Butlletí
del
Consell General
Núm. 16/2017
Casa de la Vall, 8 de març del 2017
SUMARI
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, i obertura del termini de presentació d’esmenes.
Tramesa del Projecte de llei de drets i deures dels pacients i sobre la història clínica, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient.
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.1 Projectes de llei qualificada
Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, i obertura del termini de presentació d’esmenes.
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.1 Preguntes
Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 6 de març del 2017, relatives a la coloració de les aigües dels Rius Valira del Nord i del Gran Valira, com a resultat dels treballs d’investigació sobre la contaminació de la Font d’Arinsal, (Reg. Núm. 0234).
Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Josep Pintat Forné, president del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 6 de març del 2017, relatives a la proposta d'Andorra al projecte de text sobre la lliure circulació de mercaderies, (Reg. Núm. 0235).
4.4.2 Respostes escrites
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relatives al nombre de pacients de salut mental.
Publicació de la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la salut mental.
Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a la cartera de serveis de l'Institut Marquès tal com consta al seu pla d'empresa per al Principat d'Andorra.
Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a les contractacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social durant l'any 2016.
Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a la delimitació dels entorns de protecció.
4.4.3 Preguntes urgents
Publicació de la pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 8 de març del 2017, relativa a la coloració del riu Valira des de la font d'Arinsal, amb declaració d'urgència, (Reg. Núm. 0250).
5- ALTRA INFORMACIÓ
5.2 Convocatòries
Convocatòria d'una Sessió Tradicional del Consell General pel dia 14 de març del 2017.
Convocatòria d’una sessió informativa pública de la M. I. Sra. Olga Gelabert Fàbrega, ministra de Cultura, Joventut i Esports, davant de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports, pel dia 23 de març del 2017.
5.3 Altres
Publicació d’un Edicte per convocar un concurs públic nacional per a l’adjudicació de la Secretaria tècnica de la XVIª Sessió de tardor de l’Assemblea parlamentària de l’OSCE.
2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ
2.1 Projectes de llei
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 8 de març del 2017, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 3 de març del 2017, sota el títol Projecte de llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal.
2. Atribuir a l’article 38 i a les disposicions addicional primera i final tercera del Projecte de llei el caràcter de qualificats.
3. D'acord amb l'article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 30 de març del 2017, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa dela Vall, 8 de març del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Projecte de llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme
Exposició de motius
La implementació dels estàndards internacionals de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i contra el finançament del terrorisme ha esdevingut una prioritat nacional que ha comportat l’adopció d’iniciatives legislatives en els darrers anys i la revisió del sistema de prevenció i repressió amb la finalitat d’assolir el marc més efectiu per a la lluita contra aquestes conductes delictives.
En aquest context, el Principat d’Andorra es sotmet de manera periòdica a les avaluacions del Consell d’Europa, realitzades pel Comitè d’experts per a l’avaluació de les mesures contra el blanqueig de diners o valors i contra el finançament del terrorisme (Moneyval), avaluacions per a les quals resulta fonamental una adequada i efectiva implementació dels estàndards internacionals en la matèria, materialitzats en les noves recomanacions del Grup d’Acció Financera (GAFI).
Addicionalment, en virtut de l’Acord monetari signat entre el Principat i la Unió Europea, Andorra s’ha compromès a implementar, entre altres, en el seu ordenament jurídic la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament i del Consell , de 20 de maig de 2015, relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme, així com el Reglament (UE) 2015/847 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de maig del 2015, relatiu a la informació que acompanya les transferències de fons.
Tant les disposicions comunitàries com les recomanacions del GAFI estableixen com eix vertebrador del sistema de prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme una adequada gestió dels riscos, lo qual implica que aquests hagin d’estar adequadament detectats, avaluats i compresos, amb la finalitat d’aplicar les mesures de mitigació oportunes i proporcionades als riscos.
Aquesta Llei està estructurada en 12 capítols que regulen de manera sistemàtica les mesures de prevenció i lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme.
El capítol primer conté una sèrie de disposicions generals, recollint l’objecte i l’àmbit d’aplicació de la Llei, així com n’estableix les definicions. Igualment, aquest capítol primer regula totes les mesures orientades a una adequada detecció, avaluació, comprensió i mitigació del risc, tant per l’Estat com pels diferents operadors econòmics del país.
El capítol segon regula les mesures de diligència deguda, tant les ordinàries com les simplificades i les reforçades. En aquest sentit, s’ha de destacar que els comptes o llibretes d’estalvi anònims continuen estant prohibits. També aquest capítol fa referència a les mesures aplicables en relació amb les persones políticament exposades (PEPs), amb la novetat que, amb aquesta Llei, també s’han d’aplicar mesures reforçades en relació amb els PEPs de caràcter nacional.
El capítol tercer regula la informació sobre els beneficiaris efectius d’entitats jurídiques andorranes, que és una qüestió fonamental de la nova regulació i que obliga a les societats i altres persones jurídiques constituïdes al Principat d’Andorra a obtenir i conservar informació adequada, precisa i actual sobre els seus beneficiaris efectius.
El capítol quart regula les obligacions de declaració i la prohibició de revelació. En aquest sentit, s’estableix que els subjectes obligats estan obligats a declarar davant la UIFAND, per iniciativa pròpia, qualsevol operació o projecte d’operació relatiu a fons respecte dels quals hi hagi sospites o motius raonables per sospitar que són producte d’una activitat delictiva o que estan relacionades amb el finançament del terrorisme. Addicionalment, s’afegeix que s’han de declarar totes les operacions sospitoses, incloses les que hagin quedat en fase de temptativa, qüestió que ja s’entenia contemplada en la legislació anterior (que requeria declarar “projectes d’operacions”) i que s’ha volgut reflectir de manera expressa en aquesta normativa per a major claredat, en especial a la vista de les avaluacions de la legislació andorrana.
El capítol cinquè regula la informació que ha d’acompanyar les transferències de fons, implementant de manera fidel el Reglament (UE) 2015/847. Entre les novetats més destacades en relació amb la normativa anterior cal ressenyar que també s’ha d’identificar el beneficiari de la transferència de fons.
El capítol sisè regula la conservació de documents i la protecció de dades. En aquest sentit, s’ha de destacar que s’amplia el període de conservació de documents per par dels subjectes obligats a 10 anys ja que, en primer lloc, és una pràctica habitual el Principat d’Andorra conservar, incús per més de 10 anys, tota la documentació dels clients, i, en segon lloc, la nova legislació ha volgut ser coherent amb el període de prescripció dels delictes majors (v.g. delicte de blanqueig), de 10 anys. Únicament d’aquesta manera es pot garantir l’efectivitat d’un sistema penal contra el blanqueig, ja que sense la documentació que aquesta Llei obliga a conservar seria impossible garantir l’eficàcia i la traçabilitat del tipus de blanqueig.
El capítol setè regula els procediments interns i la formació dels subjectes obligats que, amb diferent grau d’intensitat en funció de si es tracta de subjectes obligats financers o no, imposa una sèrie d’obligacions amb la finalitat de garantir que els procediments anti-blanqueig i anti-finançament del terrorisme són robustos i poden ser aplicats efectivament pels subjectes obligats i els seus empleats, que han de conèixer el sistema de prevenció de blanqueig i de finançament del terrorisme sobre la base d’una formació continuada.
El capítol vuitè regula la declaració de transport transfronterer de diners en efectiu. Aquest capítol manté en la seva pràctica totalitat el redactat anterior amb dues novetats: primer, s’estableix que la quantitat intervinguda de diners en efectiu ha de ser la totalitat dels diners en efectiu transportats i/o trobats, a excepció de 1.000 euros en concepte de mínim de supervivència, i, segon, s’augmenten les sancions aplicables en cas d’incompliment de l’obligació de declarar, que s’han demostrat no suficientment proporcionades, efectives i dissuasives.
En capítol novè regula les mesures per a la prevenció, la lluita i la supressió del terrorisme i el seu finançament i per a la prevenció i la desorganització de la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament.
El capítol desè, referit a l’organització institucional, estableix les competències i les funcions de la UIFAND com a òrgan competent per impulsar i coordinar les mesures de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme. En quant a l’organització institucional, i per raons d’eficiència, mitjançant aquesta Llei es fusionen les dues actuals Comissions Permanents (una per a la prevenció i la lluita contra el terrorisme i el seu finançament i la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament i l’altra de prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme) en una única Comissió.
En aquest sentit, i pel que fa a la tramesa de dossiers per par de la UIFAND a l’Administració de Justícia, s’estableix que els dossiers s’hagin d’enviar al Ministeri Fiscal. En aquest sentit, i en coherència amb l’establiment d’un sistema sistemàticament lògic pel que respecta a les investigacions i a la utilització de la informació d’intel·ligència financera analitzada per la UIFAND, els informes d’aquest organisme s’haurien de trametre, per a una efectiva lluita contra el blanqueig (que és el que valoren els organismes avaluadors internacionals, com ara Moneyval), al Ministeri Fiscal. Per a que això sigui efectiu, el Ministeri Fiscal ha de poder exercir les potestats d’investigació financera que el nou article 87 del Codi de Procediment penal li atribueix.
El capítol onzè regula, específicament, la cooperació, tant interna, amb les autoritats judicials com amb l’Institut Nacional Andorrà de Finances, com internacional, entre unitats d’intel·ligència financera.
El capítol dotzè regula el règim sancionador, amb una novetat important, que és la incorporació d’un procediment sancionador abreujat per aquells casos en que el subjecte obligat reconeix íntegrament els fets imputats i declara la seva conformitat amb les infraccions imputades i la sanció o sancions imposades, renunciant a qualsevol tipus de recurs contra aquestes. D’aquesta manera s’aconsegueixen dos objectius importants: guanyar eficiència i eficàcia en la tramitació dels procediments administratius i en el funcionament de l’Administració i obtenir un grau de consciència major per part dels subjectes obligats, que poden reconèixer la infracció demostrant així un compromís per modificar les seves conductes infractores prèvies.
La disposició addicional primera manté allò ja establer per l’antiga normativa en relació amb les associacions i altres entitats sense ànim de lucre.
La disposició addicional segona estableix una prohibició per efectuar o rebre pagaments en diners en efectiu per import igual o superior a 30.000 euros, ja es realitzin en una transacció o en diverses transaccions entre les quals sembli existir algun tipus de vinculació. En aquest sentit, resulta evident que les operacions en efectiu representen un risc de blanqueig més elevat a l’habitual i que, per tant, s’han de prendre mesures per mitigar aquest risc. Moltes de les mesures preses pels països de l’entorn europeu, incloent-hi altres centres financers, han passat per limitar els pagaments en efectiu, en ser una mesura que mitiga de manera efectiva el risc, que no té un impacte molt elevat en l’activitat econòmica legítima duta a terme al Principat i que és eficient des del punt de vista dels recursos que requereix per a la seva implementació.
La disposició addicional tercera obliga als professionals que participin, actuant en nom i per compte del seu client, o assisteixin en la planificació o realització de determinades operacions, a comunicar al Ministeri competent en matèria d’Economia, amb caràcter previ a l’exercici de la seva activitat, les que pretenen exercir de les enumerades en la disposició. Aquesta mesura, que no representa cap càrrega de caràcter econòmic pels operadors i una càrrega mínima des del punt de vista administratiu, permetrà a les autoritats andorranes controlar l’activitat, sobre la base d’un enfocament basat en el risc d’aquests operadors.
Igualment, la Llei conta de dues disposicions transitòries, dos disposicions transitòries i set disposicions finals relatives, entre altres, a la informació sobre els beneficiaris efectius, les mesures de diligència deguda simplificada i l’adequada identificació del beneficiari efectiu en relació amb societats, associacions i fundacions.
Amb aquesta reforma legislativa, el Principat Andorra reforça encara més el seu compromís en la prevenció i repressió del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, mitjançant un procés d’adaptació constant de la legislació a l’evolució dels estàndards internacionals, d’acord amb els principis fonamentals que informen la política criminal del Principat d’Andorra.
Projecte de llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de fons i el finançament del terrorisme (LBFT)
Capítol primer. Disposicions generals
Secció primera. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions
Article 1. Objecte
1. Aquesta Llei té per objecte la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
2. Als efectes d’aquesta Llei s’entén per blanqueig de diners o valors i per finançament del terrorisme la comissió de qualsevol dels actes així tipificats al Codi penal.
Article 2. Àmbit d’aplicació
Aquesta Llei s’aplica als següents subjectes obligats:
1. Subjectes obligats financers, que són les persones físiques o jurídiques que pertanyen a les categories següents:
a) entitats operatives del sistema financer.
b) companyies d’assegurances autoritzades a operar en el ram de vida;
c) corredors d’assegurances, persones físiques o jurídiques que, a canvi d’una remuneració, realitzin una activitat de mediació d’assegurances en el ram vida.
d) Institucions de gir postal.
e) Sucursals situades a Andorra dels subjectes obligats indicats a les lletres a) a d), amb independència del lloc on tinguin la seva administració central.
2. Les següents persones físiques o jurídiques, en l’exercici de la seva activitat professional:
a) comptables externs, assessors fiscals i auditors;
b) notaris, advocats i membres d’altres professions jurídiques independents, quan participin, actuant en nom i per compte del seu client, en qualsevol operació financera o immobiliària, o assistint en la planificació o realització d’operacions per compte del seu client relatives a:
- la compravenda o altres actes de disposició de béns immobles o entitats ;
- la gestió de fons, valors o altres actius del client;
- l’obertura o gestió de comptes bancaris, comptes d’estalvi o comptes de valors;
- l’organització de les aportacions necessàries per a la creació, el funcionament o la gestió de societats;
- la creació, funcionament o gestió de fideïcomisos, societats, associacions, fundacions o estructures anàlogues;
c) economistes, gestors i proveïdors de serveis a societats, altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries;
d) agents immobiliaris que realitzin activitats relacionades amb la compravenda d’immobles;.
e) persones que comerciïn amb béns únicament en la mesura en què els pagaments s'efectuïn o es rebin en efectiu i per import igual o superior a 10.000 euros, ja es realitzin en una operació o en diverses operacions entre les quals sembli existir algun tipus de relació;
f) casinos de joc, presencials i en línia.
g) les associacions, fundacions i altres entitats sense ànim de lucre en els termes que estableix la disposició addicional primera d’aquesta Llei.
3. Estan subjectes a aquesta Llei les persones físiques o jurídiques no residents que, a través de sucursals mitjançant la prestació de serveis sense establiment permanent, realitzin al Principat d’Andorra activitats d’igual naturalesa a les esmentades en aquest article.
Article 3. Definicions
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:
1. Fons: els actius financers, els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles, adquirits per qualsevol mitjà, lícit o il·lícit, i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l’electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos actius o béns, especialment però no exclusivament, els havers i crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valors, les obligacions i les lletres de canvi i de crèdit;
2. Organisme autoregulador: un organisme representatiu dels membres d’una professió i amb competència per a regular-los, per a exercir certes funcions de supervisió o seguiment i garantir el compliment de les normes pròpies de l’exercici de la professió;
3. Beneficiari efectiu: persona o persones físiques que controlin en últim terme el client i/o la persona o persones físiques per compte de les quals es realitza l’operació o l’activitat. El beneficiari efectiu inclou, com a mínim:
a) En el cas de les persones jurídiques:
i) La persona o persones físiques que en últim terme tinguin la propietat o el control d'una persona jurídica a través de la propietat directa o indirecta d'un percentatge suficient d'accions o drets de vot o drets de propietat en aquesta entitat, incloses les carteres d'accions al portador, o mitjançant el control per altres mitjans, exceptuant les societats que cotitzin en un mercat regulat i que estiguin subjectes a requisits d'informació d’acord amb normes internacionals que garanteixin l'adequada transparència de la informació sobre la propietat.
El fet que una persona física tingui una participació al capital social del 25% més una acció o un dret de propietat superior al 25% sobre la persona jurídica serà un indici de propietat directa. El fet que una societat, que estigui sota el control d'una o diverses persones físiques, o que múltiples societats, que estiguin al seu torn sota el control de la mateixa persona o persones físiques, tingui una participació al capital social del 25% més una acció o un dret de propietat superior al 25% en el client serà un indici de propietat indirecta.
L'existència de «control per altres mitjans» podrà determinar-se, entre altres maneres, de conformitat amb els criteris que estableix l’article 34.2 del text refós de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris.
ii) En cas que, una vegada esgotats tots els mitjans possibles i sempre que no hi hagi motius de sospita, no s'identifiqui a cap persona conforme a l'incís i), o en cas que hi hagi dubtes que la persona o persones identificades siguin els beneficiaris efectius, la persona o persones físiques que exerceixin la direcció efectiva mitjançant altres mitjans;
iii) en cas que no s’hagi identificat a cap persona física conforme a l’incís i) i l’incís ii), la persona física que actuï com a conseller delegat o amb poders executius equivalents.
Els subjectes obligats han de conservar registres de les mesures preses per identificar el beneficiari efectiu conforme als incisos i), ii) i iii) anteriors i han d’estar en disposició d’acreditar que han esgotats tots els mitjans possibles a que es refereix l’incís ii).
b) En el cas dels fideïcomisos:
i) el fideïcomitent;
ii) el fideïcomissari o fideïcomissaris;
iii) el protector, d'haver-ho;
iv) els beneficiaris; o quan els beneficiaris de l'entitat o l'estructura jurídiques estiguin encara per designar, la categoria de persones en benefici de la qual s'ha creat o actua principalment l'entitat o l'estructura jurídiques;
v) qualsevol altra persona física que exerceixi en últim terme el control del fideïcomís a través de la propietat directa o indirecta o a través d'altres mitjans.
c) Si es tracta d'entitats jurídiques com les fundacions, i d'estructures jurídiques similars als fideïcomisos, estan incloses en aquesta categoria la persona o persones físiques que exerceixin un càrrec equivalent o similar als contemplats en la lletra b);
4. Proveïdors de serveis a societats i fideïcomisos: persona física o jurídica que presti amb caràcter professional els serveis següents a tercers:
a) Constituir societats o altres persones jurídiques.
b) Exercir funcions de direcció o secretaria d’una societat, exerceix com a membre d’una associació o funcions similars en relació amb altres persones jurídiques o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions;
c) Facilitar una adreça social o comercial, postal o administrativa;
d) Exercir funcions de fiduciari en altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries;
5. Relació de corresponsalia:
a) la prestació de serveis bancaris d'una entitat bancària en qualitat de corresponsal a un altra entitat bancària com a client, incloses, entre d’altres, la prestació de serveis de compte corrent o altres comptes de passiu i serveis connexos, com a gestió d'efectiu, transferències internacionals de fons, compensació de xecs, comptes de transferències de pagaments en altres places (payable-through accounts) i serveis de canvi de divises;
b) la relació entre entitats bancàries, entre entitats financeres i entre entitats bancàries i entitats financeres que prestin serveis similars als d'un corresponsal a un client, incloses, entre d’altres, les relacions establertes per a operacions amb valors o transferències de fons.
6. Persones políticament exposades: persones físiques que exerceixen o han exercit funcions públiques importants, amb inclusió de les següents:
a) caps d'Estat, caps de Govern, ministres, sotssecretaris o secretaris d'Estat;
b) consellers generals o membres d’altres assemblees parlamentaries nacionals estrangeres, internacionals o supranacionals o de qualsevol assemblea pública que exerceixi poders legislatius;
c) Cònsols majors i menors, consellers de finances i urbanisme i càrrecs equivalents en altres estats;
d) membres d'òrgans directius de partits polítics;
e) magistrats del Tribunal Superior de Justícia, de tribunals suprems, de tribunals constitucionals o altres altes instàncies judicials les decisions de les quals no admetin normalment recurs, excepte en circumstàncies excepcionals;
f) membres del Tribunals de Comptes, tribunals de comptes estrangers, membres dels consells de bancs centrals;
g) ambaixadors, encarregats de negocis i personal militar d’alt rang;
h) membres dels òrgans administratius, de gestió o de supervisió d’entitats parapúbliques, organismes autònoms i d'empreses de propietat estatal;
i) directors, directors adjunts i membres del consell d'administració, o funció equivalent, d'organitzacions internacionals.
Cap de les funcions públiques contemplades en les lletres a) a i) comprendrà funcionaris de nivells intermedis o inferiors;
7. Familiars:
a) el cònjuge, o persona assimilable al cònjuge, de persones políticament exposades;
b) els fills i els seus cònjuges o persones assimilables als cònjuges, de persones políticament exposades;
c) els pares de persones políticament exposades;
8. Persones reconegudes com a afins:
a) persones físiques de les qui sigui notori que són beneficiaris efectius d'una entitat jurídica o una altra estructura jurídica juntament amb alguna persona políticament exposada, o que mantenen amb elles qualsevol altre tipus de relació empresarial estreta;
b) persones físiques que siguin beneficiaris efectius únics d'una entitat jurídica o una altra estructura jurídica que notòriament s'hagi constituït de facto en benefici d'una persona políticament exposada;
9. Assessor fiscal: persones físiques o jurídiques que, de manera exclusiva o no, assessoren en matèria fiscal.
10. Direcció: els càrrecs o empleats que tinguin un coneixement suficient de l’exposició de l’entitat al risc de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme, així com facultats suficients per prendre decisions que afectin a l’exposició al risc, sense que sigui necessari, en tots els casos, formar part del consell d’administració;
11. Alta direcció: membres de l’alta direcció en els termes establerts per l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera;
12. Relació de negocis: relació empresarial, professional o comercial vinculada a l’activitat professional dels subjectes obligats i que, en el moment en el qual s’estableix el contacte, pretengui tenir una certa durada;
13. Entitats o subjectes obligats d’un mateix grup: entitats o subjectes obligats que pertanyen a un grup d’acord amb la definició que estableix l’article 34.2 del text refós de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris;
14. Diner electrònic: valor monetari emmagatzemat per mitjans electrònics o magnètics que representa un crèdit sobre l’emissor, s’emet al rebre els fons amb el propòsit d’efectuar operacions de pagament i que és acceptat per una persona física o jurídica distinta de l’emissor de diner electrònic;
15. Banc pantalla: una entitat bancària, una entitat financera o una entitat que exerceix activitats similars a les d'aquestes, constituïda en un país en el qual no tingui una presència física que permeti exercir una veritable gestió i direcció, i que no estigui associada a un grup financer regulat subjecte a una efectiva supervisió en base consolidada.
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per presència física una gestió i direcció efectiva situada en un país. La simple existència d’un agent local o un nombre baix d’empleats en relació a l’activitat o naturalesa del negoci no constitueix presència física;
16. Diners en efectiu:
a) els efectes negociables al portador, inclosos els instruments monetaris com els xecs de viatge, instruments negociables (inclosos xecs, pagarés i ordres de pagament), ja siguin estesos al portador, endossats sense restricció, estesos a l’ordre d’un beneficiari fictici o en una altra forma en virtut de la qual la seva titularitat es transmeti al lliurament i els instruments incomplets (inclosos xecs, pagarés i ordres de pagament) firmats però amb omissió del nom del beneficiari;
b) els diners en metàl·lic (bitllets de banc i monedes que estiguin en circulació com a instrument de canvi).
No es consideren diners en efectiu els xecs nominatius;
17. UIFAND: Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, òrgan configurat com a autoritat administrativa amb autonomia funcional que actua de manera independent respecte de la resta de l’Administració general de l’Estat, amb ple sotmetiment a aquesta Llei i a l’ordenament jurídic.
Secció segona. Valoració del risc
Article 4. Valoració del risc per part de les autoritats
1. La UIFAND coordina l’adopció de les mesures nacionals adequades per detectar, avaluar, comprendre i mitigar els riscos de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme. Aquesta avaluació es revisa periòdicament i, en particular, quan es produeixin esdeveniments o novetats importants.
2. A partir de l'avaluació de riscos a què fa referència l'apartat 1, les autoritats competents corresponents prenen les mesures oportunes per:
a) prevenir o mitigar el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme sobre la base d’un enfocament basat en el risc.
a) millorar el sistema nacional de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, en particular determinant tots els àmbits en els quals els subjectes obligats han d'aplicar mesures reforçades i, si escau, especificant les mesures que hagin d'adoptar-se;
b) identificar, si escau, els sectors o àmbits que presentin un risc menor o major de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme;
c) determinar l'assignació i la prioritat que hagi de donar-se als recursos per combatre el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme;
d) impulsar l’elaboració de normes adequades per a cada sector o àmbit, en funció del risc de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme;
e) proporcionar als subjectes obligats la informació no confidencial que sigui adequada per facilitar les seves pròpies avaluacions del risc de blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
3. Als efectes de contribuir a l’avaluació de riscos, la UIFAND pot requerir la informació que estimi oportuna per disposar de estadístiques exhaustives per identificar i avaluar els riscos de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme i l’eficàcia del sistema.
Aquestes estadístiques inclouen, entre altres:
a) dades relatives a la grandària i la importància dels diferents sectors inclosos en l'àmbit d'aplicació d’aquesta Llei, en particular el número d'entitats i persones i la importància econòmica de cadascun dels sectors;
b) dades relatives a les fases d'informació, d’investigació i judicial del sistema nacional de lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme i, en particular, el número de declaracions d’operacions sospitoses trameses a la UIFAND, el seguiment donat a aquestes declaracions i el número anual d'assumptes investigats, així com el número de persones processades, el número de persones condemnades per delictes relacionats amb el blanqueig de diners o valors o amb el finançament del terrorisme, els tipus de delictes previs, quan aquesta informació estigui disponible, i el valor en euros dels fons bloquejats, embargats o comissats;
c) si es disposa d'elles, dades relatives al número i el percentatge de declaracions que condueixin a una nova investigació, juntament amb l’informe anual dirigit als subjectes obligats en el qual es detallin la utilitat i el seguiment de les declaracions formulades;
d) dades relatives al número de sol·licituds d’informació transfrontereres que la UIFAND i altres autoritats competents hagin realitzat, rebut, denegat i contestat, totalment o parcial.
Article 5. Valoració del risc per part dels subjectes obligats
1. Els subjectes obligats han d’adoptar mesures adequades per identificar, avaluar i comprendre els seus riscos de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme. Aquest estudi de risc individual (ERI) ha de:
a) estar adequadament documentat i reflectit en un informe escrit;
b) considerar tots els factors de risc rellevants abans de determinar el nivell global de risc i les mesures de mitigació apropiades. Aquests factors de risc han d’incloure els relatius a clients, països o zones geogràfiques, productes, serveis, operacions o canals de distribució;
c) estar periòdicament actualitzat i, en tot cas quan es produeixin esdeveniments o novetats importants en la gestió i l’activitat del subjecte obligat.
La UIFAND pot emetre directrius sobre què es consideren mesures adequades considerant les particularitats i la grandària dels subjectes obligats.
2. L’ERI ha de posar-se a disposició de la UIFAND immediatament quan aquesta ho requereixi.
3. La UIFAND pot decidir que no es requereixi l’ERI per determinats sectors amb risc limitat si els riscos específics inherents al sector estan clarament identificats, s'han comprès i els subjectes obligats individualment considerats entenen els seus riscos. La UIFAND comunica als subjectes obligats aquesta circumstància.
Secció tercera. Països d’alt risc
Article 6. Països d’alt risc
1. Es consideren països d’alt risc de blanqueig de diners o valors i de finançament de terrorisme aquells determinats mitjançant comunicat tècnic per la UIFAND, qui ha de prendre en consideració els països i les jurisdiccions designades com a no cooperatius o amb deficiències estratègiques pel Grup d’Acció Financera (GAFI) i aquells en relació amb els quals la Comissió Europea determini que pateixen deficiències estratègiques en els seus sistemes nacionals de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
2. Els subjectes obligats han d’aplicar mesures de diligència deguda reforçades en les relacions de negocis i en les operacions relacionades amb persones físiques o jurídiques de països d’alt risc.
3. La UIFAND pot acordar l’aplicació de contramesures en relació amb països d’alt risc o que tinguin un risc elevat de blanqueig de diners o valors o de finançament de terrorisme. Aquestes contramesures poden adoptar-se de forma autònoma o en aplicació de decisions o recomanacions d’organitzacions, institucions o grups internacionals.
Entre altres, constitueixen contramesures adequades:
a) Obligar els subjectes obligats a aplicar mesures de diligència deguda reforçada.
b) Implementar els mecanismes de declaració reforçats oportuns o la declaració sistemàtica de determinades operacions.
c) Prohibir l’establiment o el manteniment de filials, sucursals o oficines de representació d’institucions financeres del país corresponent o, de qualsevol altra manera, tenir en compte el fet que la institució financera corresponent és d’un país que no disposa d’un sistema adequat de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
d) Prohibir als subjectes obligats establir o mantenir filials, sucursals o oficines de representació al país corresponent o, de qualsevol altra manera, tenir en compte el fet que aquestes estan a un país que no disposa d’un sistema adequat de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
e) Limitar, inclús prohibint, les relacions de negocis o les operacions financeres amb el país corresponent i amb les persones físiques o jurídiques d’aquell país.
f) Prohibir als subjectes obligats l’acceptació de les mesures de diligència deguda practicades per entitats del país corresponent.
g) Requerir als subjectes obligats financers la revisió, modificació o, si fos necessari, la terminació de les relacions de corresponsalia amb institucions financeres del país corresponent.
h) Sotmetre a les sucursals i filials de les institucions financeres dels països corresponents a supervisió reforçada o a examen o auditoria externs.
i) Imposar als grups financers obligacions reforçades d’auditoria externa en relació amb qualsevol sucursal o filial situada o que operi en el país corresponent.
Capítol segon. Mesures de diligència deguda
Secció primera. Disposicions generals
Article 7. Prohibició de comptes o llibretes d’estalvi anònims
Queden prohibits els comptes i les llibretes d’estalvi anònims o amb noms ficticis.
Article 8. Obligació de practicar mesures de diligència deguda
Els subjectes obligats han d’aplicar mesurades de diligència deguda en les següents circumstàncies:
a) quan estableixin una relació de negocis;
b) quan efectuïn una operació ocasional:
i) per un valor igual o superior a 15.000 euros, ja es dugi aquesta a terme en una operació o en diverses operacions entre les quals sembli existir algun tipus de relació; o
ii) que constitueixi una transferència de fons, en el sentit de l’article 29 d’aquesta Llei, superior a 1.000 euros;
c) en el cas de comerciants, quan efectuïn operacions ocasionals en diners en efectiu per un valor igual o superior a 10.000 euros, ja es dugin aquestes a terme en una operació o en diverses operacions entre les quals sembli existir algun tipus de relació;
d) en el cas dels casinos i altres operadors de jocs d’atzar, ja sigui al moment del cobrament dels guanys i/o de la realització de les apostes, quan efectuïn operacions per un valor igual o superior a 2.000 euros, ja es duguin aquestes a terme en una operació o en diverses operacions entre les quals sembli existir algun tipus de relació;
e) quan existeixin sospites de blanqueig de diners o valors o de finançament del terrorisme, amb independència de qualsevol excepció, exempció o llindar;
f) quan existeixin dubtes sobre la veracitat, l’adequació o la validesa de les dades d'identificació del client obtingudes amb anterioritat;
g) quan estiguin tipificades com a susceptibles de comportar operacions de blanqueig o de finançament del terrorisme o qualificades d’especial vigilància per la UIFAND, mitjançant comunicats tècnics.
Article 9. Abast de les mesures de diligència deguda
1. Les mesures de diligència deguda comprenen les actuacions següents:
a) la identificació del client i la verificació de la seva identitat sobre la base de documents, dades o informacions obtingudes de fonts fiables i independents;
b) la identificació del beneficiari efectiu i l'adopció de mesures raonables per verificar la seva identitat, utilitzant documents, dades o informacions obtingudes de fonts fiables i independents, de manera que el subjecte obligat conegui qui és el beneficiari efectiu. Així mateix, pel que fa a les persones jurídiques, fideïcomisos, societats, fundacions i estructures jurídiques similars, l'adopció de mesures raonables a fi de comprendre l'estructura de propietat i control del client;
c) l'avaluació, la comprensió i l'obtenció d'informació sobre el propòsit i l'índole prevista de la relació de negocis;
d) l'aplicació de mesures de seguiment continu de la relació de negocis, incloent-hi:
- l'escrutini de les operacions efectuades al llarg d'aquesta relació, a fi de garantir que s'ajustin al coneixement que el subjecte obligat tingui del client i del seu perfil empresarial i de risc, inclòs l'origen dels fons; i
- l'adopció de mesures per assegurar que els documents, dades o informacions obtingudes en aplicació de les mesures de diligència deguda estiguin actualitzats i siguin adequats, revisant la documentació existent, en especial pels clients d’alt risc.
Quan els subjectes obligats adoptin les mesures esmentades en les lletres a) i b), també verificaran que qualsevol persona que digui actuar en nom del client estigui autoritzada a tal fi i identificaran i verificaran la identitat d'aquesta persona.
2. Les dades recollides han d’estar actualitzades en termes que permetin la identificació correcta dels clients en el moment d’establir la relació de negoci o dur a terme una operació susceptibles de comportar operacions de blanqueig o de finançament del terrorisme.
3. Els subjectes obligats determinen l’abast de les mesures de diligència deguda en funció del risc.
Els subjectes obligats prenen en consideració, entre d’altres, les variables següents per avaluar els riscs de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme:
a) el propòsit del compte o de la relació amb el client;
b) el nivell d'actius que va a dipositar el client o el volum de les operacions a realitzar;
c) la regularitat o durada de la relació de negocis.
4. En l'àmbit de les assegurances de vida o altres assegurances relacionades amb inversions, els subjectes obligats financers apliquen, a més de les mesures de diligència deguda que estableixen els apartats anteriors, les següents mesures de diligència deguda respecte als beneficiaris designats de pòlisses d'assegurances de vida o altres assegurances relacionades amb inversions i:
a) en el cas dels beneficiaris designats com a persones físiques o jurídiques o estructures jurídiques amb una denominació concreta, han de prendre el nom de la persona;
b) en el cas dels beneficiaris designats per característiques, per categoria o per altres referències, els subjectes obligats financers han d'obtenir informació suficient com per tenir la seguretat de que podrà establir la seva identitat al moment del pagament o quan el beneficiari vulgui exercir els seus drets.
La verificació de la identitat dels beneficiaris tindrà lloc en el moment del pagament. En cas de cessió, total o parcial, a un tercer, d'una assegurança de vida o una altra assegurança relacionada amb inversions, els subjectes obligats financers que tinguin coneixement de la cessió han d'identificar el beneficiari efectiu en el moment de la cessió a la persona física o jurídica o a l'estructura jurídica que sigui beneficiari del valor de la pòlissa cedida.
Els subjectes obligats han d’incloure el beneficiari d’una pòlissa de vida com a un factor de risc rellevant per determinar si s’apliquen mesures de deguda diligència reforçades. Si es determina que el beneficiari que sigui una persona jurídica o una altra estructura jurídica presenta un risc més elevat, s’han de prendre mesures de deguda diligencia reforçades, incloent l’adopció de mesures raonables per identificar i verificar la identitat del beneficiari efectiu que sigui el beneficiari de la pòlissa en el moment del pagament.
5. En el cas dels beneficiaris de fideïcomisos o estructures jurídiques similars que siguin designats per característiques o per categoria, el subjecte obligat ha d'obtenir informació suficient per poder establir la seva identitat en el moment del pagament o en el moment en què exerceixi els drets adquirits.
6. Els subjectes obligats han d’adoptar mesures constants de vigilància quant a les noves tecnologies per tal d’evitar la seva utilització indeguda per al blanqueig de diners o valors o el finançament del terrorisme i qualsevol acció que provoqui una falsa identificació del client en totes les operacions realitzades a distància.
Els subjectes obligats han d’identificar i avaluar els riscos de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme que es puguin derivar en relació al desenvolupament de nous productes i noves pràctiques comercials, incloent nous mecanismes de prestació de serveis, i l’ús de noves o emergents tecnologies tant pels productes nous com pels ja existents.
Els subjectes obligats han de:
a) realitzar anàlisis de riscos abans d’introduir o de permetre l’ús de nous productes, pràctiques i tecnologies; i
b) prendre mesures apropiades per mitigar els riscos detectats.
Article 10. Verificació de la identitat del client i del beneficiari efectiu
1. Els subjectes obligats verifiquen la identitat del client i del beneficiari efectiu abans que s'estableixi una relació de negocis o que es realitzi una operació.
2. No obstant el que estableix a l’apartat anterior, la verificació de la identitat del client i del beneficiari efectiu pot ser completada durant l’establiment d’una relació de negocis, quan això sigui necessari per no interrompre el desenvolupament normal de les activitats i quan el risc de blanqueig o de finançament del terrorisme sigui baix. En tal cas, el procediment de verificació es conclourà tan aviat com sigui possible després del primer contacte.
3. No obstant el que estableix l'apartat 1, es pot procedir a l'obertura d'un compte en una entitat operativa del sistema financer, inclosos comptes que permetin operacions amb valors mobiliaris, sempre que existeixin suficients garanties de que ni el client ni altres persones en el seu nom efectuaran operacions fins que s'hagi identificat al client i el beneficiari efectiu i verificat la seva identitat.
4. En el cas que la identificació del client i dels beneficiaris efectius i l’avaluació i l’obtenció d’informació sobre el propòsit i l’índole prevista de la relació de negocis no es pugui realitzar d’acord amb l’article 9 d’aquesta Llei o es tinguin dubtes sobre la veracitat o idoneïtat de la informació obtinguda, els subjectes obligats no poden establir una relació de negocis o dur a terme una operació ocasional. En el cas de relacions ja iniciades, s’ha de posar fi a la relació de negoci.
En ambdós casos, els subjectes obligats han de valorar la transmissió d’una declaració de sospita a la UIFAND.
5. Els subjectes obligats han d’aplicar els procediments de diligència deguda respecte dels clients existents, en el moment oportú en funció de l’anàlisi del seu risc, en particular quan canviïn les circumstàncies del client.
6. Quan els subjectes obligats tinguin una sospita de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme, i raonablement estimin que completar el procés de mesures de deguda diligència o coneixement del client pugui alertar al client de que existeixen sospites de blanqueig o finançament del terrorisme, el subjecte obligat podrà no completar aquest procés, sempre que presenti una declaració d’operació sospitosa a la UIFAND.
Secció segona. Mesures simplificades de diligència deguda
Article 11. Mesures simplificades de diligència deguda
1. Els subjectes obligats poden aplicar mesures simplificades de diligència deguda en aquells casos en què la relació de negocis o operació presenti un grau de risc reduït d’acord amb els següents factors:
1) Factors de risc en funció del client:
a) societats que cotitzen en borsa i estan subjectes a requisits d'informació (ja sigui en virtut de les normes del mercat de valors o en virtut de la llei o altres instruments d'obligat compliment), que imposin obligacions per garantir una transparència adequada respecte als beneficiaris efectius;
b) administracions o empreses públiques;
c) clients són residents a les zones geogràfiques de menor risc en aplicació dels factors que estableix el punt 3.
2) Factors de risc en funció del producte, servei, operació o canal de distribució:
a) pòlisses d’assegurança de vida amb una prima anual que no superi els 1.000 euros o amb una prima única que no superi els 2.500 euros;
b) pòlisses d'assegurances per a plans de pensions que no continguin una opció de rescat anticipat ni puguin servir de garantia;
c) plans de pensions, jubilació o similars que contemplin l'abonament de prestacions de jubilació als empleats, sempre que les aportacions s'efectuïn mitjançant deducció del salari i les normes del pla no permetin als beneficiaris cedir la seva participació;
d) productes o serveis financers adequadament definits i limitats, destinats a determinats tipus de clients, a fi d'augmentar l'accés amb finalitats d'inclusió financera;
e) productes en els quals el risc de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme es gestioni mitjançant altres factors, com els límits de disposició d'efectiu o la transparència de la propietat (per exemple, certs tipus de diners electrònics).
3) Factors de risc en funció de l'àrea geogràfica:
a) Estats membres de la Unió Europea;
b) països amb sistemes eficaços de lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme;
c) països que, segons fonts fiables i independents, tinguin un baix nivell de corrupció o altres activitats delictives;
d) països que, segons fonts fiables i independents, com per exemple informes d'avaluació mútua o d'avaluació detallada o informes de seguiment, disposin de mesures contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme compatibles amb les Recomanacions del GAFI, i apliquin efectivament aquestes mesures.
La UIFAND pot publicar directrius sobre l'adopció de mesures simplificades de diligència deguda que resultin adequades i proporcionades a les particularitats i la grandària dels subjectes obligats.
2. Abans d'aplicar les mesures simplificades de diligència deguda, els subjectes obligats han de determinar que la relació de negocis o operació presenta un risc baix.
3. Els subjectes obligats controlen en tot cas les operacions i les relacions de negocis per poder detectar operacions inusuals o sospitoses.
Secció tercera. Mesures reforçades de diligència deguda
Article 12. Obligació de practicar mesures reforçades de diligència deguda
1. Els subjectes obligats apliquen mesures reforçades de diligència deguda en els següents casos:
a) casos als que es refereixen els articles 13 a 17 d’aquesta Llei;
b) operacions amb persones físiques o entitats jurídiques establertes als països determinats per la UIFAND com països d'alt risc;
c) altres casos d’alt risc identificats per la UIFAND o pels subjectes obligats d’acord amb, entre altres, els següents factors d’identificació de situacions d’alt risc:
1) Factors de risc en funció del client:
a) relació de negocis desenvolupada en circumstàncies excepcionals;
b) clients residents a les àrees geogràfiques d’alt risc en aplicació dels factors que estableix el punt 3;
c) persones o estructures jurídiques que constitueixen vehicles de gestió del patrimoni personal;
d) societats amb accionistes nominals o accions al portador;
e) activitats econòmiques que fan ús intensiu d'efectiu;
f) estructures societàries poc habituals o excessivament complexes, considerant la naturalesa de les activitats.
2) Factors de risc en funció del producte, servei, operació o canal de distribució:
a) banca privada;
b) productes o operacions que podrien afavorir l'anonimat;
c) relacions o operacions comercials a distància, sense signatura electrònica;
d) pagaments rebuts de persones no identificades o tercers no associats;
e) nous productes i noves pràctiques comercials, inclosos nous mecanismes de lliurament, i utilització de noves tecnologies o en desenvolupament per a productes nous o ja existents.
3) Factors de risc en funció de l'àrea geogràfica:
a) sense perjudici del que estableix l’article 6 d’aquesta Llei, països que, segons fonts fiables i independents, com per exemple informes d'avaluació mútua o d'avaluació detallada o informes de seguiment, no disposin de sistemes eficaces de lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme;
b) països que, segons fonts fiables i independents, tinguin nivells significatius de corrupció o altres activitats delictives;
c) països objecte de sancions, embargaments o mesures similars adoptades per la Unió Europea o per les Nacions Unides;
d) països que ofereixin finançament o suport a activitats terroristes, o en el territori dels quals operin organitzacions terroristes.
No serà necessari aplicar automàticament mesures reforçades de diligència deguda en relació amb les sucursals ni amb les filials en les que el subjecte obligat tingui participació majoritària que estiguin localitzades en països d'alt risc, quan compleixin plenament les polítiques i procediments a nivell de grup definides en l'article 41 d’aquesta Llei.
La UIFAND pot publicar directrius sobre les mesures reforçades de diligència deguda, adequades i proporcionades a les particularitats i la grandària dels subjectes obligats.
2. Els subjectes obligats examinen el context i la finalitat de totes les operacions complexes, o inusuals, quan la seva finalitat econòmica o lícita no resulti aparent. En particular, els subjectes obligats han d'augmentar el grau i la naturalesa de la supervisió de la relació de negocis, a fi de determinar si tals operacions o activitats semblen sospitoses.
Article 13. Relacions de corresponsalia bancària
1. En les relacions de corresponsalia bancària amb entitats d’altres països, correspon a les entitats bancàries i financeres corresponsals andorranes:
a) Reunir informació suficient sobre l’entitat corresponsal estrangera per comprendre la naturalesa de la seva activitat i determinar, a partir d’informacions de domini públic, la seva reputació i la qualitat de la seva supervisió, incloent si ha estat subjecta a una investigació o qualsevol altra acció reguladora de blanqueig de diners o valors o finançament del terrorisme.
b) Avaluar que els controls contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme de què disposi l’entitat corresponsal són adequats i efectius.
c) Obtenir l’autorització de l’alta direcció abans d’establir noves relacions de corresponsalia bancària.
d) Documentar les responsabilitats respectives de cada entitat.
e) Respecte dels comptes de transferència de pagaments en altres places (payable-through accounts), han de tenir garanties que l’entitat corresponsal estrangera ha comprovat la identitat i aplicat en tot moment les mesures de diligència deguda dels clients que tenen accés directe a comptes de l’entitat corresponsal andorrana i que, a sol·licitud d’aquesta, pot facilitar les dades necessàries a efectes d’identificació i verificació del client i el beneficiari efectiu.
2. Queda prohibit establir o mantenir relacions de corresponsalia amb bancs pantalla. S’han d’adoptar les mesures adequades per assegurar que no s’estableixen o es mantenen relacions de corresponsalia amb bancs dels quals es coneix que permeten l’ús dels seus comptes per part de bancs pantalla.
Article 14. Persones políticament exposades (PEPs)
En relació amb les operacions o relacions de negoci amb persones políticament exposades, els subjectes obligats han de:
a) disposar de procediments adequats en funció del risc a fi de determinar si el client o el beneficiari efectiu és una persona políticament exposada;
b) obtenir l’autorització de l’alta direcció per establir o mantenir una relació de negoci amb les persones políticament exposades.
c) adoptar les mesures adequades per determinar l’origen del patrimoni i dels fons objecte de la relació de negoci o de la operació;
d) realitzar una supervisió reforçada i permanent de la relació de negoci.
Aquestes obligacions són igualment aplicables quan, amb posterioritat a la identificació i verificació inicial d’un client o beneficiari efectiu, aquest client o beneficiari passi a ser una persona políticament exposada.
Article 15. Assegurances de vida amb persones políticament exposades
Els subjectes obligats adopten mesures raonables per determinar si els beneficiaris de pòlisses d'assegurances de vida o altres assegurances relacionades amb inversions i/o, si escau, el beneficiari efectiu, són persones políticament exposades, els seus familiars o persones reconegudes com afins. Aquestes mesures s'adopten com molt tard al moment del pagament o al moment de la cessió, total o parcial, de la pòlissa. Quan s'identifiquin riscs més elevats, a més d'adoptar les mesures de diligència deguda establertes a l'article 9 d’aquesta Llei, correspon als subjectes obligats:
a) informar a l’alta direcció abans del pagament del rendiment de la pòlissa;
b) procedir a un control reforçat de tots els aspectes de la relació de negocis amb el titular de la pòlissa.
Article 16. Finalització de les mesures reforçades de diligència deguda en cas de PEPs
Quan una persona políticament exposada hagi deixat d'exercir una funció pública important, durant almenys dotze mesos, els subjectes obligats continuaran aplicant les mesures reforçades de diligència deguda que estableix l’article 14.
Article 17. Familiars i persones reconegudes com afins dels PEPs
Les mesures contemplades en els articles 14 i 15 d’aquesta Llei seran també aplicables als familiars o a les persones reconegudes com afins de les persones políticament exposades.
Secció quarta. Compliment per tercers
Article 18. Compliment per tercers
1. Als efectes del compliment de les obligacions previstes en les lletres a) b) i c) de l’apartat 1 de l’article 9 d’aquesta Llei, els subjectes obligats poden delegar la seva execució en tercers. No obstant, el subjecte obligat delegant continua sent responsable del compliment d’aquestes obligacions.
2. Als efectes de l’apartat anterior, s’entén per “tercers” els subjectes obligats enumerats a l’article 2 d’aquesta Llei o altres entitats o persones situades en altres països que:
a) apliquin requisits de diligència deguda i de conservació de documents que siguin equivalents als establerts en aquesta Llei, i
b) supervisin el compliment dels requisits establerts per la normativa interna en termes equivalents a la normativa andorrana.
3. Els subjectes obligats no poden delegar el compliment de les obligacions previstes en les lletres a), b) i c) de l’apartat 1 de l’article 9 d’aquesta Llei a tercers establerts als països d’alt risc a què es refereix l’article 6 d’aquesta Llei.
4. Els subjectes obligats, sense perjudici de mantenir la plena responsabilitat respecte del client, poden acceptar les mesures de diligència deguda practicades per les seves matrius o sucursals i filials amb participació majoritària domiciliades a Andorra o en un altre país que compleixin plenament les polítiques i els procediments a nivell de grup en els termes que estableix l’article 41 d’aquesta Llei.
5. Els subjectes obligats obtenen dels tercers en qui deleguin la informació necessària sobre els requisits de diligència deguda establerts en l'article 9, apartat 1, paràgraf primer, lletres a), b) i c), d’aquesta Llei.
Així mateix, adopten les mesures adequades per garantir que els tercers els transmetin immediatament, prèvia sol·licitud, les corresponents còpies de la documentació d'identificació i verificació d'identitat i altra documentació que pugui ser rellevant sobre la identitat del client o del beneficiari efectiu.
6. Aquest règim no serà aplicable a les relacions d’externalització o agència quan, en virtut d’un acord contractual, el proveïdor de serveis o agent hagi de ser considerat com a part del subjecte obligat.
Capítol tercer. Informació sobre els beneficiaris efectius d’entitats jurídiques andorranes
Article 19. Obligació d’obtenció, conservació i accés a la informació sobre els beneficiaris efectius
1. Les societats i altres persones jurídiques constituïdes al Principat d’Andorra tenen l’obligació d’obtenir i conservar informació adequada, precisa i actual sobre els seus beneficiaris efectius.
Aquestes entitats tenen la obligació de subministrar als subjectes obligats, a més de la informació sobre el seu propietari legal, informació relativa al beneficiari efectiu quan els subjectes obligats prenen mesures de diligència deguda de conformitat amb el capítol segon d’aquesta Llei.
2. La UIFAND i altres autoritats competents poden accedir a la informació a què es refereix l’apartat 1 en qualsevol moment
3. El Registre de Societats, el Registre d’Associacions i el Registre de Fundacions exigeixen la informació relativa als beneficiaris efectius de les entitats inscrites en els termes que estableix la legislació. Aquesta informació s’ha de mantenir precisa i actualitzada.
4. La informació sobre els beneficiaris efectius que consti en el Registre de Societats, en el Registre d’Associacions i el Registre de Fundacions estarà a disposició de:
a) la UIFAND i altres autoritats competents, sense cap restricció;
b) els subjectes obligats, en el marc de l’aplicació de les mesures de diligència deguda de conformitat amb el capítol segon;
c) tota persona o organització que pugui demostrar un interès legítim.
Les persones o organitzacions a què es refereix la lletra c) tindran accés, com a mínim, al nom i cognoms, mes i any de naixement, la nacionalitat i el país de residència del beneficiari efectiu, i a l’abast de la seva participació efectiva.
L’accés a la informació sobre els beneficiaris efectius que consti en el Registre de Societats, en el Registre d’Associacions i en el Registre de Fundacions es fade conformitat amb la legislació sobre protecció de dades i pot estar subjecte a un registre en línia i al pagament d’una taxa. Les taxes aplicades per la obtenció d’informació no han d’excedir dels corresponents costos administratius.
6. Els subjectes obligats no recorren exclusivament al Registre de Societats, al Registre d’Associacions o al Registre de Fundacions per complir els requisits en matèria de diligència deguda de conformitat amb el capítol segon.
7. No existirà l’obligació d’autoritzar l’accés a la totalitat o una part de la informació sobre els beneficiaris efectius a les persones a què es refereix l’apartat 4, lletres b) i c), si tal accés pot exposar el beneficiari efectiu a un risc de frau, segrest, xantatge, violència o intimidació o si el beneficiari efectiu és un menor o té alguna incapacitat no relacionada amb l’edat. Aquesta exempció no s’aplica als subjectes obligats financers ni als notaris ni als saigs.
Capítol quart. Obligacions de declaració i prohibició de revelació
Article 20. Obligació de declaració
1. Els subjectes obligats estan subjectes a les següents obligacions:
a) Declarar davant la UIFAND, per iniciativa pròpia, qualsevol operació o projecte d’operació relativa a fons respecte dels quals hi hagi sospites o motius raonables per sospitar que són el producte d’una activitat delictiva o que estan relacionades amb el finançament del terrorisme, i contestar sense demora a les sol·licituds d’informació addicional que els hi dirigeixi la UIFAND, i
b) facilitar a la UIFAND tota la informació que sigui requerida en l’exercici de les seves funcions.
Es declararan totes les operacions sospitoses, incloses les que hagin quedat en la fase de temptativa.
2. Els notaris, els advocats, els membres d’altres professions jurídiques independents i els comptables externs, no estan subjectes a l’obligació de declarar operacions sospitoses única i exclusivament en relació amb la informació rebuda dels seus clients o obtinguda sobre un dels seus clients durant la determinació de la seva posició jurídica o l’exercici de les funcions de defensa o representació d’aquest client en un procediment judicial o en relació amb aquest procediment, inclòs l’assessorament sobre la incoació d’un procediment judicial o la forma d’evitar-lo, independentment de si aquesta informació s’han rebut o obtingut abans, durant o després de tal procediment.
3. L’obligació de declarar s’ha de complir, amb independència de quin sigui el país on s’hagi comès o es pugui cometre el presumpte delicte de blanqueig o de finançament del terrorisme, o d’on procedeixin o vagin destinats els fons.
La declaració ha de ser efectuada abans que el subjecte obligat hagi executat l’operació sospitosa.
Amb posterioritat a la declaració de sospita, o al requeriment d’informació, s’ha de trametre a la UIFAND qualsevol element nou de què tingui coneixement relatiu a la declaració.
4. El representant davant de la UIFAND dels subjectes obligats efectua la declaració de sospita a què es refereix l’apartat primer.
5. Si la UIFAND, a la llum de les investigacions realitzades en l’exercici de les seves funcions, estima que hi ha indicis suficients, pot ordenar provisionalment el bloqueig de l’operació o les operacions que estimi oportunes.
El bloqueig no pot excedir els cinc dies, termini màxim en el qual la UIFAND ha d’aixecar-lo si aquests indicis s’han desvirtuat o, en cas contrari, ha de trametre les actuacions al Ministeri Fiscal.
6. La UIFAND no té responsabilitat pels danys causats pel bloqueig d’operatives i diners o valors realitzats en l’exercici de les seves funcions.
Article 21. Obligació de declaració a organismes autoreguladors o col·legis professionals
No obstant el que estableix l’article anterior, la UIFAND, mitjançant comunicat tècnic, pot designar l’organisme autoregulador o el col·legi professional de l’activitat de què es tracti com l’organisme a qui s’ha d’informar en primera instància en lloc de la UIFAND. En aquest cas, correspon als organismes autoreguladors efectuar les comunicacions corresponents a la UIFAND de manera immediata i sense filtrar.
Article 22. Abstenció d’executar operacions
1. Els subjectes obligats no poden executar operacions de les que sàpiguen o hi hagi sospites o motius raonables per sospitar que estan relacionades amb el producte d’activitats delictives o amb el finançament del terrorisme fins que no hagin fet la preceptiva declaració de sospita davant la UIFAND i hagin complert qualsevol altra instrucció addicional d’aquesta.
2. Quan no executar l’operació financera o econòmica sospitosa resulti impossible o pugui comprometre la persecució dels beneficiaris de la presumpta operació de blanqueig o finançament del terrorisme, els subjectes obligats podran executar l’operació i efectuar immediatament després una declaració a la UIFAND. La declaració ha d’exposar, a més de la informació a què es refereix l’article 21 d’aquesta Llei, els motius que van justificar l’execució de l’operació.
Article 23. Obligació d’informació de les autoritats de supervisió
Les autoritats competents per la supervisió prudencial dels subjectes obligats que descobreixin fets que puguin estar relacionats amb el blanqueig de diners o valors o el finançament del terrorisme, ja sigui en el curs de les inspeccions efectuades o de qualsevol altra manera, informen d’aquests fets sense demora a la UIFAND.
Article 24. Efectes de la comunicació pels subjectes obligats
La comunicació de bona fe d’informació a la UIFAND, per part d’un subjecte obligat o dels seus empleats o directius no constitueix infracció de cap restricció de la divulgació d’informació imposada per via contractual o per disposició legal, reglamentària o administrativa, i no implicarà cap tipus de responsabilitat pel subjecte obligat, els seus directius o empleats, tot i que no coneguessin l’activitat delictiva subjacent i amb independència de que l’activitat il·legal arribés o no a concretar-se realment.
Article 25. Protecció dels subjectes obligats
1. La UIFAND i qualsevol altra autoritat administrativa o judicial adopta totes les mesures adequades per protegir els subjectes obligats envers qualsevol amenaça o acció hostil derivada del compliment de les obligacions que imposa aquesta Llei. En particular, es manté la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita i en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses.
2. A aquests efectes, la UIFAND analitza la declaració de sospita i, en el cas d’apreciar indicis o l’existència de blanqueig de diners o valors o finançament del terrorisme, remet informe al Ministeri Fiscal. L’informe de la UIFAND no incorpora les declaracions de sospita dels subjectes obligats ni dels seus directius i empleats ni la seva identificació ni la dels funcionaris o membres de la UIFAND que han intervingut en la instrucció.
3. L’informe de la UIFAND té el valor probatori que les autoritats judicials li atorguin i pot ser incorporat a les diligències judicials o administratives que se’n derivi.
La informació classificada com d’intel·ligència financera per la UIFAND, no es pot incorporar a les diligències judicials o administratives.
4. Excepte en cas de prejudicialitat penal, si la UIFAND, en l’exercici de les seves funcions, adverteix irregularitats que són competència d’un altre òrgan administratiu, ha d’enviar a aquest el corresponent informe mantenint la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita i en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses.
Article 26. Prohibició de revelació
1. Els subjectes obligats i els seus directius i empleats no revelen al client afectat ni a tercers que s’està transmetent, es transmetrà o s’ha transmès informació a la UIFAND ni que està realitzant-se o pot realitzar-se una anàlisi o investigació sobre blanqueig de diners o valors o finançament del terrorisme.
2. En relació amb les declaracions d’operacions sospitoses, aquesta prohibició de revelació no inclou la informació a les autoritats competents, inclosos els organismes autoreguladors, sempre que aquesta revelació sigui prèviament autoritzada per escrit per la UIFAND.
3. La prohibició establerta a l’apartat 1 no impedirà la comunicació d’informació entre els subjectes obligats financers i les seves sucursals i filials en les que tinguin participació majoritària situades a altres països, a condició que compleixin plenament les polítiques i procediments a nivell de grup conforme l’article 40 d’aquesta Llei, inclosos els procediments d’intercanvi d’informació dins del grup, i que les polítiques i procediments a nivell de grup compleixin els requisits establerts en aquesta Llei, sempre que aquesta revelació sigui prèviament autoritzada per escrit per la UIFAND.
4. La prohibició establerta a l’apartat 1 no impedirà la comunicació d’informació relativa a les declaracions d’operacions de sospita, prèvia autorització escrita de la UIFAND, entre els subjectes obligats a què es refereixen les lletres a) i b) de l’apartat 2 de l’article 2, o entitats d’altres països que imposin requisits equivalents als que estableix aquesta Llei, que exerceixin les seves activitats professionals, ja sigui com empleats o d’una altra manera, dins d’una mateixa entitat jurídica o en una estructura professional més àmplia a la que pertanyi l’entitat jurídica, que tingui propietat, gestió o supervisió del compliment comuns.
5. La prohibició establerta a l’apartat 1 no impedirà la comunicació d’informació relativa a les declaracions de sospita, prèvia autorització escrita de la UIFAND, referida a un mateix client i a una mateixa operació en la que intervinguin dos o més subjectes obligats, ja siguin financers o no financers o no financers a què es refereixen les lletres a) i b) de l’apartat 2 de l’article 2, sempre que pertanyin a una mateixa categoria professional i estiguin subjectes a obligacions equivalents relatives al secret professional i a la protecció de dades personals. La informació intercanviada s’utilitza exclusivament a efectes de la prevenció del blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
6. Quan els subjectes obligats a què es refereixen les lletres a) i b) de l’apartat 2 de l’article 2 intentin dissuadir un client d’una activitat il·legal, això no constituirà revelació a efectes de l’apartat 1 d’aquest article.
Capítol cinquè. Informació que ha d’acompanyar les transferències de fons
Secció primera. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions
Article 27. Objecte
Aquest capítol estableix les normes sobre la informació que ha d'acompanyar a les transferències de fons, en qualsevol moneda, referent als seus ordenants i beneficiaris quan almenys un dels prestadors de serveis de pagament participant en la transferència de fons estigui establert a Andorra.
Article 28. Àmbit d’aplicació
1. Aquest capítol s'aplica a les transferències de fons, en qualsevol moneda, enviades o rebudes per un prestador de serveis de pagament o un prestador de serveis de pagament intermediari establert a Andorra.
2. Aquest capítol no s’aplica als serveis següents:
a) les operacions de pagament efectuades exclusivament en efectiu i directament de l'ordenant al beneficiari, sense intervenció de cap intermediari;
b) les operacions de pagament de l'ordenant al beneficiari a través d'un agent comercial autoritzat per negociar o concloure la compra o venda de béns o serveis per compte de l'ordenant o del beneficiari;
c) el transport físic, com a activitat professional, de bitllets i monedes, inclosos la recollida, tractament i lliurament;
d) les operacions de pagament consistents en la recollida i lliurament no professionals de diners en efectiu realitzades amb motiu d'activitats no lucratives o caritatives;
e) els serveis en què el beneficiari proporciona diners en efectiu a l'ordenant com a part d'una operació de pagament, a instància expressa de l'usuari del servei de pagament immediatament abans de l'execució d'una operació de pagament mitjançant pagament destinat a la compra de béns o serveis;
f) el negoci de canvi de divises, això és, les operacions de «efectiu per efectiu», quan els fons no es mantinguin en comptes de pagament;
g) les operacions de pagament realitzades per mitjà de qualsevol dels següents documents estesos per un proveïdor de serveis de pagament a fi de posar fons a la disposició del beneficiari:
i) xecs en paper conformement al Conveni de Ginebra de 19 de març de 1931 que estableix una llei uniforme sobre xecs;
ii) xecs en paper similars als contemplats en l'incís i) i regulats pel dret d'estats que no siguin parts en el Conveni de Ginebra de 19 de març de 1931 que estableix una llei uniforme sobre xecs;
iii) efectes en paper conformement al Conveni de Ginebra de 7 de juny de 1930 que estableix una llei uniforme sobre lletres de canvi i pagarés;
iv) efectes en paper similars als què es refereix l'incís iii) i regulats pel dret d'estats que no siguin parts en el Conveni de Ginebra de 7 de juny de 1930 que estableix una llei uniforme sobre lletres de canvi i pagarés;
v) vals en paper;
vi) xecs de viatge en paper; o
vii) girs postals en paper, segons la definició de la Unió Postal Universal;
h) les operacions de pagament realitzades per mitjà d'un sistema de liquidació de pagaments o valors o entre agents de liquidació, contraparts centrals, cambres de compensació i/o bancs centrals i altres participants en el sistema, i proveïdors de serveis de pagament;
i) les operacions de pagament relacionades amb la gestió de carteres, amb inclusió de dividends, rèdits o altres distribucions, o amb amortitzacions o vendes, realitzades per persones esmentades en la lletra h) o per societats d'inversió, entitats bancàries, organismes d'inversió col·lectiva o societats de gestió d'actius que prestin serveis d'inversió i qualsevol altra entitat autoritzada a custodiar instruments financers;
j) els serveis prestats per proveïdors de serveis tècnics com a suport a la prestació de serveis de pagament, sense que aquests proveïdors arribin a estar a cap moment en possessió dels fons que hagin de transferir-se, inclosos el tractament i conservació de dades, serveis de confiança i de protecció de la intimitat, autenticació de dades i entitats, la tecnologia de la informació i el subministrament de xarxes de comunicació, subministrament i manteniment de terminals i dispositius empleats per als serveis de pagament;
k) els serveis que es basin en instruments que puguin utilitzar-se per l'adquisició de béns o serveis únicament en les instal·lacions de l'emissor o, en virtut d'un acord comercial amb l'emissor, bé en una xarxa limitada de proveïdors de serveis o per a un conjunt limitat de béns o serveis;
l) les operacions de pagament executades per mitjà de dispositius de telecomunicació, digitals o de tecnologies de la informació, quan els béns o serveis adquirits es lliuren i utilitzen mitjançant dispositius de telecomunicació, digitals o de tecnologies de la informació, sempre que l'operador de serveis de telecomunicació, digitals o de tecnologies de la informació no actuï únicament com a intermediari entre l'usuari del servei de pagament i el proveïdor dels béns i serveis;
m) les operacions de pagament efectuades per compte propi entre proveïdors de serveis de pagament i entre agents o sucursals per compte propi;
n) els serveis de proveïdors de retirada de diners en caixers automàtics que actuïn en nom d'un o diversos expedidors de targetes, que no siguin part del contracte marc amb el consumidor que retiri diners d'un compte de pagament, sempre que aquests proveïdors no realitzin altres serveis de pagament.
Aquest capítol tampoc no s'aplica a les transferències de fons efectuades utilitzant una targeta de pagament, un instrument de diner electrònic o un telèfon mòbil, o un altre dispositiu digital o informàtic de prepagament o postpagament de característiques similars, a condició que:
a) la targeta, l'instrument o el dispositiu s'utilitzi exclusivament per al pagament de béns o serveis, i
b) el número d'aquesta targeta, instrument o dispositiu s'indiqui en totes les transferències que se’n derivin de l'operació.
No obstant, aquest capítol és d’aplicació quan s'utilitzi una targeta de pagament, un instrument de diner electrònic o un telèfon mòbil o un altre dispositiu digital o informàtic de prepagament o postpagament de característiques similars per efectuar una transferència de fons entre particulars.
4. Aquest capítol no s'aplica a les persones l'única activitat de les quals sigui la conversió de documents en paper en dades electròniques i que actuïn en virtut d'un contracte celebrat amb un prestador de serveis de pagament ni a aquelles persones l'única activitat de les quals consisteixi a posar a la disposició dels prestadors de serveis de pagament sistemes de missatgeria o altres sistemes de suport per a la transmissió de fons, o sistemes de compensació i liquidació.
Aquest capítol no s'aplica a les transferències de fons:
a) consistents en que l'ordenant retiri diners en efectiu del seu propi compte;
b) que transfereixin fons a una autoritat pública en concepte de pagament d'impostos, multes o altres gravàmens dins d'Andorra;
c) la transferència de fons en la què tant l'ordenant com el beneficiari siguin prestadors de serveis de pagament que actuïn per compte propi;
d) que es realitzin mitjançant l'intercanvi d'imatges de xecs, inclosos els xecs truncats.
5. Aquest capítol no s’aplica a les transferències de fons dins d’Andorra al compte d'un beneficiari que permeti exclusivament el pagament del subministrament de béns o serveis si es compleixen totes les condicions següents:
a) el prestador de serveis de pagament del beneficiari està subjecte a aquesta Llei;
b) el prestador de serveis de pagament del beneficiari pot rastrejar l'origen, a través del beneficiari i mitjançant un identificador únic d'operació, de la transferència de fons des de la persona que té un acord amb el beneficiari per al subministrament de béns o serveis;
c) l'import de la transferència no supera els 1.000 euros.
Article 29. Definicions
Als efectes d’aquest capítol, s’entén per:
1. Ordenant: la persona titular d'un compte de pagament que autoritza una transferència de fons a partir d'aquest compte o, en cas que no existeixi un compte de pagament, que dóna una ordre de transferència de fons;
2. Beneficiari: persona que sigui el destinatari previst de la transferència de fons;
3. Prestador de serveis de pagament:
a) entitats bancàries, en els termes definits per l’article 8 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;
b) entitats de diner electrònic;
c) institucions de gir postal;
d) entitats de pagament, enteses com a qualsevol persona jurídica a la que se li hagi atorgat autorització per prestar i executar serveis de pagament en Andorra;
e) l’INAF o altres autoritats públiques;
f) l’Estat andorrà i les seves autoritats locals quan no actuïn en la seva condició d’autoritats públiques.
4. Prestador de serveis de pagament intermediari: prestador de serveis de pagament, que no sigui el prestador de serveis de pagament de l'ordenant ni el del beneficiari, i que rebi i transmeti una transferència de fons per compte del prestador de serveis de pagament de l'ordenant o del beneficiari o d'un altre prestador de serveis de pagament intermediari;
5. Compte de pagament: compte a nom de un o diversos usuaris de serveis de pagament i utilitzat per l’execució d’operacions de pagament;
6. Fons: bitllets i monedes, diner anotat en compte i diner electrònic;
7. Transferència de fons: operació efectuada almenys parcialment per mitjans electrònics per compte d'un ordenant a través d'un prestador de serveis de pagament, a fi de posar fons a disposició d'un beneficiari a través d'un prestador de serveis de pagament, amb independència que l'ordenant i el beneficiari siguin la mateixa persona i que el prestador de serveis de pagament de l'ordenant i el del beneficiari sigui el mateix, incloent:
a) les transferències de crèdit, enteses com a un servei de pagament nacional o transfronterer destinat a efectuar un abonament en un compte de pagament d’un beneficiari mitjançant una operació de pagament o una sèrie d’operacions de pagament a partir d’un compte de pagament d’un ordenant i prestat, sobre la base de les instruccions donades per l’ordenant, pel proveïdor de serveis de pagament titular del compte de pagament de l’ordenant;
b) els deutes domiciliats, entesos com a un servei de pagament nacional o transfronterer destinat a efectuar un carregament en compte de pagament d’un ordenant, quan l’operació de pagament sigui iniciada pel beneficiari sobre la base del consentiment donat per l’ordenant;
c) els enviaments de diner, entesos com a un servei de pagament que permet rebre fons d’un ordenant sense que es creï cap compte de pagament en nom de l’ordenant o del beneficiari, amb la única finalitat de transferir un import equivalent a un beneficiari o a un altre proveïdor de serveis de pagament que actuï per compte del beneficiari; i/o rebre fons per compte del beneficiari i posar-los a disposició d’aquest;
d) les transferències dutes a terme utilitzant una targeta de pagament, un instrument de diner electrònic o un telèfon mòbil o un altre dispositiu digital o informàtic, de prepagament o postpagament, de característiques similars;
8. Transferència per lots: diverses transferències de fons individuals que s'agrupen per a la seva transmissió;
9. Identificador únic d'operació: una combinació de lletres, números o símbols determinada pel prestador de serveis de pagament, conformement als protocols dels sistemes de pagament i liquidació o dels sistemes de missatgeria utilitzats per realitzar la transferència de fons, que permet rastrejar l'operació fins a identificar l'ordenant i el beneficiari;
10. Transferència entre particulars: operació de transferència de fons que tingui lloc entre persones físiques que, com a consumidors, actuïn amb finalitats diferents dels comercials, empresarials o professionals.
Secció segona. Obligacions del prestador de serveis de pagament de l’ordenant
Article 30. Informació que acompanya a les transferències de fons
1. El prestador de serveis de pagament de l'ordenant s'assegura que les transferències de fons vagin acompanyades de la següent informació sobre l'ordenant:
a) el nom de l'ordenant;
b) el número de compte de pagament de l'ordenant, i
c) l'adreça, el número del document oficial d'identitat, el número d'identificació de client o la data i lloc de naixement de l'ordenant.
2. El prestador de serveis de pagament de l'ordenant s'assegurarà que les transferències de fons vagin acompanyades de la següent informació sobre el beneficiari:
a) el nom del beneficiari, i
b) el número de compte de pagament del beneficiari.
3. No obstant el que disposa l'apartat 1, lletra b), i l'apartat 2, lletra b), en cas de transferències que no es facin des de o cap a un compte de pagament, el prestador de serveis de pagament de l'ordenant garanteix que la transferència de fons vagi acompanyada d'un identificador únic d'operació, en lloc del número o els números del compte de pagament.
4. Abans de transferir fons, el prestador de serveis de pagament de l'ordenant verifica l'exactitud de la informació a què es refereix l'apartat 1 per mitjà de documents, dades o informació obtinguts d'una font fiable i independent.
5. Es considerarà que la verificació a què fa referència a l'apartat 4 ha tingut lloc quan:
a) la identitat de l'ordenant hagi estat verificada de conformitat amb l'article 9 d’aquesta Llei i la informació recopilada en aquesta verificació s'hagi conservat conformement a l'establert en l'article 37 d’aquesta Llei, o
b) siguin aplicables a l'ordenant les disposicions de l'article 11, apartat 6, d’aquesta Llei.
6. El prestador de serveis de pagament de l'ordenant no executa cap transferència de fons sense que abans es garanteixi el compliment de les disposicions d’aquest article.
Secció tercera. Obligacions del prestador de serveis de pagament del beneficiari
Article 31. Detecció de la manca d’informació sobre l’ordenament o el beneficiari
1. El prestador de serveis de pagament del beneficiari ha d'implantar procediments eficaços per detectar, pel que fa a la informació sobre l'ordenant i el beneficiari, si els camps relatius a la informació sobre l'ordenant i beneficiari del sistema de missatgeria o de pagaments i liquidació utilitzat per efectuar la transferència de fons han estat completats mitjançant caràcters o entrades admissibles, de conformitat amb els protocols d'aquest sistema.
2. Aquest prestador de serveis de pagament ha d'implantar procediments eficaços, que comprenguin, quan escaigui, la supervisió a posteriori o en temps real, per detectar la manca de la informació sobre l'ordenant o el beneficiari a què fa referència l’article 30, apartats 1 i 2, d’aquesta Llei. Aquests procediments també apliquen a les transferències per lots.
3. En el cas de transferències de fons que excedeixin els 1.000 euros, quan es duguin a terme en una sola transferència, o en vàries transferències que es considerin vinculades, abans de l'abonament en el compte de pagament del beneficiari o de posar els fons a la disposició del beneficiari, el prestador de serveis de pagament del beneficiari comprova l'exactitud de la informació del beneficiari a què es refereix l'apartat 2 d’aquest article basada en documents, dades o informacions obtingudes de fonts fiables i independents.
4. En el cas de les transferències de fons que no excedeixin els 1.000 euros i que no semblin estar relacionades amb altres transferències de fons que, juntament amb aquesta transferència, sobrepassin els 1.000 euros, el prestador de serveis de pagament del beneficiari no està obligat a verificar l'exactitud de la informació relativa al beneficiari, excepte quan:
a) efectuï el pagament dels fons en efectiu o en diner electrònic anònim; o
b) tingui motius raonables per sospitar que es tracta de blanqueig de diners o valors o de finançament del terrorisme.
5. La verificació a què fan referència als apartats 3 i 4 es considerarà que ha tingut lloc quan:
a) la identitat del beneficiari hagi estat verificada, de conformitat amb l'article 9 d’aquesta Llei i la informació recopilada en virtut d'aquesta verificació s'hagi conservat de conformitat amb l'article 37 d’aquesta Llei; o
b) siguin aplicables al beneficiari les disposicions de l'article 11, apartat 6, d’aquesta Llei.
Article 32. Transferències de fons a les que manqui informació o amb informació incompleta
1. El prestador de serveis de pagament del beneficiari implanta procediments eficaços basats en el risc, inclòs el procediment d'anàlisi de riscs a què fa referència l'article 9 d’aquesta Llei, per determinar quan ha d'executar-se, rebutjar-se o suspendre's una transferència de fons que no contingui la informació requerida completa sobre l'ordenant i el beneficiari, així com per a què es prenguin les mesures que hagin d'adoptar-se.
Quan, en rebre transferències de fons, el prestador de serveis de pagament del beneficiari constata que falta la informació a què es refereix l'article 30, apartats 1 o 2 d’aquesta Llei, o que aquesta és incompleta o no s'ha completat mitjançant els caràcters o entrades admissibles de conformitat amb els protocols del sistema de missatgeria o de pagaments i liquidació a què es refereix l'article 31, apartat 1, d’aquesta Llei, ha de, en funció d'una anàlisi de riscs, bé rebutjar la transferència, bé demanar la informació requerida sobre l'ordenant i el beneficiari, abans o després d'abonar el compte de pagament del beneficiari o de posar els fons a la seva disposició.
2. Quan, de forma reiterada, un prestador de serveis de pagament no faciliti qualsevol dels elements de la informació requerida sobre l'ordenant o el beneficiari, el prestador de serveis de pagament del beneficiari prendrà mesures que poden anar des de, inicialment, emetre una advertència i fixar un termini, abans de rebutjar tota futura transferència de fons d'aquest prestador de serveis de pagament, fins a restringir o posar fi a la relació comercial amb aquest prestador de serveis de pagament.
El prestador de serveis de pagament del beneficiari informa d'aquest incompliment i de les mesures adoptades a la UIFAND.
Article 33. Anàlisi i declaració d'operacions sospitoses
El prestador de serveis de pagament del beneficiari ha de considerar que la falta d'informació sobre l'ordenant o el beneficiari, o el fet que aquesta sigui incompleta, constitueixen factors per avaluar si la transferència de fons, o qualsevol operació relacionada amb ella, resulta sospitosa, i si ha d'informar a la UIFAND.
Secció quarta. Obligacions dels prestadors de serveis de pagament intermediaris
Article 34. Conservació de la informació sobre l'ordenant i el beneficiari amb la transferència
Els prestadors de serveis de pagament intermediaris s'asseguren que tota la informació rebuda sobre l'ordenant i el beneficiari que acompanya a una transferència de fons es conservi amb totes les dades relatives a la transferència.
Article 35. Detecció de la manca d’informació sobre l’ordenant o el beneficiari
1. El prestador de serveis de pagament intermediari ha d'implantar procediments eficaços per detectar si els camps amb la informació sobre l'ordenant i el beneficiari del sistema de missatgeria o de pagaments i liquidació utilitzat per efectuar la transferència de fons han estat emplenats utilitzant els caràcters o entrades admissibles d'acord amb els protocols d'aquest sistema.
2. El prestador de serveis de pagament intermediari ha d'implantar procediments eficaços, que comprenguin mecanismes de seguiment a posteriori o, quan escaigui, en temps real, per detectar la manca de la informació sobre l'ordenant o el beneficiari l’article 30, apartats 1 i 2, d’aquesta Llei. Aquests procediments també apliquen a les transferències per lots.
Article 36. Transferències de fons a las que manqui informació sobre l’ordenant o el beneficiari
1. El prestador de serveis de pagament intermediari estableix procediments eficaços, basats en el risc, per determinar quan ha d'executar-se, rebutjar-se o suspendre's una transferència de fons que no contingui la informació requerida sobre l'ordenant i el beneficiari, així com per prendre les mesures que hagin d'adoptar-se.
Quan, en rebre una transferència de fons, el prestador de serveis de pagament intermediari constati que la informació a què es refereix l'article 30, apartats 1 i 2, d’aquesta Llei manca o no s'ha emplenat emprant els caràcters o entrades admissibles en el marc dels protocols del sistema de missatgeria o de pagaments i liquidació, conforme al que és disposa en l'article 31, apartat 1, d’aquesta Llei, rebutja la transferència o demana la informació requerida sobre l'ordenant i el beneficiari, abans o després de la transmissió de la transferència de fons, en funció d'una anàlisi de riscs.
2. Quan, de forma reiterada, un prestador de serveis de pagament no faciliti la informació requerida sobre l'ordenant o el beneficiari, el prestador de serveis de pagament intermediari pren mesures que poden anar des de, inicialment, emetre una advertència i fixar uns terminis, abans de o bé rebutjar qualsevol futura transferència de fons d'aquest prestador de serveis de pagament, o bé restringir o posar fi a la seva relació comercial amb aquest prestador de serveis de pagament.
El prestador de serveis de pagament intermediari informa d'aquest incompliment i de les mesures adoptades a la UIFAND.
3. El prestador de serveis de pagament intermediari ha de considerar la manca d'informació sobre l'ordenant o el beneficiari, o el fet que aquesta sigui incompleta, per avaluar si la transferència de fons, o qualsevol operació relacionada amb ella, resulta sospitosa, i si ha d'informar a la UIFAND.
Capítol sisè. Conservació de documents i protecció de dades
Article 37. Període de conservació de documents
1. Els subjectes obligats han de conservar, durant un període mínim de deu anys, tota la documentació, dades i informació l’obtenció de la qual requereix aquesta Llei, els justificants i registres de les transaccions i operacions, la informació dels comptes i la correspondència comercial, així com els resultats de totes les anàlisis realitzades. Aquest període comença a comptar des de:
a) La data de finalització de les relacions de negocis amb els clients.
b) La data de la transacció ocasional.
En aquesta documentació s’han d’incloure les informacions sobre la identitat del client, la naturalesa i la data de la transacció, l’origen dels fons, el tipus de divisa i l’import de la transacció i el propòsit i la índole de la relació comercial amb el client.
2. De manera individual i motivada, la UIFAND pot sol·licitar l’extensió del període de deu anys establert a l’apartat anterior.
3. Els subjectes obligats han de vetllar perquè la informació referida a l’apartat 1 d’aquest article estigui a disposició de les autoritats competents tan aviat com sigui requerida.
4. Els subjectes obligats també han de vetllar per la veracitat dels documents, informacions i qualsevol altres dades requerides als seus clients per al compliment de les disposicions d’aquesta Llei.
5. Els subjectes obligats financers han de digitalitzar les dades i la informació del client i el seu beneficiari efectiu obtingudes en el marc de l’aplicació de les mesures de diligència establertes en aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa. En tot cas, els sistema d’arxiu dels subjectes obligats, ha d’assegurar l’adequada gestió i disponibilitat de la documentació tant a efectes de control intern com a efectes del compliment en temps i forma, dels requeriments de les autoritats competents.
5. La informació referida a l’apartat 1 d’aquest article ha de ser suficient per reconstruir les operacions realitzades, en cas d’investigacions de la UIFAND o altres autoritats competents.
Article 38. Protecció de dades personals
1. Les dades personals són tractades pels subjectes obligats sobre la base d’aquesta Llei exclusivament als efectes d’aquesta i no són objecte de tractament ulterior de manera incompatible amb les finalitats establertes per aquesta Llei. Queda prohibit el tractament de dades personals sobre la base d’aquesta Llei per a altres finalitats, com les finalitats comercials.
2. Els subjectes obligats faciliten als nous clients un avís general sobre les obligacions legals dels subjectes obligats a l'efecte de la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
3. El tractament de dades personals obtingudes en aplicació d’aquesta Llei no esta subjecte a la normativa en matèria de protecció de dades personals.
Article 39. Resposta a les sol·licituds d’informació
Els subjectes obligats es doten de sistemes que els permetin respondre de forma completa i diligent a les sol·licituds d'informació de la UIFAND i de les altres autoritats competents en l’exercici de les seves funcions, a través de canals segurs i de manera que garanteixi la total confidencialitat.
Capítol setè. Procediments interns i formació
Article 40. Procediments interns
1. Els subjectes obligats financers han de:
a) contractar anualment una auditoria externa independent per tal de verificar el compliment dels preceptes d’aquesta Llei i trametre una còpia de l’informe emès a aquests efectes a la UIFAND;
b) designar l’òrgan de control intern i comunicació encarregat de l’organització i la vigilància del compliment de les normes per la prevenció del blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme i notificar-ho a la UIFAND;
c) establir procediments de control i d’auditoria interna.
La UIFAND ha d’establir mitjançant comunicats tècnics els criteris que cal seguir en matèria d’auditories.
2. Els subjectes obligats que siguin entitats jurídiques han de:
a) designar l’òrgan de control intern i comunicació encarregat de l’organització i la vigilància del compliment de les normes per la prevenció del blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme i ho han de notificar a la UIFAND;
Les persones integrants de l’òrgan de control intern i comunicació han de ser membres de l’alta direcció o directius del subjecte obligat.
b) establir procediments de control interns.
Els subjectes obligats no financers que siguin persones físiques titulars de les activitats que determinen la seva condició de subjectes obligats, tenen la condició d’òrgan de control intern i comunicació.
3. Els subjectes obligats han de designar, com a mínim, un directiu membre de l’òrgan de control intern i de comunicació que ha d’actuar com a representant davant la UIFAND, d’acord amb criteris de formació, idoneïtat i experiència en el sector.
4. El representant davant la UIFAND dels subjectes obligats té, en tot cas, les funcions següents:
a) efectuar les declaracions de sospita a què es refereix l’article 20 d’aquesta Llei;
b) rebre les sol·licituds i els requeriments de la UIFAND.
5. En cas que una persona física pertanyent a alguna de les categories enumerades a l’article 2, punt 2, exerceixi la seva activitat com empleat d’una persona jurídica, les obligacions imposades per aquesta secció recauran en aquesta persona jurídica en lloc de la persona física.
Article 41. Procediments interns en subjectes obligats que formin part d’un grup
1. Els subjectes obligats que formin part d’un grup apliquen polítiques i procediments, incloses polítiques de protecció de dades i d’intercanvi d’informació dins del grup, a efectes de la prevenció del blanqueig de diners o valors i del finançament del terrorisme. Aquestes polítiques i procediments s’apliquen de manera efectiva a nivell de les sucursals i les filials en les que tinguin participació majoritària en altres països.
2. Els subjectes obligats que disposin de sucursals a altres països han de respectar les normes de prevenció del blanqueig de diners o valors i del finançament del terrorisme
3. Quan els subjectes obligats tinguin sucursals o filials en les que tinguin participació majoritària a altres països on els requisits mínims en matèria de prevenció del blanqueig de dines o valors i del finançament del terrorisme siguin menys estrictes que els d’Andorra, aquestes sucursals o filials en altres països han d’aplicar els requisits exigits a Andorra, en la mesura en que ho permeti el Dret d’aquest país.
4. Els subjectes obligats, en els casos en que la normativa d’altre país no permeti l’aplicació de les polítiques i procediments exigits en virtut de l’apartat 1, garanteixen que les sucursals i filials en les que tinguin participació majoritària en aquest país adoptin mesures addicionals per a fer front eficaçment al risc de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme i informin a la UIFAND. Si les mesures addicionals no són suficients, la UIFAND exerceix actuacions de supervisió addicionals, inclús poden requerir que el grup no estableixi o rescindeixi les seves activitats comercials i no executi operacions i, quan procedeixi, sol·licitant al grup que cesi les seves activitats al país de què es tracti.
5. La informació sobre les sospites de que determinats fons puguin procedir d'activitats delictives o puguin estar relacionats amb el finançament del terrorisme comunicades a la UIFAND es comparteixen en el si del grup, prèvia autorització escrita de la UIFAND disposi el contrari.
Article 42. Formació del personal
1. Els subjectes obligats adopten mesures proporcionades als seus riscs, activitats i grandària, per a que els seus empleats tinguin coneixement de la normativa en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
Aquestes mesures inclouen la participació dels empleats en cursos de formació permanent per a ajudar-los a detectar les operacions que puguin estar relacionades amb el blanqueig de diners o valors o el finançament del terrorisme i la manera de procedir en tals casos.
2. La UIFAND, bé mitjançant programes de formació bé mitjançant comunicats tècnics, informa els subjectes obligats sobre les pràctiques dels autors de blanqueig de diners o valors o de finançament del terrorisme i sobre els indicis que permeten detectar pràctiques sospitoses.
3. La UIFAND informa els subjectes obligats, sempre que sigui possible, respecte l’eficàcia i el seguiment de les seves declaracions de sospita.
Capítol vuitè. Declaració de transport transfronterer de diners en efectiu
Article 43. Obligació de declarar
1. Tota persona física que entri o surti del Principat d’Andorra i sigui portadora d’una suma de diners en efectiu igual o superior a 10.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera ho ha de declarar a la Duana en els termes establerts en aquest capítol. L’obligació de declarar no s’haurà complert quan la informació facilitada sigui incorrecta o incompleta.
2. La declaració prevista en l’apartat 1 ha de contenir dades relatives:
a) al declarant: nom i cognoms, lloc i data de naixement i nacionalitat;
b) al propietari dels diners en efectiu;
c) al destinatari dels diners en efectiu;
d) a l’import i la natura dels diners en efectiu;
e) a la procedència i l’ús previst dels diners en efectiu;
f) a l’itinerari de transport;
g) al mitjà de transport.
3. La informació s’ha de facilitar per escrit o telemàticament en els termes que s’estableixin reglamentàriament. En el cas de declaració escrita s’ha de lliurar una còpia diligenciada al declarant.
Article 44. Facultats de control i inspecció
1. Amb la finalitat de comprovar el compliment de l’obligació de declarar que estableix l’article anterior, el Cos de Duana està facultat per controlar i inspeccionar les persones físiques, els seus equipatges i els seus mitjans de transport.
2. L’omissió de la declaració quan sigui preceptiva o la falta de veracitat de les dades consignades determina que el Cos de Duana hagi d’intervenir la totalitat dels diners en efectiu transportats i/o trobats, a excepció de 1.000 euros en concepte de mínim de supervivència.
3. Quan, amb independència de l’obligació de declarar, hi hagi sospites de que els diners en efectiu poden estar relacionats amb el blanqueig diners o valors o el finançament del terrorisme, o quan hi hagi dubtes racionals de la veracitat de les dades consignades, els Cos de Duana ha d’intervenir la totalitat dels diners en efectiu transportats i/o trobats, a excepció de 1.000 euros en concepte de mínim de supervivència, i ho han de comunicar sense dilació a la UIFAND i a la Policia.
4. Els diners en efectiu consignats es mantenen segrestats pel Cos de Duana durant un termini mínim de sis mesos, prorrogable per un termini addicional de sis mesos. Els diners intervinguts són garantia de les eventuals sancions que puguin resultar.
5. En els supòsits d’intervenció de diners en efectiu previstos a l’apartat 2 d’aquest article, la Duana ha de lliurar una acta d’intervenció que indiqui expressament les circumstàncies que l’hagin motivat.
L’acta d’intervenció té valor probatori, sense perjudici de les proves que els interessats puguin aportar en defensa dels seus interessos.
Article 45. Registre i tractament de la informació
La Duana ha de registrar i tractar la informació obtinguda com a resultat de l’obligació de declaració i de l’exercici de les facultats d’inspecció que regulen els articles anteriors i l’ha de trametre a la UIFAND i a la Policia.
Article 46. Intercanvi d’informació
1. La UIFAND, i les altres autoritats competents, poden trametre a altres organismes estrangers equivalents la informació rebuda d’acord amb els articles anteriors, en aplicació de les respectives normes en matèria de cooperació internacional.
2. Quan hi hagi indicis que una suma de diners en efectiu té relació amb el producte d’un frau o amb qualsevol altra activitat il·legal que afecti negativament els interessos financers de la Unió Europea, aquesta informació s’ha de transmetre també a la Comissió Europea.
Article 47. Règim sancionador
1. L’incompliment d’obligació de declarar que estableix l’article 43 d’aquesta Llei, té la consideració d’infracció greu i s’ha de sancionar amb multa mínima de 600 euros fins a l’import dels diners en efectiu transportats.
2. La competència per sancionar l’incompliment de l’obligació de declarar que estableix l’article 43 d’aquesta Llei correspon al Cos de Duana. El procediment sancionador per sancionar se substancia d’acord amb el procediment sancionador en matèria duanera.
3. Per a la graduació de les sancions s’han de considerar els criteris establerts a l’article 77 d’aquesta Llei.
Capítol novè. Mesures per a la prevenció, la lluita i la supressió del terrorisme i el seu finançament i per a la prevenció i la desorganització de la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament
Secció única. Llista de persones i entitats i mesures restrictives
Article 48. Llista de persones i entitats
1. La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme ha de confeccionar i publicar a la pàgina web de la UIFAND la llista de noms i circumstàncies de les persones i entitats que consideri que tenen vinculació amb les activitats terroristes, el seu finançament o el finançament de la proliferació d’armes de destrucció massiva.
La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme obté, per mitjà dels seus membres, tota la informació possible per identificar i determinar la identitat i les circumstàncies de les persones i entitats que, sobre la base de motius raonables, compleixen els criteris d’inclusió a la llista o sobre les quals hi ha motius raonables per sospitar o creure que compleixen aquests criteris.
La inclusió a la llista de les persones o entitats vinculades amb les activitats esmentades s’ha de fer amb una base raonable i mitjançant resolució expressa de la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme constatant que hi ha indicis raonables que són terroristes, que financen el terrorisme, que financen la proliferació d’armes de destrucció massiva, o que pertanyen a organitzacions dedicades a aquestes finalitats.
L’existència d’un procediment penal dirigit contra la persona o l’entitat no és requisit necessari per a la inclusió a la llista, tot i constituir-ne un indici raonable.
2. En qualsevol cas, han de figurar a la llista els noms i les circumstàncies de les persones i entitats que figuren a les llistes emeses pel comitè competent de les Nacions Unides.
3. Si un estat ho demana, la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme pot acordar la inscripció d’una persona o entitat a la llista si considera que hi ha motius raonables o una base raonable que permeti sospitar que la persona o l’entitat la inscripció de la qual es demana és terrorista, que finança el terrorisme, que finança la proliferació d’armes de destrucció massiva o que pertany a organitzacions dedicades a aquestes finalitats.
4. La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme pot incloure i/o descartar persones o entitats de la llista, en mèrits de les informacions rebudes i tenint en compte els criteris i procediments establerts a les resolucions de les Nacions Unides quan escaigui.
5. La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme pot proposar als altres estats i als comitès competents de les Nacions Unides la inclusió en les respectives llistes de persones o entitats que compleixin els criteris específics d’inclusió a les llistes d’acord amb les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Article 49. Mesures restrictives
1. La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme ha d’acordar i publicar, sense dilacions, l’adopció de mesures restrictives seguint, quan escaigui, les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o d’un dels seus comitès.
2. Les mesures restrictives poden consistir en:
a) el bloqueig de tots els fons i recursos econòmics que siguin propietat o es trobin controlats directament o indirectament, de manera íntegra o conjuntament amb tercers, per les persones o les entitats a què fa referència l’apartat 3 següent, inclosos els fons que derivin o tinguin per origen els anteriors;
b) la prohibició de posar a disposició de les persones i entitats a què fa referència l’apartat 3 següent, de manera directa o indirecta, qualsevol fons, recursos econòmics, serveis financers o altres serveis connexos;
c) restriccions de l’activitat comercial, incloses les restriccions a la importació i l’exportació i l’embargament d’armes;
d) restriccions en l’activitat financera de qualsevol natura, inclòs l’assessorament, l’assistència i el proveïment de serveis;
e) qualsevol altra restricció, incloent l’assistència tècnica i la prohibició de vol, d’entrada o de trànsit;
f) les sancions diplomàtiques, la suspensió de la cooperació i el boicot de celebracions esportives, en el cas de països inclosos en les llistes emeses pel comitè competent de les Nacions Unides.
3. Les mesures restrictives s’apliquen a:
a) les persones i entitats incloses a la llista;
b) tota entitat posseïda o controlada directament o indirectament per tota persona o entitat inclosa a la llista;
c) tota persona o entitat que actua en nom o sota les instruccions de les persones o entitats incloses a la llista;
d) els països inclosos en les llistes emeses pel comitè competent de les Nacions Unides, pel que fa a les sancions diplomàtiques, la suspensió de la cooperació i el boicot de celebracions esportives.
4. La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme pot adoptar altres mesures restrictives o directrius específiques seguint allò recomanat a les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, o un dels seus comitès.
5. La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme, en adoptar les mesures restrictives, també pot acordar derogacions o limitacions seguint les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, o per raó d’ordre públic o d’interès públic.
6. La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme ha de procedir a les modificacions i derogacions de les mesures restrictives de conformitat amb les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès.
Article 50. Publicació de la llista i de les mesures restrictives adoptades
1. La llista de les persones o entitats afectades, així com les mesures restrictives adoptades per la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme, es publiquen a la pàgina web de la UIFAND per a coneixement general.
2. La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme ha de publicar igualment les resolucions següents:
a) la retirada de la llista de les persones o entitats que hi havien estat incloses;
b) el desbloqueig dels fons o altres recursos econòmics de les persones o entitats que havien estat incloses a la llista;
c) el desbloqueig dels fons o recursos econòmics de les persones o entitats afectades indegudament per la decisió de bloqueig després de verificar que la persona o l’entitat no és la designada a la llista;
d) la retirada de qualsevol altra mesura restrictiva adoptada prèviament.
3. La publicació a la pàgina web de la UIFAND consisteix en la resolució en què s’adopten les mesures esmentades en els punts anteriors i la llista rebuda del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès i/o la llista de les persones o entitats sobre les quals la Comissió hagi adoptat qualsevol mesura.
4. Sense perjudici de la publicació a la pàgina web de la UIFAND, la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme comunica als subjectes obligats per mitjà de correu electrònic o de qualsevol altre mitjà que permeti la prova de la recepció, la inclusió de persones o entitats a la llista, i dóna de manera clara les instruccions i les mesures concretes que els subjectes obligats han d’adoptar. Aquesta comunicació és subsidiària de la informació inscrita a la pàgina web de la UIFAND que han de consultar tots els subjectes obligats.
Article 51. Contingut i efectes de les mesures restrictives
1. El bloqueig comporta la prohibició, mentre duri, de transferir, convertir, utilitzar, cedir o desplaçar els fons i els recursos econòmics que la persona o l’entitat posseeix o controla, directament o indirectament, en el moment del bloqueig.
Els fons i recursos econòmics segueixen essent administrats:
a) per l’entitat financera o qualsevol altre dispositiu designat a aquest efecte per la persona o l’entitat que els posseïa o controlava, directament o indirectament, abans que s’acordés el bloqueig;
b) per una nova institució o dispositiu designat per la persona o l’entitat que els posseïa o controlava, directament o indirectament, sota autorització de la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme.
Es consideren mesures d’administració les necessàries per fer front a les despeses d’impostos, taxes, primes obligatòries d’assegurances i càrrecs bancaris pel manteniment dels comptes, qualsevol despesa necessària per al manteniment i la bona administració dels béns bloquejats, així com qualsevol altra despesa extraordinària que ho justifiqui.
2. Llevat el que es disposa a l’article 54 d’aquesta Llei, és prohibit posar a disposició de les persones o entitats a què fa referencia l’apartat 3 de l’article 49, de manera directa o indirecta, qualsevol fons, recursos econòmics, serveis financers, altres serveis connexos o els beneficis que produeixin els anteriors.
3. Les mesures restrictives s’han de dur a terme de manera immediata a partir de què es publiquin a la pàgina web de la UIFAND.
4. Les mesures restrictives són subsidiàries i no poden perjudicar els efectes de qualsevol altre bloqueig o comís acordat en el marc d’un procediment que afecti els mateixos fons i recursos econòmics.
5. Sense perjudici dels drets que corresponguin als tercers de bona fe, les actuacions que contravinguin les mesures restrictives degudament publicades a la pàgina web de la UIFAND es consideren nul·les i sense efectes.
6. En matèria de prevenció i desorganització del finançament de la proliferació d’armes de destrucció massiva, es permet l’ingrés als comptes bloquejats dels interessos o altres rendes degudes sobre aquests comptes o pagaments deguts per raó de contractes, acords o obligacions establerts abans del bloqueig sense perjudici que aquests quedin bloquejats. Altrament, les mesures de bloqueig no impedeixen que la persona o l’entitat concernida pugui efectuar qualsevol pagament derivat d’una obligació o un contracte conclòs abans de la inclusió a la llista sempre que:
a) hi hagi la seguretat que l’obligació i el contracte no tenen relació amb cap article, matèria, equipament, bé, tecnologia, assistència, formació, ajut financer, inversió, serveis de corretatge, i altres serveis prohibits a la resolució del Consell de Seguretat pertinent;
b) hi hagi la seguretat que el pagament no serà rebut directament o indirectament per una persona o entitat inclosa a la llista.
Article 52. Obligacions d’informació
1. Els serveis de l’Administració que gestionin registres públics amb dades o informació relativa a les persones o entitats incloses a la llista n’han d’informar de manera immediata la UIFAND, que en dóna compte a la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme.
2. Els subjectes obligats que tinguin relació o coneixement dels fons o recursos econòmics afectats per una mesura restrictiva, han d’informar de manera fefaent la UIFAND de les mesures adoptades en compliment d’aquesta Llei, així com de qualsevol operació que la persona o l’entitat designada pretengués realitzar.
La comunicació s’ha d’efectuar no més tard dels cinc dies següents a la publicació de la resolució de la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme adoptant les mesures o des de la data en què els fons o recursos econòmics hagin arribat a la possessió del comunicant, si aquesta data és posterior.
3. La comunicació que efectuïn els serveis de l’Administració i els subjectes obligats ha de contenir informació sobre les parts involucrades, el muntant i la natura dels fons o recursos econòmics, les operacions, les relacions de negoci, i qualsevol altra informació relativa a les persones i entitats incloses a la llista;
4. La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme, quan hagi rebut informació de l’efectivitat del bloqueig o qualsevol altra mesura restrictiva, ha de:
a) ratificar el bloqueig o qualsevol altra mesura restrictiva mitjançant comunicació expressa al detentor dels fons o recursos econòmics. La manca de comunicació al detentor dels fons en el termini de 15 dies, a comptar de la recepció de la informació tramesa per aquest darrer, comporta la ratificació de la mesura;
Una vegada la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme ha adoptat l’acord pertinent, aquesta comunicació es fa arribar al detentor dels fons o recursos econòmics per mitjà de la UIFAND;
b) comunicar a les persones afectades directament, si es coneix el seu domicili, o mitjançant la publicació d’un edicte al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra:
i) l’existència del bloqueig o la mesura restrictiva;
ii) les raons que l’han motivat;
iii) el seu contingut;
iv) les accions i els recursos al seu abast per obtenir l’aixecament total o parcial del bloqueig o de la mesura restrictiva i la retirada de la inclusió a la llista.
Una vegada la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme ha adoptat l’acord pertinent, aquesta comunicació es fa arribar a la persona afectada.
5. El dipositari dels fons o recursos econòmics bloquejats ha d’informar com més aviat millor la UIFAND de qualsevol incidència que es produeixi respecte dels mateixos fons o recursos i, en general, de la seva situació i el seu estat amb una freqüència semestral.
6. En tot cas, la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme, la UIFAND i els subjectes obligats no són responsables dels danys causats per l’aplicació de les mesures restrictives i les restants disposicions previstes en aquest capítol.
Article 53. Exclusió de la llista
1. La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme ha d’avaluar i resoldre de manera motivada sobre les peticions d’exclusió de la llista formulades per les parts concernides en el termini de quinze dies.
2. En cas que s’aprovi l’exclusió de la llista d’una persona o entitat, la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme procedeix a realitzar les accions oportunes per comunicar l’exclusió als serveis de l’administració i als subjectes obligats i per alliberar els fons i recursos econòmics que es trobin afectats per les mesures per mitjà de la UIFAND.
Quan la inscripció a la llista deriva del compliment d’una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme es declara incompetent per conèixer de l’afer i s’informa la part interessada dels recursos al seu abast per obtenir l’exclusió de la llista davant del Comitè concernit, en especial:
a) de la possibilitat de fer-ho directament d’acord amb els procediments establerts dels quals s’informa l’interessat; o
b) de la possibilitat de fer-ho per mitjà de la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme que s’adreça al Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, i comunica la petició d’exclusió de la llista.
3. Les resolucions de la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme tenen naturalesa administrativa. Transcorregut el termini de 15 dies a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article, la petició d’exclusió s’ha d’entendre desestimada i dóna dret a l’interessat a formular recurs d’alçada davant del Govern.
Article 54. Aixecament i modificació de les mesures restrictives
1. La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme ha d’avaluar i resoldre de manera motivada en el termini de quinze dies:
a) sobre les peticions formulades per les parts concernides d’aixecament o modificació de les mesures adoptades;
b) sobre les peticions dels tercers de bona fe que es puguin veure afectats per les mesures adoptades, ja sigui perquè es produeix una identitat o similitud de noms amb els de les persones o entitats concernides o per qualsevol altra causa que justifiqui l’aixecament o la modificació de les mesures.
2. En cas que s’aprovi l’aixecament total o parcial o la modificació de les mesures adoptades, la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme procedeix a realitzar les accions oportunes per alliberar els fons i recursos econòmics, i efectua les comunicacions als serveis de l’Administració i als subjectes obligats per mitjà de la UIFAND.
3. La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme pot autoritzar, a instància de part, que els fons i recursos econòmics bloquejats puguin ser utilitzats, totalment o en part, per les persones o entitats llistades o per familiars propers, per satisfer necessitats bàsiques de supervivència, incloses les despeses d’alimentació, medicació, habitatge, sanitat i assistència legal. La mateixa Comissió podrà autoritzar que els fons i recursos econòmics bloquejats puguin ser utilitzats per pagar les despeses d’impostos, taxes, primes obligatòries d’assegurances i càrrecs bancaris pel manteniment dels comptes, qualsevol despesa necessària per al manteniment i la bona administració dels fons bloquejats, així com qualsevol altra despesa extraordinària que ho justifiqui.
4. Quan les mesures adoptades deriven del compliment d’una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme no pot aixecar o modificar les mesures adoptades sense haver procedit a les comunicacions i els tràmits corresponents que amb caràcter previ esdevenen necessaris d’acord amb les resolucions aplicables.
5. Les resolucions de la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme tenen naturalesa administrativa i poden ser recorregudes en alçada davant del Govern. Transcorregut el termini de 15 dies a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article, la petició corresponent s’ha d’entendre desestimada i dóna dret a l’interessat a formular recurs.
Capítol desè. Organització institucional
Secció primera. UIFAND
Article 55. Competències i funcions de la UIFAND
1. La UIFAND és l’òrgan competent per impulsar i coordinar les mesures de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva.
El seu pressupost va a càrrec del pressupost de l’Estat.
2. La UIFAND exerceix les funcions següents:
a) dirigir i impulsar les activitats de prevenció i de lluita contra la utilització de les entitats del sistema financer o d’una altra naturalesa del país per al blanqueig de diners o valors, el finançament del terrorisme i la proliferació d’armes de destrucció massiva. A aquest efecte, la UIFAND pot emetre comunicats tècnics, que són comunicats a través de la pàgina web de la UIFAND, a fi de desenvolupar aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa, que són de compliment obligatori, i les recomanacions i orientacions que consideri oportunes;
b) sol·licitar qualsevol informació o documents als subjectes obligats en l’exercici de les seves funcions, així com per verificar el compliment d’aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa;
c) realitzar inspeccions in situ per verificar el compliment d’aquesta Llei i de la normativa que la desenvolupa i, en particular, per a l’anàlisi dels dossiers i expedients concrets que la UIFAND determini;
d) demanar i enviar a les autoritats judicials, el Departament de Policia, el Cos de Duana, o qualsevol ens de l’Administració, qualsevulla informació que sigui transcendent per l’exercici de llur funcions;
e) recollir, reunir i analitzar les declaracions dels subjectes obligats, així com totes les comunicacions escrites o verbals rebudes i fer una valoració dels fets;
f) realitzar un anàlisi operativa centrada en casos individuals i objectius específics o d'informació seleccionada adequada, depenent del tipus i volum de les comunicacions rebudes i l'ús previst de la informació després de la seva transmissió; i
g) realitzar un anàlisi estratègica que examini les tendències i pautes del blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme;
h) ordenar el bloqueig de les operacions que estimi oportunes per considerar que, a la llum de les investigacions realitzades en l’exercici de les seves funcions, hi ha indicis d’un acte de blanqueig o de finançament de terrorisme;
i) cooperar amb altres organismes estrangers equivalents;
j) sancionar les infraccions administratives lleus establertes per aquesta Llei;
k) trametre a Govern els dossiers instruïts en què apareixen fets que poden ser constitutius d’una infracció administrativa greu i molt greu, acompanyats d’una proposta de sanció;
l) trametre i rebre qualsevulla informació de l’Institut Nacional Andorrà de Finances i d’altres ens de l’Administració, en el marc d’una relació de cooperació mútua, que sigui transcendent per l’exercici de les seves funcions;
m) sotmetre al Ministeri Fiscal els casos en què apareixen sospites raonables de la comissió d’una infracció penal, lliurant còpia al Ministeri Fiscal;
n) arxivar els casos restants i conservar-ne els dossiers durant un període mínim de deu anys;
o) sotmetre al Govern propostes legislatives o reglamentàries relatives a la prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva, així com prestar-li assessorament en la matèria;
p) elaborar i publicar informes i estadístiques anuals per tal d’avaluar l’eficàcia de la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva;
q) designar l’organisme autoregulador o el col·legi professional de l’activitat de què es tracti com l’organisme a qui els subjectes obligats no financers han d’informar en primera instància;
r) exercir qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per l’ordenament jurídic.
3. La UIFAND, en l’exercici de les seves funcions de supervisió:
a) coneix els riscos de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme existents a Andorra;
b) té accés in situ i des de l’exterior a tota la informació sobre els riscs nacionals i internacionals específics associats als clients, productes i serveis dels subjectes obligats, i,
c) basa la freqüència i intensitat de la supervisió in situ i des de l’exterior en el perfil de risc del subjecte obligat i en els riscos de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme existents a Andorra.
4. La UIFAND pot notificar de manera electrònica els seus actes i publicar aquest a la seva pàgina web amb plena eficàcia.
5. La UIFAND revisa l’adequació i l’aplicació de les polítiques, controls i procediments interns dels subjectes obligats.
6. La UIFAND té accés a la informació financera, administrativa, policial i judicial que necessiti per a dur a terme les seves funcions de manera adequada. La UIFAND respon a sol·licituds d’informació de les autoritats competents andorranes quan aquestes sol·licituds d’informació estiguin relacionades amb delictes previs del blanqueig de diners o valors o amb possibles activitats de finançament del terrorisme. Correspondrà a la pròpia UIFAND prendre la decisió de procedir a un anàlisis o de comunicar la informació.
7. Quan existeixin raons objectives per assumir que la comunicació d’aquesta informació podria tenir un impacte negatiu sobre investigacions o anàlisis en curs, o, en circumstàncies excepcionals, quan la comunicació de la informació pogués ser clarament desproporcionada respecte als interessos legítims d’una persona física o jurídica, o irrellevant respecte al propòsit per al que s’hagi sol·licitat, la UIFAND no tindrà obligació d’atendre aquesta sol·licitud d’informació.
8. Es requerirà a les autoritats competents que remetin comentaris a la UIFAND sobre l’ús de la informació proporcionada en aplicació d’aquest article i sobre el resultat de les investigacions i inspeccions realitzades sobre la base d’aquesta informació.
Article 56. Composició de la UIFAND
1. La UIFAND es composa de:
a) Els membres de la UIFAND, integrats per:
i) el cap de la UIFAND;
ii) un mínim d’una persona de competència tècnica reconeguda en l’àmbit jurídic;
iii) un mínim de dos persones de competència tècnica reconeguda en l’àmbit financer;
iv) un mínim de dos persones de competència tècnica reconeguda del Departament de Policia;
b) El personal administratiu de la UIFAND.
2. El Govern determina per reglament les modalitats relatives a l’organització i al funcionament de la UIFAND.
Article 57. Nomenaments
1. El cap de la UIFAND és nomenat conjuntament pels ministres titulars de justícia, d’interior i de finances per un període de 6 anys renovables indefinidament.
Els requisits necessaris per poder optar al càrrec de cap de la UIFAND són els següents:
a) possessió d’un títol de nivell 4 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, de l’economia o en matèria bancària, lliurat o reconegut pel Govern;
b) amplis coneixements acreditats de la normativa en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme;
c) experiència acreditada en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, ja sigui dins l’àmbit jurídic, financer o d’investigació penal;
d) no incórrer en cap causa d’incompatibilitat de les establertes en aquesta Llei.
2. Les persones de competència tècnica reconeguda en l’àmbit jurídic i en l’àmbit financer són nomenades pel ministre de Finances, a proposta del Cap de la UIFAND.
El seu procés de selecció, directament a càrrec de la UIFAND, i la seva vinculació laboral es regeixen pel Codi de relacions laborals i pels requisits d’aptitud tècnica, mèrits propis i igualtat i respon als principis d’objectivitat, publicitat i transparència.
3. En cas d’absència temporal sobrevinguda o de conflicte d’interessos del cap de la UIFAND, aquest delega les seves funcions, o la funció generadora del conflicte, en un altre membre de la UIFAND. Aquesta delegació es fa en forma escrita i signada per ambdues parts i pren efecte a partir de la mateixa.
Si, en l’exercici de les seves funcions, qualsevol altre membre de la UIFAND es troba davant d’un possible conflicte d’interessos, ho comunica immediatament al cap de la UIFAND, que el substitueix en la tasca encomanada i delega la funció en concret en un altre membre de la UIFAND.
4. Les persones de competència tècnica reconeguda del Departament de Policia són nomenades pel ministre d’Interior a proposta del director de la Policia i amb l’informe no vinculant del cap de la UIFAND.
5. El personal administratiu de la UIFAND es designa d’acord amb els procediments de selecció establerts a la Llei de la funció pública. El cap de la UIFAND forma part del procés de selecció.
6. La composició de la UIFAND es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
Article 58. Funcions dels membres de la UIFAND
1. El cap de la UIFAND és el màxim responsable d’aquest òrgan administratiu i té atribuïdes les següents funcions:
a) gestionar i coordinar administrativament i tècnica la UIFAND;
b) elaborar la proposta anual de pressupost de la UIFAND;
c) vetllar per la seguretat de la documentació i de les dependències de la UIFAND, així com per l’observança dels procediments i el compliment de la normativa per part dels membres de la UIFAND i el seu personal administratiu;
d) actuar com a màxim representant de la UIFAND davant els subjectes obligats, organismes estrangers equivalents i organismes nacionals i internacionals que requereixin la seva presència;
e) exercir qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per aquesta Llei, per la normativa que la desenvolupi i per la resta de l’ordenament jurídic;
2. Els membres de la UIFAND actuen sota la direcció del cap de la UIFAND i exerceixen les funcions que aquest els hi atribueixi, així com les determinades per aquesta Llei i per via reglamentària.
Article 59. Cessament
1. El cap de la UIFAND cessa en el seu càrrec, exclusivament, per una o més de les següents causes:
a) per finalització del període per al qual ha estat nomenat;
b) per renúncia, presentada per escrit davant del titular o titulars dels òrgans administratius que l’han nomenat;
c) per defunció;
d) per incapacitat declarada per resolució judicial ferma;
e) per inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics declarada per resolució judicial ferma;
f) per condemna per la comissió d’un delicte dolós;
g) per incompliment greu de les obligacions del seu càrrec;
h) per incompatibilitat sobrevinguda per exercir el seu càrrec.
Els ministres de Justícia, d’Interior i de Finances seran els competents per, conjuntament i de manera motivada, acordar el cessament del cap de la UIFAND.
2. El cessament dels membres de la UIFAND pertanyents al Departament de Policia és competència del ministre d’Interior. La decisió de destitució ha d’expressar els motius que la justifiquin.
3. El cessament dels membres de la UIFAND que siguin persones de competència tècnica reconeguda en l’àmbit jurídic i en l’àmbit financer és competència del cap de la UIFAND i s’ha de dur a terme de conformitat amb les disposicions del Codi de relacions laborals. La decisió de destitució ha d’expressar els motius que la justifiquin.
4. El cessament del personal administratiu de la UIFAND és competència del cap de la UIFAND i s’ha de dur a terme de conformitat amb les disposicions de la Llei de la funció pública. La decisió de destitució ha d’expressar els motius que la justifiquin.
Article 60. Deure de secret
Els membres de la UIFAND i el seu personal administratiu estan sotmesos al secret en l’àmbit laboral i al secret professional, tant durant la vigència de la relació amb la UIFAND com un cop acabada aquesta relació.
Article 61. Règim d’incompatibilitats
1. El cap de la UIFAND ha de dedicar-se a ple temps a les funcions encomanades i no pot exercir cap altra activitat professional ni en el sector públic ni en el sector privat, llevat de les expressament permeses en el règim d’incompatibilitats de la normativa en matèria de funció pública.
En particular, l’esmentat càrrec és incompatible:
a) amb l’exercici de qualsevol altre càrrec públic adscrit a alguna de les institucions de l’Administració pública, sigui per elecció, per nomenament, funcionarial o contractual, llevat dels càrrecs que fossin conseqüència directa de la seva condició de cap de la UIFAND;
b) amb qualsevol funció o càrrec directiu o executiu en partits polítics;
c) en general, amb qualsevulla activitat que pugui posar en perill la seva independència, autonomia i imparcialitat en el compliment de les seves funcions.
L’incompliment d’aquest règim d’incompatibilitats suposarà la destitució del cap de la UIFAND del seu càrrec.
2. Els membres de la UIFAND pertanyents al Departament de Policia estan sotmesos al règim d’incompatibilitats que els resulti aplicable de conformitat amb la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Departament de Policia.
3. La resta de membres de la UIFAND estan sotmesos al règim d’incompatibilitats que els resulti aplicable, segons el seu tipus d’ocupació, de conformitat amb la Llei de la funció pública.
Secció segona. Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme
Article 62. Naturalesa
La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme és un òrgan tècnic i consultiu del Govern en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i del finançament del terrorisme.
Article 63. Composició
1. La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme està integrada pels següents membres:
a) El cap de la UIFAND, que la presideix, i tres membres d’aquesta Unitat nomenats pel seu cap, pertanyents cadascú d’ells a les diferents àrees d’especialitat establertes als punts ii), iii) i iv) de l’apartat 1 de l’article 57 d’aquesta Llei.
b) El Fiscal General de l’Estat.
c) El Director del Departament de Policia i el cap de la unitat del Departament de Policia encarregada de la investigació dels casos de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme.
d) El Director General del Departament de Tributs i Fronteres, o el director adjunt en què aquest delegui.
e) Quan es tractin temes que afectin el sistema financer andorrà ha d’assistir a les reunions un representant de l’INAF, designat pel Director General de l’INAF.
f) Quan es tractin temes que afectin a les relacions exteriors del Principat d’Andorra, i en tot cas en relació a les funcions de la Comissió regulades al capítol novè d’aquesta Llei, ha d’assistir a les reunions un representant del Ministeri d’afers exteriors, designat pel Ministre corresponent.
g) Quan es tractin temes que afectin al Registre de Societats Mercantils, al Registre d’Associacions o al Registre de Fundacions ha d’assistir a les reunions un representant d’aquests, segons correspongui.
h) Ocasionalment es pot demanar l’assistència a la Comissió de representants d’altres organismes, departaments, serveis o àrees i d’assessors per tractar punts concret de l’ordre del dia.
3. Els nomenament d’aquells membres que han de ser nomenats és vàlid fins que es nomeni un nou representant. Els membres no subjectes a nomenament poden delegar les seves funcions.
Article 64. Objecte i funcions
1. La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme té per objecte la coordinació de les diverses autoritats competents en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, el finançament del terrorisme i la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament.
2. En particular, la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme, a través dels seus membres, exerceix les funcions següents:
a) participar en l’anàlisi de la situació del blanqueig al Principat d’Andorra, facilitant la informació disponible tant estadística com observable en el desenvolupament de les seves funcions.
b) participar en l’avaluació de les mesures i actuacions dutes a terme en l’àmbit de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme;
c) oferir assessorament en els canvis legislatius;
d) assistir a reunions internacionals;
e) facilitar assessorament en la redacció d’informes adreçats a organismes internacionals.
f) les establertes en el capítol novè d’aquesta Llei i, en particular, exerceix les funcions següents:
i) recollir o sol·licitar de qualsevol administració o subjecte obligat, directament o per mitjà dels seus membres, tota informació pertinent per identificar sobre la base d’indicis raonables les persones que reuneixen els criteris d’inclusió a les llistes de les resolucions del Consell de Seguretat competents de les Nacions Unides i per identificar les persones i entitats sobre les quals hi hagi una base raonable per sospitar o creure que són terroristes, que financen el terrorisme o que pertanyen a organitzacions dedicades a aquestes finalitats;
ii) confeccionar i modificar la llista de persones vinculades amb les activitats descrites i adoptar les mesures restrictives corresponents d’acord amb el que estableix aquesta Llei.
Article 65. Funcionament
1. La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme és presidida pel cap de la UIFAND, el qual convoca oportunament les reunions, mitjançant una carta als representants, fixa l’ordre del dia i estén l’acta corresponent.
2. La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme es reuneix com a mínim un cop cada tres mesos. A més, es poden convocar reunions extraordinàries sempre que sigui necessari a criteri de la presidència o a petició d’un o diversos membres de la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme, en especial, quan es produeixi una demanda d’un Estat d’inclusió d’una persona o entitat a la llista de persones i entitats regulada al capítol novè d’aquesta Llei.
3. Per formalitzar la petició de convocar una reunió extraordinària s’ha de comunicar per escrit a la presidència amb la proposta de l’ordre del dia. Un cop rebuda la petició la presidència convoca oportunament la reunió.
4. Les decisions són adoptades per majoria simple dels membres de la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme. En cas d’empat, decideix el president amb vot de qualitat.
Capítol onzè. Cooperació
Secció primera. Cooperació interna
Article 66. Cooperació amb les autoritats judicials
1. La UIFAND coopera amb les autoritats judicials en tota mena de processos i en l’execució de comissions rogatòries relacionades amb actes de blanqueig o finançament del terrorisme.
Les autoritats judicials, d’ofici o a instància del Ministeri Fiscal, remeten informació a la UIFAND quan, en el curs d’un procés, apreciïn indicis d’incompliment d’aquesta Llei.
2. Les autoritats andorranes que descobreixin fets que puguin constituir indici o prova de blanqueig o finançament del terrorisme n’han d’informar per escrit la UIFAND i facilitar-li la informació que la UIFAND requereixi en l’exercici de les seves competències. Igualment, els funcionaris públics i altre personal al servei de l’Administració pública andorrana que descobreixin aquests fets els han de fer saber immediatament a l’òrgan al qual prestin els seus serveis.
3. Les informacions trameses d’acord amb aquest apartat no representen una vulneració del deure de secret i confidencialitat, i els seus autors han de disposar de la tutela i la protecció establertes per l’article 26 d’aquesta Llei.
4. Les informacions i la documentació de què disposi o que transmeti la UIFAND en l’exercici de les seves funcions tenen caràcter confidencial. Qualsevol autoritat o funcionari que tingui accés a aquestes informacions i documentació per raó del seu càrrec o funcions té el deure de guardar reserva total.
Article 67. Cooperació amb l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF)
1. La UIFAND informa l’INAF, en la seva condició d’òrgan que exerceix el poder disciplinari del sistema financer, de totes les trameses de dossiers, sigui al Ministeri Fiscal, sigui al Govern, quan hi estan implicades entitats del sistema financer. Aquesta informació comprèn el nom de l’entitat financera, una descripció dels fets observats i els comptes esmentats en el dossier.
2. Així mateix, la UIFAND i l’INAF cooperen de manera recíproca en l’exercici de les seves funcions de supervisió i control, intercanviant les informacions i les experiències rellevants a aquest efecte mitjançant comunicacions escrites, reunions periòdiques de seguiment amb els subjectes financers obligats i els seus auditors externs, i qualsevol altre mitjà adient per verificar el compliment efectiu de les obligacions que imposa la normativa andorrana.
En particular, quan en l’exercici de les seves funcions de supervisió l’INAF apreciï possibles infraccions de les obligacions establertes per la normativa de prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme, n’ha d’informar motivadament la UIFAND.
3. A l’efecte de definir els procediments de la cooperació que regula aquest article, la UIFAND i l’INAF poden firmar convenis de col·laboració.
Secció segona. Cooperació internacional
Article 68. Cooperació entre unitats d’intel·ligència financera
1. La UIFAND intercanvia, per pròpia iniciativa o prèvia sol·licitud, tota la informació que pugui ser pertinent pel tractament o l’anàlisi d’informació per part d’altres UIF o organismes equivalents, relacionada amb el blanqueig de diners o valors, els seus delictes subjacents, o el finançament del terrorisme i sobre les persones físiques o jurídiques implicades, tot i que el tipus de delictes previs de què possiblement es tracti no s’hagi detectat en el moment de l’intercanvi.
La sol·licitud exposarà els fets pertinents, els antecedents i els motius de la sol·licitud, i explicarà la forma en que s’utilitzarà la informació sol·licitada.
Quan la UIFAND rebi una declaració d’operació sospitosa que afecti a un altre país, ho transmetrà sense demora a la UIF d’aquell país.
2. La UIFAND utilitza totes les competències disponibles que utilitzaria habitualment per a la recepció i anàlisis de la informació quan respongui a una sol·licitud d’informació cursada des d’una altra UIF. La UIFAND ha de respondre en el temps oportú.
En especial, quan la UIFAND vulgui obtenir informació addicional d’un subjecte obligat establert en un altre país que porti a terme activitats en el seu territori, la sol·licitud es dirigirà a la UIF del país en el territori del qual es trobi situat el subjecte obligat.
3. La tramesa d’informació requereix l’autorització prèvia del Cap de la UIFAND, i està supeditada al fet que la part receptora de la informació acrediti prèviament a la tramesa que reuneix les condicions següents:
a) la reciprocitat en l’intercanvi d’informació;
b) el compromís, per part de l’estat receptor, de no utilitzar la informació per a cap altra finalitat que no sigui la que persegueix aquesta Llei;
c) que els serveis estrangers receptors de la informació estiguin sotmesos, sota sanció penal, al manteniment del secret professional.
La UIFAND pot no trametre informació quan existeixin raons objectives per assumir que la comunicació d’aquesta informació podria tenir un impacte negatiu sobre investigacions o anàlisis en curs.
4. La UIFAND utilitzarà canals de comunicació protegits per comunicar-se amb altres UIF.
5. Les diferències entre les definicions de delicte fiscal en altres països no seran obstacle per a que la UIFAND pugui intercanviar informació o prestar assistència a una altra UIF, en la major mesura possible i d’acord amb la normativa andorrana.
Capítol dotzè. Règim sancionador
Secció primera. Infraccions i sancions
Article 69. Subjectes infractors o responsables
1. Són subjectes infractors o responsables els subjectes obligats, persones físiques o jurídiques, que realitzin les accions o omissions tipificades com a infracció en aquesta Llei quan siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.
2. A més de la responsabilitat que correspongui al subjecte obligat, les persones que exerceixin en aquests subjectes obligats càrrecs d’alta direcció incorren en responsabilitat sancionable per la infracció o les infraccions comeses quan aquestes infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.
Article 70. Classes d’infraccions
Les infraccions administratives establertes en aquesta Llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Article 71. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus la comissió de manera greu, reiterada i sistemàtica, o una combinació d’aquestes característiques, de les següents conductes:
1. L’incompliment de les obligacions de diligència deguda relatives a la identificació o verificació dels clients o dels seus veritables drethavents.
2. L’incompliment de l’obligació d’establir procediments de control intern adequats i suficients, quan aquest incompliment sigui susceptible de comportar un risc elevat de blanqueig o de finançament del terrorisme. Aquesta infracció inclou l’incompliment de l’obligació d’efectuar un estudi de risc individual en els termes establerts a l’article 5 d’aquesta Llei.
3. L’incompliment de l’obligació de declarar operacions sospitoses en els termes que estableix l’article 20 d’aquesta Llei.
4. L’incompliment de les ordres de bloqueig, emeses per la UIFAND en els termes que estableix l’article 20, apartat 5, d’aquesta Llei.
5. L’incompliment del deure de guardar secret en els termes establerts a l’article 26 d’aquesta Llei.
6. L’incompliment de la prohibició de comptes i llibretes d’estalvi anònims o amb noms ficticis que estableix l’article 7 d’aquesta Llei.
7. L’incompliment de l’obligació de facilitar a la UIFAND, en temps i forma, tota la informació que sol·liciti per escrit en l’exercici de les seves funcions, així com per verificar el compliment d’aquesta Llei i de la normativa que la desenvolupa en els termes que estableix l’article 55, apartat 2, lletra b) d’aquesta Llei.
8. L’incompliment de les obligacions d’informació i d’adopció de les mesures restrictives a què es refereixen els articles 49 i 51 d’aquesta Llei.
9. La resistència o obstrucció, per acció o omissió, a la funció supervisora de la UIFAND, sempre que hi hagi requeriment exprés i per escrit en aquest sentit.
10. L’incompliment de l’obligació d’efectuar un estudi de risc individual.
11. La comissió de més de tres infraccions greus durant el termini d’un any.
Article 72. Infraccions greus
Són infraccions greus les següents:
1. L’incompliment de l’obligació de tenir una vigilància especial en els termes que estableix l’article 8, lletra g), d’aquesta Llei.
2. L’incompliment de l’obligació d’obtenir la informació sobre el propòsit i l’índole prevista de la relació de negoci amb el client en els termes que estableix l’article 9, apartat 1, lletra c), d’aquesta Llei.
3. L’incompliment de l’obligació de seguiment continuat de les operacions i de les relacions de negoci que estableix l’article 9, apartat 1, lletra d), d’aquesta Llei.
4. L’incompliment de l’obligació de no establir o mantenir relacions de negoci en els termes que estableix l’article 10, apartat 4, d’aquesta Llei o efectuar operacions prohibides.
5. L’incompliment de les mesures de diligència deguda reforçada en els termes que estableix la secció tercera del capítol segon d’aquesta Llei.
6. L’incompliment de la prohibició d’establir o mantenir relacions de corresponsalia amb els bancs pantalla en els termes que estableix l’article 13 d’aquesta Llei.
7. L’incompliment de les obligacions relatives a transferències de fons en els termes que estableix el capítol cinquè d’aquesta Llei.
8. L’incompliment de l’obligació d’aplicar, respecte de les sucursals, filials amb participació majoritària o delegacions dels subjectes obligats financers situades a l’estranger, les mesures establertes a l’article 41 d’aquesta Llei.
9. L’incompliment de l’obligació de contractar una auditoria externa anual i trametre a la UIFAND l’informe d’auditoria resultant en els termes que estableix l’article 40.1.a) d’aquesta Llei.
10. L’incompliment de l’obligació de designar un òrgan de control intern i comunicació en els termes que estableixen els articles 40.1.b) i 40.2.a) d’aquesta Llei.
11. No identificar o verificar l’origen dels fons objecte de la relació de negoci.
12. L’incompliment de les obligacions de conservació de documents que estableix l’article 37 d’aquesta Llei.
13. L’incompliment de l’obligació d’establir procediments de control intern adequats i suficients, quan això no constitueixi una infracció molt greu.
14. L’incompliment dels comunicats tècnics emesos per la UIFAND.
15. L’incompliment de l’obligació d’efectuar un estudi de risc individual adequat, suficient, objectiu i realista, quan això no constitueixi una infracció molt greu.
16. La realització, per part de l’auditor extern a què es refereix l’article 40 d’aquesta Llei, d’un informe d’auditoria externa incomplet o amb deficiències.
17. La comissió de més de tres infraccions lleus durant el termini d’un any.
Article 73. Infraccions lleus
Són infraccions lleus qualsevol incompliment de les normes d’aquesta Llei no considerades específicament com a infracció greu o molt greu en els articles anteriors.
Article 74. Sancions aplicables als subjectes obligats que siguin persones jurídiques
1. Les infraccions molt greus són sancionades amb:
a) Multa de 90.001 a 1.000.000 euros.
b) Restricció temporal o definitiva de determinats tipus d’operacions.
c) Revocació o modificació de l’autorització de l’activitat corresponent.
La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b) i c).
2. Les infraccions greus són sancionades amb:
a) Multa de 15.001 a 90.000 euros.
b) Restricció temporal de determinats tipus d’operacions.
La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb la prevista a la lletra b).
3. Les infraccions lleus són sancionades amb:
a) Amonestació escrita.
b) Multa de 600 a 15.000 euros.
Les sancions previstes en les lletres a) i b) han de ser imposades en tot cas.
4. A més de la sanció que correspongui imposar al subjecte obligat per la comissió de la infracció, es pot imposar a la persona o les persones que exerceixin càrrecs d’alta direcció i a la conducta dolosa o negligent de les quals sigui imputable la comissió de la infracció, una o diverses de les sancions següents:
a) En cas d’infraccions molt greus: multa de 25.001 a 300.000 euros i/o suspensió temporal mínima de 6 mesos o suspensió definitiva.
b) En cas d’infraccions greus: multa de 3.001 a 25.000 euros i/o suspensió temporal d’entre un i sis mesos.
c) En cas d’infraccions lleus: amonestació escrita i/o multa de 300 a 3.000 euros.
Article 75. Sancions aplicables als subjectes obligats que siguin persones físiques
1. Les infraccions molt greus són sancionades amb:
a) Multa de 25.001 a 300.000 euros.
b) Suspensió temporal mínima de sis mesos o suspensió definitiva.
c) Restricció temporal o definitiva de determinats tipus d’operacions.
d) Revocació o modificació de l’autorització de l’activitat corresponent.
La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b), c) i d).
2. Les infraccions greus són sancionades amb:
a) Multa de 3.001 a 25.000 euros.
b) Suspensió temporal d’entre un i sis mesos.
c) Restricció temporal de determinats tipus d’operació.
La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b) i c).
3. Les infraccions lleus són sancionades amb:
a) Amonestació escrita.
b) Multa de 300 a 3.000 euros.
Les sancions previstes en les lletres a) i b) han de ser imposades en tot cas.
Article 76. Exclusió del benefici econòmic per l’infractor
1. En cap cas la comissió d’una infracció no pot suposar l’obtenció d’un benefici econòmic per a l’infractor.
2. Quan el benefici econòmic obtingut per l’infractor com a conseqüència de la infracció sigui determinable o avaluable, el límit superior de la multa prevista en els articles anteriors s’incrementa fins al doble del benefici esmentat, si l’import del benefici doblat és major que aquest límit superior.
Article 77. Criteris de graduació de les sancions
Les sancions es graduen de conformitat amb tots els criteris següents:
a) El grau de culpabilitat del subjecte infractor.
b) La capacitat econòmica del subjecte infractor.
c) La quantia de l’operació corresponent i/o els guanys obtinguts com a conseqüència de la infracció, així com les eventuals pèrdues causades a tercers per la infracció, en la mesura en què es puguin determinar.
d) La gravetat i durada dels fets.
e) La manca de vigilància i les carències o insuficiències dels mecanismes de prevenció.
f) Les sancions fermes en via administrativa que li hagin estat imposades durant els últims cinc anys.
Article 78. Prescripció
1. Les infraccions prescriuen al cap de tres anys. Si hi han hagut actes destinats a dissimular-les o ocultar-les als òrgans de control o supervisió, la prescripció té lloc al cap de deu anys.
El termini de prescripció comença a comptar-se des de la data en què la infracció hagi estat comesa i, en particular:
a) per a les infraccions que es produeixin en una activitat continuada, des de la data de la fi de l’activitat o la de l’últim acte constitutiu de la infracció;
b) en cas d’incompliment de les obligacions de diligència deguda, des de la data de finalització de relació del negoci;
c) en cas d’incompliment de l’obligació de conservació de documents, des de l’expiració del termini al qual es refereix l’article 37 d’aquesta Llei.
La prescripció queda interrompuda quan la UIFAND realitza, amb el coneixement formal dels subjectes obligats, un acte d’inspecció, de supervisió o de control del compliment de les obligacions d’aquesta Llei. També s’interromp per la iniciació del procediment sancionador, amb coneixement de l’interessat, o d’un procés judicial pels mateixos fets.
Produïda la interrupció, s’inicia de nou el còmput del termini de prescripció.
2. L’acció per executar les sancions prescriu al cap de tres anys.
El termini de prescripció comença a comptar-se des del dia següent a aquell en què es notifiqui a l’interessat l’acte administratiu en virtut del qual adquireixi fermesa la sanció imposada.
En cas que la via administrativa s’esgotés per silenci administratiu negatiu el termini de prescripció comença a comptar-se des del dia següent a aquell en què s’esgoti el termini per resoldre per part de l’òrgan administratiu competent.
La prescripció s’interromp per la iniciació, notificada a l’interessat, del procediment d’execució de la sanció, així com per la suspensió de l’execució de la resolució sancionadora acordada en via administrativa o judicial.
Secció segona. Procediment sancionador
Subsecció primera. Disposicions generals
Article 79. Regulació de l’expedient sancionador
La imposició de les sancions tipificades en aquesta Llei requereix la tramitació prèvia d’un expedient sancionador, que es regeix per les normes següents:
a) per les normes establertes en aquesta secció i en els reglaments que, si escau, la desenvolupin;
b) subsidiàriament, pel Codi de l’Administració i les altres normes que regulen el procediment sancionador en matèria administrativa.
Article 80. Actuacions prèvies
Amb anterioritat a la incoació del procediment sancionador es poden realitzar actuacions prèvies a fi de determinar, amb caràcter preliminar, si concorren les circumstàncies que justifiquen la incoació referida. En especial, aquestes actuacions prèvies s’han d’orientar a determinar, amb la major precisió possible, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment, la identificació de la persona o les persones que poguessin resultar responsables i les circumstàncies rellevants que concorrin en aquest sentit.
Article 81. Inici del procediment
1. El procediment sancionador s’inicia per expedient de la UIFAND, per iniciativa pròpia, per petició raonada d’altres òrgans o per denúncia. Mitjançant aquest expedient sancionador, la UIFAND es limita a:
a) ordenar la iniciació del procediment sancionador;
b) realitzar una breu referència als fets, que ho pot ser per remissió a una acta d’inspecció o a una petició o denúncia prèvies;
c) identificar, si és possible, la persona o les persones presumptament responsables;
d) nomenar un instructor. Aquest instructor haurà de ser un membre de la UIFAND.
2. L’expedient sancionador es comunica a l’instructor i es notifica a la persona o a les persones que apareixen com a presumptament responsables per tal que tinguin coneixement de la iniciació del procediment sancionador i puguin sol·licitar la recusació de l’instructor en el termini de deu dies.
3. El nomenament de l’instructor està sotmès a les regles relatives a abstenció i recusació establertes al Codi de l’Administració.
4. En els casos d’absència o impossibilitat transitòria de l’instructor nomenat, la UIFAND nomena un nou instructor.
5. La UIFAND ha de notificar la incoació del procediment sancionador al Govern i, en cas que les persones que apareixen com presumptament responsables siguin entitats operatives dels sistema financer, també a l’Institut Nacional Andorrà de Finances.
Article 82. Vinculacions amb la jurisdicció penal
1. Si durant la tramitació del procediment sancionador apareix que els fets poden ser constitutius d’una infracció penal, la UIFAND n’informa immediatament el Ministeri Fiscal.
El Ministeri Fiscal ha de comunicar a la UIFAND tant la decisió de no exercir accions penals com l’exercici d’aquestes accions i, quan es produeixi, el seu resultat.
2. Si durant la tramitació del procediment sancionador queda acreditat que ha estat obert un procés penal pels mateixos fets, s’ha d’acordar la suspensió del procediment administratiu fins que esdevingui ferma una resolució en via penal.
3. L’òrgan competent per resoldre ha de declarar la no-exigència de responsabilitat administrativa i arxivar l’expedient si, abans de dictar resolució, queda acreditat que ha esdevingut ferma una sanció penal al mateix subjecte pels mateixos fets, i aprecia, a més, la identitat de fonament de la sanció.
Article 83. Mesures cautelars
1. Un cop incoat el procediment i en qualsevol moment d’aquest procediment, la UIFAND pot acordar les mesures cautelars que cregui convenients per tal d’assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure, sempre que hi hagin indicis d’infracció suficients.
2. Aquestes mesures poden consistir en: prohibir provisionalment la realització de determinats tipus d’operacions financeres o comercials; disposar la suspensió provisional de les persones que, pel fet d’exercir càrrecs d’alta direcció en els subjectes obligats, apareguin com a presumptes responsables d’infraccions molt greus.
3. Les mesures cautelars han de ser proporcionades a la finalitat perseguida i s’han d’aixecar tan aviat com perdin la seva finalitat.
4. Es pot interposar recurs contra la decisió de la UIFAND davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en el termini de tretze dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació de la mesura adoptada.
El recurs jurisdiccional no és suspensiu d’execució, d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració, salvades les facultats discrecionals de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles que es deriven de la legislació vigent d’acord amb el mateix Codi de l’Administració i disposicions concordants.
Article 84. Fase d’instrucció
L’instructor ha d’ordenar la pràctica de totes les actuacions i les proves que consideri adequades per a l’esclariment dels fets i per determinar les responsabilitats susceptibles de sanció.
L’instructor ha d’elaborar un informe que reflecteixi les conclusions de la instrucció.
Article 85. Plec de càrrecs
1. Finalitzada la fase d’instrucció, i en vista de les actuacions practicades, l’instructor ha de formular un plec de càrrecs amb el contingut mínim següent:
a) identificació de la persona o les persones, físiques o jurídiques, responsables, incloent-hi la persona o les persones que exerceixin càrrecs d’alta direcció i a la conducta dolosa o negligent de les quals sigui imputable la comissió de la infracció, si escau.
En cas que siguin diverses, s’ha de precisar els fets que s’imputa a cada una d’elles.
b) exposició dels fets imputats, succintament exposats, que motiven la incoació del procediment sancionador, la seva possible qualificació amb referència als preceptes legals infringits i les sancions proposades.
El plec de càrrecs es pot remetre a l’informe d’instrucció, sempre que entre aquest informe i el mateix plec de càrrecs es continguin tots els elements enunciats en aquest apartat.
c) indicació del dret a examinar l’expedient, a formular al·legacions, a aportar documents, a proposar la pràctica de proves i dels terminis per al seu exercici.
En cas que l’instructor consideri que no s’ha comès cap infracció administrativa, no formula plec de càrrecs i eleva una diligència motivada a la UIFAND per tal que arxivi l’expedient.
2. El plec de càrrecs s’ha de notificar als presumptes infractors, que disposen d’un termini de deu dies a comptar de l’endemà de la notificació per formular les al·legacions que estimin pertinents i, si escau, proposar les proves que considerin convenients o per realitzar el pagament voluntari de la multa pecuniària proposada amb una reducció del 25%.
En cas que es pagui la multa dinerària proposada en les condicions establertes per aquesta Llei, es seguirà el procediment sancionador abreujat i, en cas contrari, el procediment sancionador ordinari.
3. En vista de les al·legacions formulades i les proves proposades pels presumptes infractors, l’instructor pot decidir, d’ofici, l’obertura d’un termini de prova en els termes que estableix el Codi de l’Administració.
4. El moment procedimental per facilitar una còpia de l’expedient administratiu sancionador corresponent i donar accés a consultar-lo als presumptes infractors és el de la notificació del plec de càrrecs.
Subsecció segona. Procediment sancionador abreujat
Article 86. Procediment sancionador abreujat
1. Realitzat el pagament voluntari de la multa pecuniària proposada amb una reducció del 25% per part de l’interessat, aquest ho ha de notificar a la UIFAND dins del termini establert a l’apartat 2 de l’article anterior. Aquest pagament voluntari produeix els efectes següents:
a) La renúncia a formular al·legacions contra el plec de càrrecs.
b)L’acord i conformitat íntegres del subjecte infractor amb els fets i les infraccions imputades, la comissió dels quals reconeix, i amb els fonaments jurídics que motiven la sanció.
c) Amb independència de la classe d’infracció, el plec de càrrecs tindrà la consideració de resolució sancionadora, que adquirirà fermesa administrativa des del moment del pagament efectiu de la multa dinerària.
2. El pagament voluntari de la multa pecuniària proposada en el plec de càrrecs en les condicions establertes en aquesta Llei implica, a més de la reducció esmentada del 25% de la multa pecuniària, la reducció del 25% de l’eventual termini de suspensió temporal de la persona o persones que exerceixen càrrecs d’alta direcció dins de l’estructura del subjecte obligat proposat al plec de càrrecs.
3. La interposició de qualsevol tipus de recurs, administratiu o de caràcter jurisdiccional, contra el plec de càrrecs, en tant que resolució sancionadora, implica la renuncia del recorrent tant a la reducció del 25% de l’eventual termini de suspensió temporal dels de la persona o persones que exerceixen càrrecs d’alta direcció de la infracció dins de l’estructura del subjecte obligat, com a la reducció del 25% de la multa pecuniària aplicada, quin pagament s’ha de fer efectiu pel recorrent en el termini de 3 dies comptadors des de la data d’interposició del recurs corresponent. Esgotat aquest termini es pot iniciar la reclamació per via executiva de l’import mencionat.
Subsecció tercera. Procediment sancionador ordinari
Article 87. Proposta de resolució
1. Presentades les al·legacions contra el plec de càrrecs o transcorregut el termini per fer-ho, i dutes a terme totes les actuacions addicionals que l’instructor hagi considerat convenients, l’instructor:
a) formula una proposta de resolució en la qual es fixen de forma motivada els fets, la seva qualificació jurídica, la infracció o les infraccions imputades, la persona o les persones que es considerin responsables i la sanció finalment proposada; o
b) proposa el sobreseïment i/o l’arxiu de l’expedient sancionador.
2. La proposta de resolució, juntament amb totes les peces que componen l’expedient, s’ha de trametre a la UIFAND, per tal que aquest resolgui o elevi l’expedient a l’òrgan competent per resoldre.
Article 88. Resolució
1. La competència per resoldre els procediments administratius relatius a infraccions greus i molt greus correspon al Govern.
En cas que la proposta de resolució de la UIFAND proposi la revocació o la modificació de l’autorització de l’activitat corresponent, i únicament en aquest cas, el Govern ha de notificar la proposta de resolució a l’òrgan competent per atorgar l’autorització esmentada per tal que li trameti un informe que té caràcter vinculant, en el termini màxim de tres mesos, en què decideixi sobre aquesta revocació o la modificació de l’autorització.
L’execució de les sancions fermes consistents en la revocació o la modificació d’autoritzacions d’activitats correspon a l’òrgan competent en cada cas per atorgar-les.
2. La competència per resoldre els procediments administratius relatius a infraccions lleus correspon a la UIFAND.
3. L’òrgan competent per resoldre, mitjançant resolució motivada i notificada als subjectes infractors, ha d’expressar els fets que es consideren provats, la norma legal en què es tipifiquen com a infracció i la que estableixi la sanció que s’aplica.
4. En cas que el subjecte infractor sigui una entitat operativa del sistema financer, l’òrgan competent per resoldre ha de notificar la resolució sancionadora a l’Institut Nacional Andorrà de Finances.
Article 89. Caducitat del procediment
1. El termini màxim per resoldre i notificar la resolució als subjectes infractors és de dos anys a comptar de la notificació de l’expedient sancionador a la persona o a les persones presumptament responsables, sense perjudici de la possible ampliació en sis mesos addicionals d’aquest termini màxim, acordada de forma motivada per la UIFAND, a proposta de l’instructor, i notificada als subjectes infractors.
El venciment d’aquest termini sense que s’hagi notificat resolució expressa per causes imputables a l’Administració produeix la caducitat del procediment.
2. El transcurs del termini màxim per resoldre el procediment sancionador i notificar la resolució sancionadora als subjectes infractors se suspèn en els supòsits següents:
a) quan se sol·liciti el pronunciament o informe d’un altre organisme, pel temps transcorregut entre la sol·licitud, que ha de ser notificada als subjectes responsables, i la notificació del pronunciament o informe corresponent a la UIFAND. El termini de suspensió per aquesta causa no pot ser superior a tres mesos;
b) quan es tramiti davant qualsevol òrgan jurisdiccional un procés pels mateixos fets, fins que la resolució de l’òrgan jurisdiccional competent esdevingui ferma;
En cas que sigui la UIFAND la que informi el Ministeri Fiscal que els fets poden ser constitutius d’una infracció penal, el termini de caducitat del procediment sancionador se suspèn des de la comunicació de la UIFAND al Ministeri Fiscal fins, segons el cas, la comunicació d’aquest Ministeri a la UIFAND de la decisió de no exercir accions penals o fins que la resolució de l’òrgan jurisdiccional competent esdevingui ferma.
c) quan, en el marc de la tramitació d’un procediment sancionador, se substanciï un procediment urgent i preferent en els termes establerts a l’article 41, apartat 1, de la Constitució, fins que la resolució de l’òrgan jurisdiccional competent esdevingui ferma.
3. La declaració de caducitat del procediment pot dictar-se d’ofici o a instància de l’interessat i ordena l’arxiu de les actuacions.
4. La caducitat d’un expedient administratiu sancionador no impedeix la iniciació d’un nou procediment amb identitat de subjecte, fets i fonaments, sempre que la infracció imputada no hagi prescrit.
Article 90. Recurs
Les resolucions sancionadores posen fi a la via administrativa. Contra aquestes resolucions sancionadores es pot interposar recurs davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en el termini de tretze dies hàbils a partir de l’endemà de la notificació de la resolució.
Secció tercera. Procediments de denúncia
Article 91. Denúncia
1. La UIFAND estableix mitjançant comunicat tècnic els mecanismes per informar sobre la infracció potencial o real de les disposicions d’aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa.
2. Els mecanismes contemplats a l'apartat 1 inclouen, com a mínim:
a) procediments específics per a la recepció d'informes sobre infraccions i el seu seguiment;
b) protecció adequada dels empleats o persones en una posició comparable dins del subjecte obligat que informin sobre infraccions comeses pel subjecte obligat;
c) protecció adequada de la persona denunciada;
d) protecció de les dades personals relatives tant a les persones que notifiquen una infracció com a la persona física presumptament responsable de la mateixa;
e) normes precises que garanteixin en tots els casos la confidencialitat de la persona que informa de les infraccions comeses pel subjecte obligat, llevat d’aquells casos en que es requereixi la seva divulgació en el context d'ulteriors recerques o de procediments judicials subsegüents.
3. Els subjectes obligats disposen de procediments adequats per a què els seus empleats o persones en posició comparable puguin comunicar infraccions a nivell intern a través d'un canal específic, independent i anònim, proporcionat a la naturalesa i grandària del subjecte obligat.
Disposició addicional primera. Associacions i altres entitats sense ànim de lucre
1. La Junta Directiva de les associacions que es regeixen per la Llei qualificada d’associacions, del 29 de desembre del 2000, i el seu personal amb responsabilitats de gestió, han de vetllar perquè aquestes associacions no siguin utilitzades per canalitzar fons o recursos a les persones i entitats vinculades a grups o organitzacions terroristes, d’acord amb el previst en la normativa reguladora de la prevenció i bloqueig del finançament del terrorisme.
A aquest efecte, totes les associacions han de conservar durant cinc anys registres amb la identitat de totes les persones que rebin fons o recursos de l’associació, així com els llibres registre a què es refereix l’article 28 de la Llei qualificada d’associacions. Aquests llibres i registres han d’estar a disposició dels responsables del Registre d’Associacions, i també dels òrgans administratius o judicials amb competències en l’àmbit de la prevenció o persecució del terrorisme.
2. Les obligacions establertes a l’apartat 1 anterior són aplicables a les fundacions o a altres organismes sense ànim de lucre, amb el benentès que en aquests casos correspon al protectorat, patronat o a l’òrgan de representació pertinent que gestioni els interessos de l’organització, el compliment d’aquesta disposició.
3. L’abast de les obligacions establertes en aquesta disposició es pot desenvolupar reglamentàriament.
Disposició addicional segona. Prohibició de pagaments en efectiu per sobre de 30.000 euros
1. Queda prohibit efectuar i rebre pagaments en diners en efectiu per import igual o superior a 30.000 euros, ja es realitzin en una transacció o en diverses transaccions entre les quals sembli existir algun tipus de relació.
El control del compliment d’aquesta prohibició correspon a l’Administració tributària. A tal efecte, podrà exercir totes les seves competències.
2. L’incompliment d’aquesta prohibició té la consideració d’infracció greu i s’ha de sancionar amb multa mínima de 600 euros fins a l’import dels pagament en diners en efectiu efectuat o rebut.
3. El control del compliment d’aquesta prohibició correspon a l’Administració tributària. A tal efecte, podrà exercir totes les seves competències.
La competència per sancionar l’incompliment de la prohibició establerta a l’apartat 1 correspon a l’Administració tributària. El procediment sancionador per sancionar se substancia d’acord amb el procediment sancionador en matèria tributària.
4. Per a la graduació de les sancions s’han de considerar els criteris establerts a l’article 77 d’aquesta Llei.
Disposició addicional tercera. Comunicació d’activitat
1. Els professionals que participin, actuant en nom i per compte del seu client, o assisteixi en la planificació o realització d’operacions per compte del seu client relatives a
- l’organització de les aportacions necessàries per a la creació, el funcionament o la gestió de societats;
- la creació, funcionament o gestió de fideïcomisos, societats, associacions, fundacions o estructures anàlogues;
han de comunicar al Ministeri competent en matèria d’Economia, amb caràcter previ a l’exercici de la seva activitat, les activitats que pretenen exercir de les enumerades en aquest apartat.
2. Aquesta comunicació d’activitat és un requisit necessari per poder exercir, en nom i per compte d’un client, les activitats esmentades anteriorment.
El Ministeri competent en matèria d’inversió estrangera ha de verificar el compliment previ de amb l’obligació de comunicació d’activitat establerta a l’apartat 1 anterior i ha de denegar les sol·licituds d’inversió estrangera consistents en alguna de les activitats esmentades en l’apartat 1 anterior si el professional que actua en nom i per compte del seu client no ha complert amb l’esmentada l’obligació.
3. Els notaris no estan subjectes a l’obligació de comunicació d’activitat que estableix l’apartat 1 anterior.
Disposició transitòria primera. Informació sobre beneficiaris efectius
La informació sobre els beneficiaris efectius que les societats, les associacions i les fundacions constituïdes o registrades, al Principat d’Andorra tenen la obligació d’obtenir i conservar en aplicació de l’article 19 d’aquesta Llei s’ha d’obtenir en un termini màxim d’un any a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
L’obligació de portar un llibre registre dels beneficiaris efectius i de proporcionar-ho al Registre de Societats, al Registre d’Associacions i al Registre de Fundacions en els termes establerts per les Disposicions finals segona, tercera i quarta d’aquesta Llei serà aplicable a partir de l’1 de gener de 2018.
Disposició transitòria segona. Mesures de diligència simplificada
L’aplicació de les mesures de diligència simplificada de l’article 11 en relació a clients i productes que, a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, es beneficiaven del règim de diligència simplificada, es realitzarà conformement als criteris de risc establerts en aquesta Llei en un termini màxim d’un any a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Disposició derogatòria primera
Queda derogat el títol II de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de fons producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.
Queda derogada la disposició addicional primera de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de fons producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.
Disposició derogatòria segona
Queda derogat l’apartat 3 de l’article 74 de la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar.
Les referències realitzades a les disposicions derogades s’entendran realitzades a les disposicions que regulin matèries equivalents en aquesta Llei.
Disposició final primera. Modificació del títol de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de fons producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000
Es modifica el títol de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de fons producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, que queda redactat com segueix:
“Llei de cooperació judicial internacional en matèria penal”
Disposició final segona. Modificació de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada
S’afegeix un article 21 bis a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, que queda redactat com segueix:
“Article 21 bis. Llibre registre de beneficiaris efectius
1. La Societat ha de portar un llibre registre dels beneficiaris efectius, segons la definició continguda a l’article 3, punt 5, de la Llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de fons i el finançament del terrorisme .
2. Aquest llibre registre conté, com a mínim, les següents dades:
a) nom i cognoms;
b) data de naixement;
c) nacionalitat i país de residència del beneficiari efectiu;
d) naturalesa i abast de la participació real.
3. Aquest llibre registre ha de proporcionar-se al Registre de Societats en els termes que es desenvolupin reglamentàriament, de manera que en tot moment es disposi d’informació adequada, precisa i actual sobre els beneficiaris efectius.”
Disposició final tercera. Modificació de la Llei qualificada d’associacions, de 29 de desembre de 2000
1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 28 de la Llei qualificada d’associacions, de 29 de desembre de 2000, que queda redactat com segueix:
“1. Les associacions han de portar un llibre registre de socis, un llibre registre de beneficiaris efectius, un llibre d’actes, un llibre inventari de béns i els llibres de comptabilitat que corresponguin a les seves activitats. Aquests llibres han de ser diligenciats pel Registre d’Associacions, i firmats pel president i pel secretari, o els òrgans equivalents de l’associació.”
2. S’afegeix un article 28 bis a la Llei qualificada d’associacions, de 29 de desembre de 2000, que queda redactat com segueix:
“Article 28 bis. Llibre registre de beneficiaris efectius
1. El llibre registre de beneficiaris efectius inclou aquelles persones que, segons la definició continguda a l’article 3, punt 5, de la Llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de fons i el finançament del terrorisme, són considerats com a beneficiaris efectius de l’associació.
2. Aquest llibre registre conté, com a mínim, les següents dades:
a) nom i cognoms;
b) data de naixement;
c) nacionalitat i país de residència del beneficiari efectiu;
d) naturalesa i abast de la participació real.
3. Aquest llibre registre ha de proporcionar-se al Registre d’Associacions en els termes que es desenvolupin reglamentàriament, de manera que en tot moment es disposi d’informació adequada, precisa i actual sobre els beneficiaris efectius.”
Disposició final quarta. Modificació de la Llei 11/2008, del 12 de juny, de fundacions
1. Es modifica l’article 22 de la Llei 11/2008, del 12 de juny, de fundacions, que queda redactat com segueix:
“Article 22. Comptabilitat i llibres
1. Les fundacions han de portar la comptabilitat d’acord amb la naturalesa de les seves activitats i de manera que permeti un seguiment de les operacions i l’elaboració dels comptes anuals.
2. Les fundacions han de portar, almenys, el llibre diari, el llibre d’inventari i de comptes anuals, el llibre d’actes i el llibre de beneficiaris efectius.
3. El llibre d’inventari i el llibre de comptes anuals de la fundació s’han d’obrir amb l’inventari inicial que consta en l’escriptura pública, i s’hi ha de transcriure anyalment l’inventari de tancament de l’exercici de comptes anuals.
4. El llibre d’actes ha de contenir les actes de les reunions del patronat i dels òrgans de govern, autenticades en la forma que prevegin els estatuts. Han de comptar, com a mínim, amb la signatura del secretari i amb el vistiplau del president.
5. El llibre de beneficiaris efectius inclou aquelles persones que, segons la definició continguda a l’article 3, punt 5, de la Llei de prevenció i lluita contra del blanqueig de fons i el finançament del terrorisme, són considerats com a beneficiaris efectius de l’associació. Conté, com a mínim, les següents dades:
a) nom i cognoms;
b) data de naixement;
c) nacionalitat i país de residència del beneficiari efectiu;
d) naturalesa i abast de la participació real.
6. El Registre de Fundacions ha de diligenciar els llibres abans que siguin utilitzats o bé un cop fets els assentaments i les anotacions mitjançant procediments informàtics.”
2. Es modifica l’article 37 de la Llei 11/2008, del 12 de juny, de fundacions, que queda redactat com segueix:
“Article 37. Actes inscriptibles
1. Al Registre de Fundacions hi han de constar els actes següents:
a) L’escriptura pública fundacional.
b) Els estatuts i els acords de modificació.
c) El nomenament, la suspensió, el cessament i la renúncia dels patrons i, si escau, dels liquidadors.
d) Els apoderaments generals.
e) La fusió i l’escissió de fundacions.
f) L’extinció i la liquidació.
2. Al Registre de Fundacions també constarà la informació sobre els beneficiaris efectius de la fundació continguda al llibre de beneficiaris efectius a què fa referència l’article 22 d’aquesta Llei.
3. Si el responsable del Registre de Fundacions considera que es desprenen indicis racionals d’il·licitud penal de la documentació presentada per una fundació, ho 2. Si el responsable del Registre de Fundacions considera que es desprenen indicis racionals d’il·licitud penal de la documentació presentada per una fundació, ho ha de comunicar al Protectorat i a l’òrgan jurisdiccional competent. A més, ha de comunicar aquesta circumstància a la fundació interessada i suspendre el procediment d’inscripció fins que recaigui resolució judicial ferma”.
Disposició final cinquena. Facultat de desenvolupament
El Govern ha de dictar les normes reglamentàries necessàries per al desenvolupament del que disposa aquesta Llei, en un termini màxim de 6 mesos des de l’entrada en vigor de la Llei.
Disposició final sisena. Entrada en vigor
Aquesta Llei entrarà en vigor el dia següent de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Edicte
El síndic general, vist l’acord de la Junta de Presidents de Grup Parlamentari del dia 7 de novembre del 2016, determinant la comissió competent per a conèixer del Projecte de llei de drets i deures dels pacients i sobre la història clínica,
Disposa
D’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General, trametre l’esmentat Projecte de llei, així com les esmenes a l’articulat que han estat presentades a la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 8 de març del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.1 Projectes de llei qualificada
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 8 de març del 2017, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 3 de març del 2017, sota el títol Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D’acord amb l’article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei qualificada, i procedir a la seva tramitació com a tal.
2. D'acord amb l'article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 30 de març del 2017, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 8 de març del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal
Exposició de motius
El 24 de novembre del 2011, el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, el qual va acompanyat d’un annex, que s’ha anat actualitzant de de manera periòdica i que relaciona els actes jurídics i les disposicions normatives de la Unió Europea que l’Estat andorrà s’ha compromès a implementar en el seu ordenament jurídic en els termes establerts a l’article 8 de l’acord esmentat.
Així, en virtut de l’esmentat Acord monetari, Andorra s’ha compromès a implementar, entre altres, en el seu ordenament jurídic la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament i del Consell, de 20 de maig de 2015, relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme.
Igualment, s’ha de destacar que el Principat d’Andorra es sotmet de manera periòdica a les avaluacions del Consell d’Europa, realitzades pel Comitè d’experts per a l’avaluació de les mesures contra el blanqueig de diners o valors i contra el finançament del terrorisme (Moneyval), avaluacions per a les quals resulta fonamental una adequada i efectiva implementació dels estàndards internacionals en la matèria, materialitzats en les noves recomanacions del Grup d’Acció Financera (GAFI).
Els mencionats estàndards internacionals obliguen a realitzar diferents modificacions del marc jurídic penal andorrà.
En primer lloc, les recomanacions del GAFI obliguen a incloure com a delicte subjacent del delicte de blanqueig el contraban de béns i, per tant, no només el contraban de mercaderies sensibles. És per això, que es modifica l’article 245 del Codi penal amb la finalitat de tipificar com a delicte el contraban de qualsevol tipus de mercaderia.
En segon lloc, els estàndards internacionals també obliguen, amb cert marge d’apreciació per part dels Estats, a tipificar el delicte fiscal i incloure aquest com a delicte subjacent del delicte de blanqueig.
En aquest cas, s’ha optat per tipificar un delicte fiscal de caràcter comú que considera delicte la defraudació, per acció o omissió, a l’Administració amb la finalitat d’eludir el pagament de tributs, quantitats retingudes o que s’haguessin hagut de retenir o d’obtenir indegudament beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, quan la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts, superi els 50.000 euros.
En relació amb el delicte fiscal, es tipifica un tipus ordinari i un tipus agreujat, aquest darrer subjacent del delicte de blanqueig. Com a conseqüència d’aquesta modificació, i compte tingut que el Principat d’Andorra ha optat per un sistema combinat de llista i llindar, s’ha modificat l’article 409 del Codi penal amb la finalitat fonamental d’incloure el delicte fiscal com a delicte subjacent, així com les insolvències punibles, la defraudació a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, el finançament il·legal de partits polítics i el malbaratament de cabdals públics.
En relació amb l’aplicació dels nous articles 248 i 248 bis i a l’article 409, s’afegeix una disposició transitòria amb al finalitat de regular la seva implementació temporal.
Igualment, es modifiquen diversos articles relatius a la lluita contra el terrorisme i el seu finançament en compliment de la Resolució 2178 (2014) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i la Recomanació 5 del GAFI.
Finalment, per adaptar la normativa vigent als Convenis de Varsòvia i de Mèrida, s’ha considerat oportuna la modificació del redactat de l’article 87 del Codi de Procediment penal , en el sentit d’estendre al Ministeri Fiscal la potestat d’obtenir la informació de qualsevol entitat financera o d’una persona física o jurídica sotmesa al secret professional, a fi d’equiparar-lo a determinades autoritats administratives i, d’altra banda, ampliar a tots els delictes la possibilitat d’aplicar mesures d’investigació que afecten a les xarxes de comunicació i a l’àmbit de la intimitat i la integritat. Aquesta mesura esdevé fonamental per poder dotar Andorra d’un sistema de lluita contra el blanqueig veritablement efectiu, que és el que s’ha de provar davant els organismes internacionals, com Moneyval.
Així, es modifica l’article 87 del Codi de Procediment penal en el sentit de fer extensiu a tots els delictes i no solament als delictes majors com consta en el redactat actual, la possibilitat d’aplicar mesures d’investigació que afecten a les xarxes de comunicació i a l’àmbit de la intimitat i la integritat de les persones. Igualment s’ha variat el redactat de l’apartat 4 en el sentit d’una banda, de simplificar el procediment d’adopció de la informació per les investigacions i d’altra banda, d’incloure el Ministeri Fiscal com a institució que pot sol·licitar aquesta informació.
En aquest sentit, i en coherència amb l’establiment d’un sistema sistemàticament lògic pel que respecta a les investigacions i a la utilització de la informació d’intel·ligència financera analitzada per la UIFAND, els informes d’aquest organisme s’haurien de trametre, per a una efectiva lluita contra el blanqueig al Ministeri Fiscal, el qual al seu torn, i disposant d’aquests mecanismes d’investigació, no sols exercirà adequadament les seves funcions de recerca de manera regular, sinó que també preservarà i utilitzarà la informació d’intel·ligència tramesa per la UIFAND, de manera adequada i amb la discrecionalitat necessària.
Article 1. Modificació del títol i dels apartats 1, 2 i 3 de l’article 245 del Codi penal
1. Es modifica el títol de l’article 245 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 245. Delicte de contraban”
2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 245 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“1. El qui importi o exporti il·lícitament qualsevol mercaderia per un valor igual o superior a 18.000 euros, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i multa des de l’equivalent fins al doble del valor de la mercaderia.”.
2. Es modifica l’apartat 2 de l’article 245 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“2. De la mateixa manera ha de ser castigat el qui sigui controlat dins de la franja duanera, definida a la normativa en matèria duanera, sense l’autorització corresponent, detenint o circulant amb qualsevol mercaderia per un valor igual o superior a 18.000 euros.”.
3. Es modifica l’apartat 3 de l’article 245 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“3. El qui realitzi qualsevol dels delictes esmentats als punts 1 i 2 per un valor superior a 60.000 euros, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres mesos a tres anys i multa des de l’equivalent fins al doble del valor de la mercaderia.”.
Article 2. Modificació de l’article 248 del Codi penal
Es modifica l’article 248 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“1. El qui, per acció o omissió, defraudi l’Administració amb la finalitat d’eludir el pagament de tributs, quantitats retingudes o que s’haguessin hagut de retenir o d’obtenir indegudament beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, quan la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts, superi els 50.000 euros, ha de ser castigat amb pena presó de tres mesos a tres anys i multa des de l’equivalent a l’import defraudat fins al quàdruple d’aquest, llevat que hagués regularitzat la seva situació tributària en els termes de l’apartat 2 del present article.
Aquest import s’ha d’entendre referit a cadascun dels tributs. Si es tracta de tributs, retencions, beneficis fiscals, excepcions, desgravacions o devolucions periòdics o de declaració periòdica, aquest import s’ha d’entendre referit a cada període impositiu o de declaració i, si és inferior a dotze mesos o aquells no són periòdics o de declaració periòdica, a l’import defraudat en un any natural.
2. Es considera regularitzada la situació tributària quan es reconegui i pagui completament, sense que s’hagi produït un requeriment previ de l’Administració o, en cas que aquest no s’hagi produït, abans de tenir coneixement que el procediment penal es dirigeix contra ell.
Tanmateix, els efectes de la regularització prevista al paràgraf anterior s’estenen a les falsedats documentals instrumentals emprades en la defraudació, en el seu cas.”.
Article 3. Creació de l’article 248 bis del Codi penal
Es crea l’article 248 bis de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 248 bis. Delicte fiscal agreujat
1. El delicte fiscal que regula l’article 248 ha de ser castigat amb la pena de presó d’un a cinc anys i multa des de l’equivalent a l’import defraudat fins al quàdruple d’aquest quan la defraudació s’hagués comés concorrent alguna de les següents circumstàncies:
a) Que la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts superi els 150.000 euros;
b) Que els fets s’hagin comès en el sí d’una organització criminal.
2. Als supòsits descrits en aquest article els seran d’aplicació les restants previsions contingudes a l’article 248.”.
Article 4. Modificació dels apartats 2 i 3 de l’article 362 del Codi penal
1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 362 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“2. Es considera terrorista:
- La persona que comet o intenta cometre, com a autor o com a còmplice, qualsevol acte de terrorisme.
- La persona que pertany, actua al servei o col·labora amb un grup terrorista.”.
2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 362 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“3. Constitueix grup terrorista l’agrupació de persones organitzades per a la realització d’un o més actes de terrorisme.”.
Article 5. Modificació de l’article 364 del Codi penal
S’afegeix un nou apartat 3 a l’article 364 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“3. Qui viatgi des del seu territori de residència o nacionalitat a un territori diferent d’aquests amb la finalitat de cometre, participar, planificar o preparar qualsevol acte de terrorisme, o contribuir en la seva comissió, o amb la finalitat d’organitzar, facilitar o rebre formació, instrucció o ensinistrament amb finalitats terroristes ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys.
Amb la mateixa pena serà castigat el qui, amb coneixement de la finalitat terrorista, organitzi o faciliti de qualsevol altra manera, incloent-hi els actes de reclutament, la realització de la conducta descrita en l’apartat anterior.
La temptativa és punible.”.
Article 6. Modificació de l’article 365 del Codi penal
Es modifica l’article 365 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“Article 365. Pertinença a grup terrorista
El qui participi en les activitats d’un grup terrorista, amb la finalitat de cometre o contribuir a la comissió d’un o més actes de terrorisme, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit anys, sense perjudici de la responsabilitat pels delictes de terrorisme comesos.”.
Article 7. Addició d’un apartat 3 a l’article 366 del Codi penal
S’afegeix un apartat 3 a l’article 366 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui faciliti o rebi formació, instrucció o ensinistrament, de caràcter teòric o pràctic, sobre la fabricació o utilització d’explosius, armes de foc o altres armes o substàncies nocives o perilloses, o sobre mètodes o tècniques adequades per cometre o contribuir a la comissió de qualsevol acte de terrorisme.”.
Article 8. Modificació de l’apartat 2 de l’article 366 bis del Codi penal
Es modifica l’apartat 2 de l’article 366 bis de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“2. A l’efecte d’aquest article s’entén per finançament qualsevol actuació que, pel mitjà que sigui, directament o indirecta, il·lícitament i deliberadament, consisteixi en la provisió o reunió de fons amb la intenció que s’utilitzin o sabent que seran utilitzats, en tot o en part, al Principat o a l’estranger:
- Per un grup terrorista o per un terrorista.
- Per cometre un o diversos actes terroristes.
- Per a la realització de les conductes tipificades a l’apartat 3 de l’article 364 d’aquest Codi.”.
Article 9. Modificació de l’article 409 del Codi penal
Es modifica l’article 409 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:
“1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu
- a la prostitució;
- al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans;
- al tràfic d’éssers humans i menors;
- a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial;
- a les insolvències punibles;
- a la propietat intel·lectual i industrial;
- a l’ús d’informació privilegiada;
- a la defraudació a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social;
- al contraban;
- a la manipulació de mercat;
- al delicte fiscal agreujat;
- al tràfic d’immigrants clandestins;
- al tràfic d’armes, municions i explosius;
- al tràfic de substàncies nocives;
- al tràfic il·legal de drogues tòxiques;
- al medi ambient i els recursos naturals;
- al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides;
- a les associacions il·lícites;
- a la concussió i a les exaccions il·legals;
- a la corrupció i el tràfic d’influències;
- al finançament il·legal de partits;
- al malbaratament de cabdals públics; o
- a la falsedat de documents;
coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.
2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.
3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:
a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.
b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.
4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.
5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”.
Disposició transitòria
1. L’article 248 i l’article 248 bis del Codi penal aprovats mitjançant aquesta Llei són aplicables als delictes fiscals comesos (i) a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, pels tributs sense període impositiu, (ii) a partir de l’1 de gener del 2018, pels tributs amb període impositiu.
2. L’article 409 del Codi penal modificat mitjançant aquesta Llei és aplicable en relació amb als delictes fiscals a que es refereix l’apartat 1 anterior.
Disposició final primera. Modificació de l’article 87 del la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal
Es modifica l’article 87 de la Llei qualificada de modificació del Codi de Procediment penal, del 10 de desembre de 1998, el qual queda redactat de la manera següent:
“1. El batlle instructor s’ha d’esforçar, fins i tot en cas d’haver confessat l’inculpat, a recollir tots els elements adequats per poder establir, si escau, la imputabilitat del delicte a l’inculpat i determinar-ne la culpabilitat o la innocència. Per fer això, ha de procedir, segons les circumstàncies, a les confrontacions al lloc; a l’ocupació de l’objecte; a l’interrogatori dels testimonis, de la víctima i de l’inculpat; ha d’ordenar els dictàmens, i finalment, ha d’examinar els indicis i les presumpcions.
2. En matèria de delictes, si la pràctica d’intervencions de comunicacions telefòniques, telegràfiques, postals o altres es considera útil per a la recerca de la veritat, el batlle pot ordenar aquesta mesura en qualsevol moment de la investigació en les condicions següents:
a) L’autorització es dóna mitjançant l’aute corresponent, que es notifica immediatament al Ministeri Fiscal. Se n’ha de portar un registre cronològic foliat, en el qual el batlle autoritzant ha d’anotar immediatament les decisions que adopti sobre la matèria.
b) L’aute del batlle ha de precisar el delicte de què es tracta, les persones presumptament implicades, si n’hi ha de conegudes, així com els motius pels quals és necessari utilitzar aquest procediment, i tots els elements d’identificació de la comunicació que cal interceptar. La durada de l’escolta, que no pot excedir dos mesos, es pot renovar, per aute motivat, dues vegades en les mateixes condicions.
c) La intervenció la realitzen la persona o el servei designats pel batlle, els quals estan subjectes al secret professional, i es perllonga sota el control del batlle instructor.
d) Les cintes enregistrades, o els suports materials o informàtics on es recullin les comunicacions, han de ser totalment precintats, i units íntegrament al sumari. Els textos o els documents destinats a ser reproduïts en la vista de la causa han de ser triats de manera contradictòria amb l’acusació i la defensa pel batlle instructor o l’agent de policia judicial habilitat a aquest efecte pel batlle, i reproduïts en tota la seva extensió.
e) Les cintes no utilitzades s’han de ser conservar com a annex al sumari i, esdevinguda la resolució definitiva del cas, ja sigui per sentència condemnatòria o absolutòria, ja sigui per sobreseïment o per simple prescripció del suposat delicte, han de ser destruïdes juntament amb les utilitzades, sota el control de l’autoritat judicial.
f) Cap intervenció no pot tenir lloc quan es tracti del despatx d’un advocat o del seu domicili, sense que prèviament el batlle n’informi el degà del Col·legi d’Advocats.
3. La mesura d’intervenció telefònica pot adoptar-se per peça separada, sobre la qual pot decretar-se el secret sumarial mentre duri la causa i s’ha d’unir al sumari un cop feta la intervenció. En cas que la intervenció no aporti indicis de criminalitat i s’aixequi el secret sumarial, el batlle ha de comunicar la intervenció a l’interessat, que pot conèixer el contingut de la informació recaptada.
4. En cas que sigui necessari obtenir informació de qualsevol entitat financera o d’una persona física o jurídica sotmesa al secret professional, el batlle o el fiscal sol·licitarà la informació mitjançant simple requeriment, sense ser preceptiva resolució motivada a tal efecte. El propi requeriment ha d’incloure el termini i el format d’entrega de la informació.
5. En tots els altres casos, en matèria de delictes, l’obtenció de qualsevol prova que pugui afectar la integritat o la intimitat de les persones investigades, en contra del seu consentiment o sense el seu consentiment, ha d’acordar-se mitjançant aute motivat, tenint present la idoneïtat i l’adequació de la mesura per a la determinació dels fets, la necessitat de la mateixa mesura de manera que esdevingui imprescindible per esbrinar els fets, i la proporcionalitat de la mesura, tenint present l’interès de la investigació, atesos els indicis obtinguts i la gravetat del delicte perseguit, i l’afectació del dret fonamental que representa, que ha de ser sempre respectat en el seu contingut essencial. L’aute ha d’indicar les persones autoritzades per a la pràctica de la prova. En cap cas no es pot acordar la realització d’una prova que comporti un risc per a la salut o constitueixi un tracte cruel, inhumà o degradant.
6. Les mateixes garanties establertes en aquest article s’han de respectar quan el titular del domicili, de la seu social o del mitjà de comunicació utilitzat per a la comissió del delicte sigui una persona jurídica.”.
Disposició final segona. Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.1 Preguntes
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 8 de març del 2017, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 6 de març del 2017, relatives a la coloració de les aigües dels Rius Valira del Nord i del Gran Valira, com a resultat dels treballs d’investigació sobre la contaminació de la Font d’Arinsal i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0234).
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 8 de març del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
A la Sindicatura
Víctor Naudi Zamora, conseller general i president suplent del Grup parlamentari mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, passo a formular les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.
Preguntes que es formulen en relació a la coloració de les aigües dels Rius Valira del Nord i del Gran Valira, com a resultat dels treballs d’investigació sobre la contaminació de la Font d’Arinsal.
Motivació
El dijous 2 de març els mitjans d’informació andorrans i espanyols es feien ressò de una inhabitual i escandalosa coloració del riu Valira en tot el seu curs andorrà fins traspassar la frontera del riu Runer aigües avall.
Davant l’alarma ciutadana generada, el ministeri de Salut recordava que el passat dimecres 22 de febrer en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el Govern ja va informar que es procediria en els dies posteriors a realitzar treballs d’investigació sobre la contaminació de la Font d’Arinsal mitjançant una empresa contractada pel propi Govern.
El ministeri de Salut ha assegurat també que els colorants emprats són innocus tant per a les persones com per al medi natural i es degraden perfectament al medi aquàtic fins a desaparèixer.
Tenint en compte aquestes consideracions es pregunta el següent:
- Quines són les substàncies colorants específiques que ha fet servir l’empresa Antea Grup en el seu estudi?
- Quina és la seva denominació comercial? Quin és el seu fabricant? Quina és la seva fitxa tècnica? Quin és el seu certificat d’homologació europeu i/o andorrà?
- A qui es va informar prèviament? Qui va informar? Com es va informar?
- Es va demanar a les persones i institucions informades prèviament de fer extensiva aquesta informació a la població abans de l’acció? Si es va fer, per quins canals ho van fer?
- Quines són les accions que ha pres el Govern per informar prèviament de l’acció als gestors de la Conca del Valira i del Segre?
- S’ha informat a l’Agència catalana de l’Aigua? A la Confederació Hidrogràfica del Ebre?
- Quines han estat les accions de control del departament de Medi Ambient respecte a l’afectació de la fauna piscícola, avícola i dels mamífers del hàbitat de les lleres del riu?
En els termes precedents queden formulades les preguntes al Govern que hauran de ser respostes per escrit en el termini establert reglamentàriament.
Consell General, 6 de març del 2017
Víctor Naudi Zamora
Conseller general per SDP
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 8 de març del 2017, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Josep Pintat Forné, president del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 6 de març del 2017, relatives a la proposta d'Andorra al projecte de text sobre la lliure circulació de mercaderies i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0235).
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 8 de març del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
A la Sindicatura
El sotasignat, Josep Pintat Forné, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents al M. I. Govern a fi de que, se'm contestin de forma escrita en el més breu termini:
En relació a la proposta d’Andorra al projecte de text sobre la lliure circulació de mercaderies, en base al text enviat pel SEAE, el 14 de novembre del 2016, que reprèn els continguts de l’acord comercial entre Andorra i la Unió Europea del 1990 que fou tramesa al membres de la Comissió Legislativa de Política Exterior per correu electrònic de data 1 de febrer del 2017, demano:
- Les raons per les quines el Govern ha acceptat la possibilitat de renunciar a mantenir vigent l’acord duaner entre la Unió Europea i Andorra del 1990 tenint en compte que aquest és molt beneficiós per a Andorra i que altres Estats (Mònaco) que participen en les mateixes negociacions amb la Unió Europea han aconseguit mantenir vigent el seu acord específic (Unió duanera entre Mònaco i França)?
- Per quins motius el Govern preveu substituir les disposicions institucionals del comitè mixt i del sistema d’arbitratge previstes en l’article 18 de l’acord del 1990 per les previstes en el projecte d’associació amb la Unió Europea que són considerablement menys favorables per a Andorra donat el fet que no garanteixen ni la igualtat, ni la integritat sobirana d’Andorra en el procés resolutori de diferències?
- Quines mesures transitòries el Govern pretén presentar per a la futura Unió Duanera amb la Unió Europea segons el que preveu l’article 8 del Protocol específic per a Andorra de l’Acord d’Associació?
- Quin és el règim especial que el Govern preveu establir per als productes coberts pels Capítols 1 a 24 en el nou Acord d’Associació amb la Unió Europea? I quins estudis d’impacte ho avalen?
- Perquè el Govern es proposa obrir una negociació amb la Unió Europea sobre les franquícies vigents en l’acord del 1990 tenint en compte que actualment, aquestes tenen una durada indefinida, que resulten clarament beneficioses per a molts sectors de l’economia andorrana, i que el resultat previsible de la negociació preveu que no es podrà mantenir l’status quo actual?
- Quines són les parts de l’”acquis comunautaire” que Andorra haurà d’incorporar en el Dret Andorrà com a part integrant de la nova Unió Duanera amb la Unió Europea?
- Quines són les raons per les quines el Govern ha procedit a acceptar l’assimilació dels productes originaris d’Andorra amb els originaris de la Unió Europea en futurs acords preferencials de la Unió Europea amb els països tercers tenint en compte que Andorra no participarà en les negociacions dels esmentats acords, que no es garanteixi la reciprocitat, i que, en qualsevol cas, el Govern no accepta una Unió Duanera complerta amb la Unió Europea?
- Quins són els motius que fonamenten la posició del Govern de continuar amb una submissió absoluta en relació a les prioritats de negociació imposades per la Unió Europea (Acord Institucional i Unió Duanera), que comprometen seriosament la sobirania i els interessos econòmics d’Andorra sense que s’hagin indicat les compensacions/contrapartides que Andorra podria obtenir en d’altres sectors/llibertats del mercat interior?
A Casa de la Vall, 6 de març del 2017
Josep Pintat Forné
President Grup Parlamentari Liberal
4.4.2 Respostes escrites
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relatives al nombre de pacients de salut mental, publicades en el Butlletí del Consell General número 79/2016, de data 18 de novembre.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 6 de març del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Ministeri de Salut
Preguntes escrites al Govern
(Reg. Núm. 1517)
Pregunta escrita al Govern que es formula en relació a la salut mental. Registre d’entrada número 1517, formulada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal.
1. Pot informar Govern del nombre de pacients totals actuals que pateixen de trastorns mentals desglossat per patologia?
El nombre de pacients (període comprès entre 1 de gener del 2015 i 31 d’octubre del 2016) que han utilitzat les consultes de salut mental del CHA és de 1 714. A continuació es mostra el detall per grups d’edat i el desglossament per diagnòstic.
|
DIAGNÒSTIC- PACIENTS > 18 ANYS |
Número de pacients |
|
ESQUIZOFRÈNIA |
186 |
|
ALTRES PSICOSIS |
336 |
|
TRASTORN BIPOLAR |
78 |
|
DEPRESSIÓ |
419 |
|
TRASTORN DE LÍMIT PERSONALITAT |
57 |
|
TRASTORN OBSESSIU COMPULSIU (TOC.) |
21 |
|
AGORAFÒBIA |
7 |
|
TRASTORN CONDUCTA ALIMENTÀRIA (TCA) |
43 |
|
ALTRES (trastorn adaptatiu, de personalitat, d’ansietat) |
283 |
|
TOTALS |
1.430 |
Dades 1 de gener del 2015 i 31 d’octubre del 2016. Diagnòstic primera visita
|
DIAGNÒSTIC PACIENTS < 18 ANYS |
Número de pacients |
|
TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ I HIPERACTIVITAT (TDAH) |
64 |
|
TRASTORN CONDUCTA ALIMENTÀRIA TCA |
7 |
|
TRASTORN DE CONDUCTA (TC) |
17 |
|
TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA (TEA)* |
50 |
|
TRASTORNS DEPRESSIUS |
14 |
|
PSICOSI |
3 |
|
TRASTORN OBSESSIU COMPULSIU (TOC.) |
5 |
|
TRASTORNS D’ANSIETAT |
45 |
|
TRASTORNS ADAPTATIUS |
40 |
|
ALTRES ( trastorns personalitat, demència) |
39 |
|
TOTALS |
284 |
Dades 1 de gener del 2015 i 31 d’octubre del 2016. Diagnòstic primera visita
El nombre de pacients (període comprès entre 1 de gener del 2015 i 31 d’octubre del 2016) que han causat alta al servei de salut mental o a la Unitat de conductes additives del CHA és de 529. A continuació es mostra el detall per grups d’edat i el desglossament per diagnòstic.
|
DIAGNÒSTIC PACIENTS >18 ANYS |
Número total d’altes |
|
ESQUIZOFRÈNIA i ALTRES PSICOSIS |
125 |
|
TRASTORN BIPOLAR I DEPRESSIÓ |
120 |
|
TRASTORN DE LÍMIT PERSONALITAT |
21 |
|
TRASTORNS PER ANSIETAT (inclou TOC) |
12 |
|
TRASTORN CONDUCTA ALIMENTÀRIA (TCA) |
4 |
|
TRASTORNS ADAPTATIUS |
6 |
|
ALTRES (DEMÈNCIES, TR. ORGÀNIC PERSONALITAT) |
10 |
|
DROGODEPENDÈNCIA (UCA) |
155 |
|
TOTALS |
453 |
Dades 1 de gener del 2015 i 31 d’octubre del 2016.
Diagnòstic alta CMBD (comptabilitzat com a alta els permisos de pernoctació a domicili)
|
DIAGNÒSTIC PACIENTS < 18 ANYS |
Número total d’altes |
|
TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ I HIPERACTIVITAT (TDAH) |
3 |
|
TRASTORN CONDUCTA ALIMENTÀRIA (TCA) |
8 |
|
TRASTORN DE CONDUCTA (TC) |
10 |
|
TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA (TEA)* |
18 |
|
TRASTORNS DEPRESSIUS |
15 |
|
PSICOSI |
3 |
|
TRASTORN BIPOLAR |
3 |
|
TRASTORNS D’ANSIETAT |
3 |
|
TRASTORNS ADAPTATIUS |
4 |
|
DROGODEPENDÈNCIA (UCA) |
9 |
|
TOTALS |
76 |
Dades 1 de gener del 2015 i 31 d’octubre del 2016.
Diagnòstic alta CMBD (comptabilitzat com a alta els permisos de pernoctació a domicili)
* Correspon a tres pacients
2. Pot informar Govern del nombre de pacients actuals amb trastorns mentals greus que necessiten un internament fora d’Andorra desglossat per edat i sexe (trams de 5 anys)?
Un total de 44 pacients han requerit un internament de salut mental fora d’Andorra durant 2016 (gener 2016–novembre 2016). Dels 44 pacients, 42 han estat ingressats en centres de llarga estada i 2 en centres d’internament d’aguts. A continuació es mostra el detall per edat i sexe:
|
2016 |
|||
|
HOMES |
DONES |
TOTAL |
|
|
0 - 4 anys |
|||
|
5 - 9 anys |
|||
|
10 - 14 anys |
1 |
1 |
|
|
15 - 19 anys |
8 |
5 |
13 |
|
20 - 24 anys |
|||
|
25 - 29 anys |
1 |
1 |
|
|
30 - 34 anys |
2 |
2 |
4 |
|
35 - 39 anys |
1 |
2 |
3 |
|
40 - 44 anys |
2 |
1 |
3 |
|
45 - 49 anys |
2 |
1 |
3 |
|
50 - 54 anys |
3 |
3 |
6 |
|
55 - 59 anys |
3 |
4 |
7 |
|
60 - 64 anys |
|||
|
65 - 69 anys |
1 |
1 |
|
|
70 - 74 anys |
1 |
1 |
|
|
75 - 79 anys |
|||
|
80 - 84 anys |
1 |
1 |
|
|
+ 85 anys |
|||
|
Total |
23 |
21 |
44 |
Font: CASS
3. Pot informar Govern del cost total anual d’aquests internaments fora del país dels últims 4 anys?
L’any 2012 la CASS va pagar un total de 591.119,94 euros per aquests internaments de salut mental en centres d’aguts o de llarga durada a l’estranger, al 2013 van ser 721.033,40 euros, al 2014 716.212,43, al 2015 868.437,92 euros i en el període 1 de gener a 31 d’octubre la CASS ha pagat 575.585,09 euros.
4. Pot informar de l’estància d’internament mitjana dels pacients amb trastorn mental greu?
L’hospitalització en salut mental té diferents modalitats i és fa en diferents centres segons la seva durada:
Hospitalització aguda: La durada estimada en hospitals generals amb servei de psiquiatria és menor als 30 dies.
- CHA (L’estada mitjana per trastorn mental greu a aguts és d’11 dies)
- H. Santa Maria
- H. Infantil Sant Joan de Déu
- H. Santa Creu i Sant Pau
- H. General de Catalunya
Hospitalització subaguda o mitja (entre 1 i 6 mesos)
- Hospital Benito Menni
- Clínica Bellavista
Llarga durada (entre 6 mesos a 2- 3 anys):
- Amalgama 7
- Cita
- Ita
- Clínica Bellavista
Ingressos permanents:
- Clínica Bellavista
- Fundació Esmen
- H. H. Franciscanos - Residència Santa Anna
- Sant Joan de Déu-Almacelles (entre llarga durada i permanent)
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a les preguntes formulades per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, relatives a la salut mental, publicades en el Butlletí del Consell General número 79/2016, de data 18 de novembre.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 6 de març del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Ministeri de Salut
Pregunta escrita al Govern
(Reg. Núm. 1518)
Pregunta escrita al Govern que es formula en relació a la salut mental. Registre d’entrada número 1518, formulada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal.
1. Pot explicar el Govern les accions Inter-ministerials que es volen dur a terme durant aquest mandat per promocionar la salut mental? Pot informar si Govern aposta per la prevenció incloent les prestacions dels psicòlegs en la cartera de serveis de la CASS?
En aquests moments, el Govern està liderant l’elaboració d’un Pla Integral de salut mental amb un grup d’experts que inclouen membres del Ministeri de Salut, del Servei de Salut Mental del SAAS- SSM, la Unitat de conductes Additives- UCA, la CASS, del Ministeri d'Afers Socials, Justícia i Interior, del Col·legi de metges d’Andorra i el Col·legi de psicòlegs d’Andorra.
Aquest Pla de Salut Integral de Salut mental té com a missió fomentar el benestar mental, prevenir trastorns mentals, proporcionar atenció, millorar la recuperació, promoure els respecte als drets humans i reduir mortalitat morbiditat i discapacitat de les persones amb trastorn mental tot actuant per eliminar la discriminació social i recolzant tant els pacients com el seu entorn. Entre d’altres, els objectius que contempla el Pla inclouen:
⎷ Reforçar un lideratge i governança eficaços en l’àmbit de la salut mental
⎷ Posar en pràctica estratègies de promoció i prevenció en el camp de la salut mental
⎷ Proporcionar serveis d’assistència social i de salut mental complets, integrats i amb capacitat de resposta en l’àmbit comunitari
⎷ Enfortir els sistemes d’informació i l’aplicació de l’evidència científica.
⎷ Reorientar els serveis de salut mental cap a serveis de base comunitària
⎷ Integració de la salut mental en l’atenció sanitària general i als programes de salut materna, sexual, reproductiva i infantil, de VIH/sida i de malalties no transmissibles cròniques, permetent l’accés a intervencions millors i més cost-efectives
⎷ Fomentar la salut mental a tots els nivells assistencials assegurant la mateixa qualitat d’atenció als diferents nivells de l’itinerari clínic del pacient.
⎷ Promoure mesures rehabilitadores i d’inserció sociolaboral
Els principis rectors del pla, com no podria ser d’una altre manera són: i) Cobertura sanitària universal, ii) Accés equitatiu, iii) Respecte als drets humans, iv) Pràctica basada en l’evidència científica, v) Enfocament que té en compte la totalitat del cicle vital, vi) Enfocament multisectorial amb aliances a educació, ocupació, justícia, afers socials, amb el teixit associatiu i la iniciativa privada, vii) Respecte a l’autonomia i empoderament dels pacients i viii) Autoavaluació continuada i replanificació en funció d’indicadors de procés i de resultat.
Es vol potenciar un enfocament integral, interministerial i multisectorial, impulsant la coordinació entre els diferents nivells assistencials i els diferents dispositius, ja siguin sanitaris o socials i potenciant l’atenció comunitària en detriment de la institucionalització. Es tracta d’organitzar el sistema per garantir una atenció adequada i de qualitat que contempli tot el cicle de vida de l’usuari considerant la detecció precoç, la promoció, prevenció, tractament, rehabilitació i reinserció.
Està en curs la creació dels diferents grups de treball que hauran de treballar els principals apartats del pla de salut mental: i) la detecció precoç, prevenció dels trastorns mentals i promoció de la salut mental, ii) l’atenció assistencial dels trastorns mentals i les addiccions, iii) atenció a la rehabilitació, reinserció i cronicitat. Per treballar aquests continguts s’incorporaran diferents perfils des de professionals dels diferents ministeris implicats. Per altra part participaran activament els metges de primària, psiquiatres, psicòlegs, professionals del SSM, de la UCA, de la Unitat de desenvolupament infantil UDI, de Salut Escolar, de diferents associacions, de la Escola Nostre Senyora de Meritxell i Fundació Tutelar.
El resultat d’aquests treballs articularà el Pla Integral de Salut Mental i contemplarà, entre d’altres, les diferents accions o programes interministerials a dur a terme per al desenvolupament de la tasca de promoció de la salut mental, així com les diferents accions de prevenció a desenvolupar. De forma paral·lela, establirà l’abast del paper del psicòleg clínic com a prestador de la CASS per a determinats processos assistencials i dintre de les vies clíniques i protocols que es puguin establir.
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a la cartera de serveis de l'Institut Marquès tal com consta al seu pla d'empresa per al Principat d'Andorra, publicada en el Butlletí del Consell General número 79/2016, de data 18 de novembre.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 6 de març del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Ministeri de Salut
Pregunta escrita al Govern
(Reg. Núm. 1534)
Pregunta escrita al Govern que es formula en relació a la cartera de serveis de l’Institut Marquès tal com consta al seu pla d’empresa per al Principat d’Andorra. Registre d’entrada número 1534, formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal.
1. Quins són tots i cadascun dels serveis que proposa l’Institut Marquès en la seva cartera de serveis al seu pla d’empresa per obrir una delegació al Principat d’Andorra?
L’any 2015 es va signar un Memoràndum d’Entesa entre el M.I. Govern del Principat d’Andorra i l’ Institut Marquès amb l’objecte de regular l’àmbit de col·laboració de les parts per procedir a la creació d’un centre mèdic especialitzat en reproducció assistida al Principat d’Andorra. Aquest Memoràndum d’Entesa preveia el lliurament d’ un pla d’acció que havia de servir ,entre d’altres, per dimensionar el projecte, detectar les possibles sinergies i caracteritzar els recursos necessaris per materialitzar la idea.
En aquest primer document de treball constava una primera versió dels serveis que es podrien arribar a prestar a Andorra. A continuació llistem els serveis que feien part de la proposta:
Tractaments de Reproducció Assistida:
- Inseminació intrauterina
- Inseminació intrauterina amb banc de semen
- Fecundació in Vitro
- Fecundació in Vitro (ICSI) Transferència embrionària
- Donació d’òvuls, semen i embrions
- Adopció d’embrions
- Vitrificació d’òvuls
Tècniques complementaries de Reproducció Assistida:
- Cultiu embrionari llarg fins al blastocist
- Embryoscope
- IMSI
- Polaraide o polaritzador
- Tècniques de micromanipulació
- Biòpsia del Corpuscle Polar
Estudi genètic d’embrions. Diagnòstic genètic preimplantacional (DGP):
- Screening de Aneuploidies (DGP)
◦ DGP dels cromosomes sexuals
◦ DGP 24 cromosomes
- Reorganitzacions cromosòmiques
◦ Translocacions Robertsonianes
◦ Translocacions recíproques
◦ Altres reorganitzacions cromosòmiques
- Malalties monogèniques actualment oferim l’estudi per a 200 malalties monogèniques. Aquest llistat s’incrementa constantment ja que si el gen causant de la malaltia és conegut es pot desenvolupar la tècnica per a realitzar el DGP
Estudi de la infertilitat masculina:
- FISH en espermatozous
- Tests Fragmentació de DNA
- Estudi infertilitat de DNA
- Estudi infertilitat masculina (FISH/Fragmentació)
Estudis genètics moleculars (Donants/pacients)
No obstant cal dir que el Ministeri de Salut mai ha rebut una versió definitiva de la cartera de serveis del citat centre mèdic especialitzat en reproducció assistida, ni cap demanda d’autorització de la mateixa.
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a les contractacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social durant l'any 2016, publicada en el Butlletí del Consell General número 79/2016, de data 18 de novembre.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 6 de març del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Ministeri de Salut
Pregunta escrita al Govern
(Reg. Núm. 1535)
Pregunta escrita al Govern que es formula en relació a les contractacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social durant l’any 2016. Registre d’entrada número 1535, formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal.
Quantes i quines ocupacions comprenen totes les noves contractacions a la CASS durant el que portem de 2016? Quina és la motivació d’aquestes contractacions? Quin import mensual brut suposa la suma dels salaris de totes les contractacions?
Resposta a la pregunta parlamentària
(Reg. 1535) relativa a les contractacions a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS)
1) Informació especifica:
- Quantes i quines ocupacions comprenen totes les noves contractacions a la CASS durant el que portem de 2016 ?
A continuació detallem les places ocupades per àrea, essent un total de 20 noves contractació des de l’1 de gener fins a data d’avui.
|
|
Àrea |
Ocupació |
|
1 |
Control administratiu |
Tècnic administratiu |
|
1 |
Comptabilitat |
Cap de comptabilitat |
|
1 |
Director de prestacions |
Direcció |
|
1 |
Control sanitari |
Metge |
|
3 |
Prestacions sanitàries |
Administratius |
|
2 |
Coordinació medico administrativa |
Administratius |
|
2 |
Gabinet jurídic |
Tècnics administratius |
|
4 |
Atenció al públic |
Administratius |
|
1 |
Arxius |
Tècnic administratiu |
|
1 |
Director de comunicació, relació amb l’assegurat i mètodes |
Direcció |
|
1 |
Pensions i convenis internacionals |
Tècnic administratiu |
|
2 |
Comptabilitat i pressupostos |
Administratius |
- Quina és la motivació d’aquestes contractacions?
L’implementació de la Llei 17/2008 i dels seus reglaments van suposar un increment notable de tasques a desenvolupar per l’entitat.
La Llei 18/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, modifica el funcionament administratiu de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
Les modificacions de la llei de la CASS que han suposat un increment de feina important, i no assumibles pel personal existent en cada moment han donat lloc a la contractació de personal eventual.
Les places van ser considerades prioritàries per al bon funcionament de l’entitat, i no es van poder pressupostar com a fixes en l’exercici en què es van contractar i en els exercicis posteriors perquè les llei dels pressupostos respectius no autoritzaven contractar personal amb contractes de durada indefinida, per tant no ha estat possible la creació de noves places.
Des de l’any 2010, personal de caràcter fix ha causat baixa per jubilació: 2 directors, 1 cap de comptabilitat, 1 tècnic de pensions i convenis internacionals, 1 tècnic de l’àrea de control administratiu i 2 tècnics de l’àrea de prestacions, i, per altres motius: 1 administratiu de l’àrea de control administratiu.
La Llei de pressupost de l’any 2016, article 23, preveu que les places adscrites a la Caixa Andorrana de Seguretat Social corresponents a la Direcció de Prestacions i de comptabilitat, en considerar-se llocs estratègics de l’entitat, i també les places necessàries que es puguin considerar prioritàries per donar resposta a les necessitats relatives a la implantació del Model andorrà d’atenció sanitària, així com per donar resposta a les necessitats dels assegurats i les empreses.
Per tot l’exposat anteriorment, el Consell d’Administració de la CASS ha acordat la publicació dels diferents edictes externs al BOPA (per mitjà dels principis de publicitat i concurrència) per cobrir les places cobertes fins a la data d’avui amb personal eventual, d’acord amb els informes de la intervenció general.
- Quin import mensual brut suposa la suma dels salaris de totes les contractacions?
L’import mensual brut que suposa la suma dels salaris de totes les contractacions és de 39.717,65 euros.
Edicte
El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,
Disposa
Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a la delimitació dels entorns de protecció, publicada en el Butlletí del Consell General número 79/2016, de data 18 de novembre.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 6 de març del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Ministeri de Cultura Joventut i Esports
Pregunta escrita al Govern
(Reg. Núm. 1536)
Pregunta escrita al Govern relativa a la delimitació dels entorns de protecció,. registre d’entrada número 1536, formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal
Pot desglossar en quin estat es troben els projectes d’entorn de protecció en que s’ha treballat durant el que portem de legislatura? Dels vint-i-quatre entorns previstos per aquest exercici, quants se’n preveuen de concloure al final de la legislatura actual?
Actualment, s’està treballant en la revisió dels dossiers dels entorns del protecció dels béns immobles d’interès cultural que s’havien elaborat amb anterioritat ala Llei15/2014, del 24 de juliol, de modificació dela Llei9/2003, del 12 de juliol, del patrimoni cultural d’Andorra. Aquest procés implica la revisió dels perímetres de les zones de l’entorn i una nova redacció del dossier justificatiu dels criteris associats a cada zona, per poder-ho trametre als comuns de forma precisa i clara, sobretot pel que fa a la zona 2 de l’entorn, que és la que es proposa al Comú per tal que la inclogui al seu planejament urbanístic.
La preparació de la publicació dels entorns es fa en tres fases: la primera és la revisió de l’esmentat dossier justificatiu de l’entorn i la redacció de l’edicte corresponent. La segona fase és la presentació de l’entorn al comú, i tercera i última, la publicació de l’edicte/decret amb el procediment administratiu.
En el moment present, s’ha publicat l’edicte de l’entorn de dos monuments, els santuaris nou i vell de Meritxell. També està finalitzada la redacció del dossier i l’edicte de l’entorn de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp, i s’està treballant en l’adaptació de l’entorn de l’església de Santa Eulàlia d’Encamp i el seu comunidor.
Els tècnics de Patrimoni Cultural han calculat que el temps necessari per al procés intern que requereix la primera fase d’adaptació és de dos a tres mesos, mentre que per a la resta del procés és difícil fer una ponderació temporal, tot i que l’ideal seria mantenir aquest mateix ritme en les publicacions dels edictes dels entorns. A la vegada, a fi d’agilitar el procés, en el pressupost d’enguany hi ha prevista una partida destinada a externalitzar part d’aquesta tasca de revisió.
4.4.3 Preguntes urgents
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 8 de març del 2017, ha examinat la pregunta amb resposta oral del Govern presentada per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 8 de març del 2017, relativa a la coloració del riu Valira des de la font d’Arinsal i d'acord amb els articles 129 i 131 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit, atorgar-li la declaració d'urgència i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0250).
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 8 de març del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
A Sindicatura
La sotasignada, Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, d’acord amb el que disposa el capítol IV del Reglament del Consell General, formulo la següent pregunta urgent, perquè sigui resposta pel Govern de forma oral, davant el Ple del Consell General en conformitat amb l’article 131 del Reglament del Consell General, relativa a la coloració del riu Valira des de la font d’Arinsal.
Motivació:
Dijous dia 2 de març, ens llevàvem veient com el Riu Valira baixava de color verd des de la font d’Arinsal fins més enllà de la Seu d’Urgell. El Govern va informar prèviament en roda de premsa una setmana abans que aquesta coloració, completament innòcua, seria formava part de les tasques encomanades a una reconeguda empresa francesa que treballa en al investigació de les filtracions produïdes en la font d’Arinsal.
Pot informar Govern si la coloració efectuada era la requerida i esperada? I si era el cas, es va comunicar a l’Estat veí sobre aquesta operació?
A Casa de la Vall, 8 de març del 2017
Judith Pallarés Cortés
Consellera general del Grup Parlamentari Liberal
5- ALTRA INFORMACIÓ
5.2 Convocatòries
Avís
El proper dia 14 de març del 2017, dimarts, a les 18.15h, se celebrarà, a la Casa de la Vall, una Sessió Tradicional del Consell General.
L’ordre del dia d’aquesta sessió és el següent:
1- Informe de la delegació del Consell General a l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia (APF).
2- Informe de la delegació del Consell General a l’Assemblea Parlamentària de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE-PA).
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 6 de març del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Avís
El proper dia 23 de març del 2017, dijous, a les 15.30h, se celebrarà a la sala de reunions públiques de la planta -3 del nou edifici del Consell General, una sessió informativa pública de la M. I. Sra. Olga Gelabert Fàbrega, ministra de Cultura, Joventut i Esports, davant de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports, amb l’ordre del dia següent:
Punt Únic: Compareixença, a iniciativa pròpia, de la M. I. Sra. Olga Gelabert Fàbrega, ministra de Cultura, Joventut i Esports, per informar sobre l’estat de les tasques desenvolupades per l’Agència Andorrana Antidopatge.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 7 de març del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
5.3 Altres
Edicte
Per acord de la Sindicatura, de data 8 de març del 2017, es procedeix a convocar un concurs públic nacional per a l’adjudicació de la Secretaria tècnica de la XVIª Sessió de tardor de l’Assemblea parlamentària de l’OSCE que tindrà lloc a Andorra els dies 3, 4 i 5 d’octubre de l’any 2017. El referit concurs es formula per la via de la contractació ordinària en aplicació de l’article 17 de la Llei de contractació pública de 9 de novembre de l’any 2000.
Les empreses o professionals interessats a participar al concurs poden retirar el plec de bases a la Secretaria General del Consell General.
Les ofertes s’han de presentar en dos sobres tancats i lacrats a la Secretaria General del Consell General, abans de les 17.00h del dia 12 d’abril del 2017.
L’obertura dels plecs s’efectuarà el dijous dia 13 d’abril del 2017, a les 10.00h en presència de tots els representants de les empreses participants que desitgin assistir-hi.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 8 de març del 2017
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
|
Butlletí del Consell General Dipòsit legal: And. 262/94
|
