Introducció històrica
Una de les institucions més antigues d’Andorra és el Consell General. Les primeres notícies, de mitjans del segle XIV, fan referència a reunions celebrades al porxo de les esglésies per tractar el govern i l’organització de les Valls.
El dia 11 de febrer de 1419 es va atorgar per part del bisbe d’Urgell, Francesc de Tovià, confirmada el 17 de desembre, pel comte de Foix, Joan I, l’autorització a constituir el Consell de la Terra amb representants de les parròquies que es reunien un cop l’any, presidit per dos síndics elegits anualment. A partir d’aquella data, les funcions del Consell General han evolucionat des de la regulació administrativa, política, jurisdiccional i legislativa.
Des del punt de vista de representació, el 1866 s’efectua el primer gran canvi, amb la Reforma que permetia el sufragi de tots els caps de casa, el segon té lloc el 1933 en que s’aprova el sufragi universal masculí. Les dones poden participar a les eleccions a partir de l'any 1970 i ser elegides a l'any 1973.
Al llarg del segle XX, es van produir importants transformacions econòmiques, socials i demogràfiques que van conduir a la creació del primer govern, el Consell Executiu, el 1981, que va ser la base i el primer pas per avançar en un nou projecte que dóna lloc, per la voluntat del poble, a l’Estat del Principat d’Andorra.
Accions del Consell General
El Consell General, que expressa la representació mixta i paritària de la població nacional i de les set parròquies, representa el poble andorrà, exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de l'Estat i impulsa i controla l'acció política del Govern.
Eleccions legislatives
Els consellers són elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, per un termini de quatre anys. El mandat dels consellers acaba quatre anys després de la seva elecció o el dia de la dissolució del Consell General.
Les eleccions s'han de celebrar entre els trenta i quaranta dies següents a la finalització del mandat dels consellers.
Són electors i elegibles tots els andorrans que estiguin en el ple ús dels seus drets polítics.
Una Llei Qualificada regularà el règim electoral i preveurà les causes d'inelegibilitat i d'incompatibilitat dels consellers.
Composició del Consell General
El Consell General es compon d'un mínim de vint-i-vuit i d'un màxim de quaranta-dos consellers generals, la meitat dels quals s'elegeixen a raó d'un nombre igual per cadascuna de les set parròquies i l'altra meitat s'elegeix per circumscripció nacional.
Els membres del Consell General tenen la mateixa naturalesa representativa, són iguals en drets i en deures i no estan sotmesos a mandat imperatiu de cap classe. Llur vot és personal i indelegable.
Els consellers són irresponsables pels vots i opinions manifestats en l'exercici de les seves funcions.
Al llarg del seu mandat els Consellers no podran ésser detinguts ni retinguts, excepte en el cas de delicte flagrant. Llevat d'aquest cas, correspon decidir sobre la seva detenció, inculpació i processament al Tribunal de Corts en Ple i el seu judici, al Tribunal Superior.
Reglament del Consell General
El Consell General aprova i modifica el seu Reglament per majoria absoluta de la Cambra, fixa el seu pressupost i regula l'estatut del personal al seu servei.
La Sindicatura
La Sindicatura és l'òrgan rector del Consell General.
El Consell General es reuneix en sessió constitutiva quinze dies després de la proclamació dels resultats electorals i elegeix, en la mateixa sessió, el síndic general, el subsíndic general i, si és el cas, els altres membres que reglamentàriament puguin compondre la Sindicatura.
El síndic i subsíndic generals no poden exercir el seu càrrec més de dos mandats consecutius complets.
Sessions del Consell General
El Consell General es reuneix en sessions tradicionals, ordinàries i extraordinàries, convocades segons el que es prevegi en el Reglament. Hi haurà dos períodes ordinaris de sessions al llarg de l'any, determinats pel Reglament. Les sessions del Consell General són públiques, llevat que el mateix Consell General acordi el contrari per majoria absoluta dels seus membres.
El Consell General funciona en Ple i en comissions. El Reglament preveurà la formació de les comissions legislatives de manera que siguin representatives de la composició de la Cambra.
El Consell General nomena una Comissió Permanent per vetllar pels poders de la Cambra quan aquesta estigui dissolta o en el període entre sessions. La Comissió Permanent, sota la presidència del síndic general, estarà formada de manera que respecti la composició paritària de la Cambra.
Els consellers poden agrupar-se en grups parlamentaris. El Reglament preveurà els drets i deures dels consellers i dels grups parlamentaris, així com l'estatut dels consellers no adscrits.
Aprovació i acords del Consell General
Per prendre vàlidament acords, el Consell General ha de trobar-se reunit, amb l'assistència mínima de la meitat dels consellers.
Els acords són vàlids quan han estat aprovats per la majoria simple dels consellers presents, sense perjudici de les majories especials determinades per la Constitució.
Les lleis qualificades previstes per la Constitució requereixen per a la seva aprovació el vot final favorable de la majoria absoluta dels membres del Consell General, llevat de les Lleis Qualificades electoral i de referèndum, de competències comunals, i de transferències als Comuns, que requereixen per a la seva aprovació el vot final favorable de la majoria absoluta dels consellers elegits en circumscripció parroquial i de la majoria absoluta dels consellers elegits en circumscripció nacional.
La iniciativa legislativa correspon al Consell General i al Govern.
Tres Comuns conjuntament o una desena part del cens electoral nacional poden presentar proposicions de llei al Consell General.
Els projectes i les proposicions de llei han d'ésser examinats pel Ple i per les comissions en la forma que determini el Reglament.
Mitjançant llei, el Consell General pot delegar l'exercici de la funció legislativa al Govern, la qual en cap cas podrà ésser subdelegada. La llei de delegació determina la matèria delegada, els principis i les directrius sota els quals haurà de regir-se el corresponent decret legislatiu del Govern, així com el termini dintre del qual haurà d'ésser exercida. L'autorització preveurà les formes parlamentàries de control de la legislació delegada.
En casos d'extrema urgència i necessitat, el Govern podrà presentar al Consell General un text articulat perquè sigui aprovat com a llei, en una votació de totalitat, en el termini de quaranta-vuit hores.
Les matèries reservades a Llei Qualificada no poden ésser objecte de delegació legislativa ni del procediment previst a l'apartat 1 d'aquest article.
La llei de pressupost general
La iniciativa del projecte de Llei del Pressupost General correspon exclusivament al Govern, que ha de presentar-lo per a l'aprovació parlamentària, com a mínim, dos mesos abans de l'expiració dels pressupostos anteriors.
El projecte de Llei del Pressupost General té preferència en la seva tramitació respecte a d'altres qüestions i es tramitarà d'acord amb un procediment propi, regulat en el Reglament.
Si la Llei del Pressupost General no és aprovada abans del primer dia de l'exercici econòmic corresponent, es considera automàticament prorrogat el pressupost de l'exercici anterior fins a l'aprovació del nou.
La Llei del Pressupost General no pot crear tributs.
La Comissió de Finances del Consell General revisarà anualment el compliment de l'execució pressupostària.
Els consellers i els grups parlamentaris tenen dret d'esmena als projectes i a les proposicions de llei.
El Govern podrà sol·licitar que no es debatin aquelles esmenes que comportin increment de despeses o disminució d'ingressos en relació amb els previstos a la Llei del Pressupost General. El Consell General, per majoria absoluta de la Cambra, podrà oposar-se a aquella sol·licitud amb una moció motivada.
Publicació de les lleis aprovades al Consell General
Aprovada una llei pel Consell General, el síndic general en donarà compte als Coprínceps perquè, entre els vuit i quinze dies següents, la sancionin, promulguin i n'ordenin la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.