Butlletí
del
Consell General
Núm. 17/2015
Casa de la Vall, 8 de juny del 2015
SUMARI
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el. finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, i obertura del termini de presentació d’esmenes.
Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei de modificació de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989, i obertura del termini de presentació d’esmenes.
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.1 Projectes de llei qualificada
Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, i obertura del termini de presentació d’esmenes.
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.3 Preguntes urgents
Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 4 de juny del 2015, relativa a l’obligatorietat de les persones assegurades en situació d’incapacitat temporal de romandre al domicili de les 9h a les 12h i de les 15h a les 17h tots els dies de la setmana, amb declaració d'urgència, (Reg. Núm. 583).
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Edicte
La Sindicatura, en la seva reunió del dia 8 de juny del 2015, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 5 de juny del 2015, sota el títol Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000 i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D’acord amb els articles 18.1.d) i 82, admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal, sota el procediment d’urgència.
2. D’acord amb l’article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de set dies i mig per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 18 de juny del 2015, a les 13.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa dela Vall, 8 de juny del 2015
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el. finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000
Exposició de motius
L’informe d’avaluació del Principat d’Andorra aprovat pel Moneyval en la seva sessió plenària del 8 de març del 2012 evidencia l’evolució i la intensificació permanent de les mesures de prevenció i repressió adoptades.
En aquest context, es fa palesa la conveniència d’adaptar la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000 (modificada per la Llei 28/2008, de l’11 de desembre; per la Llei 4/2011, del 25 de maig; per la Llei 20/2013, del 10 d’octubre; per la Llei 4/2014, del 27 de març, i per la Llei 2/2015, del 15 de gener), als estàndards internacionals fixats a l’antiga recomanació 17 del Grup d’Acció Financera (GAFI) -nova recomanació 35-, i incrementar la proporcionalitat i l’efecte dissuasiu del règim sancionador.
A la llum d’aquestes consideracions, la Llei regula el règim sancionador aplicable, tant en el seu àmbit substantiu com en el formal.
Així mateix, es modifica la regulació relativa a l’obligació de realitzar declaracions d’operacions sospitoses considerant les recomanacions del Moneyval.
En conclusió, amb aquesta reforma legislativa, Andorra continua amb el seu compromís en el compliment dels estàndards internacionals mitjançant un procés d’adaptació constant de l’ordenament jurídic andorrà.
Article 1. Modificació de l’article 46 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000
Es modifica l’article 46 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, que queda redactat com segueix:
“Els subjectes obligats tenen l’obligació de declarar a la Uifand qualsevol operació o projecte d’operació relativa a fons respecte dels quals hi hagi sospites o motius raonables per sospitar que són el producte d’una activitat delictiva que pot comportar actes de blanqueig o que estan relacionats amb el finançament del terrorisme. La declaració ha d’anar acompanyada de tota la documentació necessària.
Amb posterioritat a la declaració de sospita, el subjecte obligat ha de trametre a la Uifand qualsevol element nou de què tingui coneixement relatiu a la declaració.”
Article 2. Addició d’una lletra f) a l’apartat 1 de l’article 49 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000
S’afegeix una lletra f) a l’apartat 1 de l’article 49 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, que queda redactada com segueix:
“f) Els subjectes obligats han de fer un seguiment continuat de les operacions i de les relacions de negoci amb els seus clients.”
Article 3. Modificació de la secció novena de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000
Es modifica la secció novena de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, que queda redactada com segueix:
“Secció novena. Règim sancionador: infraccions i sancions
Article 57. Subjectes infractors o responsables
Són subjectes infractors o responsables els subjectes obligats, persones físiques o jurídiques, que realitzin les accions o omissions tipificades com a infracció en aquesta Llei quan siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.
A més de la responsabilitat que correspongui al subjecte obligat, les persones que exerceixin en aquests subjectes obligats càrrecs d’alta direcció incorren en responsabilitat sancionable per la infracció o les infraccions comeses quan aquestes infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.
Article 57 bis. Classes d’infraccions
Les infraccions administratives establertes en aquesta Llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Article 57 ter. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus les següents:
1. L’incompliment de les obligacions de diligència deguda relatives a la identificació o verificació dels clients o dels seus veritables drethavents.
2. L’incompliment de l’obligació d’establir procediments de control intern adequats i suficients, quan aquest incompliment sigui susceptible de comportar un risc elevat de blanqueig de diners o valors o de finançament del terrorisme.
3. L’incompliment de l’obligació de declarar operacions sospitoses en els termes que estableix l’article 46 d’aquesta Llei.
4. L’incompliment de les ordres de bloqueig, emeses per la Uifand en els termes que estableix l’article 47 d’aquesta Llei.
5. L’incompliment del deure de guardar secret en els termes establerts a l’article 48 d’aquesta Llei.
6. L’incompliment de la prohibició de comptes i llibretes d’estalvi anònims o amb noms ficticis que estableix l’article 49.4 d’aquesta Llei.
7. L’incompliment de l’obligació de facilitar a la Uifand, en temps i forma, tota la informació que sol·liciti per escrit en l’exercici de les seves funcions, així com per verificar el compliment d’aquesta Llei i de la normativa que la desenvolupa en els termes que estableix l’article 53.2.b) d’aquesta Llei.
8. L’incompliment de les obligacions d’informació i d’adopció de les mesures restrictives a què es refereixen els articles 69 i 72 d’aquesta Llei.
9. La resistència o obstrucció, per acció o omissió, a la funció supervisora de la Uifand, sempre que hi hagi requeriment exprés i per escrit en aquest sentit.
10. La comissió de més de tres infraccions greus durant el termini d’un any.
Article 57 quater. Infraccions greus
Són infraccions greus les següents:
1. L’incompliment de l’obligació de tenir una vigilància especial en els termes que estableix l’article 49.1.a) d’aquesta Llei.
2. L’incompliment de l’obligació d’obtenir la informació sobre el propòsit i l’índole prevista de la relació de negoci amb el client en els termes que estableix l’article 49.1.d) d’aquesta Llei.
3. L’incompliment de l’obligació de seguiment continuat de les operacions i de les relacions de negoci que estableix l’article 49.1.f) d’aquesta Llei.
4. L’incompliment de l’obligació de no establir o mantenir relacions de negoci en els termes que estableix l’article 49 bis.5 d’aquesta Llei o efectuar operacions o transaccions prohibides.
5. L’incompliment de les mesures de diligència deguda reforçada en els termes que estableix l’article 49 quater d’aquesta Llei.
6. L’incompliment de la prohibició d’establir o mantenir relacions de corresponsalia amb bancs pantalla en els termes que estableix l’article 49 quater.2 d’aquesta Llei.
7. L’incompliment de les obligacions relatives a transferències de fons en els termes que estableix l’article 49 sixties d’aquesta Llei.
8. L’incompliment de l’obligació d’aplicar, respecte de les sucursals, filials amb participació majoritària o delegacions dels subjectes obligats financers situades a l’estranger, les mesures establertes a l’article 44 d’aquesta Llei.
9. L’incompliment de l’obligació de contractar una auditoria externa anual i trametre a la Uifand l’informe d’auditoria resultant en els termes que estableix l’article 52.1.a) d’aquesta Llei.
10. L’incompliment de l’obligació de designar un òrgan de control intern i comunicació en els termes que estableixen els articles 52.1.b) i 52.2.a) d’aquesta Llei.
11. No identificar o verificar l’origen dels fons objecte de la relació de negoci.
12. L’incompliment de les obligacions de conservació de documents.
13. L’incompliment de l’obligació d’establir procediments de control intern adequats i suficients, quan això no constitueixi una infracció molt greu.
14. L’incompliment dels comunicats tècnics emesos per la Uifand.
15. La comissió de més de tres infraccions lleu durant el termini d’un any.
Article 57 quinquies. Infraccions lleus
Són infraccions lleus les següents:
Qualsevol incompliment de les normes d’aquesta Llei no considerades específicament com a infracció greu o molt greu en els articles anteriors.
Article 58. Sancions aplicables als subjectes obligats que siguin persones jurídiques
1. Les infraccions molt greus són sancionades amb:
a) Multa de 90.001 a 1.000.000 euros.
b) Restricció temporal o definitiva de determinats tipus d’operacions.
c) Revocació o modificació de l’autorització de l’activitat corresponent.
La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b) i c).
2. Les infraccions greus són sancionades amb:
a) Multa de 15.001 a 90.000 euros.
b) Restricció temporal de determinats tipus d’operacions.
La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb la prevista a la lletra b).
3. Les infraccions lleus són sancionades amb:
a) Amonestació escrita.
b) Multa de 600 a 15.000 euros.
Les sancions previstes en les lletres a) i b) han de ser imposades en tot cas.
4. A més de la sanció que correspongui imposar al subjecte obligat per la comissió de la infracció, es pot imposar a la persona o les persones que exerceixin càrrecs d’alta direcció i a la conducta dolosa o negligent de les quals sigui imputable la comissió de la infracció, una o diverses de les sancions següents:
a) En cas d’infraccions molt greus: multa de 25.001 a 300.000 euros i/o suspensió temporal mínima de sis mesos o suspensió definitiva.
b) En cas d’infraccions greus: multa de 3.001 a 25.000 euros i/o suspensió temporal d’entre un i sis mesos.
c) En cas d’infraccions lleus: amonestació escrita i/o multa de 300 a 3.000 euros.
Article 58 bis. Sancions aplicables als subjectes obligats que siguin persones físiques
1. Les infraccions molt greus són sancionades amb:
a) Multa de 25.001 a 300.000 euros.
b) Suspensió temporal mínima de sis mesos o suspensió definitiva.
c) Restricció temporal o definitiva de determinats tipus d’operacions.
d) Revocació o modificació de l’autorització de l’activitat corresponent.
La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b), c) i d).
2. Les infraccions greus són sancionades amb:
a) Multa de 3.001 a 25.000 euros.
b) Suspensió temporal d’entre un i sis mesos.
c) Restricció temporal de determinats tipus d’operacions.
La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b) i c).
3. Les infraccions lleus són sancionades amb:
a) Amonestació escrita.
b) Multa de 300 a 3.000 euros.
Les sancions previstes en les lletres a) i b) han de ser imposades en tot cas.
Article 58 ter. Exclusió del benefici econòmic per l’infractor
1. En cap cas la comissió d’una infracció no pot suposar l’obtenció d’un benefici econòmic per a l’infractor.
2. Quan el benefici econòmic obtingut per l’infractor com a conseqüència de la infracció sigui determinable o avaluable, el límit superior de la multa prevista en els articles anteriors s’incrementa fins al doble del benefici esmentat, si l’import del benefici doblat és major que el dit límit superior.
Article 58 quater. Criteris de graduació de les sancions
Les sancions es graduen de conformitat amb tots o alguns dels criteris següents:
1. El grau de culpabilitat del subjecte infractor.
2. La capacitat econòmica del subjecte infractor.
3. La quantia de l’operació corresponent i/o els guanys obtinguts com a conseqüència de la infracció, així com les eventuals pèrdues causades a tercers per la infracció, en la mesura en què es puguin determinar.
4. La gravetat i la durada del fets.
5. La manca de vigilància i les carències o insuficiències dels mecanismes de prevenció.
6. Les sancions fermes en via administrativa que li hagin estat imposades durant els últims cinc anys.
Article 58 quinquies. Prescripció
1. Les infraccions prescriuen al cap de tres anys. Si hi ha hagut actes destinats a dissimular-les als òrgans de control o supervisió, la prescripció té lloc al cap de deu anys.
El termini de prescripció comença a comptar-se des de la data en què la infracció hagi estat comesa i, en particular:
- Per a les infraccions que es produeixin en una activitat continuada, des de la data de la fi de l’activitat o la de l’últim acte constitutiu de la infracció.
- En cas d’incompliment de les obligacions de diligència deguda, des de la data de finalització de la relació de negoci.
- En cas d’incompliment de l’obligació de conservació de documents, des de l’expiració del termini al qual es refereixen els articles 51 i 51 bis d’aquesta Llei.
La prescripció s’interromp per qualsevol acció de la Uifand, realitzada amb coneixement formal dels subjectes obligats, consistent en la inspecció, la supervisió o el control del compliment de les obligacions d’aquesta Llei. També s’interromp per la iniciació del procediment sancionador, amb coneixement de l’interessat, o d’un procés judicial pels mateixos fets o per altres la separació dels quals no sigui possible.
Produïda la interrupció, s’inicia de nou el còmput del termini de prescripció.
2. L’acció per executar les sancions prescriu al cap de tres anys.
El termini de prescripció comença a comptar-se des del dia següent a aquell en què es notifiqui a l’interessat l’acte administratiu en virtut del qual adquireixi fermesa la sanció imposada.
En cas que la via administrativa s’esgotés per silenci administratiu negatiu, el termini de prescripció comença a comptar-se des del dia següent a aquell en què s’esgoti el termini per resoldre per part de l’òrgan administratiu competent.
La prescripció s’interromp per la iniciació, notificada a l’interessat, del procediment d’execució de la sanció, així com per la suspensió de l’execució de la resolució sancionadora, acordada en via administrativa o judicial.”
Article 5. Addició de la secció novena bis a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000
S’afegeix la secció novena bis a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, que queda redactada com segueix:
“Secció novena bis. Règim sancionador: procediment sancionador
Article 59. Regulació de l’expedient sancionador
La imposició de les sancions tipificades en aquesta Llei requereix la tramitació prèvia d’un expedient sancionador, que es regeix per les normes següents:
a) Per les normes establertes en aquesta secció i en els reglaments que, si escau, la desenvolupin.
b) Subsidiàriament, pel Codi de l’Administració i les altres normes que regulen el procediment sancionador en matèria administrativa.
Article 59 bis. Actuacions prèvies
Amb anterioritat a la incoació del procediment sancionador es poden realitzar actuacions prèvies a fi de determinar, amb caràcter preliminar, si concorren les circumstàncies que justifiquen la incoació referida. En especial, aquestes actuacions prèvies s’han d’orientar a determinar, amb la major precisió possible, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment, la identificació de la persona o les persones que poguessin resultar responsables i les circumstàncies rellevants que concorrin en aquest sentit.
Article 59 ter. Inici del procediment
1. El procediment sancionador s’inicia per providència del cap de la Uifand, per pròpia iniciativa, per petició raonada d’altres òrgans o per denúncia. Mitjançant aquesta providència, el cap de la Uifand es limita a:
a) Ordenar la iniciació del procediment sancionador.
b) Realitzar una breu referència als fets, que ho pot ser per remissió a una acta d’inspecció o a una petició o denúncia prèvies.
c) Identificar, si és possible, la persona o les persones presumptament responsables.
d) Nomenar un instructor.
2. La providència d’incoació es comunica a l’instructor i es notifica a la persona o les persones que apareixen com a presumptament responsables per tal que tinguin coneixement de la iniciació del procediment sancionador i puguin sol·licitar la recusació de l’instructor en el termini de deu dies.
3. El nomenament de l’instructor està sotmès a les regles relatives a abstenció i recusació establertes al Codi de l’Administració.
4. En els casos d’absència o impossibilitat transitòria de l’instructor nomenat, el cap de la Uifand nomena un nou instructor.
5. El cap de la Uifand ha de notificar la incoació del procediment sancionador al Govern i, en cas que les persones que apareixen com a presumptament responsables siguin entitats operatives del sistema financer, també a l’Institut Nacional Andorrà de Finances.
Article 59 quater. Vinculacions amb la jurisdicció penal
1. Si durant la tramitació del procediment sancionador apareix que els fets poden ser constitutius d’una infracció penal, el cap de la Uifand n’informa immediatament el Ministeri Fiscal.
El Ministeri Fiscal ha de comunicar a la Uifand tant la decisió de no exercir accions penals com l’exercici d’aquestes accions i, quan es produeixi, el seu resultat.
2. Si durant la tramitació del procediment sancionador queda acreditat que ha estat obert un procés penal pels mateixos fets, s’ha d’acordar la suspensió del procediment administratiu fins que esdevingui ferma una resolució en via penal.
3. L’òrgan competent per resoldre ha de declarar la no-exigència de responsabilitat administrativa i arxivar l’expedient si, abans de dictar resolució, queda acreditat que ha esdevingut ferma una sanció penal al mateix subjecte pels mateixos fets, i aprecia, a més, la identitat de fonament de la sanció.
Article 59 quinquies. Mesures cautelars
1. Un cop incoat el procediment i en qualsevol moment d’aquest procediment, el cap de la Uifand pot acordar les mesures cautelars que cregui convenients per tal d’assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure, sempre que hi hagi elements de judici suficients.
2. Aquestes mesures poden consistir a: prohibir provisionalment la realització de determinats tipus d’operacions financeres o comercials; disposar la suspensió provisional de les persones que, pel fet d’exercir càrrecs d’alta direcció en els subjectes obligats, apareguin com a presumptes responsables d’infraccions molt greus.
3. Les mesures cautelars han de ser proporcionades a la finalitat perseguida i s’han d’aixecar tan aviat com perdin la seva finalitat.
4. Es pot interposar recurs contra la decisió del cap de la Uifand davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en el termini de tretze dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació de la mesura adoptada.
El recurs jurisdiccional no és suspensiu d’execució, d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració, salvades les facultats discrecionals de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles que es deriven de la legislació vigent d’acord amb el mateix Codi de l’Administració i disposicions concordants.
Article 59 sixties. Fase d’instrucció
L’instructor ha d’ordenar la pràctica de totes les actuacions i les proves que consideri adequades per a l’esclariment dels fets i per determinar les responsabilitats susceptibles de sanció.
L’instructor ha d’elaborar un informe que reflecteixi les conclusions de la instrucció.
Article 60. Plec de càrrecs
1. Finalitzada la fase d’instrucció, i en vista de les actuacions practicades, l’instructor ha de formular un plec de càrrecs amb el contingut mínim següent:
a) Identificació de la persona o les persones, físiques o jurídiques, responsables, incloent-hi la persona o les persones que exerceixin càrrecs d’alta direcció i a la conducta dolosa o negligent de les quals sigui imputable la comissió de la infracció, si escau.
En cas que siguin diverses, s’ha de precisar els fets que s’imputa a cada una d’elles.
b) Exposició dels fets imputats, succintament exposats, que motiven la incoació del procediment sancionador, la seva possible qualificació amb referència als preceptes legals infringits i les sancions proposades.
El plec de càrrecs es pot remetre a l’informe d’instrucció, sempre que entre aquest informe i el mateix plec de càrrecs es continguin tots els elements enunciats en aquest apartat.
c) Indicació del dret a examinar l’expedient, a formular al·legacions, a aportar documents, a proposar la pràctica de proves i dels terminis per al seu exercici.
En cas que l’instructor consideri que no s’ha comès cap infracció administrativa, no formula plec de càrrecs i eleva una diligència motivada al cap de la Uifand per tal que arxivi l’expedient.
2. El plec de càrrecs s’ha de notificar als presumptes infractors, que disposen d’un termini de deu dies a comptar de l’endemà de la notificació per formular les al·legacions que estimin pertinents i, si escau, proposar les proves que considerin convenients.
3. En vista de les al·legacions formulades i les proves proposades pels presumptes infractors, l’instructor pot decidir, d’ofici, l’obertura d’un termini de prova en els termes que estableix el Codi de l’Administració.
4. El moment procedimental per facilitar una còpia de l’expedient administratiu sancionador corresponent i donar accés a consultar-lo als presumptes infractors és el de la notificació del plec de càrrecs.
Article 60 bis. Proposta de resolució
1. Presentades les al·legacions contra el plec de càrrecs o transcorregut el termini per fer-ho, i dutes a terme totes les actuacions addicionals que l’instructor hagi considerat convenients, l’instructor:
a) formula una proposta de resolució en la qual es fixen de forma motivada els fets, la seva qualificació jurídica, la infracció o les infraccions imputades, la persona o les persones que es considerin responsables i la sanció finalment proposada, o;
b) proposa el sobreseïment i/o l’arxiu de l’expedient sancionador.
2. La proposta de resolució, juntament amb totes les peces que componen l’expedient, s’ha de trametre al cap de la Uifand, per tal que aquest resolgui o elevi l’expedient a l’òrgan competent per resoldre.
Article 60 ter. Resolució
1. La competència per resoldre els procediments administratius relatius a infraccions greus i molt greus correspon al Govern.
En cas que la proposta de resolució de la Uifand proposi la revocació o la modificació de l’autorització de l’activitat corresponent, i únicament en aquest cas, el Govern ha de notificar la proposta de resolució a l’òrgan competent per atorgar l’autorització esmentada per tal que li trameti un informe que té caràcter vinculant, en el termini màxim de tres mesos, en què decideixi sobre la dita revocació o la modificació de l’autorització.
L’execució de les sancions fermes consistents en la revocació o la modificació d’autoritzacions d’activitats correspon a l’òrgan competent en cada cas per atorgar-les.
2. La competència per resoldre els procediments administratius relatius a infraccions lleus correspon al cap de la Uifand.
3. L’òrgan competent per resoldre, mitjançant resolució motivada i notificada als subjectes infractors, ha d’expressar els fets que es consideren provats, la norma legal en què es tipifiquen com a infracció i la que estableixi la sanció que s’aplica.
4. En cas que el subjecte infractor sigui una entitat operativa del sistema financer, l’òrgan competent per resoldre ha de notificar la resolució sancionadora a l’Institut Nacional Andorrà de Finances.
Article 60 quater. Caducitat del procediment
1. El termini màxim per resoldre i notificar la resolució als subjectes infractors és de dos anys a comptar de la notificació de la providència d’incoació a la persona o a les persones presumptament responsables, sense perjudici de la possible ampliació en sis mesos addicionals d’aquest termini màxim, acordada de forma motivada pel cap de la Uifand, a proposta de l’instructor, i notificada als subjectes infractors.
El venciment d’aquest termini sense que s’hagi notificat resolució expressa per causes imputables a l’Administració produeix la caducitat del procediment.
2. El transcurs del termini màxim per resoldre el procediment sancionador i notificar la resolució sancionadora als subjectes infractors se suspèn en els supòsits següents:
a) Quan se sol·liciti el pronunciament o informe d’un altre organisme, pel temps transcorregut entre la sol·licitud, que ha de ser notificada als subjectes responsables, i la notificació del pronunciament o informe corresponent a la Uifand. El termini de suspensió per aquesta causa no pot ser superior a tres mesos.
b) Quan es tramiti davant qualsevol òrgan jurisdiccional un procés pels mateixos fets, fins que la resolució de l’òrgan jurisdiccional competent esdevingui ferma.
En cas que sigui la Uifand la que informi el Ministeri Fiscal que els fets poden ser constitutius d’una infracció penal, el termini de caducitat del procediment sancionador se suspèn des de la comunicació de la Uifand al Ministeri Fiscal fins, segons el cas, la comunicació d’aquest Ministeri a la Uifand de la decisió de no exercir accions penals o fins que la resolució de l’òrgan jurisdiccional competent esdevingui ferma.
c) Quan, en el marc de la tramitació d’un procediment sancionador, se substanciï un procediment urgent i preferent en els termes establerts a l’article 41.1 de la Constitució, fins que la resolució de l’òrgan jurisdiccional competent esdevingui ferma.
3. La declaració de caducitat del procediment pot dictar-se d’ofici o a instància de l’interessat i ordena l’arxiu de les actuacions.
4. La caducitat d’un expedient administratiu sancionador no impedeix la iniciació d’un nou procediment amb identitat de subjecte, fets i fonaments, sempre que la infracció imputada no hagi prescrit.
Article 60 quinquies. Recurs
Les resolucions sancionadores posen fi a la via administrativa. Contra aquestes resolucions sancionadores es pot interposar recurs davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en el termini de tretze dies hàbils a partir de l’endemà de la notificació de la resolució.”
Disposició transitòria única
Els procediments sancionadors que s’hagin iniciat abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen tramitant i resolent d’acord amb les normes vigents en aquell moment.
Disposició derogatòria única
Queda derogat el capítol cinquè del Decret, del 13 de maig del 2009, d’aprovació del Reglament de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.
Disposició final primera
S’habilita el Govern perquè, en el termini màxim de quatre mesos a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret corresponent, el text refós de l’articulat i de les disposicions complementàries de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.
Disposició final segona
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Edicte
La Sindicatura, en la seva reunió del dia 8 de juny del 2015, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 5 de juny del 2015, sota el títol Projecte de llei de modificació de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989 i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D’acord amb els articles 18.1.d) i 82, admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal, sota el procediment d’urgència.
2. D’acord amb l’article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de set dies i mig per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 18 de juny del 2015, a les 13.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa dela Vall, 8 de juny del 2015
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Projecte de llei de modificació de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989
Exposició de motius
La Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, d’11 de maig de 1989 regula la determinació dels requisits necessaris perquè les entitats asseguradores i els mediadors d’assegurances, tant d’Andorra com de l’estranger, puguin operar al Principat, tot preveient la reciprocitat a favor de les companyies andorranes, i la definició del procediment per obtenir de les autoritzacions necessàries per a l’exercici de l’activitat asseguradora.
Des de l’inici de la Llei fins al dia d’avui, el sector assegurador ha anat cobrint les necessitats de la població andorrana, des dels conceptes més bàsics i comuns, com són la branca general d’assegurances -que inclou l’assegurança bàsica d’automòbil, els riscs d’accidents, de responsabilitat civil, llar- fins a d’altres de més complexos com són la branca de vida. Aquests darrers riscs de la branca vida -coberts per les entitats asseguradores autoritzades a operar al Principat d’Andorra- en alguns casos incorporen un component addicional de complexitat, en funció de la tipologia del producte, en el sentit que s’introdueix un component de capitalització en el mateix, i per tant tenen un component financer.
Aquesta evolució natural que ha sofert el sector requereix que s’incorporin els requisits que estableixen les recomanacions del GAFI (Financial Action Task Force) en relació amb la lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme.
En aquest sentit, el projecte de Llei introdueix nous requisits que han d’acomplir i obtenir les persones físiques i jurídiques dedicades a les activitats d’assegurança de dret privat, es defineixen els requisits d’honorabilitat empresarial i professional i d’experiència professional adequada i que abasten fins al beneficiari efectiu de l’autorització en cas de persones jurídiques.
A l’hora de confeccionar aquestes modificacions, per raons d’homogeneïtat i coherència amb el marc legislatiu, s’han tingut en compte els requisits de fit & proper requerit a les entitats operatives del sistema financer per la Llei 35/2010, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats i la Llei 7/2013, sobre els seus règims jurídics. S’ha d’observar que els requeriments de fit & proper de la metodologia GAFI apliquen els mateixos termes a activitats bancàries i activitats d’assegurança.
Per tal de vetllar pels interessos dels assegurats, la Llei del 89 atribuïa al Govern determinades facultats de control en relació amb l’estat de solvència de les companyies asseguradores autoritzades. En el projecte de Llei es reforcen aquestes facultats de control del Govern i s’amplien incorporant la facultat de supervisió de les activitats d’assegurança.
Article 1. Modificació de l’article 8 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989
Es modifica l’apartat 4 de l’article 8 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989, que queda redactat com segueix:
“4. Els requisits que han d’acomplir i obtenir les persones físiques i jurídiques dedicades a les activitats d’assegurança de dret privat per a poder ser autoritzades governativament a operar al Principat d’Andorra, són els que, en general i per a cada categoria, s’estableixen als articles següents.”.
Article 2. Addició de l’article 8 bis de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989
S’afegeix l’article 8 bis de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989, que queda redactat com segueix:
“Article 8 bis. Requisits d’honorabilitat empresarial i professional i d’experiència professional adequada.
1. Els titulars d’autoritzacions per efectuar activitats d’assegurança privada al Principat d’Andorra han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.
En el cas de persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional els membres dels òrgans d’administració, de la direcció general o, si escau, altres persones que per qualsevol mitjà dirigeixin de manera efectiva les entitats autoritzades per efectuar activitats d’assegurança privada al Principat d’Andorra.
La majoria dels membres dels òrgans d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.
2. Es considera que són persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional les que tenen una bona reputació personal i professional, les persones amb una imatge pública que es correspongui amb la de bones administradores i, d’una manera específica, les que:
i) no tenen antecedents penals per delictes de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents, de violació de secrets, de malversació de cabals públics, de descobriment i revelació de secrets, o per delictes contra el patrimoni;
ii) no tenen antecedents penals per altres delictes dolosos;
iii) no estan ni han estat inhabilitades per exercir càrrecs públics o d’administració o direcció en entitats del sistema financer, a Andorra o a l’estranger;
iv) no han estat declarades fallides o en situació d’arranjament judicial, i si ho han estat, han estat judicialment rehabilitades.
3. Es considera que disposen d’experiència professional adequada en la direcció d’entitats autoritzades per efectuar activitats d’assegurança privada les persones que han exercit amb normalitat, durant un termini superior a tres anys, funcions d’administració, direcció o control d’entitats asseguradores o mediadores, o funcions de responsabilitat similar en altres entitats, públiques o privades, de dimensió significativa.
Es considera que disposen d’experiència professional adequada els mediadors d’assegurances que, com a persones físiques, tenen els coneixements generals, comercials i professionals apropiats per poder comunicar amb precisió tota la informació pertinent sobre els serveis d’assegurança.
4. Els sol·licitants d’una autorització per dur a terme activitats d’assegurança al Principat d’Andorra han d’aportar al Govern, juntament amb la sol·licitud corresponent, la documentació següent:
a) Documentació acreditativa de la identitat i la nacionalitat del sol·licitant de l’autorització:
(i) En cas de sol·licitants que siguin persones físiques: document d’identitat oficial proveït d’una fotografia.
(ii) En cas de sol·licitants que siguin persones jurídiques:
- Relació provisional o definitiva, segons el cas, dels socis de l’entitat sol·licitant i de les seves participacions en el capital social amb la documentació acreditativa referida a l’apartat (i) anterior.
- Relació provisional de persones que integrin o hagin d’integrar el primer òrgan d’administració amb la documentació acreditativa referida a l’apartat (i) anterior.
- En el cas d’entitats ja constituïdes, document fefaent acreditatiu de la seva denominació, forma jurídica, domicili i objecte social, els darrers comptes anuals aprovats i, si aquests comptes formen part d’un grup d’empreses, indicació de la composició del grup i els darrers comptes anuals aprovats del grup consolidat.
b) Declaració jurada en que s’afirmi que els fons aportats per a la realització de les activitats compleixen les exigències establertes per la legislació relativa a la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i contra el finançament del terrorisme.
c) Informació sobre la trajectòria, l’activitat professional i la situació patrimonial de la persona física sol·licitant o dels socis amb participacions iguals o superiors al 5 per 100 del capital social de l’entitat constituïda o a constituir. Si el sol·licitant és una persona jurídica, la informació s’ha de referir a la trajectòria i l’activitat professional dels membres del consell d’administració, de la direcció general o, si escau, a d’altres persones que per qualsevol mitjà dirigeixin o hagin de dirigir de manera efectiva les activitats.
d) Certificat d’antecedents penals de la persona física sol·licitant o dels socis amb participacions iguals o superiors al 5 per 100 del capital social de l’entitat constituïda o a constituir. Si el sol·licitant és una persona jurídica, aquesta informació també s’ha de referir als membres del consell d’administració, de la direcció general o, en el seu cas, d’altres persones que per qualsevol mitjà dirigeixin o hagin de dirigir de manera efectiva les activitats.
e) Declaració jurada de la persona física sol·licitant o dels socis amb participacions iguals o superiors al 5 per 100 del capital social de l’entitat constituïda o a constituir, de no estar ni haver estat inhabilitats per exercir càrrecs públics o d’administració o direcció d’entitats del sistema financer o assegurador, a Andorra o a l’estranger; i de no haver estat declarades fallides o en situació d’arranjament judicial i, si ho han estat, d’haver estat judicialment rehabilitades. Si el sol·licitant és una persona jurídica, aquesta informació també s’ha de referir als membres del consell d’administració, de la direcció general o, en el seu cas, d’altres persones que per qualsevol mitjà dirigeixin o hagin de dirigir de manera efectiva les activitats.
5. Les entitats autoritzades per realitzar activitats d’assegurança privada al Principat d’Andorra han de sol·licitar al ministeri titular de les finances l’autorització prèvia dels actes següents:
(i) els canvis en l’accionariat de l’entitat quan suposin que algun dels accionistes assoleixi, augmenti o redueixi una participació igual o superior al 5 per 100 del capital social de l’entitat constituïda o que, amb independència de la seva participació, assoleixi representació al consell d’administració de l’entitat;
(ii) els canvis i els nomenaments dels membres dels òrgans d’administració, de la direcció general o, si escau, d’altres persones que per qualsevol mitjà dirigeixin de manera efectiva les entitats autoritzades per realitzar activitats d’assegurança privada al Principat d’Andorra;
(iii) els canvis i els nomenaments dels membres dels òrgans d’administració, de la direcció general o, si escau, d’altres persones que per qualsevol mitjà dirigeixin de manera efectiva en l’àmbit de grup en el marc d’una entitat que forma part d’un grup, i en la qual, a banda dels càrrecs corresponents a la matriu, es creïn càrrecs amb responsabilitats en l’àmbit de grup diferents dels de la matriu individualment considerada;
(iv) qualsevol canvi rellevant que pugui produir-se en les entitats o en les seves participades, sempre que siguin entitats controlades per aquestes, en relació amb l’autorització atorgada pel ministeri titular de les finances o l’autoritat supervisora estrangera.
En cas que els canvis comunicats o descoberts no compleixin amb la normativa vigent, el ministeri titular de les finances prendrà les mesures escaients en cada cas per fer cessar l’incompliment detectat.
Article 3. Modificació de l’article 14 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989
Es modifica l’article 14 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989, que queda redactat com segueix:
“Article 14. Facultats del Govern
1. Per vetllar pels interessos dels assegurats, aquesta Llei atorga al Govern, que les exerceix a través del ministeri titular de les finances, determinades facultats de control i supervisió en relació amb les persones físiques o jurídiques que efectuïn activitat d’assegurança de dret privat.
2. Les companyies asseguradores autoritzades a operar al Principat d’Andorra han de dipositar al ministeri titular de les finances, dins el primer semestre de cada exercici social, una auditoria o control extern comparable dels seus estats financers, realitzat per una empresa o organisme de reconeguda solvència.
3. El ministeri titular de les finances pot emetre, entre d’altres, comunicats tècnics, d’obligat compliment, comunicacions i recomanacions, per desenvolupar la reglamentació i les normes tècniques instrumentals en relació amb l’exercici d’activitats d’assegurança de dret privat.
4. Les facultats de control de què disposa el Govern no el responsabilitzen de les activitats i les operacions de les entitats controlades.”.
Article 4. Modificació de l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989
S’afegeix la lletra k) a l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, de l’11 de maig del 1989, que queden redactades com segueix:
“k) Qualsevol incompliment de les normes d’aquesta Llei.”.
Disposició transitòria
Les persones físiques o jurídiques, nacionals i estrangers, autoritzades en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei a operar en l’àmbit de l’activitat d’assegurança de dret privat, disposen d’un termini de tres mesos, a partir de la referida entrada en vigor de la Llei, per aportar al Govern la documentació relacionada a l’apartat 4 del nou article 8 bis de la Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances, d’11 de maig del 1989, amb excepció de la informació relativa a la situació patrimonial a que es refereix la lletra c).
La documentació ja aportada en compliment del comunicat tècnic del Ministeri de Finances, Assegurances 1/2015, sobre el requeriment d’informació de l’alta direcció, de 9 de febrer de 2015, no s’ha d’aportar de nou.
En cas que la informació i els documents comunicats revelin l’incompliment de la normativa vigent, el Govern prendrà les mesures escaients en cada cas per fer cessar l’incompliment detectat.
Una vegada transcorregut el termini establert al paràgraf anterior, el Govern podrà iniciar el corresponent expedient sancionador per la comissió d’una infracció consistent en el retard o l’omissió de les comunicacions al Govern previstes per aquesta Llei.
Disposició final única. Entrada en vigor
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.1 Projectes de llei qualificada
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 8 de juny del 2015, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 5 de juny del 2015, sota el títol Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D’acord amb els articles 18.1.d) i 82, admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei qualificada i procedir a la seva tramitació com a tal, sota el procediment d’urgència.
2. D’acord amb l’article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de set dies i mig per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 18 de juny del 2015, a les 13.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 8 de juny del 2015
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal
Exposició de motius
Durant els últims anys, la legislació del Principat d’Andorra s’ha adaptat als estàndards internacionals en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. Aquesta tasca s’ha dut a terme mitjançant la consideració de les recomanacions del Grup d’Acció Financera (GAFI), de les recomanacions específiques de Moneyval i de la transposició de la normativa comunitària requerida pels compromisos assumits en virtut de l’Acord monetari signat amb la Unió Europea.
Mitjançant aquesta Llei es modifica el tipus de blanqueig de diners o valors. Se n’amplia l’abast observant el compliment de les recomanacions més recents i reiterant el compromís del Principat d’Andorra amb la lluita contra les activitats delictives.
En particular, s’especifica una qüestió absolutament pacífica, com és que l’objecte del delicte de blanqueig abasta tant la provinença delictiva directa com la indirecta que, tot i interpretar-se en aquests termes amb la legislació vigent, s’ha volgut especificar per implementar de forma expressa les recomanacions del GAFI.
Així mateix, es precisa que el concepte de diners, béns o valors és equivalent al de fons, aprofitant que aquest últim ja es troba definit a l’article 366 bis del Codi penal.
Altrament, i de manera més concreta, mitjançant aquesta modificació s’amplia la tipificació de l’auto-blanqueig en relació amb les conductes d’adquisició, possessió, utilització, ocultació i encobriment, que s’afegeixen a les conductes de conversió i transmissió. Per tant, seran castigades per blanqueig totes les conductes mencionades amb independència de si la persona responsable d’aquestes conductes ha participat en la comissió del delicte subjacent o no.
Igualment, s’amplia l’espectre de delictes principals o subjacents de blanqueig, incloent-hi el contraban i altres conductes de tràfic il·legal, estafa, apropiació indeguda i administració deslleial, ja incloses en la seva modalitat agreujada que s’amplien ara també a les modalitats bàsiques.
Article 1. Modificació de l’article 409 del Codi penal
Es modifica l’article 409 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu
- a la prostitució, dels articles 150 a 154 bis del Codi penal;
- al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans, de l’article 121 del Codi penal;
- al tràfic d’éssers humans i menors, dels articles 121 bis, 134 bis, 157 bis i 164 del Codi penal;
- a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial, dels articles 208 a 215 del Codi penal;
- a la propietat intel·lectual i industrial, dels articles 229 a 231 del Codi penal;
- a l’ús d’informació privilegiada, de l’article 247 bis del Codi penal;
- al contraban, de l’article 245 del Codi penal;
- a la manipulació de mercat, de l’article 247 ter del Codi penal;
- al tràfic d’immigrants clandestins, de l’article 252 del Codi penal;
- al tràfic d’armes i aparells explosius, dels articles 264 a 267 del Codi penal;
- al tràfic de substàncies nocives, de l’article 273 del Codi penal;
- al tràfic il·legal de drogues tòxiques, dels articles 281 a 285 del Codi penal;
- al medi ambient i els recursos naturals, dels articles 289 a 293 del Codi penal;
- al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides, dels articles 294 i 296 del Codi penal;
- a les associacions il·lícites, dels articles 359 i 360 del Codi penal;
- a la concussió i a les exaccions il·legals, dels articles 378 i 379 del Codi penal;
- a la corrupció i el tràfic d’influències, dels articles 380 a 386 bis del Codi penal; o
- a la falsedat de document, dels articles 435 a 441 del Codi penal;
coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.
2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.
3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:
a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.
b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.
4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.
5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”.
Article 2. Modificació de l’apartat 1 de l’article 411 del Codi penal
Es modifica l’apartat 1 de l’article 411 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“1. El comís del producte del delicte. Els fons objecte del blanqueig, consumat o intentat, es consideren, a l’efecte de l’aplicació del comís i del comís per equivalent previstos a l’article 70, producte del delicte.”.
Disposició final
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.3 Preguntes urgents
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 8 de juny del 2015, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 4 de juny del 2015, relativa a l’obligatorietat de les persones assegurades en situació d’incapacitat temporal de romandre al domicili de les 9h a les 12h i de les 15h a les 17h tots els dies de la setmana, d'acord amb els articles 129 i 131 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit, atorgar-li la declaració d'urgència i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 583).
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 8 de juny del 2015
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
A la Sindicatura
La sotasignada, Rosa Gili Casals, consellera general Socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposa el capítol quart del títol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta, perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral, davant el Ple del Consell General. De conformitat amb l’article 131 del mateix Reglament, sol·licito que aquesta pregunta obtingui la declaració d’urgència.
Pregunta que es formula al Govern relativa a l’obligatorietat de les persones assegurades en situació d’incapacitat temporal de romandre al domicili de les 9 a les 12h i de les 15h a les 17h tots els dies de la setmana
El passat 3 de juny es va publicar al BOPA el Reglament de les prestacions d’incapacitat temporal de la seguretat social, seguint el desenvolupament de la Llei 18/2014 de modificació de la Llei 17/2008 de la Seguretat Social. Entre altres novetats, en l’article 10.1, s’especifica l’obligatorietat de les persones assegurades en situació d’incapacitat temporal de romandre al seu domicili de les 9 a les 12h i de les 15h a les 17h tots els dies de la setmana, llevat que el facultatiu justifiqui la conveniència d’absentar-se.
Per l’exposat, es demana a Govern:
Per quins motius ha decidit Govern posar aquesta obligatorietat en el reglament de les prestacions d’incapacitat temporal?
Consell General, 4 de juny del 2015
Rosa Gili Casals
Consellera General del Grup Parlamentari Socialdemòcrata
|
Butlletí del Consell General Dipòsit legal: And. 262/94
|
