Discurs del M.I. Sr. Josep Dallerès Codina, síndic general, el 21 de desembre de 2010 amb motiu de la festivitat de Sant Tomàs
CONSELL GENERAL
PRINCIPAT D'ANDORRAParaules de cloenda del síndic general
M.I. Sr. Josep Dallerès Codina
Sessió tradicional de Sant Tomàs
Casa de la Vall, 21 de desembre de 2010
Exhaurit l’ordre del dia, em permetran unes paraules abans de cloure la sessió tradicional de Sant Tomàs; unes paraules a tall de reflexió.
Sense pretendre fer cap balanç del que duem de legislatura, i, independentment del sentiment que cadascú pugui tenir del que aquesta està donant de si, permetin-me donar algunes xifres, en brut, sobre l’activitat parlamentà-ria que s’ha dut a terme.
Fins a la data, s’han celebrat 32 sessions del Consell General (13 durant el 2009, 19 al llarg del 2010).
D’aquestes, 9 han estat de control a Govern (és a dir: preguntes al Govern amb resposta oral), 1 ha estat de compareixença (i una altra n’està prevista per dijous vinent); 3 han estat, com avui, sessions tradicionals.
D’altra banda, les comissions legislatives, lloc de treball per excel·lència, han celebrat 167 sessions, de les quals 13 han estat compareixences del Govern.
Pel que fa a la Sindicatura, s’ha reunit en 94 ocasions, i la Junta de Presidents ha celebrat 20 sessions de treball.
Si mirem les iniciatives legislatives, es pot constatar que el Consell General n’ha examinat 150, de les quals 135 han estat projectes de llei i 15 proposicions de llei formulades pels grups parlamentaris. A més, crec que cal destacar que, per primera vegada, s’ha debatut una proposició de llei d’origen popular. Va ser en la darrera sessió del Consell General i aquesta va ser presa en consideració per unanimitat de la cambra.
Cal afegir als textos legislatius als que acabo de fer al·lusió 35 convenis internacionals, 6 propostes d’acord, 8 propostes de resolució i una moció.
D’altra banda, les delegacions internacionals han estat presents i han participat en l’elaboració i adopció de diferents resolucions en els diferents organismes interna-cionals dels que som membres, a saber: Assemblea Parla-mentària del Consell d’Europa, Unió Interparlamentària, Assemblea Parlamentària de l’Organització per a la Segu-retat i Cooperació Europea (OSCE-PA), Assemblea Parla-mentària de la Francofonia (APF), Fòrum Parlamentari Iberomericà, Conferència de Presidents de Parlaments de Petits Estats d’Europa i Associació Parlamentària de la Mediterrània (PAM).
Pel que fa a les iniciatives legislatives a les que m’he referit anteriorment, en destacaré dues: una, ja ho he dit, per tractar-se de la primera iniciativa popular arribada al Consell General; l’altra pel seu objectiu: la modificació del Reglament del Consell General, tot i que d’un abast molt limitat ja que només n’adapta el funcionament a les noves dependències, que, avui ja gairebé podem dir: són una realitat. De fet, en breu, es podrà efectuar el trasllat (amb anterioritat s’organitzarà una visita per als consellers generals, de ben entès!).
Convindran amb mi que, més enllà de la modificació a la que m’acabo de referir, s’ha parlat, en més d’una ocasió, de la necessitat, per a un millor funcionament del Consell General, de revisar-ne el Reglament, de manera a precisar-lo, a adaptar-lo a la llum de la pràctica, de l’aplicació que se’n ve fent des del 1994.
Sense anar més lluny, en el cas de les proposicions de llei d’iniciativa popular previstes a l’article 58.2 de la Constitució, el Reglament del Consell General no regula quin és el procediment que cal emprar. Sindicatura pot, és cert, dictar una suplència, tanmateix, penso molt més recomanable que sigui un text aprovat pel Consell General qui ho prevegi de manera clara i precisa.
Donaré un altre exemple que crec indispensable estudiar: es tracta de la manca de previsió en la Llei qualificada del Tribunal Constitucional de com es pot dur a terme el previst a l’article 119 del nostre Reglament d’acord amb el que disposa l’article 101 de la Constitució en relació al dictamen previ de constitucionalitat dels tractats internacionals.
I com no recordar que no està previst com es resol el cas de doble empat en l’elecció del cap de Govern?
És de savi saber treure lliçó de les experiències viscudes, en particular de les negatives, de manera a evitar que es puguin reproduir.
El món en que vivim ja és prou complicat com per posar-hi més entrebancs; el que cal és aplanar el camí, aportar elements que eliminin al màxim els punts de possibles friccions basades només en procediments i formes, de manera a poder debatre del fons amb un màxim de serenor.
Això és el que es va fer, per exemple, en el moment de la Constitució pel que fa al redactat de l’apartat 4 de l’article 61 que no permet que la llei del pressupost creï tributs, el que passava de manera reiterativa anteriorment, amb els corresponents debats, sovint estèrils, que provocava .
En aquest sentit, crec que convindria examinar de prop la pràctica de les previsions del capítol quart del nostre Reglament: és el que es refereix a les preguntes al Govern amb resposta oral, i endegar una reflexió per veure si es tracta de la millor manera d’exercir un control efectiu sobre l’executiu.
Així mateix, em pregunto si no seria convenient pensar en establir sinó l’exigència d’aprovació d’un pressupost abans de la finalització de l’any natural (perquè no?), sí, com a mínim, uns mecanismes prou clars que regulessin la possibilitat per a l’Estat de disposar d’un pressupost, encara que fos de mínims, en particular en cas d’empat al Consell General tal com s’està vivint en l’actual legislatura. Hauria de tractar-se d’una fórmula prou dissuasòria tant per a la majoria com per a l’oposició. Manera d’induir a la negociació. Recordem que el que ha passat una vegada pot tornar a produir-se si no es canvien els paràmetres.
Ara bé, per dur a terme modificacions del Reglament del Consell General d’aquest abast és indispensable, d’una part, disposar d’un clima d’assossegament que no sempre hem estat capaços d’assolir al llarg d’aquests 18 mesos de legislatura, i d’altra, realitzar un estudi previ i acurat del que l’actual instrument permet, ho he recordat en més d’una ocasió, perquè, a hores d’ara, no s’han implementat encara totes les figures que conté i, en algunes ocasions, també ho he dit, s’han utilitzat de manera força singular.
Més d’una vegada hem sentit parlar en aquesta cambra de l’existència de plans aprovats pel Govern; també em consta que se n’han presentat en diferents comissions legislatives. Però l’article 135, que regula el pronunciament del Consell General sobre programes, plans i comunicats del Govern, encara no ha estat mai utilitzat en aquest sentit.
O encara l’article 48, per exemple, que preveu la possibilitat de creació de comissions d’estudi o d’enquesta sobre qualsevol qüestió d’interès públic. Es tracta d’una possibilitat que ha estat ben poc utilitzada i que dóna la possibilitat als Consellers Generals de poder preparar-se, recopilar informació abans o en el moment d’haver de legislar sobre algun tema de cabdal importància. Ha estat minsament utilitzat.
També són ben poques les vegades que s’ha recorregut a l’article 49.1, per exemple, que permet a les comissions sol·licitar del Govern la documentació que considerin necessària per a la realització de llur tasca. S’ha optat, més aviat, per la via de la demanda emanant dels consellers generals per la via de l’article 5.
O encara, l’ús de la prerrogativa que permet al Govern, mitjançant l’article 105, de sol·licitar que no siguin debatudes aquelles esmenes que comportin un increment de despeses o disminució d’ingressos, en relació als previstos en la Llei del Pressupost General.
No s’ha utilitzat tampoc el que permet l’article 134, que preveu la celebració de debats sobre l’acció política i de Govern, pretenent transformar, en més d’una ocasió, les preguntes al Govern amb resposta oral, en el que aquest article regula.
No m’estendré més sobre el tema. Tanmateix, com que crec que les situacions poden reproduir-se si no es canvien alguns dels paràmetres que ajuden a provocar-les, -ja ho he dit-, i sabent que les forces que es presenten a les eleccions, ho fan totes amb l’ambició de governar el país un dia, també penso que cal que els instruments per a poder-ho fer siguin els més àgils possible i que no siguin aquests que ho vinguin a fer més difícil. Sigui qui sigui qui governi.
Mai no és massa tard per fer-ho bé.
Fins aquí la meva reflexió.
Senyores, Senyors, en nom de la Sindicatura, els desitjo a tots, unes bones festes nadalenques, a vostès, a les seves famílies, i que l’any que s’albira sigui per a tots un any de pau, replè de salut i benaurança.
Permeti’m fer-ho extensiu a les personalitats que ens acompanyen així com a tot el personal de la casa, el servei d’ordre i els periodistes i tècnics que ens han acompanyat al llarg de l’any.
Així mateix, en nom del Consell General, demano als representants personals de SS. Excel·lències els Senyors Coprínceps els vulguin trametre els nostres millors desigs per a les festes nadalenques i per l’any que ens obre les portes.
Gràcies.