Intervenció del Sr. Pere López, president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Discurs inicial del Sr. Pere López, conseller general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Debat d’Orientació Política - 16 de setembre del 2021

Gràcies senyora Síndica,

Ahir vam escoltar el discurs que ja intuíem. Un llistat de propostes i anuncis sense, al nostre entendre, una visió integradora sobre cap a on ha d’avançar el nostre país.

Els socialdemòcrates, si ens permeten, defugirem d'aquest plantejament. Venim aquí amb ànim constructiu i per això proposem que cal un replantejament global del model econòmic i social d’Andorra. Toca replantejar el nostre sistema econòmic, productiu, social, cultural, etcètera, per poder construir-ne un de nou que sigui més productiu, més eficient, més adaptat als nous temps, més democràtic i més just.

L'emergència climàtica és el gran repte històric de la nostra època. Els experts afirmen que el món ja està patint un augment d’1,4 graus centígrads que s’anirà desenvolupant en els pròxims anys i que, si arriba als 2 graus, la situació serà irreversible i catastròfica. I Andorra, més que altres països, és molt vulnerable davant aquesta pujada de les temperatures perquè un dels nostres principals motors econòmics, l’esquí, en patiria les conseqüències, així com tots els impactes paisatgístics i naturals que es produirien.

És urgent, doncs, una acció política decidida que converteixi el canvi climàtic en el centre d'un esforç col·lectiu nacional d'enormes proporcions. La crisi climàtica és la gran tasca de la resolució de la qual dependran els pròxims 50 anys. Allò que fem en aquesta dècada marcarà el conjunt del segle XXI i el futur de les properes generacions i del planeta. La crisi ecològica ja hi és i els socialdemòcrates estem decidits a prendre les mesures per a revertir la situació. Perquè volem que els nostres fills i filles i els nostres nets i netes puguin gaudir d’un planeta digne i habitable i d’un país on poder desenvolupar el seu projecte de vida.

Volem construir una nova idea de pàtria moderna, sostenible, generosa, solidària i oberta. I ho volem fer des de la comprensió profunda que, si hi ha una palanca que pot ajudar a consolidar nous avanços en igualtat de gènere, redistribució de riquesa, treball decent, qualitat de vida o augment de la qualitat democràtica de les nostres institucions, és especialment la reforma estructural de les nostres relacions amb la natura.

El punt principal del projecte per a l'Andorra que volem és el d’una transició ecològica. Una transformació profunda per a aconseguir un futur verd i sostenible en la qual el nostre país ha de ser un referent.

El neoliberalisme ens ha convertit en la primera generació de la història de la humanitat que està posant en perill, de manera directa i creixent, la supervivència dels seus descendents.

La transició ecològica ha de ser un instrument per a restaurar el primer dels drets: el dret al futur. És necessari que la Constitució reculli una nova relació amb la natura, així com el nostre dret ciutadà a poder-la gaudir en el futur i el deure de cuidar-la amb una relació sostenible i responsable.

Aquest Acord Verd per a l'Andorra que proposem és una aposta històrica per la transició ecològica com a columna vertebral de l'economia andorrana del futur, amb el qual podem generar entre 325 i 375 nous llocs de feina nets anuals en aquesta dècada, així com la reconversió i requalificació de molts altres en sectors i activitats ja existents.

Amb un suport públic rotund i audaç, en forma de polítiques industrials, d'ocupació, formatives i d'I+D+i perquè la modernització i transformació ecològica obren enormes borses d'ocupació en tots els nivells de la qualificació laboral i pal·lien la desigualtat de gènere laboral amb l’ajuda de mesures complementàries, com el currículum cec en els processos de selecció.

La rehabilitació energètica d'habitatges és un dels elements d’unió de la transició ecològica amb la justícia social: sent positiva per al medi ambient, millora la qualitat de vida de la gent. Augmentant l'eficiència energètica dels edificis el consum disminueix i suposa un estalvi monetari per a les famílies.

És urgent posar en marxa un pla nacional de rehabilitació sostenible d'edificis, barris o urbanitzacions amb més garanties i més facilitats. Que inclogui mesures de millora dels aïllaments i l'envolupant tèrmica, renovació de calefacció per sistemes energètics i de calor eficients, una central de calefacció de barri, instal·lació de generació d'energia elèctrica, millores en l'accessibilitat i la sostenibilitat en general de les edificacions.

Però la rehabilitació energètica no és l’única necessitat en matèria d’habitatge al nostre país. En l’entorn de la transformació de l’actual model socioeconòmic que proposem és essencial l’absoluta implicació de les administracions i dels poders públics per garantir l’accés a un habitatge digne i assequible a gran part de la societat, que veu com aquest dret fonamental els hi és negat reiteradament.

La felicitat dels nostres ciutadans i la construcció d’un futur ferm i sòlid, amb oportunitats per als joves (a les que esperem l’Acord de joventut hi contribueixi) i amb qualitat de vida per a les persones més grans, demana implicació pública i la col·laboració publicoprivada en projectes d’habitatge de titularitat pública a preu assequible. Així com en la definició legal del concepte d’habitatge assequible (en un 30% dels ingressos del nucli de convivència) i l’exigibilitat del seu compliment en tota política pública. Aquests esdevenen, a més a més, element regulador del mercat no públic de l’habitatge i normalitzadors dels preus i en solució per l’actual pressió alcista, continguda només de forma artificial i provisional.

Andorra davant la dècada decisiva

L’efecte hivernacle ja no és l’única alarma que sona quan parlem d’emergència climàtica. Ara en són moltes més i les conseqüències no només afecten el medi ambient. Quan el nostre model socioeconòmic viu per sobre de les possibilitats del planeta, l'ecològic deixa de ser un tema entre altres per a convertir-se en el central. La base material sobre la qual descansa el nostre benestar i la nostra democràcia està avui perillosament compromesa. Per això, una força política transformadora, els socialdemòcrates, està a l'altura del moment i volem desplaçar la qüestió ecològica des de l'àmbit sectorial a l'estratègic, que avui els plantegem.

El món pateix alhora l'efecte acumulat de 40 anys d'increment abismal de les desigualtats econòmiques, de cronificació de la precarietat laboral i de la implantació de la por com a condició vital en àmplies capes de la població, un procés especialment intens en l'última dècada. A Andorra, aquestes tendències globals es manifesten suplantat l'interès general i potenciant la desafecció popular respecte a les seves institucions. Es fa necessari repensar l'encaix afectiu i identitari dels diferents conciutadans que viuen i treballen a Andorra en un projecte comú per a tothom.

Per tot això, l'actual dècada és i serà una de les més decisives de la nostra història. Els canvis a realitzar són tan profunds, tan impactants i han de donar-se tan ràpid que és possible afirmar que ens trobem en el llindar d'una gran transformació, que admet comparació amb els inicis de la Revolució Industrial i que canviarà el món tant o més que aquella. També canviarà a Andorra i per aquest motiu els socialdemòcrates volem liderar aquesta transformació. No ens fa por el repte perquè l’entenem i perquè estem preparats per portar-lo a terme. Perquè els reptes d’aquesta dècada decisiva no suposen només amenaces, sinó que també són una oportunitat de transformació sense precedents.

Transició ecològica i justícia social

La gran transformació que ha de conèixer Andorra exigirà reorganitzar l'economia, reordenar el territori, blindar drets, establir deures, qüestionar privilegis, repartir amb justícia els esforços i transformar costums i imaginaris arrelats. Per tant, la gran transformació cal considerar-la en disputa entre aquells que en dubten i/o la volen ralentí o aquells que la volem posar en marxa des d'avui per no perdre més temps. El que està en joc és si volem anar en els primers vagons o en els darrers, com sovint s’ha procurat tant des del PLA com des de DA.

Per això, i com a principi rector del projecte per a l'Andorra que volem, els socialdemòcrates considerem la transició ecològica com un mitjà que pot englobar els objectius d’un projecte progressista: la justícia social. Perquè sense justícia social no hi pot haver transició ecològica. Si les capes populars estan obligades a triar entre supervivència econòmica en el curt termini i supervivència ecològica en el mitjà termini, triaran la primera opció i la segona tornarà a ser una utopia.

Hem d'aprofitar aquesta gran transformació per a construir la pàtria moderna, sostenible, generosa, solidària i oberta que volem. Una idea de pàtria capaç de contribuir al fet que el projecte andorrà recuperi la seva millor direcció. Una pàtria que no exclogui, sinó que sumi i que cuidi. Que ofereixi ordre, seguretat, protecció i regles clares; que compti amb un sistema judicial, com a garant de l’estat de dret, ben organitzat, amb recursos suficients, ràpid i que gaudeixi de la confiança dels ciutadans, dels empresaris i dels autònoms. Un sistema judicial amb una organització i direcció que s’emmarqui dins els millors estàndards internacionals i de les recomanacions del GRECO com a elements, que reforcin la seva eficàcia, el valor aportat a la nostra societat i la seva independència per a l’enfortiment d’un dels pilars de la nostra democràcia.

Una pàtria moderna que tingui també una mirada a l’altura del moment al concepte de família; una mirada ampla i justa, sense discriminacions per raó de l'orientació sexual i sense oblidar les noves realitats de família que no responen al model tradicional, com el cas de les famílies reconstituïdes. Una pàtria que protegeixi particularment els drets de persones que pertanyen a col·lectius vulnerables de ser discriminats com són les dones, les persones amb diversitat funcional, les LGTBIQ, els infants, etcètera.

Acostant-nos a Europa en temps i hora

Europa és avui el pol geopolític de referència en el camp de la transició ecològica i els compromisos que han adquirit els Estats membres són exigents. Per això, la transició ecològica andorrana ha de passar pels estàndards de Brussel·les, i més si tenim en compte que es vol arribar a signar un acord d’associació amb la Unió Europea.

Els socialdemòcrates sempre hem abanderat els nous drets i els nous canvis davant d'una dreta conservadora que els alenteix: però avui és moment d'accelerar per garantir el futur dels nostres fills i filles, com el dret a un planeta habitable, a l'aire net, a la placa solar o a la plena igualtat de gènere. Drets que costin una mica menys d'esforç que aquell que va suposar a les seves àvies i avis pel que fa a jubilació, educació pública, etcètera. I com ens ha ensenyat la història, no hi ha millor manera de defensar els drets conquerits i que avui es veuen amenaçats, que lluitar a l'ofensiva per nous drets.

Com podem fer-ho? Un Acord Verd per a Andorra

La pregunta que hem de fer-nos en la tercera dècada del segle XXI no és què fer, sinó com ho fem. El Green New Deal, o Acord Verd, és la resposta. En l'última dècada, des que la va formular el Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides el 2009, la idea de l’Acord Verd ha guanyat en maduresa conceptual i solvència tècnica. Per això es presenta com la clau mestra per a obrir les portes d'un llarg cicle de governança postneoliberal.

L’Acord Verd és un ambiciós programa de reforma estructural del model socioeconòmic. Aquesta tasca es fa des del lideratge actiu d'un Govern que adopta un rol d'estat emprenedor en favor de la majoria social, anticipa un nou cicle inversor d'enormes proporcions i, tot i el paper essencial del capital privat, assumeix un rol actiu de direcció, innovació i assignació de recursos a través de les polítiques industrials i científiques, així com convertir-se en un garant de la justa distribució dels beneficis nacionals al conjunt de la ciutadania.

L'Acord Verd promou polítiques públiques aprofitant les sinergies entre economia i ecologia; els jaciments d'ocupació més prometedors de la dècada vinent estan en l'economia verda, que fa de la lluita contra el canvi climàtic una font de prosperitat: en energies renovables i rehabilitació d'edificis, en transport sostenible, economia circular, agroecologia, gestió forestal i custòdia del territori, salut i cures, TIC orientades a l'ecoeficiència, industrialització verda.

Una ocupació verda i de qualitat

Pel que fa a la transformació del mercat laboral a Andorra, l'Acord Verd estableix les bases d'un cercle virtuós que permet revertir els llastos profunds que coarten la capacitat d'Andorra per a aprofitar el seu propi potencial de desenvolupament. Així permet assolir uns salaris dignes que faciliten incrementar el salari mínim dins els paràmetres establerts en la Carta Social Europea i assolir els nivells salarials necessaris per a una vida pròspera i de qualitat. Si a la revolució de l'ocupació verda li afegim tota una sèrie de paquets que permetin ampliar els drets socials a través d'un estat del benestar de tercera generació, Andorra emprendrà el camí encertat. Aquest full de ruta no és una utopia: només cal reordenar l'assignació nacional de recursos allí on està el talent i la innovació enfront de la cultura de l’especulació.

Ecologia i economia són en els termes plantejats, dos conceptes especialment sinèrgics. No existeix millor oportunitat per a industrialitzar i reindustrialitzar el nostre país, generar treball de qualitat i generar riquesa i repartir-la millor, que la modernització del nostre sistema productiu. Per això, la transició ecològica ha de suposar la gran transformació de l'ocupació verda a Andorra. Perquè és un gran jaciment de riquesa justa i sostenible amb el que es poden generar en aquesta dècada entre 325 i 375 nous llocs de treball nets anualment i la reconversió i requalificació del molts d’altres ja existents donant noves oportunitats a tots aquells joves andorrans i andorranes que s'han format i es formen a l'estranger.

Formació i capacitació

La Formació Professional i la universitària han d'estar a l'altura dels reptes del futur. És necessari actualitzar els tres subsistemes de Formació Professional (reglada, ocupacional i continua dual) i l’oferta de formació universitària fomentant les famílies professionals que atenguin les necessitats d'una economia en transició ecològica i social basada en les ocupacions verdes i articulant un sistema modular que permeti la reconversió professional.

Tenint en compte la profunda divisió horitzontal del mercat de treball i la presència majoritària d'estudiants homes en les branques de Formació Professional més vinculades a l'ocupació verda, s'ha d'articular un programa nacional per a tendir a la paritat de gènere en aquestes branques de formació.

Al mateix temps s'ha de crear un mecanisme de coordinació entre les institucions dedicades a la formació i la capacitació i els agents econòmics i socials implicats amb la finalitat de garantir una visió global de la formació professional. Com a mesura específica, creiem indispensable impulsar, un Campus nacional de transició ecològica perquè articuli noves línies de formació professional, la formació universitària i llançadores i incubadores empresarials en un espai institucional comú sota una lògica de simbiosi i intermediació.

Cap a un gran pacte de país pel dret al futur en un planeta amb límits

Necessitem una nova cultura de l'acord que ens permeti establir consensos per a afrontar transformacions que han de ser planificades a dècades vista. Una transformació de la rellevància de la transició ecològica no pot dur-se a terme eficaçment sense la capacitat d'arribar a acords.

Un Acord de país basat en el diàleg social; empresaris, administracions, sindicats i societat civil han d'asseure's i acordar les línies mestres d'una transició ecològica justa, on beneficis del capital i drets dels treballadors es concertin i es reparteixin amb equitat les càrregues de les transformacions necessàries. La transició ecològica i digital és la locomotora d'un canvi general del model productiu andorrà i del seu esquema d’inserció internacional.

Per una reforma verda de les nostres institucions

Andorra necessita institucions públiques a l'altura de la crisi climàtica i els reptes de la dècada decisiva. Hem d'iniciar com més aviat millor una sèrie de processos de reforma institucional i del marc legislatiu vigent que permetin al nostre país afrontar de manera àgil i eficaç els complexos reptes de la transició ecològica.

• Aprovació d’una Llei de la Transició Ecològica que serveixi de marc regulador general per a tot l'ordenament legislatiu, el ja existent o en curs i el que no, que necessita la transició ecològica.
• Reforma parcial de Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, mentre s'aprova la Llei de Transició Ecològica per a permetre superar el llindar de despesa màxima en inversions per a actuacions d'eficiència energètica, en energies renovables i altres inversions estratègiques per la transició energètica i amb retorn energètic-ambiental.
• Creació d'un Comitè Independent i paritari format per un equip multidisciplinari amb personal científic, economistes, representants dels agents socials, representants de comunitats en risc, etc. per assessorar el Govern i al Consell General per portar a terme aquesta gran transformació. (Aquest comitè col·laboraria amb altres organitzacions ja previstes en l’ordenament jurídic actual, com la Comissió Nacional de l’Energia i del Canvi Climàtic).
• Polítiques actives d'habitatge, promoció d'habitatge públic en lloguer, la rehabilitació energètica d'habitatge i la mobilització d'habitatge buit, fomentant la construcció amb materials sostenibles.
• Constitució a l'altura de l'emergència climàtica: comissió d'estudi per a actualitzar la Constitució sota un prisma ecològic que reculli els drets de les futures generacions a gaudir-la i l’obligació de preservar-la.
• Recompondre el pacte generacional posant en valor als nostres majors. Per la transició que hem de fer han de poder-ne ser un subjecte actiu i no passiu com a part indispensable de l'èxit col·lectiu. Alhora són necessàries unes pensions dignes, sense que cap d’elles es situï per sota del salari mínim després d’una carrera professional cotitzada la garantia de les quals passa, entre altres, per l’increment de la productivitat i les noves oportunitats que genera la transició ecològica. Les polítiques d’acompanyament a les famílies i una inversió pública decidida de suport econòmic a les persones són també fonamentals en aquest àmbit al llarg de tota la vida; des de l’escola bressol pública i gratuïta per afavorir la natalitat i com a suport a les famílies més joves com les polítiques d’atenció a les persones en situació de dependència o que estan malaltes.

En l'apartat macroeconòmic, hem d'anar més enllà del PIB. El PIB és un indicador necessari, però el seu caràcter distorsionador ha quedat en evidència en una situació de crisi climàtica i sanitària que el PIB ni sap mesurar ni ajuda a combatre. Per això proposem una Reforma Ecològica i Feminista de la comptabilitat nacional i desplaçar el PIB del centre de gravetat de l'acció econòmica, seguint el camí seguit per països com Nova Zelanda o proposem constituir una Comissió Parlamentària que introdueixi un índex de benestar que constituirà el nou concepte-guia de les diverses polítiques públiques per l'Estat Andorrà.

Administració socialment sostenible que lideri la transició ecològica i les polítiques de benestar

L'administració pública andorrana ha de liderar la transició ecològica i exemplificar amb el seu comportament; per a això, hem de dirigir-nos amb pas ferm cap a una administració ecològicament sostenible no sols pel que fa a les seves polítiques sinó també a les seves pràctiques. Atesa la seva rellevància, la transformació ecològica de l'administració suposarà una potent creació d'ocupació verda i d'estímul d'una nova política industrial verda al nostre país. A més, encaminar-nos a un model energètic basat en l'eficiència energètica i l'autoconsum renovable suposarà un estalvi important de diners públics que compensarà àmpliament la inversió.

Cal comptar amb una nova llei de contractació pública que estableixi una concepció del valor d'un producte o servei a comprar com una cosa no vinculada exclusivament al seu preu amb mesures com:

• Obligatorietat progressiva d'inclusió de criteris i clausulat ambientalsen tota la compra pública.
  • Capacitació del personal tècnic-administratiu especialitzat en compra pública perquè puguin licitar contractes amb criteris sostenibles i igualitaris.
  • Marc legislatiu i  capacitació del personal tècnic-administratiu perquè les pimes puguin concórrer als concursos públics amb criteris de sostenibilitat en igualtat de condicions.

La governança que ve associada amb la transformació que proposem del model econòmic i social exigeix una acció absolutament transparent per part de les administracions per assolir els objectius eficaçment. El paper de la societat civil com a part activa dels canvis que venen requereix que estigui degudament i convenientment informada per dur a terme de forma efectiva l'important paper que els correspon. No correspon en un moment transcendent com l'actual que el dret dels ciutadans a la informació sigui objecte de restriccions addicionals a les ja existents per via legislativa.

Atenció a la salut de les persones i creació d'entorns saludables

Un dels aspectes fonamentals que ha de tenir en compte un país que cuidi és tenir un model de polítiques de salut amb capacitat per a construir unes condicions de vida i entorns saludables. Amb activitats preventives en el procés assistencial i la visió integral de les necessitats de la persona per fer front als grans reptes de les polítiques de salut pública i del sistema sanitari. És a dir, una visió integral i comunitària de la salut, que atengui els condicionants socials i que no sigui només l’absència de malalties.

Un país és més socialment sostenible amb un sistema de salut que des del públic es gestioni amb equitat i eficiència, universal, de qualitat, accessible, equitatiu, amb futur i que incorpori elements de governança institucional clara, participació, transparència i control. L’Atenció Primària, en coordinació amb el sistema de serveis socials, és fonamental per respondre a les necessitats de les persones quan la malaltia afecti les seves vides i les dels seus.

Un país inclusiu incorpora de manera essencial i primordial el tractament de les malalties mentals mitjançant una Estratègia en Salut Mental per a millorar i reforçar els recursos psicoterapèutics i la inclusió sociolaboral plena, amb garantia als drets humans i la lluita contra l'estigma. S’inclou també l'atenció integral a la drogodependència i altres addiccions sense substàncies, així com la potenciació de l'atenció a la salut mental infantil-juvenil promovent el reconeixement i la formació d'especialistes multidisciplinaris en aquesta àrea.

Es construeix un país saludable i sostenible incentivant i facilitant l'accés a l'esport a tots els ciutadans i ciutadanes mitjançant un Pla Nacional d'Esport i Salut que coordini les intervencions públiques en matèria d'activitat física, infraestructures, esport i salut. Desenvolupant campanyes de conscienciació, col·laborant amb els Comuns a millorar les seves infraestructures esportives, regulant la situació dels professionals de l'educació física, fomentant l'activitat física com un servei més del Sistema Nacional de Salut, etcètera.

Així mateix, la convivència amb mascotes és una font de benestar per a moltes persones i famílies i s'ha de considerar i de regular com a un fet positiu en la nostra societat. Per tant, cal evitar mesures que sembla a vegades que tendeixen a assenyalar i criminalitzar aquelles persones que conviuen amb ells i, fins i tot, els mateixos animals.

Per un full de ruta cap a la industrialització verda

Proposem un pla de grans línies d'inversió publicoprivada, per a facilitar l'adequada assignació de capital en tots aquells sectors industrials que suposin el nucli de l'aposta diferencial i competitiva de la indústria andorrana del futur, entre altres, les següents:

• Impuls industrial de les energies renovables.
• Impuls de l'economia circular.
• Aposta nacional per les infraestructures de recuperació de materials crítics.
• Impuls de la bioconstrucció.
• Impuls de la mobilitat sostenible.
• Impuls de la agroecologia, la eco-ramaderia i el sector forestal.
• Impuls de l’ecoturisme.
• Impuls de mesures d’eficiència energètica.

Per una fiscalitat verda, justa i eficaç

La creació de nous llocs de treball verd (fins a un total de 3.500 en 10 anys), la reconversió i la requalificació de molts altres, les noves oportunitats i nous jaciments de negoci, el major valor afegit en els altres sectors i les palanques de creació de riquesa vinculades a la transició energètica representen un increment de les cotitzacions socials i de la recaptació d’impostos tants directes com indirectes.

L'objectiu de la fiscalitat verda ha de ser incentivar canvis de comportament dels actors socials (individus o empreses) en un sentit de major sostenibilitat seguint la màxima que "qui contamina paga". Per a això és imprescindible que existeixin alternatives d'ús més sostenibles, ja que en cas contrari només tindrien un afany recaptatori amagat darrere una suposada intencionalitat verda.

Els impostos verds han de ser eficaços i emmarcar-se dins d'una fiscalitat general més justa, on es redueixen els impostos a les activitats i comportaments més sostenibles i s’augmenten a aquells que més contaminen (introduint mecanisme que impedeixen que es converteixin en instruments que perjudiquin els que menys tenen):

• Incentius fiscals a la rehabilitació energètica sostenible (comptabilitzant amb el programa Renova).
• Taxa al plàstic.
• Exempcions fiscals a les energies renovables.
• Millora del caràcter mediambiental de l'impost de matriculació i de l'impost sobre vehicles.
• Marc fiscal modern i homologable que ens permeti afrontar amb solvència els futurs i presents debats fiscals a nivell internacional i generant seguretat jurídica per als inversors.
• Bonificacions de l'IGI en materials de construcció amb segell ecològic.
• Garantir la part de component ecològic a la nova taxa turística que Govern vol introduir.
• Impuls del mecenatge i patrocini esportiu per afavorir la pràctica generalitzada de l’esport.
• Impuls del mecenatge i el patrocini cultural, com a principal contribució de la iniciativa privada a la cultura.

En paral·lel al desenvolupament de l'Estratègia Nacional d'Eco-etiquetatge, bonificacions i desgravacions graduades en diferents impostos en relació amb les obres necessàries per a aconseguir la millora en la certificació energètica dels edificis:

• Bonificacions fiscals per a les construccions de consum zero o molt reduït.
• Establir una línia d'ajudes i de microcrèdits per a subvencionar instal·lacions d'energia fotovoltaica.
• Adaptar el pla Renova als canvis i reptes que suposa la transició ecològica.

Per una Andorra circular

L'economia circular és ja una exigència europea que marca objectius vinculants per als Estats membres de la Unió Europea molt nítids (Paquet d'Economia Circular 2019-2040) i un imperatiu de la transició ecològica. Els nostres sistemes econòmics han d'imitar a la naturalesa i cada residu ha de convertir-se en el recurs d'un altre procés productiu tancant els cicles materials.

Per això, és necessària una aposta contundent i coordinada a través d'una Estratègia integral d'economia circular, Consolidant progressivament un sistema productiu d'aplicació efectivament la jerarquia de residus que faciliti la reutilització, i el reciclatge de components i materials, reduint la incineració a la mínima expressió. Al nostre parer, manquen altres “R” per aconseguir la sostenibilitat global del nostre planeta. El dogma actual oblida altres activitats prèvies a la producció i que també comencen per “R” com ara Repensar, reavaluar, refusar, reparar, redistribuir, etcètera. 

Aquest procés de transformació tindrà a més un important impacte en la generació d'ocupació verda. De manera més concreta, l'Estratègia Nacional "Una Andorra circular" podria desenvolupar les següents línies d'acció:

• Elaborar un nou Pla Nacional de Residus adaptat als reptes que suposa la transició ecològica.
• Residu Zero al 2030.
• Aplicació de la proposta 25 de l’Acord de reconeixement de la crisi climàtica i de declaració de l’estat d’emergència climàtica i ecològica, promovent polítiques de reciclatge que incentivin el reciclatge total dels residus que es produeixen al país i aplicant les conclusions de l’estudi sobre la viabilitat de reduir la incineració de residus a Andorra.
• Apostar per un model de cogeneració que no es basi en la incineració de residus i en les energies fòssils.
• Programa nacional de compostatge.
• Separació de residus tèxtils.
• Nou paradigma en la gestió d'envasos: el Sistema de Dipòsit Devolució i Retorn. Impulsar un nou sistema de gestió en envasos a partir de la progressiva implementació, en coordinació amb els Comuns, de Sistemes de Devolució, Dipòsit i Retorn imperant en països com Alemanya o Suècia.
• Foment de la Reparació.
• Formació professional en reparació.
• Impuls comercial a la reparació .
• Guerra al plàstic i altres productes contaminants.
• Regulació contra el malbaratament alimentari.

Els salts qualitatius que necessitem en matèria d'ecoeficiència en els processos industrials vindran de la mà de les TIC aplicades amb enfocament ecològic. L'economia de la dada permet introduir mecanismes d'incentius i de penalitzacions l'hora de promoure els canvis d'hàbits; si el desenvolupament de les TIC no va lligat a un avenç substancial en matèria d'economia circular, les primeres no seran sostenibles. Per això hem d'unir, les polítiques públiques intel·ligents i innovadores, la transició ecològica i la digitalització.

Per una Andorra amb un turisme sostenible

Andorra necessita una Estratègia Nacional de Turisme Sostenible. El model turístic que els socialdemòcrates proposem ha d'estar consensuat amb tots els sectors econòmics del país i dins d'un gran acord. Pels socialdemòcrates, aquest acord hauria de tenir quatre punts:

1. Augmentar la qualitat de l'oferta turística.
2. Allargar la temporada.
3. Contribuir a la diversificació turística.
4. Analitzar la pressió que exerceix la població turística sobre les nostres infraestructures en recursos hídrics i naturals així com la mateixa fisonomia de les nostres muntanyes per tal de preservar-les.

 En resum, apostem per un turisme de més qualitat, de més oferta i molt més sostenible:

• Pla de creixement sostenible i de transició.
• Potenciar els centres d’estudis turístics i clústers.
• Pla de desenvolupament tecnològic; plataformes segures de seguiment i gestió dels turistes i visitants
• Incentius per la innovació i modernització del comerç; comerç més sostenible, millora energètica, reducció de la contaminació, gestió dels residus i accessibilitat.
• “E-commerce”.
• Cooperació i associacionisme entre comerciants.
• Desenvolupament del turisme rural, l’ecoturisme i l’allotjament rural.
• El turisme com a sector ecològicament vulnerable; accessos i mobilitat.

Per una Andorra amb mobilitat sostenible

 Una mobilitat sostenible demana garantir el dret a la mobilitat interna i externa alhora que es transforma l’actual estructura de transports i hàbits de transport dins del país cap a la transició ecològica per mitjà de:

•  Pla d'Ajudes a l'electrificació de les flotes de l’administració pública, d’empreses i autònoms.
• Adaptació del pla Engega als canvis i reptes que suposa la transició ecològica.
• Garantia de qualitat del servei de transport públic mitjançant una major inversió pública i control del sistema de concessions.
• Nous sistemes de transport col·lectius diversificats que millorin la mobilitat interna, diversifiquin l’actual oferta i es basin en la qualitat del servei.
• Pla de Mobilitat Nacional basat en la sostenibilitat integrant les estratègies de mobilitat pública i privada ja en marxa.
• Aposta nacional pel ferrocarril: Aposta decidida pel ferrocarril com el transport col·lectiu del futur per arribar a Andorra, aprofitant els plans ja existents i la candidatura als jocs olímpics al Pirineu català i aragonès per fer arribar trens amb elevades freqüències a Andorra.

Per una Andorra innovadora

La transició ecològica necessita un fort impuls per a desenvolupar en les pròximes dècades tecnologies que la facilitin o que substitueixin alguna de les quals tenim ara. Per això, és necessari impulsar específicament línies de recerca en sectors clau per a la transició ecològica i l'adaptació al canvi climàtic. És en aquest sentit que proposem la creació d'un Centre nacional de recerca al nostre país. La transició ecològica obre una finestra d'oportunitat perquè la I+D i la IT destinada a donar solucions a l'emergència climàtica i sigui el motor que ens enganxi als països més avançats.

• Un acord de país per a aconseguir l’1,5% del PIB.
• Fer costat a les empreses i autònoms a realitzar inversió en I+D.
• Incrementar dràsticament els recursos en la I+D en els sectors estratègics des del punt de vista de la transició ecològica i l'adaptació al canvi climàtic.
• Foment de la I+D en ecoinnovació:
  • Tecnologies d'emmagatzematge, nous materials per a construcció sostenible.
  • Innovacions en matèria d'ecodisseny, estandardització ecològica, allargament de la vida útil dels productes i foment de la seva reparació.
  • Programa d'impuls de “Start-ups ecolabs”.
  • Adhesió al tractat del Conveni Europeu sobre Biomedicina i Drets Humans del Consell d’Europa, Conveni d’Oviedo, i als seus protocols addicionals sobre Clonatge Reproductiu i sobre Recerca Biomèdica.

Cultura

La cultura constitueix un pilar indiscutible del sistema de drets, benestar comú i és element clau en la transició cap a un model productiu basat en la innovació i la creativitat. Garantir-ne l’accés, la participació cultural i que el treball cultural no sigui sinònim de precarietat i incertesa, han de ser objectius i un compromís de país.

El paper central de la cultura demana d’una regulació legislativa per la promoció i foment com a eina central per a enfortir els sistemes de governança cultural, tant públics com privats, amb els objectius de la salvaguarda del patrimoni cultural, dotant les infraestructures culturals necessàries, de la creació artística i cultural, dels intercanvis culturals i de la promoció exterior dels nostres creadors i patrimoni, en el reforç de la cohesió i la diversitat cultural d’Andorra, en la promoció d’una oferta cultural variada i de qualitat, en la creació de les condicions favorables per als artistes i treballadors de la cultura i per a les institucions culturals i finalment en promoure l’accés de la població a la cultura i en la creació de públics.

• Increment del pressupost de cultura fins que suposi el 2% del pressupost total del Govern.
• A partir de regulació de l’Estatut de l’Artista definir una proposta de millora de la situació laboral dels treballadors i de les treballadores de la cultura.

Conclusió

Ha arribat el moment d'una aposta definitiva: és hora de reformes ambicioses, de gran abast, que seran estudiades en els llibres d'història, i que canviaran radicalment la nostra economia, les nostres formes de vida i la manera de relacionar-nos amb el planeta. Ja no es pot esperar, no queda temps. Tot el temps que perdem, i tot l'esforç que regategem, es girarà contra els i les andorranes que avui estan naixent, i que seran protagonistes del segle XXI en un món més càlid i per tant més difícil.

Ens hauria agradat escoltar ahir els plantejaments que avui proposem; però, i això és el que realment importa als ciutadans del nostre país, com sempre els hem dit – i, sempre ha estat un oferiment sincer-, ens volem asseure amb tots vostès per perquè el conjunt de reformes estructurals que avui hem plantejat els socialdemòcrates puguin ser tingudes en compte en el pròxim any i mig de legislatura.

Moltes gràcies.