Una delegació del Consell General participa a la 139a Assemblea de la UIP

Una delegació del Consell General participa aquests dies a la 139a Assemblea de la Unió Interparlamentària (UIP) que té lloc a Ginebra, seu de l'organisme internacional. La delegació està formada per la subsíndica general, Mònica Bonell, i les conselleres generals Maria Martisella i Rosa Gili.

Intervenció de la subsíndica general, Mònica Bonell, al debat general “El rol dels parlaments en la promoció de la pau i el desenvolupament a l’era de la innovació i el canvi tecnològic”:

Sra. Presidenta de l’Assemblea,

Estimats col·legues,

La tecnologia està transformant les nostres vides, el món que ens envolta i el seu ritme. Els parlamentaris hem de conèixer la tecnologia, saber què pot aportar i entendre el seu funcionament per, a través de la nostra funció legislativa i de control, assegurar-nos del seu bon ús, reduir els seus riscos i afavorir les seves oportunitats.

Perquè les innovacions tecnològiquespoden oferir oportunitats en termes de productivitat, benestar i autonomia, però també poden afavorir a què hi hagi més desigualtat. 

La transformació digital pot aportar més flexibilitat als llocs de treball i afavorir, per consegüent, la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i personal. Però per contra la tecnologia també pot afavorir la desaparició de llocs de treball. En termes globals, se sap que aquesta destrucció de llocs de treball afectarà majoritàriament lesdones, en ser aquestes les que majoritàriament ocupen llocs de treball més rutinaris i, doncs, llocs de treball més fàcilment substituïbles per la tecnologia. 

La tecnologia no és ni bona ni dolenta en si mateixa, són les polítiques que la regulen la que la converteixen en beneficiosa o en perjudicial per al conjunt de la societat. És important que apostem per ser societats del coneixement on la innovació estigui al servei del progrés social i el bé comú. Els poders públics podem promoure- via ajudes o incentius, per exemple- que el sector tecnològic desenvolupi solucions a temes tan d’interès com són el canvi climàtic o la reducció de la pauperització dels barris. És una oportunitat que tenim de ser útils i fomentar la recerca de solucions creatives als reptes als quals ens afrontem. 

Andorra, per exemple, en el marc de l’Acord de París sobre el canvi climàtic, pres durant la conferència COP21, es va comprometre a reduir en un 37% les emissions contaminants, entre el 2015 i el 2030. Per aconseguir-ho s’han engegat un seguit d’accions que passen, entre d’altres, per canviar el model energètic i de mobilitat del país. I aquí el desenvolupament científic i tecnològic hi té un paper clau.

El treball parlamentari ha d’acompanyar aquest procés de transformació i així ha estat fins a la data. Sense anar més lluny, el mes passat el Consell General va aprovar la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic.

D’altra banda, i pel que fa a accions més concretes dins d’aquest context general de transformació, el Consell General va aprovar el 2016 la Llei del foment del vehicle elèctric. I és que sens dubte desenvolupament de la mobilitat elèctrica és un avenç tecnològic que esdevé un gran aliat en la reducció de la contaminació i de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. 

Aquests són exemples de la tecnologia al servei del bé comú, a escala local però també global.

Així mateix, els parlaments també podem usar la ciència i la tecnologia per a ser més eficaços en la nostra tasca de legislar. Davant la pèrdua de confiança dels ciutadans envers les nostres institucions, els parlaments hem de respondre sent més eficaços, transparents i responsables. I la ciència i la tecnologia poden ajudar-nos a ser-ho des de diferents perspectives: en el contingut dels textos legislatius, en els processos propis de la tasca legislativa i també en el vessant institucional i de relació amb la ciutadania dels parlaments. 

Pel que fa al contingut dels textos legislatius, en molts parlaments ja hi ha assessors científics que “ajuden” els polítics a prendre decisions en base a fets i que els “faciliten” a no decidir en base a sentiments i creences. Disposar d’informació científica imparcial rellevant és crucial per a la nostra feina. I és que la informació és la base d’undebat fonamentat i, per tant, condició indispensable per acabar aprovant unesbones lleis.

Pel que fa als processos legislatius, és evident que la digitalització dels parlaments agilita els tràmits i, molt especialment, la comunicació interna. Igualment, la tecnologia afavoreix, sense cap mena de dubte, la cooperació interparlamentària. Un exemple serien les mateixes Assemblees de la Unió Interparlamentària: la informació i la comunicació que s’estableix a través del correu electrònic, la pàgina web o, recentment, l’aplicació mòbil que facilita el seguiment de les sessions.

Finalment, pel que fa a la funció més institucional dels parlaments i de relació amb la ciutadania, la tecnologia ens ha permès millorar, en quantitat i en qualitat, la informació que oferim. Al mateix temps els canals d’interacció s’han ampliat, sobretotgràcies a les xarxes socials. El nostre és un parlament petit d’un país petit. Moltes vegades la comunicació amb la ciutadania és directa: ens trobem al carrer, a l’escola on portem els nostres fills o al supermercat. Però no per això hem obviat els canals que utilitzen especialment els més joves i tenim presència en algunes de les principals xarxes socials.

En l’àmbit concret de les tecnologies de la informació i la comunicació també hi ha alguns perills. L’anomenada postveritat està afectant la credibilitat dels polítics, alhora que la proliferació de “fake news” pot conduir a la crispació del debat polític i social. Amb la qual cosa aquest és un fenomen que caldrà que analitzem, també des dels parlaments, per tal de combatre’l o, com a mínim, de mitigar-ne els efectes.    

En conclusió, voldria subratllar tot allò de bo que ens aporta la tecnologia de cara aenfortir les nostres democràcies i simplement alertar que caldrà que els parlaments estiguem amatents, també, a l’altra cara d’aquests avenços. Els parlaments hem d’evolucionar al mateix ritme que les nostres societats i, alhora, tenir prou capacitat d’anticipació per tal de sumar els avenços tecnològics al servei de la pau, el progrés i la justícia social.

Gràcies per la vostra atenció.