Ves al contingut. | Salta a la navegació

Sou a: Inici / ca / Notícies / Paraules del síndic general, Vicenç Mateu Zamora

Paraules del síndic general, Vicenç Mateu Zamora

Dia de la Constitució Consell General, 14 de març de 2015

 

Logo color


Paraules del Síndic General
M.I. Sr. Vicenç Mateu Zamora

Dia de la Constitució
Consell General, 14 de març de 2015


 

 

Molt Il·lustres, Honorables, Magnífiques i Distingides Autoritats,

Excel·lentíssims Ambaixadors,

Benvolguts conciutadans, Senyores i Senyors,

Permeteu-me que, en primer lloc, i en nom de la Comissió Permanent, de la Sra. Subsíndica i en nom propi, us agraeixi ben sincerament la vostra presència per celebrar aquesta festa solemne. Em plau igualment d’enviar la més cordial salutació a Ses Excel·lències els Coprínceps, cap d’estat conjunt i indivís d’Andorra, i a tots aquells ciutadans que segueixen aquest acte des de casa.

El 14 de març, els andorrans celebrem la Constitució, el pacte cívic i polític que vam assolir l’any 1993, avui plenament vigent.

La celebració d’enguany, a les portes d’una nova legislatura, ens recorda el compromís dels consellers generals amb el nostre país. És de justícia reconèixer en aquest moment la tasca dels consellers sortints. També la dedicació dels membres de la Comissió Permanent en aquest període entre legislatures, durant el qual té lloc el Consell General dels Joves. Voldria, finalment, desitjar molts encerts als nous consellers i conselleres generals, molts d’ells aquí entre nosaltres.

 

Distingides autoritats, benvolguts conciutadans,

El context del 2015 no és el mateix que el del 2011. Per primera vegada des que va començar la crisi, -la més greu i la més llarga de la història recent d’Andorra- alguns dels indicadors econòmics són positius. La millora és tímida, alhora és esperançadora.

Tanmateix, com a servidors del bé públic que som, hem de ser conscients en tot moment que, darrere  les xifres, hi ha persones. Perquè és per a les persones que treballem, i mai cap balanç serà prou positiu mentre hi hagi qui no tingui feina o es vegi amb serioses dificultats per arribar a final de mes. Aquest ha de ser el nostre objectiu, el del legislador i el dels futurs governants aquí presents: garantir que Andorra sigui de nou un país pròsper i d’oportunitats per a tothom.

Els resultats de les eleccions del passat 1 de març avalen les reformes iniciades durant la darrera legislatura i en garanteixen la continuïtat. Però també ens alerten que hi ha gent que pensa que potser s’ha anat massa ràpid o que s’estaven fent una sèrie de canvis davant dels quals han sentit vertigen.

El ritme, però, no sempre el marquem nosaltres. El món avança molt ràpid i no podem –no volem– restar-ne al marge. Però el que sí que depèn de nosaltres és explicar bé les coses i el que ens hi juguem en cada cas, el saber acompanyar els ciutadans i el conjunt dels agents econòmics i socials en aquest procés d’obertura i transformació.

Avui que celebrem el vint-i-dosè aniversari de la Constitució, convé recordar que la seva aprovació va suposar també un gran salt endavant, que en aquell moment també va causar pors i reticències. Malgrat això, es fa difícil pensar on seríem avui si el poble andorrà no hagués volgut donar aquell pas ferm i decidit.

Aquella va ser sobretot una reforma política i de les institucions. La reforma que encarem ara, profunda i ineludible, és eminentment de caire econòmic i social. Quan ens puguem mirar amb perspectiva aquest període, des del 93 i fins als nostres dies, segurament ens adonarem que és en aquests anys que es va gestar una Andorra moderna i competitiva, capaç d’afrontar els reptes d’un món cada vegada més global.

 

Senyores i senyors,

La presència avui, aquí, de consellers generals de l’anterior legislatura i dels nous consellers electes simbolitza no només el relleu que es farà efectiu el proper 23 de març, amb la constitució del nou Consell General, sinó la continuïtat d’una institució que fa gairebé 600 anys que representa el poble andorrà. Efectivament, la legislatura que estem a punt de començar culminarà amb el sisè centenari del Consell de la Terra, predecessor de l’actual Consell, prova inequívoca que el parlamentarisme representatiu –dit d’una altra manera, el fet d’escollir representants per tractar els assumptes públics– és un dels trets distintius de la nostra identitat.

Ens podem sentir orgullosos d’Andorra. Podem presumir del molt camí recorregut, un camí de pau i concòrdia. Som un país vell i jove alhora; hem rebut molts cops al llarg dels temps, i és innegable que ens han fet trontollar. Al capdavall, som un país petit. La nostra grandesa la demostrem quan, units, mantenim l’equilibri per no caure; quan som capaços de transformar les empentes en impuls reformista; quan dels errors aprenem lliçons que ens permeten avançar amb força vers un futur millor.

En ser escollits, els consellers generals adquirim un compromís amb la història, amb el present i també amb les generacions futures. Recollim la llarga tradició parlamentària, actualitzada per mitjà de la Constitució que avui celebrem, i la posem al servei dels ciutadans. Fem lleis i escollirem un govern perquè Andorra recuperi la prosperitat, mantingui la solidaritat que li és característica i millori en benestar i qualitat de vida. Perquè l’economia no és la finalitat, sinó el mitjà necessari per garantir el desenvolupament personal, la cohesió social i una bona convivència. Perquè la riquesa no es compta només en diners, sinó en una bona educació, en una sanitat de primer nivell, en unes pensions com cal, en la preservació i el poder gaudir de l’extens patrimoni natural i cultural de què disposem, en la potestat de llegar-lo als nostres fills. Aquesta és la responsabilitat que tots plegats, consellers electes, assumirem el proper 23 de març.

El nou Consell General reflecteix la pluralitat de la societat andorrana. Aquests quatre anys hi haurà més veus, sensibilitats diverses. Que la voluntat de servir Andorra guiï les nostres accions des del diàleg i el respecte, des de la dignitat de representar als ciutadans i la disposició a fer-ho amb la millor de les voluntats.

 

Benvolguts conciutadans,

Els propers quatre anys haurem d’afrontar reptes importants. Haurem de negociar un acord d’associació amb Europa que respecti les especificitats d’Andorra; haurem de revisar les competències del Govern i dels comuns en el marc de la Constitució; haurem d’abordar la reforma de la Funció Pública i la modernització de l’Administració; haurem de culminar la implementació del nou model sanitari per garantir l’eficàcia, i sobretot la sostenibilitat, del sistema públic de salut. Dels encerts d’avui en tots aquests temes, i de la capacitat de resoldre’ls des d’un ampli consens polític i social, en depenen en bona mesura les oportunitats per a les noves generacions.

Són molts canvis i en molt poc temps. Per això la millor garantia d’èxit és la solidesa de les institucions. El marc que ens ofereix la Constitució és prou ampli i flexible per reformar la casa, per fer-la més moderna i confortable, sense tocar-ne, però, les parets mestres. És més, és l’estabilitat dels fonaments, d’institucions històriques com els Coprínceps o el mateix Consell General, el que ens permetrà dreçar, -si cal- un nou pis i arribar així més amunt.

Però no n’hi ha prou amb els fonaments i les parets mestres, no n’hi ha prou amb les institucions, l’acció de govern o les lleis. És clar que l’ànima de la casa són les persones que l’habiten. Les persones que es lleven cada dia per anar a treballar, per obrir el negoci on han dipositat estalvis i il·lusions.

Difícilment tornarem a l’Andorra en què se’ns donava tot fet, en que només calia obrir la porta i esperar els clients, que arribaven inexorablement. La nova Andorra, l’Andorra que estem construint només podrà ser l’Andorra del mèrit, l’Andorra de la creativitat i la innovació. L’Andorra de les oportunitats per a tots. L’Andorra de l’obertura al món, capaç de competir des del talent dels nostres joves, des de l’excel·lència que hem de perseguir entre tots.

 

Distingides autoritats, senyores i senyors,

En la passada al·locució de Meritxell, feia esment a que vivíem circumstàncies d’especial trasbals. Si aquesta afirmació era vàlida llavors, ho és encara més a hores d’ara. Deia aleshores que calia que sabéssim seguir el nostre camí propi, que sabéssim avantposar el bon nom d’Andorra i dels seus ciutadans a la voluntat dels qui només pensen en el seu interès sense atendre al bé de la comunitat.

Em referia a l’exemplaritat amb que han d’actuar aquells que lliurement han optat per dedicar-se a la política, a la cosa pública. Recordava també que aquesta afirmació valia per tothom, val pels funcionaris de totes les institucions de l’estat, val per als ciutadans i per a qualsevol dels agents socials -i com més poderosos, més responsables- que participen activament en el dia a dia del nostre petit gran país.

A mitjans del segle xviii, el Manual Digest aconsellava de mantenir els camins interiors nets i transitables, descuidant per contra aquells vials que ens enllacen amb l’exterior, que tant era que fossin plens de rocs. En temps de Fiter i Rossell hom entenia que els mals de la societat andorrana venien sempre de fora. Davant l’amenaça dels forasters, convenia de fer-se el desentès, de fer del Ciego, mut, y sort, tocava de fer l’andorrà. Avui, no cal estendre’s massa, la realitat és una altra. Vivim, ens agradi o no, en el món global, en el món de la transparència i la instantaneïtat. Ja no hi ha camins bruts i pedregosos que aïllin les tranquil·les i remotes Valls d’Andorra. L’aposta per l’obertura no permet ja els espais d’ombra. Per molt que ens tapem la cara amb les pròpies mans, com fan els infants per amagar-se, els altres continuen veient el que fem.

Els andorrans del segle xxi hem de continuar fent l’andorrà, què si no. Ara bé, esforcem-nos tots plegats per fer caduc el sentit de l’expressió tal com l’entenia Fiter i Rossell, actualitzem-la, perquè aquesta mudi convenientment per esdevenir sinònim de rigor, d’honestedat, de responsabilitat, de feina ben feta.

Malauradament, avui hi ha molts treballadors, moltes famílies, molt inquietes pel seu futur. La dura prova per la que estem passant revela que res ens és donat d’una vegada per totes, que només l’esforç i el fer les coses bé ens preserva de la fragilitat del que tenim i del que podríem perdre. També ens ofereix l’ocasió d’adonar-nos de qui ens estima de debò i de qui ens contempla amb indiferència i potser amb menyspreu, de amb qui podem comptar i amb qui no.

Per tot això, la implicació de tots i cadascun de nosaltres és avui més necessària que mai. Són moments que demanen complicitat, en que tots, més enllà de les legítimes diferències, hem de fer costat. Andorra i els andorrans les han passat magres al llarg de la història. I sempre ens n’hem sabut sortir. Aquest petit país de gent dura i seca, de muntanya, és també un país que creix i es fa gran a l’hora d’afrontar les adversitats. La unió és la nostra divisa. Acollim amb els braços oberts aquells que vulguin treballar des d’Andorra i per Andorra, rebutgem però els comediants i els oportunistes, els qui arriben no per servir, sinó per servir-se del nostre país. Si sabem deixar de costat l’afany egoista quan aquest malmet l’interès general, si sabem entendre que en un país tan petit com el nostre els actes irresponsables dels uns poden malbaratar el bon nom i el benestar de tota la població i posar en entredit la sobirania i la continuïtat d’un estat molts cops centenari, segur que ens en sortirem.

 

Distingides autoritats, benvolguts conciutadans,

El Consell General obre les seves portes, avui Dia de la Constitució i en moltes altres ocasions durant l’any. Perquè aquesta és la casa de tots els andorrans. On parlem i escoltem. On enraonem. On fem les lleis que necessita un país modern, just i solidari. És aquí on amb el govern i amb la resta d’institucions de l’estat, és aquí on, -amb tots vosaltres- escrivim el futur d’Andorra.

Andorra és la meva pàtria, Andorra és la nostra pàtria. Andorra ens ha donat molt, ens ha donat tot el que som. Ens toca ara i sempre de ser agraïts i saber esforçar-nos i lluitar per un país digne i preciós. És per això que jo confio en Andorra. Amb tota humilitat, però també amb tota la força, us demano que confieu, que confiem tots plegats, en el nostre extraordinari país.

Moltes gràcies i visca Andorra!

 

Vídeo / Discurs CAST / Discurs FRA

« Setembre 2019 »
Setembre
DlDtDcDjDvDsDg
1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30
Propers esdeveniments
Comissió Legislativa de Política Exterior 17/09/2019 16:00
Nova seu Planta -3 sala de compareixences públiques
Comissió Legislativa de Política Territorial, Urbanisme i Medi Ambient 18/09/2019 15:30
Nova seu Planta -3 sala de compareixences públiques
Comissió Legislativa de Finances i Pressupost 19/09/2019 09:30
Nova seu Planta -3 sala de compareixences públiques
Altres esdeveniments
Xarxes Socials

Visita Emmanuel Macron. 13/09/2019