Molt Il·lustres Conselleres i consellers generals
Ex síndics i ex conselleres i consellers generals
Senyores i Senyors,

Per segona vegada, el Consell General, mitjançant aquest acte, s’uneix a la iniciativa de la Unió Interparlamentària que demana de commemorar el dia internacional de la democràcia instituït per les Nacions Unides l’any 2007.

Els agraeixo, en nom de la Junta de Presidents, de la Sindicatura, en el meu propi, la seva presència en aquest acte.

Sense cap més preàmbul, passaré a llegir la declaració que el Sr. Theo-Ben Gurirab, el president de la Unió Inter-parlamentària, ens ha tramés per a l’ocasió, sota el títol:
A tot el món, els ciutadans aspiren a més tolerància en política

(Cito)
“En el marc del Dia Internacional de la Democràcia, observem a tot el món una puixant aspiració popular a més democràcia, l’únic sistema de govern que millor pot promoure els drets i les llibertats fonamentals, assegurar un repartiment més equitable de la riquesa i aportar més seguretat als individus i a les seves famílies. Alhora, són nombrosos els que no estan satisfets de com funciona la democràcia concretament. Convido els parlaments de tot el món a reflexionar seriosament sobre els reptes als que estan confrontats com a institucions centrals de la democràcia.

“Avui, la UIP fa públics els resultats de la seva primera enquesta d’opinió sobre la democràcia. En aquest sondeig, s’han interrogat ciutadans de 24 països, que representen el 64% de la població mundial, sobre la percepció que tenen d’un dels principis clau de la democràcia: la tolerància en la política. La tolerància en la política és acceptar i respectar els drets fonamentals i les llibertats civils de les persones i dels grups amb opinions diferents de les pròpies. És el fonament del diàleg democràtic i del pluralisme polític. Els resultats d’aquesta enquesta són encoratjadors, però són també una font de preocupació.

● L’enquesta mostra que la democràcia gaudeix d’una àmplia adhesió, però que, a tot el món, els ciutadans tenen seriosos dubtes sobre la manera com s’organitza la vida política en el propi país:

- El 86% de les persones interrogades considera que és important poder expressar les seves opinions polítiques, fins i tot si són impopulars. No obstant això, només el 24% pensa que és lliure de fer-ho sense temor de persecucions o de sancions.

- S’observa que hi ha una falta de confiança generalitzada quant a la independència dels parlamentaris i a llur capacitat d’expressar-se lliurement en nom de llurs electors. El sondeig mostra, en mitjana, que més de 2 persones de cada 3 creuen que els legisladors només se senten lliures d’allunyar-se de la posició oficial del partit de tant en tant (37%), o fins i tot només en rares ocasions (29%).

- El 58% de les persones enquestades pensen que els partits de l’oposició només de tant en tant o en comptades ocasions tenen la possibilitat d’expressar llurs opinions o d’influir sobre les orientacions governamentals. En canvi, l’oposició, dins del parlament, és un component necessari i indispensable de la democràcia. La seva funció principal és la de proposar una alternativa creïble a la majoria en el poder. Controlant i criticant l’acció del govern, l’oposició contribueix a fer possible la transparència, la integritat i l’eficàcia en la conducció dels afers públics i a prevenir els abusos que es puguin dur a terme tan per autoritats com per individus.

● Del sondeig, destaca, d’altra banda, que els ciutadans tenen dubtes sobre la capacitat dels parlaments d’ésser representatius de la diversitat política i social.

- Tot i que les dones representen només el 18,3% de parlamentaris a tot el món, el 49% de les persones sondejades considera que les dones estan equitablement representades al parlament.

- Com era d’esperar, les dones (45%) s’inclinen menys que els homes (53%) a considerar que la situació actual és justa.

- Hi ha grans divergències d’opinió a l’entorn de saber si les minories ètniques, religioses o nacionals estan representades equitablement al parlament. En molts països dotats d’importants poblacions autòctones, extenses majories d’aquestes poblacions consideren que no estan representades equitablement.

“Aquestes conclusions són vàlides generalment per a totes les regions, per a tots els sistemes polítics i per a tots els grups d’edat, i tant per als homes com per a les dones.

“Els parlaments, en tant que institucions, i els parlamentaris, en tant que individus, haurien d’estar preocupats per la distància que separa l’aspiració del públic a un govern democràtic i a un debat públic vigorós, i per l’opinió àmpliament estesa sobre la vida política considerada com un reducte tancat que deixa poc espai a les opinions divergents i a l’avaluació sincera de totes les alternatives possibles.

“No és bo, per a la democràcia, que la seva institució representativa més emblemàtica ―el parlament― sigui tinguda en tan pobra estima. Alguns dels factors que influeixen en el grau de confiança del públic en els parlaments són imputables a amplis processos socials que els propis parlaments no dominen directament. Tanmateix, els parlaments tenen encara moltes coses a fer per millorar llur imatge. Per arribar-hi, els parlaments podrien:

―Crear garanties per al respecte dels drets de l’oposició i de la capacitat dels parlamentaris a expressar-se lliurement sense temor a ésser perseguits o sancionats;

―Promoure la tolerància política entre ciutadans i entre responsables polítics mitjançant més educació, millor comunicació i, sobretot, el respecte, en la vida pública, a les normes ètiques més altes;

―Treballar amb els partits polítics per fer els parlaments més representatius de la diversitat social de la població;

―Procedir de manera regular a sondejos de l’opinió pública per detectar els eventuals signes d’una desafecció del públic en relació a la vida política amb la finalitat d’estar en condicions de prendre mesures correctives ràpides;

―Consolidar les reformes constitucionals i legislatives que vagin en aquest sentit.

Convido de manera immediata tots els parlaments i llurs presidents a prendre mesures decidides per reforçar la tolerància en la política. Contribuiran així, en cada país, a aprofundir la democràcia i actuaran de manera que el lligam funcional entre el govern, el parlament i el poble que representa, sigui més fort, més transparent i més inclusiu.”
(fi de citació)
Senyores, Senyors,

Amb aquesta declaració, el president de la UIP, seguint la línia marcada per la pròpia organització, de la que formem part, ens invita a reflexionar sobre com esvair els dubtes que envaeixen cada vegada més la ciutadania quant a la seva representació a les institucions, sobre el rol central dels parlaments i llur funcionament i, conseqüentment, sobre el propi sistema democràtic.
L’alta participació que coneixem, a Andorra, en els pro-cessos electorals no ens ha de fer oblidar la desafecció política preocupant que es pot detectar en altres països del nostre entorn immediat. Cal estar atents a aquesta tendència general i assegurar-se que els mecanismes serveixen de manera efectiva tant els objectius de la representativitat, com els de les llibertats, només així els ciutadans se’ls sentiran seus.

La Unió Interparlamentària ens invita a participar a una reflexió global comuna sobre la pràctica parlamentària i ens facilita eines.

Enguany, la Junta de Presidents ha estimat oportú ser part activa en aquest procés de reflexió global. A tal efecte, ha acordat començar donant resposta al qüestionari d’auto-avaluació elaborat per aquesta organització internacional.

A més de demanar als Consellers Generals actuals llur contribució, també ha considerat oportú demanar-la a totes aquelles i aquells que han exercit aquest càrrec en el passat.

A tal efecte us lliurarem el qüestionari a continuació. (Es tracta d’un qüestionari força senzill que no requereix gaire temps ).

Si el voleu contestar aquí mateix, hi ha un espai habilitat per això. Els secretaris i secretàries de les comissions legislatives estan a la vostra disposició per qualsevol dubte.

Si ens el voleu contestar més endavant, ho podeu fer, amb el prec, però, que sigui, si possible, abans del 24 de setembre.

Repeteixo: moltes gràcies per la vostra assistència; moltes gràcies per la participació en aquest treball que volem sigui de suport al sistema democràtic.