Ves al contingut. | Salta a la navegació

Sou a: Inici / 16th AUTUMN MEETING OF THE OSCE PARLIAMENTARY ASSEMBLY / Report and speeches / Mr. Eric Jover Comas, Minister of Education and Higher Education of Andorra

Mr. Eric Jover Comas, Minister of Education and Higher Education of Andorra

SESSION 3: Human Dimension: Promoting Education as a Guarantee of Stability and Development

Mr. Eric Jover Comas, Minister of Education and Higher Education of Andorra

Thursday, 5 October 2017

Distingida Presidenta de l’OSCE, Sr. Vice President de l’OSCE i President de la sessió, Sr. Secretari General de l’OSCE, Sr. Síndic, Distingits parlamentaris i altres autoritats.

Deixeu-me començar per agrair-vos de poder parlar de la importància de l’educació com a garantia d’estabilitat i desenvolupament davant d’un fòrum tan prestigiós.

Abans d’entrar en el fons de la qüestió deixeu-me fer-vos cinc cèntims de l’educació a Andorra.

L’estructura educativa del país es caracteritza per la seva diversitat tant en la seva pròpia estructura com en el seu alumnat. L’estructura educativa del país està constituïda per tres sistemes educatius l’Espanyol, el Francès i l’Andorrà. I deixeu-me aprofitar per agrair a la República Francesa i al Regne d’Espanya la seva col·laboració per mantenir aquesta riquesa.  A més, cal destacar, que tots tres sistemes són: gratuïts, públics i de lliure elecció per als ciutadans. De fet, més del 95% dels estudiants del país estan escolaritzats en centres públics. Per si sola, aquesta estructura ens garanteix que tots els infants del país rebin, independentment de les seves condicions socioeconòmiques i del seu origen, una educació de qualitat i diversa. I segurament val la pena remarcar la connotació positiva d’aquesta diversitat entenent que Andorra és un petit país de frontera i com a tal els seus ciutadans han i hauran de conviure en les diferents etapes de la seva vida amb diverses realitats culturals. El fet de que els ciutadans andorrans hagin estat formats amb els matisos de tres sistemes educatius diferents ens enriqueix. Aquesta diversitat també els fa més aptes per adaptar-se als reptes d’una societat que evoluciona cada cop més ràpidament. La diversitat com a garantia de resiliència, com us podeu imaginar, no ha estat estudiada en l’àmbit educatiu però si que ja s’ha demostrat abastament associada per exemple a la diversitat genètica d’una espècie o a la biodiversitat d’un ecosistema.

Benvolguts parlamentaris, deixeu-me fer especial èmfasi en un dels aspectes que considero més rellevants de l’estructura educativa andorrana i que és la seva essència com escola comprensiva. Andorra ha passat de tenir una població d’uns 5.000 habitants després de la segona guerra mundial a més de 75.000 a inicis del segle XXI. Així doncs, la població d’Andorra s’ha multiplicat per 15 en menys de 70 anys. Crec que cap país del món no ha conegut un ritme d’expansió demogràfica tan important. Evidentment aquest augment de població no s’ha esdevingut gràcies a un increment de la natalitat sinó a través de la immigració. Milers de persones d’altres països amb les seves pròpies cultures i creences ens han vingut a ajudar a construir l’Andorra del segle XXI. Però tot i aquest boom demogràfic la societat andorrana s’ha pogut mantenir cohesionada i això, gràcies, n’estic convençut, majoritàriament a la nostra estructura educativa gens discriminadora. Les diferents nacionalitats i condicions socioeconòmiques les retrobem en els tres sistemes educatius evitant la formació de ghettos i l’estratificació exagerada de la societat.

Però descriure l’estructura educativa del país també ens porta a exposar no tan sols la riquesa de la cohabitació de tres sistemes educatius de qualitat sinó també a exposar les eines transversals de que disposem per potenciar encara més els avantatges d’aquesta estructura minimitzant-ne els inconvenients. Per això des del Ministeri tenim una participació activa en els sistemes educatius en quatre eixos:

-         El primer eix va molt lligat a la detecció i protecció dels infants en risc. Tenim un sistema d’inspecció educativa que intervé en els tres sistemes, coordinat també amb els altres ministeris, a fi d’ajudar en casos com poden ser els d’assetjament, maltractament o altres tipus de disfuncions pròpies de l’educació o més amplies que es poden detectar a través de l’escola. Efectivament, els infants passen moltes hores en els nostres centres, tan sols observant-los els professionals educatius ja poden servir d’alerta primerenca de potencials problemes de salut, socials o altres.

-         La cohesió social també s’obté gràcies a la inclusió de les persones amb discapacitat en els nostres centres. Evidentment això presenta importants reptes tan sols parcialment assolits, però el Ministeri destina importants recursos humans i materials a l’acompanyament d’aquests alumnes a fi de que puguin assolir el seu màxim grau de desenvolupament en un context normalitzat. Deixeu-me destacar que la inclusivitat ens permet un benefici en dos direccions, com ja he dit ajudar al desenvolupament de les persones discapacitades però també, i no ho hem d’oblidar, ajudar als altres alumnes ha ser conscients que viuen en una societat diversa i promoure valors en tots ells com el respecte, l’empatia o la generositat. Valors que de ben segur els faran millors persones i ciutadans quan arribin a l’edat adulta. 

-         La cohesió també necessita de ser capaços de construir una comunitat amb uns interessos i uns valors compartits. En aquest sentit, en els tres sistemes educatius desenvolupem el que anomenem formació andorrana on garantim l’aprenentatge de la llengua catalana i d’aquells elements propis al nostre entorn natural, a les institucions andorranes i a aquells valors que considerem que ens caracteritzen com a societat.

-         La pluralitat educativa proporcionada per la coexistència dels tres sistemes és com ja hem vist positiva per la cohesió social que aporta però mal gestionada també podria afavorir la creació de rivalitats entre el seu alumnat. Com a país eliminem aquest possible perill establint una densa xarxa esportiva fora d’horaris escolars que barreja l’alumnat dels centres per fer-los gaudir plegats de nombrosos esports. En aquest projecte a part del propi Govern també hi participen les federacions esportives i els poders locals.

Benvolguts parlamentaris, deixeu-me tornar a aixecar la mirada, les nostres societats estan vivint temps difícils on és massa freqüent, veure l’augment dels extremismes i dels populismes. I sobretot són massa freqüents els actes de terrorisme que taquen de sang les nostres ciutats. Però també, i cal dir-ho, és massa freqüent la visió reduccionista que ens porta a pensar que aquesta xacra és causada per l’Altre, pel nouvingut o pels habitants d’un país més o menys llunyà. No ens enganyem, el problema també està a casa nostra, és en els nostres jardins on creix la llavor del mal. Evidentment, les polítiques de seguretat són imprescindibles per protegir els valors de les nostres societats però, hi deixeu-me ser taxatiu, estic convençut que és tan sols a través de l’educació que podrem trobar una solució duradora a aquesta problemàtica. En el mig termini, l’educació és l’eina més potent per transformar la societat. Per aquest motiu, considero que ha estat un encert dels organitzadors d’aquest esdeveniment de vincular l’educació amb la recerca de l’estabilitat i del desenvolupament.

Però com ho podem aconseguir de manera concreta? Malauradament, no disposo d’una resposta precisa, d’una recepta màgica però si que em permetré assenyalar alguns elements de reflexió que espero ens puguin ser d’utilitat a tots plegats.

Sovint tenim una visió massa reduccionista de l’escolaritat obligatòria i postobligatòria organitzant-la per assolir tan sols un doble objectiu: dotar els alumnes de les competències acadèmiques suficients per a continuar estudis en l’ensenyament superior i en segon lloc dotar-los de competències per integrar-se al mercat laboral. Tot i que és evident que aquests objectius són importants crec que hem de reclamar més protagonisme a una tercera fita que segurament hem menystingut durant masses anys: el de formar ciutadans responsables i crítics. Ciutadans diversos, però que saben respectar la diferència i defensar les seves opinions amb mitjans democràtics. Ciutadans plurals, però que tinguin uns valors bàsics que ens siguin comuns a tots. Ciutadans individuals però que valorin el bé comú per sobre dels guanys egoistes. ¿No esteu d’acord que aquest objectiu és important o fins i tot primordial? Potser hem podríeu dir que aquests valors, aquestes competències democràtiques, els infants les poden adquirir en el context familiar o en altres moments d’interacció social. ¿Però podem assegurar que tots els joves estan en els contexts familiars i socials adequats per fer aquests aprenentatges? Sigui quin sigui el nostre país la resposta si som sincers serà un no rotund, segurament en major o menor proporció, però igualment un no.¿ I quin estat pot desistir de la voluntat d’aportar aquestes competències democràtiques a la totalitat dels seus ciutadans?

Segur que estareu d’acord que aquest repte és ambiciós, molt ambiciós i per això per assolir-lo ens hem de dotar dels mitjans suficients. ¿Creieu que podem aconseguir aquest objectiu tan sols amb una acció puntual com per exemple posant una hora de classe a la setmana d’educació per la ciutadania? Jo francament crec que no. L’educació formal és una eina potent ja que ens permet exposar durant moltes hores durant anys els infants a un ambient controlat en presència de professionals especialment formats. Hem de saber utilitzar-la aprofitant totes les seves potencialitats. Com us he dit no tinc la solució de quina és la millor manera d’assolir aquest objectiu però deixeu-me indicar alguns elements que poden ser interessants:

-         L’educació formal es desenvolupa a l’escola però no hem de concebre una escola com un espai tancat. Hem d’obrir les nostres escoles a la societat, que els alumnes interaccionin amb altres agents: com poden ser estudiants d’altres nivells, professionals, membres d’associacions i polítics. Que els alumnes, amb l’acompanyament del docent, coneguin el territori realitzin projectes interaccionant amb ell, amb les seves persones i associacions i també amb les pròpies institucions polítiques. Evidentment això últim és molt més fàcil en un país tan petit com Andorra. A títol d’exemple els nostres joves a través de diferents projectes de l’escola participen amb els ajuntaments i el propi parlament en iniciatives en les que els joves s’han de posar en la posició dels càrrecs electes a fi d’argumentar i prendre decisions. Així un cop l’any, per exemple, joves de 15 anys seuen als seients dels nostres diputats al parlament que segur que heu visitat per discutir proposicions de Llei.

-         Un segon element que hem de tenir en consideració és de no tan sols treballar els valors democràtics de manera puntual en el marc d’una assignatura sinó que les competències per una ciutadania democràtica es treballin de manera transversal en la totalitat del currículum entenent que sovint les pròpies metodologies d’aprenentatge com les que fomenten el treballar en equip o la gestió de la diversitat són per elles mateixes portadores de competències democràtiques independentment de les matèries a les que s’apliquin ja siguin per exemple la geografia o la física.

Finalment, m’agradaria destacar la importància que pot tenir en aquest camp la cooperació internacional. Si ara féssim un brain storming de què vol dir per nosaltres les competències per una ciutadania democràtica, estic segur que arribaríem fàcilment a un acord. Així doncs, vist que aquestes competències són molt majoritàriament compartides perquè no compartim també les bones pràctiques pedagògiques que ens poden ajudar a desenvolupar-les? En aquest sentit, Andorra va aprofitar el 2012 quan va tenir la presidència del comitè de Ministres del Consell d’Europa per impulsar un programa específic d’aquesta institució per al desenvolupament de les competències per una ciutadania democràtica. A partir de llavors hem participat de manera activa a les diferents proves pilot que tenen per objectiu d’afinar aquestes competències, les metodologies pedagògiques que ens han d’ajudar a desenvolupar-les i quins són els indicadors objectius que ens poden permetre avaluar-ne l’evolució. La feina encara no s’ha acabat i de fet just ara estem iniciant un projecte, Govern d’Andorra, Universitat d’Andorra i Consell d’Europa amb l’objectiu, vista la importància que donem a la potenciació d’aquestes competències a les nostres escoles, de reformar la formació inicial dels nostres mestres i professors a fi de que sortint de les universitats ja disposin dels elements necessaris per treballar de manera efectiva en el desenvolupament d’aquestes competències per una ciutadania democràtica.

Benvolguts parlamentaris, deixeu-me que acabi la meva intervenció insistint en tres punts. La meva convicció que l’educació ha de ser l’element central de les nostres polítiques si volem promoure l’estabilitat i el desenvolupament dels nostres països. El rol central que ha de tenir l’educació per a la formació de ciutadans responsables i crítics. I finalment, el rol que pot tenir i que al meu entendre hauria de tenir la col·laboració multilateral per al desenvolupament de metodologies i bones pràctiques educatives que promoguin l’enfortiment de les nostres democràcies.

Moltes gràcies per la seva atenció.  

Descarregueu el discurs