Butlletí
del
Consell General
Núm. 11/2018
Casa de la Vall, 28 de febrer del 2018
SUMARI
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.2 Proposicions de llei qualificada
Admissió a tràmit i publicació de la Proposició de llei qualificada d'organització i funcionament dels comuns, i obertura del termini de presentació del criteri del Govern.
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.1 Preguntes
Publicació de les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 15 de febrer del 2018, relatives a l'organització i estructuració del Servei d'Atenció Domiciliària, (Reg. Núm. 156). pàg. 10
5- ALTRA INFORMACIÓ
5.3 Altres
Proclamació dels candidats a membre titular i a membre suplent de la delegació del Consell General davant de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa.
3- PROCEDIMENTS ESPECIALS
3.2.2 Proposicions de llei qualificada
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 28 de febrer del 2018, ha examinat el document que li han tramès els M. I. Srs. Pere López Agràs, Rosa Gili Casals i Gerard Alís Eroles, consellers generals del Grup Parlamentari Mixt, registrat en data 21 de febrer del 2018, sota el títol Proposició de llei qualificada d’organització i funcionament dels comuns, i exercint les competències que li atribueix el Reglament del Consell General en els articles que es citaran, ha acordat:
1. D’acord amb l’article 18.1.d), admetre a tràmit aquest escrit sota la qualificació de Proposició de llei qualificada.
2. D’acord amb l'article 103.2, ordenar la seva publicació, i remetre-la al Govern perquè, en el termini de quinze dies, manifesti el seu criteri. El Govern haurà d'evacuar el seu informe per tot el dia 22 de març del 2018, a les 17.30h.
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 28 de febrer del 2018
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Proposició de llei qualificada d’organització i funcionament dels comuns
Índex
Exposició de motius
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Els comuns
Article 2. Òrgans comunals
Article 3. Reglament de funcionament intern
Capítol segon. El Consell de Comú
Article 4. Elecció
Article 5. Constitució i presa de possessió dels consellers i del cònsol major
Article 6. Elecció del cònsol major, dels consellers major i menor i d’altres càrrecs
Capítol tercer. Competències del cònsol major i del Consell de Comú
Article 7. Competències del cònsol major
Article 8. Competències del Consell de Comú
Capítol quart. La Junta de Govern
Article 9. Composició
Article 10. Presidència
Article 11. Competències
Article 12. Sessions
Capítol cinquè. El secretari general
Article 13. Nomenament i revocació
Article 14. Incompatibilitats
Article 15. Funcions
Article 16. Signatura
Capítol sisè. Règim de funcionament, comissions, sessions i acords del Consell de Comú
Article 17. Comissions d’estudi, deliberació i proposta
Article 18. Sessions ordinàries
Article 19. Sessions extraordinàries
Article 20. Convocatòria
Article 21. Quòrum de constitució
Article 22. Ordre del dia
Article 23. Direcció dels debats i publicitat de les sessions
Article 24. Votació i escrutini
Article 25. Acta de la sessió
Capítol setè. Drets i deures dels consellers de comú
Article 26. Contingut
Article 27. Dret i deure d’assistència i lliure expressió
Article 28. Dret d’informació
Article 29. Retribució del cònsol major i dels consellers comunals
Capítol vuitè. Els grups polítics i la participació ciutadana
Article 30. Constitució i organització
Article 31. Despeses i estructura de funcionament
Article 32. Formes i límits de la participació
Capítol novè. Dret d’associació
Article 33. Associació entre comuns i altres entitats locals
Article 34. Composició i representació de la reunió de cònsols
Article 35. Funcionament de la reunió de cònsols
Disposició transitòria
Disposició derogatòria
Disposició final primera
Disposició final segona
Disposició final tercera
Proposició de llei qualificada d’organització i funcionament dels comuns
Exposició de motius
Els comuns tenen un paper institucional rellevant a l’ordenament jurídic andorrà. El Títol VI de la Constitució i les lleis que la desenvolupen concreten la seva regulació, tot reconeixent i garantint el principi d’autogovern. Aquest és, també, l’esperit d’aquesta Llei, que modernitza l’organització comunal tot assentant uns principis generals de reconeixement del paper de control que correspon a les minories representades al Consell de Comú.
Les disposicions d’aquesta Llei instauren canvis rellevants respecte a la normativa anterior: en primer lloc, es defineix i es reforça, alhora, el paper executiu del cònsol major, s’elimina la figura del cònsol menor i es concreta la funció de la Junta de Govern; en segon lloc, s’introdueixen possibilitats de participació democràtica directa dels ciutadans, d’acord amb les disposicions del reglament de funcionament intern de cada Comú; en tercer lloc, es defineixen els drets i els deures dels consellers, especialment pel que fa a l’obtenció de documentació i informació, i es clarifica la noció de grup polític comunal i se n’estableixen els seus drets. Alhora, s’introdueix una primera regulació dels criteris generals que han de regir l’establiment de les retribucions de consellers i cònsols.
També s’estableixen i es precisen altres qüestions, com l’organització interna de funcionament en comissions, que poden ser permanents o temporals, i es fixen les competències que pot delegar el Consell de Comú, com a òrgan bàsic de tota l’estructura. D’altra banda, la norma manté la regulació de la figura del secretari general, tot i que amplia les seves funcions amb l’assessorament a tots els consellers comunals.
La Llei fa referència també a la legislació vigent aplicable en matèries que afecten el funcionament i l’organització dels comuns però que, per les seves característiques o abast, ja estan regulades en altres disposicions legals.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Els comuns
Els comuns representen, governen i administren les parròquies.
Dins l’àmbit de les seves competències, establertes per la Constitució, la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns i d’altres que siguin atribuïdes expressament per Llei, funcionen sota el principi d’autogovern.
Article 2. Òrgans comunals
Els òrgans comunals són:
a) El Consell de Comú.
b) El cònsol major i els consellers major i menor.
c) La Junta de Govern.
d) Les comissions del Consell.
Article 3. Reglament de funcionament intern
Cada Comú ha d’aprovar un reglament de funcionament intern per desenvolupar i complementar aquesta Llei.
Capítol segon. El Consell de Comú
Article 4. Elecció
Els consellers de Comú són elegits d’acord amb la Llei qualificada de règim electoral i de referèndum i formen el Consell de Comú.
Article 5. Constitució i presa de possessió dels consellers i del cònsol major
1. Els consellers de Comú presten jurament o promesa en el decurs de la sessió tradicional de Sants Innocents posterior a les eleccions comunals, convocada pel cònsol major sortint, i prenen possessió el dia 1 de gener següent.
2. En cas de dissolució anticipada, la norma de convocatòria d’eleccions ha d’establir les dates de jurament o promesa i de presa de possessió.
3. Els consellers presten el jurament o la promesa davant del cònsol major sortint. Si aquest ha estat reelegit com a conseller, presta el seu jurament o promesa davant del conseller major sortint. Si aquest darrer també és elegit presta jurament o promesa davant del conseller sortint de més edat.
4. Els membres del Consell de Comú sortint cedeixen el seu lloc a la sala del Consell de Comú als membres del Consell de Comú entrant per a l’elecció dels càrrecs de cònsol major, conseller major i els altres càrrecs propis de cada parròquia.
5. Una volta elegits els càrrecs propis del Consell de Comú entrant d’acord amb el que estableix l’article 6, aquests presten el jurament o la promesa davant del cònsol major sortint, envoltats dels consellers de comú sortints que han recuperat el seu lloc a la sala del Consell de Comú.
Article 6. Elecció del cònsol major, dels consellers major i menor i d’altres càrrecs
1. El cònsol major és elegit d’acord amb el que estableix l’article 64 de la Llei qualificada de règim electoral i de referèndum.
2. Un cop elegit el cònsol major es procedeix a l’elecció dels consellers major i menor. Aquests són elegits d’entre els consellers del Comú per majoria simple.
3. En la mateixa sessió constitutiva es procedeix a l’elecció dels altres càrrecs propis de cada comú, si és el cas.
Capítol tercer. Competències del cònsol major i del Consell de Comú
Article 7. Competències del cònsol major
1. El cònsol major té les competències següents:
a) Representar el comú davant de qualsevol organisme, ens o persona, públic o privat, nacional o estranger, i ostentar la representació comunal en qualsevol acte o negoci jurídic, tant extrajudicial com judicial.
b) Publicar, executar i fer complir els acords comunals.
c) Proposar al Consell de Comú el nomenament dels consellers major i menor.
d) Convocar i presidir les sessions del Consell de Comú i de la Junta de Govern.
e) Les competències que estiguin previstes en la legislació vigent.
f) Exercir la direcció superior de tot el personal de la corporació.
g) Exercir accions judicials i administratives i la defensa del comú en les matèries de la seva competència i també quan aquestes hagin estat delegades en un altre òrgan, i, en cas d'urgència, en matèries de la competència del Consell de Comú. En aquest últim supòsit s'ha de donar compte al Consell de Comú en la primera sessió que convoqui per a la seva ratificació.
h) Adoptar personalment i sota la seva responsabilitat, en el cas de catàstrofe o d'infortunis públics o de greu perill d'aquests, les mesures necessàries i adequades, i donar-ne compte al ple del consell en el proper Consell de Comú que se celebri.
i) La iniciativa per proposar al ple del Consell la declaració de lesivitat dels actes administratius en matèries que són de la competència del cònsol. Així mateix, el cònsol pot declarar la lesivitat respecte a competències del ple, per raó d'urgència que en faci inviable la convocatòria, i en la primera reunió que tingui n'hi ha de donar compte.
j) Les altres atribucions que expressament li atribueixen les lleis i les que la legislació assigna al comú i no atribueix a d’altres òrgans comunals.
2. El cònsol major pot delegar les atribucions indicades a les lletres a), b) i e) del punt anterior. La delegació pot recaure en un conseller de Comú. En tot cas, la delegació ha de ser expressa i ha d’especificar els actes que es deleguen.
3. La signatura pertany al cònsol major. Aquesta signatura es pot delegar en el conseller major.
4. En cas d’absència o incapacitat, el cònsol major és substituït, per aquest ordre, pel conseller major, pel conseller menor i pels altres consellers. La precedència d’aquests darrers és establerta pel Consell de Comú.
Article 8. Competències del Consell de Comú
1. El Consell de Comú regula de manera general tots els assumptes d’àmbit i interès comunal en els límits fixats per la Constitució, la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns i les lleis.
2. El Consell de Comú té les competències següents:
a) L’elecció i el nomenament del cònsol major, l’elecció dels consellers major i menor, la discussió i la votació de la moció de censura, prevista a la legislació electoral vigent.
b) L’aprovació d’ordinacions i reglaments i decrets, inclosos els plans i les ordinacions urbanístiques i les ordinacions tributàries.
c) L’aprovació del pressupost del Comú, dels crèdits extraordinaris i dels suplements de crèdit i de tots els crèdits d’acord amb la Llei de les finances comunals.
d) L’aprovació dels comptes del Comú.
e) L’adopció dels acords de liquidació tributària previstos per la normativa vigent.
f) El control i la fiscalització dels òrgans de govern.
g) Les contractacions administratives de tota mena, quan el seu import superi la quantitat de 25.000 euros o quan el seu import superi l’1% del pressupost de despesa.
h) L’alteració de la qualificació jurídica de béns i serveis de domini públic.
i) Les concessions administratives de béns i serveis de domini públic.
j) Les autoritzacions per a l’ocupació del domini públic.
k) L’aprovació de la presentació de proposicions de llei al Consell General, d’acord amb la iniciativa legislativa comunal establerta per la Constitució.
l) La interposició d’accions davant el Tribunal Constitucional.
m) L’exercici d’accions judicials i administratives i la defensa del Comú en matèries de competència del Consell.
n) La resolució de procediments sancionadors, inclosos els relatius a urbanisme i tributs.
o) Les resolucions en matèria de personal propi del Comú, inclosa la convocatòria de concursos públics i la resolució de procediments sancionadors.
p) Les llicències i les autoritzacions en matèria d’urbanisme i d’activitats comercials, empresarials i professionals, o altres exigides per la legislació vigent.
q) La regulació i les resolucions relatives a la gestió ordinària del cens de població comunal i del cens electoral.
r) La regulació i les resolucions relatives al cadastre i als registres immobiliaris.
s) El nomenament de l’interventor general del Comú. L’interventor general ha de ser elegit per les dues terceres parts dels consellers comunals.
t)Les altres competències que expressament li atribueixin les lleis i les que la legislació assigna al Comú i no adjudica a cap altre òrgan comunal.
3. El Consell de Comú pot delegar l’exercici de les seves atribucions al cònsol major, i a la Junta de Govern. Són indelegables les atribucions indicades a les lletres a), b), c), d), f), g), h), i), k), l), m), o) i s) del punt anterior.
4. La delegació de l’exercici d’atribucions s’ha de fer mitjançant un acte escrit, datat i signat. L’acte ha d’indicar de manera precisa l’òrgan titular, l’objecte i la naturalesa de la delegació, i ha de ser publicat.
Capítol quart. La Junta de Govern
Article 9. Composició
La Junta de Govern es composa, com a mínim, pel cònsol major i pels consellers major i menor.
Article 10. Presidència
El cònsol major és el president de la Junta de Govern.
Article 11. Competències
La Junta de Govern exerceix les competències que li delegui expressament el Consell de Comú i les altres que li atribueixi la legislació vigent.
Article 12. Sessions
1. La Junta de Govern es reuneix com a mínim un cop al mes i en els casos en que sigui convocada pel cònsol major. La Junta de Govern queda vàlidament constituïda si són presents la meitat més un dels seus membres.
2. Els acords es prenen per majoria simple dels membres presents.
3. Actua com a secretari de la Junta de Govern el secretari general, que aixeca acta dels acords presos. En absència del secretari general, actua com a secretari un funcionari o càrrec de confiança.
4. Les actes de la Junta de Govern es remeten als consellers de comú abans del moment de la celebració de la següent sessió de Consell de Comú.
5. El cònsol major dóna compte al Consell dels acords presos per la Junta de Govern.
6. Les sessions de la Junta de Govern no són públiques.
Capítol cinquè. El secretari general
Article 13. Nomenament i revocació
1. El secretari general de Comú és lliurement nomenat i revocat pel Consell de Comú, a proposta del cònsol major. El seu càrrec finalitza, com a més tard, amb el mandat comunal, sense perjudici d’un possible nou nomenament.
2. Si la persona nomenada és funcionari públic o agent de l’administració de caràcter indefinit, passa a situació d’excedència durant el temps que exerceixi el càrrec.
3. El secretari general presta jurament o promesa i pren possessió davant del Consell de Comú.
Article 14. Incompatibilitats
1. S’apliquen al secretari general les causes d’incompatibilitat i d’inelegibilitat previstes per la legislació electoral per als candidats en general i per als consellers generals en especial.
2. La funció de secretari general és de dedicació exclusiva.
Article 15. Funcions
El secretari general del Comú depèn directament del cònsol major i té les següents funcions:
a) Assessorar el cònsol major, la Junta de Govern i els consellers sobre tots els assumptes comunals.
b) Estendre les actes de les sessions del Consell de Comú i de la Junta de Govern.
c) Certificar, d’ofici o a instància de part, els acords adoptats pel Consell de Comú, per la Junta de Govern i pel cònsol major.
Article 16. Signatura
La signatura del secretari general del Comú sempre ha d’anar acompanyada del vistiplau del cònsol major.
Capítol sisè. Règim de funcionament, comissions, sessions i acords del Consell de Comú
Article 17. Comissions d’estudi, deliberació i proposta
1. Totes les àrees de l’organització administrativa comunal queden estructurades sota la direcció d’una comissió.
La constitució d’una comissió de finances i comptes és obligatòria.
2. La composició de les comissions ha de respectar el principi de proporcionalitat dels grups polítics amb representació al Consell de Comú, de manera que s’assegurarà la presència de cadascun d’ells en, almenys, un representant. Les decisions s’adopten per majoria dels seus membres. Els seus acords no són vinculants.
3. S’admet l’existència de comissions integrades per un nombre paritari de consellers per grup polític, però amb sistema de vot ponderat.
4. Cada comissió elegeix un president, que ha de donar comptes a la Junta de Govern i al Consell de Comú de la tasca realitzada. Les comissions han de designar un secretari d’entre els tècnics del Comú de cada àrea, que tindrà per comès la redacció de les actes de cada sessió. Tanmateix, el cònsol major és president de ple dret de les comissions
5. El Consell de Comú pot crear comissions d’estudi sobre les qüestions que li seran confiades. Aquestes comissions podran ésser permanents o temporals.
Article 18. Sessions ordinàries
El Consell de Comú es reuneix obligatòriament en els següents casos:
a) En la sessió del 28 de desembre que segueixi unes eleccions comunals, a fi i efecte de procedir a la prestació de jurament o promesa dels consellers i a l’elecció de Cònsol major i dels altres càrrecs.
b) En sessió ordinària, almenys un cop cada dos mesos durant tot el mandat. El debat i l’aprovació del pressupost i el passament de comptes s’han de tractar durant les sessions ordinàries. Tenen el règim propi de les sessions ordinàries les sessions tradicionals establertes pels comuns.
c) En el termini de quinze dies des de la votació d’una moció de censura que hagi reeixit o de la dimissió, defunció o revocació del cònsol major. En aquesta sessió es procedeix a realitzar la nova elecció.
Article 19. Sessions extraordinàries
El Consell de Comú també ha de reunir-se, en sessió extraordinària, en els següents casos:
a) Quan el convoqui el cònsol major. La convocatòria, degudament justificada, pot tenir un caràcter urgent. En aquest darrer cas només poden ser tractats els assumptes determinats en l’ordre del dia.
b) Quan ho demani la tercera part dels consellers de Comú. En aquest cas, els consellers peticionaris han d’indicar clarament els assumptes de l’ordre del dia, que són els únics susceptibles de tractament. El cònsol major té l’obligació de convocar el Consell en el transcurs dels vint dies naturals següents a la presentació de la sol·licitud.
Article 20. Convocatòria
1. Correspon al cònsol major la convocatòria de les sessions del Consell de Comú.
2. La convocatòria a una sessió ordinària o extraordinària sense caràcter d’urgència es regeix per les següents regles:
a) S’ha de notificar per escrit a cada conseller de Comú al domicili designat per a notificacions, amb un mínim de quinze dies de preavís.
b) La convocatòria ha d’indicar necessàriament el dia, l’hora i el lloc de la sessió, així com l’ordre del dia.
c) La convocatòria ha d’anar acompanyada amb la documentació i la informació suficient i completa per debatre els assumptes inscrits a l’ordre del dia.
3. La convocatòria a una sessió extraordinària amb caràcter d’urgència es regeix per les següents regles:
a) S’ha de notificar per escrit a cada conseller de Comú al domicili designat per a notificacions, amb un mínim de quaranta-vuit hores d’antelació.
b) El contingut ha d’indicar necessàriament el dia, l’hora i el lloc de la sessió, l’ordre del dia i tota la informació disponible dels temes a tractar.
c) Al començament de la sessió celebrada amb caràcter urgent, el Consell de Comú ha de ratificar la urgència i pot decidir, a més, ajornar qualsevol punt de l’ordre del dia per a una sessió ulterior.
Article 21. Quòrum de constitució
1. La vàlida constitució d’una sessió del Consell de Comú en primera convocatòria exigeix la presència en el moment de la seva obertura de la meitat més un dels seus membres.
2. Si no hi ha quòrum, té lloc una segona convocatòria durant el dia següent. La vàlida constitució del Consell en segona convocatòria exigeix la presència, en el moment d’obertura, de la meitat dels seus membres.
Article 22. Ordre del dia
1. La fixació de l’ordre del dia de les sessions del Consell de Comú correspon al cònsol major.
2. L’ordre del dia ha d’incloure un punt dedicat als precs i preguntes dels consellers. Les preguntes han de ser presentades amb un mínim de vint-i-quatre hores d’antelació.
3. Els consellers poden proposar al cònsol major, amb una antelació mínima de quaranta-vuit hores, el debat i la votació d’un assumpte no inclòs a l’ordre del dia. La modificació proposada de l’ordre del dia és presa en consideració si obté el vot favorable de la majoria dels consellers presents.
Article 23. Direcció dels debats i publicitat de les sessions
1. El cònsol major dirigeix els debats durant les sessions del Consell de Comú.
2. En concret, el cònsol major té les següents atribucions:
a) Fixar un temps de paraula raonable per a cada conseller que ho demani i per a cada assumpte a tractar.
b) Decidir el moment en què s’han de posar els assumptes a votació.
c) Suspendre o aixecar la sessió.
3. Les sessions del Consell de Comú són públiques. No obstant, poden ser secrets el debat i la votació dels assumptes que puguin afectar el dret a la intimitat reconegut per l’article 14 de la Constitució, si així s’acorda per majoria absoluta del nombre legal de consellers.
Article 24. Votació i escrutini
1. No s’admet la delegació de vot.
2. Les votacions es fan sempre a mà alçada o de viva veu. Per votació favorable de la meitat més un del nombre legal de consellers es pot decidir la votació secreta, quan s’afecti de forma directa l’honor i la intimitat de persones concretes.
3. Els acords es prenen per majoria simple dels sufragis expressats, excepte que la legislació exigeixi un quòrum favorable qualificat. Es considera que hi ha majoria simple quan hi ha més vots afirmatius que negatius. En cas d’empat, el cònsol major dirimeix.
Article 25. Acta de la sessió
1. L’acta de la sessió és redactada pel secretari general del Comú o, en la seva absència, per un funcionari comunal designat a aquest efecte pel cònsol major. L’acta és aprovada a la següent sessió ordinària del Consell de Comú.
2. L’acta ha d’incloure obligatòriament les mencions següents:
a) El dia, l’hora i el lloc de la sessió.
b) L’ordre del dia.
c) La llista dels consellers presents.
d) Si escau, la ratificació del caràcter urgent de la sessió.
e) La relació dels acords presos per delegació per altres òrgans comunals des de la darrera sessió del Consell de Comú.
f) La síntesi de les deliberacions, el nom dels consellers que participen a cada votació, els resultats definitius i els acords presos.
g) Les intervencions amb constància sol·licitada expressament per un conseller de Comú.
3. L’acta de la sessió és pública llevat que es doni el supòsit de l’article 24.3 d’aquesta llei quant a les sessions a porta tancada, en què el propi Consell de Comú en decidirà la publicitat.
4. L’acta de la sessió queda reproduïda al llibre d’actes del Comú, on ha de constar signada pel cònsol major i pel secretari general.
5. Qualsevol persona que tingui un interès legítim té dret a obtenir la certificació d’un acord pres un cop hagi estat aprovada.
Capítol setè. Drets i deures dels consellers de Comú
Article 26. Contingut
Els drets i els deures previstos en aquest capítol s’entenen sense perjudici dels que es derivin de la resta d’aquesta Llei i de la legislació vigent.
Article 27. Dret i deure d’assistència i lliure expressió
1. Els consellers tenen el dret i el deure a assistir a les sessions del Consell de Comú, a les sessions de la Junta de Govern si en són membres i a les comissions. En aquestes darreres, no tindran dret a vot els consellers que no en siguin membres.
2. S’establiran totes les disposicions necessàries per convenir dia i hora que permetin l’assistència de tots els consellers.
3. Els consellers absents s’excusen davant del cònsol major o del president de la comissió de la qual formin part. Tanmateix, els consellers es poden fer substituir per un altre conseller en les sessions de les comissions de què formin part, per simple manifestació verbal al president.
4. Els consellers tenen dret a expressar la seva opinió sobre qualsevol dels assumptes inscrits a l’ordre del dia, sense perjudici de la potestat de direcció dels debats del cònsol major.
5. Els consellers tenen dret a demanar constància en acta de les opinions expressades tant al Consell de Comú, la Junta de Govern com en les comissions i disposen en tot moment d’accés a les actes.
Article 28. Dret d’informació
1. Els consellers tenen dret a rebre informació suficient i completa dels assumptes inscrits a l’ordre del dia de les sessions del Consell del Comú.
2. A més, els consellers poden demanar informació i documentació complementària sobre qualsevol assumpte d’interès per al Comú. La petició s’ha de fer al cònsol major i aquest ha de resoldre en el termini de quinze dies. Transcorreguts aquests dies, la petició s’entén estimada i el Comú ha de lliurar la informació i documentació sol·licitades.
3. Les anteriors resolucions poden ser recorregudes davant la jurisdicció ordinària i, si escau, davant el Tribunal Constitucional.
Article 29. Retribució del cònsol major i dels consellers comunals
1. El cònsol major té dret a una retribució que oscil·la entre 4,5 i 5,5 vegades el salari mínim interprofessional. La retribució es decidirà en la primera sessió de Consell de Comú de l’inici del mandat.
2. Els consellers tenen dret a una retribució mensual de 1,5 vegades el salari mínim. Aquesta retribució és la mateixa per tots els consellers de la corporació comunal.
Capítol vuitè. Els grups polítics i la participació ciutadana
Article 30. Constitució i organització
1. Els consellers s’agrupen en grups polítics, que coincideixen amb les candidatures concurrents a les eleccions comunals. Per formar un grup polític comunal cal un nombre mínim de dos consellers.
2. Els grups polítics nomenen un president i comuniquen aquesta decisió al cònsol major.
3. Els consellers que, per qualsevol motiu, deixin de pertànyer a un determinat grup polític s’integren en el grup mixt.
Article 31. Despeses i estructura de funcionament
1. El pressupost del Comú ha de preveure una partida específica destinada a cobrir les despeses de funcionament que permetin un correcte funcionament dels grups polítics del Comú. L’assignació de cada grup ha de ser proporcional als vots obtinguts a les eleccions comunals i als consellers elegits. Les despeses generades són objecte d’una justificació específica.
2. Cada grup polític té atribuït un espai per al correcte desenvolupament de la seva tasca. Dins de les possibilitats pressupostàries del Comú, aquests espais compten amb els mitjans materials que assegurin la dignitat i l’eficàcia del treball dels consellers.
3. Cada grup polític podrà fer ús dels espais i de les sales de treball, de reunions i de conferències i premsa, del Comú, prèvia petició al cònsol major, i d’acord amb les disponibilitats en funció de l’organització del Comú.
Article 32. Formes i límits de la participació
1. Els reglaments comunals de funcionament intern han d’establir fórmules per afavorir la participació dels ciutadans. En concret, s’hi poden preveure:
a) La convocatòria de consultes populars no vinculants.
b) La realització de fòrums i debats públics en presència dels ciutadans o de comissions designades ad hoc.
c) La participació dels ciutadans en les fases de proposta i avaluació de determinades parts del pressupost comunal o en la configuració de projectes concrets d’obres o serveis.
d) Altres mecanismes que afavoreixin la participació ciutadana i que no siguin contraris a la legislació vigent.
2. Les formes, els mitjans i els procediments de participació establerts pels comuns no poden, en cap cas, menystenir les competències i les facultats de decisió que corresponen als òrgans comunals establertes per la legislació vigent.
Capítol novè. Dret d’associació
Article 33. Associació entre comuns i altres entitats locals
En l’exercici de les seves competències, i d’acord amb la legislació vigent, es reconeixen els drets dels comuns de:
a) Cooperar i associar-se amb altres comuns i col·lectivitats locals per a la realització de tasques d’interès comú.
b) Adherir-se a associacions per a la protecció i la promoció de llurs interessos i a associacions internacionals d’àmbit local.
c) Cooperar amb entitats locals d’altres Estats.
Article 34. Composició i representació de la reunió de cònsols
La reunió de cònsols es composa dels cònsols majors de cadascuna de les set parròquies del Principat. El cònsol major representa el Comú en la reunió de cònsols. En cas de necessitat, un conseller de Comú pot assistir a la reunió de cònsols en reemplaçament del cònsol major.
Article 35. Funcionament de la reunió de cònsols
Els cònsols han d’adoptar un reglament intern de funcionament de la reunió de cònsols que ha de determinar, com a mínim, la periodicitat de les reunions, quòrum de constitució, votacions, presidència i funcions.
Totes les propostes plantejades en reunió de cònsols s’han de debatre i votar en Consell de Comú, prèvia aprovació en la reunió de cònsols.
Disposició transitòria
Fins que no finalitzi la legislatura comunal actual iniciada amb les eleccions comunals celebrades el 13 de desembre del 2015, la figura del cònsol menor, el nombre de consellers de comú i la resta de disposicions vigents el dia de l’entrada en vigor de la present Llei es regeixen per la normativa anterior.
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al què estableix aquesta Llei.
Disposició final primera
1. Es modifica l’article 60 de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum amb el redactat següent:
“Article 60. Composició del Consell de Comú
1. Els consells de comú estaran compostos per un màxim de deu consellers de comú, sempre en nombre parell.
2. Els consells de comú, elegits conforme a aquesta Llei, podran modificar el nombre de consellers de comú dins del límit expressat en el paràgraf primer, sempre que aquesta modificació sigui aprovada per 2/3 parts dels seus membres. Perquè aquest acord tingui efecte per a les eleccions següents, s’haurà d’adoptar amb un any d’antelació a la celebració d’aquestes.”
2. Es modifica l’article 62 de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum amb el redactat següent:
“Article 62. Atribució dels escons
Efectuada l’elecció, el nombre total de consellers s’ha de distribuir proporcionalment entre totes les candidatures per aplicació del sistema descrit en l’article 58, adequant-lo al nombre de consellers a repartir proporcionalment.”
3. Es modifica l’article 64 de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum amb el redactat següent:
“Article 64. Elecció de cònsol major, moció de censura i dimissió
1. El cònsol major serà nomenat pels consellers de comú i recaurà en la persona que ocupi la primera plaça en la llista més votada. En cas d’empat com a llista més votada, el cònsol major serà elegit pels consellers de comú d’entre els mateixos, per majoria simple.
La persona que exerceixi la funció de cònsol major no pot exercir més de dos mandats consecutius.
2. El cònsol major cessa en el seu càrrec si li és presentada una moció de censura, amb un conseller de comú com a candidat alternatiu i aquest obtingués el vot favorable de la majoria absoluta dels membres de dret del Consell de Comú.
3. Si la moció de censura no reeixís, el conseller de comú presentat com a candidat alternatiu no podria ésser presentat de nou en tot el que restés de mandat.
4. El cònsol major pot presentar de forma irrevocable la dimissió del seu càrrec, passant a ésser membre del Consell de Comú. La seva substitució s’efectuarà mitjançant elecció pels consellers de comú d’un d’entre ells, i haurà de tenir lloc durant els quinze dies naturals següents a la presentació de la seva dimissió; els candidats a ocupar el càrrec de cònsol major podran postular fins a quatre dies naturals abans de la elecció. Se seguirà el mateix procediment en cas de defunció o de revocació del cònsol major.
5. Qualsevol conseller de comú podrà presentar davant el cònsol major la seva renúncia irrevocable al càrrec, la qual tindrà efecte a partir dels quinze dies naturals d’haver-la presentada. El substituirà en el càrrec el candidat següent al darrer escollit de la seva llista electoral. Es seguirà el mateix procediment en cas de defunció o de revocació del conseller de comú.”
4. Es modifica l’article 66 de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum amb el redactat següent:
“Article 66. Estatus del cònsol major
1. El cònsol major ha de tenir la nacionalitat andorrana, ser major d’edat i no estar inhabilitat o incapacitat per sentència judicial ferma.
2. El cònsol major ha d’exercir el seu càrrec amb dedicació exclusiva i per tant, només pot efectuar les funcions públiques derivades de la seva pertinença al Comú.
3. El cònsol major no pot contractar amb el seu Comú, ni ocupar càrrecs directius ni pertànyer a consells d’administració en empreses privades que contractin amb el seu Comú, incloses les concessionàries de serveis públics, ni tampoc exercir activitats remunerades, siguin mercantils, industrials o professionals.
4. En cas d’incompliment demostrat del que disposen els apartats 2 i 3, el cònsol major és revocat del seu càrrec pel Consell de Comú.
5. El personal de l’Administració pública que sigui nomenat cònsol major té dret a la reserva de plaça a l’Administració de què es tracti durant tot el seu mandat. Un cop cessi efectivament com a cònsol major disposa d’un termini màxim de tres mesos per reincorporar-se a la plaça de la qual és titular.”
Disposició final segona
El comuns i la reunió de cònsols han de dictar les ordinacions i reglaments escaients pel desenvolupament del que disposa aquesta Llei, en un termini màxim de 3 mesos des de l’entrada en vigor de la Llei.
Disposició final tercera
Aquesta Llei entrarà en vigor als 3 mesos de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Tanmateix, la disposició final primera prevista en la Llei entrarà en vigor en el moment que finalitzi la legislatura comunal actual iniciada amb les eleccions comunals celebrades el 13 de desembre de 2015.
4- IMPULS I CONTROL DE L'ACCIÓ POLÍTICA DEL GOVERN
4.4.1 Preguntes
Edicte
La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 28 de febrer del 2018, ha examinat les preguntes amb resposta escrita del Govern presentades per la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per escrit de data 15 de febrer del 2018, relatives a l'organització i estructuració del Servei d'Atenció Domiciliària i d’acord amb els articles 18 i 129 del Reglament del Consell General ha acordat admetre-les a tràmit i ordenar la seva publicació, (Reg. Núm. 156).
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 28 de febrer del 2018
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
A la Sindicatura
La sotasignada, M. I. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, per la present m’adreço a V.M.I.S., i d’acord amb el que disposa l’article 129 del capítol 4 del Reglament del Consell General, sol·licito una resposta escrita del Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior en el millor termini, a les preguntes relatives a l’organització i estructuració del Servei d’Atenció Domiciliària.
Motivació
El passat dia 13 de febrer del 2018 va tenir lloc la segona reunió de la Comissió Nacional de Benestar Social en la qual es va presentar un balanç sobre el funcionament del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) traspassat des dels Comuns a Govern l’any 2017.
Es pregunta:
Pot Govern informar del nou organigrama de treball del servei en cada parròquia?
Quant temps es triga a donar el servei des del moment en què es fa la sol·licitud?
Quin és el nombre de treballadors actuals al departament del SAD?
Quant personal s’ha contractat per cobrir l’ampliació d’usuaris i l’ampliació d’horaris del servei?
Quin és el salari més habitual (salari moda) dels treballadors del SAD?
S’han produït baixes laborals entre el personal amb el traspàs i modificació del sistema de treball?
Durant l’enquesta de satisfacció, es va informar els usuaris que el preu s’augmentaria en els propers mesos? Què ha motivat aquest increment en el preu del servei?
Té previst el Govern privatitzar part o la totalitat del servei del SAD?
Aprofito l’avinentesa per testimoniar-vos la meva més distingida consideració.
Consell General, 15 de febrer del 2018
Judith Pallarés Cortés
Consellera General
5- ALTRA INFORMACIÓ
5.3 Altres
Edicte
La Sindicatura, d’acord amb l’article 84 del Reglament del Consell General, ha examinat la candidatura presentada pel M. I. Sr. Miquel Aleix Areny, president suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, per al nomenament d’un membre titular i d’un membre suplent de la delegació del Consell General davant de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, i atès que no ha estat formulada cap objecció dins el termini reglamentari, proclama els candidats següents:
Membre titular: Patrícia Riberaygua Marme
Membre suplent: Carles Jordana Madero
Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.
Casa de la Vall, 28 de febrer del 2018
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
|
Butlletí del Consell General Dipòsit legal: And. 262/94
|
