Rebuda de la Flama del Canigó i encesa de les falles de Sant Joan 2018

La plaça del Consell General ha estat un any més testimoni de la rebuda a Andorra de la Flama del Canigó. Com és tradició, el síndic general ha llegit el Manifest de Sant Joan i, posteriorment, s'ha procedit a la distribució de la Flama del Canigó a totes les parròquies.

Aquest any la Flama ha arribat de la mà dels portadors d'Ordino. Després de la lectura del Manifest de Sant Joan a càrrec del síndic general, Vicenç Mateu, s'han iniciat els actes fallaires. Aquest any han participat a la festa els amics d'Stonehaven (Escòcia) que han fet una exhibició rodant les seves "fireballs', molt similars a les falles andorranes i que, de normal, es cremen la nit del 31 de desembre.

Manifest de Sant Joan 2018
Fallaires, amics i amigues,
Ens retrobem un any més en aquesta plaça davant de la Casa de la Vall, la casa de tots, per donar la benvinguda a l’estiu. Rebem la Flama del Canigó com a símbol que agermana els pobles de parla catalana, amb qui compartim la celebració del solstici mitjançant les festes del foc.
Vull agrair els portadors de la Flama i les colles fallaires de les diferents parròquies que, alhora que han recuperat una tradició ancestral, mantinguin viu el nostre vincle amb els cicles de la terra. Som un poble de muntanya i de ben segur que no seríem on som avui si els nostres avantpassats no haguessin sabut interpretar aquests cicles.
Just abans de Nadal, a l'altra banda de l'any, vivim la nit més llarga. Tanmateix, a partir de llavors, la llum va fent el seu camí imposant-se a la foscor. Primer, a pas de pardal; després, a pas de llebre, com tots sabeu. Per contra, la Nit de Sant Joan és la nit més curta de l’any. A partir d’avui, tot just quan l’estiu comença, les tenebres aniran guanyant temps a la claror, dia rere dia, al començament tan a poc a poc que l’avenç de la foscor és quasi imperceptible. L’estiu ens podria enganyar fàcilment i semblar-nos etern.
Però la saviesa que hem heretat d’aquells qui ens han precedit i la pròpia experiència ens alerten que els dies llargs no duraran pas per sempre. Per això encenem fogueres aquesta nit i rodem les falles, per donar força al Sol. Perquè la seva escalfor ens acompanyi aquests pròxims mesos i els fruits de la terra tinguin temps de madurar i de ser recollits degudament.

Benvolguts fallaires, amics i amigues,

El reconeixement de les Festes del foc del solstici d’estiu dels Pirineus com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat va donar un nou impuls a la tradició de rodar falles al nostre país i, al mateix temps, ens va permetre descobrir tradicions similars en altres indrets d’aquesta mateixa serralada. Sabem que amb tots ells hi tenim ferms vincles culturals -potser avui menys evidents- que es remunten a temps remots.
El que potser desconeixíem és que hi ha pobles més llunyans que també donen força al Sol amb el foc, com és el cas de les boles de foc (“fireballs”) d’Stonehaven, a Escòcia. Ells ho fan l’última nit de l’any i, per tant, més a prop de les falles del solstici d’hivern de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola.
Als amics d’Stonehaven els vull donar la benvinguda a Andorra. Celebrem amb vosaltres tot allò que ens uneix als pobles de la terra, sigui quina sigui la nostra llengua.
Welcome to Andorra. We celebrate with you all that we have in common, above language or any other differences.
Amics fallaires,
Sigueu una vegada més portadors d’aquest testimoni de foc que, d’any en any, ens recorda d’on venim i ens projecta cap al futur. Rodeu el foc una nit més. Que el cercle que ens agermana avui sigui símbol d’aquest unió primera i fraterna de tota la humanitat.
Bon solstici d’estiu a tothom.

Bona nit de Sant Joan.

Visca Andorra!