre hores següents a l’obertura dels comptes.”

Article 9. Modificació dels apartats 2 i 3 de l’article 43

Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 43 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, els quals queden redactats com segueix:

“[...]

2. Els administradors electorals són responsables solidaris de les quantitats ingressades i de la seva aplicació als fins assenyalats.

3. Un cop ha acabat la campanya electoral, sols es pot disposar dels saldos d’aquests comptes per pagar, en els cinquanta dies naturals següents al dia de la votació, les despeses electorals contretes prèviament.”

Article 10. Modificació de l’apartat 1, de la lletra a) de l’apartat 3, de l’apartat 7 i de l’apartat 12 de l’article 44 

Es modifiquen l’apartat 1, la lletra a) de l’apartat 3, l’apartat 7 i l’apartat 12 de l’article 44 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, els quals queden redactats com segueix:

“[...]

1. Les candidatures electorals poden rebre donacions nominatives, en diner o en espècie, procedents únicament de persones físiques, dins els límits i d’acord amb els requisits i les condicions establertes en la Llei.

Per excepció a aquesta disposició, els partits polítics poden fer aportacions a les candidatures, dins els límits i d’acord amb els requisits i les condicions establerts a l’apartat 3 d’aquest article.

[...]

3. No poden efectuar donacions a les candidatures electorals, ni directament ni indirectament:

a) Les persones jurídiques, els ens sense personalitat jurídica i les altres entitats, i en concret les fundacions, les associacions i els grups parlamentaris.

Malgrat l’anterior, els partits polítics poden fer aportacions a les candidatures per cobrir el dèficit dels comptes electorals, sempre que aquestes aportacions no superin els límits de despesa màxima electoral que fixa el capítol cinquè. Aquestes aportacions s’han de fer als comptes específics previstos a l’article 42, i han de constar obligatòriament a les comptabilitats dels partits polítics i de les candidatures concernits.

[...]

7. Quan es tracti de donacions en espècie, l’efectivitat de les donacions percebudes s’acredita mitjançant una certificació expedida per l’administrador electoral en la qual s’ha de fer constar, a més de la identificació del donant, el document públic o el document autèntic que acrediti l’entrega del bé donat, fent menció expressa del caràcter irrevocable de la donació. Les donacions en espècie són valorades d’acord amb la normativa vigent de comptabilitat dels empresaris.

[...]

12. Les candidatures electorals han de posar en coneixement del Tribunal de Comptes totes les donacions rebudes, amb la informació que preveuen els apartats 6 i 7 d’aquest article, en el termini màxim de vuit dies hàbils a partir del dia de la donació.

El Tribunal de Comptes ha de publicar les donacions i la informació que preveuen els apartats 6 i 7 d’aquest article al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, en el termini màxim d’un mes a comptar de la finalització de la campanya electoral.”

Article 11. Addició d’un apartat 13 a l’article 44

S’afegeix un apartat 13 a l’article 44 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“[...]

13. Si un crèdit o un préstec concedit a una candidatura és assumit per una altra persona, en virtut d’un aval o una altra figura jurídica anàloga, aquest fet es considera a tots els efectes com una donació si la persona esmentada no exerceix en un termini raonable les accions oportunes per rescabalar-se.”

Article 12. Addició d’un article 46 bis

S’afegeix un article 46 bis a la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, situat després de l’article 46, el qual queda redactat com segueix:

“Article 46 bis. Crèdits

1. Les candidatures només poden portar a terme operacions de crèdit i obtenir serveis financers amb entitats financeres.

2. La condonació d’interessos o de capital, i l’establiment de condicions favorables diferents de les ordinàries de mercat o dels usos habituals del tràfic mercantil, es consideren donacions i han de seguir el règim previst a l’article 44.

3. La documentació sobre les operacions de crèdit i les operacions que s’estableixen a l’apartat anterior han de ser aportades al Tribunal de Comptes, que pot també reclamar-les a les entitats financeres.”

Article 13. Modificació de l’apartat 2 de l’article 48

Es modifica l’apartat 2 de l’article 48 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“[...]

2. Les candidatures electorals poden realitzar despeses electorals per una quantia màxima de 200.000 euros en el cas de les eleccions al Consell General en la llista nacional, i de 30.000 euros en el cas de les eleccions al Consell General en les llistes parroquials o en el cas de les eleccions comunals, més 0,30 euros per cada persona inscrita en el cens electoral de la circumscripció corresponent. Les infraccions d’aquests límits màxims per part de les candidatures se sancionen segons el que preveu l’apartat 3 de l’article 38.”

Article 14. Modificació de l’apartat 1 de l’article 49

Es modifica l’apartat 1 de l’article 49 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, el qual queda redactat com segueix:

“[...]

1. Des de la data de la convocatòria fins al cinquantè dia natural posterior al dia de la votació, la Junta Electoral vetlla per l’acompliment de la normativa de finançament electoral.

[...]”

Article 15. Modificació dels apartats 1, 2, 5 i 6 de l’article 50

Es modifiquen els apartats 1, 2, 5 i 6 de l’article 50 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, els quals queden redactats com segueix:

“[...]

1. Entre els seixanta i els vuitanta dies naturals següents al dia de la votació, totes les candidatures han de presentar davant el Tribunal de Comptes una comptabilitat detallada i documentada dels seus ingressos i despeses electorals respectius.

2. La presentació la fan els administradors electorals.

[...]

5. El Tribunal de Comptes remet en el termini de tres dies hàbils l’informe definitiu de fiscalització al Consell General i al Govern. Aquest informe ha d’incloure un exemplar de les comptabilitats electorals corresponents, i s’ha de publicar al Butlletí del Consell General en el termini màxim d’un mes des de la data de recepció de l’informe per part del Consell General.

6. El Govern, d’acord amb l’informe del Tribunal de Comptes, dins el termini d’un mes a comptar de la data en què el rep, ordena el pagament de les subvencions a les candidatures.

Si l’informe preliminar de fiscalització del Tribunal de Comptes no adverteix indicis d’irregularitats, i si els partits o les candidatures afectades no fan al·legacions, el Govern ordena, dins del termini d’un mes a comptar de la data que el rep, el pagament de les subvencions a les candidatures, d’acord amb aquest informe preliminar i sense perjudici del que correspongui d’acord amb l’informe definitiu. A aquest efecte, un cop acabat el termini per fer al·legacions, el Tribunal de Comptes fa arribar l’informe preliminar al Govern, juntament amb la certificació que fa constar que les candidatures afectades no han fet al·legacions. Les quantitats rebudes s’ajusten, en el seu cas, a les que corresponguin d’acord amb l’informe definitiu.”

Disposició transitòria única.

En referencia a la subvenció de representació regulada en l’article 3 de la present llei, aquesta començarà a funcionar a partir de l’1 de Gener del 2018 i es prendrà com a referència per calcular l’import de la subvenció els resultats de les eleccions generals de l’1 de març de 2015 i les eleccions comunals del 13 de desembre de 2015 a excepció de que hagin concorregut noves eleccions abans d’aquella data, en aquest cas s’agafaria com a referència els resultats de les noves eleccions.

Disposició final primera. Modificació de la Llei del Tribunal de Comptes

1. Es modifica l’article 2 de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’abril del 2000, el qual fou modificat pels apartats 2, 3 i 4 de la Disposició final segona de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, i pels apartats 1 i 3 de la Disposició final primera de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i que queda redactat com segueix:

“Article 2

Són funcions del Tribunal de Comptes:

1. Funció fiscalitzadora:

a) Fiscalitzar l'activitat econòmica i financera de l'Administració pública, dels partits polítics i de les entitats vinculades o dependents d’aquests partits polítics, de les coalicions electorals i de les candidatures electorals, tot vetllant perquè s’ajustin a l’ordenament jurídic.

b) Supervisar l’execució i la liquidació dels pressupostos de l’Estat i dels comuns, a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions que estableix la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal en matèria de sostenibilitat financera, estabilitat pressupostària i fiscal.

c) Fiscalitzar les subvencions, els crèdits i els ajuts amb càrrec als pressupostos dels ens públics indicats a l’article 8, i també els avals i les exempcions fiscals directes i personals concedits per aquests ens.

d) Fiscalitzar els contractes subscrits per l'Administració pública en els casos en què així ho estableixi la normativa aplicable o en què el Tribunal de Comptes ho consideri convenient.

e) Fiscalitzar la situació i les variacions del patrimoni de l'Administració pública.

f) Fiscalitzar els crèdits extraordinaris, els suplements, les incorporacions, les ampliacions, les transferències, els avenços de fons i les altres modificacions dels crèdits pressupostaris inicials.

g) Analitzar la utilització dels recursos disponibles amb criteris d'eficiència i formular les propostes que tendeixin a millorar els serveis prestats per l'Administració pública.

h) Fiscalitzar l'eficàcia dels objectius proposats en els diversos programes pressupostaris i en les memòries de les subvencions, els crèdits, les ajudes i els avals, i indicar, si escau, les causes d'incompliment.

i) Fiscalitzar els comptes anuals dels partits polítics i de les agrupacions de representants, en els termes que estableix la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral.

2. Funció consultiva:

Emetre els dictàmens i resoldre les consultes que en matèria de comptabilitat pública i de la gestió econòmica i financera, li sol·licitin els ens públics indicats a l'article 8.

3. Funció sancionadora:

a) Incoar, tramitar i resoldre els expedients sancionadors als partits polítics, les candidatures electorals i les agrupacions de representants en aplicació del règim sancionador que preveu la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral.

b) Incoar els expedients sancionadors que preveu la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.”

2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’abril del 2000, el qual fou modificat per l’apartat 5 de la Disposició final segona de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, i que  queda redactat com segueix:

“[...]

1. El Tribunal de Comptes compleix la seva funció mitjançant l’elaboració d’informes, memòries i estudis que, una vegada aprovats pel Ple, i juntament amb les al·legacions i les justificacions que hagin presentat els ens fiscalitzats i les recomanacions proposades per millorar la seva gestió, i els requeriments per complir amb els principis de sostenibilitat financera i estabilitat pressupostària i fiscal, han de ser exposats com a part d’una memòria que el Tribunal ha de remetre anualment al Consell General.

[...]”

3. Es modifica l’article 22 de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’abril del 2000, el qual fou modificat per l’article únic de la Llei 2/2010, del 18 de març, de modificació de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’abril del 2000, i per l’apartat 5 de la Disposició final primera de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i queda redactat com segueix:

“Article 22

1. El president i els altres membres del Tribunal de Comptes són designats individualment pel Consell General, amb el vot favorable de les dues terceres parts dels seus membres en primera votació, per un període de sis anys renovable.

2. Si en una primera votació no s’assoleix la majoria requerida a l’apartat anterior, queda elegit el candidat que, en una segona votació, obtingui el vot favorable de la majoria absoluta del Consell General.

3. Un cop designats, els membres del Tribunal de Comptes han de prestar jurament o promesa d’acatament davant el síndic general, en la forma prevista pel Reglament del Consell General.

4. Un cop finalitzat el termini del seu mandat, els membres del Tribunal de Comptes continuen exercint el càrrec en funcions fins a la presa de possessió dels nous membres. Aquest termini no pot excedir els sis mesos.”

Disposició final segona. Textos consolidats

S’encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos consolidats de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, i de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’octubre del 2000, que incloguin les modificacions introduïdes fins al moment en aquestes dues lleis.

Disposició final tercera. Entrada en vigor

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa de ... que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, tramet al Sr. síndic general, als efectes escaients.

Víctor Naudi Zamora                                                        
Vicepresident                                                                       
de la Comissió Legislativa d’Interior

Sofia Garrallà Tomàs                                                        
Presidenta                                                                             
de la Comissió Legislativa d’Interior

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 de març del 2017, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 8 de març del 2017, sota el títol Proposta d’aprovació de la ratificació del Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern dels Emirats Àrabs Units per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Tractat Internacional i procedir a la seva tramitació com a tal.

2. D'acord amb els articles 92.2 i 117, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 4 d’abril del 2017, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 de març del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Proposta d’aprovació de la ratificació del Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern dels Emirats Àrabs Units per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda

El Govern d’Andorra ha dut a terme la reforma del model econòmic i fiscal andorrà per permetre al Principat afrontar els reptes del futur i posar-se en una situació de competència. Des del maig del 2011, el Govern es va centrar en la reforma de les lleis de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals i l’impost sobre societats per permetre que aquestes normes entressin en aplicació en l’exercici fiscal corresponent al 2012.

Aquestes tres lleis constitueixen la base del nou marc fiscal directe andorrà. A més, durant el 2012 es va elaborar la Llei de l’impost general indirecte, que fusiona tots els impostos indirectes existents en un únic impost de tipus IVA, i que va entrar en vigor l’1 de gener del 2013. Aquest marc fiscal es va completar amb l’impost sobre la renda de les persones físiques, que va entrar en vigor el 22 de maig del 2014, i s’aplica efectivament des de l’1 de gener del 2015.

Aquest nou marc fiscal ha permès a Andorra negociar acords bilaterals per evitar la doble imposició, essencials per garantir un marc de seguretat jurídica per al conjunt dels sectors econòmics, per facilitar el desenvolupament del sector dels serveis i per refermar el procés d’obertura econòmica del país.

La conclusió d’aquests acords és un element clau en l’estratègia de "posar Andorra en situació de competir", atès que permetran a les empreses andorranes prestar serveis a l’estranger sense ser sotmeses a la retenció a l’origen sobre la facturació, i donaran seguretat jurídica a les inversions estrangeres a Andorra perquè puguin obtenir una garantia conforme a la qual no rebran imposició per les mateixes rendes al seu lloc de residència fiscal.

Per a la conclusió d’aquests acords, tant els països membres de l’OCDE com els països no membres utilitzen el model de conveni fiscal de l’OCDE en la negociació, l’aplicació i la interpretació dels seus convenis fiscals bilaterals. El model de conveni fiscal i la xarxa de més de 3.000 convenis bilaterals basats en aquest model permeten solucionar uniformement les divergències que es plantegen generalment en l’àmbit de la doble imposició internacional, i establir normes clares i consensuades sobre la imposició de la renda i el patrimoni. Tenir en compte el model permet, a més, evitar que aquests problemes creïn obstacles al lliure moviment dels béns, dels serveis, dels capitals i de la mà d’obra entre els països.

El model de conveni fiscal de l’OCDE distribueix les competències fiscals entre el país de residència i el país d’origen de les rendes, i estableix que el país de residència elimini la doble imposició, si escau.

El 28 de juliol del 2015 el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya Sunyé, va signar conjuntament amb el ministre d’Afers Exteriors dels Emirats Àrabs Units, Abdullah bin Zayed Al Nahyan, el Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern dels Emirats Àrabs Units per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda.

El text català signat contenia algunes imprecisions de traducció respecte del text anglès que és el text que preval i per tant s’ha hagut de convenir formalment entre els respectius governs la seva correcció i és aquest text el que se sotmet a l’aprovació parlamentària.

Fins a la data s’han signat 6 altres convenis per evitar la doble imposició, 4 dels quals -França, Espanya, Luxemburg i Liechtenstein- ja han entrat en vigor i 1 –Portugal- ho farà en breu.

Aquest conveni reprèn, en gran part, les disposicions contingudes en el model de l’OCDE, generalment acceptades per tots els estats, i alhora inclou les particularitats del Principat d’Andorra i dels Emirats Àrabs Units. Està constituït per 30 articles i s’acompanya d’un Protocol que completa i interpreta certs articles del conveni.

El conveni estableix a quins impostos s’aplica i en preveu l’aplicació a impostos futurs.

L’article 3 del conveni inclou les rendes sobre hidrocarburs. En aquest sentit es determina l’aplicació de la legislació domèstica de cada un dels estats contractants sobre la imposició de la renda i dels beneficis derivats dels hidrocarburs i activitats associades, situats en el territori de l’estat contractant respectiu, amb independència de les potestats de gravamen que s’estableixin al conveni.

Pel que fa a les definicions generals per a la interpretació dels termes utilitzats en el conveni, se segueix el model de l’OCDE. No obstant això, s’introdueix l’expressió “entitat governamental qualificada”, que fa referència als bancs centrals dels estats contractants i a les institucions controlades de forma directa o indirecta per un estat contractant o qualsevol de les seves subdivisions polítiques.

A l’article 5 del conveni, es defineix el concepte de residència fiscal per a ambdós països i es precisa que els governs, subdivisions polítiques, autoritats locals i entitats governamentals qualificades dels estats contractants tenen la consideració de residents a efectes del conveni. A més, en el Protocol es concreta l’accés al conveni respecte als fons d’inversió i els fons o plans de pensions.

El conveni segueix el model de l’OCDE pel que fa als beneficis procedents de l’explotació de vaixells i aeronaus i també inclou alguns apartats previstos en els comentaris al model, en virtut dels quals se’n concreta l’aplicació. Per altra banda, també inclou un apartat d’aplicació a les rendes derivades de dipòsits bancaris, bons, accions, estocs i altres obligacions de deute, sempre que les seves inversions siguin incidentals a les operacions d’una empresa naviliera o aèria.

Pel que respecta a les rendes imposables previstes als articles 11, 12 i 13, concretament les relatives a dividends, interessos i cànons, cal posar en relleu que l’article 11 determina la tributació exclusiva dels dividends en seu de l’estat de residència del perceptor. Amb referència als interessos, l’article 12 determina la tributació exclusiva a l’estat de residència de qui cobra els interessos. Finalment, en relació amb els cànons l’article 13 concedeix potestat tributària exclusiva sobre els pagaments de cànons a l’estat de residència del perceptor.

L’article 23 del Conveni fa referència als mètodes d’eliminació de la doble imposició en ambdós països.

Pel que fa a l’intercanvi d’informació, s’hi inclou la redacció vigent de l’article 26 sobre intercanvi d’informació del model de l’OCDE, que versa sobre l’estàndard d’intercanvi d’informació “previsiblement rellevant”.

El Protocol regula de forma exhaustiva el procediment per a l’intercanvi d’informació efectiu i el contingut de les demandes d’informació. Així mateix, també regula l’abast temporal de l’intercanvi d’informació sota demanda i la possibilitat d’intercanviar informació automàticament.

En aquest sentit, s’estableix que les sol·licituds d’informació es podran fer en relació amb períodes impositius que s’iniciïn o siguin posteriors a l’1 de gener de l’any natural següent en què el conveni entri en vigor o, si no hi ha període impositiu, sobre tots el impostos que siguin aplicables l’1 de gener o a partir d’aquesta data de l’any natural següent a l’any en què el conveni entri en vigor.

Finalment a l’article 27 del conveni, s’estableix una exempció a les rendes i els guanys del capital obtinguts per governs federals i locals i les institucions financeres que siguin totalment propietat d’un estat contractant quan s’hagin generat a l’altre estat contractant. No obstant això, aquesta exempció no s’aplica a les rendes dels hidrocarburs, les rendes immobiliàries i els guanys de capital de propietats immobiliàries. L’apartat 3 del Protocol concreta quines són les institucions dels Emirats Àrabs Units a les quals s’aplica aquesta disposició.

Un cop ratificat, el conveni entrarà en vigor a la data de la darrera notificació escrita tramesa per via diplomàtica relativa al compliment dels procediments exigits per la legislació interna de cadascun dels estats.

Ateses les consideracions exposades, s’aprova:

La ratificació del Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern dels Emirats Àrabs Units per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda.

El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data d’entrada en vigor d’aquest conveni.

Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern dels  Emirats Àrabs Units per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda

El Govern del Principat d’Andorra i el Govern dels Emirats Àrabs Units, en endavant els “estats contractants”,

desitjant promoure les seves relacions econòmiques mútues i millorar la cooperació en matèria fiscal mitjançant la conclusió entre ells d’un conveni per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda, han convingut les disposicions següents:

Article 1. Persones concernides

Aquest conveni s’aplica a les persones residents d’un o dels dos estats contractants.

Article 2. Impostos coberts

1. Aquest conveni s’aplica als impostos sobre la renda exigibles per part de cadascun dels estats contractants o per les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.

2. Es consideren com a impostos sobre la renda els que graven la totalitat de la renda o qualsevol part d’aquesta, inclosos els impostos sobre els guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global dels sous o salaris pagats per les empreses, així com els impostos sobre les plusvàlues.

3. Els impostos actuals als quals s’aplica el conveni són, en particular:

a) pel que fa a Andorra:

i) l’impost sobre les societats;

ii) l’impost sobre la renda de les persones físiques;

iii) l’impost sobre la renda dels no residents fiscals; i

iv) l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.

(a partir d’ara denominats com a “impost andorrà”).

b) pel que fa als Emirats Àrabs Units:

i) l’impost sobre la renda;

ii) l’impost sobre societats;

(a partir d’ara denominats com a “impost dels Emirats Àrabs Units”).

4. El conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi segons la legislació d’un estat contractant després de la signatura d’aquest Conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats contractants es notifiquen les modificacions substancials que s’hagin introduït en les seves legislacions fiscals respectives.

Article 3. Rendes sobre hidrocarburs

Malgrat qualsevol altra disposició d’aquest conveni, res afecta el dret d’un dels estats contractants o d’un dels seus governs o autoritats locals d’aplicar les lleis i reglaments nacionals relatius a la fiscalitat de la renda i dels beneficis derivats dels hidrocarburs i de les activitats associades situats en el territori de l’estat contractant respectiu, si s’escau.

Article 4. Definicions generals

1.En el marc d’aquest conveni, tret que del context s’infereixi una interpretació diferent:

a. Els termes “un estat contractant” i “l’altre estat contractant” designen, segons el context, Andorra o els Emirats Àrabs Units;

b. el terme “Emirats Àrabs Units”, utilitzat en sentit geogràfic, significa el territori sota la sobirania dels Emirats Àrabs Units, així com les àrees exteriors al mar territorial, l’espai aeri i les àrees submarines sobre les quals els Emirats Àrabs Units exerceixen drets de sobirania i jurisdicció respecte de qualsevol activitat sobre les seves aigües, fons marí, el subsòl, en relació amb l’exploració o l’explotació dels recursos naturals en virtut de la seva legislació i el dret internacional;

c. el terme “Andorra” significa el Principat d´Andorra i, utilitzat en sentit geogràfic, designa el territori del Principat d’Andorra;

d. el terme “persona” comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones;

e. el terme “societat” designa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri com una persona jurídica a efectes impositius;

f. el terme “empresa” s’aplica a l’exercici de qualsevol activitat econòmica;

g. els termes “empresa d’un estat contractant” i “empresa de l’altre estat contractant” designen respectivament una empresa explotada per un resident d’un estat contractant i una empresa explotada per un resident de l’altre estat contractant;

h. el terme “trànsit internacional” designa qualsevol transport efectuat per una nau o una aeronau explotada per una empresa la seu de direcció efectiva de la qual està situada en un estat contractant, excepte en els casos en què la nau o l’aeronau únicament s’exploti entre punts situats a l’altre estat contractant;

i. el terme “autoritat competent” significa:

i) en el cas d’Andorra, el ministre encarregat de les Finances o el seu representant autoritzat.

ii) en el cas dels Emirats Àrabs Units, el ministre de Finances o un representant autoritzat pel ministre de Finances.

j. el terme “nacional” en relació a un estat contractant significa:

i) qualsevol persona física que tingui la nacionalitat de l’estat contractant; i

ii) qualsevol persona jurídica, societat de persones (partnership) o associació constituïda de conformitat amb la legislació vigent en l’estat contractant o en una subdivisió política o govern local seus;

k. el terme “activitat econòmica” inclou la prestació de serveis professionals i la realització d’altres activitats de naturalesa independent;

l. el terme “impost significa l’impost dels Emirats Àrabs Units o l’impost andorrà segons requereixi el context;

m. el terme “entitat governamental qualificada” significa el banc central d’un estat contractant i qualsevol persona, agència, institució, autoritat, fons, empresa, organització o altra entitat que sigui propietat o estigui controlada directament o indirectament per un estat contractant o una subdivisió política o govern local seus.

2. Per a l’aplicació del conveni en tot moment per part d’un estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context s’infereixi una interpretació diferent, el significat que en aquell moment li atribueix la legislació d’aquest estat pel que fa als impostos que són objecte del conveni, tot prevalent el significat donat per la legislació fiscal per damunt del significat donat al terme per les altres branques del dret d’aquest estat.

Article 5. Resident

1. En el marc d’aquest conveni, l’expressió “resident d’un estat contractant” significa:

a. En el cas dels Emirats Àrabs Units, una persona física que té el seu domicili als Emirats Àrabs Units i un nacional dels Emirats Àrabs Units i una societat radicada als Emirats Àrabs Units i que hi té la seu de direcció efectiva.

b. En el cas d’Andorra, qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest estat, està subjecta a imposició en aquest estat, en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció o per qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a aquest estat com a totes les seves subdivisions polítiques o autoritats locals. No obstant això, aquest terme no inclou les persones que estan subjectes a l’impost en aquest estat exclusivament per rendes d’origen en aquest estat.

2. Per als fins de l’apartat 1 anterior, un resident d’un estat contractant inclou:

a. El Govern d’aquest estat contractant i qualsevol subdivisió política o govern o autoritat locals seus;

b. Una entitat governamental qualificada.

3. Quan d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident dels dos estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:

a. aquesta persona es considera resident únicament de l’estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident únicament de l’estat on manté els vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals);

b. si no es pot determinar l’estat on aquesta persona té el centre d’interessos vitals, o si no disposa d’habitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats, es considera resident únicament de l’estat on sojorna de manera habitual;

c. si aquesta persona sojorna de manera habitual en ambdós estats o si no sojorna de manera habitual en cap d’ells, es considera resident únicament de l’estat del qual posseeix la nacionalitat;

d. si aquesta persona posseeix la nacionalitat d’ambdós estats o si no posseeix la nacionalitat de cap d’ells, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.

4. Quan una persona que no sigui persona física és, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, resident dels dos estats contractants, es considera resident únicament de l’estat on té situada la seva seu de direcció efectiva.

Article 6. Establiment permanent

1. En el marc d’aquest conveni, l’expressió “establiment permanent” designa una instal·lació fixa de negocis a través de la qual una empresa exerceix la totalitat o part de la seva activitat econòmica.

2. L’expressió “establiment permanent” inclou en particular:

a. Les seus de direcció;

b. les sucursals;

c. les oficines;

d. les fàbriques;

e. els tallers;

f. les mines, els pous de petroli o de gas, les pedreres o qualsevol altre lloc d’extracció de recursos naturals; i

g. les explotacions agrícoles, pecuàries o forestals.

3. Una obra o un projecte de construcció o d’instal·lació únicament constitueix un establiment permanent si la seva durada és superior als dotze mesos.

4. Malgrat les disposicions precedents d’aquest article, es considera que l’expressió “establiment permanent” no inclou:

a. la utilització d’instal·lacions amb la única finalitat d’emmagatzemar, exposar o lliurar béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa;

b. el manteniment d’un dipòsit de béns o de mercaderies que pertanyen a l’empresa amb la única finalitat d’emmagatzemar-los, exposar-los o lliurar-los;

c. el manteniment d’un dipòsit de béns o de mercaderies que pertanyen a l’empresa amb la única finalitat de ser transformats per una altra empresa;

d. el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis, amb la única finalitat de comprar béns o mercaderies o de reunir informació per a l’empresa;

e. el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis amb la única finalitat de realitzar, per a l’empresa, qualsevol altra activitat de caràcter auxiliar o preparatori;

f. el manteniment d’una instal·lació fixa de negocis amb la única finalitat de realitzar qualsevol combinació de les activitats esmentades en les lletres de l’a) a l’e), sempre i quan l’activitat conjunta de la instal·lació fixa de negocis que resulti d’aquesta combinació mantingui un caràcter auxiliar o preparatori.

5. Malgrat les disposicions dels apartats 1 i 2, quan una persona -que no sigui un agent independent, a qui s’aplica l’apartat 6- actua per compte d’una empresa i disposa, en un estat contractant, de poders que exerceix de manera habitual i que la faculten per concloure contractes en nom de l’empresa, es considera que aquesta empresa té un establiment permanent en aquest estat per a totes les activitats que aquesta persona exerceixi per a l’empresa; a no ser que les activitats d’aquesta persona es limitin a les que s’esmenten a l’apartat 4 i que, si fossin exercides a través d’una instal·lació fixa de negocis, no permetrien que es considerés aquesta instal·lació com un establiment permanent de conformitat amb les disposicions d’aquest apartat.

6. No es considera que una empresa tingui un establiment permanent en un estat contractant pel sol fet d’exercir-hi les seves activitats mitjançant un corredor, un comissionista general o qualsevol altre agent independent, sempre i quan aquestes persones actuïn dins del marc ordinari de la seva activitat.

7. El fet que una societat resident d’un estat contractant controli o estigui controlada per una societat resident de l’altre estat contractant o que exerceixi activitats econòmiques en aquest altre estat (ja sigui mitjançant un establiment permanent o de qualsevol altra manera) no és suficient, en sí mateix, per considerar qualsevol d’aquestes societats com un establiment permanent de l’altra.

Article 7. Rendes immobiliàries

1. Les rendes que un resident d’un estat contractant obté de béns immobles (incloses les rendes d’explotacions agrícoles o forestals) situats a l’altre estat contractant poden ser imposables en aquest altre estat.

2. L’expressió “béns immobles” té el significat que li atribueix el dret de l’estat contractant on es troben situats els béns considerats. L’expressió inclou en qualsevol cas els béns accessoris als béns immobles, el bestiar i l’equip utilitzat en les explotacions agrícoles i forestals, els drets als quals s’apliquen les disposicions del dret privat relatiu a la propietat immobiliària, l’usdefruit de béns immobles i els drets a percebre pagaments fixes o variables per l’explotació o la concessió de l’explotació de jaciments minerals, fonts i altres recursos naturals; les naus i les aeronaus no es consideren béns immobles.

3. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen a les rendes procedents de la utilització directa, del lloguer o de la parceria, així com de qualsevol altra forma d’explotació de béns immobles.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 3 s’apliquen també a les rendes procedents dels béns immobles d’una empresa.

Article 8. Beneficis de les empreses

1. Els beneficis d’una empresa d’un estat contractant estan sotmesos a imposició exclusivament en aquest estat, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat de tal manera, els beneficis de l’empresa poden ser imposables a l’altre estat però només en la mesura que siguin imputables a aquest establiment permanent.

2. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 3, quan una empresa d’un estat contractant exerceix la seva activitat en l’altre estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, s’imputen en cadascun dels estats contractants a aquest establiment permanent els beneficis que hauria pogut realitzar si hagués constituït una empresa distinta i independent que exercís activitats idèntiques o similars en condicions idèntiques o similars i que tractés amb total independència amb l’empresa de la qual constitueix un establiment permanent.

3. Per determinar els beneficis d’un establiment permanent, s’admet la deducció de les despeses realitzades per als fins d’aquest establiment permanent, incloent-hi les despeses de direcció i els costos generals d’administració per als mateixos fins, ja sigui en l’estat on se situa aquest establiment permanent, ja sigui arreu.

4. No es pot imputar cap benefici a l’establiment permanent pel sol fet de la compra de béns o de mercaderies per a l’empresa per part d’aquest establiment permanent.

5. A efectes dels apartats anteriors, els beneficis imputables a l’establiment permanent es determinen cada any segons el mateix mètode, tret que existeixin motius vàlids i suficients per procedir altrament.

6. Quan els beneficis inclouen elements de renda que s’han tractat per separat en altres articles d’aquest conveni, les disposicions d’aquests articles no es veuen afectades per les disposicions d’aquest article.

Article 9. Transport marítim i aeri

1. Els beneficis d’una empresa d’un estat contractant procedents de l’explotació de naus o d’aeronaus, en trànsit internacional, són imposables exclusivament en l’estat contractant on es troba situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.

2. Si la seu de direcció efectiva d’una empresa de transport marítim es troba a bord d’una nau, aquesta seu es considera ubicada en l’estat contractant on es troba el port base d’aquesta nau, o en l’absència d’un port base, en l’estat contractant del qual sigui resident la persona que explota la nau.

3. Per als fins d’aquest article, els beneficis d’explotació de naus o aeronaus en trànsit internacional inclouen:

a. Els beneficis del lloguer de naus o aeronaus sense tripulació;

b. Els beneficis procedents de la utilització, el manteniment o el lloguer de contenidors, inclosos els remolcs i l’equip associat per al transport dels contenidors, utilitzat per al transport de béns o mercaderies.

4. Les disposicions de l’apartat 1 s’apliquen també als beneficis procedents de:

a. La participació en un “pool”, en una explotació conjunta o en una agència d’explotació internacional.

b. De la venda de tiquets mitjançant un altra empresa;

c. La renda derivada del dipòsit bancari de bons, accions i estocs i altres obligacions de deute sempre que aquestes inversions són incidentals a les operacions de l’empresa naviliera o aèria.

Article 10. Empreses associades

1.Quan:

a. una empresa d’un estat contractant participa directament o indirectament a la direcció, al control o al capital d’una empresa de l’altre estat contractant, o

b. les mateixes persones participen directament o indirectament a la direcció, al control o al capital d’una empresa d’un estat contractant i d’una empresa de l’altre estat contractant,

i quan, en un i altre cas, les dues empreses estan vinculades, en les seves relacions comercials o financeres, per condicions acceptades o imposades que difereixen de les que s’haurien convingut entre empreses independents, els beneficis que, sense aquestes condicions, hagués pogut obtenir una de les empreses però que de fet no s’han pogut obtenir degut a aquestes condicions, es poden incloure en els beneficis d’aquesta empresa i, per tant, ser imposats.

2. Quan un estat contractant inclou en els beneficis d’una empresa d’aquest estat -i, per tant, imposa- beneficis sobre els quals una empresa de l’altre estat contractant ja ha estat imposada en aquest altre estat, i aquest altre estat reconegui que els beneficis inclosos d’aquesta manera són beneficis que hauria obtingut l’empresa del primer estat si les condicions convingudes entre les dos empreses haguessin estat les que haguessin convingut empreses independents, l’altre estat procedeix a l’ajustament que correspongui de l’import de l’impost que s’ha percebut per aquests beneficis. Per determinar aquest ajustament, es tindran en compte les altres disposicions d’aquest conveni i les autoritats competents dels estats contractants es consultaran si ho consideren necessari.

Article 11. Dividends

1. Els dividends obtinguts en un estat contractant pagats a un resident de l’altre estat contractant només són imposables en aquest altre estat.

Aquest apartat no s’aplica a la imposició de la societat respecte dels beneficis sobre els quals es paguen els dividends.

2. El terme “dividends” utilitzat en aquest article designa les rendes procedents d’accions, accions o drets de gaudi, accions de mines, accions de fundador o altres drets que permetin participar en els beneficis, excepte els crèdits, així com les rendes d’altres participacions socials sotmeses, per la legislació fiscal de l’estat contractant d’on és resident la societat distribuïdora, al mateix règim fiscal que les accions.

3. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels dividends, resident d’un estat contractant, exerceix en l’altre estat contractant on resideix la societat que paga els dividends, una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat, i que té efectivament vinculada la participació generadora dels dividends. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 8.

4. Quan una societat que és resident d’un estat contractant obté beneficis o rendes de l’altre estat contractant, aquest altre estat no pot percebre cap impost sobre els dividends pagats per la societat, a no ser que aquests dividends es paguin a un resident d’aquest altre estat que és el beneficiari efectiu dels dividends o que la participació generadora de dividends estigui efectivament vinculada a un establiment permanent situat en aquest altre estat, ni sotmetre els beneficis no distribuïts de la societat a un impost sobre beneficis de societat no distribuïts, encara que els dividends pagats o els beneficis no distribuïts siguin en la seva totalitat o en part beneficis o rendes procedents d’aquest altre estat.

Article 12. Interessos

1. Els interessos procedents d’un estat contractant i pagats a un resident de l’altre estat contractant només són imposables en aquest altre estat contractant.

2. El terme “interessos” utilitzat en aquest article designa les rendes dels crèdits de qualsevol naturalesa, acompanyats o no d’una garantia hipotecària o d’una clàusula de participació als beneficis del deutor, i en particular, les rendes de valors públics i els rendiments de bons o d’obligacions, incloses les primes i els lots vinculats a aquests títols. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren com interessos a efectes d’aquest article.

3. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, resident d’un estat contractant, exerceix en l’altre estat contractant d’on procedeixen els interessos, una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i quan el crèdit generador dels interessos està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 8.

4. Els interessos es consideren procedents d’un estat contractant quan el deutor resideix en aquest estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un estat contractant, té en un estat contractant un establiment permanent pel qual ha contret un deute que dóna lloc al pagament d’interessos i que suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’estat contractant on es troba situat l’establiment permanent.

5. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que un i altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el creditor en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’aplicaran únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest conveni.

Article 13. Cànons

1. Els cànons procedents d’un estat contractant el beneficiari efectiu dels quals és un resident de l’altre estat contractant només són imposables en aquest altre estat contractant.

2. El terme “cànons” utilitzat en aquest article designa els imports de qualsevol naturalesa pagats per l’ús o la concessió de l’ús de drets d’autor d’obres literàries, artístiques o científiques incloses les pel·lícules cinematogràfiques i els telefilms, i els enregistraments o altres mitjans de reproducció destinats a la difusió per ràdio o per televisió, de patents, marques comercials, dibuixos o models, plànols, fórmules o procediments, o per informació (know-how) relatives a experiències industrials, comercials o científiques.

3. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels cànons, resident d’un estat contractant, exerceix en l’altre estat contractant d’on procedeixen els cànons, una activitat econòmica  mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i el dret o el bé generador dels cànons està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquests casos, s’apliquen les disposicions de l’article 8.

4. Es considera que els cànons procedeixen d’un estat contractant quan el deutor és un resident d’aquest estat. No obstant això, quan el deutor dels cànons, sigui resident o no d’un estat contractant, té en un dels estats contractants un establiment permanent a través del qual s’ha contret l’obligació que dóna lloc al pagament de cànons i que suporta la càrrega d’aquests cànons, es considera que aquests cànons procedeixen de l’estat on se situa l’establiment permanent.

5. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu dels cànons o de les que un i altre mantenen amb terceres persones, l’import dels cànons, tenint en compte l’ús, el dret o la informació pels qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest conveni.

Article 14. Guanys de capital

1. Els guanys que un resident d’un estat contractant obté de l’alienació de béns immobles tal com es defineixen a l’article 7 i situats en l’altre estat contractant, poden ser imposables en aquest altre estat.

2. Els guanys procedents de l’alienació de béns mobles que formen part de l’actiu d’un establiment permanent que una empresa d’un estat contractant té en l’altre estat contractant, inclosos els guanys procedents de l’alienació d’aquest establiment permanent (sol o amb el conjunt de l’empresa), poden ser imposables en aquest altre estat.

3. Els guanys obtinguts per una empresa d’un estat contractant procedents de l’alienació de naus o d’aeronaus explotades en trànsit internacional, o de béns mobles destinats a l’explotació d’aquestes naus o aeronaus són imposables exclusivament en l’estat contractant on es troba situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.

4. Els guanys obtinguts per un resident d’un estat contractant de l’alienació d’accions, el valor de les quals procedeixi en més d’un 50 per 100, directament o indirectament, de béns immobles situats en l’altre estat contractant poden ser imposables en aquest altre estat. No obstant això, aquest apartat no s’aplica als guanys derivats de l’alienació d’accions d’una societat que cotitzi en un mercat de valors reconegut d’un dels estats contractants o de tots dos o als guanys derivats de l’alineació d’accions en el curs d’una reorganització societària.

5. Els guanys derivats de l’alienació de qualsevol altre bé diferent dels esmentats en els apartats 1, 2, 3 i 4 són imposables exclusivament en l'estat contractant en què resideixi l’alineador.

Article 15. Rendes del treball

1. Sense perjudici del que disposen els articles 16, 18 i 19, els sous, salaris i altres remuneracions similars obtinguts per un resident d’un estat contractant en concepte d’un treball són imposables exclusivament en aquest estat tret que l’ocupació s’exerceixi en l’altre estat contractant. Si l’ocupació s’exerceix d’aquesta manera, les remuneracions que se’n deriven poden ser imposables en aquest altre estat.

2. No obstant el que disposa l’apartat 1, les remuneracions obtingudes per un resident d’un estat contractant en concepte d’un treball exercit en l’altre estat contractant són imposables exclusivament en l'estat esmentat en primer lloc quan:

a. el perceptor romangui en l’altre estat durant un període o períodes la durada dels quals no excedeixi en conjunt de 183 dies en qualsevol període de dotze mesos que comenci o acabi en l’exercici fiscal considerat, i

b. el pagador de les remuneracions sigui un empresari no resident de l’altre estat, o es paguin en el seu nom, i

c. les remuneracions no les suporti un establiment permanent que l’empresari tingui en l’altre estat.

3. No obstant les disposicions precedents d’aquest article, les remuneracions obtingudes d’un treball dependent realitzat a bord d’una nau o aeronau explotades en trànsit internacional són imposables exclusivament en l'estat contractant en què estigui situada la seu de direcció efectiva de l’empresa.

Article 16. Remuneració de consellers

Les remuneracions en qualitat de conseller i altres retribucions anàlogues que un resident d’un estat contractant obtingui com a membre d’un consell d’administració d’una societat resident de l’altre estat contractant poden ser imposables en aquest altre estat.

Article 17. Artistes i esportistes

1. Malgrat les disposicions dels articles 8 i 15, les rendes que un resident d’un estat contractant obté de l’exercici de la seva activitat personal en l’altre estat contractant en qualitat d’artista, ja sigui actor de teatre, de cinema, de ràdio o de televisió, o en qualitat de músic, o com a esportista, poden ser imposables en aquest altre estat.

2. Malgrat les disposicions dels articles 8 i 15, quan les rendes derivades de les activitats realitzades per un artista o esportista personalment i en aquesta qualitat, s’atribueixin no a l’artista o esportista sinó a una altra persona, aquestes rendes poden ser imposables en l'estat contractant en què es realitzin les activitats de l’artista o esportista.

3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen a les rendes derivades de les activitats exercides, personalment i en aquesta qualitat, per un artista o un esportista resident d'un estat contractant en l’altre estat contractant, quan aquestes activitats desenvolupades en l’altre estat són finançades principalment amb fons públics del primer estat contractant, de les seves subdivisions polítiques, autoritats locals o de les seves persones jurídiques de dret públic, ni a les rendes obtingudes mitjançant una organització sense ànim de lucre a condició que cap part de les rendes es destini al benefici dels seus propietaris, fundadors o socis. En aquest cas, les rendes són imposables exclusivament en l’estat contractant del qual l’artista o l’esportista és resident.

Article 18. Pensions

1. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 2 de l’article 18, les pensions i altres remuneracions anàlogues i les anualitats que es paguen a una persona física que és resident d’un estat contractant en concepte d’un treball anterior són imposables exclusivament en aquest estat.

2. Als efectes d’aquest article:

i) Els termes “pensions i altres remuneracions anàlogues” signifiquen els pagaments periòdics percebuts a la jubilació en concepte d’un treball anterior o mitjançant compensacions per invalidesa percebudes en relació a un treball anterior;

ii) El terme “anualitat” significa un import concret que es paga a una persona física periòdicament en uns terminis concrets, de forma vitalícia, durant un període de temps específic o determinat, amb l’obligació d’efectuar els pagaments en la seva totalitat pel mateix import o pel mateix valor dels diners.

3. Malgrat les disposicions de l’apartat 1, les pensions i altres pagaments percebuts en aplicació de la legislació sobre seguretat social d’un estat contractant són imposables exclusivament en aquest estat.

Article 19. Funció pública

1. 

a. Els sous, salaris i altres remuneracions similars, excloses les pensions, pagats per un estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o per una autoritat local a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest estat o subdivisió o autoritat són imposables exclusivament en aquest estat.

b. No obstant això, aquests sous, salaris i remuneracions similars són imposables exclusivament en l’altre estat contractant quan els serveis es presten en aquest estat i la persona física és un resident d’aquest estat que:

i) posseeix la nacionalitat d’aquest estat; o

ii) no va esdevenir resident d’aquest estat exclusivament amb la finalitat de prestar aquests serveis.

2. 

a. No obstant el que disposa l'apartat 1, les pensions i altres remuneracions anàlogues, pagades per un estat contractant o per una de les seves subdivisions polítiques o autoritats locals, ja sigui directament o amb càrrec a fons constituïts, a una persona física en concepte de serveis prestats a aquest estat o aquesta subdivisió o autoritat, són imposables exclusivament en aquest estat.

b. No obstant això, aquestes pensions i remuneracions anàlogues són imposables exclusivament en l’altre estat contractant quan la persona física és un resident i posseeix la nacionalitat d’aquest estat.

3. Les disposicions dels articles 15, 16, 17 i 18 s’apliquen als sous, salaris, pensions i altres remuneracions anàlogues, pagats en concepte de serveis prestats en el marc d’una activitat econòmica exercida per un estat contractant o per una subdivisió política o autoritat local seves.

Article 20. Ensenyants i investigadors

De conformitat amb les disposicions de l’article 19, una persona que és o era, just abans de visitar un estat contractant, resident de l’altre estat contractant i que a invitació del Govern del primer estat contractant o d’una universitat, escola, museu o altra institució cultural del primer estat contractant o que romangui en aquest estat contractant en virtut d’un programa oficial d’intercanvi cultural durant un període no superior a dos anys consecutius i amb l’únic propòsit de donar classes, conferències o duent a terme recerca en una institució, la remuneració per aquesta activitat estarà exempta d’impostos en aquest estat contractant.

Article 21. Estudiants

1. Els imports que rep, per cobrir les seves despeses de manutenció, d’estudis o de formació pràctica, un estudiant o una persona en pràctiques que és, o hagi estat just abans d’arribar a un estat contractant, resident de l’altre estat contractant i que sojorna a l’estat esmentat en primer lloc amb la única finalitat de continuar els seus estudis o la seva formació pràctica, no són imposables en aquest estat, sempre i quan aquests pagaments provinguin de fonts situades fora d’aquest estat.

2. Pel que fa a beques, borses d’estudis i remuneració per un lloc de treball no cobert per l’apartat 1, un estudiant o un estudiant en pràctiques tal com es descriuen a l’apartat 1, tindrà dret a més, durant al període d’estudis o de formació, a les mateixes exempcions, beneficis o reduccions respecte dels impostos dels quals gaudeixen els residents de l’estat contractant que visita.

Article 22. Altres rendes

1. Les rendes d’un resident d’un estat contractant, vinguin d’on vinguin, no previstes en els articles precedents d’aquest conveni són imposables exclusivament en aquest estat.

2. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen a les rendes altres que les rendes procedents de béns immobles tal com es defineixen a l’apartat 2 de l’article 6, quan el beneficiari d’aquestes rendes, resident d’un estat contractant, exerceix en l’altre estat contractant una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i quan el dret o el bé generador de les rendes està vinculat efectivament a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

Article 23. Eliminació de la doble imposició

1. Quan un resident d’un estat contractant obtingui rendes o posseeixi capital que, d’acord amb les disposicions d’aquest conveni, puguin ser imposables a l’altre estat contractant, el primer estat acorda una deducció en l’impost sobre la renda d’aquest resident d’un import igual a l’impost pagat a l’altre estat.

No obstant això, aquesta deducció, no pot excedir la part de l'impost sobre la renda, calculat abans de la deducció, corresponent a les rendes que puguin ser imposables en aquest altre estat.

2. Quan d'acord amb qualsevol disposició d'aquest conveni les rendes obtingudes o el capital obtingut per un resident d'un estat contractant estiguin exempts d'impostos a aquest estat, aquest estat pot, no obstant això, prendre en consideració les rendes o el capital exempts per calcular l'impost sobre la resta de les rendes o el capital d'aquest resident.

Article 24. No discriminació

1. Els nacionals d’un estat contractant no han d’estar sotmesos en l’altre estat contractant a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, i que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o a la que podrien estar sotmesos els nacionals d’aquest altre estat que es trobessin en la mateixa situació, en particular pel que fa referència a la residència. Malgrat les disposicions de l’article 1, aquesta disposició també s’aplica a les persones que no siguin residents d’un o de cap dels estats contractants.

2. Els establiments permanents que una empresa d’un estat contractant té a l’altre estat contractant no poden ser imposables en aquest estat de manera menys favorable que les empreses d’aquest altre estat que exerceixen la mateixa activitat. Aquesta disposició no és pot interpretar en el sentit d’obligar a un estat contractant a concedir als residents de l’altre estat contractant les deduccions personals, desgravacions i reduccions fiscals que concedeix als seus propis residents en funció de l’estat civil o de les càrregues familiars.

3. 

a. A no ser que s’apliquin les disposicions de l’apartat 1 de l’article 10, de l’apartat 4 de l’article 12 o de l’apartat 4 de l’article 13, els interessos, cànons i altres despeses pagades per una empresa d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant són deduïbles per determinar els beneficis imposables d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident de l’estat esmentat en primer lloc. De manera anàloga, qualsevol deute d’una empresa d’un estat contractant a un resident de l’altre estat contractant s’ha de deduir, per determinar el capital imposable d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si hagués estat contreta per un resident de l’estat esmentat en primer lloc.

b. Quan un establiment permanent situat en un estat rep dividends, interessos o cànons meritats en l’altre estat corresponents a actius o drets connectats efectivament amb aquest establiment permanent, aquests ingressos estaran subjectes a impost en l’altre estat de conformitat amb les disposicions dels apartats 1 i 2 de l’article 12 i els apartats 1 i 2 de l’article 13. El primer estat eliminarà la doble imposició de conformitat amb els termes establerts en els apartats 1 i 2 de l’article 23. Aquest disposició serà d’aplicació independentment del lloc on es trobi situada la seu social de l’empresa de la qual depèn l’establiment permanent.

4. Les empreses d’un estat contractant, que tenen un o diversos residents de l’altre estat contractant que posseeixen o controlen el seu capital, directament o indirectament, en la seva totalitat o en part, no estan sotmeses, en l’estat esmentat en primer lloc, a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, que no s’exigeixi o que sigui més costosa que la que tenen o a la que podrien estar sotmeses altres empreses similars de l'estat esmentat en primer lloc.

5. Malgrat les disposicions de l’article 2, les disposicions d’aquest article s’apliquen a tots els impostos de qualsevol naturalesa o denominació.

Article 25. Procediment amistós

1. Quan una persona considera que les mesures preses per un estat contractant o pels dos estats contractants comporten o poden comportar per a ella una imposició no conforme a les disposicions d’aquest conveni, pot amb independència dels recursos que preveu el dret intern d’aquests estats, sotmetre el seu cas a l’autoritat competent de l’estat contractant d’on és resident o, si el seu cas s’ajusta a l’apartat 1 de l’article23, ala de l’estat contractant d’on té la nacionalitat. El cas s’ha de sotmetre durant els tres anys que segueixen a la primera notificació de la mesura que comporta una imposició no conforme a les disposicions del conveni.

2. L’autoritat competent, si considera que la reclamació està fonamentada i no està en condicions ella mateixa d’aportar-hi una solució satisfactòria, ha de fer el possible per resoldre el cas mitjançant un arranjament amistós amb l’autoritat competent de l’altre estat contractant, amb la finalitat d’evitar una imposició no conforme amb el conveni. L’arranjament s’ha d’aplicar siguin quins siguin els terminis previstos pel dret intern dels estats contractants.

3. Les autoritats competents dels estats contractants, mitjançant un arranjament amistós, han de fer el possible per resoldre les dificultats o aclarir els dubtes a què pot donar lloc la interpretació o l’aplicació del conveni. També es poden consultar amb la finalitat d’evitar la doble imposició en els casos no previstos pel conveni.

4. Les autoritats competents dels estats contractants poden comunicar-se directament entre elles, inclús mitjançant una comissió conjunta formada per elles o els seus representants, amb la finalitat d’arribar a un arranjament tal com s’indica en els apartats precedents.

Article 26. Intercanvi d’informació

1. Les autoritats competents dels estats contractants intercanvien informació previsiblement rellevant per aplicar les disposicions d’aquest conveni o per a l’execució o l’aplicació del dret intern relativa als impostos de qualsevol naturalesa o denominació exigibles pels estats contractants, per les seves subdivisions polítiques o autoritats locals en la mesura que la imposició així exigida no sigui contrària al conveni. L’intercanvi d’informació no està restringit pels articles 1 i 2.

2. La informació rebuda en virtut de l’apartat 1 per un estat contractant és tractada de forma confidencial, de la mateixa manera que la informació obtinguda en aplicació del dret intern d’aquest estat, i únicament pot ser revelada a les persones o autoritats (inclosos tribunals i òrgans administratius) relacionades amb la gestió o recaptació dels impostos esmentats a l’apartat 1, de la seva aplicació efectiva o de la persecució de l'incompliment en relació amb aquests impostos, de la resolució dels recursos relatius a aquests impostos, o de la supervisió d’aquestes activitats. Aquestes persones o autoritats únicament poden emprar aquesta informació per a les finalitats esmentades. Poden revelar-la en el marc d’audiències públiques dels tribunals o de les sentències judicials.

3. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no poden, en cap cas, ser interpretades en el sentit d’obligar a un estat contractant a:

a) prendre mesures administratives contràries a la seva legislació o pràctica administrativa o a les de l’altre estat contractant;

b) proporcionar informació que no pugui ser obtinguda d’acord amb la seva legislació o en el marc de la seva pràctica administrativa habitual o de l’altre estat contractant;

c) proporcionar informació que revela un secret de caire empresarial, industrial, comercial o professional o un procés industrial o informació la divulgació de la qual sigui contrària a l’ordre públic.

4. Si un estat contractant sol·licita informació de conformitat amb aquest article, l’altre estat contractant utilitza les mesures de les quals disposa per obtenir la informació, amb la finalitat d’obtenir la informació sol·licitada, independentment de que l’altre estat no necessiti aquesta informació per a finalitats tributàries pròpies. L’obligació precedent està restringida per les disposicions de l’apartat 3, però en cap cas, els estats contractants poden interpretar aquestes restriccions com a base per denegar l’intercanvi d’informació únicament per l’absència d’interès nacional en la informació sol·licitada.

5. En cap cas les disposicions de l’apartat 3 s’interpreten en el sentit de permetre a un estat contractant denegar l’intercanvi d’informació únicament perquè aquesta informació es troba en possessió de bancs, d’altres institucions financeres, o de qualsevol persona que actuï en qualitat de mandatària o fiduciària, inclosos els agents designats o perquè aquesta informació està relacionada amb els drets de propietat d’una persona.

Article 27. Rendes del Govern i institucions

Els governs federal i locals i les institucions financeres que siguin totalment propietat d’un dels estats contractants estan exempts dels impostos a l’altre estat contractant respecte de qualsevol renda i dels guanys de capital procedents d’aquests governs federal o locals de l’altre estat contractant; llevat de les rendes dels hidrocarburs com es defineixen a l’article 3, de les rendes de propietats immobiliàries com es defineixen a l’article 7 i dels guanys de capital de propietats immobiliàries com es defineixen als apartats 1 i 4 de l’article 14.

Article 28. Membres de missions diplomàtiques i d’oficines consulars

Les disposicions d’aquest conveni no afecten als privilegis fiscals de què gaudeixen els membres de missions diplomàtiques o oficines consulars i els membres de delegacions permanents davant d’organismes internacionals de conformitat amb els principis generals del dret internacional o en virtut de les disposicions d’acords especials.

Article 29. Entrada en vigor

1. Els estats contractants es notifiquen mútuament per escrit, per via diplomàtica, l’acompliment dels procediments legals interns necessaris per a l’entrada en vigor d’aquest conveni. El conveni entrarà en vigor a la data de la darrera notificació.

2. El conveni tindrà efecte:

a) respecte dels impostos retinguts a l’origen, a les rendes generades l’1 de gener o a partir d’aquesta data de l’any natural que segueix a l’any en què el conveni entri en vigor;

b) respecte dels altres impostos sobre la renda, als impostos a càrrec de l’any impositiu que comenci l’1 de gener de l’any o a partir d’aquesta data de l’any natural que segueix a l’any en què el conveni entri en vigor.

Article 30. Denúncia

1. Aquest conveni roman en vigor fins a la seva denúncia per un dels estats contractants. Qualsevol dels estats contractants pot denunciar el conveni, per via diplomàtica, mitjançant notificació de denúncia amb un preavís mínim de sis mesos abans de l’acabament de cada any civil.

2. En aquest cas, el conveni deixa de tenir efecte:

a) respecte dels impostos retinguts a l’origen, a les rendes procedents o que comencin l’1 de gener de l’any que segueix a l’any de la notificació;

b) respecte dels altres impostos sobre la renda i impostos sobre el capital, als impostos taxables l’any impositiu que comença o després de l’1 de gener de l’any que segueix a l’any de notificació.

A aquest efecte els signataris, degudament autoritzats, signen aquest conveni.

Andorra la Vella, 28 de juliol del 2015, fet en dos exemplars, en català, àrab i anglès, sent tots els textos igualment fefaents. En cas de divergència en la interpretació preval el text anglès.

 

Pel Govern del Principat d’Andorra	Pel Govern dels Emirats Àrabs Units
Gilbert Saboya Sunyé	Abdullah bin Zayed Al Nahyan

Protocol

En el moment de procedir a la signatura del Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern del Emirats Àrabs Units per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda, els signataris han convingut les disposicions següents que formaran part integrant d’aquest conveni.

1. En relació a l’apartat 1 de l’article 5 (residència):

(i) Els fons d’inversió i els fons o plans de pensions establerts en un estat contractant es consideren residents d’aquest estat.

(ii) El terme “fons d’inversió” significa un fons d’inversió, instrument o entitat establert en un estat contractant a qui l’autoritat competent de l’estat contractant considera com a instrument d’inversió col·lectiva als efectes d’aquest paràgraf.

(iii) El terme “fons o pla de pensió” designa qualsevol pla, fons, trust o qualsevol altre instrument que generalment està exempt d’impostos i és operat principalment per administrar o proveir pensions o beneficis de la jubilació o per obtenir rendes dels beneficis d’un o més d’aquests instruments.

En particular:

(a) En el cas dels Emirats Àrabs Units, l’Abu Dhabi Retirement Pensions and Benefits Fund i la General Pension and Social Security Authority.

(b) En el cas d’Andorra, un fons o pla de pensions establert d’acord amb la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, d’11-5-89 i qualsevol llei o reglament que puguin desenvolupar o modificar aquesta llei en el futur.

(c) qualsevol altre fons o pla de pensions d’un estat contractant que l’autoritat competent de l’estat contractant consideri com a fons o pla de pensions  als efectes d’aquest paràgraf.

2. En relació a l’article 26 (Intercanvi d’informació)

(i) Les sol·licituds d’informació fetes en virtut del conveni es duran a terme com estableix el conveni, de conformitat amb les directrius contingudes en les disposicions següents:

(a) s’entén que la norma de “previsiblement rellevant” està prevista per a l’intercanvi d’informació en temes d’impostos de la manera més àmplia possible i, al mateix temps, per aclarir que els estats contractants no tenen la llibertat de dur a terme “recerques aleatòries” o demanar informació que probablement no sigui rellevant per als assumptes fiscals d’un obligat tributari.

Les sol·licituds d’informació han d’incloure el màxim de dades possible i incloure la informació següent:

(1) la identitat de la persona sota control o investigació. Aquesta informació ha d’incloure el nom o la informació suficient per identificar l’obligat tributari;

(2) el període al qual la demanda d’informació fa referència;

(3) una especificació de la informació que es busca incloent-hi el seu caràcter i la forma en què l’estat requeridor desitja rebre la informació;

(4) l’objecte fiscal per al qual es busca la informació;

(5) els motius pels quals la informació sol·licitada es preveu que sigui rellevant per a l’aplicació de les disposicions del conveni o per a l’administració o l’aplicació de la legislació fiscal de l’estat requeridor respecte de la persona identificada en el punt (i) d’aquest apartat;

(6) els motius per creure que la informació sol·licitada es troba en l’estat requerit o en la possessió o el control d’una persona que es troba en la jurisdicció de l’estat requerit o que pot ser obtinguda per aquesta persona;

(7) en la mesura que sigui possible, el nom i l’adreça de tota persona susceptible d’estar en possessió o que té el control de la informació sol·licitada;

(8) una declaració en el sentit que la sol·licitud és conforme amb les lleis i les pràctiques administratives de l’estat requeridor, i que l’estat requeridor està autoritzat a obtenir la informació de conformitat amb les lleis d’aquest estat requeridor o en el curs normal de la pràctica administrativa en circumstàncies semblants, en resposta a una sol·licitud vàlida d’un estat contractant en virtut del conveni;

(9) una declaració en el sentit que l’estat requeridor ha intentat obtenir la informació per tots els mitjans disponibles en el seu territori, llevat d’aquells que li representarien unes dificultats desproporcionades.

Els requisits que figuren més amunt contenen requisits de procediment que s’han d’interpretar amb vista a no frustrar l’intercanvi efectiu d’informació.

(b) Els drets i les garanties garantits a les persones en un estat contractant romanen d’aplicació en aquest estat contractant durant el procés d’intercanvi d’informació.

(c) La informació donada a un estat requeridor de conformitat amb el conveni no pot ser divulgada a cap autoritat d’un estat o jurisdicció tercers.

(d) Les sol·licituds d’informació es poden fer amb relació a períodes impositius que s’inicien o són posteriors a l’1 de gener de l’any natural següent a l’any en què el Conveni entra en vigor, i si no es tracta de cap període impositiu,  sobre tots els impostos que siguin d’aplicació l’1 de gener o a partir d’aquesta data de l’any natural següent a l’any en què el conveni entri en vigor.

(iii) Andorra estarà en condicions de dur a terme l’intercanvi automàtic d’informació tan bon punt hagi adoptat de manera efectiva la norma comuna de l’OCDE sobre l’intercanvi automàtic d’informació financera segons l’acord bilateral o multilateral per a la implementació completa de l’article 25 del conveni.

3. En relació a l’article 27 (Rendes del Govern i institucions)

(i) Als efectes de l’article 27, estan incloses les institucions següents:

(a) Central Bank of the United ArabEmirates;

(b) Abu Dhabi Investment Authority;

(c) Abu Dhabi Investment Council;

(d) Emirates Investment Authority;

(e) Mubadala Development Company;

(f) International Petroleum Investment Company (IPIC);

(g) Dubai World;

(h) Investment Corporation of Dubai;

(i) Abu Dhabi National Energy Company (TAQA);

(j) MASDAR;

(k) Abu Dhabi Financial Group.

I també aquelles institucions que en qualsevol moment puguin ser creades pels governs federal o locals dels Emirats Àrabs Units que compleixin els requisits d’aquest article, i subjectes a la notificació prèvia per part de l’autoritat competent dels Emirats Àrabs Units a l’autoritat competent d’Andorra.

A aquest efecte, els signataris, degudament autoritzats, signen aquest protocol.

Andorra la Vella, 28 de juliol del 2015, fet en dos exemplars, en català, àrab i anglès, sent tots els textos igualment fefaents. En cas de divergència en la interpretació preval el text anglès.

Pel Govern del Principat d’Andorra	Pel Govern dels Emirats Àrabs Units
Gilbert Saboya Sunyé	Abdullah bin Zayed Al Nahyan

 

 

 

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la situació dels treballadors eventuals a la Funció Pública, publicades en el Butlletí del Consell General número 7/2017, de data 24 de gener.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 de març del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Pregunta escrita al Govern       
(Reg. Núm. 0077)                         
Preguntes escrites al Govern relatives a la situació dels treballadors eventuals de la Funció Pública. Registre d’entrada número 0077, formulada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt

Es demana:

1. Quina normativa s’aplica als agents de l’Administració de caràcter eventual?

L’article 4 del capítol II de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, estableix les relacions d’ocupació en l’Administració pública i classifica el personal de l’Administració en les categories següents: funcionaris, agents de l’administració de caràcter indefinit i de caràcter eventual, i personal de relació especial. El règim jurídic d’aquest personal és de naturalesa estatutària i contractual respectivament.

D’acord amb l’article 7, es consideren agents de l’Administració de caràcter eventual aquells que es vinculen temporalment amb l’Administració pública.

Alhora, els articles 87 al 92 de la mateixa Llei, regulen respectivament els supòsits per a la contractació d’agents de l’Administració de caràcter eventual, els períodes de contractació eventual, els requisits previs per aquest tipus de contractació, la retribució dels eventuals, els efectes d’extinció de la relació dels agents de l’Administració de caràcter eventual i la formalització dels contractes.

No obstant, d’acord amb el que preveu el darrer apartat del punt 3 de l’article 4 de la Llei de la funció pública, per tot allò que no estigui previst en aquesta llei i les normes que la desenvolupen, és d’aplicació la normativa laboral, és a dir la Llei 35/2008 del 18 de desembre del Codi de relacions laborals.

2. Ens pot dir el Govern si s’aplica l’article 19 del Codi de relacions laborals als agents de l’administració eventuals?

L’article 19 del Codi de relacions laborals s’aplica als contractes dels agents de l’Administració de caràcter eventual als únics i exclusius efectes indemnitzatoris, fet que comporta la necessitat d’indemnitzar per tal de resoldre dites relacions, però no implica, en cap cas, la seva integració com a funcionaris ni els contractes temporals successius esdevenen indefinits.

3. Quants eventuals de Govern tenen més de tres contractes entre els quals no hi ha hagut interrupció de més de 60 dies? Es demana desglossament segons els diferents departaments i ministeris.

El nombre d’eventuals que tenen més de tres contractes entre els quals no hi ha hagut interrupció de més de 60 dies és actualment de 202 persones.

 

Departament	Eventuals + 3 contractes amb interrupció inferior a 60 dies
Serveis del cap de Govern	3
Secretaria General	1
Gabinet del Cap de Govern	1
Departament de Protocol	1
Ministeri Finances	10
Unitat Intel·ligència Financera (UIFAND)	3
Departament d'Intervenció General	2
Departament de Tributs i de Fronteres	2
Departament d'Estadística	3
Departament de Pressupost i Patrimoni	0
Ministeri d’Afers Exteriors	1
Departament Afers Bilaterals i Consulars	1
Departament d’Afers Multilaterals i Cooperació	0
Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior	26
Departament de Policia	2
Departament d'Ocupació i Treball	2
Departament d'Immigració	1
Departament de Justícia i Interior	0
Departament d'Institucions Penitenciàries	1
Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments	3
Departament de Protecció Civil i Gestió d'Emergències	0
Departament d'Afers Socials	17
Ministeri de Turisme i Comerç	1
Secretaria d'Estat de Turisme i Comerç	1
Ministeri d’Ordenament Territorial	2
Departament d'Ordenament Territorial	2
Departament de Transports	0
Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat	2
Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat	1
Oficina de l'Energia i Canvi Climàtic	0
Departament d’Agricultura	1
Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior	147
Departament d’Ensenyament Superior, Recerca i Ajuts estudi	0
Departament de Formació Professional, Formació d'Adults i Recursos Educatius	9
Departament d’Inspecció i Qualitat Educativa	7
Departament de Sistemes Educatius i Serveis Escolars	2
Departament d’Escola Andorrana i Formació Andorrana	129
Ministeri de Cultura, Joventut i Esports	6
Secretaria d'Estat d'Esports	1
Departament de Promoció Cultural i Política lingüística	3
Departament de Patrimoni Cultural	2
Ministeri de Salut	2
Departament de Salut	2
Ministeri de Funció Pública i Reforma de l'Administració	2
Secretaria Estat Administració Pública	0
Departament de Funció Pública	0
Departament de Sistemes d'Informació	2
Total	202

 

4. Per tant, i segons què estableix el Codi de relacions laborals, no haurien de tenir tots els agents de caràcter eventual amb més de tres contractes encadenats les mateixes condicions que les dels agents de caràcter indefinit?

Com s’ha respost en la pregunta 2 la successió de contractes el que comporta són efectes indemnitzatoris i preavís en cas d’acomiadament no causal com queda previst en el Codi de relacions laborals. No obstant, l’article 91 de la Llei de la funció pública disposa que els contractes successius en cap cas donen dret a esdevenir indefinits.

5. S’estan aplicant les mateixes condicions a aquestes persones que el personal de l’administració de caràcter permanent?

Tal com s’ha esmentat anteriorment les relacions d’aquestes persones amb l’Administració són de naturalesa contractual i per tant se’ls aplica la normativa laboral amb condicions laborals distintes.

6. Si no és el cas, quines són les diferències de condicions?

Hi ha condicions laborals distintes pel que fa a la retribució d’hores extres o guàrdies tenint en compte que als eventuals se’ls apliquen les disposicions del Codi de relacions laborals i als agents de l’Administració de caràcter indefinit se’ls aplica el Reglament de sistemes de compensació.

Tampoc és d’aplicació als treballadors eventuals tot el que preveu la Llei de la funció pública pel que fa a carrera professional, triennis, jubilació i règim disciplinari, ni el Reglament de formació del personal de l’administració general.

Pel que fa al Reglament de permisos administratius, únicament se’ls aplica  per tot allò que no preveu el Codi de relacions laborals.

Andorra la Vella, 6 de març del 2017

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 de març del 2017, ha examinat la Moció instant al Govern a què destini l’edifici de Ràdio Andorra a allotjar-hi definitivament les instal·lacions de la ràdio i televisió públiques, presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon i per les M. I. Sres. Judith Pallarés Cortés i Carine Montaner Raynaud, consellers generals del Grup Parlamentari Liberal, registrada per escrit de data 10 de març del 2017, i d’acord amb l’article 18.1.d) del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0259).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 de març del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

A la Sindicatura

Els sotasignats, consellers generals del Grup Parlamentari Liberal i, pel que respecta al Sr. Ferran Costa Marimon, signatari de la pregunta amb resposta oral registrada amb el número 0206 i substanciada en la sessió del Consell General de data 9 de març de 2017, d’acord amb el que disposa l’article 132 del Reglament del Consell General, presentem la següent moció perquè sigui admesa per la Sindicatura i segueixi la tramitació segons els procediments reglamentaris.

Moció

Vist que el Govern encara no ha determinat quin serà l’ús definitiu de les instal·lacions de l’edifici de Ràdio Andorra de la parròquia d’Encamp.

Atès que una àmplia majoria de les autoritats encampadanes van manifestar el seu desig que l’edifici de Ràdio Andorra allotgés permanentment les instal·lacions de la ràdio i televisió públiques.

El Consell General adopta el següent:

Acord

S’insta al Govern a què destini l’edifici de Ràdio Andorra a allotjar-hi definitivament les instal·lacions de la ràdio i televisió públiques.

Casa de la Vall, 10 de març de 2017

Ferran Costa Marimon                                                     
Judith Pallarés                                                                     
Carine Montaner                                                                
Consellers generals Grup Parlamentari Liberal

La Sindicatura, en la seva reunió del dia 13 de març del 2017, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General, ha acordat, reduir el termini previst en l’article 58 a dos dies, als efectes de poder examinar i sotmetre a votació la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, en la sessió del Consell General que se celebrarà el dia 16 de març del 2017, a les 15.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 de març del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

El proper dia 16 de març del 2017, dijous, a les 15.30h, se celebrarà una sessió ordinària del Consell General, amb l’ordre del dia següent:

1- Examen i votació de la Proposició de llei qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral.

2- Examen i votació de la Moció instant al Govern a què destini l’edifici de Ràdio Andorra a allotjar-hi definitivament les instal·lacions de la ràdio i televisió públiques, presentada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon i per les M. I. Sres. Judith Pallarés Cortés i Carine Montaner Raynaud, consellers generals del Grup Parlamentari Liberal.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 de març del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 de març del 2017, ha examinat el document que li ha tramès el Raonador del Ciutadà en data 8 de març del 2017, sota el títol Informe anyal del Raonador del Ciutadà corresponent a l’any 2016 i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General, ha acordat:

1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit l’Informe anyal del Raonador del Ciutadà corresponent a l’any 2016 i ordenar la seva publicació.

2. Publicar l’informe en un CD que s’adjunta en forma d’annex al present Butlletí del Consell General.

3. Trametre l’esmentat informe a la Comissió Legislativa d’Interior de conformitat amb l’acord de la Junta de Presidents del dia 14 d’abril del 2015.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 de març del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General