Celebració de la 142a Assemblea i el 207è Consell Director amb la participació de la síndica general, Roser Suñé i el conseller general, Ferran Costa (GPL).

Aquesta setmana, del 24 al 27 de maig, la Unió Interparlamentària (UIP) està celebrant, via telemàtica, la 142a Assemblea i el 207è Consell Director amb la participació de la síndica general, Roser Suñé i el conseller general, Ferran Costa (GPL). 

Anteriorment, des del passat 26 d’abril, hi han hagut reunions i treballs preparatoris en diferents òrgans com al Fòrum de joves parlamentaris, el Fòrum de dones parlamentàries, la Comissió 1 relativa a la pau i la seguretat i la Comissió 2 relativa al desenvolupament sostenible, on hi han participat la subsíndica general, Meritxell Palmitjavila, i els consellers generals Berna Coma (GPD), Carles Naudi (GPCC) i Susanna Vela (GPS).

A més a més, la delegació andorrana ha volgut contribuir en aquest debat a través d’una intervenció escrita (en adjunt).

El Consell General és membres de la UIP des de l’any 1995, organització reconeguda per l’ONU com “la principal organització de parlaments nacionals a nivell mundial”.

Més informació: https://www.ipu.org/fr/event/142e-assemblee-de-luip#event-sub-page-23325/

Debat General – 142a Assemblea de la UIP

Declaració escrita de la delegació andorrana

La pandèmia de la COVID-19, de manera excepcional i inesperada, ens està afectant a tots. La pandèmia ha obligat a tots els països a prendre decisions contundents i immediates, i ens ha recordat que la salut i la vida de les persones són la prioritat.

El virus ha provocat moltes morts, malalts de llarga durada i solitud; ha dificultat l’accés a l’educació i a la sanitat; i per evitar la seva propagació, determinats drets i llibertats fonamentals han vist com es limitava o suspenia el seu exercici.

De manera indirecta, la situació de pandèmia ha portat a nivell mundial un agreujament de les crisis humanitàries, una disminució de l’ajuda internacional, tensions geopolítiques, una accentuació de les desigualtats existents (econòmiques, socials, de gènere,...),...però també, hi hagut una cara positiva: s’ha invertit més i millor en investigació, desenvolupament i innovació; hi hagut més coordinació entre les investigacions i; després d’un primer moment de confusió i proteccionisme, s’han organitzat iniciatives de cooperació internacional sense precedents per, entre altres objectius, facilitar material i ajuda mèdica per fer front al virus, i assegurar l’accés ràpid a vacunes segures i efectives.

En l’àmbit parlamentari, hem viscut una situació inèdita on hem hagut d’aprovar lleis urgents per poder preparar-nos o afrontar els efectes de la pandèmia de la COVID-19. 

A Andorra, des de l’inici de la pandèmia fins a la data, hem aprovat onze lleis d’aquest tipus. Set de les quals, de mesures excepcionals i urgents -en matèria laboral, social, econòmica, sanitària, processal i administrativa- per donar suport al teixit empresarial i comercial del país, i a les persones que hi viuen i treballen. Mesures, totes elles, establertes en base als principis de solidaritat i corresponsabilitat públic-privada i, amb vigències temporals reduïdes, per assegurar la seva adequació a la situació conjuntural de cada moment. 

Així mateix per llei també: s’ha optat per explicitar les mesures restrictives de drets que es poden establir per protegir la salut pública; s’han aprovat mesures de racionalització econòmica i de recursos humans en el sector públic; s’han adoptat i renovat mesures en matèria d’arrendaments de finques urbanes i de pensions per protegir les persones més vulnerables; i s’han regulat els estats d’alarma i d’emergència per poder-los declarar en cas que sigui necessari.

Nosaltres com a parlamentaris, juntament amb el poder judicial, som responsables de controlar que totes les mesures restrictives de drets aplicades durant la pandèmia, siguin conformes a l’ordenament jurídic, siguin proporcionals, i durin el temps que sigui estrictament necessari. Hem d’efectuar el difícil exercici de conjugar la llibertat amb la seguretat. I de les experiències d’aquesta crisi que hauríem de poder intercanviar, n’hauríem d’extreure jurisprudència i lliçons per a tots nosaltres. Seria interessant compartir les anàlisis que s’han desenvolupat en els diferents parlaments i compartir les mesures adoptades a fi de  tenir un corpus jurídic que ens permetés gestionar una situació similar mai que es tornés a produir.

En un altre aspecte, malgrat que les necessitats d’actuació a curt termini relacionades amb la pandèmia de la COVID-19 ens hagin fet ajornar altres prioritats, els parlamentaris no oblidem que hem de seguir intentant donar resposta a les preocupacions i demandes dels nostres ciutadans com per exemple, pel que fa a l’emergència climàtica i a una major participació ciutadana.

Per aquest motiu, malgrat no saber encara amb certesa els costos i les conseqüències que tindrà la pandèmia de la COVID-19 hem cregut que l’actual és un bon moment per organitzar juntament amb el Govern i els comuns, espais de reflexió col·lectiva on es pugui contextualitzar els problemes a què el país s’enfronta, es puguin identificar escenaris de futur i es proposi explorar diferents alternatives. Així s’han organitzat debats sota el títol “Andorra, reptes de futur” que fan referència a: les relacions internacionals i el desenclavament físic; les administracions públiques; la transició energètica, el medi ambient i el canvi climàtic; la diversificació i la transformació econòmica; i la salut, el benestar i la solidaritat.

Cada un de nosaltres tenim la nostra pròpia visió de com volem que sigui el nostre país però és important, que en tant que parlamentaris, promoguem que tothom que hi estigui interessat pugui aportar la seva opinió.

Hem de treballar per a què el desgast i el cansament provocat per l’actual situació es converteixin en esperança i aprofitar les oportunitats que ens deixa aquest context de pandèmia per revaluar el nostre entorn, les nostres accions, les nostres polítiques i identificar les noves prioritats per construir un món més segur, més sa, més sostenible i on tothom tingui cabuda. De totes les situacions se’n poden extreure objectius per al futur i aquests poden ser compartits amb altres països que coincideixin en les anàlisis o poden ajudar a concretar mesures que es poden coordinar entre tots.

Hi ha aspectes que, sens dubte podem compartir: mesures educatives que han implicat una digitalització més profunda, barrejada amb la sensació d’aïllament que han viscut molts joves i que requeriran plans específics de recuperació. Les experiències en salut mental formen part d’un altre vessant de la societat on tothom ha hagut d’articular plans específics que poden ser discutits. També la vida de les persones grans ha estat trasbalsada i els inicis de la pandèmia ens han fet prendre consciència que algunes estructures han de ser revisades.

Per això la UIP pot trobar línies de debat i discussió que permetin enriquir l’acció a partir de les experiències que hem viscut. I sens dubte, és millor seleccionar punts concrets i desenvolupar-los que perdre’s en grans visions generals.

Els ODS també ens assenyalen un camí a recórrer, siguem agosarats i triem aquelles iniciatives que tenim clar que podem portar a bon terme. I permeteu-nos acabar amb una reflexió final, si no aconseguim que les vacunes acabin sent generalitzades i les fem arribar a tothom, ens queden encara llargs períodes de dificultats per a moltes poblacions. Com a parlamentaris i parlamentàries, aportem-hi la força que ens atorga ser membres dels parlaments. Gràcies.