Butlletí
del
Consell General
Núm. 17/2014
Casa de la Vall, 26 de març del 2014
SUMARI
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.2 Proposicions de llei
Publicació del criteri del Govern relatiu a la Proposició de llei de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l'impost general indirecte.
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.3 Preguntes urgents
Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Daniel Armengol Bosch, conseller general del Grup Parlamentari Demòcrata, per escrit de data 26 de març del 2014, relativa a la recaptació en l’IGI bancari, amb declaració d'urgència, (Reg. Núm. 244).
Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, per escrit de data 26 de març del 2014, relativa al retard en l’aprovació dels projectes de delimitació dels entorns de protecció d'onze béns d'interès cultural, amb declaració d'urgència, (Reg. Núm. 245). pàg. 5
5- ALTRA INFORMACIÓ
5.2 Convocatòries
Convocatòria d’una sessió informativa pública del M. I. Sr. Francesc Camp Torres, ministre de Turisme i Medi Ambient, davant de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient, pel dia 14 d’abril del 2014. pàg. 5
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.2 Proposicions de llei
Edicte
El síndic general, d’acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar el criteri del Govern relatiu a la Proposició de llei de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l'impost general indirecte.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 26 de març del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Criteri del Govern relatiu a la Proposició de llei de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte
El Govern ha examinat la Proposició de llei de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, presentada pel M. I. Sr. David Rios Rius, president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata i, d’acord amb el que disposa l’article 103.2 del Reglament del Consell General, manifesta el seu criteri sobre la Proposició de llei esmentada basant-se en els següents:
Antecedents:
L’1 de gener del 2013 va entrar en vigor la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que estableix un impost de naturalesa indirecta que grava el consum mitjançant la tributació dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzades per empresaris i professionals, així com les importacions de béns.
Tal i com recull l’exposició de motius de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, el Consell General, a l’hora de configurar aquest impost ha pres en consideració els principis de neutralitat -tant interior com internacional- de simplicitat normativa i d’equitat, emparant-se en l’experiència internacional i en particular de la Directiva 2006/112/CE de la Unió Europea.
En aquest sentit, l’impost general indirecte s’aplica en totes les fases de producció i distribució de béns i serveis, així com en les importacions de béns. Els encarregats de la seva aplicació són els empresaris i professionals mitjançant el mecanisme de la repercussió, quedant el comprador obligat a suportar l’impost. Com que l’impost només pretén gravar el consum final, a l’hora de liquidar l’impost els empresaris i professionals es poden deduir les quotes suportades en les seves compres, de manera que en cada fase es recapta l’impost corresponent al valor afegit en la dita fase. La neutralitat és, doncs, consubstancial a l’impost general indirecte; impost que, com s’ha dit, grava el consum final i no els intermedis, de tal manera que només es pot assolir mitjançant l’estimació directa del valor afegit.
En la configuració de l’impost general indirecte relatiu als serveis bancaris i financers es va considerar convenient sotmetre a tributació les comissions per serveis prestats com a únics serveis financers subjectes a l’impost general indirecte. D’aquesta manera, no es graven totes les operacions de finançament, sinó que es tributa per les comissions com a valors explícits plenament identificats. No poden ser objecte de gravamen aquells serveis d’intervenció financera que es mesuren indirectament com a valor implícit, tenint en compte la dificultat pràctica per procedir a la seva adequada tributació. Aquesta dificultat per eixamplar les bases de tributació de l’impost general indirecte ja es va posar de manifest a la Unió Europea en relació a l’Impost sobre el Valor Afegit del sector bancari i financer comunitari, en el qual els valors implícits s’integren generalment en els tipus d’interès dels crèdits i dels dipòsits. Per aquesta raó es va considerar en el seu moment com a no idoni per a l’impost general indirecte sotmetre a tributació tots aquests serveis de forma indiscriminada.
Consideracions:
El Govern considera que la Proposició de llei de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte (d’ara en endavant la Proposició de llei), presentada pel Grup Parlamentari Socialdemòcrata, suposa un canvi radical en la configuració de l’impost general indirecte, en establir un sistema de determinació general de la base de tributació de les entitats del sector financer sense possibilitat de deducció de les quotes suportades de l’impost general indirecte.
L’anàlisi de la Proposició de llei planteja tres problemes fonamentals. El primer respon a la forma en què s’instrumenta la tributació de l’impost general indirecte, ja que suposa en la pràctica una doble imposició amb l’impost sobre societats que grava els resultats del sector financer. En segon lloc, el règim especial previst en la Proposició de llei va en contra del principi de neutralitat de l’impost general indirecte; atès que, com a impost indirecte que grava cada fase del procés de producció i distribució, hauria d’admetre la deducció de les quotes suportades de l’impost. En darrer lloc, perquè la mesura suposaria la repercussió econòmica de l’impost mitjançant un augment dels preus dels serveis bancaris i financers.
Doble imposició en relació a l’impost sobre societats
La forma en què es configura la Proposició de llei, a fi de determinar de forma quasi objectiva les bases de tributació de l’impost general indirecte, es fonamenta en sotmetre a tributació el marge ordinari en base consolidada de les entitats financeres, d’acord amb la normativa comptable específica del sector financer.
Precisament la determinació de la base de tributació de l’impost sobre societats parteix del resultat comptable de l’obligat tributari, és a dir, dels beneficis derivats de l’aplicació de les normes de comptabilitat. Sobre aquest resultat comptable s’apliquen ajustaments positius i negatius per determinar la base de tributació de l’impost sobre societats. Aquesta base de tributació, que com s’ha dit parteix del resultat comptable, és la que es sotmet a un tipus de tributació per determinar la quota de l’impost sobre societats.
Així doncs, la base de tributació del règim especial de l’impost general indirecte que es propugna en la Proposició de llei per la prestació dels serveis bancaris i financers parteix del marge ordinari d’aquestes entitats, que es determina segons la norma comptable, i en paral•lel, és el resultat comptable el que serveix de fonament per determinar la tributació d’un impost radicalment diferent com és l’impost sobre societats.
Per tant, el règim especial previst en la Proposició de llei s’articula tècnicament com una mena d’impost sobre els resultats del sector financer, la qual cosa no deixa de suposar una doble tributació sobre els beneficis del sector: d’una banda es graven els resultats de les entitats financeres mitjançant un impost indirecte que es transforma en un tribut de naturalesa mixta; resultats que ja estan gravats, d’altra banda, amb l’impost directe i personal sobre societats.
Aquesta duplicitat en la tributació dels resultats de les entitats financeres, entre el règim especial previst en la Proposició de llei i l’impost sobre societats, es fa palesa en el fet que el règim especial impossibilita la deducció per part de l’obligat tributari de les quotes suportades de l’impost general indirecte pel sol fet d’estar subjecte al règim especial. Tal i com s’ha dit anteriorment, un dels elements bàsics dels impostos sobre el valor afegit que graven de manera separada les diferents fases d’obtenció i comercialització dels béns i dels serveis és la deducció de l’impost suportat en la fase anterior, de tal manera que qui suporta efectivament l’impost és el consumidor final.
Si bé la subjecció a l’impost d’una part de les operacions bancàries i financeres ha de limitar la deducció de l’impost general indirecte suportat -tal i com està previst en la Llei vigent-, ja que no totes les quotes suportades estaran vinculades a l’activitat subjecta; negar de forma radical la deducció de les quotes de l’impost suportades, fins i tot les que es poden associar a l’activitat que determina la subjecció, assimila el règim especial per a la prestació de serveis bancaris i financers a la tributació d’un impost directe com és l’impost sobre societats. Una cosa és limitar el dret a la deducció per qüestions derivades de la configuració de l’impost, aspecte que es pot millorar des del punt de vista tècnic, i una altra és prescindir totalment d’un element substancial com és la deducció de la quota suportada en cada fase.
Distorsió del principi de neutralitat de l’impost general indirecte
Com s’ha vist anteriorment, el règim especial previst en la Proposició de llei no admet la devolució de les quotes suportades de l’impost. L’objectiu d’un impost general indirecte és sotmetre a tributació un valor afegit determinat; per tant, no és idoni per a aquest gravamen que es prescindeixi de la deducció de l’impost suportat per part de l’obligat tributari. Aquesta impossibilitat de deduir les quotes suportades va en contra del principi de neutralitat de l’impost general indirecte i introdueix una distorsió en la filosofia del sistema de tributació indirecte.
A més, de la redacció del text de la Proposició de llei en relació a la forma en què es configura la repercussió jurídica de les quotes, se’n podria desprendre que la mateixa no garanteix la deducció per part dels empresaris o professionals pels quals es realitza l’operació gravada, atès que els obligats tributaris només han de fer constar en les factures el cost del servei prestat amb la menció “IGI inclòs”. Així mateix, no queda clar que el lliurament mensual d’una factura resum que tingui per destinataris dels serveis empresaris o professionals, els habiliti per poder deduir-se un IGI suportat que no es detalla de manera separada en el document mercantil, tal i com estableixen les normes generals de deducció de l’impost general indirecte.
D’altra banda, tal i com s’ha dit anteriorment, la neutralitat de l’impost general indirecte no opera únicament en la vessant interna, sinó que des de la perspectiva internacional cal respectar el principi de tributació en destí tal i com estableix l’exposició de motius de la Llei. En aquest sentit, la Proposició de llei, en sotmetre a tributació el marge ordinari en base consolidada de les entitats financeres per tal de determinar les bases de tributació, no respecta -no només les regles de localització de les prestacions de serveis previstes en els articles 43 i 44 de la Llei- sinó tampoc el principi rector de tributació en destí, ja que grava prestacions de serveis que en cap cas es poden considerar realitzades en territori andorrà.
Impacte de la mesura sobre el consumidor final
Com s’ha dit a l’apartat anterior, la redacció de la repercussió jurídica de l’impost relativa a la prestació de serveis financers prevista en la Proposició de llei planteja dubtes sobre la capacitat de deduir les quotes suportades de l’impost per part dels empresaris i professionals.
Però, a més, des del punt de vista de la repercussió econòmica de les mesures previstes en la Proposició de llei es pot assegurar que es produirà un augment dels preus pel que fa als serveis prestats per part de les entitats bancàries i financeres.
Efectivament, la pròpia Proposició de llei (article 75 sexies) ja preveu que “els obligats tributaris han de repercutir l’impost sobre aquells per als quals es realitza l’operació gravada”; per tant és inqüestionable que, en passar a gravar totes les prestacions de serveis bancaris i financers i no únicament els que es remuneren mitjançant una comissió, el consumidor final patirà un increment del preu que paga per aquests serveis.
A més, en haver-se configurat la mesura com un règim especial objectiu que no permet a les entitats financeres deduir les quotes suportades de l’impost, és evident que les entitats del sector financer traslladaran el cost que suposa aquesta tributació (que en la pràctica s’assimila a la imposició directa) als clients finals mitjançant un augment dels preus dels serveis.
És tan evident que es produirà aquest augment dels preus dels serveis bancaris i financers que la mateixa Proposició de llei preveu una disposició transitòria que intenta mitigar aquest efecte. Ara bé, la incidència de la disposició transitòria de la Proposició de llei és molt limitada; ja que, si bé les condicions financeres vigents a curt termini poden no modificar-se -aquelles pactades per cada producte o tipus d’inversió és evident que no es modificaran de forma unilateral, sense necessitat de què ho prevegi una disposició “ad hoc”-, a mitjà termini el cost del servei augmentarà com a conseqüència d’un gravamen que equival a un increment de cost imposat a qui el presta, que sí té capacitat o marge per repercutir-lo des del punt de vista econòmic, i que haurà de suportar el consumidor final.
Conclusions:
D’acord amb l’exposat anteriorment, el Govern considera que no s’ha de prendre en consideració la Proposició de llei de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, presentada pel Grup Parlamentari Socialdemòcrata; atès que la fórmula de determinació quasi objectiva de les bases de tributació sobre el valor afegit que recull la Proposició de llei no és la més adequada per determinar la subjecció a l’impost general indirecte dels serveis bancaris i financers, ja que implica una doble imposició amb l’impost sobre societats, va en contra del principi de neutralitat de l’impost general indirecte i suposaria un augment dels preus dels serveis bancaris i financers que haurà d’assumir el consumidor final.
Andorra la Vella, 25 de març del 2014
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.3 Preguntes urgents
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 26 de març del 2014, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sr. Daniel Armengol Bosch, conseller general del Grup Parlamentari Demòcrata, per escrit de data 26 de març del 2014, relativa a la recaptació en l’IGI bancari, d'acord amb els articles 129 i 131 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit, atorgar-li la declaració d'urgència i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 244).
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 26 de març del 2014
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
A la M. I. Sindicatura
El sotasignat, conseller general i president suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, d’acord amb el que disposa el capítol quart del títol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta amb caràcter urgent perquè sigui resposta pel Govern de forma oral davant el ple del Consell General del dia 27 de març del 2014.
Pregunta que es formula al Govern relativa a la recaptació en l’IGI bancari
Durant el decurs del 2013, el ministre de Finances va alertar d’un possible menyscapte detectat en les primeres liquidacions de l’IGI bancari. El cap de Govern també s’hi ha referit en diverses ocasions i ambdós han manifestat la voluntat de corregir-ho. Des d’aleshores i fins ara, des de les files de l’oposició han transcendit als mitjans de comunicació balls de xifres al respecte que ens semblen força inversemblants vistes les liquidacions que hem anat rebent al Consell. Ara que el Govern ja deu disposar de totes les liquidacions del 2013, donem per suposat que sap exactament el que s’ha deixat de recaptar amb relació a les estimacions inicials, on rau el problema i com pensa solucionar-lo.
Així doncs, i d’acord amb l’exposat, es pregunta al Govern:
Quina és la magnitud del suposat problema amb l’IGI bancari?
Casa de la Vall, 26 de març del 2014
Daniel Armengol Bosch
Conseller general del Grup Parlamentari Demòcrata
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 26 de març del 2014, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, per escrit de data 26 de març del 2014, relativa al retard en l’aprovació dels projectes de delimitació dels entorns de protecció d'onze béns d'interès cultural, d'acord amb els articles 129 i 131 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit, atorgar-li la declaració d'urgència i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 245).
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 26 de març del 2014
Mònica Bonell Tuset
Subsíndica General
A la Sindicatura
La sotasignada, Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, d’acord amb el que disposa el capítol quart del títol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta, perquè sigui resposta pel Govern, de forma oral, davant el Ple del Consell General. De conformitat amb l’article 131 del mateix Reglament, sol·licito que aquesta pregunta obtingui la declaració d’urgència.
Pregunta que es formula al Govern relativa al retard en l’aprovació dels projectes de delimitació dels entorns de protecció d’onze béns d’interès cultural
Des del setembre de 2012 s’han adjudicat els treballs pels estudis i la redacció dels projectes de delimitació de l’entorn de protecció dels béns següents: Sant Romà i la Torre dels Moros (castell de les Bons) i els santuaris nou i vell de Meritxell: el 19 de setembre del 2012; Sant Serni de Nagol, el 28 de novembre del 2012, Sant Marc i Santa Maria d’Encamp, el 28 de desembre del 2012; Sant Serni de Llorts, Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana, casa Rossell, casa Areny-Plandolit i Sant Corneli d’Ordino, l’11 de desembre del 2013. Un total d’onze béns d’interès cultural. Els terminis d’execució dels treballs eren de 90 dies a partir de la notificació als adjudicataris. De les primeres adjudicacions han passat 17 mesos i dels darrers, a la redacció d’aquesta nota, 103 dies i no se’n ha aprovat cap ni un.
Per tot l’exposat, pregunto:
Pot explicar el Govern les raons del retard en l’aprovació de tots aquests projectes de delimitació d’entorns de protecció?
Consell General, 26 de març de 2014
Rosa Gili Casals
Consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata
5- ALTRA INFORMACIÓ
5.2 Convocatòries
Avís
El proper dia 14 d’abril del 2014, dilluns, a les 9.30h, se celebrarà a la sala de reunions públiques de la planta -3 del nou edifici del Consell General, una sessió informativa pública del M. I. Sr. Francesc Camp Torres, ministre de Turisme i Medi Ambient, davant de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient, amb l'ordre del dia següent:
Punt Únic: Compareixença, a iniciativa pròpia, del M. I. Sr. Francesc Camp Torres, ministre de Turisme i Medi Ambient, per presentar el balanç 2013 i objectius i principals projectes del 2014.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 25 de març del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Butlletí del Consell General
Dipòsit legal: And. 262/94
ISSN 1024-9044
