Discurs de la síndica general, Roser Suñé, amb motiu de la festa de la Constitució 2021

VÍDEO

Molt Il·lustres, Honorables  i Distingides Autoritats,

Benvolguts conciutadans i benvolgudes conciutadanes, 

Senyores i Senyors,

Avui fa un any, la irrupció de la Covid-19 ens va obligar a suspendre els actes programats amb motiu de l’aniversari de la Constitució. Des del 1993, el 14 de març s’ha convertit en una data assenyalada al calendari, una jornada en què les persones que portem Andorra al cor i al cap ens sentim orgulloses del llarg recorregut que ha fet el Principat a través de la Història fins a convertir-se en un Estat de ple dret, democràtic i garant dels drets i les llibertats de la seva ciutadania. És amb aquest sentit de pertinença a alguna cosa més gran que la mera suma de vuitanta mil individus, amb el convenciment que el gest més patriòtic que podíem fer era quedar-nos a casa i cuidar-nos els uns als altres, que l’any passat vam haver de renunciar a l’expressió pública d’allò que som com a col·lectivitat. Avui, per fi, ens retrobem, possiblement més savis per tot allò que la pandèmia ens ha ensenyat, i ho fem per reprendre la celebració d’un text que són els fonaments de l’Andorra moderna: fonaments que se sustenten en la tradició i un bagatge de segles i que, alhora, ens permeten enlairar-nos i aspirar a les més altes quotes de progrés i benestar per al conjunt de la societat.

Aquest últim any ha estat molt difícil i dolorós per a tothom. La malaltia ens ha arrabassat, abans de temps, la vida de persones que han deixat un buit immens, i la nostra realitat ha estat trasbalsada de manera profunda. Vull aprofitar una jornada solemne com la d’avui per tenir un record per les víctimes de la pandèmia i les seves famílies, però també per agrair la feina de tots els treballadors dels sectors essencials i, molt especialment, el personal sanitari que no ha tingut un respir en tots aquests mesos i que ha demostrat, amb escreix, la seva enorme vàlua professional i humana. 

També vull agrair el capteniment general de la societat andorrana, impregnat de solidaritat quan més ha calgut. Soc conscient, i estic convençuda que puc parlar en nom del conjunt de les institucions, dels sacrificis que s’han fet, de la tensió acumulada, del desgast i de la fatiga provocats per la incertesa que planava sobre tots nosaltres. Ara, amb la distribució de la vacuna, albirem la llum al final del túnel i és per aquest motiu que, per mitjà d’aquestes paraules, us voldria encoratjar a no defallir i a ser generosos una vegada més. Perquè si una cosa ha fet evident la pandèmia és que la corresponsabilitat és un valor clau per a la supervivència individual i col·lectiva.

La gestió de la crisi ens ha portat a aplicar mesures de caire urgent tant en l’àmbit sanitari com en l’àmbit econòmic i social. Una de les fortaleses d’Andorra és precisament la ràpida capacitat de reacció i de coordinació de les institucions i també la proximitat, la petita escala que ens evita de caure en el risc de la deshumanització en el moment en què es prenen decisions.

Tot això no és incompatible, o no ho hauria de ser, amb la mirada llarga, aquella que va més enllà de la conjuntura i es projecta cap al futur. Al costat de les fortaleses que s’han evidenciat aquest últim any, hem pogut veure les febleses pròpies i a escala global que requereixen una reflexió profunda per poder construir una nova realitat sobre uns pilars més sòlids, d’igualtat, de justícia social i de sostenibilitat. Enyorem de l’antiga normalitat la calidesa dels somriures i les abraçades amb les persones que ens són més properes, i el miratge de llibertat en el qual ens movíem amb comoditat. La sacsejada que ha suposat la pandèmia ens ha despertat del que era un somni per als que vam tenir la sort de néixer en el món privilegiat. Ens trobem ara, sense excuses, amb el deure històric de pensar nous camins i, sobretot, nous horitzons.

La Constitució ens proveeix d’elements tant de reflexió com de construcció. Els drets i els principis econòmics, socials i culturals que es detallen al capítol cinquè del Títol II han de formar part, més que mai, de l’eix central de totes les polítiques que s’activin, tenint sempre presents les garanties de drets i llibertats que es descriuen en el capítol setè del mateix Títol II. Som un país resilient, ho hem estat sempre i d’aquesta força n’ha de sorgir el nostre futur. Si som atrevits i sabem llegir bé les claus de la Constitució tenim un camí ben definit per recórrer i aquesta via l’hem de fer de manera conjunta, sumant des de la diversitat d’idees per bastir un futur sostenible per als nostres joves, persones adultes i gent gran.

Les persones que ens trobem al capdavant de les institucions tenim el deure de possibilitar el diàleg i promoure la participació ciutadana perquè el projecte de país que edifiquem, sobre els principis de la nostra Carta Magna, sigui comú i compartit. 

La visió social, entenent que un país veritablement lliure i democràtic és un país que no deixa ningú enrere, ha de prevaldre en les polítiques públiques i això implica, entre d’altres, mantenir l’alt nivell de qualitat en els serveis que Andorra ofereix als seus ciutadans. M’he adreçat a l’inici d’aquest discurs al personal sanitari i m’agradaria subratllar que una de les lliçons que extraiem de la pandèmia és que la salvaguarda del sistema públic de salut, i lògicament la consideració necessària envers les persones que hi treballen, han de ser una prioritat, no només per al Govern actual, sinó per a qualsevol govern que el Principat tingui en un futur.

La Covid-19 ha tingut un impacte evident en la salut física i, cada vegada més, ressentim els efectes de la pandèmia en la salut mental de persones de totes les edats, fins i tot de molt joves. Aquesta és una realitat que no podem ignorar i que ens obligarà a mobilitzar els recursos adients per garantir la correcta atenció de totes les necessitats en aquest àmbit.

L’educació és igualment un dels elements centrals de la cohesió social al nostre país, fa efectiu el principi d’igualtat que consagra la Constitució i suposa una inversió de futur. Tenim la sort de disposar de tres sistemes públics, gratuïts i de lliure elecció, que enriqueixen la formació dels joves i faciliten l’obertura a altres cultures i perspectives, obertura que és imprescindible en un món globalitzat com el nostre. Aquest és un valor que hem de defensar i protegir esmerçant-hi els esforços que calguin, des de les institucions públiques i també des dels diversos agents socials.

Permeteu-me una reflexió amb un bri d’esperit tècnic, l’escola ha de repensar alguns dels seus eixos a fi de donar capacitat de resiliència als seus alumnes, alhora que ha d’ocupar el seu lloc com a espai de referència dins de la comunitat a la qual pertany. Eduquem per a un món diferent, on alguns dels paràmetres hauran canviat i hem d’aconseguir que tot l’entorn educatiu avanci al mateix ritme per adaptar-se a les noves situacions.

Els infants i els joves ens reclamen aquesta reflexió i aquest treball aprofundit,  perquè el seu futur ha estat modificat per la pandèmia i ens  pertany a nosaltres aportar aquesta llum d’esperança i guiar-los cap aquest horitzó, tot i escoltant allò que poden aportar.

Des d’aquí agraeixo tots els esforços que s’hi estan esmerçant i reafirmo el compromís de tots nosaltres amb l’educació.

Des del Consell General, però també des de la resta de les institucions, hem de ser capaços de fer que el marc general que dibuixa la Constitució continuï sent generador d’oportunitats reals i concretes per al conjunt de la ciutadania. Per avançar units, en primer lloc hem de corregir les desigualtats que encara trobem en la nostra societat, en els àmbits més diversos. 

El nostre creixement futur ha de ser, per damunt de tot, un creixement en valors humans. Hem de definir un projecte de país que avanci decididament cap al futur sense renunciar a la pròpia identitat. Hem d’apostar per un model que sigui sostenible i que tendeixi a la circularitat: només si retornem a la natura una part de tot allò que n’extraiem, podrem recuperar un equilibri que fa massa temps que hem perdut. Caldrà que siguem valents en aquest sentit, i és que el cost de les polítiques favorables al medi ambient és petit al costat del tresor que tenim a les mans.

Distingides autoritats,

Senyores i senyors,

La Constitució ens va afirmar com a Estat modern en el gran concert de les nacions. És així que vam prendre un rol actiu en la promoció de les bones relacions d’Andorra amb la resta del món, molt especialment amb els països veïns, i ens vam comprometre a aportar el nostre esforç i la nostra col·laboració en totes les causes comunes de la humanitat. Els reptes que enfrontem a escala global són importants: les desigualtats, que en determinats països i en regions senceres poden arribar a ser dramàtiques, i que són expressió d’injustícia i combustible per a la conflictivitat social, i el canvi climàtic, que tenim al damunt i que amenaça amb efectes devastadors, han de situar-se al centre de l’agenda política a tots els nivells.

El multilateralisme és una eina de la qual disposem i que ens permet tractar des d’una òptica global aquells assumptes que transcendeixen els límits de cada país. Aprofito per recordar que, des de fa gairebé dos anys, Andorra disposa d’un Pla estratègic nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, una agenda que fixa objectius en àmbits que s’ha vist que no es poden seguir abordant de manera separada: l’àmbit ambiental, l’àmbit social i l’àmbit econòmic, tots tres interdependents i amb una incidència directa en la vida de les persones.

D’altra banda, d’aquí a poc més d’un mes serem els amfitrions de la reunió de caps d’Estat i de Govern de la Cimera Iberoamericana. Vull recordar que la Cimera Iberoamericana, igual que la resta d’organismes multilaterals dels quals Andorra forma part, és un espai per a la cooperació internacional que, si ja abans era desitjable, el darrer any s’ha revelat essencial. 

Pel que fa a la relació amb l’entorn més immediat, fa més d’una dècada que Andorra va emprendre el camí de la transparència i la col·laboració. Les polítiques que s’han implementat en aquesta direcció han estat valentes i inequívoques, alhora que han suposat un esforç molt important per a determinats sectors de la nostra economia. Amb la determinació de seguir avançant en la mateixa línia, caldrà que a més d’actuar, siguem capaços d’explicar-nos i de fer comprendre qui som, des de la prudència que històricament ens ha caracteritzat. 

Una oportunitat que se’ns presenta en aquest sentit és la visita, a final de mes, dels reis d’Espanya. La bona relació amb el país veí arribarà aleshores a una fita històrica, essent la trobada una clara manifestació del respecte mutu i la convivència excel·lent entre tots dos estats.

Benvolguts conciutadans,

Permeteu que acabi la reflexió que avui he volgut compartir amb vosaltres citant l’addenda que l’apreciat Òscar Ribas, a qui Andorra no estarà mai prou agraïda, va incloure a les seves memòries: “al món, i per tant també a Andorra, hi haurà un abans i un després del mes de març de l’any 2020. Segurament obligats pel que succeirà al nostre entorn, haurem de canviar definitivament de paradigma. Haurem d’aprendre a consolidar el concepte de nació diferent a totes les altres. Apreciarem més la utilitat de la institució del Coprincipat, la necessitat conceptual de la identitat andorrana i la idoneïtat de la solidaritat”. I encara segueix: “Amb optimisme hem de pensar que tota tragèdia suposa també aspectes positius i que el que patirem a causa de la pandèmia del coronavirus ens ajudarà a alliberar-nos de la idolatria del consum i del creixement sense sostre [...]. Haurem d’actuar de manera més racional com a ciutadans més intel·ligents, més lliures i més responsables. Solament amb solidaritat i responsabilitat Andorra se’n sortirà”.

Que la solidaritat i la responsabilitat guiïn les nostres actuacions a títol individual i en els respectius àmbits d’actuació. 

Que la jornada d’avui, en què hem celebrat la Constitució, ens permeti renovar el compromís amb Andorra i la il·lusió per construir un futur millor per a tothom.

Moltes gràcies, coratge, i visca Andorra.