BCG 12/2016, 2 març 2016 — Consell General Principat d'Andorra

BCG 12/2016

Butlletí
del
Consell General

Núm. 12/2016

Casa de la Vall, 2 de març del 2016

SUMARI

2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

2.1 Projectes de llei

Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària.

Publicació de l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Economia en relació al Projecte de llei de foment del vehicle elèctric.

Publicació de l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports en relació al Projecte de llei de creació de l’Agència Andorrana Antidopatge.

Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei de caça, i obertura del termini de presentació d’esmenes.

Admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei de tinença i de protecció d’animals, i obertura del termini de presentació d’esmenes.

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.1 Preguntes

Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 23 de febrer del 2016, relatives a la prova pilot de compostatge orgànic al Pas de la Casa, (Reg. Núm. 0254).

Publicació de la pregunta amb resposta escrita del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 24 de febrer del 2016, relativa a l’elaboració del Codi de procediment civil, (Reg. Núm. 0256).

Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 24 de febrer del 2016, relatives a les empreses de selecció de personal contractades pel Govern, (Reg. Núm. 0257).

Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 26 de febrer del 2016, relatives a les condicions en què es desenvolupa la distribució de medicaments a les farmàcies, (Reg. Núm. 0269).

4.4.2 Respostes escrites

Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a la implementació del software de gestió SAP al Departament de Benestar Social del Ministeri de Sanitat.

Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a les autoritzacions d’immigració atorgades segons el que preveu l’article 30 de la Llei d’immigració.

Publicació de la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a la memòria de la Llei de plaques de matrícula personalitzada de vehicles.

4.8 Propostes d'acord, propostes de resolució i mocions

Admissió a tràmit i publicació de la Proposta d'acord demanant a Govern l’elaboració d’un nou Pla Nacional de Residus que estigui al dia de la normativa europea i de les accions implantades als països del nostre entorn i més avançats mediambientalment parlant, tenint en compte el compostatge de la matèria orgànica, i obertura del termini de presentació d’esmenes.

5- ALTRA INFORMACIÓ

5.2 Convocatòries

Convocatòria d’una sessió informativa pública del M. I. Sr. Jordi Alcobé Font, ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, davant de la Comissió Legislativa d’Economia, pel dia 11 de març del 2016.

2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

2.1 Projectes de llei

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 1 de març del 2016, exercint les atribucions que li confereix l'article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Josep Pintat Forné, president del Grup Parlamentari Liberal, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària. El nou termini finalitza el dia 30 de març del 2016, a les 13.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 1 de març del 2016

Vicenç Mateu Zamora
Síndic General

Edicte

El síndic general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar l'informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Economia en relació al Projecte de llei de foment del vehicle elèctric.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 2 de març del 2016

Vicenç Mateu Zamora
Síndic General

Informe de la ponència de la Comissió Legislativa d’Economia

El M.I. Sr. Carles Jordana Madero, del Grup Parlamentari Demòcrata, nomenat ponent per la Comissió Legislativa d’Economia el dia 29 de desembre del 2015, a la vista del Projecte de llei de foment del vehicle elèctric, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:

Projecte de llei de foment del vehicle elèctric

Exposició de motius

A Andorra quasi un 60% de l’energia consumida depèn del petroli -importat al 100%- mentre que la resta correspon al consum elèctric. D’aquesta dada es desprèn que la utilització massiva d’aquesta energia primària és la principal causant de les emissions atmosfèriques generades per l’home derivades de l’ús del fuel domèstic però sobretot del carburant de locomoció.

En el Llibre blanc de l’energia -provat pel Govern el juliol del 2012- es posa de manifest l’alt grau d’influència que té el sector del transport en el còmput global d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Andorra.

La conscienciació del Govern d’Andorra en la conservació del medi ambient va motivar l’adhesió d’Andorra al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic el 31 de maig del 2011. Amb aquest compromís es pretén aconseguir l’estabilització de les concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera en un termini suficient perquè els ecosistemes s’adaptin naturalment al canvi climàtic, assegurar que la producció d’aliments no es vegi amenaçada i permetre que el desenvolupament econòmic continuï de manera sostenible.

Una de les polítiques de mitigació del canvi climàtic, amb efectes positius sobre la mobilitat de les persones, és fomentar el desenvolupament de la mobilitat sostenible. Així, la introducció dels vehicles elèctrics, amb zero emissions de gasos contaminants, esdevé avui una de les tecnologies més netes en el transport de persones i de mercaderies.

El Principat d’Andorra, per les seves característiques geogràfiques i d’acord amb els usos dels vehicles per part de la població (la meitat dels trajectes diaris efectuats amb vehicles lleugers dins el Principat d’Andorra són de menys de 5 quilòmetres i el 90% són trajectes de menys de 15 quilòmetres), és un territori que compleix les condicions per introduir-hi l’ús dels vehicles elèctrics d’acord amb la tecnologia actual.

Aquestes condicions i la voluntat del Govern, juntament amb els comuns, FEDA, les empreses distribuïdores d’energia elèctrica, l’Automòbil Club d’Andorra (ACA) i l’Associació d’Importadors de Vehicles d’Andorra (AIVA), d’impulsar polítiques en favor de la mobilitat sostenible i en particular de la mobilitat elèctrica, s’han emmarcat en el Conveni de col·laboració per a la implantació del vehicle elèctric i híbrid endollable a Andorra, del 17 de setembre del 2015, entre tots els agents públics i privats.

El rol del Govern en el desplegament d’una estratègia global adreçada a l’adquisició de vehicles amb mobilitat elèctrica passa en primer lloc per identificar i proposar eliminar barreres respecte a la legislació vigent per facilitar la circulació i la implantació d’aquests vehicles.

Així doncs, amb aquesta Llei es pretén desenvolupar el transport nacional sostenible per satisfer els objectius esmentats abans. Els eixos de millora se centren en l’optimització dels sistemes de transport i en la implantació de vehicles particulars poc contaminants. Més concretament, es tracta de fomentar l’ús de vehicles elèctrics purs, elèctrics d’autonomia estesa i híbrids endollables, perquè aquests vehicles s’adapten al tipus de trajectes majoritàriament fets a Andorra sense cap emissió a l’atmosfera.

Algunes disposicions de la Llei contenen mesures excepcionals per ser implantades durant els primers anys d’aplicació de la norma, i d’altres modifiquen la legislació vigent en aspectes relacionats amb la mobilitat elèctrica. Concretament, es modifica la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, per regular la matriculació de vehicles de mobilitat elèctrica i per actualitzar la definició dels permisos de conduir de la categoria A2 per a motocicletes o altres vehicles de tres o quatre rodes. Els vehicles de mobilitat elèctrica també s’exclouen dels controls i de les verificacions d’inspecció mínimes per a l’obtenció del distintiu ITV que estableix l’article 167.10 de la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, aspectes que es regulen per la seva normativa. Addicionalment, es modifica l’article 143 del Codi de la circulació per incloure l’obligació d’inscriure al certificat de matriculació (carta groga) el valor de les emissions de CO₂, així com el tipus de motor euro, per als vehicles amb motor tèrmic. Pel que fa al valor de les emissions de CO₂, aquesta obligació ja quedava establerta per als vehicles matriculats a partir del 22 de gener del 2009, data d’entrada en vigor de la Llei 31/2008, del 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica, si bé no figurava en el Codi de la circulació. I finalment es modifica l’article 168 del Codi per aixecar, per als vehicles amb mobilitat elèctrica, la restricció en relació amb el valor del quocient potència/pes.

Respecte a facilitar la implantació de punts de càrrega als aparcaments privats en edificis amb comunitats de propietaris, es modifica l’article 8.1 de la Llei 12/2004, del 30 de juny, de propietat horitzontal, modificada per la Llei 25/2008, del 20 de novembre, per ampliar el dret de tot propietari a utilitzar les zones comunes per connectar als comptadors d’electricitat els punts de càrrega per a vehicles de mobilitat elèctrica instal·lats en les places d’aparcament o en altres zones privatives d’acord amb la normativa vigent.

La Llei també preveu una modificació de la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles, per incentivar fiscalment els vehicles poc contaminants en detriment dels més contaminants, i amb la premissa de mantenir la recaptació actual. Així, un element innovador de la taxa és la substitució de la potència fiscal (cavalls fiscals) pels grams de CO₂ emesos per quilòmetre, com a nova base de tributació de la taxa per als turismes i les furgonetes; si bé aquesta nova fórmula només s’aplicarà als vehicles matriculats a partir del 22 de gener del 2009 en la carta groga dels quals figuri aquesta informació. Els vehicles ja matriculats abans d’aquesta data en la carta groga dels quals no figuri el grau d’emissions de CO₂ continuaran satisfent la taxa en funció de la potència fiscal (cavalls fiscals), si bé els propietaris poden optar per satisfer la taxa d’acord amb el grau d’emissions de CO₂sempre que inscriguin en la carta groga del vehicle aquest valor, amb la presentació prèvia de la sol·licitud corresponent al Servei de Tràmits.

Pel que fa als camions i autobusos, també es modifica la base de tributació de la taxa sobre la tinença de vehicles, que passa a establir-se segons el tipus de motor euro. Per a les altres categories de vehicles, els ciclomotors i moticletes, les motos de neu, els remolcs, els vehicles agrícoles i els vehicles especials, es manté la base de tributació de la taxa sobre la tinença de vehicles i únicament s’actualitzen els tipus de gravamen.

La Llei també estableix com a incentius per a la implantació de vehicles amb mobilitat elèctrica l’exempció durant els tres primers anys d’aplicació de la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles, així com la taxa d’atribució de matrícula personalitzada, en diverses categories, per a aquests vehicles. El desplegament d’aquesta Llei es concretarà en el seu desenvolupament reglamentari, i en particular en un Programa de foment del vehicle amb mobilitat elèctrica.

Esmena 1 De modificació

Grup Mixt- PS (1)

Es modifica l’exposició de motius amb el text següent:

“Exposició de motius

Algunes disposicions de la Llei contenen mesures excepcionals per ser implantades durant els primers anys d’aplicació de la norma, i d’altres modifiquen la legislació vigent en aspectes relacionats amb la mobilitat elèctrica. Concretament, es modifica la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, per regular la matriculació de vehicles de mobilitat elèctrica i per actualitzar la definició dels permisos de conduir de la categoria A2 per a motocicletes o altres vehicles de tres o quatre rodes. Addicionalment, es modifica l’article 143 del Codi de la circulació per incloure l’obligació d’inscriure al certificat de matriculació (carta groga) el valor de les emissions de CO₂, així com el tipus de motor euro, per als vehicles amb motor tèrmic. Pel que fa al valor de les emissions de CO₂, aquesta obligació ja quedava establerta per als vehicles matriculats a partir del 22 de gener del 2009, data d’entrada en vigor de la Llei 31/2008, del 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica, si bé no figurava en el Codi de la circulació. I finalment es modifica l’article 168 del Codi per aixecar, per als vehicles amb mobilitat elèctrica, la restricció en relació amb el valor del quocient potència/pes.

Pel que fa als camions i autobusos, també es modifica la base de tributació de la taxa sobre la tinença de vehicles, que passa a establir-se segons el tipus de motor euro. Per a les altres categories de vehicles, els ciclomotors i motocicletes, les motos de neu, els remolcs, els vehicles agrícoles i els vehicles especials, es manté la base de tributació de la taxa sobre la tinença de vehicles i únicament s’actualitzen els tipus de gravamen.

La Llei també estableix com a incentius per a la implantació de vehicles amb mobilitat elèctrica l’exempció durant els tres primers anys d’aplicació de la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles. El desplegament d’aquesta Llei es concretarà en el seu desenvolupament reglamentari, i en particular en un Programa de foment del vehicle amb mobilitat elèctrica.”

Motivació:

Es modifica l’exposició de motius per coherència amb les esmenes.

Esmena 2 De modificació

Grup Mixt- SDP (1)

Es proposa modificar el paràgraf 13 de l’exposició de motius amb el redactat següent:

“La Llei també estableix com a incentius per a la implantació de vehicles amb mobilitat elèctrica exempcions durant els dos primers anys d’aplicació de la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles, així com la taxa d’atribució de matrícula personalitzada, en diverses categories, per a aquests vehicles. El desplegament d’aquesta Llei es concretarà en el seu desenvolupament reglamentari, i en particular en un Programa de foment del vehicle amb mobilitat elèctrica.”

Article 1. Objecte

1. Aquesta Llei té per objecte impulsar la mobilitat nacional sostenible a través del desenvolupament de l’ús de la mobilitat elèctrica.

2. Als efectes d’aquesta Llei l’ús de la mobilitat elèctrica inclou els vehicles elèctrics purs, els vehicles elèctrics d’autonomia estesa i els vehicles híbrids endollables.

3. El Govern ha d’elaborar un pla de foment de la mobilitat elèctrica.

Article 2. Punt de càrrega

1. S’entén per “punt de càrrega” un punt de subministrament elèctric destinat a la càrrega de les bateries dels vehicles de mobilitat elèctrica.

2. Els punts de càrrega s’han d’instal·lar complint les condicions que s’estableixin per reglament.

3. En edificis de nova construcció, les zones d’aparcament s’han d’equipar amb les instal·lacions necessàries per poder carregar els vehicles de mobilitat elèctrica.

Disposició addicional

Els propietaris de vehicles matriculats a l’entrada en vigor d’aquesta Llei en la carta groga dels quals únicament figura la informació referent a la potència en cavalls fiscals, poden optar per satisfer la taxa sobre la tinença de vehicles fixada en funció del grau d’emissions de CO_2, sempre que aportin un certificat del fabricant del vehicle o, si no és possible, d’un centre acreditat, especificant les emissions de CO₂ en grams per quilòmetre per inscriure aquesta informació en la carta groga del vehicle, amb la presentació prèvia de la sol·licitud corresponent al Servei de Tràmits.

Esmena 3 D’addició

Grup Parlamentari Liberal (1)

Es proposa afegir una paraula a la disposició addicional, quedant el seu redactat com segueix:

“Els propietaris de vehicles ja matriculats a l’entrada en vigor d’aquesta Llei en la carta groga dels quals únicament (...).”

Motivació:

Es voldria precisar per evitar cap mena d’ambigüitat. Entenem que la Llei es refereix a tots els vehicles que ja estan en funcionament.

Disposició transitòria

1. Durant els tres períodes impositius successius, a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, els propietaris de vehicles de mobilitat elèctrica queden exempts d’abonar la taxa sobre la tinença de vehicles.

2. Durant el primer i el segon períodes impositius successius, a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, els propietaris de furgonetes, camions i autobusos gaudiran d’una bonificació del 50% el primer període, i del 25% el segon període, sobre l’import de la taxa sobre tinença de vehicles.

3. Durant un període de tres anys, a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, els adquirents de vehicles amb mobilitat elèctrica queden exempts d’abonar la taxa d’atribució d’una placa de matrícula personalitzada de 2 lletres i 3 xifres, o de 3 lletres i 2 xifres, o de 4 lletres i 1 xifra o de 5 lletres.

Esmena 4 De modificació

Grup Mixt- PS (2)

Es modifica la disposició transitòria amb el text següent:

“Disposició transitòria

Motivació:

Eliminem l’apartat 3 de la disposició transitòria perquè entenem que com que és una exempció limitada en el temps no hauria de ser un incentiu prou important per a la gran majoria de la gent. Aquesta opció està dirigida més aviat cap a un col·lectiu més adinerat al qual no hauria de condicionar la compra d’un vehicle elèctric a aquesta exempció. Per tant, pensem que és més adequat que l’adquisició de matrícules personalitzades aporti entrades a Govern. Entenem a més que no és un requisit indispensable per matricular els vehicles.

Esmena 5 De modificació

Grup Parlamentari Liberal (2)

Es proposa modificar el redactat de l’apartat 2 de la disposició transitòria amb el següent redactat:

“2. Amb l’objectiu de facilitar l’adaptació del parc mòbil al nou marc legislatiu, els propietaris de furgonetes, camions i autobusos disposaran d’una reducció de la taxa sobre tinença de vehicles únicament durant el primer i el segon períodes impositius successius a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. Aquesta reducció serà d’un 50% el primer període i d’un 25% en el segon període impositiu.”

Motivació:

Aquesta esmena pretén aportar una explicació a nivell de la bonificació atribuïda a les furgonetes, camions i autobusos. Considerem que el redactat de l’apartat 2 de la disposició transitòria podria donar a entendre que s’està premiant els vehicles més contaminants la qual cosa aniria en contra de l’esperit inicial de la Llei. El fet d’explicar el motiu de la bonificació transitòria deixa clar que no es vol premiar aquests tipus de vehicles sinó que es vol donar als propietaris d’aquests vehicles un període de temps raonable per tal d’adaptar-se al nou marc jurídic.

Esmena 6 De modificació

Grup Mixt-SDP (2)

Es proposa modificar el redactat de l’apartat 2 de la disposició transitòria amb el següent redactat:

“2. Durant el primer i el segon períodes impositius successius, a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, els propietaris de furgonetes, camions i autobusos de mobilitat elèctrica o híbrids endollables o amb motor Euro IV o superior gaudiran d’una bonificació del 50% el primer període, i del 25% el segon període, sobre l’import de la taxa sobre tinença de vehicles.”

Motivació:

Precisar millor que les bonificacions únicament s’apliquen als vehicles de mobilitat elèctrica o amb nivells de contaminació inferiors als recomanats tal com queda reflectit en els apartats 1 i 3 de la disposició transitòria.

Esmena 7 D’addició

Grup Mixt- PS (3)

S’introdueix una nova disposició transitòria amb el text següent:

“Disposició transitòria segona

Mentre no estigui adoptat el reglament previst dins de la disposició final vuitena restarà en vigor l’article 167.10 de la Llei del Codi de circulació, de 10 de juny de 1999.”

Motivació:

Vist que proposem que les controls mínims de seguretat dels vehicles estiguin regulats per reglament, afegim aquesta disposició transitòria segona per evitar la manca de regulació mentre no s’adopti el dit reglament.

(Si s’accepta l’esmena caldrà numerar la primera disposició transitòria)

Disposició final primera

Es modifica el tercer paràgraf de l’article 113 de la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, relatiu a la definició de la categoria del permís de conduir A2, que queda redactat de la manera següent:

“A2: Motocicletes o altres vehicles de tres o quatre rodes que no siguin de tipus turisme, d’una potència màxima de 35 quilowatts (kW) i una relació potència/pes no superior a 0,20 quilowatts/quilogram (kW/kg).”

Disposició final segona

Es modifiquen els paràgrafs primer i segon de l’article 141 del Codi de la circulació, modificat per la disposició addicional quarta de la Llei 4/2015, del 15 de gener, dels transports per carretera, que queden redactats de la forma següent:

“Amb caràcter general, només es poden matricular i inscriure al Registre de Vehicles els vehicles de motor de combustió, elèctrics o híbrids endollables tant de transport de persones com de càrrega en general. En qualsevol cas, els vehicles amb motor de combustió han de tenir un motor amb una classificació euro, igual o com a màxim d’un nivell inferior al vigent.

Es poden matricular els remolcs i els semiremolcs (categories O1, O2, O3 i O4), sempre que en el moment de la seva fabricació compleixin la Directiva 2007/46/CE del 7 de setembre del 2007 i les seves modificacions posteriors.”

Disposició final tercera

Es modifica l’article 143 de la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, que queda redactat de la manera següent:

“Article 143

En el certificat de matriculació o carta groga hi han de constar les dades següents:

1. El nom, els cognoms i el domicili del titular, el número de cens i el número de registre que li correspon.

2. El número de matrícula, la marca, el model, la forma i el color del vehicle.

3. El número de xassís.

4. La massa en ordre de marxa (MOM), la càrrega útil, el pes total màxim, el pes total rodant, el nombre de places i l’any de construcció.

5. El tipus d’energia, la cilindrada, la potència fiscal, el valor més alt de les emissions de CO₂ indicades pel fabricant i el tipus de motor euro, si escau.

Al certificat de matriculació poden efectuar-se les inscripcions marginals corresponents a les restriccions en l’ús, o menció dels gravàmens que afectin el vehicle, mitjançant la inscripció corresponent.

La circulació d’un vehicle que incompleixi qualsevol de les característiques o de les inscripcions marginals especificades al certificat de matriculació pot ser objecte de sanció.”

Esmena 8 De modificació

Grup Mixt- PS (4)

Es modifica la disposició final tercera amb el text següent:

« Es modifica l’article 143 de la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, que queda redactat de la manera següent:

“Article 143

En el certificat de matriculació o carta groga hi han de constar les dades següents:

1. El nom, els cognoms, el domicili i el número de cens del titular.

2. El número del registre de vehicles, el número de matrícula, la marca, el model, la forma i el color del vehicle.

3. El número de xassís.

4. La massa en ordre de marxa (MOM), la càrrega útil, el pes total màxim, el pes total rodant, el nombre de places i l’any de construcció.

5. El tipus d’energia, la cilindrada, la potència fiscal, el valor més alt de les emissions de CO₂ indicades pel fabricant i el tipus de motor euro, si escau.

La circulació d’un vehicle que incompleixi qualsevol de les característiques o de les inscripcions marginals especificades al certificat de matriculació pot ser objecte de sanció.” »

Motivació:

No s’entén a què correspon el número de registre. Entenem que és millor clarificar-ho.

Esmena 9 De modificació

Grup Parlamentari Demòcrata (1)

Es proposa modificar la disposició final tercera, substituint el text del projecte pel redactat següent:

«Es modifica l’article 143 de la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, que queda redactat de la manera següent:

“Article 143

En el certificat de matriculació o carta groga hi han de constar les dades següents:

1. El nom, els cognoms i el domicili del titular, el número de cens i el número de registre que li correspon.

2. El número de matrícula, la marca, el model, la forma i el color del vehicle.

3. El número de xassís.

4. La massa en ordre de marxa (MOM), la càrrega útil, el pes total màxim, el pes total rodant, el nombre de places i l’any de construcció.

5. El tipus d’energia, la cilindrada, la potència fiscal, el valor més alt de les emissions de CO₂ indicades pel fabricant i el tipus de motor euro, si escau.

6. La data de la primera inspecció tècnica al Servei d’Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV).

La circulació d’un vehicle que incompleixi qualsevol de les característiques o de les inscripcions marginals especificades al certificat de matriculació pot ser objecte de sanció.”»

Motivació: S’ha afegit l’apartat 6 ja que és una dada que ja existeix a la carta groga actualment i que no queda reflectida en el Codi de circulació.

Disposició final quarta

Es modifica l’article 167 de la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, introduint-hi dos apartats amb el redactat següent:

“167.12. Els vehicles de mobilitat elèctrica queden exclosos dels controls i de les verificacions d’inspecció mínimes establerts en l’article 167.10.

Esmena 10 De modificació

Grup Mixt- PS (5)

Es modifica la disposició final quarta que queda de la següent manera:

«Disposició final quarta

Es modifica l’article 167.10 de la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999:

“167.10 Els controls i les verificacions d’inspecció mínimes que ha d’efectuar el Servei d’Inspecció Tècnica de Vehicles per a l’obtenció del distintiu ITV s’estableixen per reglament segons la tipologia del vehicle i en concordança amb la normativa internacional en matèria de seguretat industrial dels vehicles.”»

Motivació:

Eliminem l’apartat 167.12 i modifiquem el 167.13 que esdevé 167.10 perquè pensem que els aspectes tècnics de la ITV han d’estar regulats per reglament per tots els tipus de vehicles.

Entenem que no hi ha d’haver una regulació diferent per als vehicles elèctrics. Per coherència i perquè pensem que la Llei és massa reglamentista en aquest aspecte, proposem que els aspectes tècnics que controla la ITV estiguin regulats per reglament.

Esmena 11 De modificació

Grup Mixt-SDP (3)

Es proposa modificar el redactat de la disposició final quarta amb el redactat següent:

«Disposició final quarta

Es modifica l’article 167 de la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, introduint-hi dos apartats amb el redactat següent:

“167.12. Els vehicles de mobilitat elèctrica queden exclosos dels controls i de les verificacions d’inspecció mínimes establerts en els punts 50, 51, 52, 53 i 54 de l’article 167.10.

167.13. Els controls i les verificacions d’inspecció mínimes que ha d’efectuar el Servei d’Inspecció Tècnica de Vehicles per a l’obtenció del distintiu ITV per a vehicles de mobilitat elèctrica s’estableixen per reglament però han d’incloure el control dels següents aspectes: condicionament exterior, carrosseria i xassís, condicionament interior, enllumenat i senyalització, frens, direcció, rodes, neumàtics i suspensions.”»

Motivació:

No tindria sentit a efectes de garantir la seguretat viària que els vehicles de mobilitat elèctrica es regulessin per via reglamentària i no per llei com ho fa la resta del parc mòbil en aquells aspectes que no depenen del sistema de propulsió.

Disposició final cinquena

Es modifica l’article 168.3 de la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, que queda redactat de la forma següent:

“168.3. En cap cas no s’autoritza la circulació de vehicles amb motor de combustió la potència dels quals sigui inferior a 15 kW i amb una relació potència/pes superior a 0,0285 kW/kg. Els vehicles amb una relació potència/pes inferior a l’esmentada, poden ser matriculats com a vehicles especials i han de regir-se per la normativa que regula la circulació d’aquest tipus de vehicle.

Els vehicles de mobilitat elèctrica no estan subjectes a la relació potència/pes esmentada en el paràgraf precedent.”

Disposició final sisena

Es modifica l’article 8.1 de la Llei 12/2004, del 30 de juny, de propietat horitzontal, que queda redactat de la forma següent:

“1. Els propietaris o ocupants, aquests darrers amb el permís escrit del propietari, poden modificar els elements arquitectònics, les instal·lacions o els serveis d’una unitat immobiliària quan la modificació no vagi en detriment de la seguretat de l’edifici, quan no alteri l’estructura de l’immoble o la seva configuració exterior, sempre que no comporti perjudici als drets dels altres propietaris.

A la resta de l’immoble no hi poden realitzar cap tipus d’alteració, i si observen la necessitat d’efectuar una reparació urgent, ho han de fer saber prèviament a l’administrador o les persones que representen la comunitat.

Els propietaris o ocupants d’una unitat immobiliària poden utilitzar les coses comunes conforme al seu destí natural, de manera que no perjudiquin l’interès de la comunitat ni impedeixin als altres propietaris utilitzar-les segons el seu dret. En particular, els propietaris o ocupants, aquests darrers amb el permís escrit del propietari, poden utilitzar les zones comunes per connectar als comptadors d’electricitat els punts de càrrega per a vehicles de mobilitat elèctrica instal·lats en les places d’aparcament o en altres zones privatives d’acord amb la normativa vigent. Els propietaris o ocupants han d’assumir les despeses derivades d’aquesta instal·lació.”

Esmena 12 D’addició

Grup Parlamentari Liberal (3)

Es proposa modificar el redactat del paràgraf 3 de la disposició final sisena amb el redactat següent:

“(...) En particular, els propietaris o ocupants, aquests darrers amb el permís escrit del propietari, poden utilitzar les zones comunes per connectar als comptadors d’electricitat existents els punts de càrrega per a vehicles de mobilitat elèctrica instal·lats a les places d’aparcament o en altres zones privatives d’acord amb la normativa vigent. (...).”

Motivació:

El redactat no deixa clar si el propietari d’un vehicle elèctric ha d’instal·lar un nou comptador o no. Entenem que la filosofia d’aquesta Llei és incentivar l’ús del vehicle elèctric i des del nostre punt de vista no ho seria si els usuaris haguessin d’assumir un cost addicional relatiu a la instal·lació de nous comptadors per aquest fi.

Disposició final setena

Es modifica l’article 5 de la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles, del 5 d’abril de 1994, modificada per la Llei 31/2007, del 20 de desembre, d’acompanyament del Projecte de llei de pressupost per a l’exercici 2008, d’actualització dels tipus de gravamen de diversos tributs, i que queda redactat de la forma següent:

“Article 5. Quota tributària

La taxa s’exigeix d’acord amb les modalitats i els quadres de tarifes següents:

Classe de vehicle	Quota en euros
Turismes en funció de la potència
Menys de 8 cavalls fiscals	52,00
De 8 a 12 cavalls fiscals	75,00
Més de 12 i fins a 16 cavalls fiscals	101,00
Més de 16 cavalls fiscals	169,50
Turismes en funció de les emissions de CO₂
Menys de 120 g de CO₂/km	24,00
De 121 a 160 g de CO₂/km	48,00
De 161 a 200 g de CO₂/km	96,00
Més de 200 g de CO₂/km	192,00
Furgonetes en funció de la potència
Menys de 10 cavalls fiscals	36,50
De 10 a 20 cavalls fiscals	63,50
Més de 20 i fins a 25 cavalls fiscals	97,50
Més de 25 cavalls fiscals	125,50
Furgonetes en funció de les emissions de CO₂
Menys de 120 g de CO₂/km	24,00
De 121 a 160 g de CO₂/km	48,00
De 161 a 200 g de CO₂/km	96,00
Més de 200 g de CO₂/km	192,00
Camions i autobusos
Motor euro 6 i posteriors, o de mobilitat elèctrica, o de pila de combustible	24,00
Motor euro 5	48,00
Motor euro 4	96,00
Motor euro 3 i anteriors	192,00
Ciclomotors i motos
Fins a 80 cc o de mobilitat elèctrica	15,50
De 80 cc fins a 250 cc	19,00
De 250 cc fins a 500 cc	35,00
Més de 500 cc	54,00
Motos de neu	75,00
Vehicles agrícoles (tractors)
Fins a 16 cavalls fiscals	16,50
Més de 16 cavalls fiscals	19,00
Remolcs
Fins a 750 kg de pes màxim autoritzat	12,00
Més de 750 kg i fins a 3.500 kg de pes màxim autoritzat	28,00
Més de 3.500 kg de pes màxim autoritzat	74,00
Vehicles especials
Menys de 10 cavalls fiscals	36,50
De 10 a 20 cavalls fiscals	63,50
Més de 20 i fins a 25 cavalls fiscals	97,50
Més de 25 cavalls fiscals	125,50

Els cavalls fiscals es determinen d’acord amb la fórmula següent:

P = C x 1.91 x K x a

Sent:

P = cavalls fiscals

C= cilindrada expressada en decímetres cúbics

K = variable en funció de:

3.0 turisme
·2.5 camionetes
2.0 camions i altres vehicles

a = variable en funció de:

0.7 dièsel
1 gasolina

Esmena 13 De modificació

Grup Parlamentari Demòcrata (2)

Es proposa modificar la disposició final setena, substituint el text del projecte pel redactat següent:

«Es modifica l’article 5 de la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles, del 5 d’abril de 1994, modificada per la Llei 31/2007, del 20 de desembre, d’acompanyament del Projecte de llei de pressupost per a l’exercici 2008, d’actualització dels tipus de gravamen de diversos tributs, i que queda redactat de la forma següent:

“Article 5. Quota tributària

La taxa s’exigeix d’acord amb les modalitats i els quadres de tarifes següents:

Classe de vehicle	Quota en euros
Turismes en funció de la potència
Menys de 8 cavalls fiscals	52,00
De 8 a 12 cavalls fiscals	75,00
Més de 12 i fins a 16 cavalls fiscals	101,00
Més de 16 cavalls fiscals	169,50
Turismes en funció de les emissions de CO₂
Menys de 120 g de CO₂/km	24,00
De 120 a 160 g de CO₂/km	48,00
De 161 a 200 g de CO₂/km	96,00
Més de 200 g de CO₂/km	192,00
Furgonetes en funció de la potència
Menys de 10 cavalls fiscals	36,50
De 10 a 20 cavalls fiscals	63,50
Més de 20 i fins a 25 cavalls fiscals	97,50
Més de 25 cavalls fiscals	125,50
Furgonetes en funció de les emissions de CO₂
Menys de 120 g de CO₂/km	24,00
De 120 a 160 g de CO₂/km	48,00
De 161 a 200 g de CO₂/km	96,00
Més de 200 g de CO₂/km	192,00
Camions i autobusos
Motor euro 6 i posteriors, o de mobilitat elèctrica, o de pila de combustible	24,00
Motor euro 5	48,00
Motor euro 4	96,00
Motor euro 3 i anteriors	192,00
Ciclomotors i motos
Fins a 80 cc o de mobilitat elèctrica	15,50
De 80 cc fins a 250 cc	19,00
De 250 cc fins a 500 cc	35,00
Més de 500 cc	54,00
Motos de neu	75,00
Vehicles agrícoles (tractors)
Fins a 16 cavalls fiscals	16,50
Més de 16 cavalls fiscals	19,00
Remolcs
Fins a 750 kg de pes màxim autoritzat	12,00
Més de 750 kg i fins a 3.500 kg de pes màxim autoritzat	28,00
Més de 3.500 kg de pes màxim autoritzat	74,00
Vehicles especials
Menys de 10 cavalls fiscals	36,50
De 10 a 20 cavalls fiscals	63,50
Més de 20 i fins a 25 cavalls fiscals	97,50
Més de 25 cavalls fiscals	125,50

Els cavalls fiscals es determinen d’acord amb la fórmula següent:

P = C x 1.91 x K x a

Sent:

P = cavalls fiscals

C= cilindrada expressada en decímetres cúbics

K = variable en funció de:

3.0 turisme
·2.5 camionetes
2.0 camions i altres vehicles

a = variable en funció de:

0.7 dièsel
1 gasolina”»

Motivació:

Modificar el tall de la taxa sobre la tinença de vehicles del 121 g de CO2/km al 120 g de CO2/km degut a un error.

Disposició final vuitena

El Govern desenvolupa per via de reglament les normes relatives a la seguretat i a la inscripció en el Registre de Vehicles dels vehicles amb tipus d’energies no previstes en la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999.

Esmena 14 De modificació

Grup Mixt- PS (6)

Es modifica la disposició final vuitena que queda de la següent manera:

“Disposició final vuitena

El Govern desenvolupa per via de reglament les normes relatives a la seguretat i a la inscripció en el Registre de Vehicles dels vehicles en el termini màxim de dos mesos a comptar de l’entrada en vigor de la Llei.”

Motivació:

Posem un termini a Govern per elaborar el reglament.

Disposició final novena

El Govern ha d’aprovar les disposicions reglamentàries necessàries per a l’aplicació d’aquesta Llei en el termini màxim de sis mesos a comptar de la seva entrada en vigor.

Esmena 15 D’addició

Grup Mixt- PS (7)

Es proposa afegir una nova disposició final al projecte de llei.

“Disposició final X

S’habilita el Govern perquè, en el termini màxim de tres mesos a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui el text refós de la Llei del Codi de circulació, del 10 de juny de 1999, de la Llei 12/2004, de 30 de juny, de propietat horitzontal i de la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles atès que el text ha estat objecte de varies modificacions i convé que s’unifiqui la terminologia.”

Motivació:

Proposem que es facin refoses de totes les Lleis mencionades en aquest Projecte de llei.

(Si s’accepta l’esmena, caldrà tenir-ho en compte en relació a la numeració de les disposicions finals)

Disposició final desena

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Carles Jordana Madero

Informe de la Comissió Legislativa d’Economia al Projecte de llei de foment del vehicle elèctric

La Comissió Legislativa d’Economia ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 5, 19, 25 i 29 de febrer del 2016, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei de foment del vehicle elèctric, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:

Esmenes aprovades per unanimitat (2):

Esmena 10 (Grup Mixt-PS) de modificació a la disposició final quarta.

Esmena 13 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a la disposició final setena.

Esmenes transaccionades i aprovades per unanimitat (6):

Esmena 1 (Grup Mixt-PS) de modificació a l’exposició de motius.

Esmena 3 (Grup Parlamentari Liberal) d’addició a la disposició addicional.

Esmena 8 (Grup Mixt-PS) de modificació a la disposició final tercera.

Esmena 9 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a la disposició final tercera.

Esmena 12 (Grup Parlamentari Liberal) d’addició a la disposició final sisena.

Esmena 15 (Grup Mixt-PS) d’addició d’una disposició final.

Esmenes no aprovades (1):

Esmena 4 (Grup Mixt-PS) de modificació a la disposició transitòria.

Esmenes retirades (6):

Esmena 2 (Grup Mixt-SDP) de modificació a l’exposició de motius.

Esmena 5 (Grup Parlamentari Liberal) de modificació a la disposició transitòria.

Esmena 6 (Grup Mixt-SDP) de modificació a la disposició transitòria.

Esmena 7 (Grup Mixt-PS) d’addició d’una disposició transitòria.

Esmena 11 (Grup Mixt-SDP) de modificació a la disposició final quarta.

Esmena 14 (Grup Mixt-PS) de modificació a la disposició final vuitena.

Nota de la Comissió:

Els membres de la Comissió han acordat, per unanimitat, adequar els aspectes gràfics i de presentació del Projecte de llei a l’Acord del Consell General sobre l’estructura, el contingut i la forma de les lleis, del 18 d’abril del 2002, així com corregir els errors ortogràfics i de referència detectats.

Projecte de llei de foment del vehicle elèctric

Exposició de motius

En el Llibre blanc de l’energia d’Andorra-publicat pel Govern el juliol del 2012- es posa de manifest l’alt grau d’influència que té el sector del transport en el còmput global d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Andorra.

La conscienciació del Govern d’Andorra en la conservació del medi ambient va motivar l’adhesió d’Andorra al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic el 2 de març del 2011. Amb aquest compromís es pretén aconseguir l’estabilització de les concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera en un termini suficient perquè els ecosistemes s’adaptin naturalment al canvi climàtic, assegurar que la producció d’aliments no es vegi amenaçada i permetre que el desenvolupament econòmic continuï de manera sostenible.

Aquestes condicions i la voluntat del Govern, juntament amb els comuns, FEDA, les empreses distribuïdores d’energia elèctrica, l’Automòbil Club d’Andorra (ACA) i l’Associació d’Importadors de Vehicles d’Andorra (AIVA), d’impulsar polítiques a favor de la mobilitat sostenible i en particular de la mobilitat elèctrica, s’han emmarcat en el Conveni de col·laboració per a la implantació del vehicle elèctric i híbrid endollable a Andorra, del 17 de setembre del 2015.

Algunes disposicions de la Llei contenen mesures excepcionals per ser implantades durant els primers anys d’aplicació de la norma, i d’altres modifiquen la legislació vigent en aspectes relacionats amb la mobilitat elèctrica. Concretament, es modifica la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, per regular la matriculació de vehicles de mobilitat elèctrica i per actualitzar la definició dels permisos de conduir de la categoria A2 per a motocicletes o altres vehicles de tres o quatre rodes. S’eliminen els requisits establerts en l’article 167.10 de la Llei del Codi de la circulació referents als controls i les verificacions que ha d’efectuar el Servei d’Inspecció Tècnica de Vehicles per a l’obtenció del distintiu ITV, els quals s’estableixen per reglament. Addicionalment, es modifica l’article 143 de la Llei del Codi de la circulació per incloure l’obligació d’inscriure al certificat de matriculació (carta groga) el valor de les emissions de CO₂, així com el tipus de motor euro, per als vehicles amb motor de combustió. Pel que fa al valor de les emissions de CO₂, aquesta obligació ja quedava establerta per als vehicles matriculats a partir del 22 de gener del 2009, data d’entrada en vigor de la Llei 31/2008, del 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica, si bé no figurava en la Llei del Codi de la circulació. I finalment es modifica l’article 168 de la Llei del Codi de la circulació per aixecar, per als vehicles amb mobilitat elèctrica, la restricció en relació amb el valor del quocient potència/pes.

Respecte a facilitar la implantació de punts de càrrega als aparcaments privats en edificis amb comunitats de propietaris, es modifica l’article 8.1 de la Llei 12/2004, del 30 de juny, de propietat horitzontal, modificada per la Llei 25/2008, del 20 de novembre, per ampliar el dret de tot propietari a utilitzar les zones comunes per connectar als comptadors d’electricitat existents els punts de càrrega per a vehicles de mobilitat elèctrica instal·lats en les places d’aparcament o en altres zones privatives, amb dispositius secundaris que permetin conèixer el seu consum específic i d’acord amb la normativa vigent.

La Llei també preveu una modificació de la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles, del 5 d’abril de 1994, per incentivar fiscalment els vehicles poc contaminants en detriment dels més contaminants, i amb la premissa de mantenir la recaptació actual. Així, un element innovador de la taxa és la substitució de la potència fiscal (cavalls fiscals) pels grams de CO₂ emesos per quilòmetre, com a nova base de tributació de la taxa per als turismes i les furgonetes; si bé aquesta nova fórmula només s’aplicarà als vehicles matriculats a partir del 22 de gener del 2009 en la carta groga dels quals figuri aquesta informació. Els vehicles ja matriculats abans d’aquesta data en la carta groga dels quals no figuri el grau d’emissions de CO₂ continuaran satisfent la taxa en funció de la potència fiscal (cavalls fiscals), si bé els propietaris poden optar per satisfer la taxa d’acord amb el grau d’emissions de CO₂sempre que inscriguin en la carta groga del vehicle aquest valor, amb la presentació prèvia de la sol·licitud corresponent al Servei de Tràmits.

Pel que fa als camions i autobusos, també es modifica la base de tributació de la taxa sobre la tinença de vehicles, que passa a establir-se segons el tipus de motor euro. Per a les altres categories de vehicles, els ciclomotors i motocicletes, les motos de neu, els remolcs, els vehicles agrícoles i els vehicles especials, es manté la base de tributació de la taxa sobre la tinença de vehicles i únicament s’actualitzen els tipus de gravamen.

Amb l’objectiu de facilitar l’adaptació del parc mòbil al nou marc legislatiu, s’estableix, per a les furgonetes, camions i autobusos, una reducció de la taxa sobre tinença de vehicles durant el primer i el segon períodes impositius successius des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. La reducció en el primer període impositiu és d’un 50%, i en el segon, d’un 25%.

La Llei també estableix com a incentius per a la implantació de vehicles amb mobilitat elèctrica l’exempció durant els tres primers anys d’aplicació de la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles, així com la taxa d’atribució de placa de matrícula personalitzada, en diverses categories, per a aquests vehicles. El desplegament d’aquesta Llei es concretarà en el seu desenvolupament reglamentari, i en particular en un Programa de foment del vehicle amb mobilitat elèctrica.

Article 1. Objecte

1. Aquesta Llei té per objecte impulsar la mobilitat nacional sostenible a través del desenvolupament de l’ús de la mobilitat elèctrica.

2. Als efectes d’aquesta Llei l’ús de la mobilitat elèctrica inclou els vehicles elèctrics purs, els vehicles elèctrics d’autonomia estesa i els vehicles híbrids endollables.

3. El Govern ha d’elaborar un pla de foment de la mobilitat elèctrica.

Article 2. Punt de càrrega

1. S’entén per “punt de càrrega” un punt de subministrament elèctric destinat a la càrrega de les bateries dels vehicles de mobilitat elèctrica.

2. Els punts de càrrega s’han d’instal·lar complint les condicions que s’estableixin per reglament.

3. En edificis de nova construcció, les zones d’aparcament s’han d’equipar amb les instal·lacions necessàries per poder carregar els vehicles de mobilitat elèctrica.

Disposició addicional

Els propietaris de vehicles matriculats fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei en la carta groga dels quals únicament figura la informació referent a la potència en cavalls fiscals, poden optar per satisfer la taxa sobre la tinença de vehicles fixada en funció del grau d’emissions de CO_2, sempre que aportin un certificat del fabricant del vehicle o, si no és possible, d’un centre acreditat, especificant les emissions de CO₂ en grams per quilòmetre per inscriure aquesta informació en la carta groga del vehicle, amb la presentació prèvia de la sol·licitud corresponent al Servei de Tràmits.

Disposició transitòria

3. Durant un període de tres anys, a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, els adquirents de vehicles amb mobilitat elèctrica queden exempts d’abonar la taxa d’atribució d’una placa de matrícula personalitzada de 2 lletres i 3 xifres, de 3 lletres i 2 xifres, de 4 lletres i 1 xifra o de 5 lletres.

Disposició final primera

Disposició final segona

Es modifiquen els paràgrafs primer i segon de l’article 141 de la Llei del Codi de la circulació, modificat per la disposició addicional quarta de la Llei 4/2015, del 15 de gener, dels transports per carretera, que queden redactats de la forma següent:

Es poden matricular els remolcs i els semiremolcs (categories O1, O2, O3 i O4), sempre que en el moment de la seva fabricació compleixin amb la Directiva 2007/46/CE del 5 de setembre del 2007 i les seves modificacions posteriors.”

Disposició final tercera

Es modifica l’article 143 de la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, que queda redactat de la manera següent:

“Article 143

En el certificat de matriculació o carta groga hi han de constar les dades següents:

1. El nom, els cognoms, el domicili i el número de cens del titular.

2. El número del registre de vehicles, el número de matrícula, la marca, el model, la forma i el color del vehicle.

3. El número de xassís.

4. La massa en ordre de marxa (MOM), la càrrega útil, el pes total màxim, el pes total rodant, el nombre de places i l’any de fabricació.

5. El tipus d’energia, la cilindrada, la potència fiscal, el valor més alt de les emissions de CO₂ indicades pel fabricant i el tipus de motor euro, si escau.

6. La data de la primera inspecció tècnica al Servei d’Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV).

La circulació d’un vehicle que incompleixi qualsevol de les característiques o de les inscripcions marginals especificades al certificat de matriculació pot ser objecte de sanció.”

Disposició final quarta

Es modifica l’article 167.10 de la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, que queda redactat de la forma següent:

“167.10 Els controls i les verificacions d’inspecció mínimes que ha d’efectuar el Servei d’Inspecció Tècnica de Vehicles per a l’obtenció del distintiu ITV s’estableixen per reglament segons la tipologia del vehicle i en concordança amb la normativa internacional en matèria de seguretat industrial dels vehicles.”

Disposició final cinquena

Es modifica l’article 168.3 de la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, que queda redactat de la forma següent:

Els vehicles de mobilitat elèctrica no estan subjectes a la relació potència/pes esmentada en el paràgraf precedent.”

Disposició final sisena

Es modifica l’article 8.1 de la Llei 12/2004, del 30 de juny, de propietat horitzontal, que queda redactat de la forma següent:

Els propietaris o ocupants d’una unitat immobiliària poden utilitzar les coses comunes conforme al seu destí natural, de manera que no perjudiquin l’interès de la Comunitat ni impedeixin als altres propietaris utilitzar-les segons el seu dret. En particular, els propietaris o ocupants, aquests darrers amb el permís escrit del propietari, poden utilitzar les zones comunes per connectar als comptadors d’electricitat existents els punts de càrrega per a vehicles de mobilitat elèctrica instal·lats en les places d’aparcament o en altres zones privatives, amb dispositius secundaris que permetin conèixer el seu consum específic i d’acord amb la normativa vigent. Els propietaris o ocupants han d’assumir les despeses derivades d’aquesta instal·lació.”

Disposició final setena

Es modifica l’article 5 de la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles, del 5 d’abril de 1994, modificada per l’article 7 de la Llei 31/2007, del 20 de desembre, d’acompanyament del Projecte de llei de pressupost per a l’exercici 2008, d’actualització dels tipus de gravamen de diversos tributs, i que queda redactat de la forma següent:

“Article 5. Quota tributària

La taxa s’exigeix d’acord amb les modalitats i el quadre de tarifes següent:

Classe de vehicle	Quota en euros
Turismes en funció de la potència
Menys de 8 cavalls fiscals	52,00
De 8 a 12 cavalls fiscals	75,00
Més de 12 i fins a 16 cavalls fiscals	101,00
Més de 16 cavalls fiscals	169,50
Turismes en funció de les emissions de CO₂
Menys de 120 g de CO₂/km	24,00
De 120 a 160 g de CO₂/km	48,00
De 161 a 200 g de CO₂/km	96,00
Més de 200 g de CO₂/km	192,00
Furgonetes en funció de la potència
Menys de 10 cavalls fiscals	36,50
De 10 a 20 cavalls fiscals	63,50
Més de 20 i fins a 25 cavalls fiscals	97,50
Més de 25 cavalls fiscals	125,50
Furgonetes en funció de les emissions de CO₂
Menys de 120 g de CO₂/km	24,00
De 120 a 160 g de CO₂/km	48,00
De 161 a 200 g de CO₂/km	96,00
Més de 200 g de CO₂/km	192,00
Camions i autobusos
Motor euro 6 i posteriors, o de mobilitat elèctrica, o de pila de combustible	24,00
Motor euro 5	48,00
Motor euro 4	96,00
Motor euro 3 i anteriors	192,00
Ciclomotors i motocicletes
Fins a 80 cc o de mobilitat elèctrica	15,50
De 80 cc fins a 250 cc	19,00
De 250 cc fins a 500 cc	35,00
Més de 500 cc	54,00
Motos de neu	75,00
Vehicles agrícoles (tractors)
Fins a 16 cavalls fiscals	16,50
Més de 16 cavalls fiscals	19,00
Remolcs
Fins a 750 kg de pes màxim autoritzat	12,00
Més de 750 kg i fins a 3.500 kg de pes màxim autoritzat	28,00
Més de 3.500 kg de pes màxim autoritzat	74,00
Vehicles especials
Menys de 10 cavalls fiscals	36,50
De 10 a 20 cavalls fiscals	63,50
Més de 20 i fins a 25 cavalls fiscals	97,50
Més de 25 cavalls fiscals	125,50

Els cavalls fiscals es determinen d’acord amb la fórmula següent:

P = C x 1.91 x K x a

Sent:

P = cavalls fiscals

C= cilindrada expressada en decímetres cúbics

K = variable en funció de:

3.0 turisme
·2.5 furgonetes
2.0 camions i altres vehicles

a = variable en funció de:

0.7 dièsel
1 gasolina ”

Disposició final vuitena

Disposició final novena

El Govern ha d’aprovar les disposicions reglamentàries necessàries per a l’aplicació d’aquesta Llei en el termini màxim de sis mesos a comptar de la seva entrada en vigor.

Disposició final desena

S’encomana al Govern que, en el termini màxim d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, presenti al Consell General un projecte de llei de Codi de la circulació que actualitzi l’actualment en vigor d’acord amb les millores en matèria de seguretat viària, de normativa internacional, d’innovació tecnològica i d’eficiència energètica dels vehicles.

Disposició final onzena

S’encarrega al Govern que, en el termini màxim de tres mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant els decrets corresponents, el text refós de la Llei 12/2004, de 30 de juny, de propietat horitzontal, i el text refós de la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles del 5 d’abril de 1994, incloent-hi totes les modificacions aportades a ambdues lleis fins a la data.

Disposició final dotzena

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa d’Economia que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, tramet al Síndic General, als efectes escaients.

Carles Jordana Madero
Vicepresident de la Comissió Legislativa d’Economia

Josep Majoral Obiols
President de la Comissió Legislativa d’Economia

Edicte

El síndic general, d'acord amb les previsions de l'article 100.2 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar l'informe de la Ponènciai l’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports en relació al Projecte de llei de creació de l’Agència Andorrana Antidopatge.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 2 de març del 2016

Vicenç Mateu Zamora
Síndic General

Informe de la Ponència de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports

El M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, del Grup Parlamentari Liberal, nomenat ponent per la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports el dia 23 de febrer del 2016, a la vista del Projecte de llei de creació de l’Agència Andorrana Antidopatge , proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:

Projecte de llei de creació de l’Agència Andorrana Antidopatge

Exposició de motius

La pràctica cada vegada més habitual i estesa del dopatge ha portat els estats a buscar solucions internacionals harmonitzades i polítiques coordinades per aconseguir més eficiència en la lluita per eliminar-lo.

Avui el dopatge s’ha estès més enllà de la competició esportiva i és present també en l’esport de lleure, cosa que agreuja les conseqüències negatives d’aquesta pràctica tan allunyada dels valors de l’esport, com l’honestedat, la recerca de l’excel·lència del talent propi, l’educació, la diversió o l’esforç per unes pràctiques de vida sana, i fa més complexa la tasca que han de complir les polítiques i els programes antidopatge.

A Andorra la Llei de l'esport, del 30 de juny de 1998, va ser la primera eina per afrontar el dopatge. Més endavant, l’any 2005, es va adoptar el Reglament sobre el control del dopatge esportiu, que va establir els mecanismes per articular una política coordinada, integrada i participada per institucions públiques i privades. Efectivament, aquell Reglament va crear un òrgan administratiu adscrit al ministeri competent en matèria d’esports, anomenat Comissió Estatal Antidopatge, amb la funció d’elaborar un pla integral i d’implementar una política activa de lluita contra el dopatge. Aquest desplegament legislatiu i reglamentari va ser completat amb l'adhesió del nostre país al Conveni contra el dopatge el 2006 i al Conveni internacional contra el dopatge en l'esport el 2008. I aquell mateix any Andorra va signar el Codi mundial antidopatge.

El Codi mundial antidopatge és el document de base que harmonitza les polítiques i els reglaments antidopatge de les organitzacions esportives i de les autoritats públiques d’arreu del món, i intenta millorar els resultats poc satisfactoris anteriors obtinguts per la manca de coordinació entre els actors implicats.

Des que va entrar en vigor l'1 de gener de 2004, el Codi ha demostrat ser una eina eficaç en l'harmonització dels esforços de lluita contra el dopatge a tot el món, i un gran nombre de governs i organitzacions esportives l’han adoptat com a eina fonamental de les seves polítiques i els seus programes. L’aprovació del Codi ha donat lloc a avenços importants, com ara en matèria d’establiment de regles i d’aclariment de responsabilitats dels diversos socis de la lluita contra el dopatge.

El text del Codi s’ha anat revisant a mesura que el dopatge ha anat evolucionant i d’acord amb els resultats que s’han anat obtenint. Basant-se en l'experiència acumulada amb l'aplicació del Codi de2003, l'Agència Mundial Antidopatge ha adoptat dos noves versions del Codi: la primera, l’any 2009, i la darrera, en vigor des de l’1 de gener de 2015.

Andorra va signar el Codi mundial antidopatge l’any 2008 i vol alinear-se amb les institucions i els estats de tot el món que treballen per eliminar el dopatge de qualsevol mena de pràctica esportiva signant la nova versió del Codi de 2015 i posant en pràctica polítiques harmonitzades internacionalment i actualitzades.

Aquesta Llei fa un pas endavant en la lluita contra el dopatge creant l’Agència Andorrana Antidopatge com a òrgan nacional independent de lluita contra el dopatge i interlocutor de l’Agència Mundial Antidopatge. L’Agència Andorrana serà l’encarregada, entre altres funcions, de signar i aplicar les actualitzacions del Codi mundial antidopatge i de desenvolupar el Pla nacional de lluita contra el dopatge.

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta Llei és la creació de l’Agència Andorrana Antidopatge. Aquesta agència és l’organització nacional antidopatge a Andorra i disposa de jurisdicció exclusiva i automàtica en matèria de dopatge a Andorra. L’Agència Andorrana Antidopatge té la missió de signar i aplicar a Andorra el Codi mundial antidopatge vigent a cada moment, amb l’objectiu de protegir el dret dels esportistes de participar en activitats esportives sense dopatge, promoure la salut i garantir l’equitat i la igualtat de tothom en l’àmbit de l’esport.

Article 2. Àmbit d’aplicació

Aquesta Llei és aplicable a tots els practicants d’esport, de federacions nacionals, tècnics i directius i, en general, a tot el personal de suport als esportistes de qualsevol disciplina esportiva tant de nivell competitiu com en l’àmbit del lleure.

Article 3. Dopatge

Es considera dopatge en l’esport una o més violacions de les regles antidopatge contingudes en el Codi mundial antidopatge aprovat per l’Agència Mundial Antidopatge.

Article 4. Creació de l’Agència Andorrana Antidopatge

1. Es crea l'Agència Andorrana Antidopatge com a organisme públic amb personalitat jurídica pròpia, independent de les administracions públiques i amb plena capacitat d'obrar.

2. L’Agència Andorrana Antidopatge és l’òrgan nacional de lluita contra el dopatge i interlocutor de l’Agència Mundial Antidopatge.

3. L’Agència Andorrana Antidopatge assumeix les funcions i les competències de la Comissió Estatal Antidopatge, creada pel Reglament sobre el control del dopatge esportiu, del 18 de maig de 2005, i s’encarrega d’adoptar les normes que s’han de seguir per iniciar, aplicar o fer complir qualsevol part del procés de control del dopatge.

4. En matèria de lluita contra el dopatge es reconeix l’Agència Andorrana Antidopatge com a organisme responsable de desenvolupar el Pla nacional de lluita contra el dopatge de conformitat amb el Codi mundial antidopatge.

Esmena 1 De modificació

Grup Mixt – SDP (1)

Es proposa modificar el redactat de l’apartat 1 de l’article 4 del Projecte de llei amb el redactat següent:

“1. Es crea l'Agència Andorrana Antidopatge com a organisme públic amb personalitat jurídica pròpia, independent de les administracions públiques i amb plena capacitat jurídica.”

Article 5. Naturalesa jurídica

1. L'Agència Andorrana Antidopatge és una entitat de dret públic amb autonomia patrimonial i financera i plena capacitat pública i privada d’obrar per al desenvolupament de les seves finalitats, que es regeix pel que estableix aquesta Llei.

3. L’Agència Andorrana Antidopatge pot contractar amb tercers la realització de qualsevol activitat de caràcter material, tècnic o instrumental que sigui necessària per al compliment de les seves funcions.

4. L’Agència Andorrana Antidopatge administra els seus recursos amb total independència de l’Administració general de l’Estat, respectant els principis d’eficiència, eficàcia i prudència.

Esmena 2 De modificació

Grup Mixt – PS (1)

Es proposa modificar el redactat de l’article 5 del Projecte de llei amb el redactat següent:

“Article 5. Naturalesa jurídica

2. L’Agència Andorrana Antidopatge queda sotmesa a l’ordenament jurídic privat excepte quan exerceixi les potestats administratives que li atribueix aquesta Llei o qualsevol altra norma amb rang de llei. Les contractacions s’adjudicaran segons la normativa de contractació pública en cada moment vigent.

3. L’Agència Andorrana Antidopatge pot contractar a tercers la realització de qualsevol activitat de caràcter material, tècnic o instrumental que sigui necessària per al compliment de les seves funcions.

MOTIVACIÓ

Afegim que les contractacions s’adjudicaran segons la normativa de contractació pública en cada moment vigent.

Article 6. Funcions de l'Agència Andorrana de Andorrana Antidopatge

Les funcions de l’Agència Andorrana Antidopatge és desenvolupament de manera independent de les altres administracions publiques i són, entre altres les que li corresponen d’acord amb el Codi mundial antidopatge i amb les lleis:

a) Signar el Codi mundial antidopatge a Andorra i vetllar perquè es compleixin les disposicions del Codi.

b) Adoptar i posar en pràctica regles i polítiques antidopatge conformes al Codi mundial antidopatge i als estàndards internacionals de l’Agència Mundial Antidopatge.

c) Col·laborar amb altres organitzacions i agències nacionals competents i altres organitzacions antidopatge.

d) Fomentar la realització de controls recíprocs entre les organitzacions nacionals antidopatge.

e) Promoure la recerca en matèria d’antidopatge.

f) Elaborar i dur a terme un pla integral de lluita contra el dopatge.

g) Totes les altres funcions que el Codi mundial antidopatge li atribueixi.

Esmena 3 De modificació

Grup Mixt- PS (2)

Es proposa modificar el redactat de l’article 6 del Projecte de llei amb el redactat següent:

“Article 6. Funcions de l'Agència Andorrana de Andorrana Antidopatge

Les funcions de l’Agència Andorrana Antidopatge es desenvolupen de manera independent de l’Administració pública i són, entre d’altres, les que li corresponen d’acord amb el Codi mundial antidopatge i amb les lleis:

a) Signar el Codi mundial antidopatge a Andorra i vetllar perquè es compleixin les disposicions del Codi.

b) Adoptar i posar en pràctica regles i polítiques antidopatge conformes al Codi mundial antidopatge i als estàndards internacionals de l’Agència Mundial Antidopatge.

c) Col·laborar amb altres organitzacions i agències nacionals competents i altres organitzacions antidopatge.

d) Fomentar la realització de controls recíprocs entre les organitzacions nacionals antidopatge.

e) Promoure la recerca en matèria d’antidopatge.

f) Elaborar i dur a terme un pla integral de lluita contra el dopatge.

g) Totes les altres funcions que el Codi mundial antidopatge li atribueixi.”

MOTIVACIÓ

La primera frase és incomprensible. Tampoc sabem de quines altres administracions públiques estem parlant.

Article 7. Òrgans de l’Agència Andorrana Antidopatge

L'Agència Andorrana Antidopatge està integrada pel Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge i per la Comissió Executiva.

Article 8. Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge

1. El Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge s’estructura de la manera següent:

a) Presidència, que correspon al ministre competent en matèria d'esports o bé a un representant nomenat per ell.

b) Vicepresidència, que exerceix la persona que està al capdavant de la Direcció Executiva de l’Agència Andorrana Antidopatge.

c) Vocals, que exerceixen les persones següents:

- Un representant per cadascun dels ministeris responsables d’Esports, Salut, Interior i Afers Exteriors, designats pel ministre titular respectiu.

- Un metge especialista en medicina esportiva o el responsable estatal d’aquesta matèria, si existeix. Aquest vocal és designat pel Col·legi de metges.

- El president del Comitè Olímpic Andorrà o un representant designat per ell.

- Un representant de les federacions esportives elegit per aquestes federacions entre els seus representants en el si del Consell Andorrà de l’Esport.

- Un representant de les associacions andorranes d’esportistes elegit per aquestes associacions o, a manca d’aquest representant, l’esportista designat o designada pel ministre competent en matèria d’esports en el Consell Andorrà de l’Esport.

- El president del Col·legi de Farmacèutics o un representant designat per ell.

d) Secretari, nomenat lliurement pel ministre competent en matèria d’esports.

2. A les sessions del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge, el president de la Comissió hi pot convidar els experts que consideri convenients en funció dels temes que s’hi tractin.

3. Tots els membres del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge són designats per un període de sis anys renovable al final de cada període.

Esmena 4 De modificació

Grup Mixt- PS (3)

Es proposa modificar el redactat de l’article 8 del Projecte de llei amb el redactat següent:

“Article 8. Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge

1. El Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge s’estructura de la manera següent:

a) Presidència, que correspon al ministre competent en matèria d'esports o bé a un representant nomenat per ell.

b) Vicepresidència, que exerceix la persona que està al capdavant de la Direcció Executiva de l’Agència Andorrana Antidopatge.

c) Vocals, que exerceixen les persones següents:

- Un representant per cadascun dels ministeris responsables d’Esports, Salut, Interior i Afers Exteriors, designats pel ministre titular respectiu.

- Un metge especialista en medicina esportiva o el responsable estatal d’aquesta matèria, si existeix. Aquest vocal és designat pel Col·legi de metges.

- El president del Comitè Olímpic Andorrà o un representant designat per ell.

- Un representant de les federacions esportives elegit per aquestes federacions entre els seus representants en el si del Consell Andorrà de l’Esport.

- El president del Col·legi de Farmacèutics o un representant designat per ell.

d) Secretari, nomenat lliurement pel ministre competent en matèria d’esports.

2. A les sessions del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge, el president de la Comissió hi pot convidar els experts que consideri convenients en funció dels temes que s’hi tractin.

3. Únicament podran rebre remuneració econòmica aquells membres que vinguin a efectuar tasques tècniques i que la seva presència en el Consell no vingui determinada per la seva representació dels diferents ministeris de Govern o de federacions esportives, associacions o col·legis professionals.

4. Els membres del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge són designats per un període de sis anys renovable al final de cada període exceptuant els càrrecs polítics i de confiança de Govern que seran nomenats per la durada del seu mandat, podent ésser renovats si escau.”

MOTIVACIÓ

S’incorpora un nou apartat 3 referent a la remuneració eventual dels membres del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge. En la memòria econòmica que acompanya el projecte de llei, Govern preveu 37.350 euros en despeses de personal però no hem sabut veure qui es preveu remunerar. Per això, considerem que caldrà valorar aquest qüestió en comissió.

Si la Comissió seguint les recomanacions de l’AMA accepta la composició del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge amb persones no tècniques nomenades per Govern la durada del seu mandat haurà d’anar lligada al mandat polític.

Esmena 5 De modificació

Grup Parlamentari Demòcrata (1)

Es proposa modificar l'article 8. Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge- apartat 3 del Projecte de llei amb el redactat següent:

“Article 8.3

Tots els membres del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge són designats per un període de sis anys renovable al final de cada període i han d’exercir les seves funcions de manera totalment independent de qualsevol altra responsabilitat que ostentin.”

La resta d’apartats queden igual.

Motivació:

És una recomanació de l’Agència Mundial Antidopatge (AMA) per tal d’assegurar la independència dels membres que constitueixen el Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge.

Esmena 6 De modificació

Grup Mixt- SDP (2)

Es proposa modificar l’apartat 3 de l’article 8 del Projecte de llei amb el redactat següent:

“3. Tots els membres del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge són designats per un període de sis anys renovable al final de cada període, durant aquest període de temps han de trobar-se independents dins de la seva activitat i declarar trobar-se lliures de conflictes d’interès en tant que membres del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge”

Article 9. Comissió Executiva

1. Correspon al Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge nomenar la Comissió Executiva, que s’estructura de la manera següent:

El director executiu de l’Agència Andorrana Antidopatge. Aquest és nomenat pel Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge.

Un tècnic delegat pel Ministeri responsable d’esports.

Un tècnic de suport delegat pel Ministeri responsable d’esports.

2. Tots els membres de la Comissió Executiva són designats per un període de sis anys renovable al final de cada període.

Esmena 7 De modificació

Grup Mixt- PS (4)

Es proposa modificar l’article 9 del Projecte de llei amb el redactat següent:

“Article 9. Comissió Executiva

1. Correspon al Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge nomenar la Comissió Executiva, que s’estructura de la manera següent:

El director executiu de l’Agència Andorrana Antidopatge. Aquest és nomenat pel Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge.

Un tècnic delegat pel Ministeri responsable d’esports.

Un tècnic de Suport delegat pel Ministeri responsable d’esports.

2. Tots els membres de la Comissió Executiva són designats per un període de sis anys renovable al final de cada període.

3. Únicament podrà rebre remuneració econòmica el director executiu de l’Agència Andorrana Antidopatge.”

MOTIVACIÓ

Com que no ha quedat clar qui pot pretendre tenir remuneració, precisem que només en podrà tenir el director executiu de l’ens. Tanmateix, caldria saber quina serà la seva dedicació horària.

Article 10. Competències dels òrgans de la Agència Andorrana Antidopatge

1. El Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge és l’òrgan responsable del compliment de les funcions atribuïdes a l’Agència Andorrana Antidopatge tant per aquesta Llei com pel Codi mundial antidopatge.

2. El Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge delega en la Comissió Executiva l’administració, la gestió pressupostària i també les decisions i activitats operatives així com les altres funcions que decideixi.

Article 11. Reglament de l’Agència Andorrana Antidopatge

En la primera sessió del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge se n’ha d’aprovar el Reglament intern que reguli el funcionament de l’Agència, d’acord amb les disposicions del Codi mundial antidopatge. Aquest reglament serà d’aplicació a tots els practicants d’esport, a totes les federacions nacionals així com als tècnics i directius i, en general, a tot el personal de suport als esportistes de qualsevol disciplina esportiva tant de nivell competitiu com en l’àmbit del lleure.

Esmena 8 De modificació

Grup Mixt- SDP (3)

Es proposa modificar l’article 11 del Projecte de llei amb el següent redactat:

“Article 11. Reglament de l’Agència Andorrana Antidopatge

En la primera sessió del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge se n’ha d’aprovar el Reglament intern que reguli el funcionament de l’Agència, d’acord amb les disposicions del Codi mundial antidopatge. Aquest reglament serà d’aplicació automàtica a tots els practicants d’esport, a totes les federacions nacionals així com als tècnics i directius i, en general, a tot el personal de suport als esportistes de qualsevol disciplina esportiva tant de nivell competitiu com en l’àmbit del lleure.”

Article 12. Regles nacionals antidopatge

El Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge ha d’aprovar les Regles nacionals antidopatge en la primera sessió que es reuneixi. Aquest text ha de contenir, com a mínim, el procediment de control, el règim disciplinari del dopatge, els òrgans disciplinaris de dopatge i la seva composició així com el comitè d’autorització ús terapèutic. Les Regles nacionals antidopatge han d’incloure també totes les seccions i les disposicions contingudes en el Codi mundial antidopatge.

Esmena 9 De modificació

Grup Mixt- PS (5)

Es proposa modificar l’article 12 del Projecte de llei amb el següent redactat:

“Article 12. Regles nacionals antidopatge

El Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge ha d’aprovar les Regles nacionals antidopatge en la primera sessió que es reuneixi. Aquest text ha de contenir, com a mínim, el procediment de control, el règim disciplinari del dopatge, els òrgans disciplinaris de dopatge i la seva composició així com el comitè d’autorització d’ús terapèutic. Les Regles nacionals antidopatge han d’incloure també totes les seccions i les disposicions contingudes en el Codi mundial antidopatge.”

MOTIVACIÓ

Faltava un “d’ ” a la frase.

Esmena 10 De modificació

Grup Parlamentari Demòcrata (2)

Es proposa modificar l'article 12 del Projecte de llei amb el redactat següent:

“Article 12. Regles nacionals antidopatge

El Consell de l’Agència andorrana Antidopatge ha d’aprovar les regles nacionals antidopatge en la primera sessió que es reuneixi. Aquest text ha de contenir, com a mínim, el procediment de control, el règim disciplinari del dopatge, els òrgans disciplinaris de dopatge i la seva composició així com el comitè d’autorització per a ús terapèutic. Les Regles nacionals antidopatge han d’incloure, també, totes les seccions i les disposicions contingudes en el Codi mundial antidopatge.”

Motivació:

Es millora l’estructura de la frase i facilita la comprensió del text.

Article 13. Règim econòmic

1. L’Agència Andorrana Antidopatge elabora anualment un projecte de pressupost suficient per posar en funcionament els programes de lluita contra el dopatge en els aspectes continguts en el Codi mundial antidopatge. El projecte de pressupost ha de ser lliurat per l’Agència Andorrana Antidopatge al ministeri encarregat de finances perquè, un cop aprovat per acord del Govern, sigui tramès al Consell General, per ser integrat en el Pressupost General de l’Estat.

2. L’Agència Andorrana Antidopatge està obligada a portar la comptabilitat de les seves operacions i activitats. En tot cas, ha de portar els llibres comptables següents: diari major, inventari i balanç.

3. Almenys una vegada a l’any, l’Agència Andorrana Antidopatge sotmet les seves finances a una auditoria de comptes, els quals són fiscalitzats pel Tribunal de Comptes en exercici de les seves funcions.

4. El control financer de l’Agència Andorrana Antidopatge és exercit per la Intervenció General del Govern d’acord amb les disposicions de la Llei general de les finances públiques.

5. L’Agència Andorrana Antidopatge disposa, per al compliment dels seus fins, dels recursos següents:

a) Les assignacions que s’estableixin anualment amb càrrec al Pressupost General de l’Estat.

b) Els béns i drets que constitueixin el seu patrimoni, així com els productes i les rendes d’aquest patrimoni.

c)Les donacions i subvencions que rebi d’entitats públiques o privades.

d) Qualssevol altres que se li puguin atribuir legalment.

6. Els ingressos l’Agència Andorrana Antidopatge, per qualsevol concepte, després de deduir-ne totes les despeses i amortitzacions, s’han de destinar al finançament de les atribucions que li són pròpies.

Esmena 11 De modificació

Grup Mixt- PS (6)

Es proposa modificar l’article 13 del Projecte de llei amb el següent redactat:

“Article 13. Règim econòmic

4. El control financer de l’Agència Andorrana Antidopatge és exercit per la Intervenció General del Govern d’acord amb les disposicions de la Llei general de les finances públiques.

5. L’Agència Andorrana Antidopatge disposa, per al compliment dels seus fins, dels recursos següents:

a) Les assignacions que s’estableixin anualment amb càrrec al Pressupost general de l’Estat.

b) Els béns i drets que constitueixin el seu patrimoni, així com els productes i les rendes d’aquest patrimoni.

c) Les donacions i subvencions que rebi d’entitats públiques o privades.

d) Qualssevol altres que se li puguin atribuir legalment.

6. Els ingressos de l’Agència Andorrana Antidopatge, per qualsevol concepte, després de deduir-ne totes les despeses i amortitzacions, s’han de destinar al finançament de les atribucions que li són pròpies.”

MOTIVACIÓ

Faltava la preposició de en l’apartat 6.

Esmena 12 De modificació

Grup Parlamentari Demòcrata (3)

Es proposa modificar l'article 13. Règim econòmic- apartat 6 del Projecte de llei amb el redactat següent:

“Article 13.6

L’Agència Andorrana Antidopatge, després de deduir totes les despeses i amortitzacions, ha de destinar tots els seus ingressos al finançament de les atribucions que li són pròpies.”

La resta d’apartats queden igual.

Motivació:

Es millora l’estructura de la frase i facilita la comprensió del text.

Disposició transitòria

Mentre l’Agència Andorrana Antidopatge no aprovi el Reglament i les Regles nacionals antidopatge establertes als articles 11 i 12, es continuaran aplicant el procediment de control i el procediment disciplinari regulats al Reglament sobre el control del dopatge esportiu, del 18 de maig del 2005, amb la participació de l’Agència en substitució de la Comissió Estatal Antidopatge.

Esmena 13 De supressió

Grup Parlamentari Demòcrata (4)

Es proposa suprimir la Disposició transitòria del Projecte de llei:

Motivació:

L'AMA comunica, el dia 11 de desembre del 2015, que com a organització no conforme al codi no hem de seguir fent els controls de dopatge i per tant el programa de controls s'ha d'aturar. El laboratori de Madrid no ens va analitzar les mostres enviades la setmana del 18 de novembre.

Esmena 14 De supressió

Grup Mixt- SDP (4)

Es proposa suprimir la Disposició transitòria del Projecte de llei.

Disposició derogatòria primera

Queden derogades les disposicions del títol IV del Reglament sobre el control del dopatge esportiu, del 18 de maig del 2005, sobre la Comissió Estatal Antidopatge, i també qualsevol altra disposició del mateix Reglament i de la Llei de l’esport, del 30 de juny de 1998, que s’oposi al contingut d’aquesta Llei.

Disposició derogatòria segona

Amb l’aprovació del Reglament i les Regles nacionals antidopatge establertes als articles 11 i 12, el Reglament sobre el control del dopatge esportiu, del 18 de maig del 2005, quedarà derogat.

Disposició final. Entrada en vigor

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

El Ponent

M. I. Sr. Ferran Costa Marimon

Informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports relatiu al Projecte de llei de creació de l’Agència Andorrana Antidopatge

La Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports ha examinat, en el decurs de la reunió celebrada el dia 23 de febrer de 2016, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei de creació de l’Agència Andorrana Antidopatge, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:

Esmenes aprovades per unanimitat:

Esmena 2 (Grup Mixt- PS) de modificació de l’article 5.

Esmena 3 (Grup Mixt- PS) de modificació de l’article 6.

Esmena 7 (Grup Mixt- PS) de modificació de l’article 9.

Esmena 8 (Grup Mixt- SDP) de modificació de l’article 11.

Esmena 10 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació de l’article 12.

Esmena 12 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació de l’article 13.

Esmena 14 (Grup Mixt- SDP) de supressió de la Disposició transitòria.

Esmenes retirades per transacció i aprovades per unanimitat:

Esmena 4 (Grup Mixt- PS) de modificació de l’article 8

Esmena 5 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació de l’article 8.

Esmenes retirades:

Esmena 1 (Grup Mixt- SDP.) de modificació de l’article 4.

Esmena 6 (Grup Mixt-SDP) de modificació de l’article 8.

Esmena 9 (Grup Mixt- PS) de modificació de l’article 12.

Esmena 11 (Grup Mixt- PS) de modificació de l’article 13.

Esmena 13 (Grup Parlamentari Demòcrata) de supressió de la Disposició transitòria.

Nota de la comissió: Els membres de la Comissió han acordat, per unanimitat, adequar els aspectes gràfics i de presentació del Projecte de llei a l’Acord del Consell General sobre l’estructura, el contingut i la forma de les lleis, del 18 d’abril del 2002, així com corregir els errors ortogràfics i de referència detectats.

Projecte de llei de creació de l’Agència Andorrana Antidopatge

Exposició de motius

Article 1. Objecte

Article 2. Àmbit d’aplicació

Article 3. Dopatge

Es considera dopatge en l’esport una o més violacions de les regles antidopatge contingudes en el Codi mundial antidopatge aprovat per l’Agència Mundial Antidopatge.

Article 4. Creació de l’Agència Andorrana Antidopatge

1. Es crea l'Agència Andorrana Antidopatge com a organisme públic amb personalitat jurídica pròpia, independent de les administracions públiques i amb plena capacitat d'obrar.

2. L’Agència Andorrana Antidopatge és l’òrgan nacional de lluita contra el dopatge i interlocutor de l’Agència Mundial Antidopatge.

Article 5. Naturalesa jurídica

2. L’Agència Andorrana Antidopatge queda sotmesa a l’ordenament jurídic privat excepte quan exerceixi les potestats administratives que li atribueix aquesta Llei o qualsevol altra norma amb rang de llei. Les contractacions s’adjudicaran segons la normativa de contractació pública en cada moment vigent.

Article 6. Funcions de l'Agència Andorrana Antidopatge

a) Signar el Codi mundial antidopatge a Andorra i vetllar perquè es compleixin les disposicions del Codi.

b) Adoptar i posar en pràctica regles i polítiques antidopatge conformes al Codi mundial antidopatge i als estàndards internacionals de l’Agència Mundial Antidopatge.

c) Col·laborar amb altres organitzacions i agències nacionals competents i altres organitzacions antidopatge.

d) Fomentar la realització de controls recíprocs entre les organitzacions nacionals antidopatge.

e) Promoure la recerca en matèria d’antidopatge.

f) Elaborar i dur a terme un pla integral de lluita contra el dopatge.

g) Totes les altres funcions que el Codi mundial antidopatge li atribueixi.

Article 7. Òrgans de l’Agència Andorrana Antidopatge

L'Agència Andorrana Antidopatge està integrada pel Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge i per la Comissió Executiva.

Article 8. Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge

1. El Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge s’estructura de la manera següent:

a) Presidència, que correspon al ministre competent en matèria d'esports o bé a un representant nomenat per ell.

b) Vicepresidència, que exerceix la persona que està al capdavant de la Direcció Executiva de l’Agència Andorrana Antidopatge.

c) Vocals, que exerceixen les persones següents:

- Un representant per cadascun dels ministeris responsables d’Esports, Salut, Interior i Afers Exteriors, designats pel ministre titular respectiu.

- Un metge especialista en medicina esportiva o el responsable estatal d’aquesta matèria, si existeix. Aquest vocal és designat pel Col·legi de metges.

- El president del Comitè Olímpic Andorrà o un representant designat per ell.

- Un representant de les federacions esportives elegit per aquestes federacions entre els seus representants en el si del Consell Andorrà de l’Esport.

- El president del Col·legi de Farmacèutics o un representant designat per ell.

d) Secretari, nomenat lliurement pel ministre competent en matèria d’esports.

2. A les sessions del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge, el president de la Comissió hi pot convidar els experts que consideri convenients en funció dels temes que s’hi tractin.

4. Tots els membres del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge són designats per un període de sis anys renovable al final de cada període i han d’exercir les seves funcions de manera totalment independent de qualsevol altra responsabilitat que ostentin.

Article 9. Comissió Executiva

1. Correspon al Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge nomenar la Comissió Executiva, que s’estructura de la manera següent:

El director executiu de l’Agència Andorrana Antidopatge. Aquest és nomenat pel Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge.

Un tècnic delegat pel Ministeri responsable d’esports.

Un tècnic de suport delegat pel Ministeri responsable d’esports.

2. Tots els membres de la Comissió Executiva són designats per un període de sis anys renovable al final de cada període.

3. Únicament podrà rebre remuneració econòmica el director executiu de l’Agència Andorrana Antidopatge.

Article 10. Competències dels òrgans de la Agència Andorrana Antidopatge

Article 11. Reglament de l’Agència Andorrana Antidopatge

En la primera sessió del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge se n’ha d’aprovar el Reglament intern que reguli el funcionament de l’Agència, d’acord amb les disposicions del Codi mundial antidopatge. Aquest reglament serà d’aplicació automàtica a tots els practicants d’esport, a totes les federacions nacionals així com als tècnics i directius i, en general, a tot el personal de suport als esportistes de qualsevol disciplina esportiva tant de nivell competitiu com en l’àmbit del lleure.

Article 12. Regles nacionals antidopatge

El Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge ha d’aprovar les Regles nacionals antidopatge en la primera sessió que es reuneixi. Aquest text ha de contenir, com a mínim, el procediment de control, el règim disciplinari del dopatge, els òrgans disciplinaris de dopatge i la seva composició així com el comitè d’autorització per a ús terapèutic. Les Regles nacionals antidopatge han d’incloure també totes les seccions i les disposicions contingudes en el Codi mundial antidopatge.

Article 13. Règim econòmic

4. El control financer de l’Agència Andorrana Antidopatge és exercit per la Intervenció General del Govern d’acord amb les disposicions de la Llei general de les finances públiques.

5. L’Agència Andorrana Antidopatge disposa, per al compliment dels seus fins, dels recursos següents:

a) Les assignacions que s’estableixin anualment amb càrrec al Pressupost General de l’Estat.

b) Els béns i drets que constitueixin el seu patrimoni, així com els productes i les rendes d’aquest patrimoni.

c) Les donacions i subvencions que rebi d’entitats públiques o privades.

d) Qualssevol altres que se li puguin atribuir legalment.

6. L’Agència Andorrana Antidopatge, després de deduir totes les despeses i amortitzacions, ha de destinar tots els seus ingressos al finançament de les atribucions que li són pròpies.

Disposició derogatòria primera

Disposició derogatòria segona

Amb l’aprovació del Reglament i les Regles nacionals antidopatge establertes als articles 11 i 12, el Reglament sobre el control del dopatge esportiu, del 18 de maig del 2005, quedarà derogat.

Disposició final. Entrada en vigor

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M.I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.

Josep Anton Bardina Pau
Vicepresident de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports

Ferran Costa Marimon
President de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 1 de març del 2016, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 26 de febrer del 2016, sota el títol Projecte de llei de caça i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1- D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal.

2- Atribuir a la Disposició derogatòria segona del Projecte de llei el caràcter de qualificada.

3- D'acord amb l'article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 29 de març del 2016, a les 13.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 1 de març del 2016

Vicenç Mateu Zamora
Síndic General

Projecte de llei de caça

Exposició de motius

L’article 31 de la Constitució determina els principis i les exigències de conservació de la natura, i estableix que és funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra, i de defensar la flora i la fauna autòctones.

La fauna salvatge com a pilar del patrimoni natural és un element identitari i idiosincràtic d’Andorra i dels seus ciutadans. Aquesta riquesa faunística requereix l’atenció de l’Estat, a fi de conservar-la i potenciar-la de forma equilibrada i ordenada.

El Conveni de Berna del 19 de setembre del 1979 relatiu a la conservació de la vida salvatge i del medi natural a Europa comportà una adequació efectiva de la política cinegètica dels estats membres del Consell d’Europa, amb una vocació unificadora en l’àmbit europeu. La Llei de caça del 13 d’abril del 2000 ja va suposar una ordenació cinegètica d’acord amb aquests preceptes.

Tanmateix, l’activitat cinegètica, la seva gestió i les poblacions de les espècies caçables han evolucionat considerablement des de l’aprovació de la darrera Llei de caça, i els seus preceptes necessiten també adaptar-se a la nova realitat.

La creació dels vedats de caça, així com la gestió de l’isard, han permès un augment de les poblacions. Aquestes poblacions d’isards han anat creixent tant a dins com a fora dels vedats de caça. Això demostra el rol important que han tingut els vedats quant a la disseminació per tot el territori nacional, fins a aconseguir en els darrers anys una població creixent.

Aquesta Llei introdueix nous mètodes objectius de càlcul, per tal de poder mantenir en el temps aquesta població, amb l’aplicació quan escau de plans de caça definits d’acord amb l’evolució de l’índex de creixement de la població i de la variació de la població adulta i juvenil.

Aquesta evolució ha estat marcada també per períodes d’epizoòties que fan palesa la necessitat de determinar, tal com estableix aquesta Llei, paràmetres poblacionals com a requisits mínims que s’han de complir per realitzar plans de caça. Aquests requisits s’han establert d’acord amb les característiques d’Andorra, de la gestió i els sistemes de caça de l’isard i de l’històric de les dades poblacionals de l’espècie al país. Una bona gestió cinegètica requereix mesures de protecció com la prohibició de l'exercici de la caça de l’isard regulada en aquesta Llei quan els paràmetres poblacionals siguin desfavorables al manteniment de la població.

La seguretat en la caça ha pres importància aquests darrers anys i aquesta Llei n’introdueix un títol específic. Les zones de seguretat que cal respectar durant l’activitat de la caça han estat redefinides per adaptar-les als canvis d’organització del territori dels darrers anys, i en certes zones es permet l’activitat cinegètica amb seguretat per a la correcta gestió de les poblacions.

L’objectiu de modernització, agilització i simplificació dels tràmits de caça també es té en compte en aquesta Llei, que determina que la validesa de la llicència de caça s’estableix per la via reglamentària. Així doncs es podrà allargar la vigència de la llicència per diverses temporades de caça, i el caçador serà el responsable de portar amb la llicència la documentació vigent de certificat d’assegurança de responsabilitat civil i del permís d’arma.

A fi d’adequar les disposicions legals que regulen actualment l’exercici de la caça a Andorra al precepte constitucional esmentat i també per actualitzar-les, resulta necessària la promulgació d’aquesta Llei de caça, que substitueix la del 13 d’abril del 2000.

L’abast d’aquesta Llei de caça es limita a l’ordenació de l’activitat cinegètica, per tal com es considera convenient reservar la regulació general de la conservació de la natura i dels recursos naturals a disposicions futures, d’acord amb el marc competencial establert en la Constitució.

La disposició derogatòria segona d’aquesta Llei té rang de llei qualificada en la mesura que deroga els articles 492 i 493 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. L’article 492 tipifica penalment diverses conductes de caça il·legal i es considera més adient i proporcionat a la gravetat d’aquestes conductes que siguin sancionades administrativament en la forma prevista en aquesta Llei. Pel que respecta a l’article 493, tipifica penalment diferents conductes de pesca il·legal que es troben també tipificades com a infracció administrativa en la Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic, del 28 de juny del 2002, i, per un criteri de coherència en la sanció de les infraccions relacionades amb la fauna salvatge, es creu també convenient sancionar administrativament aquestes conductes i derogar-ne la tipificació penal.

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Aquesta Llei té per objecte regular l’exercici de la caça de manera que sigui compatible amb la protecció, la conservació, el foment i l’aprofitament de la riquesa faunística nacional, respectant els compromisos internacionals adquirits.

Article 2. Definicions

D’acord amb aquesta Llei, s’entén per:

Acció de caça: l'activitat exercida per les persones mitjançant l'ús d'arts, armes o mitjans adequats per tal de buscar, atreure, perseguir o acuitar els animals, amb la finalitat de capturar-los vius o morts.

Batuda: modalitat de caça que consisteix en el fet que una persona o un grup de persones anomenades batedors, amb l’ajut de gossos o sense, efectuen l’arruix de les peces aixecant-les i forçant-les a aproximar-se cap a les parades on resten els caçadors armats per abatre-les.

Hàbitat: Zona en què es donen les condicions ambientals per a la presència o el desenvolupament d’espècies o poblacions d’espècies, ja siguin de fauna o flora.

Lloc habitat: Construcció ocupada per persones amb accés rodat d’amplada superior a 2,5 metres. No s’entén per “llocs habitats” les cabanes i els refugis de muntanya.

Arma enfundada: S’entén que una arma està enfundada quan no és a la vista, i la funda o qualsevol altre element de roba la cobreix totalment.

Títol II. Espècies caçables

Article 3. Concepte

Només són caçables les espècies d’animals salvatges que es defineixen per la via reglamentària d’acord amb aquesta Llei i els convenis internacionals subscrits pel Principat d’Andorra.

Article 4. Plans de gestió

1. El ministeri responsable de la caça elabora els plans de gestió de les espècies caçables, en funció de la unitat de gestió de cada població.

2. Els plans de gestió s’han de fonamentar en els principis següents:

a) Anàlisi de les característiques del territori.

b) Coneixement de les poblacions faunístiques existents.

c) Definició dels objectius de la gestió.

d) Mitjans necessaris per aconseguir els objectius.

Article 5. Tipus d’espècies

Dins les espècies caçables es poden definir espècies regulables i espècies sotmeses a un pla de caça.

Article 6. Espècies regulables

1. Són espècies regulables:

a) Les que són perilloses per a la salut o per a la seguretat públiques.

b) Les que causen danys importants a les activitats agrícoles, forestals, als hàbitats, a la fauna o la flora en general.

2. La qualificació d'espècie regulable i la regulació específica que hagi d’aplicar-se a aquesta espècie les defineix el Govern reglamentàriament.

3. El ministeri responsable de la caça pot autoritzar, durant tot l’any i en tot el territori, el tir de nit o altres procediments idonis per al control d’espècies regulables. L’autorització ha d’establir els preceptes que s’han de respectar obligatòriament.

Article 7. Espècies sotmeses a un pla de caça

1. Són espècies sotmeses a un pla de caça l’isard i altres espècies que obtinguin aquesta denominació per la via reglamentària.

2. La caça d’aquestes espècies es regula mitjançant un pla de gestió.

3. La reglamentació ha d’incloure com a mínim l’aplicació dels plans de gestió mitjançant els plans de caça, el procediment d’adjudicació de les captures, i ha de definir les obligacions del caçador en el desenvolupament de la captura de la peça atribuïda i el procediment que cal seguir quant a marcatge, registre i control de la peça capturada.

Article 8. Caça de l’isard

1. Pel que fa al pla de caça de l’isard que s'aplica en terreny cinegètic comú i vedat temporal, el pla de gestió defineix la unitat de gestió, que està composta pel terreny cinegètic comú, pels vedats temporals de caça i pels vedats de caça, determinats reglamentàriament, en què no s’aplica un pla de caça específic.

2. Per definir el pla de caça es tenen en compte paràmetres poblacionals com ara l'índex de creixement i l'evolució de la població adulta i juvenil, entre d'altres.

3. Només és aplicable un pla de caça anual de l’isard quan es compleixin alhora els paràmetres següents:

a) L’índex de creixement anual de la població d’isards de la unitat de gestió és superior o igual al 14%. S’entén per “índex de creixement” el percentatge de cabrits d’isards respecte a la població total d’isards de la unitat de gestió.

b) La població total en terreny cinegètic comú i vedats temporals de caça és superior a 300 isards.

4. Les peces de caça de l’isard i la seva carn no poden ser objecte de compra, de venda ni de consum en establiments públics.

5. La caça de cabrits d’isard en qualsevol època de l’any està prohibida.

Article 9. Espècies d’interès cinegètic

1. El Govern pot establir anyalment un pla de mesures destinades a la repoblació i el foment de les espècies d’interès cinegètic.

2. Per a les repoblacions no es poden emprar individus de varietats poc adaptades a les condicions fenològiques del territori andorrà o que puguin provocar pol·lucions genètiques o risc sanitari entre la població de fauna autòctona existent.

3. Qualsevol repoblació cinegètica requereix l’autorització prèvia del ministeri responsable de la caça, segons s’estableixi reglamentàriament.

4. En cas d’introducció d’una espècie no autòctona, s’ha d’elaborar un estudi previ, incorporant l’experiència de casos similars, amb la finalitat d’analitzar-ne la viabilitat i el seu impacte sobre el medi.

Article 10. Transport, importació i exportació

El transport, la importació i l’exportació de les peces de caça i/o la seva carn es desenvolupen per reglament.

Article 11. Captura i/o sacrifici d’animals

El ministeri responsable de la caça pot autoritzar, durant tot l’any i en tot el territori:

a) la utilització de tranquil·litzants o altres mètodes per a la captura i/o el sacrifici d’animals per a finalitats científiques,

b) la captura i/o el sacrifici d’animals que hagin esdevingut nocius o puguin comportar un perill per a les persones, per als altres animals o per al medi.

Títol III. Els terrenys de caça

Article 12. Classificació

Els terrenys de caça es classifiquen en:

a) zones de terreny cinegètic comú

b) vedats de caça

c) vedats temporals de caça

Article 13. Zones de terreny cinegètic comú

1. Són zones de terreny cinegètic comú les que no han estat definides com a vedats de caça ni com a vedats temporals de caça.

2. A les zones de terreny cinegètic comú, l'exercici de la caça es pot practicar sense altres limitacions que les previstes en aquesta Llei o en les disposicions que la desenvolupen i les normes complementàries.

Article 14. Vedats de caça

1. Són vedats de caça les zones geogràfiques en què tota acció de caça està prohibida i que tenen per finalitat assegurar la protecció, la conservació i el foment de les espècies autòctones.

2. La creació, la modificació o l’anul·lació dels vedats de caça es fan per llei.

Article 15. Vedats temporals de caça

1. Els vedats temporals de caça són zones geogràfiques en què l’acció de caça està prohibida per un determinat període de temps, amb la finalitat de protegir temporalment totes les espècies animals que hi habiten.

2. El Govern estableix anyalment per la via reglamentària els vedats temporals de caça, tenint en compte l’equilibri entre les parròquies pel que fa a la superfície total afectada per vedats de caça i vedats temporals.

3. En els vedats temporals es permet la caça de l’isard durant el període hàbil per a aquesta modalitat de caça, en les condicions que estableix aquesta Llei, la reglamentació que la desenvolupi i les normes complementàries.

Article 16. Disposicions comunes als vedats de caça i als vedats temporals de caça

1. Als vedats de caça i als vedats temporals de caça es prohibeix portar qualsevol arma. En els llocs habitats, carreteres generals, carreteres secundàries i accessos directes a habitatges inclosos en aquests vedats només s’autoritza a portar armes si estan descarregades i degudament enfundades.

2. Per reglament, es pot acordar la captura de determinades unitats quan, en aplicació dels plans de gestió dels vedats de caça i dels vedats temporals de caça, i en coherència amb els plans de caça de cada espècie, aquests plans ho disposin.

Títol IV. Seguretat en la caça

Article 17. Zones de seguretat

1. Es consideren zones de seguretat:

a) Els nuclis urbans, zones urbanitzades i llocs habitats.

b) Les proximitats als nuclis urbans, zones urbanitzades i llocs habitats, en una distància igual o inferior a cent cinquanta (150) metres.

c) Les carreteres generals i secundàries obertes a la circulació de vehicles.

d) Les proximitats a les carreteres generals i secundàries obertes a la circulació de vehicles, en una distància igual o inferior a vint-i-cinc (25) metres.

e) Les bordes, cabanes i refugis de muntanya, en una distància igual o inferior a vint-i-cinc (25) metres.

f) Les zones d’activitat humana en què el Govern, a demanda del comú afectat, limita per la via reglamentària temporalment l’activitat de la caça.

2. A les zones de seguretat de l’article 17.1.a i 17.1.c, l’acció de caça queda prohibida. Per transportar l’arma, ha d’estar descarregada i enfundada i cal evitar que estigui a la vista.

3. A la resta de les zones de seguretat de l’article 17.1, l’acció de caça s’ha de limitar a buscar, atreure, perseguir o acuitar els animals, però queda prohibit l’ús de l’arma, que ha d’estar descarregada i enfundada i no pot estar a la vista.

4. En qualsevol cas, quan es caci en els límits de les zones de seguretat, sempre s’ha de fer d’esquena a aquestes zones.

5. A demanda d’un comú, el Govern pot, per la via reglamentària, prohibir temporalment l’acció de caça en zones d’activitat humana.

Article 18. Responsabilitat

1. Els caçadors estan obligats a indemnitzar dels danys i perjudicis que hagin causat en l’exercici de la caça.

2. Tot caçador ha de ser titular d’una pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil vigent, establerta per una companyia d’assegurances degudament autoritzada per actuar dins del territori nacional, que cobreixi les responsabilitats civils en què puguin incórrer el caçador directament o els seus gossos, per una suma que s’ha d’establir per la via reglamentària.

Article 19. Mesures de precaució

Els caçadors han d’adoptar mesures de precaució per tal de garantir la protecció i la seguretat de les persones, els animals i els béns.

Article 20. Mesura de seguretat en la modalitat de batuda

1. Els caçadors que estiguin en acció de caça en la modalitat de batuda, i les persones que els acompanyin d’acord amb l’article 28, han de dur posada i a la vista una peça de roba d’alta visibilitat de color taronja que ha de ser una gorra, una jaqueta o una armilla.

2. El Govern pot establir reglamentàriament mesures de seguretat en la modalitat de batuda.

Títol V. Requisits d’exercici de la caça i llicència de caça

Article 21. Requisits

Té dret a caçar tota persona major de setze anys que sigui titular de la llicència de caça, d’acord amb aquesta Llei, les disposicions que la desenvolupen i les normes complementàries.

Article 22. Llicència de caça

1. La llicència de caça és un document personal i intransferible, la tinença i el port del qual són obligatoris per practicar la caça.

2. Tot titular d’una llicència de caça ha de ser membre de la Federació Andorrana de Caça.

Article 23. Llicències especials de caça

1. Són llicències especials de caça les que habiliten a caçar determinades espècies en funció dels plans de gestió.

2. La llicència especial de caça és el document personal i intransferible la tinença i el port del qual són obligatoris per practicar la caça de determinades espècies.

3. El Govern, per reglament, fixa els tipus de llicències especials de caça.

Article 24. Lliurament de llicències de caça

La llicència de caça i les llicències especials de caça són lliurades pel ministeri responsable de la caça, en les condicions econòmiques, administratives i de validesa establertes per aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.

Article 25. Sistema d’avaluació

1. Les persones que sol·liciten per primera vegada una llicència de caça o que la sol·liciten després d’haver estat inhabilitades per infracció administrativa o per resolució judicial han de superar una avaluació sobre coneixements de fauna, hàbitats, utilització d’armes de foc i legislació en matèria de protecció del medi, de caça i d’armes.

2. El Govern, per reglament, estableix el sistema d’avaluació, el contingut i el nombre mínim de convocatòries de l’avaluació.

Article 26. Prohibicions

1. No poden obtenir la llicència de caça:

a) Els que no reuneixin els requisits i les condicions establerts legalment i reglamentàriament.

b) Els inhabilitats per resolució judicial ferma.

c) Els infractors d’aquesta Llei o de les normes que la desenvolupin mentre no acreditin el compliment íntegre de la sanció que els hagi estat imposada per resolució ferma recaiguda.

d) Els que hagin estat sancionats, per resolució ferma recaiguda en expedient sancionador, amb la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la, durant el termini de compliment de la sanció.

2. Les persones que hagin estat judicialment privades de portar armes no tenen el dret de gaudir de la llicència de caça.

Article 27. Altres requisits d’exercici de la caça

Per practicar la caça és obligatori:

a) portar en tot moment la documentació que acrediti que el caçador és titular de la pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil vigent.

b) ser titular del permís d’arma vigent i portar-lo, d’acord amb la normativa vigent referent a la tinença i el transport d’armes.

Article 28. Acompanyants

Les persones que acompanyen o guien els caçadors durant la pràctica de la caça no han de ser titulars de la llicència de caça, però no poden portar arma ni capturar cap peça.

Títol VI. Temporada de caça

Article 29. Terminis

L’exercici del dret de caça queda sotmès a les dates d’obertura, de tancament i als dies hàbils fixats anyalment pel ministeri responsable de la caça.

Article 30. Hores

1. Només es pot caçar de dia. S’entén per “dia” el temps comprès entre l’alba i el primer foscant.

2. Està prohibit caçar nevant i durant les 24 hores següents a la nevada si la neu cobreix el terra suficientment perquè sigui fàcil seguir el rastre de les peces de caça, exceptuant les espècies regulables i les espècies sotmeses a pla de caça, segons s’estableixi reglamentàriament.

Article 31. Prohibició temporal

El ministeri responsable de la caça pot prohibir temporalment la caça a les zones afectades per incendis, inundacions, epizoòties o altres circumstàncies especials.

Títol VII. Sistemes de caça

Article 32. Tipus d’armes

1. Únicament està permès l'exercici de la caça amb armes de foc, tipus escopeta o fusell, arc i amb arma blanca.

2. L'arma blanca únicament està autoritzada per donar mort a un animal ferit.

Article 33. Utilització de gossos

1. La utilització de gossos en la pràctica de la caça es defineix per la via reglamentària.

2. Si s’empren gossos de caça, el caçador ha d’actuar amb diligència suficient per evitar que puguin transitar sense cap control i causar danys.

3. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, s'entén que hi ha negligència en la modalitat de batuda quan, un cop acabada la batuda, el caçador no hagi comunicat al Cos de Banders la pèrdua del gos.

4. La utilització de gossos en la caça de l’isard és prohibida.

Article 34. Reclams i aparells reproductors

Les modalitats d’ús dels reclams o d’aparells reproductors de sons en la pràctica de la caça es regulen reglamentàriament.

Article 35. Prohibicions

Està prohibit utilitzar els ginys i els mètodes següents per caçar:

a) Llaços de tota mena, paranys, xarxes, branques amb lliga, hams, fures i/o altres mitjans o mètodes similars.

b) Aparells elèctrics capaços de matar o atordir; fonts lluminoses artificials; miralls o altres objectes enlluernadors; aparells d’il·luminació de blancs; dispositius de mira amb convertidor d'imatge electrònica; aparells d'infrarojos; aparells d'intensificació de la llum residual; silenciadors i ginys similars.

c) Explosius, verins, soporífers, esquers emmetzinats o amb tranquil·litzants; gasos o fums; animals vius utilitzats com a reclam.

d) Fusells i pistoles d'aire comprimit.

e) Armes semiautomàtiques amb carregador de més de dos cartutxos, sense comptar el de la recambra; és a dir, el màxim permès és de tres trets amb armes semiautomàtiques, fusells i escopetes. La tinença de carregadors de capacitat superior a dos cartutxos també és prohibida.

f) Vehicles de motor, telefèrics, telecadires, teleesquís, aeronaus i qualsevol mitjà de transport mecànic, i qualsevol altra utilització de ginys i/o mètodes contraris a l’art de la caça en general.

Títol VIII. Comissió de Seguiment de la Caça

Article 36. Entitats col·laboradores

La Federació Andorrana de Caça, l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra i les associacions protectores d’animals i de defensa de la natura, d'acord amb les finalitats que estableixen els seus estatuts, actuen com a organismes col·laboradors del Govern en compliment d’aquesta Llei, els reglaments que la desenvolupin i les normes complementàries.

Article 37. Comissió de Seguiment de la Caça

1. Es crea la Comissió de Seguiment de la Caça, que és un òrgan consultiu format pels membres següents:

a) El/la president/a de la Comissió, càrrec que recau en el/la ministre/a responsable de la caça.

b) El/la vicepresident/a de la Comissió, càrrec que recau en el/la president/a de la Federació Andorrana de Caça.

c) El/la director/a o màxim responsable del departament responsable de la caça.

d) Un/a comandament de l’àrea responsable de la caça.

e) El/la director/a o comandament del Cos de Banders.

f) Un/a representant de l’àrea responsable de la caça.

g) Dos vocals designats per la Federació Andorrana de Caça.

h) Un/a vocal designat per l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra.

i) Un/a representant de les associacions protectores d’animals i de defensa de la natura.

2. Els objectius i les funcions de la Comissió de Seguiment de la Caça són, a títol enunciatiu i no exhaustiu, el seguiment i gestió de la caça.

3. El Govern estableix reglamentàriament el funcionament de la Comissió de Seguiment de la Caça.

Títol IX. Infraccions i sancions

Article 38. Disposició general

1. L’incompliment d’aquesta Llei dóna lloc a infraccions lleus, greus o molt greus.

2. Si existeix un procés penal en curs, concorrent amb un expedient administratiu instruït per una mateixa infracció, se suspèn la tramitació d’aquest darrer fins que recaigui una sentència ferma.

3. Sense perjudici de les responsabilitats administratives o penals en què hagin pogut incórrer, els infractors han de satisfer l'import dels danys i els perjudicis ocasionats.

Article 39. Infraccions lleus

1. Són infraccions lleus, castigades amb multa de trenta (30) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any en cas de no satisfer la multa, les següents:

a) No sotmetre les peces capturades als controls establerts reglamentàriament.

b) Retornar, fora del període establert reglamentàriament, el sistema de marcatge expedit pel Govern de captura d’espècies sotmeses a un pla de caça.

c) Caçar essent titular de la llicència de caça, del permís d’arma i del document que acrediti ser titular de la pòlissa d’assegurances i no portar un o més d'aquests documents.

d) No respectar els preceptes que estableix l’autorització lliurada pel ministeri per al control d’espècies regulables.

e) Qualsevol altra acció o omissió que vulneri les prescripcions d’aquesta Llei o les disposicions que la desenvolupin i que no sigui constitutiva d’una infracció més greu que les precedents.

2. Són infraccions administratives lleus, castigades amb multa de cent cinquanta (150) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any en cas de no satisfer la multa, les següents:

a) Emprar gossos sense la diligència suficient per evitar que causin danys.

b) Amb relació a les espècies sotmeses a un pla de caça, no retornar el sistema de marcatge de captura de l’animal expedit pel Govern definit reglamentàriament com a intransferible entre caçadors (anella o altres sistemes).

c) Amb relació a les espècies sotmeses a un pla de caça, registrar incorrectament el sistema de marcatge de captura de l'animal expedit pel Govern definit reglamentàriament com a intransferible entre caçadors (anella o altres sistemes).

Article 40. Infraccions greus

1. Són infraccions administratives greus, castigades amb multa de tres-cents (300) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any en cas de no satisfer la multa, les següents:

a) No dur posada i a la vista una peça de roba d’alta visibilitat de color taronja quan s’està en acció de caça o com a acompanyant, en la modalitat de batuda.

b) Infringir les mesures de seguretat establertes reglamentàriament pel Govern en la modalitat de batuda.

c) Destruir o malmetre les instal·lacions i els rètols indicadors destinats a la protecció, el foment i la informació de la fauna i de les zones de caça.

d) Caçar infringint la normativa en relació amb la utilització d’armes semiautomàtiques establertes a l’article 35.e.

2. Són infraccions administratives greus, castigades amb multa de tres-cents (300) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any, les següents:

a) Caçar espècies caçables no sotmeses a pla de caça, fora dels dies hàbils corresponents dins del període establert en el terreny cinegètic comú. S'aplica un suplement de cinquanta (50) euros per peça capturada.

b) Excedir les limitacions establertes per reglament de captura i de transport per dia i per caçador de les espècies caçables no sotmeses a pla de caça. S’aplica un suplement de cinquanta (50) euros per peça capturada de més.

c) Caçar nevant i durant les 24 hores següents a la nevada, si la neu cobreix el terra suficientment perquè sigui fàcil seguir el rastre de les peces de caça, exceptuant les espècies regulables i les espècies sotmeses a pla de caça. S’aplica un suplement de cinquanta (50) euros per peça capturada.

d) Utilitzar gossos en la pràctica de la caça de manera no definida reglamentàriament.

e) En la modalitat de batuda, no comunicar al Cos de Banders la pèrdua d’un gos un cop acabada la batuda.

f) Practicar la caça de l’isard utilitzant gossos.

g) Infringir la normativa en l’ús de reclams o dels aparells reproductors de sons establerta en l’article 34 i el reglament que el desenvolupa.

3. Són infraccions administratives greus, castigades amb multa de mil (1.000) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any, les següents accions referides a espècies sotmeses a un pla de caça:

a) Capturar un exemplar de gènere diferent de la peça adjudicada sense perjudici de les prescripcions establertes pel pla de caça.

b) Caçar fora dels dies hàbils corresponents dins del període establert.

c) Caçar mitjançant la modalitat de caça no establerta reglamentàriament.

d) No dur el sistema de marcatge obligatori quan el caçador està en acció de caça.

4. Són infraccions administratives greus, castigades amb multa de mil cinc-cents (1.500) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any, les següents:

a) Realitzar qualsevol repoblació amb espècies caçables sense l’autorització prèvia del ministeri.

b) No complir les indicacions que faci l’agent de l'Administració degudament autoritzat o el membre del Cos de Banders en supòsits de caça acompanyada.

c) Portar l’arma carregada o sense enfundar en les zones de seguretat definides en l’article 17.

5. Són infraccions administratives greus, castigades amb multa de mil-cinc cents (1.500) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any, les següents accions referides a espècies sotmeses a pla de caça:

a) No avisar en el temps establert reglamentàriament perquè es pugui realitzar el control de la captura.

b) Registrar incorrectament el sistema de marcatge de captura de l'animal expedit pel Govern definit reglamentàriament com a transferible entre caçadors (anella o altres sistemes).

c) No retornar el sistema de marcatge de captura de l’animal expedit pel Govern definit reglamentàriament com a transferible entre caçadors (anella o altres sistemes).

d) Caçar fora de les unitats de gestió on s’aplica el pla de caça.

Article 41. Infraccions molt greus

1. Són infraccions administratives molt greus, castigades amb multa de dos mil (2.000) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant tres anys, les següents:

a) Caçar una espècie no caçable.

b) Estar en acció de caça sense ser titular de la llicència de caça.

c) Estar en acció de caça i no ser titular de la pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil vigent.

d) Estar en acció de caça i no ser titular del permís d’arma vigent.

e) Exercir la caça utilitzant armes no permeses o amb una finalitat diferent de la permesa segons l’article 32.

f) Caçar utilitzant fusells i pistoles d’aire comprimit.

g) Controlar amb qualsevol sistema o mitjà els moviments dels agents del Cos de Banders, amb la finalitat de facilitar la caça fraudulenta o amagar les peces i els estris de caça, tant si es fa personalment com si s’encomana a altres persones.

h) Infringir la normativa de transport, importació i exportació de les peces de caça i/o la seva carn.

2. Són infraccions administratives molt greus, castigades amb multa de dos mil (2.000) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant tres anys, les següents accions referides a espècies sotmeses a pla de caça.

a) Comprar o vendre isards o la seva carn.

b) El consum d’isard en establiments públics.

c) Efectuar una captura amb el sistema de marcatge de captura de l'animal expedit pel Govern (anella o altres sistemes) d’un altre caçador, sempre que la normativa estableixi que aquest sistema és intransferible entre caçadors.

d) Transferir el sistema de marcatge de captura de l'animal expedit pel Govern (anella o altres sistemes) a un altre caçador o entre colles, sempre que la normativa estableixi que aquest sistema és intransferible entre caçadors o entre colles.

e) Manipular, deteriorar o tancar indegudament el sistema de marcatge de captura de l'animal expedit pel Govern (anella o altres sistemes).

f) La manca de marcatge de la peça capturada de la manera establerta reglamentàriament o la manca de registre del sistema de marcatge de captura de l'animal expedit pel Govern (anella o altres sistemes).

g) Desplaçar i/o transportar qualsevol peça d’una manera prohibida.

h) Capturar exemplars identificats amb distintius o equipats d’emissors.

i) Estar en acció de caça sense ser titular de la llicència especial.

4. Són infraccions administratives molt greus, castigades amb multa de tres mil (3.000) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant tres anys, les següents:

a) No col·laborar o impedir les tasques del Cos de Banders.

b) L'obstrucció de l'exercici de les funcions d'inspecció, investigació i control que corresponen al Cos de Banders d'acord amb les competències atribuïdes per la legislació.

c) Caçar fora de temporada sense autorització.

d) Caçar de nit sense autorització.

e) Caçar cabrits d’isard en qualsevol època de l’any.

f) Fer qualsevol repoblació amb espècies caçables que pugui provocar o provoqui pol·lució genètica o risc sanitari entre la població de fauna autòctona existent.

g) Caçar i/o fer ús d’armes en vedats de caça amb infracció dels articles 14 i/o 16, sense autorització.

h) Caçar i/o fer ús d’armes en vedats temporals de caça amb infracció dels articles 15 i/o 16, sense autorització.

i) Practicar la caça en les zones de seguretat en que està prohibida o practicar-la sense respectar les limitacions per a la seva pràctica quan està autoritzada.

j) Caçar en els límits de les zones de seguretat sense fer-ho d’esquena a aquestes zones.

k) Estar en acció de caça en zones d’activitat humana en què la caça està prohibida per la normativa.

l) Estar en acció de caça en zones prohibides temporalment d’acord amb l’article 31.

m) Caçar utilitzant llaços de tota mena, paranys, xarxes, branques amb lliga, hams, fures i/o altres mitjans o mètodes similars.

n) Caçar utilitzant aparells elèctrics capaços de matar o atordir, fonts lluminoses artificials, miralls o altres objectes enlluernadors, aparells d’il·luminació de blancs, dispositius de mira amb convertidor d'imatge electrònica, aparells d'infrarojos, aparells d'intensificació de la llum residual, silenciadors i ginys similars.

o) Caçar utilitzant explosius, verins, soporífers, esquers emmetzinats, o amb tranquil·litzants, gasos o fums i animals vius com a reclam.

p) Caçar utilitzant vehicles de motor, telefèrics, telecadires, teleesquís, aeronaus i qualsevol mitjà de transport mecànic, i qualsevol altra utilització de ginys i/o mètodes contraris a l’art de la caça en general.

Article 42. Comís cautelar

1. Qualsevol atestat d’infracció greu o molt greu contra els preceptes de caça comporta de manera cautelar el comís de les armes, municions, i material òptic i estris o sistemes il·legals, i de les peces de caça, vives o mortes. A les peces de caça se’ls dóna la destinació que determini el Govern. Els béns comissats queden embargats i en dipòsit a càrrec del Govern, fins a l'abonament de la sanció, llevat que per resolució administrativa o judicial ferma es disposi altrament.

2. Si l’infractor és una persona no resident queda obligada, abans d’abandonar el país, a deixar un dipòsit de la quantia màxima de la possible sanció prevista a l’atestat d’infracció, a més del comís especificat a l’apartat anterior per a les infraccions lleus, greus i molt greus.

Article 43. Reincidència

1. Reincidència simple: S’entén per “reincidència simple” el fet de tenir dos sancions de la mateixa infracció d’aquesta Llei en un període de tres anys.

2. Reincidència múltiple: S’entén per “reincidència múltiple” el fet de tenir tres sancions de la mateixa infracció en tres anys; o tenir dos sancions de diferents infraccions d’aquesta Llei en un període de dos anys.

3. La reincidència simple en qualsevol de les infraccions tipificades en aquesta Llei, la utilització d'una identitat fictícia i l'actuació amb violència o amenaces comporten l'aplicació del doble de l'import de la sanció.

4. En cas de reincidència múltiple, el Govern imposa el triple de l’import de la sanció i la inhabilitació per obtenir la llicència de caça durant un any, a sumar a la inhabilitació ja prevista en aquesta Llei.

Article 44. Prescripció

Les infraccions a les quals fa referència aquesta Llei prescriuen al cap d’un any pel que fa a les infraccions lleus, al cap de dos anys les greus i al cap de tres anys les molt greus.

Article 45. Termini

El termini de prescripció de les infraccions es computa des del dia en què s’hagin comès. La prescripció de l’exigibilitat de les infraccions queda interrompuda amb la incoació de l’expedient sancionador corresponent.

Article 46. Incoació, tramitació i resolució d’expedients sancionadors

1. Correspon al Cos de Banders la incoació i la tramitació de tots els expedients sancionadors i la resolució dels expedients per infracció lleu i greu.

2. Correspon al ministre competent en matèria de caça, o a la persona per ell delegada, la resolució dels expedients per infracció molt greu.

Disposició derogatòria primera

Aquesta Llei deroga la Llei de caça, del 13 d’abril de 2000, i totes les altres disposicions que la contradiguin.

Disposició derogatòria segona

Queden derogats els articles 492 i 493 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.

Disposició final primera

La disposició derogatòria segona d’aquesta Llei té rang de llei qualificada en la mesura que deroga quatre articles de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. La resta de preceptes d’aquesta Llei tenen rang de llei ordinària, sense estar sotmesos a les limitacions dels articles 57.3 i 60.2 de la Constitució.

Disposició final segona

El Govern dicta les normes reglamentàries per a l’aplicació i el desenvolupament d’aquesta Llei.

Disposició final tercera

Les quantitats fixades als articles 39, 40 i 41 s’actualitzen periòdicament segons la Llei de pressupost.

Disposició final quarta

Aquesta Llei entra en vigor al cap de 15 dies de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 1 de març del 2016, ha examinat el document que li ha tramès el M. I. Sr. Cap de Govern, registrat en data 26 de febrer del 2016, sota el títol Projecte de llei de tinença i de protecció d’animals i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1- D'acord amb l'article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Projecte de llei i procedir a la seva tramitació com a tal.

2- Atribuir a la Disposició final segona del Projecte de llei el caràcter de qualificada.

3- D'acord amb l'article 92.2, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d'esmenes. Aquest termini finalitza el dia 29 de març del 2016, a les 13.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 1 de març del 2016

Vicenç Mateu Zamora
Síndic General

Projecte de llei de tinença i de protecció d’animals

Exposició de motius

La Llei de tinença i de protecció d’animals, del 30 de juny de 1998, va establir les bases per al desplegament reglamentari en l’àmbit de la conservació de la fauna salvatge i la protecció dels animals domèstics.

Durant catorze anys va esdevenir un instrument útil per donar resposta a la necessitat, les inquietuds i els problemes inherents en aquest àmbit, i va permetre assolir de manera satisfactòria els objectius que el legislador s’havia fixat inicialment.

Nogensmenys, els canvis significatius en el camp de la protecció i el benestar animal van fer necessari revisar i adaptar aquell primer text a la nova situació. Així, es tramitava i s’aprovava la Llei 13/2012, de tinença i protecció dels animals, el 12 de juliol del 2012, i s’obtenia un text més modern i que tenia en compte les noves situacions plantejades al voltant de la tinença dels animals i especialment en la dels animals de companyia. Transcorreguts poc més de tres anys des de l’aprovació de la Llei 13/2012, s’ha evidenciat un increment en les inquietuds manifestades per la ciutadania al voltant de les temàtiques referents a la tinença i la protecció dels animals. El contingut actual de la Llei no permet a l’Administració donar una resposta diligent a algunes d’aquestes qüestions, alhora que les demandes provinents de la societat civil cap a l’Estat fan convenient revisar alguns dels preceptes de la norma actual.

El concepte de benestar animal presenta una dimensió social evident i la manera com els estats l’implementen constitueix un indicador real de mesura de la maduresa d’un país. La constatació de comportaments, pràctiques i actituds contràries a l’objectiu de preservació del benestar animal i la manca d’eines legals per fer-hi front han motivat el treball de modificació de la Llei 13/2012 per dotar el nou text de tots els elements necessaris per respondre de forma eficient i decidida en els casos en què els animals són víctimes d’actes que els causen patiment físic o psíquic i, alhora, prevenir qualsevol actuació que pugui ser considerada com a maltractament.

Així, el nou text, en el títol I, referent a les disposicions generals, millora la descripció de l’àmbit d’aplicació de la Llei amb referència a les espècies de fauna salvatge autòctona per tal de remarcar que les espècies caçables i de pesca estan sotmeses al que disposa aquesta norma quant a protecció, tinença, tracte, maneig, comerç i aprofitament. Pel que fa a les activitats de caça i pesca i la seva gestió, així com el transport de peces objecte de la caça o de la pesca, es regulen per les normes específiques en la matèria. S’incorpora també un seguit de noves definicions en relació amb els conceptes de patiment i maltractament així com una actualització dels drets i els deures de propietaris d’animals i de les seves relacions amb l’Administració general. A la vegada, la incorporació de nous apartats en l’articulat d’actuacions i activitats prohibides permetrà donar resposta a les exigències actuals en matèria de benestar animal.

El títol II ha mantingut pràcticament el mateix contingut, però ha eliminat la possibilitat d’experimentar amb animals excepte en determinats supòsits, per adaptar-se als preceptes vigents a la Unió Europea.

El títol III crea la gatera oficial, instal·lació pública encarregada d’acollir els gats que es troben en situació d’abandonament per tal de facilitar-ne l’adopció. Es disposa així d’un conjunt d’instal·lacions formades per la gossera i la gatera oficials que permetran gestionar adequadament els casos en què un animal de companyia ha de ser donat en adopció o bé s’ha extraviat i ha de ser mantingut en residència fins que es recuperi.

Els canvis introduïts als títols IV i V, “Fauna salvatge” i “Inspecció i control”, respectivament, estan motivats per la necessitat de concretar alguns aspectes relatius a la conservació i protecció dels hàbitats de les espècies protegides, millorar els procediments administratius que fan referència a la importació i l’exportació d’espècies de fauna salvatge, la regulació de les activitats que poden afectar espècies de la fauna salvatge en períodes crítics del seu cicle vital i dotar el ministeri responsable de la fauna de la competència per a la vigilància i el control de les activitats i instal·lacions relacionades amb la fauna salvatge.

El text inclou un nou títol VI relatiu a la taxa per l’emissió d’autoritzacions i certificats oficials relacionats amb el contingut de l’article 5 i de l’article 10 de la Llei que preveuen la necessitat per part de l’Administració d’autoritzar certs moviments d’animals o de productes derivats així com les instal·lacions considerades nuclis zoològics, mitjançant la formalització d’actes oficials.

Pel que fa al títol VII, “Infraccions i sancions”, s’ha actualitzat d’acord amb les modificacions aportades al conjunt del text i s’ha efectuat la inclusió de supòsits d’infracció que no havien estat tipificats.

D’altra banda, amb l’objectiu de permetre una gestió àgil dels registres genealògics de raça, s’introdueix en el text una disposició final que modifica la Llei 14/2012, de salut animal i seguretat alimentària, que permet a entitats degudament acreditades la cessió, per part del Govern, de la gestió dels registres genealògics.

Aquesta modificació, i especialment la tipificació de les conductes sancionades administrativament així com les sancions previstes, han comportat així mateix la modificació, mitjançant la corresponent disposició final que, per l’afectació als drets fonamentals dels ciutadans ha d’adoptar el rang de disposició qualificada, dels articles 297, 298 i 502 del Codi penal amb la finalitat de castigar les actuacions més greus amb penes efectives i dissuasives i, per tant, proporcionals a la gravetat dels fets que s’hi descriuen. També s’hi ha incorporat sancions complementàries per prevenir en un futur qualsevol comissió ulterior dels fets així com el comís de l’objecte del delicte.

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

1. Aquesta Llei té per objecte establir normes per a la protecció dels animals, la tinença, el tracte, el maneig, el comerç i l’aprofitament dels animals domèstics, i dels animals salvatges, tant si són de fauna autòctona com de fauna no autòctona, incloses les espècies caçables i de pesca, així com els seus productes o parts derivades, a excepció del transport de les peces obtingudes mitjançant les activitats de caça i pesca, regulades per les disposicions particulars d'acord amb l'article 1.2.

Als efectes d’aquesta Llei, s’inclouen dins la categoria d’animals de companyia els animals d’assistència i de teràpia.

2. L’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei no s’estén a les activitats de caça i pesca i la seva gestió, que es regulen per disposicions particulars.

Article 2. Finalitat i principis

1. La finalitat d’aquesta Llei és assolir el nivell màxim de protecció i benestar dels animals i afavorir una responsabilitat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en la defensa i la preservació dels animals.

2. Els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari. Han de rebre el tracte que, atenent-ne bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar.

3. Ningú no pot provocar patiments ni maltractaments als animals.

4. Els animals de companyia no poden ser objecte d’embargament en cap procediment judicial.

Article 3. Definicions

D’acord amb aquesta Llei, s’entén per:

a) Animals de companyia: tots els animals domèstics que conviuen amb les persones i que habitualment no tenen congèneres de la mateixa espècie en estat salvatge. Compleixen la funció de ser útils a les persones en qualsevol aspecte que no sigui obtenir-ne productes, sinó qualsevol servei relacionat amb el lleure.

b) Animals de renda: tots els animals domèstics que es produeixen, reprodueixen, engreixen i en general es crien per obtenir productes o per prestar serveis, ja sigui per a l’autoconsum o per a la comercialització.

c) Animals domèstics: els animals de companyia i els animals de renda.

d) Fauna salvatge autòctona: es defineixen com a espècies de la fauna autòctona el conjunt d’espècies, de subespècies, de poblacions i d’individus animals que són originaris d’Andorra o bé s’hi han introduït i actualment viuen i es reprodueixen de forma natural en estat salvatge, inclosos els que hi hibernen o hi són de pas.

e) Fauna no autòctona: comprèn el conjunt d’espècies, de subespècies, de poblacions i d’individus animals originaris de fora de l’Estat andorrà que viuen en règim de llibertat o que es mantenen en captivitat en col·leccions zoològiques o en règim de domesticació a la llar com a mascotes, ja siguin exemplars individuals o en lots. Se n’exclouen els animals de companyia i els animals de renda definits en aquest article.

f) Animal salvatge en captivitat: exemplar de la fauna salvatge autòctona o no autòctona que de manera individual depèn dels humans, hi conviu i ha assumit el costum del captiveri, independentment que es trobi en règim de domesticació a la llar o en instal·lacions específiques.

g) Animal ensalvatgit: animal de companyia que perd les condicions que el fan apte per a la convivència amb les persones.

h) Animal abandonat: animal de companyia que no va acompanyat de cap persona ni duu cap identificació del seu origen o de la persona que n’és propietària, una vegada transcorregut el termini establert a la normativa vigent per ser recuperat.

i) Animal salvatge urbà: animal salvatge que viu compartint territori geogràfic amb les persones, referit al nucli urbà de ciutats i pobles, i que pertany a les espècies que s’han de determinar per via reglamentària.

j) Nucli zoològic: agrupacions zoològiques per exhibir animals, les instal·lacions per mantenir animals, els establiments de venda i cria d’animals, els centres de recollida d’animals, el domicili dels particulars on es fan vendes o altres transaccions amb animals i els de característiques similars que es determinin per via reglamentària.

k) Gos d’assistència: gos que ha estat ensinistrat, en un centre especialitzat i legalment establert, per donar servei i assistència a persones amb alguna discapacitat visual, auditiva o física, o que pateixen trastorns de l’espectre autista, diabetis, epilèpsia o altres malalties en què el suport d’un gos ensinistrat ha assolit resultats positius de forma demostrable.

l) Gos de teràpia: gos que ha estat ensinistrat, en un centre especialitzat i legalment establert, per intervenir en sessions d’interacció assistida amb animals, amb persones a qui aporta un benefici en el procés terapèutic o educatiu.

m) Associació de protecció i defensa dels animals: entitat sense afany de lucre legalment constituïda que té entre els seus objectius o finalitats emparar i protegir els animals.

n) Patiment físic: estat en el qual hi ha dolor, entès com l'experiència sensorial aversiva que produeix accions motores protectores i que donen com a resultat l'aprenentatge per evitar-lo, cosa que pot modificar trets de conducta específics de l’espècie, com ara la conducta social, o bé estat en el qual s’evidencien lesions físiques, com ara talls, cremades, hematomes, fractures o altres ferides, la consideració de les quals pot provocar una pèrdua de l’estat de salut, de la integritat física o, fins i tot, la mort.

o) Patiment psíquic: estat en el qual es produeixen signes d’ansietat i temor, com són vocalitzacions d’angoixa, lluita, intents de fuga, agressions defensives o redirigides, respostes de paralització o immobilització, salivació, panteix, micció, defecació, buidament dels sacs anals, dilatació de pupil·les, taquicàrdia o contraccions reflexes de la musculatura esquelètica que originen tremolor i altres espasmes musculars.

p) Maltractament: acció mitjançant la qual, de forma voluntària o inclús per negligència, es provoca un patiment físic o psíquic a un animal.

q) Tinença d’animals: la possessió, de forma temporal o permanent, d’animals de qualsevol tipus amb ànim de lucre o sense.

Article 4. Obligacions dels propietaris i dels posseïdors

1. Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d’un animal té l’obligació de proporcionar-li l’alimentació i les cures adequades, tant en el tractament preventiu de malalties com en el guariment, d’aplicar les mesures sanitàries i de transport reglamentàries i de facilitar-li un allotjament d’acord amb les exigències de la seva espècie.

2. Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d’un animal és responsable dels danys, els perjudicis i les molèsties que l’animal pugui ocasionar a les persones i als béns públics o privats.

3. Els propietaris d’animals inclosos a la llista d’espècies que, a aquest efecte, s’estableixi reglamentàriament, han de contractar i mantenir en vigor una pòlissa d’assegurances amb una companyia legalment establerta al Principat que cobreixi la responsabilitat civil pels danys i els perjudicis que l’animal pugui ocasionar a tercers.

4. Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d’un animal té l’obligació d’adoptar les mesures necessàries perquè l’animal no embruti les vies i els espais públics i les propietats de titularitat privada i de retirar-ne immediatament les matèries fecals.

5. Qualsevol persona que sigui posseïdora d’un animal té l’obligació de declarar-ne les cadellades o les cries al registre corresponent.

Article 5. Transport, importació i exportació

1. El transport, la importació i l’exportació d’animals domèstics vius i pel que fa a les espècies de fauna salvatge autòctona i no autòctona, dels animals vius o morts i dels productes o parts derivats, a excepció del transport de les peces obtingudes mitjançant les activitats de caça i pesca, regulades per les disposicions particulars d’acord amb l’article 1.2, queden subjectes al que s’estableix en els punts següents.

2. Tota importació requereix l’autorització d’entrada per mitjà del departament del Govern que tingui les competències assignades. L’autorització d’entrada es lliura després de presentar la documentació corresponent, que s’estableix reglamentàriament i un cop efectuat el pagament de l’import corresponent.

3. Tota exportació requereix l’autorització de sortida per mitjà del departament del Govern que tingui les competències assignades. L’autorització de sortida es lliura després de presentar la documentació corresponent, que s’estableix reglamentàriament i un cop efectuat el pagament de l’import corresponent.

4. Durant el transport, els animals han de disposar d’un espai adaptat a les condicions de l’espècie. Els mitjans de transport o els embalatges han de ser concebuts per protegir els animals de la intempèrie i de les diferències climàtiques fortes. En la càrrega i la descàrrega dels animals s’ha d’utilitzar un equip adequat per evitar-los danys o patiments.

Article 6. Actuacions prohibides

Estan prohibides les actuacions següents:

1. Maltractar o agredir físicament els animals, utilitzar estris o elements de càstig o sotmetre’ls a qualsevol altra pràctica que els provoqui patiments físics o psíquics.

2. Abandonar un animal.

3. Mantenir-los en instal·lacions indegudes des del punt de vista higiènic i sanitari, de benestar i de seguretat de l’animal.

4. Mantenir-los en vehicles, caixes de transport o remolcs com a allotjament habitual.

5. Mantenir-los en estat de desnutrició o assedegats sense una prescripció facultativa.

6. Mantenir-los durant la major part del dia en jardins, terrasses, patis o balcons sense que disposin d’un indret accessible on protegir-se de la intempèrie i de les diferències climàtiques fortes, i sense disponibilitat d’aigua i menjar, d’acord amb les seves necessitats.

7. Les intervencions quirúrgiques destinades a modificar l’aparença d’un animal de companyia o amb altres finalitats no curatives i, en particular, l’amputació de la cua, l’amputació de les orelles, la secció de les cordes vocals, l’ablació de les ungles i de les dents i qualsevol intervenció de caire estètic sense prescripció facultativa.

8. Donar-los com a premi o en compensació d’altres adquisicions.

9. Vendre’ls o cedir-los en adopció a menors d’edat no emancipats sense l’autorització del pare, la mare o el tutor i a persones incapacitades sense l’autorització del seu representant legal.

10. La venda ambulant d’animals fora de les fires i els mercats legalitzats.

11. Obligar-los a treballar o a produir en cas de malaltia o desnutrició o en desacord amb les característiques dels animals, o sobreexplotar-los fins a posar-ne en perill la salut.

12. Subministrar-los o aplicar-los substàncies no permeses amb la finalitat d’augmentar-ne el rendiment, la producció o canviar-ne l’aparença física.

13. Alienar a títol onerós o gratuït animals amb una destinació diferent del sacrifici sense la diligència oportuna en la seva documentació sanitària si pateixen malalties parasitàries o infectocontagioses en període d’incubació.

14. Exhibir-los de forma ambulant com a reclam.

15. Mantenir-los lligats durant la major part del dia o limitar-los de forma duradora el moviment necessari per a ells, d’acord amb el que estableix el reglament corresponent.

16. Mantenir-los en locals públics o privats en condicions de qualitat ambiental, lluminositat, soroll, fum i similars que els puguin afectar tant físicament com psicològicament.

17. Matar-los per joc o perversitat o torturar-los.

18. L’accés dels animals a les propietats públiques o privades que en prohibeixin l’accés mitjançant la senyalització corresponent.

19. L’accés d’animals a tota mena de cultius agrícoles, exceptuant els animals de renda definits reglamentàriament.

Article 7. Activitats prohibides

1. Es prohibeix l’ús d’animals en espectacles i altres activitats si els poden ocasionar patiment.

2. Es prohibeix el tir al gall, el tir al colom, la lluita de galls i la de gossos, les curses de braus i altres pràctiques similars.

3. Es prohibeixen els sacrificis d’animals en espais públics.

Article 8. Estada d’animals en establiments de concurrència pública i en transports d’ús públic

Els propietaris d’establiments de concurrència pública com hotels, pensions, restaurants, residències, bars, cafeteries, caves, magatzems, botigues, així com el transport públic, taxis i similars, hi poden prohibir l’accés i la permanència d’animals, excepte si es tracta d’animals que procurin una assistència a persones discapacitades o bé assistència personal acreditada o assistència terapèutica o als serveis públics. Aquesta excepció s’aplica a animals que es trobin en actiu i acompanyats per l’usuari, així com a animals en procés d’ensinistrament acompanyats per l’instructor. Tant l’usuari com l’instructor han de poder justificar mitjançant la documentació oportuna l’ús de l’animal en el procés d’assistència.

L’accés d’animals a tota mena de locals destinats a qualsevol activitat alimentària es regula mitjançant les normes vigents en matèria de seguretat alimentària.

Es prohibeix la circulació i la permanència d’animals a les piscines públiques, exceptuant els gossos d’assistència o de teràpia definits en l’article 3.

Article 9. Sacrifici dels animals i controls especials

1. Si un animal s’ha de sacrificar, s’han d’utilitzar els mètodes que impliquin el patiment mínim.

2. El sacrifici s’ha de fer sota el control d’un veterinari legalment establert.

3. Correspon al Govern establir reglamentàriament les normes de sacrifici.

4. Sense perjudici del que disposen els apartats 1 i 2, quan es tracti d’animals de renda criats a casa, per a l’autoconsum, es poden sacrificar pels sistemes tradicionals.

5. En casos especials en què s’hagi de controlar la població d’una espècie o bé un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, l’agricultura, la ramaderia, l’ecosistema, així com per raons de sanitat animal o de salut i de seguretat pública, el Govern estableix reglamentàriament les condicions quant a zones, períodes, mètodes i persones autoritzades per fer-ne el control i eventualment el sacrifici.

6. Es prohibeix sacrificar animals de companyia a les instal·lacions per al manteniment d’animals de companyia, i als nuclis zoològics en general, excepte per motius humanitaris, sanitaris o comportamentals, amb el diagnòstic previ d’un veterinari, assistit d’un equip professional legalment establert.

Article 10. Nuclis zoològics

1. Amb la finalitat d’assegurar el manteniment de les condicions d’habitabilitat, higièniques i sanitàries i de protecció adequades a les diferents espècies, els centres i els establiments que alberguin, comerciïn, tractin o on es reprodueixin animals, tant domèstics com salvatges, s’han de registrar com a nuclis zoològics.

2. Queden exclosos, pel que fa a l’apartat anterior, els animals de renda, tal com es defineixen a l’article 3.b), i que queden previstos al capítol segon del títol III.

3. A l’efecte d’aplicar els apartats anteriors, es crea el Registre de Nuclis Zoològics, que depèn dels ministeris responsables de l’agricultura i de la fauna. En aquest Registre s’han d’inscriure els centres i els establiments d’animals següents, la ubicació dels quals ha de ser degudament autoritzada pel comú corresponent:

a) Nuclis que alberguin animals domèstics.

b) Nuclis que alberguin animals salvatges de fauna autòctona.

c) Nuclis que alberguin animals salvatges de fauna no autòctona.

4. Per reglament, el Govern ha de classificar i establir les condicions d’atorgament de l’autorització de nucli zoològic, segons els punts 1 i 2, les obligacions de funcionament, així com el tipus d’instal·lacions i les condicions que han de complir.

5. Cada nucli zoològic ha de portar un registre amb les dades de cadascun dels animals que hi entren i en surten; es crea, doncs, el llibre de registre, que ha d’estar a disposició de les autoritats competents sempre que ho requereixin.

Article 11. Comís i aïllament

1. Els ministeris responsables de l’agricultura i de la fauna i les persones legalment autoritzades poden comissar els animals si hi ha indicis manifestos de maltractaments o tortures, si presenten símptomes d’agressió física o desnutrició o si es troben en instal·lacions inadequades.

2. Els ministeris responsables de l’agricultura i de la fauna poden ordenar l’aïllament o el comís dels animals si s’ha diagnosticat una malaltia transmissible a les persones o a altres animals, ja sigui per sotmetre’ls a un tractament curatiu adequat o bé per sacrificar-los si és necessari. Excepte que ho prevegin normes particulars, el sacrifici d’aquests animals no comporta cap indemnització ni pagament al propietari.

3. Els animals que hagin causat lesions a persones o a altres animals, així com els que siguin sospitosos de patir la ràbia, han de ser sotmesos a control veterinari durant catorze dies. El període d’observació té lloc a la gossera oficial o, en el cas d’exemplars de la fauna salvatge, a les instal·lacions que indiqui el ministeri responsable de la fauna. L’observació d’un animal agressor pot fer-se també al domicili del propietari sota la seva responsabilitat i amb un informe previ dels serveis veterinaris.

4. Les despeses ocasionades per la retenció, el control i el transport dels animals mencionats són a càrrec dels propietaris.

Article 12. Associacions de protecció i defensa dels animals

1. Són associacions de protecció i defensa dels animals les associacions sense finalitat de lucre, legalment constituïdes i que tinguin com a finalitat principal la defensa i la protecció dels animals.

2. Les associacions que compleixin els requisits legals vigents han de ser inscrites en un registre creat a aquest efecte. El Govern pot atorgar-los el títol d’entitats col·laboradores i pot convenir-hi la realització d’activitats encaminades a la protecció i la defensa dels animals.

3. Aquestes associacions poden instar que es duguin a terme inspeccions en els casos concrets en què hi hagi indicis d’irregularitats. Les associacions tenen la consideració d’interessades en els procediments sancionadors establerts per aquesta Llei en els casos en què hagin formulat la denúncia corresponent o hagin formalitzat la compareixença en l’expedient sancionador, sens perjudici de la privacitat de les dades de caràcter personal.

4. El Govern pot establir ajuts per a les associacions que han obtingut el títol d’entitats col·laboradores, destinats a les activitats que duguin a terme amb relació a la protecció i la defensa dels animals, especialment per a l’execució de programes d’adopció d’animals de companyia en famílies qualificades, en la promoció de campanyes i programes d’esterilització d’animals de companyia, i també la promoció de campanyes de sensibilització de la ciutadania.

Títol II. Sanitat

Article 13. Control sanitari

1. El Govern ha de vetllar especialment pel control de les malalties infectocontagioses i parasitàries en tot tipus d’animals que puguin comportar un perjudici per a les persones i per a les poblacions animals, i està facultat per adoptar les mesures necessàries per preservar la salut pública i la salut animal.

2. El control sanitari de tota mena d’animals correspon als serveis veterinaris oficials.

Article 14. Epizoòties i zoonosis

1. El Govern, mitjançant un reglament, ha d’establir la llista de les malalties de declaració obligatòria específiques dels animals que siguin molt difusibles o difícils de combatre (epizoòties) i les malalties dels animals que constitueixen perill per a la població humana (zoonosis).

2. El ministeri responsable de l’agricultura i el ministeri responsable de la sanitat han de proposar al Govern l’actualització periòdica de la qualificació d’aquestes malalties i establir-ne les revisions i les inspeccions que cal fer com a mesura preventiva.

3. S’han d’establir reglamentàriament les mesures pertinents per combatre i controlar tant les epizoòties com les zoonosis.

4. El ministeri encarregat de la sanitat ha de comunicar al ministeri encarregat de l’agricultura qualsevol cas de zoonosi detectat en persones perquè s’instaurin al més aviat possible les mesures de prevenció i de control.

5. El ministeri encarregat de l’agricultura ha de comunicar al ministeri encarregat de la sanitat qualsevol cas de zoonosi detectat en animals perquè s’instaurin tan aviat com sigui possible les mesures de prevenció i de control.

Article 15. Comunicació de malalties

1. Els veterinaris legalment establerts han de comunicar tan ràpidament com sigui possible al Departament d’Agricultura l’existència de qualsevol de les malalties de declaració obligatòria i atenir-se en tot moment al que ordeni l’autoritat pertinent.

2. Els propietaris d’animals, i qualsevol ciutadà, si sospiten que un animal està infectat per les zoonosis o epizoòties que hagin estat determinades de declaració obligatòria, tenen l’obligació de fer-ho saber als serveis veterinaris oficials.

Article 16. Experimentació

Els aspectes relacionats amb la tinença i la protecció dels animals utilitzats en procediments d’experimentació són regulats per la legislació específica en la matèria. Aquesta legislació ha de complir, com a mínim, els principis de benestar animal previstos en aquesta Llei. Es prohibeix qualsevol procediment d’experimentació animal en altres camps que no siguin la investigació mèdica i les proves de seguretat dels fàrmacs.

Article 17. Exposicions, concursos i qualsevol manifestació amb presència d’animals

1. Tota exposició, concurs i qualsevol altra manifestació amb presència d’animals necessita les autoritzacions del Comú concernit per a l’acte organitzat, com la del ministeri o els ministeris concernits. Les fires tradicionals de caràcter parroquial se segueixen organitzant segons el costum, amb una comunicació prèvia al ministeri o als ministeris concernits perquè posin a disposició dels comuns els serveis necessaris per al compliment d’aquesta Llei.

2. La persona o entitat organitzadora d’una exposició, concurs o qualsevol altra manifestació amb presència d’animals ha de disposar dels mitjans i recursos suficients per al compliment d’aquesta Llei així com de les condicions específiques que s’estableixen en les autoritzacions oficials.

3. En tota exposició, concurs i qualsevol altra manifestació amb presència d’animals, el propietari o la persona responsable dels animals ha d'assegurar-ne el benestar i la seguretat.

Títol III. Condicions de tinença

Capítol primer. Condicions de tinença dels animals de companyia i dels animals salvatges en captivitat

Article 18. Identificació i registre dels animals de companyia i dels animals salvatges en captivitat

1. Tot animal de companyia o animal salvatge en captivitat que es comercialitzi, se cedeixi o es doni en adopció s’ha de lliurar identificat.

2. La identificació s’efectua pels sistemes i amb les característiques de l’animal que s’estableixin reglamentàriament i l’ha de fer un veterinari legalment establert.

3. Tot animal de companyia o animal salvatge en captivitat s’ha d’identificar segons els terminis que es fixen reglamentàriament.

4. Qualsevol veterinari ha de comunicar al propietari d’un animal no identificat l’obligació d’identificar-lo. En cas de refús, el veterinari ha de notificar el fet al registre corresponent.

5. Els propietaris o els posseïdors d’animals de companyia estan obligats a registrar els seus animals al registre corresponent en els terminis que es fixen reglamentàriament.

6. Es crea el Registre d’Animals de Companyia sota la tutela del Departament d’Agricultura. El seu funcionament es desenvolupa reglamentàriament.

7. Es crea el Registre d’Animals Salvatges en Captivitat sota la tutela del ministeri responsable de la fauna. El seu funcionament es desenvolupa reglamentàriament.

8. L’adquisició, el reconeixement, la suspensió i pèrdua de la condició de gos d’assistència, l’acreditació i la identificació s’estableixen reglamentàriament.

Article 19. Estada d’animals en establiments públics, en transports d’ús públic i la seva circulació en vies públiques

1. L’accés i la permanència d’animals en establiments i transports d’ús públic definits a l’article 8, sense perjudici del que disposa aquest article, o sempre que el propietari no ho hagi prohibit, i la seva circulació per espais públics comporten el compliment dels requisits següents: portar collar i anar subjectes amb una corretja o cadena o disposar d’un mitjà de contenció específic per a l’espècie considerada.

2. Han de portar morrió els gossos la perillositat dels quals sigui raonablement previsible ateses la seva natura i les seves característiques.

Article 20. Gos perillós

1. D’acord amb aquesta Llei, un gos es considera perillós quan, sense cap tipus de provocació ni malícia, mossega o ataca una persona que es comporta pacíficament i d’acord amb la llei, o bé un altre animal el posseïdor del qual respecta la llei, i els causa una lesió que comporti una intervenció mèdica o veterinària. També es considera perillós quan, a l’exterior de l’habitatge o del vehicle del seu posseïdor, o bé a l’exterior d’una propietat privada degudament tancada, mossega o ataca una persona o un altre animal, o bé manifesta d’una forma evident agressivitat vers una persona que es comporta pacíficament i segons la llei.

2. El procediment per determinar si un gos és perillós i l’aplicació de les mesures de control dels gossos perillosos es fixen reglamentàriament.

3. Sense perjudici del que disposen els apartats 1 i 2, el Govern estableix una reglamentació específica pel que fa als gossos d’atac i els gossos de guarda o defensa.

Article 21. Sanitat

Els propietaris o els posseïdors d’animals de companyia o d’animals salvatges en captivitat estan obligats a complir les mesures sanitàries que estableixi el Govern.

Article 22. Concursos i exposicions

1. Els locals destinats a concursos o exposicions han de disposar d’un local d’infermeria amb el material suficient per al veterinari i en el qual es puguin atendre els animals que necessitin assistència.

2. És obligatori, per a tots els animals que participin en concursos o exposicions, presentar la documentació que es deriva del desenvolupament d’aquesta Llei.

Article 23. Venda i exhibició pública

1. Els establiments dedicats a la venda d’animals, així com els particulars que efectuïn venda directa d’animals, han de complir, sense perjudici de les altres disposicions que els són aplicables, les normes següents:

a) Han de ser declarats nuclis zoològics als ministeris corresponents.

b) Han de dur un registre, a disposició dels organismes esmentats, en el qual constin les dades a les quals fa referència l’article 10.5.

c) Els animals s’han de vendre desparasitats, lliures de tota malaltia i identificats.

2. L’existència d’un servei veterinari dependent de l’establiment que atorga certificats de salut per a la venda dels animals no eximeix el venedor de responsabilitat davant malalties en fase d’incubació no detectades en el moment de la venda.

3. La venda en establiments comercials, la tinença i l’exhibició pública d’animals que provenen d’instal·lacions de cria en captivitat, amb finalitats comercials i degudament legalitzades, requereix, per cada animal, la possessió del certificat acreditatiu de l’origen, a més de la documentació que es pot estipular per via reglamentària.

Article 24. Abandonament

1. A fi d’evitar situacions degradants i per raons de salut i de seguretat pública, està prohibit abandonar els animals.

2. Es considera que un animal està abandonat quan no està identificat d’acord amb el que estableix l’article 18 d’aquesta Llei ni va acompanyat de cap persona. En aquest cas l’Administració s’ha de fer càrrec de l’animal i l’ha de retenir fins que sigui recuperat, cedit o sacrificat, tal com estableix l’article 9.6.

3. El termini per recuperar un animal sense identificació és de vuit dies naturals.

4. Si l’animal porta identificació, se n’ha d’avisar el propietari, que té un termini de deu dies per recuperar-lo, després d’abonar les despeses que ha originat el seu manteniment. Un cop transcorregut aquest temps, si el propietari no l’ha recuperat, l’animal es considera abandonat. En el cas de no ser localitzat el propietari en el termini de quinze dies naturals, el Govern publica l’avís corresponent al BOPA i un cop transcorregut el termini de quinze dies naturals des de l’endemà de la data de publicació, l’animal se sacrifica segons el que estableix l’article 9.6 o es dóna en adopció.

5. En el cas dels animals de la fauna salvatge en captivitat, el ministeri responsable de la fauna en decideix el destí en funció de les característiques individuals i d’espècie.

6. Els gossos que circulin lliurement fora dels nuclis habitats no es consideren animals abandonats i per a aquests casos s’aplica l’article 9.5.

Article 25. Servei de recollida, gossera oficial i gatera oficial

1. Correspon a l’Administració recollir els animals abandonats que circulin per les vies i els espais públics i transportar-los a la gossera o gatera oficials o, quan es tracti d’exemplars de la fauna salvatge, a les instal·lacions que designi el ministeri responsable de la fauna.

2. D’acord amb l’apartat anterior, correspon al Govern disposar de dependències d’acolliment temporal degudament condicionades segons el que estableix aquesta Llei.

3. El sacrifici, l’esterilització, la desparasitació i la vacunació d’aquests animals s’han de fer sota el control d’un veterinari oficial.

4. Els propietaris d’animals de companyia poden lliurar-los a la gossera o gatera oficials perquè siguin donats a terceres persones o sacrificats en les condicions establertes a l’article 9.6. Les despeses ocasionades pels animals mencionats són a càrrec del propietari.

5. El Govern pot cedir la gestió de la gossera oficial i de la gatera oficial, de forma conjunta o separada, d’acord amb la normativa vigent.

6. El funcionament de la recollida d’animals i la gestió de la gossera i la gatera es desenvolupen reglamentàriament.

Article 26. Residències i refugis per al manteniment temporal d’animals

1. Les residències d’animals de companyia, les escoles d’ensinistrament i les altres instal·lacions que alberguin animals domèstics de companyia s’han d’inscriure al Registre de Nuclis Zoològics corresponent com a requisit imprescindible per funcionar.

2. Les residències d’animals de companyia i les altres instal·lacions d’aquesta mena han de disposar del servei d’un veterinari legalment establert, encarregat de vigilar l’estat físic i sanitari dels animals residents. L’ingrés d’un animal en aquests centres únicament es pot fer després de verificar els documents d’identificació i els documents de vacunació corresponents.

3. Si un animal es posa malalt, el centre ho ha de comunicar immediatament al propietari o al responsable, el qual pot donar l’autorització per a un tractament veterinari o pot recollir l’animal.

4. Els titulars de residències d’animals o instal·lacions similars han de prendre les mesures necessàries per evitar contagis entre els animals residents i els del seu entorn, i comunicar als serveis veterinaris de l’Administració les malalties que siguin de declaració obligatòria.

Capítol segon. Condicions de tinença dels animals de renda

Article 27. Maneig

1. Les disposicions del títol I i del títol II d’aquesta Llei que fan referència a les condicions higièniques i sanitàries i de tracte s’apliquen al maneig d’animals de renda. Pel que fa a la sanitat, els animals de renda queden sotmesos a les disposicions i els reglaments vigents i als que es puguin aprovar en el futur.

2. Per poder acollir i allotjar animals, les corts, els estables i els altres allotjaments han de:

a) tenir una zona protegida del medi exterior;

b) estar ben ventilats;

c) reunir les condicions higièniques establertes reglamentàriament;

d) tenir les dimensions mínimes per animal, tant en superfície com en alçada, que es determinin reglamentàriament i que en tot cas permetin una permanència còmoda de l’animal;

e) disposar de tanques o altres mitjans que, sense ocasionar danys o molèsties físiques, evitin les fugues;

f) disposar de sistemes de proveïment d’aigua potable i de subministrament d’aigua a pressió i en quantitat suficient per a la neteja i l’evacuació de líquids residuals per a les espècies que ho requereixin.

Article 28. Padral

1. El Padral és el registre d’animals de renda que es crien a les explotacions que es troben dins el territori del Principat d’Andorra. S’adscriu al Departament d’Agricultura, sense perjudici del Padral dels comuns respectius.

2. Tot animal de renda s’ha de registrar al Padral del Departament d’Agricultura, sense perjudici del Padral dels comuns respectius.

3. El ministeri responsable de l’agricultura estableix reglamentàriament les normes que regeixen el Padral.

Títol IV. Fauna salvatge

Article 29. Fauna autòctona

1. Es prohibeix molestar intencionalment la fauna salvatge, especialment durant el període de reproducció, de dependència i d’hibernació.

2. Es prohibeix capturar, prendre, transportar, vendre i comprar nius, ous i cries d’espècies de la fauna autòctona.

3. Es prohibeix capturar exemplars de la fauna autòctona amb finalitat comercial, per a exhibició pública i amb finalitat de cria en captivitat, exceptuant els casos previstos en l’article 30.6.

4. Amb la finalitat de minimitzar les molèsties a la fauna salvatge, especialment durant el període de reproducció, de dependència i d’hibernació, s’estableix que les activitats audiovisuals, científiques, esportives i de lleure que puguin afectar la fauna salvatge autòctona requereixen l’autorització del ministeri responsable de la fauna. S’estableix per reglament les condicions en què s’autoritzen aquestes activitats basant-se en el grau d’amenaça de les espècies afectades especificat segons l’article 30.1 d’aquesta Llei i en la classificació de la sensibilitat de les zones en què es troben aquestes espècies. El ministeri responsable de la fauna classifica les zones en poc sensibles, sensibles i molt sensibles i les publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 30. Espècies protegides

1. La qualificació d’espècie protegida s’aplica a tota espècie animal de la fauna autòctona que requereixi una protecció especial. Les espècies protegides s’especifiquen reglamentàriament i se n’estableix el grau d’amenaça segons la classificació següent: espècie extingida, espècie en perill d’extinció, espècie amenaçada i espècie protegida.

2. La captura, la compra i la venda d’animals morts o vius pertanyents a espècies protegides, de parts o de productes obtinguts a partir d’aquestes espècies, estan prohibides.

3. El ministeri responsable de la fauna pot autoritzar, amb finalitats culturals i de difusió de les campanyes de protecció i conservació de la fauna, l’exhibició d’exemplars vius o morts pertanyents a espècies protegides, de parts o de productes obtinguts a partir d’exemplars d’aquestes espècies.

4. El ministeri responsable de la fauna pot comissar els exemplars vius o morts pertanyents a espècies protegides que estan en possessió de particulars o que són exposats per a la venda o l’exhibició pública que infringeixin aquesta Llei.

5. Es prohibeix la destrucció dels hàbitats de reproducció de les espècies protegides que presentin un grau d’amenaça igual o superior al definit com a “espècie amenaçada” segons la reglamentació corresponent.

6. En condicions estrictament controlades, el ministeri responsable de la fauna pot autoritzar la captura en viu amb finalitats científiques no experimentals, culturals, de reproducció en captivitat, de repoblació o de reintroducció en altres zones, d’exemplars adults d’algunes de les espècies protegides vinculades a projectes de conservació. En casos excepcionals i amb els mateixos fins, es pot autoritzar també la recollida d’ous i de cries.

7. En cas d’animals morts o d’animals ferits que s’han de sacrificar perquè no s’aconsegueix que es recuperin, el ministeri responsable de la fauna en pot autoritzar la taxidèrmia i la permanència posterior en centres de caràcter científic, cultural i educatiu.

8. Només es permet la taxidèrmia als particulars si es demostra l’origen legal de l’animal i es disposa de l’autorització prèvia del ministeri responsable de la fauna. En cap cas no s’autoritza la comercialització dels animals naturalitzats.

9. Correspon al ministeri responsable de la fauna realitzar el seguiment dels danys produïts en béns privats i en territori andorrà, per espècies protegides que presentin un grau d’amenaça igual o superior al definit com a “espècie en perill d’extinció” segons la reglamentació que especifica les espècies protegides i estableix els graus d’amenaça segons l’article 30.1. El ministeri responsable de la fauna regula mitjançant reglament els procediments de compensació de danys i perjudicis causats a l’agricultura i la ramaderia per les espècies animals protegides especificades abans.

Article 31. Fauna no autòctona

1. La protecció de la fauna no autòctona es regeix pel que estableixen aquesta Llei i els tractats i els convenis internacionals signats per l’Estat andorrà.

2. La cria en captivitat de fauna no autòctona destinada a la comercialització està prohibida.

Títol V. Inspecció i control

Article 32. Competències

1. És competència del ministeri responsable de l’agricultura vetllar pel compliment de la normativa vigent pel que fa als animals domèstics de companyia i de renda, tal com es defineixen en aquesta Llei.

2. És competència del ministeri responsable de la fauna vetllar pel compliment de la normativa vigent pel que fa als animals salvatges, tant els de fauna autòctona com els de fauna no autòctona.

3. Els comuns estan facultats per a la inspecció i el control de la Llei a l’efecte de prevenir les infraccions lleus previstes a l’article 38.1, apartats a), b) i h).

4. Correspon als comuns controlar els animals salvatges urbans.

5. Correspon al ministeri responsable de l’agricultura vigilar i inspeccionar els nuclis zoològics amb animals de companyia, especialment els establiments de venda, guarda, recollida i cria, i, si escau, comissar els animals de companyia.

6. Correspon al ministeri responsable de la fauna vigilar i inspeccionar els nuclis zoològics amb animals salvatges, especialment els establiments de venda, guarda, recollida i cria, i, si escau, comissar els animals salvatges

7. Correspon al ministeri responsable de la seguretat alimentaria vetllar pel compliment de la normativa vigent pel que fa al benestar dels animals de renda destinats al consum humà en el moment del sacrifici.

Títol VI. Taxa pels serveis d’emissió d’autoritzacions i certificats oficials

Article 33. Objecte i àmbit d’aplicació de la taxa

La taxa grava la tramitació administrativa, l’emissió d’autoritzacions i certificacions oficials d’acompanyament en el transport, la importació i l’exportació d’acord amb el que estableix l’article 5 i la inscripció al Registre de Nuclis Zoològics segons el que estableix l’article 10.

Article 34. Fet generador

1. Constitueix el fet generador d’aquesta taxa la tramitació i l’emissió d’autoritzacions i certificacions oficials.

2. A l’efecte de l’exacció de la taxa, les activitats d’inspecció i control que componen el fet generador a què fa referència l’apartat 1 són les següents:

a) Les inspeccions i els controls escaients.

b) El control documental de les operacions realitzades.

c) L’emissió de les autoritzacions i els certificats oficials.

Article 35. Obligats tributaris

Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten l’emissió de les autoritzacions i els certificats oficials corresponents o que resulten afectades o beneficiades personalment pel servei prestat o l’activitat duta a terme que constitueix el fet generador.

Article 36. Acreditació de la taxa

La taxa s’acredita, i neix l’obligació de contribuir, en el moment de recollir l’autorització o la certificació original a les dependències de l’òrgan o el servei competent oficial, sense perjudici que l’Administració pugui exigir-ne el pagament a la bestreta, segons es determini en cada cas concret.

Article 37. Quota tributària

Per cada expedició de l’autorització o certificat, així com per cada còpia, o diligències en la autorització o certificat, s’estableixen les quotes següents:

1. Per cada original amb inspecció o control físic: 18,00 €.

2. Per cada original sense inspecció o control físic: 7,00 €.

3. Per cada còpia: 3,00 €.

Títol VII. Infraccions i sancions

Article 38. Infraccions

Les infraccions a les disposicions que regulen la tinença d’animals es classifiquen en faltes lleus, greus i molt greus.

1. Són infraccions lleus:

a) La possessió d’un animal de companyia no identificat o no registrat d’acord amb l’article 18.

b) La presència d’animals en establiments de concurrència pública o en transports públics quan el propietari ho hagi prohibit d’acord amb els articles 8 i 19.

c) L’incompliment, per part dels propietaris d’establiments de concurrència pública o de vehicles d’ús públic, de les excepcions previstes en l’article 8 amb referència als gossos d’assistència, de teràpia o utilitzats pels serveis públics.

d) No notificar, un veterinari, el supòsit establert a l’apartat 18.4.

e) La venda d’animals als menors d’edat no emancipats o a persones incapacitades sense l’autorització del pare, la mare o el representant legal.

f) L’incompliment de l’article 6.8 i de l’article 6.14.

g) El transport d’animals amb vulneració dels requisits establerts reglamentàriament segons l’article 5.

h) Embrutar les vies i els espais públics.

i) L’incompliment de l’article 4.3 i de l’article 4.5.

j) L’incompliment de l’article 28.2.

k) L’incompliment de l’article 6.15 així com el manteniment dels animals en instal·lacions inadequades des del punt de vista del seu benestar, si no els comporta un risc greu per a la salut.

l) No evitar la fugida d’animals.

m) Maltractar animals si els comporta conseqüències lleus per a la salut.

n) Subministrar a un animal substàncies que li causin alteracions lleus de la salut.

o) Subministrar a un animal substàncies que li causin alteracions lleus del comportament, en els casos en què no hagin estat prescrites per un veterinari.

p) No donar als animals l’atenció veterinària necessària per garantir-ne la salut, si això no els causa perjudicis greus.

q) L’accés dels animals a les propietats públiques o privades que en prohibeixin l’accés mitjançant la senyalització corresponent.

r) No dur, tot i ser-ne posseïdor, l’autorització per efectuar una activitat de les establertes a l’article 29.4.

s) Qualsevol altra infracció de les disposicions d’aquesta Llei o de les normes que la desenvolupin que no estigui qualificada de greu o molt greu.

2. Són infraccions greus:

a) Maltractar animals si els comporta conseqüències greus per a la salut.

b) El manteniment d’animals sense l’alimentació necessària, en estat de desnutrició, assedegats, o sense proporcionar-los les cures necessàries amb infracció dels articles 4.1 i 6.5.

c) El manteniment d’animals en instal·lacions inadequades des del punt de vista higiènic o sanitari.

d) La circulació i la permanència d’animals a les piscines públiques exceptuant els gossos d’assistència o de teràpia definits en l’article 3.

e) No enregistrar-se com a nucli zoològic d’acord amb l’article 10.1 i no posseir o tenir incomplet el llibre de registre establert segons l’article 10.5.

f) L’incompliment de les mesures sanitàries establertes a l’article 15.2 i a l’article 21.

g) L’acolliment i l’allotjament d’animals de renda amb incompliment dels requisits establerts a l’article 27.2.

h) La venda ambulant d’animals fora de mercats i fires legalitzats.

i) La importació i l’exportació d’animals sense tenir en compte els requisits previstos en aquesta Llei.

j) Obligar els animals a treballar o a produir en cas de malaltia o desnutrició o sobreexplotar-los de manera que se’n faci perillar la salut.

k) L’incompliment del que disposa l’article 23.

l) L’alienació d’animals amb malalties, tret que es demostri que en el moment de la venda la malaltia no podia ser detectada.

m) L’incompliment de l’article 17.

n) L’incompliment de l’article 26.

o) Incomplir, els nuclis zoològics, qualsevol de les condicions i els requisits establerts a l’article 10.

p) Vendre animals o fer-ne donació si no han estat declarats o registrats.

q) Maltractar o agredir físicament els animals si els comporta conseqüències greus per a la salut o els provoca sofriments.

r) Fer matances públiques d’animals.

s) Subministrar substàncies a un animal que li causin alteracions greus de la salut.

t) Subministrar substàncies a un animal que li causin alteracions greus del comportament en casos en què no hagin estat prescrites per un veterinari.

u) Abandonar animals, si s’ha fet en unes circumstàncies que no els comporten cap risc.

v) L’accés d’animals a tota mena de cultius agrícoles, exceptuant els animals de renda definits reglamentàriament.

x) L’incompliment dels requisits establerts a l’article 20, referit a la tinença de gossos perillosos, d’atac o de defensa, o de les disposicions reglamentàries que s’estableixin.

y) Efectuar una activitat de les establertes a l’article 29.4 susceptible d’afectar espècies de fauna salvatge autòctona classificades com amenaçades i/o protegides o en una zona classificada com a sensible sense autorització o, disposar de l’autorització i fer cas omís dels preceptes.

z) La possessió d’un animal si existeix incompliment d’una resolució ferma de suspensió de tinença segons estableix l’article 39.2.

aa) Reincidir en la comissió d’infraccions lleus.

3. Són infraccions molt greus:

a) L’incompliment del que disposa l’article 7.

b) Maltractar animals si les conseqüències en comprometen la vida.

c) No comunicar al Departament d’Agricultura, un veterinari, l’existència de qualsevol epizoòtia o zoonosi catalogada de declaració obligatòria segons l’article 15.1.

d) L’incompliment del que disposa l’article 16.

e) Les pràctiques quirúrgiques, la pràctica de mutilacions i el sacrifici, en contra de les condicions i dels requisits establerts per aquesta Llei.

f) La utilització de mètodes de sacrifici dels animals que contravinguin les disposicions d’aquesta Llei.

g) El subministrament de substàncies no permeses als animals amb la finalitat d’augmentar-ne el rendiment o la producció.

h) L’incompliment del que disposen els articles 29.1, 29.2 i 29.3.

i) L’incompliment dels requisits establerts als articles 30.2, 30.5, 30.6, 30.7 i 30.8.

j) L’incompliment del article 31.2

k) Abandonar animals, si s’ha fet en unes circumstàncies que els puguin comportar danys greus.

l) Capturar gossos i gats amb l’ús d’armes de foc en contra de les condicions i dels requisits establerts a l’article 9.

m) Organitzar baralles de gossos, de galls o d’altres animals, i també participar en aquest tipus d’actes.

n) Mantenir els animals sense l’alimentació necessària o en instal·lacions inadequades des del punt de vista higienicosanitari i de benestar, si els perjudicis als animals són molt greus.

o) La fabricació no autoritzada, la falsificació, la manipulació o la utilització fraudulenta de les marques o els sistemes i els documents oficials d’identificació i registre.

p) Efectuar una activitat de les establertes a l’article 29.4 susceptible d’afectar espècies de fauna salvatge autòctona classificades com a extingides i/o en perill d’extinció o en una zona classificada com a molt sensible sense autorització o, disposar de l’autorització i fer cas omís dels preceptes.

q) Reincidir en la comissió d’infraccions greus.

Article 39. Sancions

1. Les infraccions comeses contra aquesta Llei se sancionen amb multes de 60 € a 12.000 €.

2. Les persones que hagin estat sancionades per raó de maltractament no poden ser titulars d’un animal davant del registre corresponent i se’ls suspèn la tinença per un període de tres anys en cas d’una infracció greu i de sis anys en cas de tractar-se d’una infracció molt greu. Davant d’un supòsit d’infracció al contingut de l’article 10, hi ha responsabilitat subsidiària del propietari del terreny on es tinguin els animals, sempre que no es pugui identificar el responsable d’aquests animals.

La imposició d’una sanció per infraccions de caràcter greu i molt greu pot comportar el comís dels animals afectats. De la mateixa manera, pot comportar la baixa de l’establiment del Registre de Nuclis Zoològics i el tancament definitiu o la clausura temporal de l’establiment durant un període màxim de dos anys.

3. Segons la seva classificació, les infraccions se sancionen de la manera següent:

a) Infraccions lleus: multa de 60 € a 300 €.

b) Infraccions greus: multa de 300,01 € a 3.000 €.

c) Infraccions molt greus: multa de 3.000,01 € a 12.000 €.

4. En la imposició de les sancions s’ha de tenir en compte, per graduar la quantia de les multes i la imposició de les sancions accessòries, els criteris següents:

a) La transcendència social i el perjudici causat per la infracció comesa.

b) L’ànim de lucre il·lícit i la quantia del benefici obtingut en la comissió de la infracció.

c) La reiteració o la reincidència en la comissió d’infraccions.

d) La irreparabilitat dels danys causats als hàbitats i a la fauna o l’elevat cost de reparació.

e) El grau d’intencionalitat en la comissió de la infracció.

Article 40. Reincidència

D’acord amb aquesta Llei, s’entén per “reincidència” quan hi ha dos resolucions fermes per la mateixa infracció o per les infraccions de naturalesa diferent tipificades en aquesta Llei en el termini de cinc anys.

Article 41. Altres responsabilitats

La imposició de qualsevol sanció prevista per aquesta Llei no exclou la responsabilitat civil o penal i la indemnització eventual per danys i perjudicis que puguin correspondre a la persona sancionada. Si hi ha un procés penal en curs se suspèn la tramitació del procediment administratiu fins que es dicti una sentència ferma en la via penal.

Article 42. Procediment sancionador

Per imposar les sancions previstes per aquesta Llei cal seguir el procediment sancionador regulat per la normativa vigent.

Article 43. Expedients sancionadors

1. Mitjançant els seus agents, l’Administració pot comissar animals quan hi hagi indicis racionals d’haver-se comès una infracció tipificada en aquesta Llei com a greu o molt greu i s’obri un expedient sancionador. El comís té caràcter preventiu fins a la resolució definitiva de l’expedient sancionador, que pot transformar la mesura preventiva de comís en sanció complementària o deixar-la sense efecte i retornar l’animal al propietari. En cas d’acordar-se el comís, l’Administració en decideix el destí més adient en funció de les característiques de l’espècie. En tot cas les despeses ocasionades per l’aplicació d’aquest article són a càrrec dels propietaris infractors.

2. Correspon als ministeris responsables de l’agricultura i de la fauna, de la seguretat alimentaria i als comuns, segons les competències respectives d’inspecció i de control establertes a l’article 32, la incoació, la tramitació i la resolució dels expedients, llevat de la resolució de les sancions molt greus, que correspon al Govern. No obstant això, els comuns o els ministeris competents que iniciïn un procediment sancionador s’ho han de comunicar recíprocament. La notificació corresponent comporta la inhibició de l’òrgan al qual s’hagi notificat per no incoar dos procediments sancionadors pels mateixos fets.

Article 44. Prescripció

Les infraccions a les quals fa referència aquesta Llei prescriuen al cap d’un any pel que fa a les infraccions lleus, al cap de dos anys les greus i al cap de tres anys les molt greus. El termini de la prescripció es comença a comptar el dia que s’hagi comès la infracció i s’interromp des del moment en què el procediment s’adreci contra l’infractor.

Disposició derogatòria

Aquesta Llei deroga la Llei de tinença i protecció d’animals, del 12 de juliol del 2012, així com totes les disposicions de rang igual o inferior que s’hi oposin.

Disposició final primera

Es modifica l’article 38 de la Llei 14/2012, de salut animal i seguretat alimentària, del 12 de juliol, que queda redactat de la manera següent:

“Article 38. Identificació i registre dels animals de pura raça

1. A més de les obligacions d’identificació i registre establertes a l’article 6, els animals de pura raça s’han d’inscriure al registre genealògic o zootècnic corresponent.

2. A aquest efecte, es creen els registres genealògics o zootècnics oficials, que s’instrumenten per mitjà del reglament de funcionament corresponent, els quals han d’establir, com a mínim:

a) Els sistemes i mecanismes d’identificació.

b) Els documents acreditatius d’identificació.

c) Les obligacions de notificació i inscripció dels propietaris dels animals.

d) Els sistemes de registre i notificació dels moviments dels animals, incloent-hi, si escau, el tractament informatitzat de les dades registrals.

e) Els drets d’accés, rectificació, cancel·lació, oposició i consulta de les dades que contenen.

3. El Govern pot cedir la gestió dels registres genealògics o zootècnics oficials a les entitats legalment establertes, les quals es defineixin en els reglaments de funcionament corresponents.”

Disposició final segona

1. Es modifiquen els articles 297, 298 i 502 del Codi penal, que queden redactats com segueix:

“Article 297. Maltractament dels animals

1. El qui maltracti amb crueltat un animal ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any i multa fins a 6.000 euros.

2. L'abandonament d’un animal domèstic, domesticat o mantingut en captivitat, ha de ser castigat amb les penes establertes al punt anterior.

3. Quan el maltractament causa la mort de l’animal o es realitza en un espectacle públic, el responsable ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i multa fins a 9.000 euros.

4. El qui per imprudència greu causa la mort o danys molt greus a un animal, ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins a 6.000 euros.”

“Article 298. Pena complementària i conseqüència accessòria

En els supòsits previstos als dos articles anteriors s’ha d'imposar, endemés, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec relacionat amb animals fins a tres anys i la pena de privació de la llicència de caça o de pesca de fins a tres anys.

Igualment es pot ordenar el comís de l’animal maltractat o de l’espècimen amenaçat o protegit o les seves restes lliurant-lo als serveis competents del Govern.”

2. L’article 502 del Codi penal queda sense contingut.

Disposició final tercera

La disposició final segona d’aquesta Llei, té rang de llei qualificada en la mesura que modifica tres articles de la Llei 9/2005 del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. La resta de preceptes d’aquesta Llei tenen rang de llei ordinària, sense estar sotmesos a les limitacions dels articles 57.3 i 60.2 de la Constitució.

Disposició final quarta

La Llei de pressupost pot actualitzar o adequar els tipus de gravamen establerts en aquesta Llei.

Disposició final cinquena

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN

4.4.1 Preguntes

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 1 de març del 2016, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 23 de febrer del 2016, relatives a la prova pilot de compostatge orgànic al Pas de la Casa i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0254).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 1 de març del 2016

Vicenç Mateu Zamora
Síndic General

Molt Il·lustre Senyor,

La sotasignada, Rosa Gili Casals, consellera general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.

Preguntes que es formulen en relació a la prova pilot de compostatge orgànic al Pas de la Casa

MOTIVACIÓ

En la darrera sessió parlamentària, durant el debat de les esmenes a la totalitat del pressupost presentades per l’oposició, referint-se a la nostra esmena que proposava la creació d’una planta de compostatge orgànic, el ministre de finances es va referir a una prova pilot de compostatge orgànic al Pas de la Casa en el que va semblar un intent de desvalorar la proposta plantejada.

El mateix director del Departament de Medi Ambient, el Sr. Marc Rossell en la darrera compareixença de medi ambient del passat 14 d’abril del 2014, en la qual es va exposar per darrera vegada la política governamental relativa al reciclatge, reconeixia que hi havien hagut males experiències en una prova pilot de compostatge individual al 2010-2011 per temes d’alçada, és a dir per mal funcionament dels compostadors pel fet d’estar situats en cotes molt altes.

Sorpresos per la ubicació elegida, i tenint en compte que el compostatge orgànic es practica a les regions veïnes tant a França com a Espanya,

Demanem el següent:

1. On se situa la dita instal·lació de compostatge orgànic?

2. Quines són les característiques de la dita instal·lació (metres quadrats, infraestructura,...)?

3. Quina partida pressupostària s’ha destinat a aquesta infraestructura?

4. Quin personal treballa en la instal·lació?

5. Quina quantitat de matèria orgànica s’hi tracta?

6. D’on prové la matèria orgànica tractada?

7. Com arriba fins a la planta?

8. Quines han sigut les motivacions de Govern amb aquesta prova al Pas de la Casa tenint en compte les males experiències anteriors lligades a una localització a cotes massa altes?

Preguntes que hauran de ser respostes, per escrit, en el termini establert reglamentàriament.

Rosa Gili Casals
Consellera general socialdemòcrata
del Grup Parlamentari Mixt

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 1 de març del 2016, ha examinat la pregunta amb resposta escrita del Govern presentada per la M. I. Sra. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 24 de febrer del 2016, relativa a l’elaboració del Codi de procediment civil i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-la a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0256).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 1 de març del 2016

Vicenç Mateu Zamora
Síndic General

A la Sindicatura

La sotasignada, M.I. Carine Montaner Raynaud, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per la present m’adreço a V.M.I.S., d’acord amb el que disposa l’article 129 del capítol 4 del Reglament del Consell General, sol·licito una resposta escrita del Molt Il·lustre Govern, en el millor termini, a la pregunta relativa a l’elaboració del Codi de procediment civil.

A la legislatura anterior, al novembre de 2013, el ministre de Justícia i Interior en funció, Xavier Espot, va explicar, durant les Jornades de la SAC, el contingut del Codi de procediment civil que s'estava elaborant. Xavier Espot va indicar que comptaria amb tres tipus de procediments: ordinaris, abreujats i especials. En tots ells, va dir que es volia “agilitar la tramitació apostant per l'oralitat”.

Havia avançat que el Codi de procediment civil hauria de començar el tràmit parlamentari en els primers mesos del 2014 i que entraria en vigor abans del final de la legislatura anterior.

A les hores d’ara, el Codi de procediment civil no ha entrat a tràmit parlamentari.

Tenint en compte els antecedents exposats, es pregunta

Pot informar M. I. Govern de l’avançament de l’elaboració del Codi de procediment civil? Podria explicar els motius del retard ja que el M. I. Xavier Espot havia afirmat que entraria “a tràmit parlamentari els primers mesos del 2014” i que entraria en vigor “abans del final de la legislatura” anterior? Quan s’ha previst entrar el Codi de procediment civil a tràmit parlamentari?

El 24 de febrer del 2016

Carine Montaner Raynaud
Consellera general

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 1 de març del 2016, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades pel M. I. Sr. Gerard Alís Eroles, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 24 de febrer del 2016, relatives a les empreses de selecció de personal contractades pel Govern i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0257).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 1 de març del 2016

Vicenç Mateu Zamora
Síndic General

Molt Il·lustre Senyor,

El sotasignat, Gerard Alís Eroles, conseller general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.

Preguntes que es formulen al Govern relatives a les empreses de selecció de personal contractades pel Govern

Motivació

Per edicte de data 28 de desembre de 2010, el Govern va adjudicar la contractació d’empreses per a la selecció de personal de l’Administració general.

Segons el referit edicte dita adjudicació tenia un termini d’execució bianual amb pròrrogues tàcites per períodes d’un any amb un màxim de dues pròrrogues.

Recentment el Govern ha publicat diversos edictes per la cobertura de places vacants a l’Administració pública -més concretament pel Ministeri d’Educació.

Malgrat l’exhauriment del termini d’execució abans esmentat i d’acord amb la normativa vigent en matèria de contracció pública, no ens consta que a data d’avui s’hagi procedit a una nova contractació d’empreses per a la selecció del personal de l’Administració general.

Vist l’exposat, es demana al Govern:

1) Com s’efectua a data d’avui la contracció del personal de l’Administració?

2) Qui realitza les proves psicotècniques en el marc de dita contractació de personal?

3) Cas que les empreses adjudicatàries de l’edicte de data 28 de desembre del 2010 més amunt esmentat segueixin realitzant dites proves, ha procedit el Govern a publicar la nova adjudicació? Hi ha hagut concurs públic per realitzar la mateixa?

Preguntes que hauran de ser respostes, per escrit, en el termini establert reglamentàriament.

Consell General, 24 de febrer del 2016

Gerard Alís Eroles
Conseller general socialdemòcrata
del Grup Parlamentari Mixt

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 1 de març del 2016, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt, per escrit de data 26 de febrer del 2016, relatives a les condicions en què es desenvolupa la distribució de medicaments a les farmàcies i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 0269).

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 1 de març del 2016

Vicenç Mateu Zamora
Síndic General

Molt Il·lustre Senyor

La sotasignada, Sílvia Bonet Perot, consellera general de Socialdemocràcia i Progrés del Grup Parlamentari Mixt, d’acord amb el que disposen els articles 129 i següents del Reglament del Consell General, formulo les preguntes següents perquè, en el millor termini, el Govern presenti, per escrit, les respostes corresponents.

Preguntes que es formulen al Govern relatives a les condicions en què es desenvolupa la distribució de medicaments a les farmàcies.

MOTIVACIÓ

El passat 18 de febrer a les 8.46h del matí vàrem poder observar que els medicaments que es distribueixen als establiments farmacèutics es deixen al carrer fins l’obertura de l’establiment (s’adjunta fotos acreditatives a l’annex 1)

Volem recordar que durant l’any 2011, després d’intenses gestions amb els representants del Col·legi de Farmacèutics, es va acordar que aquesta pràctica quedaria resolta amb els distribuïdors estrangers que desenvolupen aquesta activitat, ja que s’entén que no es poden deixar al carrer els medicaments, al ser considerants substàncies sensibles i, sobretot, per una qüestió d’higiene i garantia de la salut pública.

Els fets que hem constatat no fan més que confirmar el que ja hem expressat en diverses vegades: que cal regular la distribució dels medicaments a Andorra per oferir les mateixes condicions tant als distribuïdors del nostre país com als estrangers, segons el principi de reciprocitat, a través de la llei del medicament.

Lamentem doncs que la manca de regulació provoqui situacions com la presentada.

Ateses les consideracions exposades, es pregunta:

1. Por explicar Govern quines són les condicions en les quals es desenvolupa la distribució de medicaments i quin és el motiu pel qual es deixen els medicaments al carrer durant la distribució?

2. Quines empreses actualment són les que desenvolupen l’activitat de la distribució de medicaments a Andorra?

3. Quines d’elles són d’Andorra i quines són estrangeres?

4. Quines accions d’inspecció sanitària als establiments farmacèutics ha desenvolupat el Ministeri de Salut durant l’any 2015?

5. Quines accions s’han desenvolupat des del Ministeri de Salut amb els laboratoris per millorar la distribució de medicaments a Andorra durant els anys compresos entre el 2012-2016?

Preguntes que hauran de ser respostes, per escrit, en el termini establert reglamentàriament

Andorra la Vella, 26 de febrer del 2016

Sílvia Bonet Perot
Consellera general d'SDP
Grup Parlamentari Mixt

Annex 1

4.4.2 Respostes escrites

Edicte

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernàndez, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a la implementació del software de gestió SAP al Departament de Benestar Social del Ministeri de Sanitat, publicada en el Butlletí del Consell General núm. 3/2016, de data 4 de gener.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 29 de febrer del 2016

Vicenç Mateu Zamora
Síndic General

Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior
Pregunta escrita al Govern
(Reg. Núm. 0004)

Pregunta escrita al Govern relativa a la implementació del software de gestió SAP al Departament de Benestar Social del Ministeri de Sanitat. Registre d’entrada número 0004, formulada pel M. I. Sr. Jordi Gallardo Fernández, conseller general del Grup Parlamentari Liberal

1. Pot Govern informar si la implementació del programa ha finalitzat?

En el marc del projecte que es va definir l’any 2013, totes les prestacions i ajudes que s’havia previst que fessin l’objecte de la implementació del software de gestió SAP estan en fase de producció. En concret, les prestacions que depenen del Departament d’Afers Socials del Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior es van activar prop del SAP al mes de gener del 2015, llevat de la prestació familiar per fill a càrrec que es va decidir d’incorporar després de la definició inicial del projecte i que en els propers mesos també s’activarà prop del SAP, atès que abans de l’entrada en vigor de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, aquesta prestació no era competència del Departament d’Afers Socials sinó de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

2. Pot Govern informar si el programa funciona sense incidències que hagin provocat retard en el pagament de les prestacions socials als beneficiaris?

D’ençà del 18 de desembre de 2015, en què es va resoldre la incidència que va provocar el retard en el pagament de les prestacions econòmiques d’atenció social i les prestacions per desocupació involuntària, el programa està funcionant amb total normalitat, emetent els pagaments en els terminis establerts.

La incidència que va iniciar-se el 19 de novembre de 2015 i es va resoldre el 18 de desembre següent (30 dies naturals després) afectava al contingut de les factures emeses, per la qual cosa el mòdul de pagaments no les reconeixia correctament, tot ocasionant que no es poguessin pagar.

3. Quantes persones s’han vist afectades per les disfuncionalitats del programa?

El retard en els pagaments de les prestacions econòmiques d’atenció social i de les prestacions per desocupació involuntària, que són les dues que van ser concernides per la incidència, va afectar a 101 persones i a 5 persones respectivament, entre el període comprès entre el 19 de novembre i el 18 de desembre del 2015.

Tanmateix, de les 101 sol·licituds de prestacions econòmiques d’atenció social, 5 van ser resoltes desfavorablement, per la qual cosa l’afectació real ha concernit 96 beneficiaris. D’aquests 96 beneficiaris de prestacions econòmiques d’atenció social, que es desglossaven en 141 ajuts diferents, només en el cas de 74 ajuts l’afectació va concernir directament al beneficiari, mentre que en el cas dels 67 ajuts restants, l’afectació va concernir als proveïdors de serveis contractats a través del Departament d’Afers Socials i, per aquest motiu, en aquest cas, el retard va tenir una incidència menor en les persones beneficiàries de les prestacions aprovades.

En termes econòmics, l’import de les prestacions o ajuts corresponents al mes de novembre del 2015 que s’han pagat directament als beneficiaris ascendeix a 30.083,10 euros, mentre que l’import que s’ha pagat directament als diferents proveïdors de serveis ascendeix a 31.909,13 euros.

Finalment, cal remarcar que el retard en el pagament de les prestacions no va afectar a cap dels beneficiaris que ja en tenien aprovat l’atorgament amb anterioritat al 19 de novembre del 2015, sinó només als beneficiaris o prestadors de serveis concernits per prestacions atorgades inicialment a partir de llavors.

4. Quina alternativa s’ha proposat als beneficiaris afectats per poder rebre la seva prestació?

En haver-se resolt la incidència el 18 de desembre del 2015, és a dir 30 dies naturals després de la data en què es va iniciar, i atès ensems que la incidència només concernia beneficiaris o prestadors de serveis als quals calia atorgar inicialment una prestació, no va ser necessari adoptar alternatives, com ara la dotació pressupostària d’urgència o l’emissió de xecs manualment.

D’altra part, malgrat que el Departament d’Afers Socials disposa d’un sistema de pagaments immediats per donar resposta a les situacions urgents i de subsistència de les persones i famílies en situació de necessitat, les persones concernides pel retard en els pagaments de les prestacions no van fer ús d’aquesta possibilitat.

5. Quan va començar la implementació del programa de gestió?

L’adjudicació definitiva de la implementació d’un sistema d’informació integrat de tributs i prestacions socials va tenir lloc al mes de desembre de l’any 2012. (BOPA núm.63, any 24, 27-12-2012)

L’inici del desenvolupament del sistema pel que fa a les prestacions econòmiques va tenir lloc al gener del 2013, però fins a la seva posada en marxa ha estat necessari acomplir diferents fases:

- Fase de presa de requeriments per part dels actors que gestionaven o gestionen les prestacions econòmiques (departaments competents en matèria d’educació, habitatge i afers Socials).

- Fase de definició tècnica.

- Fase d’implementació.

- Fase de proves i validacions per part dels usuaris.

- Fase de producció (maig del 2014 per a les prestacions d’habitatge i educació i gener del 2015 per a les prestacions d’afers socials).

6. Quins són els motius dels problemes que dificulten el correcte funcionament del programa?

El projecte d’implementació del sistema integral de tributs i ajudes que es va iniciar el 2013 prop del software de gestió SAP, ha comportat que des del maig del 2014 s’hi gestionin les prestacions d’habitatge i educació, i que des del gener del 2015 s’hi gestionin les prestacions d’afers socials.

No obstant això, durant el 2015 es va iniciar un altre projecte paral·lel per a la implementació del tractament de l’IRPF sobre la mateixa plataforma SAP. Durant el desenvolupament d’aquest projecte i, en concret, el 19 de novembre del 2015, es va produir una incidència que va afectar el mòdul de facturació i pagament del SAP, el qual és transversal i troncal de tots els sistemes, tant el dels tributs com el de les prestacions.

De forma immediata, el Departament de Sistemes d’Informació, conjuntament amb les dues empreses adjudicatàries del projecte d’implementació del SAP, van treballar per detectar i solucionar el problema que, finalment, es va traslladar al fabricant del producte, SAP Internacional, la qual cosa va permetre la resolució definitiva de la incidència el 18 de desembre del 2015.

Un cop resolt el problema, des del Departament d’Afers Socials es van accelerar al màxim els pagaments endarrerits, i el 23 de desembre del 2015 tots els beneficiaris i proveïdors ja havien cobrat les quantitats pendents de pagament. Des d’ençà, el sistema funciona perfectament i el pagaments de les prestacions es fa puntualment i sense retard.

7. Quin va ser el cost total de programa?

L’adjudicació del concurs per al desenvolupament del sistema integral de tributs i ajudes a l’empresa UTE T-Systems CSC ho va ser per l’import de 2.035.000 euros, dels quals 317.460 euros han estat destinats al desenvolupament del sistema pel que fa a les prestacions socials, tenint en compte l’increment del 20%, que la normativa aplicable i el contracte atorgat ja preveuen, derivat dels imprevistos i les noves funcionalitats que han anat sorgint en les definicions dels requeriments per part dels usuaris funcionals.

Edicte

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a les autoritzacions d’immigració atorgades segons el que preveu l’article 30 de la Llei d’immigració, publicada en el Butlletí del Consell General núm. 10/2016, de data 17 de febrer.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 29 de febrer del 2016

Vicenç Mateu Zamora
Síndic General

Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior

Pregunta escrita al Govern
(Reg. Núm. 0183)

Pregunta escrita al Govern relativa a les autoritzacions d’immigració atorgades segons el que preveu l’article 30 de la Llei d’Immigració. Registre d’entrada número 0183, formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal

Quin nombre d’autoritzacions s’han atorgat des de l’entrada en vigor de l’article 30 per entrenaments esportius? De quines nacionalitats són tots aquests esportistes? Quines són les entitats que han entrat cadascuna d’aquestes sol·licituds?

Fins al dia d’avui, el Departament d’Immigració, a l’empara de l’article 30 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, ha atorgat 132 autoritzacions d’immigració per entrenaments esportius.

Les nacionalitats dels esportistes que han fet l’objecte de les 132 autoritzacions esmentades són les següents:

- Espanyola: 62 autoritzacions

- Francesa: 5 autoritzacions

- Portuguesa: 3 autoritzacions

- Mexicana: 56 autoritzacions

-Beninesa: 1 autorització

- Gambiana: 1 autorització

- Paraguaiana: 1 autorització

- Estatunidenca: 3 autoritzacions

Altrament, les entitats esportives que han sol·licitat aquestes autoritzacions són les següents:

- Grup Esports Pirineus (Campus Nike): 43 autoritzacions

- Futbol Club Lusitans: 4 autoritzacions

- Centre Esportiu Principat: 2 autoritzacions

- Unió Esportiva Engordany: 22 autoritzacions

- Futbol Club Santa Coloma: 1 autorització

- Futbol Club Ordino: 10 autoritzacions

- Unió Esportiva Sant Julià: 1 autorització

- Club Penya Encarnada: 21 autoritzacions

- Club Esportiu Carroi: 28 autoritzacions

Edicte

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 90 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar la resposta del Govern a la pregunta formulada pel M. I. Sr. Ferran Costa Marimon, conseller general del Grup Parlamentari Liberal, relativa a la memòria de la Llei de plaques de matrícula personalitzada de vehicles, publicada en el Butlletí del Consell General núm. 10/2016, de data 17 de febrer.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 29 de febrer del 2016

Vicenç Mateu Zamora
Síndic General

Resposta a la pregunta formulada pel M. I. Conseller General, Sr. Ferran Costa Marimon, relativa a la memòria de la Llei de plaques de matrícula personalitzada de vehicles (reg. 0184)

Com justifica Govern aquesta desviació tan important entre l’estimació i la xifra final?

La memòria econòmica de la Llei de plaques de matrícula personalitzada establia una previsió de recaptació per l’any 2015 entre 1,3 i 2 milions d’euros, i entre 300.000 i 500.000 euros pels anys següents.

Durant l’any 2015 s’han reservat 184 plaques de matrícula personalitzada, de les quals fins a 31 de desembre del 2015 se n’havien atribuït 109, amb una recaptació de 176.996 euros, el que representa una recaptació sensiblement inferior a les previsions inicials.

Aquesta desviació important en la recaptació es deu principalment a una sobrestimació de la demanda de plaques de matrícula personalitzada, en particular pels vehicles existents, que pot obeir a factors diversos:

- Un interès dels titulars dels vehicles menor del previst

- Un cost de les matrícules que pot constituir un fre a la seva adquisició (taxa d’atribució) i en particular per la taxa de tinença anyal de 200 euros.

- Un desconeixement de la mesura per part dels titulars dels vehicles, sobretot al ser el seu primer any d’aplicació

- Una comunicació insuficient per part dels agents i òrgans que intervenen en el procés d’adquisició d’un vehicle (en el cas de noves matriculacions de vehicles)

El resultat evident és una recaptació molt inferior a la prevista, en particular pels vehicles existents: el 0,1% dels vehicles existents disposen d’una placa de matrícula personalitzada, mentre que aquest percentatge és del 2% en el cas de les noves matriculacions.

Un cop acomplert el primer any d’aplicació i fet el balanç d’aquesta mesura, s’estan analitzant alguns aspectes que poden ajudar a incrementar la demanda, en particular amb una revisió de la taxa de tinença de matrícula i noves accions de comunicació i de promoció amb els agents implicats i fomentant el rol proactiu de l’Automòbil Club d’Andorra.

Així, el Govern reconeix que les previsions no s’han acomplert tot i que considera positiva la iniciativa de plaques de matrícula personalitzada de vehicles atès que ha permès donar satisfacció a una demanda i que el benefici per l’Estat ha estat positiu.

Quins criteris i quin mètode va establir Govern a l’hora de fer la previsió?

El Govern va quantificar la demanda de plaques de matrícula personalitzada fruit d’un treball conjunt entre el Departament d’Indústria del Ministeri d’Economia i Territori, i l’Automòbil Club d’Andorra (ACA), a partir d’unes hipòtesis i estimacions realitzades sobre la demanda potencial de plaques de matrícula personalitzada pels vehicles de nova matriculació i els existents.

Concretament es va considerar una demanda entre el 2% i el 3% pels vehicles existents i entre el 3% i el 5% pels vehicles nous.

Alhora, es va considerar una distribució per tipus de plaques de matrícula personalitzada (2 lletres i 3 xifres, 3 lletres i 2 xifres, 4 lletres i 1 xifra, 5 lletres, i de2 a4 caràcters), que es compara amb la distribució real pel 2015, d’acord amb el quadre següent:

Com es pot veure en el quadre, la distribució realitzada s’aproxima a l’estimació inicial, amb variacions superiors en els plaques de matrícula més oneroses (5 lletres i de2 a4 caràcters) .

Manté Govern la previsió que consta a la memòria pels propers exercicis?

De cara als propers exercicis, es considera que la demanda de plaques de matrícula personalitzada de vehicles pot aproximar-se a l’hipòtesi inicial del 3% de penetració en el cas dels vehicles nous (pel2015 haestat del 2%).

Tanmateix, és ajustat considerar que les previsions inicials de la memòria en quant a recaptació no respondran a la realitat, en particular per l’elevada diferència en la demanda de matrícula personalitzada pels vehicles existents, que impliquen una menor recaptació respecte a l’estimació inicial en la taxa de tinença de matrícula personalitzada, amb un efecte en els exercicis futurs.

En cas contrari, quina és la nova previsió i amb base a quins criteris?

D’acord amb els resultats obtinguts durant l’any 2015, i sense perjudici de les accions per augmentar la demanda de plaques de matrícula personalitzada, amb criteris de prudència podem considerar que la recaptació ens els propers exercicis no serà inferior als 150.000 €, xifra estimada considerant una penetració del 3% en la venda de plaques de matrícula personalitzada pels vehicles de nova matriculació, i en base a les taxes de reserva, atribució i tinença vigents.

Andorra la Vella, 22 de febrer del 2016

Jordi Alcobé Font
Ministre d’Administració Pública,
Transports i Telecomunicacions

4.8 Propostes d'acord, propostes de resolució i mocions

Edicte

La Sindicatura, en la seva reunió del dia 1 de març del 2016, ha examinat la Proposta d'acord demanant a Govern l’elaboració d’un nou Pla Nacional de Residus que estigui al dia de la normativa europea i de les accions implantades als països del nostre entorn i més avançats mediambientalment parlant, tenint en compte el compostatge de la matèria orgànica, que li han tramès els M. I. Srs. Pere López Agràs, Gerard Alís Eroles i Rosa Gili Casals, consellers generals del Grup Parlamentari Mixt i, exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:

1. D’acord amb l’article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit, sota la qualificació de Proposta d’acord i procedir a la seva tramitació com a tal.

2. D’acord amb l’article 138, ordenar la seva publicació i obrir un període de quinze dies per a la presentació d’esmenes. Aquest termini finalitza el dia 29 de març del 2016, a les 13.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 1 de març del 2016

Vicenç Mateu Zamora
Síndic General

A la Sindicatura

Els consellers generals Pere Lopez Agràs, Gerard Alís Eroles i Rosa Gili Casals, consellers socialdemòcrates del Grup Parlamentari Mixt, compareixem davant la Sindicatura i com millor en dret escaigui,

Diem

Que d'acord amb el que disposa l'article 138 del Reglament del Consell General passem a formular la següent Proposta d'Acord perquè, un cop admesa per aquesta Sindicatura, segueixi el procediment pels seus tràmits i sigui presentada al Ple del Consell General per a la seva votació.

Proposta d’Acord

Tenint en compte que la normativa andorrana en matèria de reciclatge és pobra i incomplerta,

Considerant que el Pla Nacional de Residus vigent és un pla planejat pel període 2001 al 2020, i que per tant, avui dia, aquest està desfasat ja que no té en compte nous plantejaments de reciclatge, la nova legislatura europea en matèria de tractament de residus i les noves tècniques i pràctiques mediambientals que destaquen la importància d’una gestió dels residus apropiada i de les tècniques de valorització i de reciclatge.

Valorant que incrementar les tècniques de reciclatge segueix l’objectiu de protegir el medi ambient i la salut humana,

Acorda

Demanar a Govern l’elaboració d’un nou Pla Nacional de Residus que estigui al dia de la normativa europea i de les accions implantades als països del nostre entorn i més avançats mediambientalment parlant, tenint en compte el compostatge de la matèria orgànica.

Consell General, 26 de febrer del 2016

Pere López Agràs
Gerard Alís Eroles
Rosa Gili Casals

5- ALTRA INFORMACIÓ

5.2 Convocatòries

Avís

El proper dia 11 de març del 2016, divendres, a les 11.00h, se celebrarà a la sala de reunions públiques de la planta -3 del nou edifici del Consell General, una sessió informativa pública del M. I. Sr. Jordi Alcobé Font, ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, davant de la Comissió Legislativa d’Economia, amb l'ordre del dia següent:

Punt Únic: Compareixença, a iniciativa pròpia, del ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Sr. Jordi Alcobé Font, per presentar l’estat actual dels projectes de simplificació de tràmits i tràmits online.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 25 de febrer del 2016

Vicenç Mateu Zamora
Síndic General

Butlletí del Consell General

Dipòsit legal: And. 262/94
ISSN 1024-9044