Ves al contingut. | Salta a la navegació

Sou a: Inici / ca / Actes i Exposicions / Exposició ‘Alternatura’

Exposició ‘Alternatura’

600 aniversari del Consell de la Terra

El cap de casa de la Casa de la Vall i el vestíbul del Consell General acullen la nova exposició de l'artista Joan Xandri, Alternatura, que s'emmarca en la celebració del 600 aniversari del Consell de la Terra.

www.joanxandri.com 

 

Ubicació: Cap de casa de la Casa de la Vall i vestíbul del Consell General

Durada: del 16 de gener al 6 d'abril del 2019

Horari: 10 -14 h i 15-18 h. Diumenges i dilluns tancat

Entrada gratuïta 


Una (altra) naturalesa

De tant en tant acostumo a fer cap a un dels espais que el Joan utilitza per donar sortida a la creativitat que necessita exterioritzar. M’agrada anar-hi perquè així puc veure com va progressant el seu treball i, també i sobretot, perquè mantenim unes converses interessants i, penso, enriquidores. Haver pogut veure amb regularitat l’evolució de la seva obra –en la que jo anomeno segona etapa artística–, ha signifi­cat que no m’hagi agafat de sorpresa el contingut de l’exposició que ara ens proposa, perquè és el resultat previsible d’aquesta evolució.

L’interès per la naturalesa ha estat sempre present, durant els darrers anys, en la seva activitat artística. La reflexió prèvia –ben allunyada dels moviments del mercat o dels automatismes de certs corrents artístics, per posar dos exemples –que el porta a iniciar una nova obra incorpora inevitablement elements que podem circumscriure a una de les accepcions que el diccionari ens ofereix de la paraula natura: el conjunt de les produccions en què no intervé l’ésser humà; això sí, molt sovint per posició a l’activitat humana. Si en un primer moment s’interessa sobretot per l’ésser humà i pel món animal, progressivament es va centrant en una part més essencial d’aquesta natura: la terra.

Un cop se’ns evidencia aquesta realitat, podem entendre millor l’exposició en el seu tot. Ens explica part de la seva reflexió i ens diu: us ho traduiré amb les meves obres d’aquesta manera. I el resultat és aclaparador, al meu entendre, per molts motius. En primer lloc, per la força que transmeten cadascuna de les obres, i totes elles en conjunt. La força de la rotunditat. La força de la matèria. La força dels colors i dels contrastos. La força del concepte. I amb això no pretenc dir que són unes obres dures, inabastables, ans al contrari: són obres fortes perquè ens interpel·len i no ens deixen espai per a la indiferència.

Ens trobem davant un entorn ple d’estructures que volen emergir o que ja ho estan fent. No sabem si poden ser orgàniques o inorgàniques, si representen alguna cosa que coneixem o si són fruit de la imaginació, però el que és innegable és que no són estàtiques, malgrat que la seva representació sí que ho és. El component tridimensional –sovint físic, però present fins i tot, almenys conceptualment, en els dibuixos plans– incorpora a més, amb el discurs que ens proposa i amb el dinamisme subjacent a la realització concreta, la quarta dimensió: el pas del temps i la seva acció.

Considero necessari destacar en aquest punt de l’anàlisi la importància dels materials utilitzats. Les textures i els contrastos en el tractament super­ficial de les peces contribueixen a fer més clara la transmissió de la particular iniciativa creativa. Per provocació, per optimització constructiva, per motius estètics, per tot plegat o per qualsevol altre motiu, ens posa davant l’evidència de voler fer servir certs materials que ataquen frontalment el concepte que denuncia. Aquesta aparent contradicció forma part –conscientment o no– de la seva reflexió, i la utilitza per donar més èmfasi a la proposta.

De la mateixa manera, penso que el tractament del color té un paper essencial en l’expressió del seu pensament i en l’assoliment, és clar, d’un resultat estètic convincent. Uns pigments que a vegades cal buscar entre les profunditats del relleu de la superfície pictòrica, però sense la presència dels quals l’obra ens semblaria pobra, coixa o distorsionada. Uns contrastos no sempre obvis teòricament, però que trobem del tot necessaris i oportuns.

I com a resultat de tot plegat assoleix la creació d’una naturalesa pròpia, d’una altra naturalesa, que en cap cas vol competir amb la naturalesa tangible. Recrear processos naturals, prendre consciència d’altres realitats, potser de realitats perdudes o oblidades. Una naturalesa que, n’estic convençut, adquiriria una nova dimensió conceptual si la poguéssim veure, lluny de les quatre parets d’una sala, en íntima connexió amb el referent que provoca la seva concreció. Un camí que l’artista hauria d’explorar, actuant directament –però de forma diferent, és clar– davant l’actitud que qüestiona: la intervenció dels humans en l’espai que els acull i que els permet continuar donant voltes a la roda d’un (altre) futur.

L’artista se sent cridat per una realitat que el qüestiona i que ell, al seu torn, també qüestiona. Decideix deixar de banda la placidesa de la contemplació i evocar altres espais i altres moments. I ens presenta la seva reflexió d’una manera contundent, amb unes formes que, tot i poder semblar complexes malgrat la seva senzillesa, són l’expressió d’una recerca profunda i visceral que ens obliga a expressar la nostra emoció, ja sigui assumint o rebutjant el seu discurs i les seves vivències, modelats a través de les obres. Sense lloc, però, per a les mitges tintes.

Francesc Rodriguez Rossa

Encamp, desembre del 2018


Galeria d'imatges


Més informació

Alternatura- Desplegable A3-72
Cartell
« Juliol 2019 »
Juliol
DlDtDcDjDvDsDg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031
Propers esdeveniments
Comissió Permanent 30/07/2019 08:00
Nova seu Planta 2 sala de Sindicatura
Dia de Meritxell 08/09/2019 09:00
Casa de la Vall - sala dels Passos Perduts
Junta de Presidents 09/09/2019 16:00
Nova seu Planta 2 sala Junta de Presidents
Altres esdeveniments
Xarxes Socials

Presentació Publicació SAC. 03/07/2019