Intervenció de Víctor Naudi, president suplent del Grup Parlamentari Mixt
Intervenció en el debat d’orientació política de Víctor Naudi Zamora, president suplent del Grup Parlamentari Mixt
Us hem escoltat en el vostre cinquè discurs consecutiu com a cap de Govern, i sincerament, no ens heu pas convençut. Tampoc ho esperàvem. Ja us coneixem.
El debat d’orientació política d’enguany és atípic, atípic per la data en què es produeix, atípic perquè, vulguem o no vulguem, ve marcat per la crisi BPA, i atípic perquè una vegada més acaba dibuixant una situació que no es correspon a la realitat. És el vostre estil.
Un estil que cansa. El de repartir notes de bons i dolents. El de retreure constantment el que lliure i responsablement votem uns i altres.
És pervers voler eliminar tots els temes, propostes i reivindicacions que s’articulin al marge de la política oficial del Govern i del seu partit.
La reiterada actitud criticant agrament a SDP pel nostre vot contrari a la Llei 8/2015 adoptada el dia 2 d’abril no és solament gens elegant sinó que és, a més a més, absolutament prepotent.
Nosaltres vam decidir expressar un vot legítimament, democràticament i argumentadament. El diari de sessions del Consell General en dóna fe.
Aquests atacs persistents expressen una idea patrimonial de l’Estat dels governants de DA i una aclaparadora sensació d’impunitat política: com que teniu majoria us podeu permetre faltar al respecte a la minoria d’SDP.
Us considereu investits d’una hipotètica superioritat, i ho expresseu de manera verbal i gestual amb el menyspreu i l’arrogància. Els votants van escollir el primer de març el partit que havia de governar tenint a Antoni Martí com a referent. El vot del 37,03% de ciutadans us va atorgar el poder però no us van pas concedir el monopoli de la paraula política.
A nosaltres el vot del 11,74% de ciutadanes i ciutadans ens va atorgar l’obligació de representar-los des de l’oposició.
És el que hem fet i el que farem, agradi o disgusti al govern.
Només un temerari pot gosar retreure’ns els nostres vots quan vostè Sr. Martí va votar NO a la carta magna, la Constitució, que ens permet a tots i a totes de fer avui aquest debat.
En el curt espai de temps que ens pertoca –12 minuts front a dues hores i mitja– difícilment podem rebatre –ni debatre– les vostres afirmacions.
Sobre la crisi de BPA hem de dir que l’actitud de la UIFAND, de l’INAF i del Govern en la seva concertada obstrucció del treball de seguiment i control que pertoca al Consell General és un menysteniment evident als drets de tots, tots, els consellers generals.
Nosaltres no pensem abdicar ni renunciar al nostre dret i a la nostra obligació de controlar el Govern i el conjunt de les institucions públiques, incloses l’INAF i la UIFAND, el cap de la qual no es pot pas situar encara al nivell de Cap d’Estat.
Per això Sr. Martí li farem quatre preguntes:
1) Quan explicarà tota la veritat al Consell General?
2) Quan recuperaran els seus estalvis els clients de la BPA?
3) Creu sincerament que la crisi no està fent taca d’oli en la plaça financera i en la resta de l’economia?
4) Què vol dir “minimitzar l’impacte sobre els treballadors de l’entitat” quan setmana rere setmana hi ha un degoteig de persones que es veuen forçades a marxar amb una mà al davant i una altra mà al darrere perquè l’AREB els nega els mínims drets i els pretén retenir en un cul de sac laboral anomenat Vallbanc?
Sr. Martí, la sortida “menys dolenta” que l’AREB dóna a la majoria de treballadors és la porta. Una sortida que vostè aplaudeix.
En el debat d’orientació política del 19 de juny de l’any passat fèieu balanç de la tasca realitzada pel vostre equip, i ahir us he escoltat repetir la mateixa sonsònia.
El vostre fil conductor dèieu, es basa en transformar el model de creixement des del rigor i també des de la credibilitat , també des de la consciència que calia diversificar l’economia, reactivar els sectors tradicionals i sobretot mantenir la cohesió social.
En quatre anys i mig ni hi ha creixement, ni hi ha diversificació de l’economia, ni s’han reactivat els sectors tradicionals. I la cohesió social perilla.
Fa un any us vanagloriàveu que havíeu aturat el ritme creixent del endeutament de l’Estat. Però el 30 de juny 2015 era ja de gairebé 921 milions d’euros.
Us vanagloriàveu d’haver reduït a la meitat els dèficits previstos de la branca malaltia de la CASS, la realitat és que la previsió que vostè mateix fa per al proper exercici es situa al voltant de seixanta milions d’euros.
Porteu mesos dient que hi ha una certa recuperació econòmica, el cert és que no s’acaba de veure, la tendència a la baixa s’ha aturat i la tímida recuperació no és per a tothom.
Les dades de la duana a setembre 2015 indiquen una baixada dels ingressos de menys 6,7 %,
Pel que fa als visitants el nombre de turistes a mes d’agost entre 2014 i 2015 baixa un 1,9% en dades ajustades. Els excursionistes es mantenen estables. Aquestes dades han de fer reflexionar i més si considerem que el nombre d’assalariats en el sector comerç baixa d’un 0,3 % i en el sector hoteler baixa de 1,8 %. Clarament no s’ha reforçat aquest sector tradicional tal com prometíeu.
La mitjana de la massa salarial fins al juny 2015 és de 70.610.167 €. Estem per sota de les xifres del 2011, 2012 i 2014 i només el 2013 ha estat pitjor en aquests anys.
El total de les persones assalariades a la CASS entre el juny 2014 i juny 2015 passa de 33.859 a 34.188, 329 treballadors més, és dir un 1 %. No sembla pas que les xifres milionàries de la inversió estrangera que ahir vau presentar hagin fet augmentar l’ocupació. I ho lamentem perquè hi ha nous sectors d’activitat, com el de la biotecnologia, que crearien ocupació.
Si la població assalariada es manté o creix molt tímidament i baixa la massa salarial tenim un problema. Un problema que es tradueix en la reducció del poder adquisitiu de les famílies i conseqüentment del seu empobriment. I això sense entrar en consideracions de les diferències salarials, fet que amplifica la pèrdua en grans xifres del poder adquisitiu de les famílies mes humils.
Any rere any Càritas ens dóna dades que demostren situacions que voleu amagar. Hi ha una cronificació de les situacions d’exclusió social, situació que afecta a persones arrelades al país i a la qual se li ha de donar resposta.
Ens dèieu ahir que per primera vegada s’han aconseguit mesos seguits de disminució de les persones inscrites al servei d’ocupació, certament és una bona notícia.
Li he de recordar que els programes d’ajut per desocupació involuntària els vàrem implantar nosaltres, quan assumíem responsabilitats de govern el 2009.
Ara bé es veu que cada vegada hi ha més persones contractades per l’administració, comuns i parapúbliques de forma temporal, cosa que matisa la reducció de les xifres d’atur. Una vegada més Sr. Martí es confirma la vostra habilitat en l’art del maquillatge. No es crea llocs de treball estable.
No heu millorat el funcionament del servei d’ocupació però ara obriu les quotes de treballadors, rebaixant-ne a més la qualificació, quan encara tenim gairebé 500 persones inscrites al servei.
I en mig d’aquest panorama anuncieu una flexibilització de les relacions laborals. S’entén que hi hagi por. Plantegeu una pèrdua de drets en els acomiadaments quan encara no heu respectat els vostres compromisos pel que fa a la reforma del codi de relacions laborals, a la regulació del dret de vaga i la negociació col·lectiva.
Els progressistes volem un estat del benestar que ofereixi als ciutadans i ciutadanes la garantia que disposaran d’uns serveis públics forts i de qualitat, que cobreixin les seves necessitats.
Estem molt contents de la seguretat ciutadana. Sempre hem donat suport als serveis de policia, als bombers i al conjunt de cossos de protecció i vigilància. Però ens preocupa l’augment dels brots de violència domèstica i cal actuar.
La branca general de salut pot arribar a un dèficit d’entre seixanta i setanta milions d’euros, malgrat les mesures centrades a rebaixar prestacions i reduir copagaments. Entenem que s’hauran de pujar les cotitzacions però una vegada implantada la tan anunciada reforma sanitària, i l’economia apunti realment un creixement.
Pujar les cotitzacions no soluciona el problema simplement l’aplaça. Potser és el que volíeu, però no el que vol la societat andorrana, que vol solucions als problemes i no pedaços.
No teniu control sobre les activitats de copagament i esperem encara la cartera de serveis. No teniu control sobre la quantitat de professionals sanitaris que desenvolupin la seva activitat en l’àmbit públic, no teniu control sobre el SAAS. I cadascú va fent, generant angoixa en els ciutadans que veuen com es va desmanegant l’Estat del benestar i el sistema sanitari públic.
Seguim esperant la implantació del metge referent i també seguim esperant la implantació de la historia clínica compartida, tot i que una resolució del Consell General adoptada el 20 de juny del 2014 us encomanava de tenir-ho enllestit el 30 de desembre de l’any passat. Properament, molt properament, dèieu ahir!
Sí Sr. Martí, SDP defensa un pacte d’Estat, sobre la salut i la sanitat. Però aquí també el nom no fa la cosa. Estem disposats a arribar a un ampli acord. Parlem-ne. Però parlem de continguts, de com fem les coses, d’accions concretes. Ja n’hi ha prou d’estudis, d’anàlisis i de reflexions que s’eternitzen.
Ara toca actuar.
Preteníeu ahir que el 2011 ningú havia “... posat damunt la taula amb valentia la necessitat d’introduir un IRPF i amb un horitzó poc clar pel que fa als convenis de doble imposició.”
Doncs no, Sr. Martí, l’any 2010 el nostre govern va proposar a la comissió de Finances del Consell General avançar en el projecte de llei d’impost sobre la renda i l’oposició –vostès– ho van bloquejar. Si no ho recorda, pregunti-ho al president del seu grup parlamentari.
D’altra banda l’horitzó pel que fa als convenis de doble imposició era ben clar: el febrer del 2010 havíem tret Andorra de la llista de paradisos fiscals i en els divuit acords d’intercanvi d’informació fiscal amb demanda prèvia havíem introduït el compromís –amb França, amb Espanya, amb Portugal– de negociar els convenis per impedir la doble imposició.
L’acord d’associació amb la Unió Europea és per a SDP una qüestió d’Estat en la qual ens hi juguem el futur de l’economia del nostre país i el benestar de les properes generacions.
Donàvem i donem suport al Govern en aquest procés però reiterem, des de la responsabilitat que ens dóna el fet de tenir experiència de govern, que no hi haurà gaire marge a l’hora d’encarar la negociació a Brussel·les. Som conscients de la limitació que comporta la prèvia definició, per part dels organismes europeus, de les línies generals, del marc global, de l’associació que defensem. Per això, tocant de peus a terra, no volem afavorir les falses expectatives.
En l’àmbit de les relacions econòmiques exteriors els consellers generals d’SDP, que hem exercit responsabilitats de Govern, coneixem els dossiers i sabem que Andorra es jugaria el seu futur si mantingués postures conservadores o ambigües.
Seguirem sent lleials en aquesta qüestió d’Estat però reclamem reciprocitat. La nostra sincera implicació requereix informació prèvia i puntual, no a pilota passada.