Butlletí
del
Consell General
Núm. 17/2016
Casa de la Vall, 18 de març del 2016
SUMARI
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.2 Respostes escrites
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la situació de la cartera d’inversions de la CASS a 30 de setembre de 2015.
Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa als ingressos directes provinents de les entitats estrangeres que han realitzat estades esportives al Centre de Tecnificació d’Ordino.
Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a les valoracions de l’observatori del CRES-IEA.
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la contractació de 22 professionals de la salut pel Servei de Salut Mental del SAAS.
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives al tall per les autoritats franceses de la carretera d’accés a Andorra.
Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relativa a la sentència del TEDH sobre l’execució del cas UTE SAUR VALLNET vs ANDORRA.
5- ALTRA INFORMACIÓ
5.2 Convocatòries
Convocatòria una sessió informativa pública del Sr. Joan M. Rascagneres Llagostera com a president del Consell d’Administració de la CASS i del Sr. Josep Delgado Villena com a president de la Comissió Gestora del Fons de reserva de jubilació, davant de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, pel dia 26 d’abril del 2016.
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.2 Respostes escrites
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la situació de la cartera d’inversions de la CASS a 30 de setembre de 2015, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 3/2016, de data 14 de gener.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 17 de març del 2016
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Nota relativa a les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Pere López Agràs, conseller del Grup Parlamentari Mixt el 14 de gener de 2016 relatives a la situació de la cartera d’inversions de la CASS a 30/09/2015.
1. Per quins motius el total del fons gestionats per la CASS s’han reduït en 17,5 milions d’euros?
2. Com s’explica la rendibilitat acumulada des de començament d’any es situï en valors negatius del -0,34%)?
La Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, va entrar en vigor el 12 de febrer de 2015 regulant la governança, els objectius, principis i criteris de l’estratègia d’inversió, el control, etc. del nou organisme responsable de la gestió del patrimoni del fons de reserva de la branca jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS).
Durant l’any 2015 no es van produir canvis en la política d’inversió del Fons de reserva de jubilació (en endavant FRJ). En realitat, el mandat de gestió existent és més restrictiu que els límits previstos per la Llei 6/2015 i, tal com es detalla en l’informe a 30/09/2015, la cartera no utilitzava plenament els límits fixats pel mandat de gestió. Per tant, tenia un posicionament més prudent:
|
Criteris generals |
Límit |
Límit mandat |
Cartera a 30/09/2015 |
|
a) Percentatge del patrimoni invertit en instruments del mercat monetari i/o actius de renda fixa negociada o cotitzada en mercats reglamentats o equivalents i amb una qualitat creditícia adequada als principis que regeixen aquesta política d’inversió i en qualsevol cas classificada com a mínim amb un nivell de grau d’inversió (investment grade en nomenclatura internacionalment acceptada) per una o més agències de ràting de reconeguda solvència. |
Mínim 50% |
Mínim 65% |
76,9% |
|
b) Percentatge del patrimoni invertit en actius de renda variable cotitzats en mercats reglamentats. |
Màxim 35% |
Màxim 25% |
20,9% |
|
c) Percentatge del patrimoni invertit en actius diferents dels anteriors, fet que permet la inversió en altres tipologies d’actius. |
Màxim 15% |
No permès nous altres actius |
2,2% |
|
d) Percentatge del patrimoni invertit en actius aptes, d’acord amb el que preveu l’apartat 1 de l’article 29, i líquids. |
Mínim 80% |
|
97,2% |
Font: Informe del Fons de reserva de jubilació a 30/09/2015, apartat 2.2.
La variació del valor del patrimoni del FRJ entre el 30/06/2015 i el 30/09/2015 es deu principalment a les caigudes de les borses mundials, provocades per factors com els temors de desacceleració de l’economia mundial i la caiguda del preu de les matèries primeres. Tanmateix, en el conjunt de l’any 2015 els mercats borsaris que s’utilitzen com a referència en el mandat de gestió van tancar amb guanys.
Els guanys acumulats a començaments d’any i l’evolució favorable dels mercats financers en els darrers mesos de l’any ha contribuït a que la rendibilitat neta de comissions dels actius financers del FRJ hagi estat de +1,57% pel conjunt de l’any 2015.
El FRJ té un horitzó temporal de llarg termini. Segons els estudis actuarials i tenint en compte la modificació de la Llei de la seguretat social de l’any 2014, una part significativa de les reserves es mantindran en el fons durant un termini llarg de temps. D’altra banda, la Llei 6/2015 fixa com a objectiu assolir una rendibilitat a mig i llarg termini que superi la inflació andorrana, de forma que es mantingui el poder adquisitiu del patrimoni. La política d’inversió actual és coherent amb aquests elements. Tanmateix per assolir una certa rendibilitat a mig i llarg termini, cal assumir que en determinats períodes de comportament advers dels mercats financers es poden produir rendibilitats negatives.
El mandat dóna eines als gestors externs per protegir el patrimoni del FRJ en aquestes situacions. Per exemple, el pes en borsa pot anar del 0% al 25%. Al llarg del 3r trimestre de 2015 el pes en borsa es va situar entre el 20,8% i el 22,8%.
L’anàlisi dels resultats del FRJ requereix anar més enllà de l’examen de la gestió en un període breu de temps. Des d’una perspectiva de mig i llarg termini, el FRJ ha assolit una rendibilitat superior a la inflació andorrana de forma consistent, malgrat han existit períodes de rendibilitat negativa i entre ells una de les crisis financeres més importants dels darrers cent anys.
Rendibilitat últims 10 anys
IPC = Inflació d’Andorra Dades a 31/12/2015
(*) No inclou rendibilitat immobles ni capital risc.
(**) Dades de rendibilitat de cada any natural.
Dades complementàries sobre el diferencial respecte la inflació:
|
|
Rendibilitat anualitzada FRJ |
IPC interanual d’Andorra |
Diferencial anual |
|
Últims 5 anys |
2,65% |
0,51% |
2,14% |
|
Últims 10 anys |
2,70% |
1,62% |
1,08% |
Dades complementàries sobre l’any 2015:
|
|
Rendibilitat FRJ |
IPC d’Andorra |
|
De 31/12/2014 a 30/09/2015 |
-0,34% |
-0,90% |
|
De 31/12/2014 a 31/12/2015 |
+1,57% |
-0,90% |
3. A què es deu la diferència tan significativa entre la rendibilitat negativa dels fons de la CASS i la corresponent a l’índex de referència del mandat de gestió del Fons?
El mandat de gestió estableix un índex de referència que permet comparar els resultats dels gestors amb el mercat. Tanmateix, des del 2012 el mandat preveu uns límits en els actius de mercat monetari i renda fixa més exigents que l’índex de referència. Per exemple, els gestors no poder tenir el percentatge de bons amb una qualitat creditícia mitjana (ràting BBB) que té el benchmark. Per tant, els gestors no tenen la possibilitat de replicar l’índex amb què se’ls compara i difícilment poden assolir la seva rendibilitat en entorns favorables per aquests actius, com el 2015.
A 30/09/2015, i també a 31/12/2015, la rendibilitat del FRJ era inferior a la de l’índex de referència. La diferència a 30/09/2015 ve motivada tant per la gestió de la renda fixa i mercat monetari com de la renda variable:
- En renda fixa i mercat monetari, durant el 2015 els gestors van intentar evitar les rendibilitats nul·les o negatives dels actius monetaris i la renda fixa core incrementant el pes en deute corporatiu. A partir del juny el mercat va registrar una ampliació dels diferencials de crèdit que va assolir la màxima magnitud el 30/09/2015 i que es va corregir ràpidament durant l’octubre. Això va penalitzar aquells gestors amb un posicionament més ferm en favor del deute corporatiu durant aquell període i els va ajudar a l’octubre.
Evolució del diferencials de crèdit en Euros a 5 anys – any 2015
Font: Bloomberg, índex iTraxx Europe sobre CDS de deute corporatiu europeu investment grade a 5 anys.
En relació a la duració, la cartera ha mantingut una duració inferior al benchmark durant tot l’any 2015 malgrat que als mesos de maig i juny, quan es produeix un repunt dels tipus d’interès, la duració s’apropava a la del benchmark.
Evolució de la duració de la cartera gestionada per les entitats respecte a la duració de l’índex de referència (benchmark) – any 2015
- En renda variable, la selecció d’actius i el posicionament sectorial han estat determinants, ja que s’ha donat una dispersió important. En determinats casos, el fet d’haver mantingut una exposició neta a borsa inferior al benchmark no va arribar a compensar l’efecte de la selecció dels actius.
Rendibilitat acumulada de les borses a 30/09/2015, per sectors
Font: Bloomberg, en base als subíndexos sectorials de l’MSCI Emu i de l’MSCI World en Euros.
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa als ingressos directes provinents de les entitats estrangeres que han realitzat estades esportives al Centre de Tecnificació d’Ordino, publicada en el Butlletí del Consell General núm. 57/2015, de data 30 de novembre.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 17 de març del 2016
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Resposta a la pregunta escrita formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal de data 24 de novembre (Reg. Núm. 1313), relativa als ingressos directes provinents de les entitats estrangeres que han realitzat estades esportives al Centre de Tecnificació d’Ordino.
Històricament les instal·lacions esportives del Govern (Poliesportiu d’Andorra, Pavelló Joan Alay, antic camp d’esports del MICG i actual Estadi Nacional) i el camp d’esports d’Aixovall com a instal·lació arrendada. Han estat cedides per a l’ús prioritari de les diferents entitats esportives del país (clubs i federacions) per a la preparació i desenvolupament principalment dels entrenament i competicions nacionals i estrangeres en les que participaven. El Ministeri competent en matèria d’esports ha vingut aplicant (amb comptades exempcions) des de l’any 2001,unes directives de no cobrament a les entitats esportives usuàries de les instal·lacions per a l’ús de les mateixes.
L’any 2006 el Govern aprova els preus per a la utilització de les instal·lacions esportives (poliesportiu d’Andorra, Pavelló Joan Alay, camp d’esports del MICG i camp d’esports d’Aixovall) i publicar el corresponent edicte al Butlletí oficial del Principat d’Andorra (edicte del 17 de maig del 2006). És a partir d’aquest moment que es poden analitzar i repercutir el cost de l’ús de les instal·lacions a les diferents entitats esportives nacionals i estrangeres.
En aquest àmbit el Ministeri competent en esports ha procedit en la majoria dels casos a realitzar cessions gratuïtes de les instal·lacions i sol·licitant a les empreses privades organitzadores que reflectissin aquesta col·laboració o subvenció en els diferents mitjans publicitaris de l’esdeveniment cultural. Com exemple en l’esdeveniment musical de l’Andorra Sound festival de l’any 2011 es va realitzar una valoració econòmica per a l’ús del Poliesportiu d’Andorra per un import de 1.400€ i es va comunicar a l’empresa organitzadora que es subvencionava aquest import i que a la publicitat de l’esdeveniment havia de reflectir el suport del Govern.
Un dels esdeveniments esportius que fa més anys que utilitzen les instal·lacions esportives del Govern, són els campus NIKE de futbol (17 edicions) i bàsquet (18 edicions) i del MIC football 7 (des de l’inici el Ministeri competent en esports no ha efectuat cap cobrament a l’empresa organitzadora d’aquets campus (tot i que s’ha notificat per carta a l’empresa Grup Esports Pirineus) els preus per utilitzar les instal·lacions.
En les contraprestacions que es sol·liciten a aquesta empresa consta l’aparició als diferents mitjans de comunicació de l’escut del Govern, lones publicitàries d’Andorra Turisme (ja que aquests campus tenen una important cobertura mediàtica a la premsa escrita esportiva espanyola per la participació de jugadors de futbol professionals del primer equip de FC Barcelona sobretot) i el no cobrament de la inscripció d’equips andorrans al MICfootball7.
Aquestes campus els anys 2011 al 2015 han portat un total de: 12.308 participants en futbol a les instal·lacions esportives del Centre de tecnificació esportiva d’Ordino (4.108 participants al campus NIKE i 8.200 al MICfootball7).
Aquesta exempció del cobrament de les tarifes per l’ús de les instal·lacions permet continuar sent més competitius contra altres destinacions espanyoles que també ofereixen unes excel·lents instal·lacions esportives i una bona oferta hotelera als organitzadors d’aquests campus.
Anàlisi de les estades esportives al CTO dels anys 2011 – 2015:
Si es realitza l’anàlisi del tipus d’entitat esportiva o empresa privada organitzadora de campus o estada, es desprèn la següent informació:
S’han realitzat 12 esdeveniments diferents (estades, campus, partits o tornejos) en aquest període.
D’aquests 12 esdeveniments: 3 van ser organitzats per empreses privades (campus Nike-MICfootball7, torneig futbol Valldorsala i Andorra Cup), 2 per exjugadors (Valverde i Bernaus), 4 per entitats esportives nacionals (memorial Francesc Vila, Sènior cup, Estades FC Ordino i Partit criquet), 1 per administracions (campus MC donald’s) i 3 per entitats esportives estrangeres (Estades Reial Societat femení futbol, CD Almeda i FC Sarnia).
Ingressos de les estades esportives al CTO dels anys 2011 – 2015:
2011:
- 150€ corresponen al lloguer del Camp d’Ordino.
2015:
- Es té constància d’un ingrés de 2.040€ corresponents a l’ús del Centre de Tecnificació Esportiva d’Ordino) de l’empresa Inter-nova SL, en relació al torneig de futbol base Andorra Cup.
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a les valoracions de l’observatori del CRES-IEA, publicada en el Butlletí del Consell General núm. 67/2015, de data 30 de desembre.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 17 de març del 2016
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Pregunta que es formula al Govern relativa a les valoracions de l’observatori del CRES-IEA.
1. Quan es va realitzat l’enquesta del segon semestre del 2015?
La part del mostreig corresponent a l’enquesta es va realitzar del 3 al 23 d’octubre del 2015.
2. Qui decideix el moment de la publicació dels resultats de l’enquesta?
L’Institut d’Estudis Andorrans és el responsable de decidir el moment de publicació tant de l’Observatori com de totes les enquestes que realitza el Centre de Recerca Sociològica (CRES).
3. Quins criteris s’utilitzen per a determinar les dates de publicació dels resultats?
Els resultats de l’enquesta són públics el darrer trimestre de l’any i es tenen en consideració criteris d’oportunitat i de no interferència a les campanyes electorals a fi de decidir les seves dates exactes.
4. Quina ha estat la data de la publicació de les darreres enquestes de l’Observatori?
Primer semestre del 2011: 20 de juny del 2011
Segon semestre del 2011: 19 de desembre del 2011
Primer semestre del 2012: 12 de juny del 2012
Segon semestre del 2012: 20 de desembre del 2012
Primer semestre del 2013: 17 de juny del 2013
Segon semestre del 2013: 19 de desembre del 2013
Primer semestre del 2014: 10 de juny del 2014
Segon semestre del 2014: 22 de desembre del 2014
Primer semestre del 2015: 30 de juny del 2015
Segon semestre del 2015: 29 de desembre del 2015
5. Quina ha estat la data de realització de les darreres enquestes de l’Observatori? (darreres 10 enquestes)
El treball de camp s'ha realitzat en les següents dates:
Primer semestre del 2011: del 17 al 31 de març del 2011
Segon semestre del 2011: del 30 de setembre al 14 d'octubre del 2011
Primer semestre del 2012: del 15 al 30 de març del 2012
Segon semestre del 2012: del 3 al 19 d'octubre del 2012
Primer semestre del 2013: del 25 de febrer al 14 de març del 2013
Segon semestre del 2013: del 11 al 28 de febrer del 2013
Primer semestre del 2014: del 17 de febrer al 6 de març del 2014
Segon semestre del 2014: del 6 al 23 d'octubre del 2014
Primer semestre del 2015: del 9 al 23 d'abril del 2015
Segon semestre del 2015: del 3 al 23 d'octubre del 2015
6. Qui decideix el contingut de les enquestes?
Les enquestes de l’Observatori i el seu contingut, el decideix l’Institut d’Estudis Andorrans. L’observatori té dos blocs diferents de preguntes:
- Un bloc de preguntes fixes que es repeteixen al llarg del temps i que permeten seguir una sèrie d’indicadors que ajuden a caracteritzar la societat andorrana.
- Un bloc obert constituït de manera variable on s’aborden temes d’actualitat social, preguntes relacionades amb estudis sociològics que estigui realitzant el CRES i encàrrecs externs.
7. Qui disposa de la informació abans de la seva publicació?
Els resultats de l’enquesta corresponents a l’Observatori són confidencials fins al dia abans de la seva publicació, moment en el qual el director de l’Institut d’Estudis Andorrans n’informa el seu President.
Sant Julià de Lòria, 1 de març del 2016
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relatives a la contractació de 22 professionals de la salut pel Servei de Salut Mental del SAAS, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 58/2015, de data 1 de desembre.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 17 de març del 2016
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Ministeri de Salut, Afers Socials i Ocupació
Pregunta escrita al Govern (Reg. Núm. 1352)
Pregunta escrita al Govern relativa a la contractació de 22 professionals de la salut pel servei de salut Mental del SAAS.
1. Quins són els objectius del Pla de Salut Mental?
Els objectius del Pla de Salut Mental són concordants amb els objectius plantejats al Pla Nacional de Salut 2020 i al objectius del SAAS. La seva definició complerta va lligada al desenvolupament del Pla integral de Salut Mental
a. Disposar dels recursos humans i estructurals suficients per atendre la patologia mental de la població andorrana en el propi país.
b. Establir una organització que faciliti la prevenció, la detecció precoç, el tractament i la rehabilitació de les patologies mentals i les conductes additives. Aquesta organització implica una coordinació adequada amb l’àmbit assistencial de la Primària (Metges de família, Pediatres, Infermeria dels Centres d’Atenció Primària), amb les escoles i amb els serveis socials.
c. Reduir la pèrdua de funcionalitat provocada per les malalties cròniques actuant des del primer moment segons les estratègies basades en la evidència tant pel que fa als tractaments psicològics i psiquiàtrics i a la rehabilitació.
d. Garantir la qualitat de la prestació sanitària i el control de la despesa mitjançant la definició d’indicadors de procés i de resultat i de l’avaluació continuada.
2. Quines són les línies estratègiques?
Coordinació amb la Primària
Una bona coordinació facilita els millors resultats en l’evolució de les persones amb risc de patir malalties cròniques i naturalment, fa més satisfactòria l’activitat professional.
Atenció Integral
Un sistema d’atenció integrat es una organització assistencial basada en una visió comú i definida per processos, amb l’objectiu de promoure la continuïtat de la cura de les persones a nivell longitudinal (al llarg de la història natural de la malaltia) i transversal (entre els diferents nivells assistencials, incloent l’Atenció Primària). La proximitat física i la polivalència d’alguns dispositius, afavoreixen la continuïtat assistencial i l’eficiència del sistema.
Inclou l’atenció a les Drogodependències i a la Patologia Dual o comorbiditat entre trastorn mental i trastorn per us de substàncies (TUS). Sabem que un 70% dels malalts psiquiàtrics pateixen una addicció a substàncies. El 50 % dels pacients amb esquizofrènia fan un consum perjudicial d’alcohol i/o cànnabis. Molts estudis des de fa anys, han posat de manifest que l’evolució de les malalties mentals és molt pitjor quan hi ha comorbiditat amb el consum de tòxics, ja que disminueix la funcionalitat, augmenta el nombre d’ingressos i augmenta el risc de suïcidi.
Segons els estudis més recents, el millor tractament per a aquesta població és el tractament combinat d’ambdues patologies. Per tal de poder tractar correctament la patologia dual, cal capacitar als especialistes en salut mental per poder aplicar les millors estratègies assistencials. Es ideal que hi hagi el màxim d’integració possible d’aquests pacients en els dispositius de Salut Mental. També en aquest cas, cal treballar conjuntament amb la primària i amb els pediatres per detectar precoçment el consum de tòxics.
Aquesta visió integral s’ha d’acompanyar d’una història clínica informatitzada i única per pacient, compartida entre els diferents dispositius de la xarxa assistencial, mantenint les garanties de confidencialitat i seguretat de Protecció de Dades Personals.
Continuïtat Assistencial
En relació a la continuïtat en el tractament dels pacients, és important, treballar per processos i que existeixi una coordinació molt estreta entre els professionals que atenen a la població infanto-juvenil i els que atenen la població d’adults. Tot i que totes les patologies tenen un curs molt millor si existeix un pla terapèutic conjunt des de la seva aparició, això és especialment cert i destacable en el cas dels primers episodis psicòtics (PEP) o els trastorns de l’espectre autista (TEA). En el cas dels TEA o del TDAH, cal desenvolupar un programa de detecció precoç i d’assistència que impliqui als psicopedagogs, mestres, famílies i les escoles d’educació especial.
En l’altre extrem d’edat, cal assumir en la mesura del possible, l’atenció de la població psicogeriàtrica. Se sap que 1 de cada 5 persones grans pateix un trastorn psiquiàtric (19,8%), que la Depressió i el deteriorament cognitiu afecten al 25% de la gent gran, que el 25% dels suïcidis són en gent major de 65 anys. Per tant, és necessari fer un esforç en la detecció de la depressió i de les idees de suïcidi en aquesta població, ja des de l’atenció primària.
El Pla de Salut ha de contemplar el càlcul de necessitats terciàries residencials.
Reducció de l’Estigma/Apoderament
Treballar per aconseguir una participació dels pacients i dels seus familiars per tal de reduir l’estigma, millorar la seva autonomia i aconseguir una implicació més important en l’optimització de recursos.
Una de les circumstàncies que faciliten l’estigma és no donar el mateix tracte als pacients amb malalties mentals que als pacients amb altres patologies mèdiques. Es important que l’assistència de les urgències i la hospitalització es mantingui integrada en el centre hospitalari. Un hospital de dia amb funcionament d’hospitalització parcial (és a dir, que atengui a les persones que requereixen tractament intensiu o diari però que ja no tenen risc de conductes auto o heterolesives), hauria de considerar-se part d’aquest procés de tractament agut.
Sostenibilitat i Satisfacció dels usuaris
La utilització dels tractaments basats en l’evidència garanteix que tots els usuaris rebin el millor tractament i el més cost-efectiu. És el pas essencial cap a un sistema sostenible. En el marc del Pla Integral de Salut Mental, s’ha de definir una cartera de serveis que vagi lligada a aquest tipus de tractament, tant a nivell farmacològic com a nivell psicoterapèutic.
Les complicacions de la cronicitat es redueixen quan s’implementen programes d’intervenció en les fases inicials de les malalties cròniques.
3. Quines són les actuacions previstes pel 2016 que justifiquin la contractació de 22 professionals?
Per una banda, es reorganitza el servei per tal de fer l’assistència més accessible a la població. Es donarà cobertura a recursos externs a l’hospital com ara el Centre Sociosanitari el Cedre, l’Escola Nostra Senyora de Meritxell. També s’establiran protocols de coordinació amb la Primària. Això requereix un augment de les hores de psiquiatre, psicòleg d’adults, neuropsicòleg i psicòleg infanto-juvenil.
A nivell del Punt Jove del Parc Central, s’ha detectat un increment d’adolescents de totes les parròquies amb consum de tòxics i probable patologia mental associada. Per tal de donar suport als professionals del Punt Jove el SAAS aporta unes hores de psicòleg especialitzat en adolescents, que atendrà la demanda de consulta dels adolescents i farà una valoració de la necessitat d’assistència per part de Salut Mental. Aquest programa l’hem anomenat CRAC: Consulta Ràpida per Adolescents en Crisi.
Es posa en marxa un Hospital de Dia Infanto-juvenil (HDSMIJ) que funcioni diàriament de 9 a 17h del matí, que té com a objectiu, fer el diagnòstic i el tractament dels menors de 18 anys amb patologia mental aguditzada i alteracions de conducta que no són prou greus com per requerir una hospitalització de 24 hores. Es tracta dons d’un dispositiu d’hospitalització parcial i requereix la dotació de psiquiatre, psicòleg, infermeria, terapeuta ocupacional i treball social propis d’una hospitalització. Els menors, han de rebre docència durant el període de l’ingrés. El docent l’aporta el Ministeri d’Educació. (l’Hospital de Dia infanto-juvenil que hi havia fins ara, només podia obrir dues tardes a la setmana)
Es posa en marxa el Servei de Rehabilitació Comunitària d’Adolescents (SRCA), que permetrà tractar i rehabilitar durant un període perllongat als menors que, malgrat l’estabilitat clínica, no poden reincorporar-se a una activitat acadèmica o laboral normal degut a mancances en habilitats cognitives que s’han de treballar en un context comunitari. Aquest servei ajudarà a reduir dràsticament el nombre de derivacions a l’estranger d’adolescents amb malaltia mental. Requereix la dotació de psicòleg, infermeria, terapeuta ocupacional, treball social i docent que també aportarà el Ministeri d’Educació.
Per tal d’atendre de forma integral als pacients amb Drogodependències i Patologia Dual, es dedicarà un psiquiatre de Salut Mental a l’assistència de la Unitat de Conductes Addictives (UCA), mentre aquesta unitat no s’integri formalment a l’Equip d’Atenció Especialitzada de Salut Mental.
També es millorarà l’atenció integral i multidisciplinari dels pacients amb malalties mèdiques greus, com els pacients d’oncologia, pal·liatius i clínica del dolor. En aquest sentit, cal la incorporació a l’equip d’un psicòleg especialitzat en psicologia de la Salut.
4. Quants usuaris són atesos actualment al servei d’hospital de dia infanto-juvenil?
En primer lloc, recordem que fins ara només disposàvem del recurs durant dues tardes a la setmana. Tot i això, hi ha hagut un mitjana de 5 pacients que atenen l’Hospital de dia cada mes. Quan disposem d’un Hospital de Dia obert tots els dies de 9 a 17, podrem atendre un perfil més ampli de pacients i el nombre de pacients augmentarà. Calculem una capacitat per a 12 menors.
Edicte
La subsíndica general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades pel M. I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relatives al tall per les autoritats franceses de la carretera d’accés a Andorra, publicades en el Butlletí del Consell General núm. 58/2015, de data 1 de desembre.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 18 de març del 2016
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
Resposta a la pregunta amb resposta escrita formulada pel M.I. Sr. Carles Naudi d’Areny-Plandolit Balsells, conseller del Grup Parlamentari Liberal, De data 26 de novembre del 2015, relativa al tancament de la carretera d’accés a Andorra per part de les autoritats franceses, el dia 25 de novembre del 2015
Per escrit presentat a la Sindicatura el 26 de novembre del 2015 el M.I. Sr. Carles D’Areny-Plandolit Balsells, Conseller del Grup Parlamentari Liberal ha formulat una pregunta al Govern, de la que demana resposta escrita. La part interrogativa de l’escrit està precedida dels “Antecedents” que es transcriuen a continuació:
“Antecedents
Les autoritats franceses van tancar ahir la carretera d’accés a Andorra per risc de neu i vent, un fet perjudicial per al Pas de la Casa, en particular, i per Andorra en general, per les males conseqüències econòmiques i socials pels residents del Pas de la Casa i d’imatge envers els turistes que ens visiten.
Entenent que els lamentables fets ocorreguts a França recentment fan que s’incrementi la vigilància fronterera per garantir la seguretat dels ciutadans.”
La petició d’informació que demana l’escrit es compon de set preguntes. A continuació les contestem una a una:
1.- Quan va saber el Govern que França tallaria l’accés?
El Govern fou assabentat durant la tarda del dimarts 24 de novembre, per comunicació rebuda de la Prefectura de l’Ariège, que la carretera RN20, la qual dóna accés a Andorra, romandria tallada a partir de les 6 hores del matí de l’endemà i fins a nova ordre. La Prefectura justificà el tall en la conjunció de dos factors: l’increment dels controls policials i duaners al Control Nacional Juxtaposat de Porta (Duana del Baladrar), i les previsions meteorològiques de nevades per al dimecres 25 de novembre.
Arran dels atemptats terroristes del dia 13 de novembre a París, el Govern francès imposà, de forma immediata, controls molt estrictes a les fronteres de França, inclosa la frontera franco-andorrana. Els controls són duts a terme per la gendarmeria i la duana franceses, i tenen lloc a les instal·lacions de la Duana del Baladrar, situada a una cota aproximada d’uns 1.950 metres sobre el nivell del mar. Aquesta es troba situada, doncs, en un indret afectat severament, de forma habitual, per les nevades hivernals. L’augment de la vigilància a la Duana del Baladrar provoca cues de vehicles de certa consideració. La combinació d’una nevada important en un tram de carretera amb la congestió de vehicles aturats podria originar, a judici de les autoritats franceses, el col·lapse circulatori total d’aquest tram de carretera, per resultar impossible l’acció de les màquines llevaneus. En atenció a la situació de perill a la que es podrien veure exposats els ocupants dels vehicles, la Prefectura de l’Ariège adoptà la decisió de tallar preventivament la carretera, en previsió de l’episodi de nevades, i mentre durés aquest.
La carretera va ser reoberta a mig matí del dijous 26 de novembre.
2.- Quan es va comunicar el tancament als veïns i comerciants del Pas?
Atès que l’interval de temps entre la comunicació i el tall de carretera fou d’unes hores, i a més la major part d’aquestes hores eren de nit, no hi hagué temps material per fer una comunicació especialment dedicada als veïns i comerciants del Pas de la Casa. Aquests reberen la informació pels conductes genèrics establerts pel Govern per comunicar al conjunt de la ciutadania les incidències del trànsit (web de mobilitat, alertes SMS automàtiques als telèfons mòbils, panells lluminosos a la xarxa viària, telèfon d’informació).
3.- De quina manera es va comunicar el tall als veïns i comerciants del Pas?
Aquesta pregunta està contestada en el punt 2.- anterior.
4.- Quines accions ha dut a terme el Govern?
El dijous 26 de novembre al matí (és a dir, l’endemà mateix del dia del tall de la carretera) una delegació andorrana es desplaçà a Foix per mantenir una reunió amb la prefecta i els caps dels serveis de l’Estat destacats a l’Ariège, sobre el tall de l’accés a Andorra. Aquest era l’únic punt de l’ordre del dia. Així doncs, el Govern reaccionà amb celeritat.
La delegació andorrana estava encapçalada pel ministre d’Ordenament Territorial, M.I. Sr. Jordi Torres. L’acompanyaven, el director de Protecció Civil, Sr. Francesc Areny, el director d’Ordenament Territorial, Sr. Manel Riera, i la Sra. Laura Contreras, tècnica del Ministeri d’Afers Exteriors. La delegació francesa estava encapçalada per la prefecta de l’Ariège, Sra. Marie Lajus, i la integraven el cap de Divisió de la DIRSO (Direction Interdépartamentale des Routes du Sud-Ouest) de la zona, el coronel de la Gendarmeria del Departament i un adjunt, el director de Duana del Departament, la directora de Protecció Civil del Departament, i altres funcionaris adscrits a la Prefectura. També hi assistí l’ambaixadora de França a Andorra, Excma. Sra. Ginette de Matha.
Durant la reunió la delegació andorrana va posar de manifest l’interès en que els eventuals talls de l’accés a Andorra es decidissin tenint en compte també la realitat dels fets i dels moments, i no únicament en base a previsions meteorològiques, per més que en aquest cas concret concorrien unes circumstancies excepcionals. De forma habitual, el tancament de la carretera s'havia ordenat a conseqüència de fortes nevades, bé sigui per coincidència amb fort vent, bé sigui per risc d’allaus per la neu acumulada en certs corredors, però mai abans de produir-se la nevada.
La delegació andorrana exposà que els fets meteorològics no es van ajustar a les previsions, demostrant la seva capacitat predictiva, i aconsellant un plantejament de seguiment més evolutiu d'aquestes situacions.
La delegació andorrana suggerí, a títol temptatiu, de desplaçar els controls policials a un indret situat a una cota molt més baixa en cas de previsió de nevades, per tal que no es formessin retencions de vehicles sota la nevada i, d’aquesta manera, evitar el tancament de la carretera. La delegació francesa manifestà que aquesta possibilitat no era viable per qüestions logístiques i perquè també estarien sotmeses a control persones que recorrien trajectes que no conduïen a l’estranger. Igualment la delegació andorrana oferí una major col·laboració dels serveis de viabilitat hivernal andorrans, per retirar la neu i estendre fundents en les carreteres RN20 i RN22 amb major intensitat i freqüència que actualment, però aquest oferiment fou desestimat puntualment per qüestions d’ordre intern de la DIRSO. Una possibilitat de col·laboració que ja s’havia ofert en casos anteriors i que inclús s'havia arribat a utilitzar de forma efectiva.
La delegació francesa manifestà que comparteix l’objectiu de mantenir tancades les carreteres RN20 i RN22 el menor temps possible, i en aquest sentit posà sobre la taula la bona voluntat d’ordenar, des d’aleshores, el tancament de la carretera amb la menor antelació possible o en base a la situació real sobre el terreny. Igualment expressà la disposició dels diferents serveis de l’Estat destacats a l’Ariège per coordinar-se amb la finalitat d’aplicar aquest criteri en les millors condicions.
5.- Quines converses i en quin moment exacte s’han mantingut amb les autoritats franceses?
Aquesta pregunta està contestada en el punt 4.- anterior.
6.- Quines han estat les respostes de les autoritats franceses?
Aquesta pregunta està contestada en el punt 4.- anterior.
7.- Ha pogut el Govern proposar alternatives?
Aquesta pregunta està contestada en el punt 4.- anterior.
Andorra la Vella, 17 de març del 2016
Edicte
La subsíndica general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, relativa a la sentència del TEDH sobre l’execució del cas UTE SAUR VALLNET vs ANDORRA, publicada en el Butlletí del Consell General núm. 58/2015, de data 1 de desembre.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 18 de març del 2016
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
Pregunta formulada l’1 de desembre del 2015 per la M.I. Sra. Silvia Bonet Perot, consellera general de Socialdemocràcia i Progrés del Grup Parlamentari Mixt, sobre les mesures que el Govern prendrà per executar adequadament la sentència del Tribunal Europeu de Dret Humans del 29 de maig del 2012 en l’afer UTE Saur Vallnet c. Andorra.
En el cas UTE Saur Vallnet c. Andorra, la tercera secció del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va concloure el 29 de maig del 2012 que s’havia vulnerat l’article 6.1 de la Convenció europea per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, com a conseqüència de la composició de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia i els dubtes existents sobre la imparcialitat de la sentència que havia dictat el 14 de setembre del 2009.
Segons les normes relatives a l’execució de les sentències del TEDH, una vegada aquestes sentències esdevenen definitives, s’inicia la fase estàndard per al seu compliment per part de l’Estat condemnat. Així, el 25 de febrer del 2013, el Govern va adoptar el pla d’acció corresponent per complir amb la sentència del TEDH del 29 de maig del 2012, i ho va comunicar al Servei d’Execucions del TEDH al mes de març del 2013.
En aquesta primera etapa i pel que fa a les mesures individuals emprades, el Govern va informar que havia complert amb el pagament de la satisfacció equitable, i que d’altra banda el demandant tenia la possibilitat d’emprar les vies judicials internes per sotmetre l’afer davant del Tribunal Constitucional i obtenir així eventualment una retroacció del procediment que permetés que l’afer tornés a ser jutjat per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia amb una nova composició. El Govern va considerar doncs que no calia prendre altres mesures, i el Servei d’Execucions del TEDH no va aixecar objeccions.
No obstant això, d’acord amb les mesures generals que el Comitè de Ministres del Consell d’Europa aconsella sobre els mitjans eficaços que cal portar a terme a nivell intern per a l’execució ràpida de les sentències del TEDH, el Govern també va promoure una modificació legislativa de la Llei qualificada de la Justícia i de la Llei transitòria de procediments judicials, per al cas que en el futur altres casos jutjats pel TEDH i en què s’hagués constatat la vulneració d’un dret fonamental reconegut a la Convenció europea per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, requerissin la reobertura del procés judicial on s’hagués produït aquesta vulneració. En aquest sentit, l’article 7 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, hi va introduir un nou article 30 bis que fixa les normes processals aplicables al nou judici de revisió que dimana de les decisions definitives del Tribunal Europeu de Drets Humans. Al mateix temps, es va incorporar una disposició transitòria segons la qual aquest judici de revisió podia ser promogut com a conseqüència de les decisions definitives del Tribunal Europeu de Drets Humans que constatessin la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció europea per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus Protocols addicionals, sempre que formessin part de l’ordenament jurídic andorrà, recaigudes a partir de l’entrada en vigor de la Llei 16/2014.
Des de llavors, s’han mantingut converses entre el Govern i el Servei d’Execucions del TEDH als efectes de determinar si amb les mesures adoptades es podia considerar que la sentència recaiguda en l’afer UTE Saur Vallnet c. Andorra havia estat degudament acomplerta, i en concret, el passat 9 de febrer, se’ls va convidar a visitar Andorra amb aquesta finalitat. Arran d’aquesta visita, els representants del Servei d’Execucions del TEDH van manifestar que malgrat que el judici de revisió esmentat anteriorment suposa un avenç notable i s’inscriu en l’esperit de la Recomanació R(2002)2 del Comitè de Ministres del Consell d’Europa, l’execució de les sentències del Tribunal esmentat comporta l’obligació jurídica de posar remei, en la mesura en què sigui possible, a les conseqüències de la vulneració del dret reconegut en el Conveni Europeu de Drets Humans. I en aquest sentit, recomanen que aquest judici de revisió també sigui aplicable a les decisions que, tot i haver recaigut amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 16/2014, estiguessin en el tràmit d’execució en aquesta data i estiguin sota la supervisió o el seguiment del Comitè de Ministres, tot concedint un termini prudencial per demanar la revisió.
És per aquest motiu que durant la trobada amb els representants del Servei d’Execucions del TEDH ja se’ls va avançar, i en els propers dies també se’ls comunicarà formalment, que el Govern promourà una modificació puntual de la regulació relativa al judici de revisió que s’estableix en la Llei transitòria de procediments judicials, amb l’objectiu de complir íntegrament i en els seus propis termes la sentència del TEDH en l’afer UTE Saur Vallnet c. Andorra. El Projecte de llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials s’entrarà a tràmit parlamentari en les properes setmanes i se’n lliurarà una còpia al Servei d’Execucions del TEDH perquè en tinguin el coneixement oportú.
5- ALTRA INFORMACIÓ
5.2 Convocatòries
Avís
El proper dia 26 d’abril del 2016, dimarts, a les 15.30h, se celebrarà a la sala de reunions públiques de la planta -3 del nou edifici del Consell General, una sessió informativa pública del Sr. Joan M. Rascagneres Llagostera com a president del Consell d’Administració de la CASS i del Sr. Josep Delgado Villena com a president de la Comissió Gestora del Fons de reserva de jubilació, davant de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, amb l'ordre del dia següent:
Punt Únic: Compareixença a iniciativa de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, del Sr. Joan M. Rascagneres Llagostera com a president del Consell d’Administració de la CASS i del Sr. Josep Delgado Villena com a president de la Comissió Gestora del Fons de reserva de jubilació per presentar el funcionament del Fons de reserva de jubilació creat per la Llei 6/2015, del 15 de gener.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 18 de març del 2016
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
|
Butlletí del Consell General Dipòsit legal: And. 262/94
|
