Sessió tradicional de Sant Tomàs 2016
Discurs del síndic general, Vicenç Mateu Zamora, amb motiu de la celebració de la Sessió tradicional de Sant Tomàs 2016:
Sres. i Srs. consellers, digníssimes autoritats,
Permeteu-me unes paraules abans d’aixecar la sessió.
Avui, dia de Sant Tomàs, toca fer balanç de la feina feta pel Consell General durant l’últim any. Un any de molta activitat en tants aspectes. El volum del treball parlamentari, del qual tot seguit us en faré un resum, és una prova de fins a quin punt aquest país no s’atura. Mantenir-se al dia en aquells compromisos contrets amb la ciutadania, però també en l’àmbit internacional, i avançar en el camí que hem traçat, d’obertura i diversificació, de transparència i cooperació, de qualitat i de sostenibilitat, impliquen dotar-se de la legislació adequada per fer-ho amb la imprescindible seguretat jurídica.
Aquest 2016 s’han aprovat 21 projectes de llei. Entre aquestes lleis, la Llei 7/2016, de 26 de maig, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, D’aquesta manera, s’acaba de donar coherència a la important reforma de la Justícia duta a terme la legislatura passada.
També s’han aprovat lleis amb una clara sensibilitat ambiental, com ara la Llei 4/2016, del 10 de març, de foment del vehicle elèctric, que pretén fer avançar Andorra cap a un model de mobilitat més sostenible, o la Llei 11/2016 de tinença i de protecció d’animals.
Finalment, no voldria deixar de mencionar la Llei 9/2016, del 28 de juny, de creació de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior (AQUA), amb l’objectiu d’assegurar la independència, la transparència, la professionalitat i el reconeixement internacional d’aquest organisme.
Vull recordar que aquest darrer any s’han aprovat 9 tractats internacionals, entre els quals cal destacar, pel que suposa per a l’obertura d’Andorra, el conveni per evitar la doble imposició amb el Principat de Liechtenstein. S’ha ratificat, així mateix, el Conveni sobre la cibercriminalitat i el Protocol addicional del Conveni sobre la cibercriminalitat relatiu a la incriminació d’actes de caràcter racista i xenòfob per mitjà de sistemes informàtics. Subratllo aquest conveni perquè aborda la principal amenaça aparellada a les noves tecnologies, que d’altra banda han suposat tota una revolució en la comunicació i, en definitiva, en les nostres vides.
Pel que fa al control parlamentari del Govern, aquest s’ha concretat, fins a la data, en la formulació de 152 preguntes -56 preguntes amb resposta oral, 13 preguntes amb resposta oral de caràcter urgent i 83 preguntes amb resposta escrita- i 113 demandes d’informació.
Pel que fa a les comissions legislatives, s’han celebrat un total de 121 reunions, a banda de les reunions de la Comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera, creada l’any passat com a conseqüència de la crisi de la BPA. La Comissió Legislativa d’Economia s’ha reunit 7 vegades; la Comissió de Política Exterior, 8 vegades; la Comissió d’Educació, 17 vegades; la d’Afers Socials, 8 vegades; la de Política Territorial i Urbanisme, 15 vegades; la d’Interior, 22 vegades; la de Sanitat i Medi Ambient, 20 vegades; i la de Finances i Pressupost, 24 vegades. Algunes d’aquestes reunions, aproximadament un terç, han estat compareixences públiques o no públiques dels diferents ministres del Govern.
La finalització de l’actual període de sessions, però, no implica que la feina del Consell General s’aturi fins al març. En aquests moments, tenim 5 projectes de llei i el marc pressupostari pendents de la presentació d’esmenes, i 6 projectes de llei i 1 proposició de llei pendents de l’informe de la Comissió Legislativa corresponent. Entre aquests textos, hi figura una eina cabdal per al Govern i el país com és el projecte de llei de pressupost per a l’any 2017.
És evident, per tant, que caldrà habilitar dates entre períodes de sessions perquè les comissions legislatives puguin treballar, i també per poder celebrar algunes sessions extraordinàries del Consell General. Ho farem, com sempre, conscients que aquest és el nostre deure. Però no per això vull deixar d’agrair, ben sincerament, la dedicació de tots i cadascun dels consellers generals.
Distingides autoritats,
Aprofitant els espais que ens ofereix la nova seu parlamentària, el Consell General s’ha obert com mai a la ciutadania. El vestíbul del Consell General i la Biblioteca Martí Salvans han acollit aquest 2016 actes diversos de caràcter cívic i cultural. En total, han estat 10 conferències i col•loquis, 5 presentacions de llibres, 4 exposicions -1 d’elles al cap de casa de Casa de la Vall-, 4 concerts, i altres actes com ara l’homenatge de l’AESCO a l’exsíndic Estanislau Sangrà Font o el lliurament de premis de l’Àgora Cultural.
Igualment, hem contribuït a fer visibles jornades internacionals, com ara el Dia Internacional de les Dones, amb un espectacle de producció pròpia; el Dia de la Democràcia, que vam aprofitar per presentar dos estudis sobre l’abstenció; el Dia per l’Eliminació de la Violència vers les Dones, estrenant-nos amb el format cine-fòrum, o el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
Però si hi ha una data assenyalada en què el Consell General obre les seves portes, aquesta és el 14 de març, Dia de la Constitució, en què els ciutadans són convidats a recórrer les instal•lacions parlamentàries, així com a participar en les diferents activitats organitzades al llarg de la jornada.
Hem rebut, així mateix, la visita de personalitats de tot el món, des de càrrecs institucionals fins a persones destacades en l`àmbit acadèmic o professional. Moltes d’elles han descobert aquí -sovint amb sorpresa i admiració alhora- el pes de la nostra història i també els anhels de l’Andorra del segle XXI.
Des d’un punt de vista d’obertura virtual, hem anat actualitzant la nova pàgina web, corregint les mancances que s’han anat detectant amb el seu ús, i hem estat presents a les principals xarxes socials.
D’altra banda, com no pot ser d’altra manera, hem donat continuïtat al projecte educatiu del Consell General dels Joves, que aquest any arribava a la seva catorzena edició, i que constitueix un dels moments més especials del calendari.
Aquesta, però, no és l’única activitat educativa que acollim. Tant la Casa de la Vall com la seu nova del Consell General són cada any objecte de visites escolars. En aquest sentit, cal valorar la feina dels professors i també la de l’equip de guies, que inicien els infants a les institucions andorranes.
Tenim la sort, per les nostres dimensions, que tots els infants i els joves puguin conèixer de primera mà el seu parlament. Això, que per nosaltres és ben normal, no deixa de ser un fet singular a l’escala de la majoria de països. Confiem que, gràcies a aquestes visites i també a la celebració del Consell General dels Joves, estiguem contribuint a llur educació cívica i política.
Després d’aquest breu repàs a l’activitat del Consell General durant el 2016, tant l’activitat pròpiament legislativa com la de representació i obertura institucional, no puc sinó agrair la bona feina de totes les persones que treballen a la casa, del primer a l’últim, que contribueixen sens dubte a projectar la millor imatge d’aquesta institució.
Aprofito també per agrair la tasca dels mitjans de comunicació, i molt especialment dels periodistes que cobreixen les sessions i els actes del Consell General, per la seva paciència, per fer-se ressò de la nostra activitat i per traslladar-la, així, al conjunt de la ciutadania.
Senyores i senyors,
Vam començar el present mandat de manera atípica. Avui, a les portes d’un nou any, tenim el deure no només de mirar endavant, sinó sobretot de fer-ho obrint el nostre horitzó. Travessem tot just l’equador de la legislatura; tenim dos anys per continuar complint amb el compromís electoral contret, cadascú des de la seva posició, amb tots els ciutadans.
Mentre aquí decidim si canviem o no, o si ho fem a un ritme més o menys accelerat, el món no s’atura. I el món, tinguem-ho clar, no és el mateix que fa 60 anys, quan vam tenir una oportunitat única de creixement gràcies a un seguit de circumstàncies conjunturals que vam saber aprofitar. Bob Dylan, últim guanyador del Premi Nobel de Literatura, cantava aleshores “The times they are changin’” (“Els temps estan canviant”), i si això era ben cert l’any 1964 encara ho és més a dia d’avui.
Els reptes als quals ens enfrontem en l’actualitat són especialment complexos perquè, a la dimensió local, s’hi suma una dimensió global que no podem ignorar. Estem interconnectats, com a individus però també com a país, i això vol dir que la comunicació té avui unes potencialitats que mai havia tingut abans. Però amb la proliferació de missatges també es propaguen falsedats amb tanta rapidesa que, abans de ser desmentides, ja han estat assumides com a cosa certa.
En l’època d’allò que ara se’n ve a dir postveritat, les percepcions semblen comptar més que els fets objectius; els eslògans, de tots els colors, prevaldre per damunt dels arguments. Diu Lluís Duch que vivim una crisi no de valors, sinó de l’esperit crític. O del seny. El que és segur és que l’esperit crític és més necessari que mai si volem ser capaços d’aïllar el soroll que ens impedeix avançar personalment i col•lectivament. Un esperit crític que cal cultivar amb l’educació i amb el diàleg.
Potser és tan fàcil com aprendre a escoltar i prendre consciència que tenim una responsabilitat que ens transcendeix com a individus. Andorra especialment, perquè només ens té a nosaltres, necessita que sapiguem estar a l’alçada i, superant el curt termini, siguem capaços d’aportar el nostre talent i la nostra vàlua -no en benefici propi- sinó de tots plegats.
La voluntat de sumar hi és. La podem veure sovint manifestar-se de manera espontània, potser més al carrer que als articles de la premsa -que tan seguim els polítics i potser no tant la resta de ciutadans-. Tips del desprestigi interessat, aquesta tardor, a la vora del Nadal, hem notat l’afany i l’empenta de molts andorrans i residents, de tota classe i condició, de tot origen, parla o color polític per contradir la imatge funesta que hom ha volgut projectar sobre el país. Els carrers fan goig, es respira il•lusió, hem estat capaços de reconèixer-nos com a col•lectivitat de manera positiva. Sembla que estem en vies de recuperar la dignitat i l’autoestima. Siguem, però realistes, el camí és llarg, i tenim molta feina per fer. Per saber reinventar-nos de nou, per saber presentar la millor versió de nosaltres mateixos, per saber aprofitar cada cop més el nostre talent. El deure de les institucions, -el nostre deure- és doncs, de dotar els ciutadans de les eines i els recursos perquè aquest esperit constructiu es materialitzi en projectes i iniciatives que ens uneixin, ens enforteixin i ens reafirmin en l’orgull de ser andorrans.
Senyores i senyors, distingides autoritats,
Abans d’acabar, voldria expressar el condol del Consell General per les víctimes del darrer atemptat a Berlín, però també per totes les altres víctimes innocents d’atemptats i guerres, i enviar un missatge de solidaritat a llurs familiars i amics. Sabem que és ben poca cosa. Tanmateix, la condemna pública, que per si sola no és una solució, és en qualsevol cas necessària per llançar un missatge, clar i contundent, des de les institucions: la barbàrie no s’imposarà mai als valors de la democràcia i la llibertat.
Senyores i senyors,
Els propòsits per al nou any d’una institució com el Consell General han de ser necessàriament de vocació de servei, per complir amb les expectatives que la ciutadania té dipositada en nosaltres, i de generositat i respecte per ser efectivament, amb paraules del fotògraf Tony Lara, “el reflex d’una societat dinàmica, en moviment, moderna i amb importants reptes de futur”.
Molt bon Nadal a tothom i feliç 2017.
Visca Andorra!