Presentació del llibre '50 anys de tu a tu des de Canillo. Diari d'un mossèn compromès'

Paraules de la subsíndica general, Mònica Bonell Tuset, amb motiu de la presentació del llibre '50 anys de tu a tu des de Canillo. Diari d'un mossèn compromès':

Distingides autoritats, senyores i senyors, amics i amigues,

Benvinguts al Consell General, benvinguts a casa vostra.

Avui ens trobem aquí al vestíbul del Consell General els amics de mossèn Ramon. I dic bé, els amics, perquè crec que tots els aquí presents, estarem d’acord, en sentir a mossèn Ramon com un amic, com una persona propera amb qui hem crescut. Som unes quantes generacions que hem fet camí al seu costat.
Comparteixo les paraules de l’Esther Planes, coordinadora d’AINA, quan diu que “ell ha estat sempre present quan l’hem necessitat, en els bons i en els difícils moments viscuts”. Això l’ha convertit en una persona molt estimada, a Canillo i a Andorra, com ho demostren totes les persones que desborden aquesta sala.

El vestíbul del Consell General, fins al moment, ha acollit només tres actes que han superat la nostra capacitat: la presentació del llibre del síndic Cairat, el llibre de Cal Pere de l’Oros, i aquest. Els tres llibres tenen un denominador comú: els seus protagonistes són tres persones properes, estimades, que han treballat per Andorra, pel país i per la seva gent.

Avui presentem el llibre “50 anys de tu a tu des de Canillo. Diari d’un mossèn compromès”. Aquest llibre ens mostra, a través de la selecció d’articles feta per Amàlia Prat, les diferents facetes de mossèn Ramon de Canillo:

-El mossèn confident, proper a les persones i comprensiu, que des que va arribar el 1966 va saber escoltar i observar, que ha sabut entrar a totes les cases de Canillo. Vós heu arribat a ser un més de la família, un membre de cadascuna de les llars de Canillo.

Mossèn Ramon explica en aquest mateix llibre que, al principi, quan li van dir d’anar a Canillo, no li va fer gaire gràcia la nova destinació, que ja estava bé a Organyà. Però de seguida, tot i que li havien dit que la seva residència havia de ser a Escaldes, va demanar el trasllat a la rectoria de Canillo. Ja que des del començament es va implicar com ningú en la vida comunitària i social de la parròquia.

La signatura dels seus articles, Mossèn Ramon de Canillo, és tota una declaració del seu compromís amb la parròquia, i una manera de silenciar a tots aquells que l’havien advertit que els de Canillo érem “un roc a la faixa”.
-El mossèn humanista, promotor de valors com la solidaritat, la pau, la bondat i la generositat.

-El mossèn evangelista, que ha portat la paraula de Déu al carrer, a la muntanya... Mossèn Ramon va entendre que havia de sortir de l’església per arribar a les persones. I ho heu aconseguit: AINA n’és una bona prova.

-El mossèn compromès, un mossèn implicat amb el seu temps, que opina obertament de les qüestions que es plantegen dins i fora de l’església.

-El mossèn poeta, els seus escrits ho demostren. El mossèn que admira a Verdaguer i a tants altres poetes, que com mossèn Cinto Verdaguer és observador de la petitesa i grandesa humanes, escriptor infatigable.

-El mossèn educador. Mossèn Ramon ens ha educat a través de les catequesis, de les classes a les escoles, dels seus llibres i altres escrits. Els vostres escrits, els que han estat recollits en aquest llibre, però també els que no hi han tingut cabuda i que es poden trobar als diaris, són el vostre llegat.

Tot i el temps que ha passat des de la publicació d’aquells articles, quan els llegim vint anys després, ens adonem que són plenament vigents i que encara avui ens fan reflexionar.

Mentre avancem en la presentació, veureu projectades a la pantalla fotografies d’aquests 50 anys, on es veuen reflectides aquestes diferents facetes de mossèn Ramon. Totes elles donen fe de la seva implicació en la vida de la parròquia i en l’educació dels infants.

Però AINA és, sens dubte, l’obra que millor representa aquest esperit educador. A través d’AINA, heu educat en valors generacions i generacions de nens d’Andorra i també de fora. Ho resumeix el proverbi xinès que heu citat en alguna ocasió: “si vols recollir fruit d’aquí a un any, sembra arròs; si d’aquí a deu anys, planta un arbre; i d’aquí a cent, EDUCA”.

La primera pedra la vau posar l’any 1979, Any Internacional del Nen a Andorra. No han calgut ni cent anys per poder afirmar que AINA educa. Si la seva tasca era necessària aleshores, avui més que mai cal transmetre als infants i als joves els valors de l’esforç, el compromís i la solidaritat.

Els inicis van ser difícils. Sabem que no sempre vau tenir el suport dels polítics, perquè vós éreu un visionari. Que la presentació del llibre es faci avui aquí al Consell és també una manera d’agrair-vos que no defallíssiu malgrat les dificultats, que van ser moltes. Tots els andorrans estem orgullosos de la feina que s’ha fet i del que significa AINA. I som conscients que res d’això no hauria estat possible sense la perseverança de mossèn Ramon.

L’empremta de mossèn Ramon la trobem a AINA, en el seu personal. I fora d’AINA, en totes les persones que s’hi han format. O en aquelles que, tot i no haver-hi anat mai, han pogut aprendre de mossèn Ramon a través dels seus articles –en aquest llibre hi ha una selecció dels articles que es van publicar a la revista Informacions, mitjà de comunicació que va tenir una gran repercussió a la seva època– i també a través dels llibres. Amb aquest, ja en són set. Els sis anteriors són: “Meritxell, màgia i paisatge” amb Esteve Albert (1986), “Nostra senyora de Meritxell” amb el Pare Cebrià Baraut (1995), “El meu mossèn Cinto” (2002), “Vivències Meritxel•lianes” (2001), “La Vaca Bruna” (2012), “Petita història de Meritxell” (2015).

Mossèn, teniu dues ninetes: Meritxell i AINA. Meritxell és la casa de la vostra estimada “Confident”. Vós heu contribuït a què el santuari entri a la Ruta Mariana, un motiu d’orgull per a tots els andorrans, i a promoure el turisme religiós.

A AINA sempre remarqueu que teniu el millor equip del món, amb una Messi a la cuina, una Messi a la comptabilitat i la gestió, unes Messi a la neteja, un Messi al manteniment i coordinació de l’equip de monitors, i un Messi a la granja. Amb el permís de tots els altres mossens aquí presents, a Canillo tenim un Messi evangelista, educador, compromès, poeta, humanista i confident. El Messi dels capellans. I és mossèn Ramon de Canillo.

Volíeu que aquest llibre fos un agraïment a tot el que us ha donat Canillo aquests 50 anys. Que aquest acte d’avui sigui el nostre agraïment per tot el que heu fet per Canillo i per Andorra.

Moltes gràcies, mossèn, i per molts anys.