Ves al contingut. | Salta a la navegació

Sou a: Inici / ca / Espai premsa / Comunicats de premsa / Legislatura 2015-2019 / Una delegació del Consell General participa a la 43a sessió de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia (APF)

Una delegació del Consell General participa a la 43a sessió de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia (APF)

Luxemburg, 6 - 11 de juliol 2017

 

Del 6 a l’11 de juliol ha tingut lloc a Luxemburg la 43a sessió de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia (APF) amb la participació de 600 parlamentaris de 72 països francòfons d’arreu del món, entre ells la secció andorrana del Consell General encapçalada per la Sra. Patrícia Riberaygua (GPD) i integrada pel Sr. Miquel Aleix (GPD), la Sra. Carine Montaner (GPL) i la Sra. Sílvia Eloïsa Bonet (GPM).

Durant el treball previ a la sessió plenària, els membres de la secció andorrana del Consell General han assistit a les comissions de Política, d’Afers Parlamentaris, d’Educació, Comunicació i Afers Culturals i a la Xarxa de dones parlamentàries on han dut a terme un seguiment de l’actualitat de les seccions en àmbits tant diversos com la política o l’eradicació de la violència envers les dones, i han elaborat les resolucions que posteriorment s’han sotmès a votació en la Sessió Plenària, una vintena en total.

Amb motiu del 50è aniversari de la creació de l’APF, la cerimònia d’obertura de la Sessió Plenària de l’APF ha comptat amb la presència de S.A.R. Grand-Duc Henri, del primer ministre de Luxemburg, Sr. Xavier Bettel, entre altres personalitats.

El Ple de l’Assemblea General s’ha reunit els dies 10 i 11 de juliol, iniciant els seus treballs amb l’esperada intervenció de la Sra. Michaëlle Jean, secretària general de la Organització Internacional de la Francofonia (OIF), la qual va respondre a les nombroses preguntes dels parlamentaris, i l’audició del Sr. Martín Chungong, secretari general de la UIP, i del Sr. Michel Sidibé, secretari general adjunt de les Nacions Unides i director executiu de l’ONUSIDA.

El debat general que en aquesta ocasió tenia com a tema central “diversitat lingüística, diversitat cultural, identitat” ha començat amb la presentació del Sr. Louis Chauvel, professor de sociologia de la Universitat de Luxemburg. La Presidenta de la secció andorrana ha volgut destacar en la seva intervenció que aquesta qüestió és una realitat de la vida quotidiana del nostre país que marca la pròpia identitat d’Andorra (intervenció íntegra adjunta).

El Parlament Francòfon dels Joves (PFJ) s’ha desenvolupat en paral·lel a la Sessió Plenària i enguany arriba a la seva 8a edició. El president de la Cambra de Diputats de Luxemburg, Sr. Mars Di Bartolomeo, va donar la benvinguda als joves parlamentaris dient “us heu de comprometre, de mobilitzar i, si és necessari, indignar-vos, i sobretot apreneu no solament a negociar, argumentar, convèncer, però també a escoltar ja que la veritable democràcia assegura una representació equilibrada de totes les corrents i punts de vista de la societat.”. Cal ressaltar que, per primera vegada, d’entre els 80 joves procedents dels cinc continents, Andorra ha estat representada per dos joves, Guillem Fiñana i Charlène Vignais. Han estat distribuïts en comissions on han tractat temes com la prevenció de la radicalització a través de l’educació, la conciliació de l’Estat de Dret i la lluita contra el terrorisme, entre altres, i les resolucions obtingudes han estat presentades davant de les comissions de treball de l’APF. Fruit de la implicació de la nostra jove representació en les treballs proposats s’ha traduït amb la presidència d’una de les 4 comissions de treball del PFJ així com formar part de l’equip guanyador del concurs d’oratòria.

Per ampliar la informació sobre l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia, el Parlament Francòfon dels Joves i la sessió de treball a Luxemburg, podeu consultar el següent enllaç:

http://apf.francophonie.org/

 

  • Intervenció de la presidenta de la secció andorrana de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia (APF)

 

“Monsieur le Président de l’Assemblée parlementaire de la Francophonie,

Madame la Secrétaire générale parlementaire,

Chers Collègues,

Tout d’abord, permettez-moi de remercier, au nom de la Délégation d’Andorre, les autorités et la délégation du Grand-Duché du Luxembourg de leur accueil en toutes normes, dans cette noble ville dite la « Petite forteresse ». Nous voulons aussi remercier le secrétariat de l’APF pour son travail si précieux.

Cette année le thème choisit de débat nous interpelle très particulièrement vu la réalité de notre petit pays, l’Andorre.

Les petits pays transfrontalier, comme l’Andorre, qui ont basé leur économie en un constant échange de produits et de services avec leur pays voisins et qui ont été portés à être des pays d’immigration, ont très bien compris l’enjeu du plurilinguisme et du multilinguisme, ainsi que de la diversité culturelle en développant des politiques d’inclusion.

En préparant mon intervention je me suis posé la question de la différence entre plurilinguisme et multilinguisme. Le multilinguisme est la coexistence de plusieurs langues, sur un même territoire au sein d’un même pays. Alors que le plurilinguisme appartient à la personne. C’est la capacité d’une personne à maîtriser plusieurs langues. Etre plurilingue développe des qualités de communication, nous permettant d’interagir avec un plus grand nombre de personnes.

La réalité de l’Andorre et de beaucoup de pays qui ont connus et connaissent des flux migratoires très importants ont pus juger des bienfaits du multilinguisme, du plurilinguisme et du multiculturalisme tout en faisant un grand effort d’inclusion. Cela est un enrichissement culturel, social et économique à long terme.

Le développement de la stabilité démocratique est essentiel pour bâtir des sociétés inclusives, fondées sur le respect et la compréhension mutuelle. La diversité culturelle est un état de fait inhérent à la société humaine en raison non seulement de la migration transfrontalière, mais aussi des effets culturels de la mondialisation. Cependant, si les différences culturelles ne sont pas gérées de façon positive, elles conduisent à la radicalisation, au fondamentalisme et à l’extrémisme, surtout parmi les jeunes générations.

La faible identification avec à la fois le pays de résidence et le pays d’origine peut donner lieu à un sentiment d’exclusion qui peut accentuer les clivages linguistiques, culturels et religieux entre les communautés. L’éducation est la clé pour combattre l’ignorance, briser les stéréotypes, bâtir la confiance et le respect mutuel, et pour l’adhésion sincère aux valeurs communes du vivre ensemble. Il faut donc favoriser la rencontre, le dialogue et le respect mutuel.

Promouvoir le respect envers la diversité culturelle est notre obligation en tant que représentants des citoyens et cela s’avère possible à travers l’élaboration d’orientations et d’outils politiques, portant à la fois sur les politiques nationales et sur des stratégies interculturelles transnationales. Nous devons encourager l’éducation aux droits de l’homme et reconnaître la diversité culturelle en tant que facteur d’innovation et de développement; harmoniser la législation en matière de droits civils pour tous les citoyens, quelles que soient leurs origines ethniques ou culturelles; revoir les politiques de l’emploi; assurer l’égalité d’accès à l’éducation, à la culture et aux expressions culturelles; revoir le système éducatif pour que les éducateurs puissent améliorer leurs compétences interculturelles. En bref, il faut cultiver l’inter culturalité et partager une même vision d’une société solidaire et plurielle.

Les petits pays a très grande pluralité, comme l’Andorre doivent continuer l’inclusion des différentes langues et cultures sans perdre leur identité. L’Andorre adhère à la devise nationale du Luxembourg, qui est « Nous voulons rester ce que nous sommes », mais nous ajouterions « en incluant les nouveaux venus avec leurs richesses culturelles et linguistiques ».

L’Assemblée Parlementaire doit continuer de développer des politiques de jeunesse et d’éducation afin de reconnaitre la diversité et promouvoir la tolérance en admettant également l’originalité de chaque identité et favoriser les échanges et interactions entre les citoyens.

Je vous remercie de votre attention.”

Galeria d'imatges