Intervenció del Sr. Ladislau Baró Solà, president del Grup Parlamentari Demòcrata

Debat sobre l'orientació política global del Govern

Aquest és amb tota certesa el darrer debat d’orientació política de la legislatura; ho va esmentar ahir el senyor Cap de Govern en el seu discurs; i s’hi han referit de manera més o menys explícita els grups parlamentaris que m’han precedit en l’ús de la paraula; en qualsevol cas, aquests darrers s’hi han referit sobretot de manera esbiaixada, en el que podríem definir com una mena de fal•lera per a fer balanç en clau terminal i també negativa de la legislatura, com deu quedar explicat i detallat en el llibre d’instruccions de determinada manera de practicar l’oposició.

Per al grup parlamentari demòcrata, la segona quinzena del juny del 2014 constitueix sobretot un mirador excepcional per a contemplar la legislatura: el que s’ha fet, que és molt, i el que queda per acabar, que és també força rellevant. Per tant, no té sentit avui plantejar la lectura política de la legislatura com si aquesta s’hagués d’esgotar d’un moment a l’altre. Les paraules expressades ahir pel senyor Cap de Govern així ho confirmen, l’acció de govern no s’atura i s’orienta cap un horitzó ple de propostes; l’agenda parlamentària parla en el mateix sentit: les iniciatives legislatives que es troben a tràmit són nombroses, diverses i de gran calat polític. Pel cap baix, tot el que queda de 2014 està destinat a continuar en la línia de treball intensa que ha caracteritzat la legislatura. Potser fins i tot amb un nivell d’intensitat una mica més elevat, donats el nombre i la rellevància de les iniciatives legislatives que es troben en fase de tramitació o que estan a punt d’iniciar-la. Des del grup parlamentari demòcrata volem apel•lar a la capacitat d’esforç i a la tenacitat de tota la cambra legislativa i del govern per tal de recórrer aquest encara llarg tram final que ens queda de legislatura.

De vegades l’oposició pot tenir la temptació d’interpretar que la seva funció és la de repartir cops baixos, la d’anar a cercar el desgast del competidor sense atendre qüestions de més rellevant dimensió política; temptació de la que, d’altra banda, tampoc sempre se’n deslliura la majoria. La democràcia ha de ser antagonisme estructurat, entre adversaris, no entre enemics. Considero que hem de tenir tots plegats ben clar aquest plantejament a l’hora d’encarar el que queda de legislatura i fer un esforç conjunt per tal que, sense forçar el ritme adequat que requereix l’activitat legislativa, no caiguem en dilacions innecessàries ni en maniobres evasives. El nombre i sobretot la rellevància dels temes que tenim entre mans així ho requereixen. Estic convençut que tots plegats sabrem estar a l’alçada del repte plantejat. Així ho acredita, per ara, la programació de l’agenda legislativa prevista pel mes de juliol que ha de culminar en una sessió del Consell General que es preveu farcida de temes rellevants.

Vull insistir-hi, a aquesta legislatura li queda encara molta feina per fer; senyores i senyors parlamentaris de l’oposició, ja tindran temps de pensar en clau electoral; continuïn fent-ho de moment en clau de treball parlamentari. Sigui dit de passada, entenc que aquest advertiment també ha d’anar adreçat a mi mateix, als membres de la majoria i del govern.  

Dèiem abans que aquest debat, per la seva posició en el temps i gairebé diria que també en l’espai, constitueix un mirador privilegiat per a observar el paisatge de la legislatura; detinguem-nos hi uns instants i agafem forces abans de continuar la caminada. Mirem primer enrere, cap el camí ja recorregut; no volem ara ser exhaustius, el temps del que disposem és limitat, però sí que convé remarcar algunes de les fites assolides:

el sistema fiscal ha estat gairebé completat, amb el total desenvolupament legislatiu del sistema impositiu directe i amb una reorganització normativa de la imposició indirecta; l’obertura a les inversions estrangeres ha estat establerta i regulada des de principis de legislatura i, tot i tractar-se d’una aposta estructural a mig termini, cal dir amb optimisme que comença a donar els primers fruits; el govern ha signat CDIs amb la República de França i amb  el gran Ducat de Luxemburg (i té ben encarades les negociacions en aquest àmbit amb el Regne d’Espanya i la República de Portugal); s’ha donat també continuïtat a la política de signatura i ratificació de convenis d’intercanvi d’informació fiscal a demanda; s’han signat sengles acords amb França sobre delimitació de fronteres i gestió conjunta d’aigua i un conveni amb Espanya sobre trasllat de residus, desbloquejant-se temes bilaterals que portaven cert temps encallats i que enrarien en certa forma les relacions amb els països veïns; s’han ratificat convenis multilaterals en els àmbits de la cultura, del medi ambient i de protecció dels drets de la persona; s’ha desenvolupat la normativa del sistema financer per adaptar-lo a l’Acord Monetari –signat i ratificat parlamentàriament en la present legislatura- i a les exigències derivades d’altres normes internacionals; s’han flexibilitzat els horaris comercials i s’ha fet una regulació general del comerç i del dret a la competència i a la protecció del consumidor; s’ha modificat la llei de professions titulades i s’ha legislat la creació de diferents col•legis professionals; s’ha regulat l’estadística pública, eina essencial per al disseny de les diferents polítiques públiques; s’han establert mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, iniciant-se un procés de contenció de la despesa pública que, pel seu coratge, no té precedents en el nostre país; s’ha modificat la normativa d’immigració per tal d’establir noves tipologies d’autoritzacions d’immigració que estan resultant força interessants per al nostre creixement econòmic; s’ha legislat per limitar els efectes negatius de la morositat i per afavorir la millora del parc immobiliari i l’eficiència energètica dels edificis; amb l’aprovació de mesures puntuals s’ha començat a preparar una reforma del nostre sistema seguretat social, de cara a fer-lo sostenible; una reforma que caldrà aprofundir en el que queda de legislatura i que s’haurà de desenvolupar i projectar en futures legislatures; s’ha legislat pel protegir el tabaquisme passiu ambiental, havent recollit en aquest cas tots els grups parlamentaris el text proposat l’anterior legislatura a través d’una ILP; s’ha modificat la legislació de beques i ajuts a l’estudi, per tal d’afavorir l’accés efectiu a l’educació; s’ha afavorit el dret al sufragi a través de la regulació legal del vot per correu; s’ha elaborat i aprovat una llei de serveis socials i sociosanitaris per tal de millorar la solidaritat i la qualitat de vida dels ciutadans a través de la implementació d’un sistema de protecció sòlid, modern i ben articulat; i finalment, i deixant-me moltes coses, vull remarcar que des de Govern s’ha arribat a un acord unànime amb els comuns per tal de fer evolucionar, en un procés gradual que haurà de continuar en la propera legislatura, el debat sobre les competències comunals, així com a un pacte, també amb els comuns i aquest cop de manera gairebé unànime, per tal de contenir les transferències als comuns per als dos propers exercicis pressupostaris, fins a poder avaluar amb bon criteri els resultats de l’aplicació del nou model fiscal.

Aquestes i altres fites acompanyen el paisatge que contemplem quan mirem el camí recorregut durant la legislatura. El Cap de Govern apel•lava al realisme i al coratge a l’hora de definir l’acció política del govern. Ens permetem la immodèstia de remarcar que nosaltres, ara fa un any, des d’aquesta mateixa tribuna i en el marc d’aquest mateix debat, ja vam emprar aquests dues paraules per a definir la feina política que estàvem desenvolupant des del govern i la majoria parlamentària. Amb realisme i coratge hem anat avançant fins arribar on avui estem; a partir de l’apressat balanç que hem presentat, i del discurs pronunciat ahir pel Cap de Govern, es pot constatar que s’han fet ja alguns dels canvis estructurals necessaris per a tornar a situar Andorra en el camí del creixement: el nou model fiscal –homologable i alhora competitiu i garantista- està pràcticament acabat, s’han assentat les bases de l’obertura econòmica i d’un nou model de protecció social així com s’ha progressat mot significativament en la consolidació del prestigi internacional del país. Tot això sense deixar d’esforçar-nos en mantenir i millorar els nostres sectors econòmics consolidats: comerç, turisme, agricultura, construcció, sistema financer i professionals liberals.

I amb realisme i coratge hem de continuar avançant. Des d’aquest mirador que hem decidit situar en el corrent debat d’orientació política del govern es veu definit ja l’horitzó del final de la legislatura; no vol ser aquesta afirmació una insinuació tàctica o especulativa sobre la data definitiva de les properes eleccions, no m’interpretin malament, senyores i senyors consellers; com bé sabem, la prerrogativa d’escollir el dia electoral correspon al Cap de Govern i estem convençuts que l’exercirà amb el bon criteri polític que el caracteritza. El que hem volgut remarcar amb la referència a un horitzó definit és la constatació que, per imperatiu constitucional, a tot estirar abans de mitjans de l’any vinent la legislatura ha de quedar esgotada. Es pot veure ja el final però a la vegada queda encara temps, com dèiem en iniciar la nostra intervenció, per fer un bon tros de recorregut; tenim el mapa i el camí a seguir, el full de ruta al que es referia ahir el senyor Cap de Govern. Podem remarcar ara algunes de les futures i properes fites a assolir, que s’entreveuen decisives.

En matèria fiscal es preveu cloure ben aviat la llei de bases de l’ordenament tributari, instrument normatiu que, per un costat, ha de dotar a l’administració dels mitjans necessaris per a complir les tasques d’inspecció i control bàsiques en la implementació d’un sistema fiscal i que, per l’altre costat, ha de garantir els drets i concretar les obligacions dels obligats tributaris. De la mateixa manera, la llei de modificació de la llei de la seguretat social, que constitueix un pas decisiu de cara a assegurar la viabilitat futura del nostre sistema sanitari i de pensions també ha de ser aprovada en breu. Acabem d’esmentar ara dues peces clau en el nostre programa de reformes, que venen a completar els esforços en matèria de desenvolupament fiscal i d’enfortiment a mig i a llarg termini del nostre sistema de protecció social.

Ambdós àmbits, el del desenvolupament fiscal i el de la sostenibilitat a mig i a llarg termini, no només del nostre sistema de protecció social i sanitària, sinó del conjunt de les finances públiques no poden quedar, segons el nostre criteri, tancats sense el desenvolupament d’un marc normatiu que estableixi quines han de ser les pautes i els criteris en els que s’ha de fonamentar la referida sostenibilitat de les finances públiques i en els que s’ha de recolzar la per nosaltres desitjada estabilitat fiscal i pressupostària; aquest és l’objectiu que des del grup parlamentari demòcrata estem perseguint amb la presentació de la llei coneguda col•loquialment com la regla d’or; agraïm els esforços que des del govern s’han fet, amb el nostre impuls i col•laboració, sigui dit de passada, en la contenció de la despesa pública; però també volem ara deixar constància que el nostre grup parlamentari no s’ha emmirallat en el passat, per recent que sigui, a l’hora de proposar aquest text normatiu, sinó que ho ha fet pensant en el futur, amb la voluntat d’establir unes pautes que facin compatible l’aplicació de diferents polítiques econòmiques per part de les administracions públiques, amb l’establiment d’uns criteris de disciplina i contenció tant en l’àmbit pressupostari com en el fiscal que garanteixin la viabilitat futura de la capacitat econòmica i financera del nostre estat i que alhora ofereixin als ciutadans i als operadors econòmics uns senyals clars d’estabilitat i de capacitat d’autocontenció. Hem de ser capaços de dotar a la gestió pressupostària i al model fiscal d’una estabilitat i d’uns paràmetres de certesa que donin tranquil•litat i confiança als agents econòmics, amb independència del color polític de qui estigui governant en cada moment.       

Però les iniciatives a concretar no s’acaben aquí; en l’àmbit de la justícia i el dret s’ha iniciat un procés legislatiu ambiciós, que abasta diferents aspectes, com ara la voluntat de reformar la justícia fent-la més àgil, més eficaç, i per tant més justa; vegis en aquest sentit l’ambiciós projecte de llei de modificació de la llei qualificada de la justícia així com la futura nova regulació de l’embargament o la creació de la figura del saig, entre altres projectes de llei vinculats a l’administració de justícia ja presentats a tràmit; és sens dubte un esforç enorme el que està fent el govern en aquest àmbit; un esforç que, en qualsevol cas, es veu enfortit per diferents iniciatives provinents del nostre grup parlamentari; vegis ara la intenció decidida, d’acord amb allò previst  en el nostre programa electoral, d’encarar amb força un procés positivització del dret privat; un procés que hem iniciat  amb la presentació de la proposició de llei de successió per causa de mort, ja entrada a tramitació parlamentària pel nostre grup parlamentari; o vegis també la voluntat d’afavorir la resolució de conflictes mitjançant el recurs a mecanismes d’arbitratge extra judicial, que quedaran definits i regulats quan s’aprovi la corresponent proposició de llei també incentivada per grup parlamentari demòcrata. En l’àmbit de les noves tecnologies i l’espai digital, però també en relació a alguns aspectes vinculats a l’economia i la protecció de drets fonamentals, dues iniciatives legislatives, de procedència orgànica diferent, es venen a donar la ma: el projecte de llei de la contractació electrònica i dels operadors de l’espai digital i la proposició de llei qualificada de protecció del dret a la intimitat. La realitat digital ha obert noves possibilitats econòmiques i comunicatives alhora que ha generat, com qualsevol altra realitat humana, possibles disfuncions i problemes. Convé, sense cap voluntat de posar portes al vent i sent conscients que aquesta és una realitat difícil de regular, emmarcar l’activitat a la xarxa amb una normativa moderna, capaç de garantir tant l’activitat dels operadors econòmics en l’àmbit comercial com la protecció ponderada dels drets de les diferents modalitats d’usuaris que es mouen en l’espai digital.

D’altres iniciatives legislatives, de procedència diferent, ja sigui pel que fa al seu origen institucional o en relació al color polític del qual provenen, han iniciat o iniciaran en breu la seva tramitació parlamentària. Des del projecte de llei de creació de la societat pública Andorra Telecom fins al projecte de llei reguladora dels jocs d’atzar, passant pel projecte de llei, encara no entrat a tràmit, que ha de normar les professions d’advocat i procurador. O des de la proposició de llei d’unions civils fins a la relativa a les societats cooperatives. Queda efectivament, com dèiem al començar la nostra intervenció, molta feina per fer. Hem de treballar amb la màxima diligència però també hem de ser conscients que potser no totes les iniciatives podran esgotar el procediment legislatiu; en aquest segon cas, hem de ser sabedors que la feina feta no haurà estat baldera. Com venia a dir ahir el Cap de Govern, certament amb unes altres paraules, el món afortunadament no s’acaba amb la present legislatura. El nostre equip i projecte polítics tenen vocació de continuïtat i, des del lloc en el que el criteri, sempre encertat, de les urnes ens situï, continuarem treballant en el camí de les reformes i de la modernització del Principat. Això sí, també volem deixar clar avui que des del grup parlamentari demòcrata tenim la determinació, compartida amb el govern, de dur a terme durant la present legislatura la reforma dels complements de jubilació dels funcionaris; una determinació que, des del nostre grup parlamentari, fem extensiva a l’aprovació de la proposició de llei relativa a la denominada regla d’or; el nostre compromís en avançar en tot allò que enforteixi el nostre sistema de les finances públiques i n’asseguri la seva sostenibilitat ens fa considerar com a indefugible l’aprovació d’aquests dos textos legislatius. Aquests constitueixen sens dubte dues fites clau en el camí que ens queda per recórrer en el que resta de legislatura.

Un camí, el que queda, que es troba també pautat per diferents i molt rellevants objectius en matèria de política exterior. Ben aviat s’iniciarà, com ens va esmentar ahir el Cap de Govern, el procediment parlamentari per a l’aprovació dels CDIs signats amb França i Luxemburg, així com la renovació del conveni educatiu signat també amb França. I ben aviat s’acceleraran les negociacions amb Espanya i Portugal amb l’objectiu de signar nous CDIs. A la vegada, cal donar continuïtat als processos ja iniciats, amb capacitat d’anticipació i alhora amb prudència, de participació en l’evolució cap a l’estàndard únic i comú d’intercanvi automàtic d’informació fiscal, de negociació sobre la fiscalitat de l’estalvi amb la Unió Europea i d’aproximació al mercat interior, també relatiu a la Unió Europea. Tot plegat fa respecte, certament, però no ha de fer por. Ens vam referir als perills de la por fa un any, en el marc d’aquest mateix debat, i en va parlar ahir molt encertadament el senyor Cap de Govern; la por paralitza,  immobilitza, i no permet reaccionar ni anticipar; davant dels canvis en l’entorn hem de recórrer a una prudent estratègia adaptativa, com fan les espècies viables en la naturalesa. Aquesta és l’estratègia de govern, en el seu diàleg amb els països i amb les organitzacions internacionals; una estratègia  secundada de manera constructiva, cal esmentar-ho, pel consens de totes les forces parlamentàries.

Una sessió parlamentària com la que estem celebrant propicia de manera especial  el debat i alhora la reflexió; i també m’ha de permetre valorar la feina que està duent a terme el grup parlamentari demòcrata; una feina constant d’impuls i col·laboració amb el govern, d’acord amb el rol que correspon a la majoria en un règim parlamentari; una feina construïda des de la pròpia personalitat d’un grup parlamentari plural i alhora cohesionat; d’un grup que quan convé exerceix la seva potestat d’iniciativa legislativa i que, en qualsevol cas, treballa i millora els textos legislatius, quan és possible amb diàleg amb l’oposició i sempre amb diàleg amb el govern al qual, amb capacitat crítica quan s’escau, recolza de manera completament lleial i al qual agraeix la seva implicació i encert en les tasques de direcció política del país que la Constitució li té encomanades.

Bé, senyores i senyors consellers, senyores i senyors membres del govern; els he provat de descriure, en sintonia amb el discurs pronunciat ahir pel Cap de Govern, el camí ja fet i he intentat assenyalar el camí que queda per recórrer; tot plegat explicita un intens itinerari de reformes –les ja efectuades i les que cal concloure- fins arribar a la fi de la legislatura; queda encara un magnífic tram de camí per recórrer. Aprofitem-lo.