Presentació del llibre 'Història d'Andorra en onze claus'

Paraules de benvinguda del síndic general, Vicenç Mateu, amb motiu de la presentació del llibre 'Història d'Andorra en 11 claus':

Distingides autoritats,

Senyores i senyors,

Bona tarda i benvinguts al Consell General. Avui acollim la presentació d’un llibre –la ‘Història d’Andorra en onze claus’ d’Oliver Vergés, publicada per ANEM Editors– de caire eminentment divulgatiu. En tot just un centenar de pàgines, i a través d’onze episodis rellevants de la història, l’autor es proposa oferir, segons enuncia el mateix títol, les claus per entendre què és Andorra i com ha arribat a l’actualitat essent un Estat sobirà i independent.

El relat culmina l’any 1993, amb l’aprovació de la Constitució i el consegüent reconeixement internacional: l’ingrés a les Nacions Unides el 28 de juliol d’aquella mateix any, i al Consell d’Europa el 10 de novembre de 1994. La Constitució sembla el desenllaç lògic a tot el que se’ns ha explicat a les pàgines precedents i, amb tot, la història, pròpia i aliena, prou que ens ensenya que l’esdevenir sovint és capriciós i impredictible. Vaja, que el nostre final, que és alhora un nou inici, hauria pogut ser tot un altre. Per sort, podem afirmar, com fa Oliver Vergés, que a partir de 1993 els andorrans esdevenim “amos i senyors” del nostre propi destí.

Vergés situa l’inici de la història –de la nostra història– a l’entorn de l’any 1000, moment en el qual els habitants de les valls s’oposen activament al procés de feudalització, amb l’incendi, en una data indeterminada, del castell de Bragafolls. Aquesta és la casella de sortida, si bé l’autor equipa el lector amb informació sobre les primeres mencions documentals de les valls d’Andorra, anteriors a l’any 1000 i que permeten parlar, ja aleshores, d’una entitat territorial amb nom propi.

A la introducció del llibre, Vergés ens alerta que el destí d’Andorra s’ha decidit moltes vegades lluny d’aquí, però destaca dues ocasions en què els andorrans han estat clarament els que han marcat el rumb que volien seguir: l’esmentat incendi del castell de Bragafolls i la determinació de tenir un consell representatiu propi.

L’any 1419, atenent les demandes rebudes en aquest sentit, els dos senyors d’Andorra, el bisbe d’Urgell i el comte de Foix, van atorgar als prohoms de les valls d’Andorra el dret a elegir els representants de cada parròquia que, reunits un cop l’any, havien de donar solució a les qüestions que se’ls plantejaven. D’aquesta manera naixia el Consell de la Terra que, amb les modificacions introduïdes al llarg del temps, ha perviscut fins als nostres dies.
Si de la història n’extraiem allò que tenim de particular, el fet de disposar d’un parlament amb arrels sis cop centenàries, que el converteixen en un dels més antics d’Europa, és sens dubte un motiu d’orgull per Andorra. Ben aviat, el 2019, podrem festejar aquesta efemèride.

Abans d’acabar vull agrair a Oliver Vergés la seva feina perquè posa a l’abast de la ciutadania d’aquí i de fora un resum de la història d’Andorra amb aquella informació que és bàsica per interpretar els fets i l’evolució política i institucional del nostre país. També vull agrair la tasca d’ANEM Editors, que aposta per una producció pròpia, i la presència avui del Josep Enric Dallerès, anterior síndic general i que avui ens presentarà aquesta obra.

Finalment, els agraeixo a tots vostès que ens acompanyin.

En nom del Consell General i en nom propi, moltes gràcies.