Discurs de la síndica general, Roser Suñé, amb motiu del 30è aniversari de la Constitució

Discurs de la síndica general, Roser Suñé, amb motiu del 30è aniversari de la Constitució

Consell General, 14 de març del 2023

Molt Il·lustres, Honorables, Magnífiques i Distingides Autoritats, 

Excel·lentíssims Ambaixadors, 

Benvolguts conciutadans i benvolgudes conciutadanes, 

Senyores i Senyors,

És un plaer retrobar-nos aquest any, tots plegats i amb una presència tan  nombrosa, per celebrar el dia de la Constitució en el seu 30è aniversari. Com bé sabeu, és la meva darrera intervenció com a síndica general i serà la primera celebració d’aquesta legislatura, ja a les seves acaballes, que podem commemorar amb normalitat després de la duresa que va suposar la pandèmia que hem viscut.  Des d’aquí, un record per a totes aquelles persones que ens van deixar i el nostre recolzament  a les seves famílies.

La pandèmia ens va colpir, però també ens va ensenyar que les institucions de l’Estat eren capaces de respondre a un fet inesperat i, per tant, va avalar l’opinió de tots aquells que pensem que des del 1993, i seguint el camí que altres havien marcat, vam emprendre amb la Constitució  una via que ens ha enfortit com a nació moderna dins del conjunt dels estats.

Aquest any se celebraran diverses efemèrides perquè altres institucions van néixer després de l’aprovació de la Carta Magna, però és en ella i en el seu esperit on hem de retrobar les forces i l’energia per seguir desenvolupant el nostre futur. Des d’aquí, celebro l’esforç de totes les persones que hi varen treballar, que la varen fer possible perquè, sense ella, la nostra configuració institucional seria incompleta. 

Si mirem enrere, observarem que en aquests trenta anys s’ha anat consolidant  la separació de poders dins dels òrgans de l’estat, essent  la confirmació d’un poder executiu diferenciat una de les fites més importants que es varen assolir, al mateix temps que amb la Constitució es donava resposta a gairebé tots els sectors de la societat, que van sentir com es reconeixien les seves necessitats i es treballava per respondre-hi d’una manera efectiva i assenyada. Des d’aquí el meu agraïment a les successives generacions de dones i d’homes polítics que han anat ocupant llocs de responsabilitat en el si de les administracions,  perquè sense elles i ells, res d’això no hauria estat possible.

Avui, no em correspon fer un balanç de la feina d’aquests darrers trenta anys, seria pretensiós per part meva i sens dubte incomplet, però animo a les joves generacions a interessar-se per aquest període i fer una recerca analítica i aprofundida de tot el que ha succeït. Des del Consell General, hem treballat per impulsar un projecte que permeti efectuar treballs en aquest àmbit, en col·laboració amb Andorra Recerca i Innovació que esperem doni els seus fruits. Una societat que vol ser madura i enfrontar els reptes de futur ha de conèixer bé les seves institucions, d’on provenen i amb quins equilibris varen ser construïdes.

Senyores i senyors,

Aquesta legislatura ha estat complexa, certament com d’altres, però aquest cop els reptes han tingut una dimensió que ens ha fet ser conscients de la nostra petitesa com a éssers humans i de la necessitat de saber prioritzar les accions i situar les persones al centre de tota acció política.

Crec que hi vàrem saber respondre, amb una tasca conjunta de totes les institucions. Així els comuns, el govern i el consell, van esforçar-se en planificar i executar accions que responguessin a les necessitats de la població. Fou un esforç col·lectiu,  sumant els comportaments  i voluntats individuals, cadascú des del seu àmbit , que ens va permetre suportar la pandèmia  i salvaguardar la nostra economia. L’esperit de superació conjunta, de confiança en les institucions és el que hem de saber continuar mantenint, i retrobar-lo si el perdem, per fer front als propers anys.

El Títol II de la Constitució, titulat Dels drets i de les llibertats, ens aporta elements suficients per continuar nodrint la reflexió ciutadana i, alhora, la gestió política.

D’altra banda l’article 31 que cito: “És funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones “  és una mostra de la capacitat dels redactors de la Constitució d’avançar-se als esdeveniments del futur.

Ara i avui, la transició ecològica, les polítiques de postcreixement han de ser el pilar de la nostra acció política i han de formar part d’un debat rigorós, qualitatiu i amb aportacions des de tots els àmbits per llegar una herència sostenible  als nostres joves.

Des d’aquí agraeixo profundament la saviesa de les dones i dels homes que van configurar el text del 1993 per la seva visió de futur i de compromís amb el nostre país.

Em permeto aconsellar a les noves generacions polítiques una lectura reflexiva i atenta del que diu el text constitucional en molts aspectes. Hi trobaran matèria suficient per bastir un marc mental que els permeti afrontar la seva responsabilitat amb Andorra i la seva ciutadania.

Per aquesta raó, un altre projecte d’aquest trentè aniversari és apropar el text constitucional a un perfil més ampli de persones, joves i adults.

Una altra temàtica molt complexa en aquest període fa referència a l’habitatge, matèria de la qual en aquesta seu s’ha discutit abastament aquests darrers anys i per la qual tothom sap que no hi ha solucions miraculoses. Però sí que hi ha un principi bàsic que retrobem a l’article 33 de la Constitució, i cito:  “Els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne”.  Per a mi, aquesta és una mostra més de com el text,  que fou aprovat el 1993,  esdevé guia i consell per pensar polítiques públiques i emmarcar les responsabilitats de l’Estat. Encoratjo a aquelles persones que ben aviat ocuparan càrrecs a les institucions a tenir-ho present per fixar les seves posicions.

He volgut fer una menció explícita d’aquests articles per mostrar la validesa d’un text que ens acompanya des de fa tres dècades; certament n’hi ha molts d’altres que també podríem comentar, i que poden ser fruit de debats intensos.

Senyores i senyors,

Un altre aspecte que no vull defugir en aquesta al·locució fa referència a la nostra presència al món, l’any 1993 comença la nostra singladura en els organismes internacionals, amb discursos històrics i el desplegament d’una diplomàcia que fa present la realitat andorrana en diversos fòrums.

Ara estem en un dels debats més potents per assentar la nostra presència a Europa, em refereixo a la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea, una negociació llarga i complexa, que requerirà d’un esforç conjunt, generós i intel·ligent, per part de tots per arribar a la seva conclusió.

Des d’aquí només puc  demanar que es treballi amb rigor i constància, mitjançant l’acció compartida i l’ escolta atenta a tot allò que pot suposar per al nostre futur. La por no és bona consellera, en canvi la claredat en l’exposició dels treballs ha de permetre crear un entorn facilitador per comprendre l’abast de tota la negociació.

Som a Europa, amb voluntat de participar d’un mercat més ampli, no únicament material, sinó també de valors. Fem-ho possible des del coneixement i des de la voluntat d’entendre quin és el futur que volem per al nostre país.

Aprofito per agrair des d’aquí, la tasca efectuada per tots aquells i totes aquelles que han fet conèixer Andorra i l’han situada en el mapa mundial, a partir de la nostra petitesa,  però amb voluntat d’ocupar el lloc que ens pertoca en el concert de les nacions.

Quan som capaços d’obrir-nos cap a l’exterior, també reforcem els marcs mentals que ens fan progressar com a societat oberta i participativa.

Senyores i senyors,

A la Constitució, en el seu article 1, apartat 4 hi trobem la raó per la qual alguns de nosaltres som aquí avui, el text diu “El règim polític d’Andorra és el Coprincipat parlamentari”. Aquesta frase, d’una precisió indiscutible ens defineix com a Estat i determina les interrelacions entres les diferents institucions que s’hi aixopluguen.

Els gairebé set-cents cinquanta anys d’història que ens precedeixen, exemplifiquen de manera punyent la raó de ser del Coprincipat, per tant des d’aquí demano serenor en els debats quan parlem de la nostra configuració, perquè la solidesa del nostre país és un bé preuat que hem de tenir present en tot moment.

El decurs de la vida ens ensenya que els canvis arriben en el moment just que els correspon,  i forçar que es produeixin ens aboca  a situacions de les quals després no sabem trobar-ne la sortida. Siguem assenyats i entenguem la responsabilitat que tenim per al futur dels nostres ciutadans i les nostres ciutadanes.

Demano també una cura específica en el treball parlamentari, els consellers i les conselleres són escollits pel poble i és al poble a qui han de retre explicacions quan pertoca.  Cal enfortir  la participació de la societat civil en els processos de decisió, però sense renunciar a la responsabilitat que correspon als electes en la presa de decisions. El contracte amb els ciutadans té implicacions en el quefer quotidià dels membres de la cambra,  que  han  d’establir les vies adients per mantenir-los informats i interessats en els processos de treball.

En aquesta configuració de poder, el Govern ha de trobar un contrabalanç que l’equilibri perquè, sense renunciar mai al seu deure d’execució de les polítiques públiques, el contrast de les idees i la contraposició de  models diversos que es produeix en el si del Consell General és garantia de trobar les millors respostes a les problemàtiques que es van succeint.  Tots hem de tenir presents les nostres competències i hem de saber-les destriar amb lleialtat i generositat.

Senyores i senyors,

Permeteu-me que des d’aquí, i a les portes d’unes eleccions, apel.li a la participació de totes aquelles persones que poden exercir el dret al vot. L’abstenció no deixar de ser un fracàs col·lectiu perquè implica que la construcció institucional a la qual m’he referit no assoleix la solidesa a la qual hem d’aspirar.

La diversitat de propostes i d’idees són un element clau de salut democràtica, sempre que responguin a l’interès general de la població;  per tant,  l’exercici del vot és també la resposta lògica a totes les propostes. Hem de ser conscients que per a algunes societats, aquest és un dret encara no aconseguit, i és també des d’aquesta perspectiva que nosaltres l’hem de mantenir i continuar nodrint.

La política viu moments de desprestigi, i ens toca a nosaltres  refer-ne el seu valor amb  alçada de mires i treball constant en benefici de la població. La democràcia així ho exigeix i sense aquests esforços conjunts l’afeblim sense ser-ne conscients.

Els sectors més joves han de poder trobar en la Constitució l’alè necessari que els motivi a prendre part activa de la vida política, amb una participació i una implicació constants perquè ells i elles han de poder trobar els encaixos que permetin fer arribar les seves veus.

Senyores i senyors,

De l’Andorra de 1993 a l’Andorra d’avui dia han transcorregut trenta anys, mitja vida per alguns de nosaltres, però l’essència  que motiva la negociació i l’aprovació del text constitucional continua sent la mateixa, una voluntat de millora i de progrés constant que adeqüi el nostre país als temps en els quals es troba i que permeti als seus ciutadans i ciutadans desenvolupar-se com a persones part d’un col·lectiu. 

Aquests propers anys tindrem debats intensos sobre el rol de la intel·ligència artificial en el desenvolupament de la societat, des d’aquí  em permeto encoratjar-nos a tots a fer-ne un treball compartit a fi d’entendre bé el seu abast i com ens pot transformar a nivell de persones. Filla dels anys 60, desitjo que les persones continuïn al centre de totes les valoracions, perquè l’humanisme esdevé un referent ineludible en aquest moment de canvi profund que s’albira.

Hem parlat molt de l’abast transformador que tenen les noves tecnologies en les nostres vides, però les hem d’incloure com una eina en benefici del creixement de les persones, del coneixement i dels valors que configuren la nostra societat, hereva d’una tradició basada en el respecte a l’ésser humà que no podem oblidar i que ha de mantenir-se present en el nostre model educatiu que tantes satisfaccions ens ha donat.

S’hauran d’elaborar lleis i executar polítiques adreçades a aquest àmbit, caldrà fer-ho amb  coneixement de causa i avaluant la responsabilitat que s’assumeix davant del ciutadà. D’aquí a trenta anys una altra Síndica o Síndic, haurà de fer balanç de l’evolució que hem tingut com a país, dins d’aquest complex segle XXI.

Senyores i senyors,

Avui és dia d’aniversari, de viure’l amb satisfacció davant un desenvolupament constitucional que ens ha d’enorgullir com a poble,  perquè si recordem les discussions dels anys 80, veurem que hem recorregut un llarg camí, no sempre fàcil i amb alguns giravolts complexos.

 Des d’aquí, reitero el meu encoratjament a totes  aquelles i aquells que dedicaran una part de la seva vida a la gestió pública,  perquè l’entenguin com un honor i un privilegi que la història els atorga. Des dels diferents espais que puguin ocupar han de teixir el màxim de complicitats amb la societat civil perquè, possiblement, d’aquesta suma participativa en dependrà la construcció d’una societat cohesionada al llarg de les properes dècades. 

Per cloure, permeteu-me que em remeti al meu discurs inicial de presa de possessió com a Síndica general, aquest lloc que espero haver ocupat amb humilitat i rigor, hereva d’una llarga tradició de Síndics que ha de perdurar en el temps. Allí deia que retornava al meu pati d’infància, perquè això fou la plaça del consell pera mi en els anys seixanta. Ara hi he viscut quatre anys plens de vida professional i reptes constants, i espero que en els propers anys aquest espai continuï sent el cor de la democràcia al nostre país, la casa de tots els ciutadans i les ciutadanes on puguin retrobar-hi el marc que faci possible tots els seus anhels.

Feliços trenta anys de Constitució

Visca Andorra