Manuals de poder històrics al voltant de la reedició del Manual digest andorrà de 1748.

El Consell General conjuntament amb Andorra Recerca + Innovació (ARI) han organitzat una jornada científica i divulgativa entorn el col·loqui intitulat "Manuals de poder històrics" al voltant de la reedició del Manual digest andorrà de 1748.

Durant la sessió pública celebrada ahir al vespre al vestíbul del Consell General s’han presentat les conclusions del treball realitzat al llarg de tota la jornada, duta a terme per historiadors andorrans i catalans coordinats pel professor de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Capdeferro.

En aquest col·loqui, vinculat a la Història i el Dret, s'han treballat textos rellevants de l’edat mitjana i moderna poc coneguts. De forma planera, s’anomenen Manuals de Poder; de vegades se’ls coneix com a manuals d'economia política. Eren conjunts estructurats de regles i processos que algú que governava o assessorava una institució, corporació o organització escrivia per informar sobre el seu funcionament als governants i tècnics de les generacions següents.

Durant el col·loqui els experts s’han preguntat sobre l’autoria dels Manuals de Poder –individual o col·lectiva?–, la iniciativa que els promogué –pública o privada?- i la finalitat amb què es redactaren –legitimadora? lau- datòria? organitzativa? redreçadora?–; explorar- em contigüitats i divergències amb altres textos jurídics, polítics o memorialístics; ens preguntarem si, a més de recollir petges d'allò viscut, també incorporaven unes dosis de programa o projecte de futur...

Els ponents han estat Eduard Juncosa (Universitat Complutense de Madrid); Marc Conesa (Université Paul Valéry–Montpellier); Pere Ripoll (Universitat Pompeu Fabra i Universitat Rovira i Virgili); Ricard Torra-Prat (Universitat Autònoma de Barcelona); Josep Capdeferro (Universitat Pompeu Fabra); Mercè Gras (Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears); Eulàlia Miralles (Universitat de València); Enric Saguer (Universitat de Girona); Lluís Obiols (Arxiu Municipal de la Seu d’Urgell); i Albert Villaró (Andorra Recerca i Innovació).