20è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants

Lectura del text de la Convenció (primera part)
Casa de la Vall, 1 de febrer de 2010


En el 2009 s’ha celebrat el 20è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants de les Nacions Unides, que es va adoptar el 20 de novembre de 1989. Avui 1 de febrer és la data que el Consell General ha decidit des de la seva Junta de Presidents, per commemorar-ho perquè l’1 de febrer de 1996 la Convenció va entrar en vigor a Andorra.

Vull felicitar tots els estudiants que faran la lectura per la seva participació i recordar que només es llegiran els articles de la primera part que són els relatius als drets dels infants.

De les convencions de les Nacions Unides, aquesta és la primera que Andorra va signar i ratificar i, convé remarcar-ho, va comptar amb la unanimitat de tots els grups parlamentaris d’aquell moment. A més, tots els comuns van donar el seu suport a la ratificació mitjançant una declaració que van fer pública durant el tràmit parlamentari. Aquest acord general de les seves institucions deixa molt clar la posició d’Andorra per fer front comú en l’ordre internacional envers els drets la infància.

Es pot fer esment de dues aspectes molt significatius:
- perquè un conveni de les Nacions Unides entri en vigor, ha d’haver-hi un nombre mínim de països que l’han de signar. És un procés que dura almenys dos anys i normalment molt més. La Convenció dels Drets de la Infància és l’única que, en menys d’un any, va assolir el nombre indispensable de signatures, un temps rècord, de manera que va entrar en vigor el setembre de 1990, aviat farà 20 anys.
- fins avui, aquesta és la Convenció ratificada pel més alt nombre de països (193), gairebé la totalitat dels membres de les Nacions Unides. Només els Estats Units i Somàlia han signat, però no han ratificat la Convenció.

Com ho podem interpretar?
- el reconeixement dels infants, com a persones titulars de drets i que s’han de respectar, es pot qualificar d’universal,
- per al seu acompliment, aquests drets comprometen tant l’Estat –una novetat que aporta la Convenció- com tota la ciutadania, que també se’n ha de fer responsable.

Tanmateix, tots sabem que de la teoria a la pràctica hi ha una notable distància. En un extrem en els països més pobres ni la supervivència, ni l’educació no són drets que arribin a complir-se. I a l’altre extrem, en els països més rics no solament podem parlar de pobresa infantil, sinó que aquests països també tenen contradiccions i febleses en l’àmbit educatiu, o en l’ambient familiar.

Justament, però, la Convenció es va redactar amb la missió d’evitar aquestes injustícies, les arbitrarietats i formar les persones, sense discriminacions, des del primer moment com a éssers humans lliures i responsables en la comunitat.

És per això que no solament convé insistir en el contingut d’aquesta convenció, en no baixar la guàrdia i, al contrari, revisar permanentment què fem avui, tothom plegat, amb la infància i, sobretot, seguir el seu desenvolupament per al futur.

Per concretar, en aquests anys, què ha canviat en la vida dels infants?
Des d’un punt de vista general i amb dades també globals, durant els 20 anys de Convenció es pot afirmar que hi ha hagut millores, com ara una reducció de la mortalitat infantil, la generalització de la matrícula a l’educació primària. No obstant això, de l’altra banda, quasi la meitat dels països en desenvolupament no disposa dels serveis de sanejament adequats, ni de l’accés a l’aigua que necessiten. L’aplicació i l’èxit rotund de la Convenció són lluny encara d’esdevenir fets demostrables.

Molts dels estudiants que participen avui en aquest acte, de manera voluntària i desinteressada, han crescut amb la Convenció i l’han de fer seva. Per això, abans d’anar a sentir la lectura dels seus articles, es podrien subratllar algunes de les aportacions d’aquest text:
- es defineix l’infant i, el més important, se’l reconeix com a subjecte jurídic
- la Convenció entén els drets com un conjunt global i interrelacionat,
- a més dels drets fonamentals, com el dret a l’educació o a la salut, la Convenció reconeix el dret d’expressió dels infants i a ésser escoltats,
- molts països (52) han incorporat la Convenció a l’articulat del seu cos jurídic,
- els Estats estan obligats a presentar un informe regularment a la comissió responsable de la Convenció que valora la situació i el compromet a seguir.
I, en resum, la Convenció assenyala els punts en els que tant les polítiques públiques com les accions de la societat, de totes les societats i en tots els sectors, han d’incidir, responsabilitzar-se i actuar en relació amb la infància.

La Convenció ha continuat creixent. Andorra ha ratificat els dos protocols opcionals, el relatiu a la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització dels infants en pornografia i el relatiu a la participació dels infants en conflictes armats. En relació a aquest darrer, voldria assenyalar que el 1995, en el moment de la ratificació, Andorra va formular una reserva precisament sobre l’edat dels infants per participar en els conflictes armats que en aquell moment s’havia fixat en 16 anys, en contradicció amb el límit d’edat que assenyala la Convenció, 18 anys. Aquest protocol ho esmena i només tolera que les persones més grans de 18 anys puguin participar en aquests conflictes. Immediatament, Andorra va retirar la seva reserva.

Donar la paraula i agrair la participació dels estudiants, de les escoles i del Ministeri d’Educació i Cultura.