Ves al contingut. | Salta a la navegació

Sou a: Inici / ca / Notícies / Sessió tradicional de Sant Tomàs 2018

Sessió tradicional de Sant Tomàs 2018

La Sessió tradicional de Sant Tomàs ha inclòs la lectura de l'informe de la delegació del Consell General a l'Assemblea Parlamentària de l'OSCE, a càrrec del conseller general Carles Jordana, així com la lectura de l'informe de la delegació a la Unió Interparlamentària, a càrrec de la subsíndica general Mònica Bonell. Ha tancat la sessió el síndic general, Vicenç Mateu, amb un repàs a l'activitat parlamentària i institucional d'aquest 2018.

Discurs del síndic general, Vicenç Mateu Zamora, amb motiu de la celebració de la Sessió tradicional de Sant Tomàs 2018:

Molt Il·lustre Sra. Subsíndica,

Molt Il·lustres Sres. i Srs. consellers generals,

Molt Il·lustres, Honorables i digníssimes autoritats,

Abans d’aixecar la sessió, permeteu-me unes paraules.

Avui, a les acaballes de l’any i coincidint amb la sessió tradicional de Sant Tomàs, toca fer balanç de la feina feta pel Consell General aquest 2018. El resum de l’activitat que tot seguit us presentaré mostra el dinamisme de la institució parlamentària i, per extensió, del conjunt de la societat andorrana. Perquè no hem d’oblidar que el sentit de les lleis que aquí treballem i aprovem és, finalment, acompanyar el país en el seu desenvolupament econòmic, en les seves aspiracions socials i mediambientals, en les seves inquietuds culturals i esportives, en les seves relacions amb el món.

Aquest 2018, igual que la resta de la legislatura, el volum de la feina ha estat important. S’han aprovat 31 projectes de llei i 6 proposicions de llei. Així mateix, s’han aprovat 4 tractats internacionals.

Pel que fa al control parlamentari del Govern, aquest s’ha concretat, fins a la data, en la formulació de 116 preguntes -72 preguntes amb resposta oral, 15 de les quals de caràcter urgent,  i 44 preguntes amb resposta escrita- i 78 demandes d’informació.

Quant a les comissions legislatives, s’han celebrat un total de 221 reunions. La Comissió Legislativa d’Economia s’ha reunit 38 vegades; la Comissió de Política Exterior, 7 vegades; la Comissió d’Educació, Cultura, Recerca i Esports, 29 vegades; la d’Afers Socials, 37 vegades; la de Política Territorial i Urbanisme, 5 vegades; la d’Interior, 35 vegades; la de Sanitat i Medi Ambient, 27 vegades; i la de Finances i Pressupost, 35 vegades. Així mateix, la Comissió especial s’ha reunit 8 vegades.

Algunes d’aquestes reunions de les comissions, aproximadament una cinquena part, han estat compareixences públiques o no públiques dels diferents ministres del Govern.

La Sindicatura s’ha reunit 98 cops, la Junta de Presidents 12 vegades i la Comissió Permanent 8 vegades.

En total, hi ha hagut 24 sessions del Consell General: 3 sessions extraordinàries, 2 sessions tradicionals i 19 sessions ordinàries, de les quals 13 han estat sessions de punts i 6, sessions de preguntes al Govern.

Així mateix, el 17 i el 18 de setembre va tenir lloc el debat d’orientació política del Govern.

Més enllà de les sessions i de les reunions de les comissions, les delegacions del Consell General als diferents organismes internacionals dels quals formem part han fet una gran feina de representació del Principat, amb un retorn que enriqueix el treball parlamentari i obre noves vies d’intercanvi i cooperació. Avui n’hem pogut sentir dos informes, el de la delegació andorrana a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i el de la delegació a la Unió Interparlamentària, que ens permeten fer-nos una idea de la importància de participar en aquests fòrums, com també ho fem en l’Assemblea Parlamentària de l’OSCE i l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia.

Precisament aquesta tardor hem tingut l’honor d’acollir la Trenta-unena Assemblea Regional Europa de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia. Crec que ens podem sentir orgullosos, per la bona imatge que vam oferir d’Andorra, tant pel que fa a l’organització de l’esdeveniment i la qualitat de les taules, com pels serveis i l’atenció que van rebre els parlamentaris i les persones acompanyants. Vull aprofitar aquesta ocasió per felicitar la delegació andorrana i agrair-los la feina d’impuls i coordinació de l’Assemblea.

També vull felicitar la Comissió Legislativa de Política Exterior per impulsar el Grup d’Amistat amb el Parlament Europeu. El mes d’abril passat, una delegació del Consell General encapçalada per la subsíndica general es va desplaçar a Brussel·les per participar en l’acte de formalització del Grup d’Amistat, mentre que el mes d’octubre van ser els eurodiputats que formen part del Grup d’Amistat que van visitar Andorra. Estic convençut que la fluïdesa de les relacions amb el Parlament Europeu ens són especialment profitoses en el context de negociació amb la Unió Europea.

Avui, dia de Sant Tomàs, estem a punt d’acabar el període de sessions –l’últim període de sessions de la legislatura-, però el cert és que el Consell General continuarà treballant fins a la seva dissolució prevista a mitjan febrer. En aquests moments tenim, en diferents estadis de la tramitació parlamentària, 17 projectes de llei i 5 proposicions de llei, així com la modificació del Reglament del Consell General. Entre els projectes de llei pendents, hi figura una eina cabdal per al conjunt del país com és el projecte de llei de pressupost per a l’any 2019.

El nostre deure com a consellers generals és treballar per la ciutadania que ens ha fet confiança fins a l’últim dia. És per aquest motiu que us encoratjo a seguir amb la vostra tasca pensant en l’interès general i aparcant la legítima i necessària confrontació electoral per a més endavant. Que el diàleg i la voluntat d’entesa siguin el clima de les comissions legislatives que encara us reunireu els mesos de gener i febrer.

En aquest últim discurs que us adreço abans de la dissolució del Consell General, us voldria agrair, ben sincerament, la vostra dedicació al llarg de la legislatura. Han estat quatre anys intensos i estic convençut que tothom ha procurat donar, en aquesta cambra, el millor de si mateix. Moltes gràcies.

 

Distingides autoritats,

Senyores i senyors,

Al costat de l’activitat legislativa i de control, el Consell General s’ha obert un any més a les entitats cíviques i culturals del nostre país. D’aquesta manera, el vestíbul i la plaça han acollit al llarg del 2018 els actes més diversos, com ara el lliurament dels premis Àgora Cultural o alguns concerts de l’ONCA. Igualment, hem contribuït a fer visibles jornades internacionals, com ara el Dia Internacional de les Dones o el Dia de la Democràcia.

Entre les nombroses visites que hem rebut aquest any, voldria destacar la visita de nombrosos ambaixadors, del director general de l’Oficina de les Nacions Unides a Ginebra, Michael Möller; del president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent; la visita del ministre espanyol d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Josep Borrell; la visita de la representant especial del Secretariat General de l’ONU sobre la violència contra els infants, Marta Santos, o la visita de la secretària general de la Francofonia, Michaëlle Jean.

D’altra banda, hem donat continuïtat al Consell General dels Joves, que aquest any ha arribat a la seva setzena edició. La sessió del Consell dels Joves és sempre una diada especial. Per a nosaltres és molt important contribuir a l’educació cívica i política dels infants i els joves, i és per aquest motiu que, a banda de la celebració del Consell, amb el seu treball en comissió i posterior sessió plenària, tant la Casa de la Vall com la seu nova del Consell General s’obren cada any a les visites escolars dels diferents sistemes educatius del Principat. Som afortunats –i potser de vegades no en som prou conscients- de poder garantir que tots els infants i els joves del país coneguin en primera persona, en el decurs de la seva escolarització, el funcionament de la institució parlamentària i que, d’aquesta manera, la puguin sentir com a pròpia. La proximitat entre ciutadans i institucions que comporta la nostra dimensió pot ser la millor carta que tinguem contra el corrent de desafecció que afecta el nostre entorn més proper.

I perquè creiem justament en el paper central de l’educació en la configuració d’una societat millor, el Consell General ha atorgat per primera vegada, amb la col·laboració de l’associació GAM21, els Premis d’Innovació Educativa Principat d’Andorra. Una iniciativa adreçada tant als docents com als propis alumnes i que en aquesta primera edició liderada des de la institució parlamentària ha tingut una molt bona acollida.

En tant que seu de la sobirania popular, l’obertura del Consell General és fruit d’una voluntat decidida per part de la Sindicatura d’aproximació a la ciutadania, així com de foment de la participació cívica. Ara bé, s’ha de dir que hem tingut la sort de disposar, des del 2011, d’una nova seu i d’una plaça que ens ho han facilitat.

Creiem igualment que és el moment per continuar amb l’esforç d’arranjament de l’entorn de la Casa de la Vall iniciat amb l’enderroc de la Casa de les Monges. A tal efecte, per ennoblir i dignificar l’entorn del parlament andorrà convocarem en els propers dies un concurs d’idees per a endegar un gran projecte de la remodelació i embelliment de la zona. Dit projecte, elaborat amb la col·laboració del Col·legi d’Arquitectes, i amb la necessària col·laboració del Comú d’Andorra la Vella, hauria d’oferir respostes a les demandes d’aparcament i d’espai públics dels veïns, i alhora ens permetrà relligar el conjunt de la Casa de la Vall i els seus jardins amb el centre històric i el barri del Puial.

 

Distingides autoritats,

Senyores i senyors,

En fer repàs d’aquest últim any és obligat recordar que, tot al llarg del 2018, hem festejat el 25è aniversari de la Constitució.

A més dels actes al voltant del 14 de març, hem organitzat un Cicle de Conferències sobre la Democràcia que ens ha portat les reflexions de filòsofs, sociòlegs i escriptors de la talla d’Antoni Puigverd, Salvador Cardús, Victòria Camps, Daniel Innerarity i Javier Cercas, i el proper 23 de gener acollirem, per cloure el cicle, Javier Gomá. D’una manera o altra, en totes les ponències han aparegut els conceptes de fake news i de postveritat com a amenaça actual a la democràcia.

En el nostre compromís respecte als ciutadans, els polítics, i els agents socials, tenim un deure amb la veritat. A l’altre cantó, els periodistes -i això ens ho recordava molt encertadament Javier Cercas- tenen el deure, en aquests temps que corren, de contrastar la informació, de no donar per bo tot el que es diu davant d’un micròfon i sobretot, de desmuntar les mentides. És evident, doncs, que en la defensa dels valors democràtics i en la formació de l’opinió pública tots hi tenim la nostra responsabilitat.

D’altra banda, fa només dos dies es va sumar a aquesta llista, amb una perspectiva diferent però igualment molt interessant, el president del Tribunal Constitucional, el Pr. Dominique Rousseau, a qui aprofito per saludar i per agrair-li la seva ponència estimulant que ens porta a pensar diferentment en la importància nuclear dels drets humans i ens obre una nova perspectiva en l’anàlisi de la divisió de poders.

El Tribunal Constitucional, que té un paper clau com a garant del compliment de la Carta Magna, ha celebrat també -i com és lògic- els seus 25 anys. Enhorabona i que per molts anys més ens puguem sentir orgullosos de la seva bona feina.

Finalment, hem volgut mirar els 25 anys de la Constitució a través de l’humor gràfic, sovint la millor manera de definir un moment o una situació, publicat a la premsa periòdica en el decurs d'aquest darrer quart de segle. Per aquest motiu, el vestíbul del Consell General acull fins al 10 de gener l’exposició ’25 anys i un dia’, amb acudits de Raül Valls, Armengol Tolsà i Jordi Planellas.

 

Distingides autoritats,

Senyores i senyors,

Pensar en la Constitució és pensar en els nostres valors com a societat. La Carta Magna proclama els grans principis que inspiren l’acció de l’Estat: el respecte i la promoció de la llibertat, la igualtat, la justícia, la tolerància, la defensa dels drets humans i la dignitat de la persona. Els representants de la ciutadania a les institucions som els primers que hem de tenir clar que no es tracta de paraules buides, sinó que tots i cadascun d’aquests principis impliquen compromís i responsabilitat en les decisions que prenem cada dia.

Quan tot just sembla que tot l’entorn europeu es recupera a poc a poc de la crisi econòmica i financera de l’última dècada, el malestar d’una part de la població aflora amb diferents manifestacions: des de l’ascens dels populismes fins a les airades protestes al carrer.

Un dels béns més preuats que tenim a Andorra, per la nostra dimensió, és la cohesió social, fruit en bona mesura de les oportunitats que ha donat el país a la seva gent. De la possibilitat de tenir una feina millor o senzillament de tenir feina; de la possibilitat d’esforçar-se per assolir un anhelat benestar, personal i familiar; de la possibilitat de l’ascens social d’acord amb el treball i el mèrit de cadascú.

D’això en podem parlar de forma genèrica, com he fet fins ara. Però podríem també parlar-ne des de la memòria personal de moltes famílies d’andorrans. Podríem parlar-ne amb noms i cognoms. Fins i tot en podria parlar en primera persona. Podria parlar dels meus pares, del Vicenç i la Maria. De persones vingudes del Pallars o de la llunyana Andalusia, de la construcció de la central de Fhasa o del final de la guerra civil.

La història recent d’Andorra és la història comuna, en definitiva, de molta gent humil, d’andorrans de soca-rel, zelosos guardians de la independència i el territori al llarg dels segles, o d’andorrans vinguts d’altres horitzons, a qui Andorra, potser en altres temps més amables, ha permès de construir un projecte de vida, de somniar un futur millor per als seus fills, de prosperar en tants aspectes i de sentir-se còmplices i orgullosos del seu país. No ens podem deixar perdre aquest bé, i en aquest sentit cal la implicació solidària de tothom, dels polítics principalment -però sols no hi arribarem-, també de molts empresaris i treballadors, de molts propietaris, també de tots els ciutadans.

Hem reivindicat llargament un país de qualitat. La qualitat és el nostre entorn natural i el nostre patrimoni. La qualitat són els serveis públics, des de l’educació fins a la sanitat, passant per les infraestructures i els equipaments. Però la qualitat és també, i principalment, que els ciutadans puguin arribar a final de mes sense por, sense sentir-se ofegats. No tindria cap sentit que penséssim només en una façana que mostrem de cara enfora. Insisteixo: el nostre deure, i també el dels nous consellers generals i el nou Govern que sorgiran de les properes eleccions, és treballar perquè Andorra no deixi ningú enrere, perquè Andorra continuï sent un país d’oportunitats per a tothom i no només per a un quants. Perquè allò que va ser possible per als de la nostra generació ho sigui també per als andorrans de les generacions a venir. Caldrà que entre tots ens hi posem, amb totes les nostres forces, perquè a Andorra no s’hi produeixi la fractura social que veiem, malauradament, als països veïns com a resultat del progressiu empobriment de les classes mitges.

 

Senyores i senyors,

Distingides autoritats,

El 25è aniversari de la Constitució ha donat pas a la celebració d’una altra efemèride que per a nosaltres és igual d’important: el 600 aniversari del Consell de la Terra. Vam iniciar els actes de commemoració amb un concert de Jordi Savall, La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI, i fa poc hem presentat una nova edició del Manual digest de les Valls Neutres d’Andorra, d’Anton Fiter i Rossell, impulsada per Aloma Editors amb el patrocini del Consell General.

Voldria que el 600 aniversari del Consell de la Terra fos un motiu d’orgull per als andorrans. Fa com a mínim sis segles -perquè el privilegi de 1419 el que fa és formalitzar unes reunions que ja se celebraven amb anterioritat- que els andorrans escollim els nostres representants perquè es reuneixin en assemblea i tractin qüestions d’interès general. Som un dels parlaments més antics del món; la paraula, i la capacitat d’enraonar, són un element central de la nostra identitat.

És gràcies a la paraula, entre d’altres raons, que Andorra ha preservat la seva llibertat i independència. Que la paraula sigui, doncs, la nostra millor aliada. Que la paraula sigui una eina, no una arma. Perquè hi ha una fina línia que separa l’autocrítica amb finalitat constructiva d’un discurs que l’únic que fa és minar la nostra autoestima com a país. D’un discurs que es refereix a la nostra realitat –i ens ho recordaven els estudiosos de la marca Andorra- de manera força més negativa que no pas ens veuen des de l’exterior.

I tinguem-ho clar: no podrem superar les nostres febleses si no som conscients, en primer lloc, de les nostres fortaleses, que també són moltes.

 

Senyores i senyors, distingides autoritats,

Després de fer aquest repàs, breu però intens, a l’activitat tant legislativa com de representació institucional del Consell General, penso que és de justícia reconèixer la bona feina de totes les persones que hi treballen, començant pel Secretari General, i la seva complicitat a l’hora de tirar endavant els diferents projectes que s’han dut a terme durant l’últim any. A tots ells els agraeixo, ben sincerament, la implicació amb la institució. Moltes gràcies.

Aprofito igualment per agrair la tasca dels mitjans de comunicació, que es fan ressò de la nostra activitat i ens ajuden, d’aquesta manera, a compartir-la amb el conjunt de la ciutadania. Moltes gràcies també.


Senyores i senyors, distingides autoritats,

Aquest és el meu últim discurs de Sant Tomàs com a síndic general,  i no voldria acabar sense un agraïment que no sempre s’estila: a tots i cadascun dels consellers generals, al Sr. Cap de Govern i a tots els seus ministres i també al conjunt de les institucions aquí representades, per la seva col·laboració més lleial amb el Consell General, i finalment, també als ciutadans, d’aquí i d’allà, sense distinció, que ens han fet l’honor que els representem en aquesta Casa que és la seu de la sobirania popular.

Arriba un nou any i possiblement ens farem bons propòsits. Que el nostre millor propòsit sigui el compromís de les bones persones i la generositat: la generositat envers l’altre, el compromís amb Andorra. Siguem dignes per alçar la mirada i abracem el futur amb esperança.

Molt bon Nadal a tothom i feliç 2019.

Visca Andorra!

Galeria d'imatges

« Desembre 2019 »
Desembre
DlDtDcDjDvDsDg
1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031
Propers esdeveniments
Comissió Legislativa d’Economia 06/12/2019 11:00
Nova seu Planta -3 sala AB
Comissió Legislativa de Política Territorial, Urbanisme i Medi Ambient 11/12/2019 18:00
Nova seu Planta -3 sala AB
Sessió ordinària del Consell General 12/12/2019 09:30
Nova seu Planta -2 Hemicicle
Altres esdeveniments
Xarxes Socials

Exposició 'Relats reals de Supervivència, 1255