BCG 100/2017, 13 desembre 2017

 

Núm. 100/2017

 

2- PROCEDIMENT LEGISLATIU COMÚ

2.1 Projectes de llei

Publicació de l’informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior en relació al Projecte de llei qualificada de col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre els comuns. 

Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de l’esport del Principat d’Andorra.

Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.         

Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats.

2.2 Proposicions de llei

Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes a la Proposició de llei qualificada de relacions laborals.

3- PROCEDIMENTS ESPECIALS

3.2.2 Proposicions de llei qualificada

Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes a la Proposició de llei qualificada d’acció sindical i patronal.                                                                                    

Pròrroga al termini per a la presentació d’esmenes a la Proposició de llei qualificada de mesures de conflicte col·lectiu.                                                            

 

 

El síndic general, d'acord amb les previsions de l’article 100.2 del Reglament del Consell General,

Disposa

Publicar l’informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior en relació al Projecte de llei qualificada de col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre els comuns.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa dela Vall, 13 de desembre del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

Informe de la ponència de la Comissió Legislativa d’Interior

El M. I. Sra. Maria Martisella González, del Grup Parlamentari Demòcrata, nomenada ponent per la Comissió Legislativa d’Interior el dia 7 de desembre  del 2016, en relació al Projecte de llei qualificada de col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre els comuns, exposa el següent:

- S’ha presentat  36  esmenes a l’articulat:  7 esmenes per part del Grup Parlamentari Mixt-PS, 10 esmenes per part del Grup Parlamentari Mixt- SDP, 17 esmenes per part del Grup Parlamentari Liberal, i 2 esmenes per part del Grup Parlamentari Demòcrata.

- La Sindicatura, el dia 31 d’octubre del 2016, i als efectes determinats per l’article 18.1.d) del Reglament del Consell General, va constatar que les esmenes formulades pels grups parlamentaris no eren contràries a les disposicions de l’article 112 del Reglament del Consell General, i les va admetre a tràmit.

- El dia 2 de desembre del 2016 es va trametre el Projecte de llei esmentat i les esmenes a l’articulat presentades a la Comissió Legislativa d’Interior, d’acord amb el que preveu l’article 45 del Reglament del Consell General.

Per aquests fets, la ponent de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, en relació al Projecte de llei qualificada de col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre els comuns, proposa, segons el que disposa l'article 97 del Reglament del Consell General, l'informe següent:

Projecte de llei qualificada de col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre els comuns

Grup Mixt-SDP(1)

Es proposa modificar el títol de la Llei , amb el redactat següent:

“Projecte de llei de col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre els comuns”

Motivació

El text proposat podria incórrer en una infracció constitucional per vulnerar una reserva de llei establerta a la Constitució. El Govern ha optat per regular els mecanismes de col·laboració interadministrativa mitjançant llei qualificada. Tanmateix, cal recordar que l'àmbit material de la llei qualificada només abasta aquelles matèries expressament reservades a aquest tipus de llei per la Constitució d'Andorra. Efectivament, tal com disposa l´article 57.3 CA "les lleis qualificades" són només les "previstes per la Constitució", que són relatives a: nacionalitat (article 7CA), estats d´alarma i emergència (article 42 CA), causes d´inelegibilitat i incompatibilitat dels consellers (article 51 CA), delimitació de les competències comunals (article 80CA) i transferències pressupostàries (article 81 CA)determinats aspectes relacionats amb la justícia i els òrgans de govern del poder judicial (articles 85.2, 89.4, i 91 CA), així com a la composició i funcionament del Tribunal Constitucional (articles 95, 96, 97, 104).

El Projecte de llei no regula cap de les matèries esmentades al paràgraf anterior. Es tractaria, pròpiament, de continguts relacionats amb el règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu, que no estan reservats a aquest tipus especial de llei. Per tant, el projecte de llei podria incórrer en un vici d´inconstitucionalitat consistent en adoptar la forma de llei qualificada per regular unes matèries que no estan constitucionalment reservades a aquesta font del dret andorrà.

Índex

Exposició de motius

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Principi general de lleialtat institucional i col·laboració

Article 2. Informació mútua

Article 3. Assistència mútua

Capítol segon. Mancomunitats de serveis i obres

Article 4. Mancomunitats de serveis i obres

Article 5. Procediment de creació

Article 6. Estatuts

Article 7. Òrgans

Article 8. Durada, adhesió i retirada

Article 9. Realització d’obres i gestió de serveis

Article 10. Personal

Capítol tercer. Encàrrecs de gestió

Article 11. Encàrrecs de gestió

Capítol quart. Convenis de col·laboració entre administracions

Article 12. Capacitat per establir convenis de col·laboració

Article 13. Procediment

Article 14. Contingut

Article 15. Efectes i control

Capítol cinquè. Col·laboració en matèria de personal

Article 16. Principi de mobilitat

Article 17. Modalitats de mobilitat

Article 18. Drets

Article 19. Formació

Disposició derogatòria

Disposició final. Entrada en vigor

 

 

Exposició de motius

La divisió del territori andorrà en parròquies és immemorial. L’acta de consagració de la catedral d’Urgell de l’1 de novembre de l’any 839 és el primer document que d’una manera clara esmenta els andorrans sota l’apel·latiu geogràfic genèric de Valle Andorrensi (Vall d’Andorra) com una unitat determinada, concreta i definida, ben diferenciada de les valls veïnes. L’acta conté el nom de les 279 demarcacions que en aquell moment pertanyien al Bisbat d’Urgell; entre aquestes demarcacions, i figurant com a possessió del Comtat d’Urgell, hi trobem esmentades les sis parròquies andorranes tradicionals i Santa Coloma.

Des d’aquests orígens remots, el govern i l’organització interna andorrana han evolucionat de manera molt notable, arrelada fortament en la tradició. La creació del Consell de la Terra al segle XV, el Decret de nova reforma del segle XIX i la Constitució del 1993 són algunes de les fites essencials d’aquesta llarga evolució històrica cap a la consolidació de les institucions andorranes, que, partint de les parròquies, han anat creant el govern general de la Vall.

La Constitució, aprovada pel poble andorrà en referèndum celebrat el 14 de març de 1993, ja estableix en l’article primer els principis bàsics que inspiren el model d’organització territorial de l’Estat: d’una banda, l’article 1.3 disposa que “La sobirania resideix en el Poble Andorrà”; i d’altra banda, l’article 1.5 estableix que “Andorra està integrada per les parròquies de Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany”. Sobre la base d’aquests dos principis bàsics s’estructura l’organització del poder estatal al Principat d’Andorra.

D’una banda, i d’acord amb l’article 79 de la Constitució, els comuns, com a òrgans de representació i administració de les parròquies, són corporacions públiques amb personalitat jurídica i potestat normativa local, sotmesa a la llei, en forma d’ordinacions, reglaments i decrets. Dins l’àmbit de les seves competències, exercides d’acord amb la Constitució, les lleis i la tradició, funcionen sota el principi d’autogovern, reconegut i garantit per la Constitució. Els comuns expressen els interessos de les parròquies, aproven i executen el pressupost comunal, fixen i duen a terme les seves polítiques públiques en el seu àmbit territorial i dins de les seves competències, i gestionen i administren tots els béns de propietat parroquial, siguin de domini públic comunal o de domini privat o patrimonial.

D’altra banda, la sobirania, que resideix en el poble andorrà en el seu conjunt, com expressa l’article 1.3 de la Constitució, fonamenta les institucions generals de l’Estat, especialment, pel que aquí importa destacar, el Consell General i el Govern. Segons diu la mateixa Carta Magna en l’article 50, el Consell General, que expressa la representació mixta i paritària de la població nacional i de les set parròquies, representa el poble andorrà, exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de l’Estat i impulsa i controla l’acció política del Govern. El Govern, al seu torn, amb la confiança del Consell General, té encomanada expressament per la Constitució, en l’article 72, i sota l’autoritat del seu cap, la direcció de la política nacional i internacional d’Andorra i la direcció de l’Administració de l’Estat i l’exercici de la potestat reglamentària.

La Constitució dissenya, per tant, un doble nivell de govern i d’administració: un de caràcter general, per al conjunt del territori i dels ciutadans, i un altre de caràcter territorial, per a cada una de les parròquies. Aquests dos nivells de govern, amb la posició diferenciada que els confereix la Constitució i les funcions que tenen assignades, i també diferenciades, han de col·laborar estretament per al bé públic i en benefici dels ciutadans. Aquesta exigència primordial, que és present en tots els sistemes de govern basats en la pluralitat territorial, és encara més intensa a Andorra, atesa la seva dimensió, tant en termes territorials com de població. L’eficàcia de l’acció pública, orientada necessàriament a la satisfacció dels interessos generals, com molt bé diu i exigeix la Constitució en l’article 72.3, i l’eficiència en la utilització dels recursos públics de tot tipus, més necessària avui que mai, obliguen l’Administració general, sota la direcció del Govern, i els comuns a col·laborar en l’assoliment dels fins generals que han d’inspirar tota l’acció pública, que en darrera instància es poden condensar en el benestar general.

Aquesta col·laboració ha estat considerada també una exigència pel Tribunal Constitucional, que en la sentència del 8 de juny del 2009 (causa 2008-1-CC) va declarar que “totes les competències s’han d’exercir d’acord amb el principi de lleialtat institucional que, [...] significa que s’ha d’exercir amb la voluntat no solament de no impedir, sinó de fer possible i, més encara, de propiciar, l’exercici de les competències dels altres ens públics”. Tots els poders públics, totes les institucions polítiques, d’àmbit parroquial o general, estan vinculats per aquest deure elemental i bàsic de solidaritat, que els obliga a sumar esforços i treballar en comú pels interessos generals i, en conseqüència, a col·laborar entre si per facilitar l’exercici adequat de les funcions i les responsabilitats que cadascun té atribuïdes.

Aquesta Llei qualificada estableix els canals i els procediments que permeten fer operatius els principis generals de lleialtat institucional i de col·laboració, ateses les condicions específiques d’Andorra. La utilització dels mecanismes que s’hi preveuen ha de permetre millorar l’eficàcia de l’acció pública i optimitzar els recursos, sempre escassos, que s’hi esmercen. Amb això, i amb l’adopció d’altres mesures complementàries que van en la mateixa direcció de racionalitzar l’organització pública i la seva acció, es podrà aconseguir la sostenibilitat financera de les institucions andorranes i millorar alhora el servei als ciutadans, que són els objectius finals que es pretenen.

La Llei, en primer lloc, recull el principi de lleialtat institucional i de col·laboració, que en termes generals ha estat formulat pel Tribunal Constitucional, i el desplega en una sèrie d’obligacions que han d’inspirar les relacions entre l’Administració general i els comuns. Aquestes relacions, en l’exercici de les competències que pertoquen a cada part, han d’estar clarament regides pels indicats principis de lleialtat institucional i de col·laboració. Això implica que les diverses administracions han de prendre en compte en les seves actuacions els interessos legítims de les altres administracions, que no poden obstaculitzar l’exercici legítim de les competències que corresponen a les altres i que han de col·laborar activament perquè les altres administracions puguin exercir de manera eficaç i eficient les competències que els corresponen.

També sembla necessari, en virtut dels mateixos principis de lleialtat i de col·laboració i de les exigències d’eficàcia i d’eficiència de l’acció pública, que l’Administració general i els comuns es facilitin mútuament tota la informació que estigui al seu abast i que resulti necessària perquè cada part pugui exercir adequadament les seves competències. La Llei qualificada regula aquestes exigències i preveu els canals per fer-les efectives de manera simple i clara.

Un mètode d’alt interès per assegurar la cooperació entre comuns i altres corporacions locals i permetre l’optimització de recursos consisteix a mancomunar serveis. La Llei preveu aquesta fórmula de cooperació, voluntària, i regula la creació de mancomunitats comunals de serveis i obres per prestar i executar en comú serveis i treballs de la seva competència, especialment en matèria d’aigües, enllumenat públic, sanejament i clavegueram, cementiris i serveis funeraris, neteja pública, escombraries, trànsit, circulació, cultura i esport de competència comunal.

Els encàrrecs de gestió, que també regula la Llei, poden resultar útils també per optimitzar la prestació de serveis i la realització de tasques públiques, sense modificar la titularitat de les competències.

Un dels instruments principals que es poden utilitzar per potenciar la col·laboració, en tots els sentits, entre l’Administració general i els comuns i les altres administracions públiques, i entre els mateixos comuns, és el dels convenis de col·laboració entre administracions. La Llei, en aquest sentit, regula la capacitat, el procediment, el contingut necessari, els efectes i el control dels convenis, per atorgar la seguretat que requereix aquest tipus d’instrument per poder canalitzar adequadament la seva funció no sols de permetre sinó també de facilitar que l’Administració general i els comuns i les altres administracions públiques, cadascú dins de les seves competències, assumeixin i realitzin tasques d’interès comú, sumant esforços.

Finalment, la Llei estableix el principi general de mobilitat de personal al servei de les administracions públiques, i amb la consulta prèvia per part del Govern de la Comissió Consultiva a què es refereix l’article 12 de la Llei de la funció pública, com a òrgan col·legiat de consulta i de participació de la funció pública, i de les mesures que els comuns han considerat oportunes pel que fa al seu personal, preveu els supòsits i les condicions en què aquest principi ha d’operar, amb les corresponents garanties per a les persones que en puguin resultar afectades. La Llei pretén estendre al conjunt de l’Administració general i dels comuns el principi de mobilitat que ja regeix a l’interior de l’Administració general, i regula els supòsits de manera paral·lela a com ho fa ja avui la Llei de la funció pública. L’extensió d’aquest principi de mobilitat al conjunt d’administracions que formen l’Administració general i els comuns constitueix un element fonamental per optimitzar l’assignació de personal a les diverses tasques i serveis públics i aconseguir així una millora significativa de l’eficiència del sector públic.

Grup parlamentari Liberal (1)

Es proposa suprimir els cinc primers paràgrafs de l’Exposició de motius

Motivació

Els tres primers paràgrafs fan relació a la divisió del territori andorrà, al naixement de les parròquies i l’esment que se’n fa a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell l’any 839, a la creació del Consell de la Terra, a l’adopció de la Constitució... i sembla que no procedeix aquesta digressió historicista que res té a veure amb l’objecte de regulació del projecte de llei. Els quart i cinquè paràgraf només són un recordatori innecessari del que ja està escrit a la Constitució. D’acceptar-se l’esmena anterior aquest paràgraf passarà a ser el primer.

Grup parlamentari Liberal (2)

Es proposa afegir un nou paràgraf (a situar entre el setè i el vuitè i passaria a ser el tercer), amb el redactat següent:

“Alhora, el mes de desembre de 2010 Andorra va signar la Carta Europea de l’Autonomia Local de 15 d’octubre de 1985, aquesta Carta del Consell d’Europa fou ratificada el 23 de març de 2011 i entrà en vigor el dia 1 de juliol de 2011. En la ratificació consta que Andorra s’obliga, entre altres, a donar compliment a l’article 4.3 de la Carta que defineix el principi de subsidiarietat en els termes següents: l’exercici de les responsabilitats públiques, de manera general, ha de correspondre preferentment a les autoritats més properes als ciutadans. L’atribució d’una responsabilitat a una altra autoritat ha de tenir en compte l’amplitud o la naturalesa de la tasca o de les necessitats d’eficàcia o d’economia. Així, el principi de subsidiarietat ha quedat incorporat a l’ordenament jurídic intern amb l’entrada en vigor de la Carta Europea de l’Autonomia Local i també es recull en la Llei.”

Motivació

Perquè no es poden obviar els compromisos contrets per Andorra a nivell internacional que s’incorporen en l’ordenament jurídic intern i, per tant, és imprescindible tenir en compte en  la Llei el principi de subsidiarietat establert a la Carta Europea de l’Autonomia Local.

Grup parlamentari Liberal (3)

Es proposa modificar el novè paràgraf de l’Exposició de motius del projecte de Llei, que d’aprovar-se les esmenes precedents passarà a ser el cinquè, amb el redactat següent:

“La Llei, en primer lloc, recull els principis de lleialtat institucional, de col·laboració i de subsidiarietat, que en termes generals han estat formulats pel Tribunal Constitucional i per la Carta Europea de l’Autonomia Local, i el desplega en una sèrie de drets i deures que han d’inspirar les relacions entre l’Administració general i els comuns. Aquestes relacions, en l‘exercici de les competències que pertoquen a cada part, han d’estar clarament regides pels indicats principis de lleialtat institucional, de col·laboració i de subsidiarietat. Això implica que les diverses administracions han de prendre en compte en les seves actuacions els interessos legítims de les altres administracions, que no poden obstaculitzar l’exercici legítim de les competències que corresponen a les altres, que han de col·laborar activament perquè les altres administracions puguin exercir de manera eficaç i eficient les competències que els corresponen i que les responsabilitats públiques s’exerceixin, de manera general i preferentment, per les autoritats més properes als ciutadans, tenint en compte l’abast i la naturalesa de la tasca i les exigències d’eficàcia i d’estalvi.”

Motivació

Per coherència amb les esmenes anteriors i la carta Europea de l’Autonomia Local.

Grup parlamentari Liberal (4)

Es proposa modificar el paràgraf desè de l’Exposició de motius del projecte de Llei, que d’aprovar-se les esmenes anteriors passarà a ser el sisè, amb el redactat següent:

“També sembla necessari, en virtut dels mateixos principis de lleialtat, col·laboració i subsidiarietat i de les exigències d’eficàcia i d’eficiència de l’acció pública, que l’Administració general i els comuns es facilitin mútuament tota la informació que estigui al seu abast i que resulti necessària perquè cada part pugui exercir adequadament les seves competències. La Llei qualificada regula aquestes exigències i preveu els canals per fer-les efectives de manera simple i clara.”

Motivació

Per coherència amb les esmenes anteriors.

Grup parlamentari Liberal (5)

Es proposa modificar el paràgraf onzè de l’Exposició de motius del projecte de Llei suprimint una part del redactat final del paràgraf, que d’aprovar-se les esmenes anteriors passarà a ser el setè, amb el redactat següent:

“Un mètode d’alt interès per assegurar la cooperació entre comuns i altres corporacions locals i permetre l’optimització de recursos consisteix a mancomunar serveis. La Llei preveu aquesta fórmula de cooperació, voluntària, i regula la creació de mancomunitats comunals de serveis i obres per prestar i executar en comú serveis i treballs de la seva competència.”

Motivació

Es proposa suprimir del redactat inicial l’enumeració de competències en les que de manera “especial” haurien d’actuar les formes de col·laboració que intenta predeterminar la disposició dels comuns per decidir lliurement en quines competències els convé col·laborar.

Grup parlamentari Liberal (6)

Es proposa modificar el paràgraf dotzè de l’Exposició de motius del projecte de Llei, que d’aprovar-se les esmenes anteriors passarà a ser el vuitè, amb el redactat següent:

“Els encàrrecs de gestió, que també regula la Llei, poden resultar útils per optimitzar la prestació de serveis i la realització de tasques públiques, sense modificar la titularitat de les competències.”

Motivació

La redacció que es proposa és més correcta (dos “també” seguits).

Grup parlamentari Liberal (7)

Es proposa suprimir el darrer paràgraf de l’Exposició de motius del Projecte de llei.

Motivació

El Grup parlamentari Liberal està a favor de la mobilitat dels funcionaris. Entenem, però, que la mobilitat de funcionaris ha de referir-se a les disposicions de la Llei de la funció pública. De fet, pensem que, per fer la mobilitat possible, s’hauria de modificar la Llei de la funció pública en primer lloc en canvi de fer aportacions en aquest Projecte de llei.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Principi general de lleialtat institucional i col·laboració

1. L’Administració general i els comuns han d’exercir les seves competències i han de regir les seves relacions d’acord amb els principis de lleialtat institucional i de col·laboració.

A aquest efecte:

a) Han de prendre en compte en les seves actuacions els interessos legítims de les altres administracions.

b) No poden obstaculitzar l’exercici legítim de les competències que corresponen a les altres administracions.

c) Han de col·laborar activament perquè les altres administracions puguin exercir de manera eficaç i eficient les seves competències.

2. Aquesta Llei és aplicable a l’Administració general i als comuns.

3. Els capítols tercer i quart s’apliquen també als organismes públics i a les entitats públiques i parapúbliques que, a l’efecte d’aquesta Llei, es consideren altres administracions.

Grup Mixt-SDP (2)

Es proposa modificar l´article 1 mantenint el contingut actual de l´article 1.1 afegint un article 1 bis amb el contingut actual dels apartats 2 i 3 de l´article 1, amb la qual cosa, el text quedaria així:

“Article 1. Principi general de lleialtat institucional i col·laboració.

L´Administració general i els comuns han d´exercir les seves competències i han de regir les seves relacions d´acord amb els principis de lleialtat institucional i de col·laboració.

A aquest efecte :

a) Han de prendre en compte en les seves actuacions els interessos legítims de les altres administracions.

b) No poden obstaculitzar l´exercici legítim de les competències que corresponen a les altres administracions.

c) Han de col·laborar activament perquè les altres administracions puguin exercir de manera eficaç i eficient les seves competències.

Article 1 bis. Àmbit d´aplicació.

1. Aquesta llei és aplicable a l´Administració general i als comuns.

2. Els capítols tercer i quart s´apliquen també als organismes públics i a les entitats públiques i parapúbliques que, a l´efecte d´aquesta Llei, es consideren altres administracions.”

Motivació

L´article 1 regula en els seus tres apartats dues qüestions diferents: la definició i l´abast del principi esmentat (apartat 1) i l´àmbit d´aplicació de la llei (apartats 2 i 3).

Per raons sistemàtiques i de tècnica legislativa, sembla més adequat regular separadament en dos articles diferents ambdues qüestions: l´àmbit d´aplicació i la definició i abast del principi de lleialtat institucional i col·laboració.

Grup parlamentari Liberal (8)

Es proposa modificar el contingut de l’Article 1 i el seu títol amb el següent redactat:

Article 1. Principis generals de lleialtat institucional, de col·laboració i de subsidiarietat

1.- En l’exercici de les respectives competències, les relacions entre l’Administració general i els comuns es regeixen pels principis de lleialtat constitucional, de col·laboració i de subsidiarietat.

A aquest efecte, l’Administració general i els comuns:

a).- Han de prendre en compte en les seves actuacions els interessos legítims de les altres administracions.

b).- No poden obstaculitzar l’exercici legítim de les competències que corresponen a les altres administracions.

c).- Han de col·laborar activament i amb reciprocitat perquè les altres administracions puguin exercir de manera eficaç i eficient les seves competències.

d).- Han de respectar que les responsabilitats públiques s’exerceixin, de manera general i preferentment, per les autoritats més properes als ciutadans, tenint en compte l’abast i la naturalesa de la tasca i les exigències d’eficàcia i d’estalvi. ( 4.3 carta europea autonomia local )

Motivació

La redacció originària del Projecte de llei és redundant i confusa quan diu que l’Administració general i els comuns han d’exercir les seves competències i han de regir les seves relacions. És obvi, pel demés, que la lleialtat i la col·laboració (així com, pel nostre afegit, la subsidiarietat) únicament poden referir-se a activitats que impliquin relacions intersubjectives dins del marc general del repartiment competencial.

S’afegeix també a l’apartat c) l’expressió “amb reciprocitat” donat que la col·laboració activa entre administracions no es pot garantir sense obligacions iguals i recíproques.

Per aquesta raó la proposta que es formula amb l’esmena fa una síntesi de la redacció del principi contingut a la Carta Europea de l’Autonomia local posicionant-ho dins el marc de les relacions de col·laboració entre administracions i mencionant la seva correlació amb els principis de la “naturalesa de la tasca i les necessitats d’eficàcia i d’economia”.

Article 2. Informació mútua

1. L’Administració general i els comuns s’han de facilitar mútuament la informació que estigui al seu abast i que resulti necessària perquè cada part pugui exercir adequadament les seves competències.

2. A l’efecte de l’apartat primer, l’Administració general i els comuns poden sol·licitar a les altres administracions referides a l’apartat 3 de l’article 1 que els facilitin la informació que sigui necessària per a l’exercici adequat de les seves competències. La sol·licitud d’informació s’ha de motivar.

3. L’Administració general pot denegar la informació requerida si compromet la seguretat nacional, la seguretat pública, les relacions exteriors, la investigació i sanció de delictes i faltes administratives, els interessos bàsics de l’economia o si existeix qualsevol altre imperatiu que derivi de les lleis o que justifiqui una necessitat de reserva. Pot denegar-la igualment si considera que no està suficientment justificada per raó de la competència comunal que s’hagi d’exercir.

4. Els comuns poden denegar la informació requerida si compromet la investigació i sanció de delictes i faltes administratives, o si existeix qualsevol imperatiu que derivi de les lleis que justifiqui una necessitat o obligació de reserva. Poden també denegar-la si consideren que no està suficientment justificada per raó de la competència que s’hagi d’exercir.

5. Queda exclosa de l’intercanvi la informació que afecti el secret professional i la propietat intel·lectual, la igualtat de les parts en els procediments judicials, el secret de les deliberacions dels òrgans que així ho tinguin establert per llei i la garantia de confidencialitat dels procediments de decisió i actuació, així com qualsevol altra informació que la llei restringeixi o que pugui causar perjudicis als drets legítims de tercers.

Les autoritats i el personal que rebin informació de les altres administracions queden subjectes als mateixos deures de reserva que afecten l’administració que l’ha transmès i només poden utilitzar-ne amb la finalitat d’exercir les competències pròpies.

6. L’intercanvi d’informació se sotmet a la Llei qualificada de protecció de dades personals.

Grup parlamentari Liberal (9)

Es proposa modificar l’apartat 3 de l’article 2 i la supressió de l’apartat 4 del mateix article. En cas d’acceptar-se l’esmena caldrà re-enumerar els paràgrafs 5 i 6, que passaran a ser 4 i 5. El nou redactat és el següent:

Article 2. Informació mútua

1.- ... (no varia).

2.- ... (no varia).

3.- L’Administració general i els comuns poden denegar la informació requerida per l’altra part si no està degudament justificada per raó de la competència i/o si existeix qualsevol altre imperatiu que derivi de les lleis.

4.- (es proposa la seva supressió).

5.- (mateix redactat que l’apartat 5 del projecte, si s’aprova l’esmena s’haurà de re-enumerar com apartat 4).

6.- (mateix redactat que l’apartat 6 del projecte, si s’aprova l’esmena s’haurà e re-enumerar com apartat 5).

 Motivació

El redactat del Projecte de llei dels apartats 3 i 4 tal com s’ha presentat permet a una administració denegar la informació sol·licitada per l’altra, tanmateix el seu redactat presenta un desequilibri en favor de l’Administració general i en perjudici dels comuns i desvirtua l’obligació d’informació mútua entre ambdues administracions. A l’apartat 3 es diu clarament que l’Administració general pot denegar una sol·licitud d’informació efectuada per un Comú per qualsevol motiu que justifiqui una necessitat de reserva, mentre que els comuns només poden denegar-la si deriva de les lleis que justifiqui una necessitat o obligació de reserva, en tot cas ha de “derivar de la llei”, mentre que l’Administració general ho pot fer per “qualsevol motiu”.

Així, la regulació que el Projecte de llei conté en matèria d’informació mútua presenta problemes jurídics importants: d’una banda, és incongruent amb els seus fins expressos ja que planteja límits no raonables a l’intercanvi d’informació; i de l’altra, afecta inconstitucionalment a la posició d’equivalència entre Administració general i comuns, en perjudici d’aquests darrers. Inclús pot afectar al principi de seguretat jurídica per introduir el joc dels conceptes de seguretat nacional, etc. abans esmentats.

Article 3. Assistència mútua

1. L’Administració general i els comuns s’han de facilitar mútuament l’assistència que sigui necessària per a l’exercici de les seves competències respectives.

Els òrgans competents per dirigir i rebre les sol·licituds d’assistència són, per part de l’Administració general, el cap de Govern i els ministres, i per part dels comuns, els cònsols.

2. La sol·licitud d’assistència pot ser denegada per alguna de les causes següents:

a) Manca de competència de l’administració sol·licitant.

b) Manca de competència de l’administració sol·licitada per realitzar l’actuació sol·licitada.

c) Manca de mitjans suficients per prestar l’assistència.

d) Producció de perjudicis greus als interessos que té encomanats l’administració sol·licitada en cas de prestar l’assistència.

La denegació de la sol·licitud ha de ser motivada i s’ha de comunicar en el termini de dos mesos des que es rep.

La sol·licitud es considera denegada si no ha rebut una resposta en el termini de dos mesos des que la rep l’administració sol·licitada.

3. La sol·licitud ha de ser atesa en els seus termes o en els que, preservant la seva finalitat i utilitat, determini l’administració sol·licitada, si aquesta última considera que, ateses les seves competències i disponibilitats, no pot atendre-la en els termes sol·licitats.

4. Els costos que generi l’assistència sol·licitada són a càrrec de l’administració sol·licitant.

L’administració sol·licitada ha de lliurar a la sol·licitant una estimació dels costos que pot suposar l’actuació sol·licitada. L’administració sol·licitant disposa de quinze dies per confirmar o renunciar a l’assistència sol·licitada. Transcorregut aquest termini sense pronunciar-se, es considera que l’administració sol·licitant desisteix de la petició d’assistència. 

Les administracions públiques poden constituir convenis per establir taules de costos d’actuacions d’assistència i regles sobre reemborsament i compensació de despeses d’assistència.

Grup Mixt- SDP (3)

Es proposa suprimir el paràgraf tercer del apartat d) del punt 2 del article 3, amb la qual cosa, el text quedaria així:

“Article 3. Assistència mútua.

1. L´Administració general i els comuns s´han de facilitar mútuament l´assistència que sigui necessària per a l´exercici de les seves competències respectives.

Els òrgans competents per dirigir i rebre les sol·licituds d´assistència són, per part de l´Administració general, el cap de Govern i els Ministres, i per part dels comuns, els Cònsols.

2. La sol·licitud d´assistència pot ser denegada per alguna de les causes següents :

a) Manca de competència de l´administració sol·licitant.

b) Manca de competència de l´administració sol·licitada per realitzar l´actuació sol·licitada.

c) Manca de mitjans suficients per prestar l´assistència.

d) Producció de perjudicis greus als interessos que té encomanats l´administració sol·licitada en cas de prestar l´assistència.

La denegació de la sol·licitud ha de ser motivada i s´ha de comunicar en el termini de dos mesos des que es rep.

3. La sol·licitud ha de ser atesa en els seus termes o en els que, preservant la seva finalitat i utilitat, determini l´administració sol·licitada, si aquesta última considera que, ateses les seves competències i disponibilitats, no pot atendre-la en els termes sol·licitats.

4. Els costos que generi l´assistència sol·licitada són a càrrec de l´administració sol·licitant.

L´administració sol·licitada ha de lliurar a la sol·licitant una estimació dels costos que pot suposar l´actuació sol·licitada. L´administració sol·licitant disposa de quinze dies per confirmar o renunciar a l´assistència sol·licitada. Transcorregut aquest termini sense pronunciar-se, es considera que l´administració sol·licitant desisteix de la petició d´assistència.

Les administracions públiques poden constituir convenis per establir taules de costos d´actuacions d´assistència i regles sobre reemborsament i compensació de despeses d´assistència.”

Motivació

Entenem que es tracta d´una previsió sense un sentit massa clar, atès que no s´especifiquen les conseqüències jurídiques que pot comportar aquesta denegació presumpta.

Per altra banda el paràgraf que proposem suprimir entra en contradicció amb l´anterior en el qual s´especifica clarament que la denegació de la sol·licitud ha de ser motivada, fet que compartim per a major seguretat jurídica.

Grup parlamentari Liberal (10)

Es proposa modificar el darrer paràgraf de l’apartat 2 de l’Article 3, amb el redactat següent:

Article 3.2 (darrer paràgraf)

La sol·licitud es considera acceptada si no ha rebut una resposta en el termini de dos mesos des de que la rep l’administració sol·licitada.

Motivació

En el text del Projecte de llei presentat per Govern es produeix una incongruència normativa: no es pot mantenir, alhora, que la denegació a la sol·licitud ha de ser motivada, i més encara motivada segons les causes taxades que s’estableixen a l’article 3.2, i en el mateix apartat admetre que pot ser denegada per silenci que, per definició, no té motivació. És a dir, es canvia el silenci negatiu previst per un de positiu més coherent com la regulació general de l’activitat d’assistència mútua.

Capítol segon. Mancomunitats de serveis i obres

Grup Mixt- PS (1)

Es proposa suprimir el capítol segon de la Llei. “Mancomunitats de serveis i obres”

Motivació:

Es proposa suprimir tot el capítol perquè ens sembla molt preocupant que es vulgui promoure la creació d’unes noves entitats amb “personalitat jurídica pròpia” i en què s’estableix (per exemple) que “Els òrgans de direcció de la mancomunitat han de ser representatius dels comuns i de les corporacions locals que en formen part. En tot cas, han de comprendre un consell de mancomunitat on estiguin representats tots els comuns o altres corporacions locals que en formin part i un consell de direcció, elegit pel consell de mancomunitat i responsable davant d’aquest mateix consell.”

Cal recordar que en el capítol segon del Projecte de llei es proposa crear mancomunitats de serveis i obres ja sigui entre un o varis comuns o bé entre varis comuns i Govern.

Hem de recordar l’actual context de reforma de les competències comunals d’acord amb el que s’estableix en la Llei 15/2015 (Llei 15/2015, del 3 de desembre, qualificada de modificació de la Llei 10/2007, del 17 de maig, qualificada de modificació de la Llei qualificada 11/2003, de modificació de l’article 7 i de supressió dels articles 8 i 9 de la Llei qualificada de transferències als comuns, del 27 de juny) en la qual el Govern “prèvia participació dels Comuns i del Consell General, abans del 31 de desembre del 2017, presenti un Projecte de llei amb un nou marc normatiu de transferències i de competències als comuns, d’acord amb el que disposa l’article 80 de la Constitució.”

Avui en dia són notòries les duplicitats existents entre les prestacions efectuades des del comuns i des del Govern, l’absència de coordinació nacional en molts àmbits i altres disfuncions que fan inajornable la reforma promesa per part de DA des de fa 5 anys i mig més quan aquestes disfuncions estan convivint amb retallades socials i ara ho faran amb retallades en altres àmbits com el sanitari i, fins i tot aquest any, el transport escolar.

Sembla doncs bastant clar que Demòcrates per Andorra, lluny d’endreçar l’estructura de gestió territorial del nostre país, està disposat a agreujar encara més el problema amb la creació d’ una multiplicitat d’entitats públiques que requeriran òrgans de gestió i administració i, per tant, més despesa de gestió i d’administració així com proveïment de més càrrecs públics de gestió i d’administració, de més despesa de seguiment i control de la seva activitat; el que de ben segur seguirà anant en detriment del què realment són les veritables necessitats dels nostres ciutadans.

Grup Mixt- SDP (4)

Es proposa modificar el títol del capítol segon, amb la qual cosa, el text quedaria així:

“Capítol segon. Mancomunitats”

Motivació

En aquest capítol es fa referència a les mancomunitats de serveis i obres únicament en l´article 4, a la resta dels articles 5, 6, 7, i 8, 9 i 10 sempre es fa referència a les mancomunitats de forma més genèrica, i desapareix la referència limitada a serveis i obres. Per major claredat es creu oportú de suprimir aquesta limitació de serveis i obres entenen per altra banda que certes activitats com les culturals o esportives es podrien qualificar en un altre àmbit que en els de serveis i les obres.

(Si s´accepta l´esmena caldria modificar l´exposició de motius suprimint la referència "de serveis i obres" darrera mancomunitats).

Article 4. Mancomunitats de serveis i obres

1. Els comuns i les altres corporacions locals poden crear mancomunitats per prestar i executar en comú serveis i obres de la seva competència.

2. Les mancomunitats tenen personalitat jurídica pròpia i, per al desenvolupament i l’execució de les seves funcions, disposen de les potestats dels comuns i de les altres corporacions locals.

3. Les mancomunitats de serveis i obres les creen els comuns, segons el procediment que estableix l’apartat següent, i es regeixen pels seus propis estatuts.

Grup Mixt- SDP (5)

Es proposa modificar l´article 4  amb la qual cosa, el text quedaria així:

“Article 4. Mancomunitats.

1. Els comuns i l´Administració general poden crear mancomunitats per prestar i executar en comú serveis i obres de la seva competència.

2. Les mancomunitats tenen personalitat jurídica pròpia i, per al desenvolupament i l´execució de les seves funcions, disposen de les potestats dels comuns i de les altres administracions públiques.

3. Les mancomunitats les creen els comuns, segons el procediment que estableix l´apartat següent, i es regeixen pels seus propis estatuts.”

(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)

Motivació

Per coherència amb l´esmena 4.

Per altra banda les corporacions locals constitucionalment es limiten als propis comuns llevat de la figura dels quarts i veïnats que estan sotmesos a la tutela del comú on radiquen. Per tant i tal com es desprèn del seu títol entenem que la voluntat de la Llei és de definir un marc de col·laboració dels comuns entre si i entre els comuns i l´Administració general. La introducció de la figura d´altres corporacions locals, genera inseguretat jurídica.

Article 5. Procediment de creació

El procediment de creació d’una mancomunitat ha de seguir els tràmits següents:

a) La iniciativa per crear una mancomunitat ha de ser aprovada pels consells dels comuns i pels òrgans de govern de les corporacions locals que en vulguin formar part.

b) Els consells dels comuns i els òrgans de govern de les corporacions locals que participin en la mancomunitat han d’aprovar inicialment el conveni de creació de la mancomunitat, que ha d’incloure els seus estatuts.

c) El conveni de creació de la mancomunitat el signen els cònsols dels comuns i els representants de les corporacions locals que en formin part, es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i entra en vigor el dia que es publica, llevat que al mateix conveni s’estableixi un altre termini.

Grup Mixt- SDP (6)

Es proposa modificar l´article 5  amb la qual cosa, el text quedaria així:

“Article 5. Procediment de creació.

El procediment de creació d´una mancomunitat ha de seguir els tràmits següents :

a)La iniciativa per crear una mancomunitat ha de ser aprovada pels consells dels comuns i pels òrgans decisoris de les altres administracions públiques que en vulguin formar part.

b)Els consells dels comuns i els òrgans decisoris de les altres administracions públiques que participen en la mancomunitat han d´aprovar inicialment el conveni de creació de la mancomunitat, que ha d´incloure els seus estatuts.

c)El conveni de creació de la mancomunitat el signen els cònsols dels comuns i els representants acreditats de les administracions públiques que en formin part, es publica al Butlletí Oficial del Principat d´Andorra i entra en vigor el dia que es publica, llevat que al mateix conveni s´estableixi un altre termini.”

(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)

Motivació

Les corporacions locals constitucionalment es limiten als propis comuns llevat de la figura dels quarts i veïnats que estan sotmesos a la tutela del comú on radiquen. Per tant i tal com es desprèn del seu títol entenem que la voluntat de la Llei és de definir un marc de col·laboració dels comuns entre si i entre els comuns i l´Administració general. La introducció de la figura d´altres corporacions locals, genera inseguretat jurídica.

Article 6. Estatuts

Els estatuts de la mancomunitat han de determinar, com a mínim:

a) Els comuns i les altres corporacions locals que en formin part.

b) La denominació i el domicili.

c) L’objecte, amb indicació precisa del serveis i les obres que assumeix i de les seves competències.

d) Els òrgans de direcció i de gestió.

e)Les normes d’organització i de funcionament, inclosa la relació amb els comuns que en formen part.

f) El procediment de reforma dels estatuts, que ha de comptar amb l’aprovació dels comuns que en formin part.

g) Els recursos humans i materials assignats.

h) Els recursos econòmics i financers per complir les seves funcions.

i) La duració i la dissolució.

j) La liquidació.

Grup Mixt- SDP (7)

Es proposa modificar l´article 6  amb la qual cosa, el text quedaria així:

“Article 6. Estatuts.

Els estatuts de la mancomunitat han de determinar, com a mínim:

a) Els comuns i les administracions públiques que en formin part.

b) La denominació i el domicili

c) L´objecte, amb indicació precisa dels serveis i les obres que assumeix i de les seves competències.

d) Els òrgans de direcció i de gestió.

e) Les normes d´organització i de funcionament, inclosa la relació amb els comuns que en formen part.

f) El procediment de reforma dels estatuts, que ha de comptar amb l´aprovació dels comuns que en formin part.

g) Els recursos humans i materials assignats.

h) Els recursos econòmics i financers per complir les seves funcions.

i) La durada i la dissolució.

j) La liquidació.”

(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)

Motivació

Les corporacions locals constitucionalment es limiten als propis comuns llevat de la figura dels quarts i veïnats que estan sotmesos a la tutela del comú on radiquen. Per tant i tal com es desprèn del seu títol entenem que la voluntat de la Llei és de definir un marc de col·laboració dels comuns entre si i entre els comuns i l´Administració general. La introducció de la figura d´altres corporacions locals, genera inseguretat jurídica.

Grup parlamentari Liberal (11)

Es proposa modificar els apartats c) i d) de l’Article 6, amb el redactat següent:

c)L’objecte, amb indicació precisa dels serveis i de les obres que assumeixi.

d)Els òrgans de direcció i de gestió i de les seves competències.

Motivació

El subjecte de les competències no pot ser ni “l’objecte” ni els “serveis i obres”, ni pot referir-se als mateixos estatuts ja que aquests no tenen competències sinó que són aquests els que les atribueixen a algun òrgan. Per competències s’ha d’entendre “poders”, “facultats” i/o “funcions” atribuïdes a un òrgan. “L’objecte”, “els serveis” i “les obres” no són conceptes als que se’ls pugui imputar l’exercici de cap competència.

Article 7. Òrgans

Els òrgans de direcció de la mancomunitat han de ser representatius dels comuns i de les corporacions locals que en formen part. En tot cas, han de comprendre un consell de mancomunitat on estiguin representats tots els comuns o altres corporacions locals que en formin part i un consell de direcció, elegit pel consell de mancomunitat i responsable davant d’aquest mateix consell.

Grup Mixt-SDP (8)

Es proposa modificar l´article 7  amb la qual cosa, el text quedaria així:

“Article 7. Òrgans.

Els òrgans de direcció de la mancomunitat han de ser representatius dels comuns i de les administracions públiques que en formen part. En tot cas, han de comprendre un consell de mancomunitat on estiguin representats tots els comuns i les administracions públiques que en formin part i un consell de direcció, elegit pel consell de mancomunitat i responsable davant d´aquest mateix consell.”

Motivació

Les corporacions locals constitucionalment es limiten als propis comuns llevat de la figura dels quarts i veïnats que estan sotmesos a la tutela del comú on radiquen. Per tant i tal com es desprèn del seu títol entenem que la voluntat de la llei és de definir un marc de col·laboració dels comuns entre si i entre els comuns i l´Administració general. La introducció de la figura d´altres corporacions locals, genera inseguretat jurídica.

(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)

Grup parlamentari Liberal (12)

Es proposa modificar l’Article 7, amb el redactat següent:

Article 7. Òrgans

Els òrgans de direcció de la mancomunitat han de ser representatius dels comuns i de les corporacions locals que en formen part. En tot cas, han de comprendre el següent:

a) Un consell de mancomunitat format per càrrecs electes en el nombre i la proporció que es fixi en els estatuts, i on estiguin representats tots els comuns o altres corporacions locals que en formin part.

b) Un consell de direcció elegit pel consell de mancomunitat que ha d’estar format majoritàriament per tècnics, en el nombre que es fixi en els estatuts. El consell de direcció és responsable davant el consell de mancomunitat.

Motivació

Considerem que cal definir uns requisits mínims sobre el tipus de representació i deixar la seva especificació als estatuts com a norma concreta producte de l’autonomia local.

Article 8. Durada, adhesió i retirada

1. Les mancomunitats es poden crear per un temps indefinit o per una durada determinada.

2. Els estatuts han d’establir els supòsits de retirada i dissolució i, si escau, els de pròrroga automàtica.

Els acords de retirada i, si escau, de dissolució han de ser adoptats pels consells dels comuns i pels òrgans de govern de les corporacions locals que en formen part.

3. Els comuns que no formin part d’una mancomunitat poden sol·licitar-hi l’adhesió, que requereix l’acord favorable del consell de la mancomunitat i de tots els consells dels comuns que en formen part.

L’adhesió es produeix mitjançant conveni específic i modificació dels estatuts, a l’efecte exclusivament d’adaptar-los a l’ingrés del nou membre i sense alterar-ne la denominació, l’objecte social, el domicili, l’estructura organitzativa, la durada i altres elements bàsics, amb la continuïtat de la personalitat jurídica de la mancomunitat i dels seus drets i obligacions.

Grup Mixt- SDP (9)

Es proposa modificar l´article 8  amb la qual cosa, el text quedaria així:

“Article 8. Durada, adhesió i retirada.

1. Les mancomunitats es poden crear per un temps indefinit o per una durada determinada.

2. Els estatuts han d´establir els supòsits de retirada i dissolució i, si escau, els de pròrroga automàtica.

Els acords de retirada i, si escau, de dissolució han de ser adoptats pels consells dels comuns i pels òrgans decisoris de les altres administracions públiques que en formen part.

3. Els comuns que no formin part d´una mancomunitat poden sol·licitar-hi l´adhesió, que requereix l´acord favorable del consell de la mancomunitat i de tots els consells dels comuns que en formen part.

L´adhesió es produeix mitjançant conveni específic i modificació dels estatuts, a l´efecte exclusivament d´adaptar-los a l´ingrés del nou membre i sense alterar-ne la denominació, l´objecte social, el domicili, l´estructura organitzativa, la durada i altres elements bàsics, amb la continuïtat de la personalitat jurídica de la mancomunitat i dels seus drets i obligacions.”

Motivació

Les corporacions locals constitucionalment es limiten als propis comuns llevat de la figura dels quarts i veïnats que estan sotmesos a la tutela del comú on radiquen. Per tant i tal com es desprèn del seu títol entenem que la voluntat de la llei és de definir un marc de col·laboració dels comuns entre si i entre els comuns i l´Administració general. La introducció de la figura d´altres corporacions locals, genera inseguretat jurídica.

(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)

Article 9. Realització d’obres i gestió de serveis

La realització d’obres i la gestió de serveis mancomunats es poden realitzar mitjançant qualsevol de les formes que preveu la legislació vigent en matèria de contractació pública.

Grup parlamentari Liberal (13)

Es proposa modificar l’Article 9, amb el redactat següent:

Article 9. Realització d’obres i gestió de serveis

Quan la realització de les obres i la gestió de serveis exigeix formalitzacions contractuals s’han d’adequar a la legislació vigent en matèria de contractació pública.

Motivació

La realització d’obres no es “realitza”: es porta a terme, es planifica, es projecta, ... El redactat que es proposa és més ajustat a dret, perquè la realització d’aquestes obres i la gestió dels serveis no “poden” sinó que “s’han d’adequar” a les normes de contractació pública. Cal respectar el principi de lliure concurrència.

Article 10. Personal

1. Els comuns poden adscriure personal propi a la mancomunitat i als serveis mancomunats.

2. El personal dels comuns adscrit a serveis mancomunats, així com, si escau, el personal propi de la mancomunitat, exerceix les seves funcions en tot el territori dels comuns mancomunats.

Capítol tercer. Encàrrecs de gestió

Article 11. Encàrrecs de gestió

1. L’Administració general i els comuns poden encarregar a un òrgan o una entitat d’una altra administració la realització material d’activitats, funcions i serveis de la seva competència, per raons tècniques, d’eficàcia o d’eficiència.

2. L’encàrrec de gestió no modifica la titularitat de la competència ni suposa una delegació de la mateixa competència.

Els actes que, en exercici de l’encàrrec de gestió, afectin drets de tercers els ha de dictar l’òrgan que tingui la competència o, en tot cas, han de ser imputats al mateix òrgan.

3. L’encàrrec de gestió es formalitza mitjançant un conveni entre les administracions implicades.

Grup Mixt- PS (2)

Es proposa la modificació de l’apartat segon de l’article 11 amb el següent redactat:

“2. L’encàrrec de gestió no modifica la titularitat de la competència ni suposa una la delegació de la mateixa competència.

Els actes que, en exercici de l’encàrrec de gestió, afectin drets de tercers els ha de dictar l’òrgan que té tingui la competència o bé, en tot cas, li han de ser imputats al mateix òrgan.”

MOTIVACIÓ:

Es proposa una alternativa al redactat que, segons entenem, pot millorar el text de la Llei.

Capítol quart. Convenis de col·laboració entre administracions

Grup Mixt- PS (3)

Es proposa l’eliminació del capítol quart de la Llei “Convenis de col·laboració entre administracions”.

MOTIVACIÓ:

La celebració de convenis de col·laboració entre administracions és perfectament possible ja avui en dia i també és recollida en nombrosa jurisprudència.

L’establiment de legislació en aquest àmbit el trobem absolutament innecessari i, a més ens preocupa, per una banda, en quina situació es podrien trobar els nombrosos convenis ja signats, i per l’altra si els requeriments legals poden arribar a suposar una limitació (innecessària, al nostre entendre) per a futurs convenis.

Article 12. Capacitat per celebrar convenis de col·laboració

L’Administració general, els comuns i les altres administracions poden establir convenis entre si per col·laborar en la realització de tasques i funcions d’interès comú, dins de l’àmbit de les seves competències. 

Article 13. Procediment

1. Els convenis han de ser aprovats pel Govern, pels respectius consells de Comú i, si escau, pels òrgans de gestió i administració de les altres administracions.

2. Els convenis han de ser signats pel cap del Govern o pel ministre responsable del sector, per part de l’Administració General; pel que fa als comuns, pels cònsols respectius o pels consellers de Comú que tinguin delegada la signatura; i pel que fa a les altres administracions, per l’òrgan que les representi.

Grup parlamentari Liberal (14)

Es proposa afegir un nou apartat, que serà el 3, a l’Article 13, amb el redactat següent:

Article 13. Procediment

3. Els convenis, una volta aprovats i signats, són degudament registrats a cadascuna de les administracions signatàries i publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra en un únic acte.

Motivació

És imprescindible registrar i donar l’oportuna publicitat als convenis que se signin entre administracions, a tots els efectes jurídics pertinents. (transparència)

Article 14. Contingut

1. Cada conveni ha de contenir, com a mínim:

a) Els òrgans que l’estableixen i la capacitat amb què actuen.

b) La competència que exerceix cada part.

c) El seu objecte, amb indicació de les actuacions que comprèn.

d) L’aportació de mitjans de cada part.

e) El finançament de les actuacions previstes.

f) Els mecanismes de seguiment, avaluació, interpretació i resolució de discrepàncies.

g) La durada i, si escau, la forma de prorrogar-lo.

h) Les causes d’extinció.

2. En cas que el conveni estableixi un marc de la col·laboració general entre les administracions signants en un determinat sector, pot preveure que es concreti mitjançant protocols annexos.

Els protocols formen part del conveni i tenen els seus mateixos efectes.

El conveni pot establir un procediment simplificat per aprovar els protocols que, en tot cas, ha de comprendre la signatura dels òrgans que figuren com a signants del conveni.

Grup Mixt- SDP (10)

Es proposa modificar l´article 14  amb la qual cosa, el text quedaria així:

“Article 14. Contingut

1. Cada conveni ha de contenir, com a mínim :

a) Els òrgans que l´estableixen i la capacitat amb què actuen.

b) La competència que exerceix cada part.

c) El seu objecte, amb indicació de les actuacions que comprèn.

d) L´aportació de mitjans de cada part.

e) El finançament de les actuacions previstes.

f) Els mecanismes de seguiment, avaluació, interpretació i resolució de discrepàncies.

g) La durada i, si escau, la forma de prorrogar-lo.

h) Les causes d´extinció, així com la forma de concloure les actuacions en curs per al supòsit d´extinció.

2. En cas que el conveni estableixi un marc de la col·laboració general entre les administracions signants en un determinat sector, pot preveure que es concreti mitjançant protocols annexos.

Els protocols formen part del conveni i tenen els seus mateixos efectes.

El conveni pot establir un procediment simplificat per aprovar els protocols que, en tot cas, ha de comprendre la signatura dels òrgans que figuren com a signants del conveni.”

(La negreta és només a efectes de visualització del canvi)

Motivació

Per major precisió es creu convenient d´incloure un nou redactat a l'apartat h del punt 1. El redactat que proposa el Projecte de llei no contempla cap disposició específica sobre la necessitat d´incloure en el text dels convenis previsions relatives a la manera de procedir en aquests supòsits, cas que existissin actuacions en curs de realització (és dir, si aquestes actuacions han de ser suspeses, continuades o finalitzades; així com a quin òrgan i a proposta de qui correspondria decidir aquesta qüestió).

Grup parlamentari Demòcrata (1)

Es proposa modificar el punt b) de l’apartat 1 de l’article 14 “Contingut” quedant redactat com segueix:

“b) Les tasques i funcions que exerceix cada part.”

Motivació.

Es substitueix la paraula “competències” per “tasques i funcions” en coherència amb l’article 12 atès que aquest estableix que els convenis estipularan les tasques i funcions d’interès comú dins l’àmbit de les competències de cada ens.

Grup parlamentari Liberal (15)

Es proposa modificar l’Article 14, amb el redactat següent:

Article 14. Contingut

1. Cada conveni ha de contenir, com a mínim:

a) Els òrgans que l’estableixen i la capacitat jurídica amb què actuen.

b) La competència que exerceix cada part.

c) El seu objecte, amb indicació de la finalitat perseguida i les actuacions que comprèn.

d) L’aportació de mitjans de cada part.

e) Si és el cas, els principis, modalitats, drets i altres disposicions en matèria de mobilitat de personal entre les administracions en conformitat en les disposicions de la Llei de la funció pública.

f) El finançament de les actuacions previstes.

g) Els mecanismes de seguiment, avaluació, interpretació i resolució de discrepàncies.

h) La comissió o les comissions de seguiment del seu compliment, que en tot cas han de respectar la igualtat de les parts durant la durada del conveni i garantir la consecució de les finalitats proposades.

i) Si és el cas, la creació i nombre dels òrgans o ens de gestió.

j) La direcció que es designi per al compliment del conveni.

k) Les responsabilitats que es deriven de l’execució del conveni.

l) La durada i, si escau, la forma de prorrogar-los.

m) El procediment de modificació.

n) El desistiment i la denúncia per alguna de les parts.

o) Altres causes d’extinció.

2. En cas que el conveni estableixi un marc de la col·laboració general entre les administracions signants en un determinat sector, pot preveure que es concreti mitjançant protocols annexos.

Els protocols formen part del conveni i tenen els seus mateixos efectes.

El conveni pot establir un procediment simplificat per aprovar els protocols que, en tot cas, ha de comprendre la signatura de tots els òrgans que figuren com a signants del conveni.

3. En cap cas els òrgans o ens de gestió tenen personalitat jurídica pròpia ni potestats administratives.

Motivació

El redactat del Projecte de llei és poc concret i mancat de precisió tècnica, motiu pel qual es proposa acotar els continguts mínims del Conveni per assegurar la igualtat de poder entre les parts, donar major seguretat jurídica i garantir el compliment de les clàusules que s’han pactat.

Article 15. Efectes i control

1. Els convenis obliguen les parts que els han signat. Les seves obligacions són exigibles davant la jurisdicció administrativa.

2. La signatura d’un conveni no altera la titularitat de les competències ni suposa la renúncia de la competència de les administracions participants.

3. Els convenis poden atribuir a un òrgan mixt format per totes les parts la resolució de controvèrsies sobre la seva interpretació i el seu compliment. Les resolucions d’aquest òrgan poden ser impugnades davant la jurisdicció administrativa.

4. La validesa dels convenis és controlada per la jurisdicció administrativa, sense perjudici de la competència del Tribunal Constitucional.

Grup parlamentari Liberal (16)

Es proposa afegir un nou apartat 5 a l’Article 15, amb el redactat següent:

5. L’Administració general, els comuns i les altres administracions signatàries del conveni són responsables, per raó de la matèria i del territori, i responen solidàriament davant de tercers. Els seus actes són recurribles  en via administrativa o jurisdiccional d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració. L’acció es pot interposar davant de qualsevol administració signatària del conveni, que ho ha de notificar d’immediat a les altres parts o a l’òrgan competent que s’estableixi en el conveni, als efectes legals escaients.

Motivació

El projecte de llei no determina si els convenis tenen exclusius efectes entre les pròpies administracions o si són normes administratives amb efectes per als administrats i, per tant, impugnables per via contenciosa administrativa o jurisdiccional.

Capítol cinquè. Col·laboració en matèria de personal

Grup parlamentari Liberal (17)

Es proposa suprimir el Capítol Cinquè, concretament els articles 16, 17, 18 i 19.

Motivació

La normativa sobre el principi de col·laboració en matèria de funció pública sistemàticament és incorrecta i materialment confusa. La mobilitat de funcionaris ha de referir-se a les disposicions de la Llei de la funció pública.

Article 16. Principi de mobilitat

El personal de l’Administració general pot prestar els seus serveis i ocupar la plaça d’un lloc de treball en els comuns, i el personal dels comuns pot prestar els seus serveis i ocupar la plaça d’un lloc de treball en l’Administració general i els altres comuns, en els termes que estableixin aquesta Llei i la Llei de la funció pública.

Grup Mixt- PS (4)

Es proposa modificar l’article 16 amb el següent redactat:

“Article 16. Principi de mobilitat

El personal de l’Administració general pot prestar els seus serveis i ocupar la plaça d’un lloc de treball en els comuns, i el personal dels comuns pot prestar els seus serveis i ocupar la plaça d’un lloc de treball en l’Administració general i els altres comuns, en els termes que s’estableixin en aquesta Llei i en la Llei de la funció pública.”

MOTIVACIÓ:

Es proposa una alternativa al redactat que, segons entenem, pot millorar el text de la Llei.

Article 17. Modalitats de mobilitat

La mobilitat del personal de l’Administració general i dels comuns es pot fer a través de la reubicació individual o col·lectiva per raons d’interès públic, de la comissió de serveis, o de qualsevol altra modalitat que pugui establir la Llei de la funció pública, d’acord amb els requisits i les condicions que s’hi prevegin.

Grup Mixt- PS (5)

Es proposa modificar l’article 17 amb el següent redactat:

“Article 17. Modalitats de mobilitat

La mobilitat del personal de l’Administració general i dels comuns es pot aplicar fer a través de la reubicació individual o col·lectiva per raons d’interès públic, de la comissió de serveis, o de qualsevol altra modalitat que pugui establir la Llei de la funció pública, d’acord amb els requisits i les condicions que en aquesta s’hi prevegin.”

MOTIVACIÓ:

Es proposa una alternativa al redactat que, segons entenem, pot millorar el text de la Llei.

Grup parlamentari Demòcrata (2)

Es proposa modificar el redactat de l’article 17 “Modalitats de mobilitat” quedant redactat com segueix:

“La mobilitat del personal de l’Administració general i dels comuns es pot fer a través de la reubicació individual o col·lectiva per raons d’interès públic, de la comissió de serveis, o de qualsevol altra modalitat que estableixi la normativa relativa a la funció pública vigent, d’acord amb els requisits i les condicions que s’hi prevegin”.

Motivació

Remissió genèrica a la Llei de funció pública vigent.

Article 18. Drets

La mobilitat del personal de l’Administració general i dels comuns està supeditada a l’aprovació o l’atorgament previs d’una norma o un conveni entre el Govern i els comuns, o entre els comuns, que estableixi els llocs de treball respectius que poden ser objecte d’aquesta mobilitat, les equivalències entre aquests llocs de treball d’acord amb el seu contingut i les seves característiques, i les normes sobre l’assumpció dels drets adquirits pel personal subjecte a la mobilitat que s’han de garantir en qualsevol cas.

Grup Mixt-PS (6)

Es proposa modificar l’article 18 amb el següent redactat:

“Article 18. Drets

La mobilitat del personal de l’Administració general i dels comuns està supeditada a l’aprovació o l’atorgament amb caràcter previs d’una norma o un conveni entre el Govern i els comuns, o entre els comuns, que estableixi els llocs de treball respectius que poden ser objecte d’aquesta mobilitat, les equivalències entre aquests llocs de treball d’acord amb el seu contingut i les seves característiques, i les normes sobre l’assumpció dels drets adquirits pel personal subjecte a la mobilitat que s’han de garantir en qualsevol cas i sempre d’acord a les disposicions que estableixi la Llei de la funció pública.”

MOTIVACIÓ:

Es proposa una alternativa al redactat que, segons entenem, pot millorar el text de la Llei.

Article 19. Formació

L’Administració general i els comuns poden oferir, mitjançant conveni, les accions formatives que organitzin al personal de les altres administracions.

Els convenis subscrits entre les diverses administracions han d’establir el reconeixement dels programes i les accions formatives en el si de cada administració.

En tot cas, a l’expedient personal hi hauran de figurar les formacions a les quals el personal hi hagi participat. 

Grup Mixt- PS (7)

Es proposa l’addició d’una nova Disposició transitòria amb el següent text:

“La mobilitat del personal prevista en les disposicions del capítol cinquè de la present Llei queden en suspens fins a l’aprovació d’una modificació de la Llei de funció pública en que es contempli els principis i les condicions en que s’ha de produir la  mobilitat de personal entre diferents administracions.”

MOTIVACIÓ:

Totes les modificacions del capítol cinquè de la Llei responen al fet que entenem que sense l’aprovació d’una modificació de la Llei de la funció pública que estableixi les condicions en què s’ha de produir la mobilitat de personal públic entre diferents administracions no es pot procedir a aplicar mobilitats de personal, ja que la mobilitat de personal públic no és possible en el marc legislatiu actual segons consta en l’informe de la comissió consultiva adjunt al projecte de Llei.

Disposició derogatòria

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquesta Llei.

Disposició final. Entrada en vigor

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

La Ponent                                                                               
M. I. Sra. Maria Martisella González

 

Informe de la Comissió Legislativa d’Interior

La Comissió Legislativa d’Interior ha examinat, en el decurs de les reunions celebrades els dies 7 i 19 de desembre del 2016, 23 i 30 de gener, 20 de novembre i 4 i 11 de desembre del 2017, l'informe del ponent relatiu al Projecte de llei qualificada de col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre els comuns, d'acord amb els articles 98 i 99 del Reglament del Consell General, del qual se'n desprèn el següent:

Esmenes aprovades per unanimitat

Esmena 1 (Grup Parlamentari Mixt – SDP) de modificació al Títol.  

Esmena 2 (Grup Parlamentari Liberal) de supressió a l’Exposició de motius.

Esmena 7(Grup Parlamentari Liberal) de modificació a l’Exposició de motius.

Esmena 11 (Grup Parlamentari Liberal) de modificació a l’article 2.

Esmena 13 (Grup Parlamentari Liberal) de modificació a l’article 3.  

Esmena 24 (Grup Parlamentari Mixt – PS) de modificació a l’article 11.

Esmenes aprovades per majoria

Esmena 15 (Grup Parlamentari Mixt-SDP) de modificació al Capítol segon.

Esmena 23 (Grup Parlamentari Liberal) de modificació a l’article 9.

Esmena 32 (Grup Parlamentari Mixt- PS) de modificació a l’article 16.

Esmena 35 (Grup Parlamentari Mixt- PS) de modificació a l’article 18.

Esmenes no aprovades

Esmena 3(Grup Parlamentari Liberal) d’addició a l’Exposició de motius.

Esmena 4(Grup Parlamentari Liberal) de modificació a l’Exposició de motius.

Esmena 5(Grup Parlamentari Liberal) de modificació a l’Exposició de motius.

Esmena 8(Grup Parlamentari Liberal) de supressió a l’Exposició de motius.

Esmena 10 (Grup Parlamentari Liberal) de modificació a l’article 1.

Esmena 14 (Grup Parlamentari Mixt- PS) de supressió al Capítol segon.

Esmena 16 (Grup Parlamentari Mixt- SDP) de modificació a l’article 4.

Esmena 17 (Grup Parlamentari Mixt- SDP) de modificació a l’article 5.

Esmena 18 (Grup Parlamentari Mixt- SDP) de modificació a l’article 6.

Esmena 20 (Grup Parlamentari Mixt- SDP) de modificació a l’article 7.

Esmena 22 (Grup Parlamentari Mixt- SDP) de modificació a l’article 8.

Esmena 25 (Grup Parlamentari Mixt- PS) de supressió al Capítol quart.

Esmena 31 (Grup Parlamentari Liberal) de supressió al Capítol cinquè.

Esmena 36 (Grup Parlamentari Mixt- PS) d’addició d’una Disposició transitòria.

Esmenes retirades per transacció i aprovades per unanimitat

Esmena 6(Grup Parlamentari Liberal) de modificació a l’Exposició de motius.

Esmena 9 (Grup Parlamentari Mixt – SDP) de modificació a l’article 1. 

Esmena 21 (Grup Parlamentari Liberal) de modificació a l’article 7. 

Esmenes retirades per transacció i aprovades per majoria

Esmena 19 (Grup Parlamentari Liberal) de modificació a l’article 6.

Esmena 26 (Grup Parlamentari Liberal) d’addició a l’article 13.

Esmena 27 (Grup Parlamentari Mixt – SDP) de modificació a l’article 14.

Esmena 28 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 14.  

Esmena 29 (Grup Parlamentari Liberal) de modificació a l’article 14.

Esmena 30 (Grup Parlamentari Liberal) d’addició a l’article 15.

Esmena 33 (Grup Parlamentari Mixt- PS) de modificació a l’article 17.

Esmena 34 (Grup Parlamentari Demòcrata) de modificació a l’article 17.

Esmenes retirades

Esmena 12 (Grup Parlamentari Mixt – SDP) de supressió a l’article 3.

Projecte de llei de col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre els comuns

Índex

Exposició de motius

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Principi general de lleialtat institucional i col·laboració

Article 2. Àmbit d'aplicació

Article 3. Informació mútua

Article 4. Assistència mútua

Capítol segon. Mancomunitats

Article 5. Mancomunitats de serveis i obres

Article 6. Procediment de creació

Article 7. Estatuts

Article 8. Òrgans

Article 9. Durada, adhesió i retirada

Article 10. Realització d’obres i gestió de serveis

Article 11. Personal

Capítol tercer. Encàrrecs de gestió

Article 12. Encàrrecs de gestió

Capítol quart. Convenis de col·laboració entre administracions

Article 13. Capacitat per establir convenis de col·laboració

Article 14. Procediment

Article 15. Contingut

Article 16. Efectes i control

Capítol cinquè. Col·laboració en matèria de personal

Article 17. Principi de mobilitat

Article 18. Modalitats de mobilitat

Article 19. Drets

Article 20. Formació

Disposició derogatòria

Disposició final. Entrada en vigor

Exposició de motius

La Constitució dissenya un doble nivell de govern i d’administració: un de caràcter general, per al conjunt del territori i dels ciutadans, i un altre de caràcter territorial, per a cada una de les parròquies. Aquests dos nivells de govern, amb la posició diferenciada que els confereix la Constitució i les funcions que tenen assignades, i també diferenciades, han de col·laborar estretament per al bé públic i en benefici dels ciutadans. Aquesta exigència primordial, que és present en tots els sistemes de govern basats en la pluralitat territorial, és encara més intensa a Andorra, atesa la seva dimensió, tant en termes territorials com de població. L’eficàcia de l’acció pública, orientada necessàriament a la satisfacció dels interessos generals, com molt bé diu i exigeix la Constitució en l’article 72.3, i l’eficiència en la utilització dels recursos públics de tot tipus, més necessària avui que mai, obliguen l’Administració general, sota la direcció del Govern, i els comuns a col·laborar en l’assoliment dels fins generals que han d’inspirar tota l’acció pública, que en darrera instància es poden condensar en el benestar general.

Aquesta col·laboració ha estat considerada també una exigència pel Tribunal Constitucional, que en la sentència del 8 de juny del 2009 (causa 2008-1-CC) va declarar que “totes les competències s’han d’exercir d’acord amb el principi de lleialtat institucional que, [...] significa que s’ha d’exercir amb la voluntat no solament de no impedir, sinó de fer possible i, més encara, de propiciar, l’exercici de les competències dels altres ens públics”. Tots els poders públics, totes les institucions polítiques, d’àmbit parroquial o general, estan vinculats per aquest deure elemental i bàsic de solidaritat, que els obliga a sumar esforços i treballar en comú pels interessos generals i, en conseqüència, a col·laborar entre si per facilitar l’exercici adequat de les funcions i les responsabilitats que cadascun té atribuïdes.

Aquesta Llei estableix els canals i els procediments que permeten fer operatius els principis generals de lleialtat institucional i de col·laboració, ateses les condicions específiques d’Andorra. La utilització dels mecanismes que s’hi preveuen ha de permetre millorar l’eficàcia de l’acció pública i optimitzar els recursos, sempre escassos, que s’hi esmercen. Amb això, i amb l’adopció d’altres mesures complementàries que van en la mateixa direcció de racionalitzar l’organització pública i la seva acció, es podrà aconseguir la sostenibilitat financera de les institucions andorranes i millorar alhora el servei als ciutadans, que són els objectius finals que es pretenen.

La Llei, en primer lloc, recull el principi de lleialtat institucional i de col·laboració, que en termes generals ha estat formulat pel Tribunal Constitucional, i el desplega en una sèrie d’obligacions que han d’inspirar les relacions entre l’Administració general i els comuns. Aquestes relacions, en l’exercici de les competències que pertoquen a cada part, han d’estar clarament regides pels indicats principis de lleialtat institucional i de col·laboració. Això implica que les diverses administracions han de prendre en compte en les seves actuacions els interessos legítims de les altres administracions, que no poden obstaculitzar l’exercici legítim de les competències que corresponen a les altres i que han de col·laborar activament perquè les altres administracions puguin exercir de manera eficaç i eficient les competències que els corresponen.

També sembla necessari, en virtut dels mateixos principis de lleialtat i de col·laboració i de les exigències d’eficàcia i d’eficiència de l’acció pública, que l’Administració general i els comuns es facilitin mútuament tota la informació que estigui al seu abast i que resulti necessària perquè cada part pugui exercir adequadament les seves competències. La Llei regula aquestes exigències i preveu els canals per fer-les efectives de manera simple i clara.

Un mètode d’alt interès per assegurar la cooperació entre comuns i altres corporacions locals i permetre l’optimització de recursos consisteix a mancomunar serveis. La Llei preveu aquesta fórmula de cooperació, voluntària, i regula la creació de mancomunitats comunals per prestar i executar en comú serveis i treballs de la seva competència. Les mancomunitats es regeixen pels seus propis estatuts, i per la legislació aplicable als comuns en matèria de finances, sostenibilitat i contractació pública, el que suposa un clar control i fiscalització de la seva gestió.

Els comuns han d’adscriure personal propi a la mancomunitat i als serveis mancomunats. Excepcionalment, i per tasques que requereixen d’una qualificació especifica, i sempre que no es pugui cobrir per un funcionari o agent de l’administració a caràcter indefinit en servei, el consell de la mancomunitat pot procedir a la contractació de personal propi, previ informe preceptiu emès pel consell de direcció que justifiqui la necessitat econòmica i funcional de la contractació, tot respectant els criteris de publicitat i concurrència públics.

Els encàrrecs de gestió, que també regula la Llei, poden resultar útils per optimitzar la prestació de serveis i la realització de tasques públiques, sense modificar la titularitat de les competències.

Un dels instruments principals que es poden utilitzar per potenciar la col·laboració, en tots els sentits, entre l’Administració general i els comuns i les altres administracions públiques, i entre els mateixos comuns, és el dels convenis de col·laboració entre administracions. La Llei, en aquest sentit, regula la capacitat, el procediment, el contingut necessari, els efectes i el control dels convenis, per atorgar la seguretat que requereix aquest tipus d’instrument per poder canalitzar adequadament la seva funció no sols de permetre sinó també de facilitar que l’Administració general i els comuns i les altres administracions públiques, cadascú dins de les seves competències, assumeixin i realitzin tasques d’interès comú, sumant esforços.

Finalment, la Llei estableix el principi general de mobilitat de personal al servei de les administracions públiques, i amb la consulta prèvia per part del Govern de la Comissió Consultiva a què es refereix l’article 12 de la Llei de la funció pública, com a òrgan col·legiat de consulta i de participació de la funció pública, i de les mesures que els comuns han considerat oportunes pel que fa al seu personal, preveu els supòsits i les condicions en què aquest principi ha d’operar, amb les corresponents garanties per a les persones que en puguin resultar afectades. La Llei pretén estendre al conjunt de l’Administració general i dels comuns el principi de mobilitat que ja regeix a l’interior de l’Administració general, i regula els supòsits de manera paral·lela a com ho fa ja avui la Llei de la funció pública. L’extensió d’aquest principi de mobilitat al conjunt d’administracions que formen l’Administració general i els comuns constitueix un element fonamental per optimitzar l’assignació de personal a les diverses tasques i serveis públics i aconseguir així una millora significativa de l’eficiència del sector públic.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Principi general de lleialtat institucional i col·laboració

1. L’Administració general i els comuns han d’exercir les seves competències i han de regir les seves relacions d’acord amb els principis de lleialtat institucional i de col·laboració.

A aquest efecte:

a) Han de prendre en compte en les seves actuacions els interessos legítims de les altres administracions.

b) No poden obstaculitzar l’exercici legítim de les competències que corresponen a les altres administracions.

c) Han de col·laborar activament perquè les altres administracions puguin exercir de manera eficaç i eficient les seves competències.

Article 2. Àmbit d’aplicació.

1. Aquesta Llei és aplicable a l’Administració general i als comuns.

2. Els capítols tercer i quart s’apliquen també als organismes públics i a les entitats públiques i parapúbliques que, a l’efecte d’aquesta Llei, es consideren altres administracions.

Article 3. Informació mútua

1. L’Administració general i els comuns s’han de facilitar mútuament la informació que estigui al seu abast i que resulti necessària perquè cada part pugui exercir adequadament les seves competències.

2. A l’efecte de l’apartat primer, l’Administració general i els comuns poden sol·licitar a les altres administracions referides a l’apartat 3 de l’article 1 que els facilitin la informació que sigui necessària per a l’exercici adequat de les seves competències. La sol·licitud d’informació s’ha de motivar.

3. L’Administració general i els comuns poden denegar la informació requerida per l’altra part si no està degudament justificada per raó de la competència o si existeix qualsevol altre imperatiu que derivi de les lleis.

4. Queda exclosa de l’intercanvi la informació que afecti el secret professional i la propietat intel·lectual, la igualtat de les parts en els procediments judicials, el secret de les deliberacions dels òrgans que així ho tinguin establert per llei i la garantia de confidencialitat dels procediments de decisió i actuació, així com qualsevol altra informació que la llei restringeixi o que pugui causar perjudicis als drets legítims de tercers.

Les autoritats i el personal que rebin informació de les altres administracions queden subjectes als mateixos deures de reserva que afecten l’administració que l’ha transmès i només poden utilitzar-ne amb la finalitat d’exercir les competències pròpies.

5. L’intercanvi d’informació se sotmet a la Llei qualificada de protecció de dades personals.

Article 4. Assistència mútua

1. L’Administració general i els comuns s’han de facilitar mútuament l’assistència que sigui necessària per a l’exercici de les seves competències respectives.

Els òrgans competents per dirigir i rebre les sol·licituds d’assistència són, per part de l’Administració general, el cap de Govern i els ministres, i per part dels comuns, els cònsols.

2. La sol·licitud d’assistència pot ser denegada per alguna de les causes següents:

a) Manca de competència de l’administració sol·licitant.

b) Manca de competència de l’administració sol·licitada per realitzar l’actuació sol·licitada.

c) Manca de mitjans suficients per prestar l’assistència.

d) Producció de perjudicis greus als interessos que té encomanats l’administració sol·licitada en cas de prestar l’assistència.

La denegació de la sol·licitud ha de ser motivada i s’ha de comunicar en el termini de dos mesos des que es rep.

La sol·licitud es considera acceptada si no ha rebut una resposta en el termini de dos mesos des de que la rep l’administració sol·licitada.

3. La sol·licitud ha de ser atesa en els seus termes o en els que, preservant la seva finalitat i utilitat, determini l’administració sol·licitada, si aquesta última considera que, ateses les seves competències i disponibilitats, no pot atendre-la en els termes sol·licitats.

4. Els costos que generi l’assistència sol·licitada són a càrrec de l’administració sol·licitant.

L’administració sol·licitada ha de lliurar a la sol·licitant una estimació dels costos que pot suposar l’actuació sol·licitada. L’administració sol·licitant disposa de quinze dies per confirmar o renunciar a l’assistència sol·licitada. Transcorregut aquest termini sense pronunciar-se, es considera que l’administració sol·licitant desisteix de la petició d’assistència.

Les administracions públiques poden constituir convenis per establir taules de costos d’actuacions d’assistència i regles sobre reemborsament i compensació de despeses d’assistència.

Capítol segon. Mancomunitats

Article 5. Mancomunitats de serveis i obres

1. Els comuns i les altres corporacions locals poden crear mancomunitats per prestar i executar en comú serveis i obres de la seva competència.

2. Les mancomunitats tenen personalitat jurídica pròpia i, per al desenvolupament i l’execució de les seves funcions, disposen de les potestats dels comuns i de les altres corporacions locals.

3. Les mancomunitats de serveis i obres les creen els comuns, segons el procediment que estableix l’apartat següent, i es regeixen pels seus propis estatuts.

Article 6. Procediment de creació

El procediment de creació d’una mancomunitat ha de seguir els tràmits següents:

a) La iniciativa per crear una mancomunitat ha de ser aprovada pels consells dels comuns i pels òrgans de govern de les corporacions locals que en vulguin formar part.

b) Els consells dels comuns i els òrgans de govern de les corporacions locals que participin en la mancomunitat han d’aprovar inicialment el conveni de creació de la mancomunitat, que ha d’incloure els seus estatuts.

c) El conveni de creació de la mancomunitat el signen els cònsols dels comuns i els representants de les corporacions locals que en formin part, es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i entra en vigor el dia que es publica, llevat que al mateix conveni s’estableixi un altre termini.

Article 7. Estatuts

Els estatuts de la mancomunitat han de determinar, com a mínim:

a) Els comuns i les altres corporacions locals que en formin part.

b) La denominació i el domicili.

c) L’objecte, amb indicació precisa dels serveis i de les obres que assumeixi.

d) Els òrgans de direcció i de gestió així com la concreció de les seves competències.

e)Les normes d’organització i de funcionament, inclosa la relació amb els comuns que en formen part.

f) El procediment de reforma dels estatuts, que ha de comptar amb l’aprovació dels comuns que en formin part.

g) Els recursos humans i materials assignats.

h) Els recursos econòmics i financers per complir les seves funcions.

i) La duració i la dissolució.

j) La liquidació.

Article 8. Òrgans

1. Els òrgans de direcció de la mancomunitat han de ser representatius dels comuns i de les corporacions locals que en formen part. En tot cas, han de comprendre el següent:

a) Un consell de mancomunitat format per càrrecs electes en el nombre i la proporció que es fixi en els estatuts, i on estiguin representats tots els comuns o altres corporacions locals que en formin part;

b) Un consell de direcció elegit pel consell de mancomunitat que ha d’estar format per funcionaris o agents de l’administració de caràcter indefinit, en el nombre que es fixi en els estatuts. El consell de direcció és responsable davant el consell de mancomunitat.

2.- Pel que fa les seves competències, ultra les establertes en els estatuts, el consell de la mancomunitat per contractar personal propi, ha de sol·licitar un informe previ i preceptiu al consell de direcció justificant la necessitat econòmica i funcional de la contractació, tot respectant els criteris de publicitat i concurrència públics, sempre i quan les tasques a dur a terme pel personal propi de la mancomunitat requereixin d’una qualificació especifica i no puguin ser coberts per un funcionari o agent de l’administració de caràcter indefinit.

Article 9. Durada, adhesió i retirada

1. Les mancomunitats es poden crear per un temps indefinit o per una durada determinada.

2. Els estatuts han d’establir els supòsits de retirada i dissolució i, si escau, els de pròrroga automàtica.

Els acords de retirada i, si escau, de dissolució han de ser adoptats pels consells dels comuns i pels òrgans de govern de les corporacions locals que en formen part.

3. Els comuns que no formin part d’una mancomunitat poden sol·licitar-hi l’adhesió, que requereix l’acord favorable del consell de la mancomunitat i de tots els consells dels comuns que en formen part.

L’adhesió es produeix mitjançant conveni específic i modificació dels estatuts, a l’efecte exclusivament d’adaptar-los a l’ingrés del nou membre i sense alterar-ne la denominació, l’objecte social, el domicili, l’estructura organitzativa, la durada i altres elements bàsics, amb la continuïtat de la personalitat jurídica de la mancomunitat i dels seus drets i obligacions.

Article 10. Realització d’obres i gestió de serveis

Quan la realització de les obres i la gestió de serveis exigeix formalitzacions contractuals s’han d’adequar a la legislació vigent en matèria de contractació pública.

Article 11. Personal

1. Els comuns poden adscriure personal propi a la mancomunitat i als serveis mancomunats.

2. El personal dels comuns adscrit a serveis mancomunats, així com, si escau, el personal propi de la mancomunitat, exerceix les seves funcions en tot el territori dels comuns mancomunats.

Capítol tercer. Encàrrecs de gestió

Article 12. Encàrrecs de gestió

1. L’Administració general i els comuns poden encarregar a un òrgan o una entitat d’una altra administració la realització material d’activitats, funcions i serveis de la seva competència, per raons tècniques, d’eficàcia o d’eficiència.

2. L’encàrrec de gestió no modifica la titularitat de la competència ni suposa la delegació de la mateixa competència.

Els actes que, en exercici de l’encàrrec de gestió, afectin drets de tercers els ha de dictar l’òrgan que té la competència o bé, en tot cas, li han de ser imputats al mateix òrgan.

3. L’encàrrec de gestió es formalitza mitjançant un conveni entre les administracions implicades.

Capítol quart. Convenis de col·laboració entre administracions

Article 13. Capacitat per establir convenis de col·laboració

L’Administració general, els comuns i les altres administracions poden establir convenis entre si per col·laborar en la realització de tasques i funcions d’interès comú, dins de l’àmbit de les seves competències. 

Article 14. Procediment

1. Els convenis han de ser aprovats pel Govern, pels respectius consells de Comú i, si escau, pels òrgans de gestió i administració de les altres administracions.

2. Els convenis han de ser signats pel cap del Govern o pel ministre responsable del sector, per part de l’Administració General; pel que fa als comuns, pels cònsols respectius o pels consellers de Comú que tinguin delegada la signatura; i pel que fa a les altres administracions, per l’òrgan que les representi.

3. Els convenis han de ser degudament registrats a cadascuna de les administracions signatàries i publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, en el termini màxim d’un mes a comptar de la seva signatura.

Article 15. Contingut

1. Cada conveni ha de contenir, com a mínim:

a) Els òrgans que l’estableixen i la capacitat jurídica amb què actuen.

b) Les tasques i funcions que exerceix cada part.

c) El seu objecte, amb indicació de la finalitat perseguida i les actuacions que comprèn.

d) L’aportació de mitjans de cada part.

e) Si és el cas, els principis, modalitats, drets i altres disposicions en matèria de mobilitat de personal entre les administracions en conformitat amb les disposicions de la present llei i de la llei de la funció pública.

f) El finançament de les actuacions previstes.

g) Els mecanismes de seguiment, avaluació, interpretació i resolució de discrepàncies.

h) Les responsabilitats que es deriven de l’execució del conveni.

i) La durada i, si escau, la forma de prorrogar-lo.

j) El procediment de modificació.

k) El desistiment i la denúncia per alguna de les parts.

l) Les causes d’extinció, així com la forma de concloure les actuacions en curs per al supòsit d’extinció.

2. En cas que el conveni estableixi un marc de la col·laboració general entre les administracions signants en un determinat sector, pot preveure que es concreti mitjançant protocols annexos.

Els protocols formen part del conveni i tenen els seus mateixos efectes.

El conveni pot establir un procediment simplificat per aprovar els protocols que, en tot cas, ha de comprendre la signatura dels òrgans que figuren com a signants del conveni.

Article 16. Efectes i control

1. Els convenis obliguen les parts que els han signat. Les seves obligacions són exigibles davant la jurisdicció administrativa.

2. La signatura d’un conveni no altera la titularitat de les competències ni suposa la renúncia de la competència de les administracions participants.

3. Els convenis poden atribuir a un òrgan mixt format per totes les parts la resolució de controvèrsies sobre la seva interpretació i el seu compliment. Les resolucions d’aquest òrgan poden ser impugnades davant la jurisdicció administrativa.

4. La validesa dels convenis és controlada per la jurisdicció administrativa, sense perjudici de la competència del Tribunal Constitucional.

5. L’Administració general, els comuns i les altres administracions signatàries del conveni responen solidàriament davant de tercers. Els seus actes són recurribles en via administrativa o jurisdiccional d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració.

Capítol cinquè. Col·laboració en matèria de personal

Article 17. Principi de mobilitat

El personal de l’Administració general pot prestar els seus serveis i ocupar la plaça d’un lloc de treball en els comuns, i el personal dels comuns pot prestar els seus serveis i ocupar la plaça d’un lloc de treball en l’Administració general i els altres comuns, en els termes que s’estableixin en aquesta Llei i en la Llei de la funció pública.

Article 18. Modalitats de mobilitat

La mobilitat del personal de l’Administració general i dels comuns es pot aplicar a través de la reubicació individual o col·lectiva per raons d’interès públic, de la comissió de serveis, o de qualsevol altra modalitat que estableixi la normativa relativa a la funció pública vigent, d’acord amb els requisits i les condicions que en aquesta s’hi prevegin.

Article 19. Drets

La mobilitat del personal de l’Administració general i dels comuns està supeditada a l’aprovació o l’atorgament amb caràcter previs d’una norma o un conveni entre el Govern i els comuns, o entre els comuns, que estableixi els llocs de treball respectius que poden ser objecte d’aquesta mobilitat, les equivalències entre aquests llocs de treball d’acord amb el seu contingut i les seves característiques, i les normes sobre l’assumpció dels drets adquirits pel personal subjecte a la mobilitat que s’han de garantir en qualsevol cas i sempre d’acord a les disposicions que estableixi la Llei de la funció pública.

Article 20. Formació

L’Administració general i els comuns poden oferir, mitjançant conveni, les accions formatives que organitzin al personal de les altres administracions.

Els convenis subscrits entre les diverses administracions han d’establir el reconeixement dels programes i les accions formatives en el si de cada administració.

En tot cas, a l’expedient personal hi hauran de figurar les formacions a les quals el personal hi hagi participat.

Disposició derogatòria

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquesta Llei.

Disposició final. Entrada en vigor

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

En els termes precedents es formula l’informe de la Comissió Legislativa d’Interior que, d’acord amb l’article 100.1 del Reglament del Consell General, es tramet al M. I. Sr. Síndic General, als efectes escaients.

M. I. Sr. Víctor Naudi Zamora                                       
Vicepresident de la Comissió Legislativa d’Interior

M. I. Sra. Sofia Garrallà Tomàs                                    
Presidents de la Comissió Legislativa d’Interior

 

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 de desembre del 2017, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda dels M. I. Srs. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, Sílvia Eloïsa Bonet Perot, consellera general del Grup Parlamentari Mixt i Víctor Naudi Zamora, conseller general del Grup Parlamentari Mixt, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de l’esport del Principat d’Andorra. El nou termini finalitza el dia 8 de març del 2018, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 de desembre del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 de desembre del 2017, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda de la M. I. Sra. Judith Pallarés Cortés, consellera general del Grup Parlamentari Liberal, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances. El nou termini finalitza el dia 29 de desembre del 2017, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 de desembre del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 de desembre del 2017, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes al Projecte de llei de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats. El nou termini finalitza el dia 15 de desembre del 2017, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 de desembre del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 de desembre del 2017, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes a la Proposició de llei qualificada de relacions laborals. El nou termini finalitza el dia 12 de març del 2018, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 de desembre del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 de desembre del 2017, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes a la Proposició de llei qualificada d’acció sindical i patronal. El nou termini finalitza el dia 12 de març del 2018, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 de desembre del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General

 

Edicte

La Sindicatura, en reunió tinguda el dia 13 de desembre del 2017, exercint les atribucions que li confereix l’article 80 del Reglament del Consell General, ha acordat a demanda del M. I. Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt, prorrogar el termini per a la presentació d’esmenes a la Proposició de llei qualificada de mesures de conflicte col·lectiu. El nou termini finalitza el dia 12 de març del 2018, a les 17.30h.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes.

Casa de la Vall, 13 de desembre del 2017

Vicenç Mateu Zamora                                                       
Síndic General