Molt Il·lustre senyor cap del Govern,

Senyor president de la Junta rectora de l’Escola,

distingides Autoritats,

Senyores i Senyors,

En aquesta celebració, des de la representació del Consell General que avui tinc el privilegi d’ocupar, voldria compartir amb tots vostès algunes pinzellades sobre la legislació relativa als drets de les persones i especialment de les persones amb discapacitat.

Un bon exemple de l’actitud constructiva i de consens que han merescut i mereixen a Andorra els drets humans és, sens dubte, la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, de l’any 2002.

Aquesta Llei, durant la tramitació legislativa, fou àmpliament consensuada i posteriorment fou aprovada, i aquest és el punt que m’agradaria remarcar, per total unanimitat del Consell General. D’aquesta manera culminava l’esforç de moltes persones i institucions, entre les que es compta l’Escola Especialitzada de Nostra Senyora de Meritxell, per aconseguir un text que defineix els conceptes i, sobre tot, dóna seguretat jurídica per a la protecció i inserció adequades a les persones amb discapacitats.

Però aquesta labor legislativa no era del tot una novetat sinó que s’inscriu en una llarga tradició. La creació l’any 1969 d’aquesta escola fou inspirada per l’esperit de respecte a aquestes persones, arran d’un seguit d’accions iniciades tant des dels estaments oficials com des de la societat civil, i que han mantingut la seva continuïtat fins avui.

El seu reflex es troba en les accions institucionals, com l’acord del 31 de març de 1978, pel que el Consell General va acordar reconèixer els drets de la persona d’acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, i que es va convertir en llei el 29 de març de 1989.

Com tots vostès saben, la Constitució, en el seu article primer, proclama la defensa dels drets humans i la dignitat de la persona com a principis inspiradors de l’acció de l’Estat i, de manera contundent, l’article 5 ens diu que “La Declaració Universal dels Drets Humans és vigent a Andorra”.

Podem afirmar, doncs, que el marc jurídic dels drets de les persones amb discapacitat està ben consolidat. Els textos que acabo d’esmentar posen de manifest la posició proactiva de la societat andorrana per la solidaritat, que ha estat capaç de portar a la pràctica els mecanismes d’aplicació dels drets.

Per tot això, més enllà dels problemes puntuals que puguin produir-se en el desenvolupament quotidià del servei, vull reconèixer d’una manera especial la feina de totes les persones que treballen en aquesta institució i per aquesta institució, a les que hi dediquen i a les que han dedicat en el decurs dels darrers 40 anys la seva vida professional.

No es pot fer la feina de manera rutinària, ni amb indiferència. Només es pot acomplir amb un compromís personal.

Els felicito a tots vostès en aquesta jornada i els encoratjo a mantenir aquesta sensibilitat, una qualitat que en aquest món competitiu rarament és assenyalada, però que és imprescindible en les relacions humanes.