Intervenció de Josep Pintat, president del Grup Parlamentari Liberal
DEBAT D’ORIENTACIÓ POLÍTICA
4 I 5 DE MAIG DEL 2016
DISCURS DEL M.I. SR. JOSEP PINTAT FORNÉ
Moltes gràcies Sr. Síndic,
Molt il·lustres senyores Conselleres i senyors Consellers:
Avui abordem el segon debat d’orientació política d’aquesta legislatura.
Si avui coincidim tots, en qualificar, aquesta legislatura d’atípica, aquesta voluntat del Cap de Govern d’anticipar el debat d’orientació política la ve a ampliar encara més.
Tot just un any després dels debats d’investidura, vuit mesos des de l’últim d’orientació política, prop del debat del marc pressupostari pel mandat 2016- 2019, i del debat al pressupost d’enguany.
Debats on s’haurien d’haver establert els reptes del país, les línies mestres de la legislatura, i els objectius a assolir.
En tot cas, la voluntat del Cap de Govern d’anticipar el debat d’orientació, pel Grup Parlamentari Liberal no ha suposat cap problema per acceptar-ho.
Tot el contrari, i així ho vaig manifestar en l’última junta de presidents.
La pregunta que ens formulàvem era que es pretenia o es cercava.
En tot cas el que si donàvem per descomptat, i era més que previsible, era l’anunciament de la venda de VallBanc. Solament mancava conèixer l’adjudicatari i el decret de resolució.
D’aquí que en la Junta de Presidents del 5 d’abril d’enguany, em vaig permetre suggerir, la compareixença del President de l’AREB, davant del Consell General.
Compareixença que s’ha produït en el si de dues comissions. Fet que agraïm.
I tal com he manifestat reiteradament, la resolució de l’afer BPA era urgent i ja tocava.
Sr. Cap de Govern desitgem que aquesta, ens doni garanties externes com plaça financera fiable, tranquil·litzi a totes les persones i famílies que han vist perillar els seus llocs de treball i els seus estalvis, permeti defensar-se legalment els qui han sofert d’anys col·laterals, en tot aquest afer i, que els recursos públics no es vegin impactats.
També som plenament conscients, que el desplegament de la resolució, no estarà absenta d’alts i baixos.
Dit l’anterior:
Ahir vam escoltar amb atenció el discurs d’orientació política del Sr. Cap de Govern i vam poder observar que el discurs d’orientació política es va centrar en un terç de la seva durada a esbroncar a parlamentaris i polítics d’altres partits i a constatar, un cop més, en un exercici de màrqueting al que la seva persona ja ens té acostumats, que vostès ho fan tot bé, i que l’oposició si no combreguem amb vostès, som mals andorrans i fiquem pals a les rodes.
Avui en la meva intervenció, em voldria centrar en el que el nostre grup entén el que són els reptes del país i com afrontar-los.
Però, abans vull fer una petita menció al cas BPA i a les referències a les que vostè va fer menció.
Sr. Cap de Govern, el grup Parlamentari liberal, en la resolució del cas BPA, ha actuat amb sentit d’Estat malgrat la poca o quasi nul·la informació que el seu Govern ha tingut a bé compartir amb nosaltres.
Des d’un bon inici -fa 14 mesos-, li vam demanar el full de ruta per la resolució del cas BPA.
Aquest full de ruta, al que vostè va fer menció ahir unes quantes vegades, mai ens va arribar, ja sigui perquè era inexistent o perquè simplement el volien mantenir en secret.
Vam presentar una proposta de creació de la comissió especial de vigilància i prevenció del risc financer que va ser aprovada per la majoria de grups parlamentaris però que s’ha vist minvada per la falta d’impuls del grup parlamentari Demòcrata.
No entraré a discutir amb vostè altres al·lusions esbiaixades que ahir ens va dedicar.
Tornant al tema central del que hauria de ser un debat d’orientació política i com enfrontar els reptes del nostre país, dir que, Andorra es troba en un moment cabdal de la seva història.
Necessitem, els millors encerts, per aconseguir mantenir els fonaments que han de continuar forjant les bases d’un bon futur.
Ens uneix per sobre de tot un sentiment d’orgull de pertinença a un territori lliure i sobirà que amb molt d’esforç i sacrifici, però també amb solidaritat, s’ha guanyat el seu espai en l’escena internacional.
I, aquest sentiment és el primer compromís que volem posar de relleu per sobre de qualsevol altre.
Nosaltres, en diem especificitats, d’altres identitat, i d’altres, més tècnicament en diuen Status Quo. Diguem-ho com sigui, però en tot cas no podem renunciar a tot allò que ens ha fet ser com som.
Per això és clau conèixer bé la nostra realitat, identificar els problemes de forma clara i precisa i actuar en conseqüència i això Sr. Cap de Govern no vol dir immobilisme.
Com de tots és sabut, l’economia es fonamenta principalment en els següents sectors motors: el comerç, el turisme, juntament amb els sectors que depenen directament o transversalment d’ells i també, molt especialment, el sector financer. Representen tots junts, més del 65% del PIB.
A aquest s’hi afegeixen, altres com la construcció, l’immobiliari, i els serveis públics. Fruit de les sinergies dels primers.
El fet que el comerç i el turisme i les seves activitats connexes es recolzin l’un sobre l’altre, ha estat la força de l’economia andorrana.
El turisme, cada cop més diversificat en funció de l’estació de l’any, aporta prop de 8 milions de visitants anuals, majoritàriament espanyols i francesos, i les compres continuen sent el principal motiu de visita.
En aquest sentit, l’evolució econòmica d’Andorra presenta una forta dependència en la conjuntura exterior.
La limitada producció interna (a diferència de Luxemburg o Liechtenstein) es supleix amb unes importacions elevades per atendre la demanda nacional i, sobretot, la demanda dels visitants estrangers al país, basada en diferencials impositius.
Aquest fet ens posiciona clarament com un país importador basat en una baixa pressió fiscal.
Per tant, és un objectiu clar, que tant a curt, mig i llarg termini, que aquests dos sectors motors de l’economia, mantinguin el seu atractiu.
No podem prescindir d’ells de la nit al mati, ni debilitar-los, sinó tot el contrari. La nostra societat del benestar pivota a l’entorn d’ells.
Prova d’això, és que la part més important dels ingressos de l’Estat, tant indirectes com directes, en són dependents al igual que la majoria de llocs de treball del país.
La signatura de l’acord duaner de l’any 1990, va consolidar les bases del nostre teixit productiu i ha permès crear un marc avantatjós per la nostra economia, sobretot via les franquícies duaneres acordades als visitants, que són tres vegades superiors a les concedides a altres països tercers. Andorra és l’únic país del món que ha gaudit d’unes franquícies tant importants.
I, per tant, és un fet molt excepcional que seria impossible obtenir avui.
Per tant, l’acord de l’any 1990, tal com el tenim, és vital per a la nostra economia, i és irrenunciable.
L’altre gran sector de la nostra economia és el financer.
Aquest, en l’actualitat representa pràcticament un 20% del producte interior brut, però realment afecta al 100% de l’economia del país.
Per tant, l’estabilitat financera d’un país és un element clau pel seu desenvolupament.
I recuperar la confiança en el mateix és el punt de partida inexcusable.
Per cert, ahir en les seves declaracions no el va ajudar gaire.
Amb el decret de resolució per part de l’AREB de l’afer BPA, tal com he exposat a l’inici de la meva intervenció, desitgem que els riscos que l’han impactat es vagin diluint. I amb la vinguda d’un nou actor, s’obrin noves perspectives de futur.
Al marge de l’anterior, tots hem pogut constatar, arran de les últimes crisis financeres viscudes, inclosa la de BPA, els recents canvis en normatives a nivell internacional.
La tardança en l’aplicació d’aquests canvis internacionals a la normativa andorrana minven la capacitat del sector financer andorrà, de poder competir, a nivell internacional, des d’una legislació no equivalent des d’un punt de vista europeu.
Totes aquestes incerteses, estan evidenciades per la baixada de rating del deute andorrà per part de l’agencia Standards & Poor’s, ja des del 3 d’octubre del 2014. Molt abans de l’esclat de l’afer BPA.
Actualment, el model bancari andorrà, es basa en un model de reserva fraccional.
D’aquí, que a diferència d’altres places financeres, al sector financer andorrà li manca un prestador d’últim recurs, és a dir un banc central, que li doni suport en cas de dificultats. Per tant, el sector financer és dependent en última instància de tercers.
La nostra plaça financera ha d’estar reconeguda com equivalent a altres places financeres, com és el cas de Mònaco, cosa que avui no és així per Andorra.
Un país no pot està subjecte als encerts o desencerts dels seus actors ni a la falta d’anticipació legislativa del seu Govern.
Andorra té un gran repte, que no és altre que la reforma de l’arquitectura del seu sistema financer, dotant de recursos als seus supervisors, per permetre, al mateix temps, el desplegament dels annexos de l’Acord Monetari signat entre Andorra i la Unió europea.
En aquest marc, també cal valorar la necessitat de comptar amb la col·laboració d’altres organismes internacionals, com el Fons Monetari Internacional, a fi de potenciar i promoure el bon nom de la plaça financera andorrana.
Per tant l’objectiu és clar: contribuir a equiparar el nostre sector financer al dels nostres Estats veïns, perquè pugui competir de igual a igual a l’exterior.
Sinó, correm el risc que el suport que aquest sector ha donat al país en el passat, desaparegui en un futur, no molt llunyà.
Esperem amb neguit les propostes que portarà el Govern, que vostè va anunciar ahir i que ja vam ser presentades com a propostes de resolució fa set mesos, en l’últim discurs d’orientació política del 8 d’octubre del 2015, on s’encomanava a Govern que estudiï la conveniència, d’una banda, de la creació d’un banc central andorrà i d’altra banda, de l’adhesió del Principat d’Andorra al Fons Monetari Internacional i al Banc de Pagaments Internacional i gaudir d’una supervisió bancària internacional a fi d’aportar una major seguretat i reduir els riscos sistèmics. Proposta aprovada pels 28 consellers generals d’aquesta cambra.
Desitgem no haver d’esperar al proper discurs d’orientació política per comprovar que el Govern no ha avançat.
Un altre eix clau i repte de futur de la nostra economia és tot el procés d’obertura econòmica i l’atracció de nous inversors en sectors estratègics.
Actualment, tot el procés d’obertura econòmica encara no ha portat tots els fruits desitjats, i té un pes insignificant en el nostre PIB, en concret un 2%.
Considerem que la llei d’inversions estrangeres s’ha de basar en la lliure competència i s’han d’eliminar tots els criteris de discrecionalitat que s’atorga el Govern. Una societat s’ha de poder constituir al nostre país en un termini màxim de 48 hores.
Paral·lelament, i potser més important, és que qualsevol inversor ja sigui estranger o nacional, necessita garanties jurídiques de l’Estat on exerceix la seva activitat. Aquestes garanties es basen principalment, en mantenir una normativa fiscal estable i competitiva.
La competitivitat no ve marcada per disposar únicament d’un tipus impositiu baix.
Vostès ho saben. L’actual marc fiscal d’Andorra va ser definit en un entorn molt diferent al actual. Aquest fet ens porta a que s’hauria d’haver adaptat la nostra legislació fiscal al context actual.
A més, l’execució de models fiscals, definits fa alguns anys, presenten errors de concepte i enfoc, i aquests s’han traduït en menys efectivitat en els convenis de doble imposició signats que s’hauran de revisar en un futur proper.
Un factor per la diversificació i potenciació de la nostra economia és l’accés al Mercat Interior Europeu.
Això, implica el compartiment d’unes regles de joc comunes, que permetin un segell d’homologació.
En tot cas, aquest procés no ha de posar en risc tot el nostre teixit econòmic, sinó que l’ha de complementar i enfortir.
Per això, és indispensable garantir les nostres especificitats.
D’aquí que el gran repte o el gran objectiu de Grup Parlamentari Liberal, en el procés negociació amb la Unió Europea és el d’assolir una homologació diferencial, que ens permeti ser competitius.
O dit d’una altra manera, una homologació del nostre Status Quo.
Per més que això sembli una contradicció.
Del contrari, està en entredit el nostre futur. I aquí serà clau l’èxit o el fracàs de la nostra diplomàcia.
Actualment, la Unió Europea s’ha dotat d’un mandat de negociació per poder negociar un acord d’associació amb Andorra, Mònaco i San Marino.
Aquest mandat és el resultat, dels estudis d’impacte, que la Unió Europea si que realitza obligatòriament, -a diferència del seu Govern- quins, a més han de comptar amb el dictamen del Comitè de Control Reglamentari, i que es publiquen acompanyant la proposta i l’informe final d’impacte.
La finalitat és clau per determinar el marc jurídic on es cenyiran les negociacions per participar en el Mercat Interior de la UE, sigui Espai Econòmic Europeu, Acord d’Associació o Acords Bilaterals.
Andorra, en el passat, ha assolit acords directes amb la Unió Europea, que han estat clarament beneficiosos.
L’èxit en l’assoliment d’aquest acords passats, va tenir com a punt de partida, un anàlisi acurat amb encert de l’entorn i de les necessitats del país.
Quins anàlisis de l’entorn ha fet el Govern? CAP NI UN.
Aquests estudis ja se li van demanar en l‘últim debat d’orientació política.
Per tant, pel Grup Parlamentari Liberal és necessari definir amb claredat quines i com haurien de ser les “relacions especifiques de proximitat” d’Andorra amb la Unió Europa, encara que s’estigui en ple procés de negociació, sobretot tenint present el principi que no hi ha res tancat fins que tot està tancat.
I no solament s’ha de tenir en compte el marc jurídic, sinó, quins són els interessos concrets d’Andorra en cada una de les llibertats.
Per tant, els anomenats estudis d’impacte són vitals, i condicionen l’èxit de la negociació.
Observem perplexos que el Govern no en disposa, els substitueix amb màrqueting comparatiu emmirallant Andorra amb altre països com Liechtenstein quan les nostres economies no són similars.
Sr. Cap de Govern, la despesa de l’Estat, juntament amb l’endeutament continuen disparats. Fet que es traduirà amb més pressió fiscal, com ja hem vist últimament amb una puja del 2% de les cotitzacions de la CASS.
A més, amb tot un conjunt de necessitats futures que tindrà l’Estat per fer front als compromisos contrets com per exemple les pensions de jubilació, per citar un exemple.
Per tant, ens trobem en front d’una difícil conjuntura econòmica. Els motors tradicionals de l’economia no són suficients per cobrir les nostres necessitats, l’aposta per l’obertura econòmica és incipient necessita més temps i una liberalització.
Vostès creuen que la sostenibilitat de les finances públiques i el creixement econòmic l’assoliran amb unes previsions del PIB de l’euro zona i mundial, ajustat lleugerament a la baixa, juntament amb un viatge cap Europa sense el més mínim estudi d’impacte econòmic?
En aquest sentit, una de les reformes estructurals claus que s’ha de dur a terme és en l’àmbit de la sanitat.
La tendència de la despesa sanitària és a l’alça, situant-la a més de 60 milions d’euros, en l’últim exercici. I l’increment continuat de les cotitzacions no és assumible.
Per nosaltres, és clau la implementació d’un nou model sanitari on la prioritat és situar el pacient al centre del sistema, vetllant sempre per la qualitat i el benestar de l’usuari, i amb models de prevenció eficients.
És imperiosa una coordinació entre el ministeri de Salut , SAAS i CASS. Evitant ineficiències que cauen damunt de l’usuari i venen a ampliar el dèficit amb sanitat malbaratant recursos. Una gestió integrada dels serveis és clau.
En aquest punt seria desitjable conèixer els resultats de la proposta de resolució efectuada en l’últim debat d’orientació política on es va encomanar al Govern “que treballi amb caràcter prioritari per introduir la necessària reforma del SAAS, modificant la seva creació i funcionament, reforçant que el Ministeri de Salut exerceixi el seu rol com a màxima autoritat sanitària del país, en benefici de la sostenibilitat i de la qualitat del sistema”. Proposta aprovada pels 28 Consellers Generals, que vostès, un cop més, no han dut a terme.
Un altre punt on és necessari una reforma estructural de calat, és en la definició del nostre model d’Estat.
Cal fixar de forma clara les bases competencials de totes les institucions de l’Estat.
La creació d’un espai nacional de treball i de debat entre el Consell General, el Govern i els Comuns amb l’única finalitat de trobar l’encaix òptim de tots els òrgans de l’Estat a l’actual i futura conjuntura econòmica, tot garantint la millor prestació de serveis a la ciutadania, ja era per nosaltres un punt de partida inexcusable.
Però, el desplegament únicament d’aquest acord no és suficient per abordar el problema.
És un punt de sortida des d’una altra perspectiva, i de forma incomplerta, que no garanteix l’èxit de posicionar adequadament quin model d’Estat volem i ens podem pagar, amb el risc de veure incrementar la pressió fiscal i minvar un dels factors de la nostra competitivitat.
Celebrem que finalment el Govern, hagi convençut al Grup Parlamentari Demòcrata, des de l’últim debat d’orientació política, que vulgui introduir en aquesta taula també el Consell General per definir quin model d’Estat volem i ens podem pagar.
Moltes gràcies.