Ves al contingut. | Salta a la navegació

Sou a: Inici / 16th AUTUMN MEETING OF THE OSCE PARLIAMENTARY ASSEMBLY / Report and speeches / Ms. Silvia Calvó Armengol, Minister of Environment, Agriculture and Sustainability of Andorra

Ms. Silvia Calvó Armengol, Minister of Environment, Agriculture and Sustainability of Andorra


Seguretat ambiental: com abordar el canvi climàtic

Sra. Silvia Calvó Armengol, ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat

Andorra la Vella, 4 d'octubre de 2017

 

 

Sr. President,

Sr. Secretari general,

Srs. Diputats,

 

Abans de tot, voldria felicitar a l’OSCE parlamentària i als consellers generals d’Andorra per incloure el canvi climàtic en l’agenda d’aquesta sessió de tardor.

El foment del diàleg sobre l’energia i el canvi climàtic és fonamental per impulsar una transició energètica que ha de ser mundial si es vol arribar a lluitar contra el canvi climàtic de forma eficient. Per aquest motiu, la implicació d’entitats com l’OSCE parlamentària és important per lluitar contra una problemàtica global com aquesta on tothom s’ha de sentir implicat. 

Com ho heu pogut constatar el Principat d’Andorra és un país de muntanya de dimensions reduïdes, amb una superfície de menys de 500 km2 i una altitud mitja de més de 2.000 metres.

Al 2007, el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va identificar les zones de muntanya com a àrees especialment sensibles en front del canvi climàtic. De fet, el clima ha canviat a Andorra amb una tendència a l'alça de les temperatures al voltant de 0,2°C per dècada i unes precipitacions anuals mitges que han disminuït de mitjana 45 litres per metre quadrat durant el període 1950-2012.

Aquests canvis en les nostres condicions climàtiques sense dubte, tindran a mig i llarg termini conseqüències ambientals què incrementaran la vulnerabilitat de les persones i els ecosistemes.

A la vegada, aquests canvis climàtics també tindran una influència molt important en l’esfera socioeconòmica, amb conseqüències que implicaran sectors tan estratègics com la producció d’hidroelectricitat, la productivitat i la conservació dels sistemes agrícoles així com dels ecosistemes naturals i les activitats del sector terciari que suposen el principal sector econòmic del país, especialment les relacionades amb el turisme i més en particular el turisme de neu a l’hivern. És un dels sectors més importants de l'economia del Principat i és altament dependent de la climatologia.

L’estimació del 2010 mostra que Andorra és responsable només del 0,00112% de les emissions mundials, També he de destacar que les emissions relatives anuals d’Andorra estan per sota de la mitjana dels països del món.

Però vull recalcar que encara que la responsabilitat d’Andorra en les emissions a nivell mundial sigui extremadament limitada, el nostre país és vulnerable. Com he dit al principi, els estudis i les previsions internacionals han identificat les zones de muntanya com a espais especialment sensibles al canvi climàtic i efectivament, els primers efectes es comencen a percebre. A causa de la seva altitud, pendent i orientació, els ecosistemes de les muntanyes es veuen fàcilment afectats per les variacions climàtiques. Molts científics creuen que els canvis que es produeixen en els ecosistemes de muntanya poden proporcionar una visió ràpida del que podria passar més avall.

El canvi climàtic es un problema global que té implicacions molt directes a escala local. Andorra no vol viure d’esquena als grans reptes del nostre temps. I entre aquests grans reptes hi figura –de forma molt preeminent- la lluita contra el canvi climàtic.

Els andorrans volem ser també co-protagonistes d’aquesta lluita en favor del medi ambient i del futur del nostre planeta i pensem que els petits Estats com el nostre tenen un rol per la seva exemplaritat. Els reptes globals requereixen solucions globals. Però també és cert que aquestes solucions globals necessiten d’aplicacions i de concrecions locals.

Per aquest motiu, a l’abril del 2015, Andorra va ser un dels primers Estats en comunicar la seva contribució nacional en el sentit de reduir, a l’horitzó 2030, en un 37% les emissions en relació a l’escenari immobilista i contribuir així a situar l’escalfament global per sota dels 2 graus centígrads.

Andorra va ser present a la COP21 de París i va donar suport a totes les accions que han de permetre que els països es comprometin a adoptar un nou acord mundial sobre el canvi climàtic.

El 22 d’abril del 2016, Andorra va reafirmar el seu compromís en la lluita contra el canvi climàtic, amb la signatura per part del Cap de Govern de l’Acord de París a Nova York, junt amb 176 altres Estats part. En aquella cerimònia de signatura, el Cap de Govern va afirmar:

“El meu país, el Principat d’Andorra, ja no és aquell petit país aïllat i reclòs entre muntanyes. Som una societat oberta al món que comparteix amb la comunitat internacional els reptes i les oportunitats globals. Perquè els problemes del món també són els nostres problemes i per això volem ser partícips de les solucions.”

A la COP 22 de Marràqueix al novembre de 2016, Andorra va co-organitzar un esdeveniment titulat "L'impacte del canvi climàtic a les zones de muntanya. Una prioritat per a una acció global " conjuntament amb el Govern de Pakistan i The Mountain Institute, amb l’objectiu de  focalitzar l’opinió pública sobre les problemàtiques de l’impacte del canvi climàtic en les zones de muntanya.

Seguint aquesta mateixa línia de compromís i acció en el context internacional, Andorra tornarà a estar present a la propera COP 23 a Bonn durant el novembre.

Una de les accions realitzades en el marc del compromís d’Andorra en la lluita contra el canvi climàtic ha estat l’elaboració de l’inventari nacional d’emissions antropogèniques que compren tant les fonts dels gasos d’efecte d’hivernacle, com també l’absorció d’aquests pels embornals existents al país, principalment els boscos.

D’aquesta manera, conèixer les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle és, a més d’una de les nostres obligacions, un pas imprescindible per desenvolupar les polítiques en matèria de reducció d’emissions, de mitigació i adaptació al canvi climàtic, que han de permetre a Andorra continuar desenvolupant les seves activitats de forma sostenible.

Fruit de tot aquest treball s’ha pogut constatar com, a la pràctica, les activitats que generen emissions de gasos d’efecte hivernacle al país són el consum d’energia, la gestió dels residus, les activitats agrícoles i ramaderes i els processos industrials desenvolupats al país.

Dins d’aquesta radiografia, la categoria corresponent a l’energia és la que té una major repercussió en el còmput total d’emissions alliberades a l’atmosfera per tots els anys inventariats (per exemple, l’any 2011 les emissions procedents d’aquesta categoria representaven més del 90% del total d’emissions). Aquest pes específic tan important es relaciona directament amb dos característiques molt significatives de la realitat socioeconòmica del país.

En primer lloc, per l’alta dependència del sector energètic andorrà envers els combustibles fòssils. I és que a la pràctica prop del 75% de l'energia total consumida depèn del petroli.

En segon lloc, per les activitats que condicionen la demanda energètica al país i que són un clar reflex del caràcter terciaritzat de l’economia andorrana així com de les tendències socioeconòmiques dels darrers anys. I és que des dels anys 90, el país ha experimentat un important augment demogràfic, entorn al 56% entre els anys 1990 i 2010 i que ha situat la població d’Andorra entorn als 78.000 habitants, així com un creixement econòmic del 50% en termes de PIB real per al mateix període relacionat principalment amb l’activitat turística que aconsegueix aplegar anualment 8 milions de turistes.

Òbviament, aquest increment demogràfic i turístic ha tingut un impacte directe sobre la demanda i el consum d'energia, particularment per la calefacció dels edificis tenint en compte que Andorra té una temperatura mitjana anual de 4,9°C. Alhora, aquest increment en el nombre de persones que habiten o visiten el Principat també suma en el consum de combustibles relacionats amb el transport. De fet, el transport representa un 65% del total d’emissions relacionades amb l’energia, seguit pel consum energètic del sector terciari i el consum energètic de les llars.

A gran distància d’aquestes tres activitats es troben les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades a la demanda energètica del sector industrial i les associades a la gestió dels residus.

Per la seva banda, tot i què l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura tenen una certa aportació com a fonts d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (ús de maquinària, dejeccions i fermentacions associades al bestiar, etc.), també desenvolupen un rol clau com a embornals en la captació de carboni, de tal manera que el balanç net de les emissions associades a aquest sector econòmic és negatiu, actuant a favor de la lluita contra el canvi climàtic. El sector agropecuari d’Andorra es caracteritza per una ramaderia basada en un sistema de gestió tradicional que assegura un equilibri sostenible entre els caps de bestiar i la superfície disponible. Representa el 0,6% del PIB (2013), i juga un paper important en la prestació de molts serveis ambientals, en particular en el camp de la conservació del paisatge i el control del risc d'incendis. A Andorra, hem pogut desenvolupar un model agrícola que integra els principis de l'agricultura ecològica, la conservació del sòl, la biodiversitat, les races adaptades a les zones de muntanya i els hàbitats prioritaris. El 30% de les nostres terres agrícoles s'utilitzen per a la producció de farratge i el 40% són pastures. El model predominant de la ramaderia és extensiu i transhumant, i actualment produïm el 15% del nostre consum de carn. La resta de la producció primària està formada per microproduccions locals venudes en el mercat nacional mitjançant circuits curts sota una marca col·lectiva. Encara que aquesta producció tingui poc pes en el conjunt del subministrament d'aliments, ens permet oferir als consumidors un model de consum "km zero" i contribuir a reduir la generació de residus alimentaris. 

En la línia dels esforços que Andorra està fent en la lluita contra el canvi climàtic, el 2015, el Govern va crear l’Oficina de l'Energia i del Canvi Climàtic, l’òrgan que s’encarrega  de l’elaboració dels inventaris d'emissions, dels plans per reduir-les i de les accions d’adaptació. Aquesta estructura és també responsable de l'aplicació de la nova política energètica del país, que es desenvolupa d'acord amb els principis del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic.

L’energia és un element clau per al desenvolupament d’Andorra al igual que ho és pel conjunt de països en el món. En el marc del desenvolupament sostenible desitjat per al nostre país, l’objectiu final del model de societat futura és que el creixement econòmic, la cohesió social i la protecció del medi ambient es tractin com tres aspectes d’un únic repte estratègic. L’energia incideix en aquests tres pilars fonamentals de la sostenibilitat. La transversalitat de l’energia i la seva importància a escala global, tant en el moment actual com en el futur, fa imprescindible la plena integració i priorització de les polítiques energètiques en el conjunt de les estratègies pel desenvolupament sostenible de la nostra economia i societat.

Com he explicat abans, La nostra realitat actual és que el sistema energètic andorrà és vulnerable degut a l'alta dependència exterior (importem el 83% de l'energia elèctrica i el 100% dels combustibles), molt demandant pel que fa al sector del transport i altament depenent dels combustibles fòssils, de la mateixa manera que succeeix en el conjunt del planeta on quasi un 90% de l’energia prové de combustibles fòssils la crema dels quals és l’origen de pràcticament ¾ parts dels contaminants que s’alliberen a l’atmosfera.

Per aquests motius resulta necessari establir una transició gradual cap a un nou model energètic, basat en la sostenibilitat i que alhora garanteixi la seguretat en el subministrament energètic, així com l’accés a l’energia per part dels ciutadans i ciutadanes a través d’uns preus competitius.

Per aquest motiu, des de Govern s’està treballant a nivell de polítiques sectorials en dos eixos indispensables per avançar de manera coherent, es tracta del Pla Sectorial de Infraestructures Energètiques i de la llei d’impuls de la transició energètica.

El Pla sectorial identifica que, tot i l’actual dependència de l’exterior, Andorra té un gran potencial en energies renovables. Com a instrument urbanístic, preveu la reserva de sòl necessari per a l’aprofitament dels potencials d’energies renovables identificats.

Aquest nou escenari energètic, i l’evolució continuada de les tecnologies, obre unes perspectives interessants per Andorra que han de contribuir a disminuir la dependències exteriors i a produir un terç de l’energia elèctrica que necessita el país a mig termini. Aquest desplegament d’infraestructures, a més de reforçar la sobirania del país en matèria energètica contribueix a la reducció de les emissions globals de GEH (gasos d’efecte hivernacle i al desenvolupament d’un nou sector productiu a Andorra.

El Pla sectorial identifica les potencialitats d’aprofitament en energies renovables, defineix  les infraestructures necessàries al desplegament del nou model energètic nacional i n’assegura un desplegament òptim i ordenat.

La llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic que estem treballant dibuixarà el futur energètic d’Andorra a l’horitzó 2050 així com la trajectòria a emprar per aconseguir un model energètic més sostenible i menys depenent de l’exterior que contribueixi als compromisos internacionals d’Andorra a favor de la lluita contra el canvi climàtic, tot i mantenint l’accés a l’energia a uns preus competitius, marcant els objectius de la transició energètica a l’horitzó 2030 i 2050 i preveient les eines de governança per assolir aquests objectius.

La llei estableix una nova jerarquia de les accions de la transició energètica, que és per ordre l’estalvi energètic, l’eficiència energètica, l’ús d’energies renovables, l’ús d’energia baixa en carboni, i l’ús d’energia alta en carboni, com a última opció.

La llei estableix mesures:

  • a favor de l’eficiència energètica, promovent la  renovació del parc d’edificis existents amb noves obligacions pels edificis nous i preveient que les construccions públiques han de ser exemplars;
  • pel desenvolupament d’una mobilitat sostenible,  fixant un objectiu per la implantació dels VE, i promovent la intermodalitat i una mobilitat que dona la prioritat a les persones, i privilegia el transport col·lectiu respecte al particular
  • pel desenvolupament de les energies renovables, que afavoreixen l’autoconsum i la producció local i la participació del sector privat
  • De protecció i informació del consumidor, assegurant  la qualitat i fiabilitat del subministrament energètic i de les instal·lacions i promovent l’etiqueta energètica i la capacitació dels diferents actors de la cadena energètica
  • Amb una transformació digital que acompanyi el desplegament de totes aquestes mesures de la transició.
  • De lluita contra la precarietat energètica, donant un marc jurídic l procediment establert
  • De lluita contra el canvi climàtic, amb la finalitat de complir amb els compromisos del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic i l’acord de Paris

 

Tant la llei com el pla són instruments que han de contribuir a la transició energètica i a la lluita contra el canvi climàtic reduint les factures d’energia de les famílies per millorar la qualitat de vida i augmentar el benestar, protegint el medi ambient i la salut i oferint oportunitats de creixement econòmic i desenvolupament pel sector privat del nostre país, en l’àmbit de l’energia i de la innovació.

També en clau sectorial, el Govern està impulsant programes orientats a la millora de la mobilitat interna a través de dos grans eixos com són el transport públic i la mobilitat elèctrica.

En el primer cas, a més de la millora en les vies de comunicació s’està treballant en la millora dels mitjans de transport públic col·lectius amb criteris de sostenibilitat i fent ús de les noves tecnologies, a través de programes destinats a implementar un disseny més racional de les línies i dels equipaments que en fan ús, així com dotar la xarxa de transport amb vehicles més eficients.

En el segon cas l’aposta per la mobilitat elèctrica suposa un dels eixos principals de l’acció de Govern envers la transició energètica, en la qual s’han desplegat instruments de caire administratiu, particularment subvencions, amb la vista posada en facilitar l’accés dels usuaris a la compra de vehicles elèctrics. Aquests programes de foment del vehicle elèctric s’han reforçat amb el desplegament d’infraestructures necessàries per aquest tipus d’enginys, de tal manera que s’han instal·lat nombrosos punts de recàrrega arreu del Principat. Alhora, en aquesta aposta per la mobilitat elèctrica, el Govern i els comuns hagin impulsat una concessió per la instal·lació d’un sistema de lloguer de bicicletes elèctriques. La introducció de les noves tecnologies en aquests àmbits permet fer un salt qualitatiu important i conjugar la transició energètica amb la transició digital.

El Govern del qual formo part ha fet una aposta clara per utilitzar les empreses públiques com a agents de transformació. L’empresa pública Forces Elèctriques d’Andorra ha de ser –i és- un motor i un accelerador del canvi de model energètic; i també un agent important per a la transformació del nostre model econòmic. El sector de l’energia -de la producció pròpia d’energia neta i sostenible- ofereix importants oportunitats de desenvolupament econòmic, d’augment de la competitivitat del nostre sector empresarial i de millora del servei als ciutadans.

Però la construcció d’una Andorra més sostenible i competitiva ens implica a tots: A l’Administració i a les empreses públiques, sí; però també al sector privat. Per això vam implicar el sector privat en l’elaboració del Llibre Blanc de l’Energia i en la definició de les línies estratègiques de la nova política energètica. I per això comptem amb el sector privat per desenvolupar i omplir de contingut els diversos projectes en pro de la sostenibilitat del model energètic i de la diversificació del model econòmic.

Els canvis tecnològics i socials necessaris per a garantir el desenvolupament sostenible del conjunt de la societat, s’han de dur a terme de forma que tots siguem partícips d’aquest canvi. Per aquest motiu, des del meu ministeri multipliquem les oportunitats de fomentar la participació de la població en general i dels més joves en particular organitzant jornades tècniques, tallers, conferències i projeccions entre moltes altres activitats, fomentant la sensibilització de la població i aportant també la millor informació disponible. A més, les iniciatives relacionades amb la comunicació i l’educació ambiental destinades al conjunt de la ciutadania són una més de les obligacions derivades de l’adhesió al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic.

Des del Centre Andorra Sostenible, que és l’equipament del Ministeri responsable de la línia educativa en matèria de medi ambient, s’han dissenyat i realitzat activitats i projectes tant per l’àmbit de l’educació formal a les escoles com no formal.  Les primeres activitats educatives en canvi climàtic tenen el seu origen en el programa «Fred i calent, els perquès del canvi climàtic» de l’any 2008, un conjunt de recursos educatius als quals s’ha anat incorporant altres dinàmiques en els successius cursos escolars. Estimem que en els darrers anys un total de 1.600 infants i joves han participat en el global d’activitats d’educació ambiental relacionades amb el canvi climàtic, el que suposa que proporcionalment un de cada sis infants i joves en edat d’escolaritat obligatòria ha participat en alguna activitat educativa relacionada amb aquesta temàtica.

Finalment vull mencionar el fet que en el marc del Conveni dels Nacions Unides i de l’acord de Paris vam engegar un procés de participació pública sobre les qüestions d’adaptació que va permetre definir 94 accions en els àmbits de l’agricultura, l’energia, els riscos naturals, la biodiversitat o la salut entre altres. Òbviament, totes aquestes accions han d’anar acompanyades de les eines de regulació necessàries per tal d'assolir també els objectius de desenvolupament sostenible del 2030 establerts per les Nacions Unides.

Davant del conjunt d’aquesta problemàtica que com hem vist, acabarà afectant tot el planeta, hem de modificar la nostra manera de pensar i hem d’adoptar una visió integrada i interdisciplinari del conjunt dels vectors ambientals i econòmics que fins ara s’han tractat de manera sectorial tant des del punt de vista dels científics com dels responsables polítics. La idea d'un enfocament comú, ampli i basat sobre les sinèrgies, tal com s’aborda des de l’angle de l'economia circular, ha d’esdevenir una realitat, i hem d’aconseguir arribar a desacoblar el consum de recursos naturals i el creixement econòmic.

Malgrat que fa anys s’estan fent aportacions en la línia de satisfer les nostres necessitats amb el menor impacte negatiu pel medi ambient i les persones, el model econòmic continua fonamentant-se en un sistema lineal i cada cop més accelerat en què les matèries primeres són convertides en béns i serveis per al consum. Ara bé, la generalització i globalització d’aquest model de vida unit a la magnitud de la població humana, i a la tendència demogràfica a l’alça  fan que sigui un problema de gran importància per la sostenibilitat del planeta. La raó evident és que vivim en un planeta amb límits naturals evidents: els recursos són limitats, alguns perquè no són renovables i d’altres perquè s’exploten a un ritme molt superior a la seva capacitat de renovació.

L’alternativa rau, doncs, en plantejar l’economia en forma circular. Assimilant el nostre model de consum als cicles naturals, maximitzant el concepte d’utilitat i optimitzant els béns i els serveis per tal que aquests no ultrapassin les limitacions pròpies del sistema. Cal buscar una economia més “ecològica” en la que el rendiment econòmic, la qualitat del medi ambient i el benestar humà es millorin mitjançant un ús eficient dels recursos naturals i l’energia.

Em sembla que en aquest principi del segle XXI, les nostres societats estan disposades a fer un pas decisiu passant de l’economia tradicional basada en un creixement sense complexes a una veritable cultura del desenvolupament sostenible en què els governs, les institucions, les empreses i els ciutadans s’han de comprometre per un futur comú.

A Marraqueix a la COP 22, el president de la República Francesa i Coprincep d'Andorra, François Hollande, va declarar: "La inactivitat seria desastrosa per al món". Actualment el President Emmanuel Macron persevera en aquesta línia i confirma la celebració d'una cimera internacional sobre el clima aquest proper mes de desembre a París, desprès de la propera COP 23 d’aquesta tardor, per celebrar el segon aniversari de l’Acord de París i amb l’objectiu de fer un balanç sobre el seu estat d’avançament i mobilitzar els fons necessaris perquè es vagi concretant.

 Coincideixo amb aquesta necessitat urgent d'accelerar l'aplicació de l'Acord de París i contribuir així a situar l’escalfament global per sota dels 2 graus centígrads, lluitant junts contra el canvi climàtic, complint així un dels grans reptes d’aquest segle.

Andorra està disposada a unir-se al conjunt dels altres estats en els seus esforços per assolir aquest objectiu i actualment el conjunt de les nostres polítiques nacionals estan encaminades per assolir-ho, mostrant a la pràctica que la lluita contra el canvi climàtic es pot transformar en una oportunitat de crear nous llocs de treballs, innovar i millorar la nostra qualitat de vida i ser in fine una nova font de prosperitat per les nostres societats.

Gràcies per la vostra atenció.

 

Descarregueu el discurs