Intervenció de Josep Pintat, president del Grup Parlamentari Liberal

Intervenció en el debat d’orientació política de Josep Pintat Forné, president del Grup Parlamentari Liberal

Molt Il·lustres senyores Conselleres i senyors Consellers:

Com a president del grup parlamentari liberal, comparec en aquesta tribuna per defensar la nostra postura en aquest debat d’orientació política. Un debat ,que es va plantejar en la sessió d’investidura del mes de març, i que al setembre vam acceptar celebrar en Junta de Presidents. Al nostre entendre aquest debat, només tenia sentit si era per avaluar les conseqüències, que l’afer BPA ha tingut per a la societat i també per a la nostra economia, tal i com va demanar el cap de Govern al seu discurs d’investidura.

Ahir vam veure que, no només, no es va abordar de ple aquest tema, sinó que més aviat vam assistir a un simulacre d’investidura prova que denota que la resolució de l’afer BPA, posa en entredit qualsevol plantejament polític.

Ja ens va estranyar que el senyor cap de Govern en el seu discurs del 31 de març, anunciés dues coses que trencaven l’ortodoxia del què ha de ser, al nostre entendre un discurs d’investidura.

La primera: ens va proposar la celebració d’aquest debat a la tardor amb la finalitat esmentada anteriorment i la segona: que els membres del Govern serien nomenats amb caràcter d’urgència i que el gabinet no seria el definitiu. Tot insistint que no tancava les portes a res, i a res volia dir: ni a canvis futurs en el Govern, ni tampoc a avaluar la possibilitat d’un Govern de concentració si fos necessari.

Qüestions que amb tota probabilitat no haurien estat anunciades de no esclatar el cas BPA i de les quals en parlaré més endavant. Tot plegat, ve a constatar la manca de rumb que tenia aleshores i en la qual seguim instal·lats vista la seva intervenció d’ahir.

En dita intervenció, no només no, vam centrar-nos en la resolució del cas BPA del qual esperàvem una radiografia ajustada a la realitat d’avui, sinó que vam assistir a una intervenció populista, paternalista i amb un electoralisme, que qualsevol que l’escoltés hauria detectat.

Com va dir vostè mateix, Sr. Cap de Govern, era una renovació simbòlica de la seva confiança per part d’aquesta Cambra.

Ahir el cap de Govern ens va llegir el programa de Demòcrates per Andorra dins del seu discurs d’orientació política i ens va intentar inocular la idea que sense aquesta formació política i el que han fet, ara tots estaríem poc menys que riu avall.

Andorra, que sempre ha estat un país treballador i que ha fet les coses amb seriositat i discreció, continua a hores d’ara en el focus de la comunitat financera internacional i en el moment més incert que jo recordo des que em dedico a la política.

És per això que crèiem ,i ens reafirmem que fins que no hi hagi una solució definitiva i satisfactòria al cas BPA, no tindrem unes bases sòlides ,que ens permetin fer un diagnòstic real, de la nostra economia. I aquest raonament crec que el podem compartir tots.

El cas BPA, va sobrevenir, tot just quan començàvem a remuntar ,una mica el vol d’una de les crisis econòmiques més dures de la història a nivell mundial.

Com deia el darrer informe de la Cambra de comerç, indústria i serveis d’Andorra, quan el PIB nacional començava a recuperar  el vol -i ho feia, bàsicament gràcies al creixement experimentat per les economies veïnes d’una banda i per l’activitat del sector financer de l’altra, va venir aquest sotrac, per al qual no estàvem ni molt menys preparats.

I per cert, no veiem que el darrer informe de la Cambra de comerç, relacioni la millora de la nostra economia amb les reformes fetes pel seu Govern.

Si, com ha dit el cap de Govern ,reiteradament, ni ell ni els membres del seu govern, sabien absolutament res, de la nota del Fincen publicada només deu dies després de la celebració de les darreres eleccions generals, el cert és que sí que hem de constatar que les actuacions prèvies a la notificació del Fincen, han estat com a mínim negligents per part de l’executiu anterior, que encapçalava també el senyor Martí.

I m’explicaré: el Ministre d’Afers Exteriors, el senyor Saboya ,va contestar ,el que no se li demanava, i va rebutjar l’ajut ,que ens van oferir les autoritats nord americanes, en la seva nota verbal de l’agost del 2014. A més, a la nota es deia que una xarxa havia dipositat a Andorra 16 milions d’euros procedents del tràfic de drogues.

Això sí, ahir el senyor Martí va tenir la gosadia, de qüestionar la legitimitat del grup liberal, com a alternativa de govern, per haver votat en contra dels projectes de llei que donaven compliment a les recomanacions del Moneyval. I jo hem pregunto, que va fer el executiu que vostè encapçalava davant de l’advertència que ens va fer el Govern nord-americà? Quines instruccions va donar el Cap de Govern al Ministre d’Exteriors a la UIFAND i als altres estaments del Estat? Que han propiciat que el Govern nord –americà agafes el martell.

I és que ser el Govern dels millors té aquesta dificultat: creure’s de veritat per sobre del bé i del mal i desatendre les advertències que el Govern nord-americà ens fa. Les conseqüències ja les estem patint.

A l’octubre del 2014, l’agència Standard&Poor’s va dictaminar, en un informe pagat pel Govern, que ens baixava un graó el ràting del país a llarg termini, degut a l’expansió internacional ,de les nostres entitats bancàries incrementant-se el risc del nostre sistema financer. I davant d’això, el Govern no va fer res.

I això que el sector financer representava un 20% del nostre PIB ,i afecta el 100% de l’economia del país. I que per cert vostè, qualifica juntament amb el sector tabaquer de bomba de rellotgeria.

Després d’aquest afer, ja no sabem quin serà el pes del sector financer ,en el còmput del PIB, ni els efectes negatius que tindrà la resolució d’aquest cas sobre la nostra economia.

Ni com equipararem el nostre sistema financer als dels nostres estats veïns perquè pugui competir en igual condicions en l’entorn Europeu. Corrent,  el risc que el suport que aquest ha donat en el passat al país desaparegui en un futur no molt llunyà.

El cap de Govern, sempre ens ha dit que la responsabilitat d’un governant, és anticipar-se i temporitzar les decisions, però després de quatre anys a l’Edifici administratiu, permetin dir-li, que vostè ni s’ha anticipat, ni ha sabut temporitzar les decisions del seu Govern. La seva actuació des de la seva reelecció com a cap de Govern, ha estat plena de mesures improvisades i lleis entrades d’urgència perquè els deures no s’ havien fet quan tocava.

El Grup Liberal que represento, vista l’actuació i la manca de previsió del executiu actual, va proposar la creació d’una comissió especial, per  poder identificar les febleses, del nostre sistema financer i proposar les mesures legislatives futures adients, per  minimitzar els possibles però gairebé segurs impactes negatius.

Per resumir: en sis mesos de legislatura, ha desaparegut un banc, no sabem encara què passarà amb els seus treballadors, els anuncis que fa l’AREB no es compleixen, ni en data, ni en forma, l’impacte sobre la nostra economia ,és desconegut, i no tenim  garanties que no tornarà a passar. A més, la comissió especial no està sent degudament informada, i per tant no pot treballar amb les garanties que la situació actual requereix.

Tot plegat, pel que fa a la part financera, més que reformes, el que creu aquest grup és que el què s’ha fet són pegats.

I malauradament no és l’únic àmbit, en el què el Govern de Demòcrates per Andorra, ha actuat amb aquesta alarmant improvisació.

En la meva intervenció del mes de març amb motiu de la sessió d’investidura, també vaig fer referència al sentit d’Estat, que els vuit parlamentaris del grup liberal tindríem com a primer valor, abans de decidir el sentit de les nostres votacions i de les nostres postures polítiques. Però sembla que el Govern, ha pres això directament com un xec en blanc, entenent que tenim l’obligació de donar un suport incondicional, sota el pretext del sentit d’Estat.

Però senyores i senyors, aquest grup parlamentari té veu pròpia, i no pot passar sense més per l’adreçador que marqui el Govern, un adreçador basat en l’opacitat, i la manca de transparència. La informació no arriba o directament es nega.

L’episodi més recent que il·lustra el que acabo de dir, es remunta al passat 23 de setembre quan en la comissió d’Afers Exteriors, vam demanar al titular de la cartera, el senyor Gilbert Saboya, en quin estat es trobava el CDI amb Portugal, a la qual cosa va respondre que encara no estava tancat, i tampoc va voler entrar al detall, de les preguntes plantejades pel nostre grup.

Resultat: quatre dies més tard, el 27 de setembre la premsa publicava la signatura de l’acord. Se’ns demana ajut per aportar reflexions. Se’ns demana sentit d’Estat. Se’ns demana alçada de mires. Però com ja he dit abans, informació, poca; a destemps, sovint esbiaixada, i en ocasions, directament negada.

És cert, com va dir el cap de Govern, en la seva intervenció d’ahir, que en un moment com l’actual requereix molta unió. Però, senyores i senyors, estaran d’acord amb aquest grup parlamentari ,que no hi pot haver unió sense transparència. No podem dir a la gent que pugin a un cotxe perquè ho digui el conductor i punt. Cal conèixer el destí, la ruta, l’estat del vehicle, els acompanyants i altres detalls importants abans d’iniciar el trajecte.

O això és el que entén aquest grup, quan demana reiteradament informació sobre accions efectuades per organismes de l’Estat, i se’ns contesta amb arguments jurídics, per evitar contestar el que es demana.

Si el Govern vol fer prova de transparència, en virtut del que estableix l’article 72.3 de la Constitució, trameti’ns ,tota la documentació sol·licitada en temps i forma, i la que no depengui del propi Govern i sí d’altres institucions, o organismes amb relació directa, o indirecta amb el Govern, faci de corretja de transmissió, en favor de la transparència i com sovint es reclama en virtut del sentit d’Estat que ara es necessita.

Vostès s’amaguen darrera d’arguments, que al seu parer estan legalment fundats. Doncs el grup parlamentari que lidero anunciem ,que presentarem en el decurs d’aquest debat una proposta de resolució, per efectuar les modificacions legislatives escaients, a fi i efecte que la documentació arribi a mans de les autoritats elegides, és a dir els Consellers, en virtut del que aquesta institució representa, el Consell General, que no és altra cosa que la representació directa dels ciutadans andorrans.

La base de qualsevol pacte, en qualsevol aspecte de la vida ,passa per la transparència que és la garantia de la confiança. Només així, és a dir, plenament informats de tot, podrà el nostre grup prendre la decisió de sumar-s’hi, o no , a les diferents propostes que se’ns puguin presentar. I aquest és el compromís que jo vaig adoptar ,en el meu discurs d’investidura i el que hagués complert en cas de ser escollit, Cap de Govern. És la nostra manera d’entendre la política.

Tot i el que els acabo d’exposar, per sentit d’Estat i responsabilitat, vam votar la llei de l’AREB, i vam proposar la creació de la Comissió Especial de Vigilància i Prevenció de Risc per a l’Estabilitat Financera, de la qual ja he parlat amb anterioritat.

Però també ens vam abstenir en la votació de ratificació del CDI, amb Espanya perquè creiem que posa en entredit el model d’obertura exterior, i el model fiscal del nostre país.

Aquest CDI va en contra del model d’Estat que vostès mateixos defensen.

Com tampoc vam votar a favor d’algunes de les modificacions requerides pel Moneyval, principalment perquè el Govern es va negar a compartir el informes sol·licitats.

Ens deia el cap de Govern ,al mes de març d’enguany, que Demòcrates per Andorra, està donant continuïtat al pas decisiu que Andorra va fer amb la signatura de l’acord duaner el 1990.

I ell mateix assegurava, textualment que llavors es va analitzar amb encert l’entorn, i es va negociar un bon acord.

I nosaltres ens preguntem: quin és l’anàlisi de l’entorn que s’ha fet ara?

Quins són els interessos concrets d’Andorra, en cada un dels punts que haurem de negociar per afirmar que tancarem un bon acord?

És veritablement, un error estratègic que podem pagar molt car, encarar una negociació amb la Unió Europea, sense saber com minimitzar les debilitats internes, i les amenaces que es puguin veure des de l’exterior. És imprescindible consolidar les fortaleses  del país i detectar les oportunitats que s’obren.

Pretendre que la Cambra de Comerç, la CEA i la resta d’agents econòmics, els hi facin la seva feina elaborant matrius DAFO, de cada sector, és defugir de les seves responsabilitats, generar més incertesa als actors de la nostra economia, i en darrera instància una manca de respecte, pels mateixos quan el Govern ja està a la taula de negociació.

Nosaltres, els liberals, també volem anar cap a Europa, i senyor Cap de Govern, li dic això sense cap ambigüitat.

Europa, sí. Pacte d’Estat, sí. I estem disposats a rubricar-ho en un document.

Però, li demano que abans ens faci arribar amb la màxima celeritat, mitjançant la comissió d’exteriors, tots els estudis d’impacte, que hagin fet relacionats amb aquesta negociació.

Perquè entenc que, si com ens va dir ahir el cap de Govern, vostès són els polítics de la responsabilitat, és d’esperar que ja tinguin tots els anàlisi i els estudis d’impacte escaients sobre l’economia.

Sense un diagnòstic de l’impacte econòmic, estaríem plantejant una negociació a cara descoberta, i el més probable és que haguéssim de tornar a casa amb la cara plena de blaus.  

Vostès ens diuen que vivim en un món ideal, ja que el món no s’aturarà per Andorra, i nosaltres diem que justament, perquè res s’aturarà per Andorra, cal que els andorrans estiguem preparats per als canvis que puguin venir.

En un món globalitzat i en constant evolució, estem obligats, a canviar les pràctiques tradicionals substituint-les, per accions, amb objectius ben definits. Això no és immobilisme; és actuar amb responsabilitat.

I honestament li dic, no s’entén, que després d’anunciar que les relacions amb Espanya avui són millors que mai, Andorra aparegués a la llista Moscovici, per error de qui sigui, com tampoc s’entén que Portugal, ens consideri encara paradís fiscal. Això denota que no ens coneixen, i que no estem explicant bé les reformes, i els esforços que hem fet els darrers anys en favor de la transparència i l’homologació.

Senyors del Govern, cada cop que algun organisme internacional, emet una nota que vostès consideren positiva per als interessos d’Andorra, corren per tal que sigui difosa pels seus altaveus propagandístics. Però no s’enganyin: no són els comunicats ni els indicadors els que ens donaran credibilitat com a país.

Es tracta de bastir una carcassa, i uns ciments sòlids en els temes clau, i a partir d’aquí començar a construir el nostre futur. Només així ens podrem plantar a Brussel·les, Madrid, Lisboa o qualsevol altra capital i negociar amb garanties.

Amb tot l’exposat en aquesta matèria li torno a dir: sí a Europa.

En el pla de les competències i les transferències als comuns, el passat dia 24 de setembre, es va aprovar en aquesta Cambra, l’admissió a tràmit de la proposició de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de transferències als comuns, del 27 de juny ,presentada pels Cònsols de totes les parròquies.

Llavors, el nostre grup va plantejar a aquesta Cambra, la necessitat de la creació d’un espai nacional, i de debat entre el Consell General, el Govern i els Comuns amb l’única finalitat de trobar l’encaix òptim de tots els òrgans de l’Estat, a l’actual i futura conjuntura econòmica, tot garantint la millor prestació de serveis a la ciutadania.

Vam sentir novament, durant la sessió, en boca del mateix cap de Govern que la negociació seria bilateral entre Govern i Comuns.

Ens preguntem si el Govern té la voluntat d’anul·lar el paper del Consell General?

Ens preguntem, si el Govern de DA ha entès que  aquesta Cambra, representa l’expressió màxima de la sobirania popular, i no se la pot obviar.

Aquest Govern continua amb aquest mal vici de l’anterior legislatura ,quan vostè governava d’una forma molt còmoda amb 22 representants. Avui nosaltres no permetrem que buidi el Consell General de les seves atribucions.

Veient-ho des d’una altra òptica, també cal admetre, la possibilitat que el grup parlamentari de DA, vulgui continuar, amb l’estat de letargia que va adoptar des de l’abril del 2011, quan representaven prop del 80% d’aquesta Cambra. Està a les mans nosaltres, els consellers generals, lluitar en favor de la institució per la qual hem estat elegits.

En aquest sentit, aquest grup parlamentari presentarà una proposta de resolució, per tal que en l’espai nacional de debat, que es formarà per abordar aquesta qüestió també hi sigui representat el Consell General. I qui millor que els propis consellers generals presents, avui aquí per decidir si hi volen, o no ser-hi presents.

En l’àmbit de la sanitat, ara ens ve el Govern a proposar una puja de dos punts en les cotitzacions de la CASS, per fer front al dèficit sanitari. Una mesura estructural que tindrà importants repercussions en la nostra economia.

Ja coincidim amb vostès que cal garantir el nostre estat del benestar, però per saber la viabilitat i aplicar les polítiques necessàries, que l’han de fer sostenible, hem de saber quin cost poden suportar els teixits productius, i els treballadors que han vist com en els darrers anys han hagut, de fer front a un desplegament impositiu sense precedents. Si finalment decideixen pujar unilateralment les cotitzacions, quin impacte tindrà aquesta puja sobre la pressió fiscal al nostre país?

I ens fem aquesta pregunta sense saber si també tenen previst pujar altres impostos.

La ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació va dir en una recent entrevista, amb un mitjà de comunicació, parlant sobre la sanitat que “els invents a casa i amb gasosa”. I va afegir que les decisions que afecten a molta gent, i que tenen un impacte important, i han de ser sustentades en el temps, les hem de prendre, amb un màxim de garanties, de dades, i objectivar al màxim la informació”. Més clar, l’aigua.

Però saben què fa falta abans d’abordar aquesta reforma?. Lideratge, senyors. Lideratge. Que d’una vegada per totes, sigui el ministeri de Salut, qui agafi les regnes de tot el que afecta al sistema sanitari. Que doni instruccions concretes, i fermes al SAAS, i que la CASS deixi de ser la pagana de tot.

Senyor Martí, vostè està posant diners, dins d’una butxaca que té un forat de 70 milions, i per més diners que hi posi, no tallarà l’hemorràgia si no està disposat a cosir el forat.

Felicitem a la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, per la seva iniciativa de demanar a aquesta Cambra, una compareixença monogràfica de debat per explicar i consensuar, el Pla Nacional de Salut en base a l’article 135 del Reglament del Consell. És una bona via per encarar un consens en tot el que afecta a l’àmbit sanitari.

Andorra apareix des de fa molts anys en els primers llocs del rànquing de països amb més esperança de vida. Raó de més per saber l’estat real de tot el que afecta el nostre estat del benestar, i prendre les decisions polítiques escaients en base a criteris que permetin garantir l’objectiu d’assegurar-ne la viabilitat.

Pel que fa a la reforma del Codi de relacions laborals, som sabedors que és una demanda molt reclamada, per part dels diferents agents socials del nostre teixit productiu. Celebrem que el Govern finalment enceti aquesta tasca.

En un altre ordre de coses, ara em ve a la memòria que en el seu discurs d’investidura, vostè va dir que, si era mereixedor de la confiança d’aquesta Cambra, com així va ser, el Govern que nomenaria potser no seria el gabinet definitiu. Ens pot situar també a on som en aquest terreny? Continuarà l’executiu actual? Hi haurà relleus?

Senyor Cap de Govern, després d’haver escoltat tot el que vostè ha dit en aquesta Cambra, des del discurs d’investidura, fins a aquest mal anomenat debat d’orientació política, i amb els reptes tan importants i irreversibles que tenim a sobre de la taula, al grup parlamentari liberal ens ha quedat clar el seu canvi d’actitud.

Per acabar, arribat aquest punt, em vull dirigir als grups parlamentaris, en especial al que dóna suport al Govern.

En nosaltres trobaran un interlocutor vàlid, valent i decidit, per afrontar tots els reptes que facin d’Andorra un lloc molt millor.

Nosaltres els hem ofert, i els seguirem oferint sentit d’Estat, que en el nostre llenguatge vol dir sentit d’Estat.

En el del Govern, sentit d’Estat vol dir anem tots junts, però amb les meves regles. I aquí senyores i senyors no ens trobaran.

Gràcies Senyor Síndic.